1. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

2. QUE ES LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
La Revolució Industrial designa un conjunt de canvis econòmics (capitalisme), socials (ordre burgès) i tecnològics
que es van produir inicialment a la Gran Bretanya en la segona meitat del segle XVIII. Els avenços tècnics —
sobretot la màquina de vapor—, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i els canvis que s'aplicaren
a l'agricultura menaren a una revolució en l'àmbit de la indústria, que encapçalaren els sectors del tèxtil, el
carbó i el ferro.
Aquesta revolució marcà una ruptura en el curs de la història i transformà els éssers humans agricultors i ramaders
en manipuladors de màquines accionades per energia. Així doncs, la Revolució Industrial modificà les bases
econòmiques de la societat, que, de manera progressiva, es fonamentà en la producció industrial. Les ciutats es
convertiren en centres superpoblats on hi havia els llocs d'habitatge i treball de la nova classe social, la classe
obrera, que sorgí amb el maquinisme. L'existència d'aquest nou estatus social, format originàriament per
camperols foragitats del camp, impulsà l'aparició de noves ideologies liberals i socialistes, que configuraren el
món contemporani.
Aquest procés, iniciat a la Gran Bretanya, s'anà imposant lentament a la resta de països europeus, entre els qual cal
incloure Catalunya —malgrat la manca de primeres matèries i de mercats—, als Estats Units i el Japó;
progressivament s'estengué a altres parts del món. L'impacte d'aquest canvi sobre la societat fou enorme. [1] A
partir del 1870, es produí un nou salt en el desenvolupament del sistema capitalista quan la primera Revolució
Industrial es fusionà amb l'anomenada segona revolució industrial. En aquesta segona fase, el progrés
tecnològic i econòmic rebé un gran impuls amb la construcció de màquines alimentades amb vapor –que foren
incorporades a vaixells i trens–, i a partir de 1873, l'aparició del motor de combustió interna i l'energia elèctrica.
Hi ha discrepàncies entre els historiadors pel que fa al període de temps que durà la Revolució Industrial. Eric
Hobsbawm defensa la tesi que la revolució s'inicià durant la dècada del 1780 i no es desenvolupà plenament fins
als anys 1830 o 1840,[2] mentre que T. S. Ashton manté que s'esdevingué, aproximadament, entre els anys 1760
i 1830.[3]

3. LA DEFINICIÓ
El concepte de Revolució Industrial defineix les grans transformacions econòmiques i socials que
modificaren la societat europea entre finals del segle XVIII i mitjans del segle XIX, i també indica el gran
desenvolupament industrial que comportà el triomf del capitalisme i de la societat burgesa.[4]
Actualment, la majoria dels historiadors[5] coincideixen a assenyalar que la Revolució Industrial fou quelcom
més que el naixement de la indústria moderna. Perquè tingués lloc i produís el gran creixement
econòmic que se'n derivà, calgueren una sèrie de canvis i de revolucions paraŀleles
que, interconnectades, constituïren el complex fenomen que coneixem com a Revolució Industrial.
Els canvis que, de manera conjunta, transformaren tan radicalment la vida dels éssers humans foren
fonamentalment: el creixement de la població, la revolució agrícola, la revolució en el transport i el
comerç, l'aplicació de la ciència a la indústria, i l'ampliació de la utilització de capital.[6] Aquests canvis
demogràfics, econòmics i tecnològics generaren transformacions socials de gran abast: la conversió de
comunitats rurals en urbanes i l'aparició de noves classes socials.
Quan es fa servir la denominació en plural, les revolucions industrials designen les diferents onades
d'industrialització que s'anaren succeint, ja que la Revolució Industrial fou un fenomen durador en el
temps i amb una distribució geogràfica àmplia. El primer estat a industrialitzar-se fou la Gran Bretanya
durant la primera meitat del segle XVIII. Més tard, a la primera meitat del segle XIX, s'estén per
Bèlgica, Catalunya, França, Alemanya i els Estats Units. A la segona meitat del segle XIX, arriba al nord
d'Itàlia, els Països Baixos i Rússia. Fora del continent europeu cal destacar el cas del Japó, que es
començà a industrialitzar-se a partir de 1868.
La Revolució Industrial va comportar canvis socials i una bona part de la població es va concentrar en grans
nuclis urbans. L'enriquiment de la burgesia i el treball a les indústries van afavorir l'aparició d'una nova
classe social, els obrers.

4. EL PROCÉS D'INDUSTRIALITZACIÓ BRITÀNIC
La primera Revolució Industrial fou un procés gradual que tingué com a primer escenari la Gran Bretanya de
finals del segle XVIII. Aquesta revolució representà el model clàssic de transformació d'una societat
agrària en una d'urbana i industrial.
Les causes que feren de la Gran Bretanya el bressol de la Revolució Industrial són múltiples i reflecteixen, per
una banda, una sèrie de fenòmens comuns en l'economia europea del 1700 i, per l'altra, la particular
evolució econòmica, social i política com a conseqüència de les revolucions angleses del segle XVII.[7] I
és que a Anglaterra hi actuaren de forma combinada un seguit de factors molt diversos: una força naval
superior a la resta d'estats marítims, l'establiment d'un imperi colonial que li donà el control del comerç
mundial, el capital necessari per dur a terme investigacions científiques i tècniques, el mateix comerç
exterior, que li permeté acumular cada vegada més recursos, un sistema bancari desenvolupat, una gran
llibertat comercial interior, una situació geogràfica que la deixà fora dels conflictes continentals, la
desaparició de costums feudals en el seu sistema social, la doctrina de la igualtat davant la llei, la
consolidació dels valors de llibertat civil i religiosa i una aristocràcia dominant que s'adaptà als canvis
de les noves condicions econòmiques.[8]
Tot començà amb la mecanització de la indústria del teixit, el desenvolupament de tècniques de fabricació del
ferro i l'ús de carbó; posteriorment, les innovacions s'estengueren a altres sectors econòmics.
L'expansió del comerç fou facilitada per la introducció de canals navegables, la millora de les carreteres i
de la xarxa ferroviària. La introducció de la màquina de vapor, alimentada principalment per carbó, féu
possible uns increments espectaculars en la producció.[9]
Així doncs, les transformacions demogràfiques i econòmiques produïdes poden concretar-se en quatre
àmbits:
La revolució demogràfica.
La revolució agrícola.
La revolució a la indústria, amb innovacions tècniques, en els sistemes organitzatius i en les fonts d'energia.
La revolució en el transport i en el comerç.

5. LA REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
L'augment de la població de la Gran Bretanya i d'Europa, en general, fou espectacular: el
1750, el continent tenia 140 milions d'habitants, que arribaren als 187 el 1800, i als 266 el
1850. El ritme de creixement fou particularment sensible a la Gran Bretanya, on es començà
a notar a partir del decenni 1740-1750; entre aquesta dècada i l'any 1821 la població es
duplicà, i el 1861 ja s'havia triplicat.
Aquest augment demogràfic fou el resultat d'un doble moviment: el retrocés de les taxes de
mortalitat i el manteniment, o el lleuger augment, de les taxes de natalitat. La millora del
nivell de vida afavorí la natalitat, ja que incrementà el nombre de matrimonis, mentre que
féu retrocedir la mortalitat. Una alimentació més abundant i regular, que no depenia tant de
les fluctuacions en les collites, provocà un retrocés en la incidència de les epidèmies, i féu
possible, pràcticament, la desaparició en la mortalitat catastròfica, sobretot la infantil, com
a conseqüència de la millora de les condicions sanitàries i de l'alimentació. Els progressos
mèdics i higiènics foren cabdals per reduir la mortalitat infantil.
L'augment de la població fou un estímul per al creixement industrial, ja que proporcionà mà
d'obra abundant per la nova indústria i incentivà els productors perquè promoguessin
determinades innovacions en les tècniques de treball. D'altra banda, també comportà la
generalització d'un altre fenomen demogràfic, l'emigració, que es dugué a terme en dues
grans direccions: la gent del camp marxava cap a la ciutat i, en un altre nivell, un gran
nombre d'individus de la vella Europa emigrava a les colònies del Nou Món. D'aquesta
manera, l'excés de població es compensà amb aquest fenomen migratori cap a Amèrica i a
altres zones del planeta.

6. LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA
L'increment de la demanda de productes alimentaris provocà que els propietaris de les terres s'adonessin de la necessitat
d'augmentar la producció. L'excessiva parcel·lació de la terra, la seva irregular distribució i els drets comunitaris de camps
oberts (openfield) de l'antic sistema dificultaven la producció. En aquest sentit, calia aplicar nous mètodes que permetessin
millorar la productivitat, i això demanava una nova disposició del territori agrícola. En conseqüència, amb la nova mentalitat, els
propietaris decidiren tancar els camps i crear unitats d'explotació de la terra més grans i completament individualitzades.
Així, entre el 1700 i el 1810, el Parlament anglès votà centenars d'enclosures acts (lleis de tancament), que permeteren que els
propietaris tanquessin les seves terres. Aquest procés comportava, d'una banda, la fi del vell sistema d'explotació senyorial, i
de l'altra, l'expulsió de molts pagesos o la seva conversió en jornalers, ja que no tots els propietaris disposaven de mitjans
econòmics per dur a terme el tancament; per aquest motiu, els petits propietaris es veieren obligats a vendre les seves terres i a
emigrar cap a les ciutats, on es convertiren en obrers de les noves fàbriques.[10]
La nova estructura de la propietat agrària permeté la introducció de noves tècniques de producció, que, en essència, foren:
El conreu continuat en solcs. La sembra en solcs, que ja es practicava des del 1700, amb la col·laboració de l'ús de l'arada
triangular, reduí considerablement la mà d'obra i el nombre d'animals utilitzats, ja que féu possible que es remogués la terra
amb més rapidesa i efectivitat. També l'ús de la sembradora de Jethro Tull fou molt innovador; consistia en un dipòsit ple de
llavors, una reixa de ferro per obrir el solc i un rastell per empènyer la terra sobre el solc i cobrir la llavor. Aquest sistema
permeté enterrar la llavor i amagar-la dels ocells i, a més a més, permetia que el blat creixés en fileres rectes.
Les noves rotacions de conreus, amb l'eliminació del guaret[11] i una relació més profitosa entre l'agricultura i la ramaderia. De
manera progressiva s'anaren abandonant les antigues formes de rotació triennal de la terra i se substituí el sistema de guaret
pel conreu de llegums i d'herbacis, un tipus de rotació de conreus anomenat sistema Norfolk i que amplià la quantitat de terres
en explotació.
El conreu de llegums i d'herbàcies feia possible que es pogués disposar de farratge per alimentar el bestiar a l'hivern, i alhora, en
portar-lo a pasturar als camps s'augmentava, amb els fems, la fertilitat del sòl. Aquestes transformacions agrícoles serviren per
alimentar amb més quantitat i qualitat la creixent població dels centres industrials i augmentà el poder de compra de la població
rural, que, d'aquesta manera, pogué adquirir productes industrials, i també féu possible el subministrament d'una bona part del
capital i de la mà d'obra necessaris per engegar la industrialització.[12]

7. NOVES TÈCNIQUES, NOUS SISTEMES
ORGANITZATIUS I NOVES FONTS D'ENERGIA
Un dels factors que més contribuí al desenvolupament de la Revolució Industrial fou la iniciació d'un
procés continu d'innovació tecnològica que tingué una aplicació directa en el millorament del
procés productiu. L'aplicació àmplia i sistemàtica, com no s'havia produït en cap altre moment
històric, dels avenços de la ciència i de la tecnologia industrial intensificaren i milloraren la
producció industrial.
La troballa clau de la Revolució Industrial fou, sens dubte, la màquina de vapor, inventada ja l'any
1712 per Newcomen i que, el 1776,[cal citació] perfeccionà de manera substancial James Watt.
L'aplicació de la màquina de vapor a la indústria tèxtil representà l'aprofitament de noves fonts
d'energia basades en el carbó que, gràcies a la inversió en massa de capitals, féu possible que
es pogués substituir o complementar l'esforç humà. Un altre material fonamental fou el
ferro, que, alhora, provocà la intensificació de les explotacions mineres, i que s'havia de tractar
amb tècniques especials per al seu posterior aprofitament industrial.
La utilització combinada d'aquests tres elements (màquina de vapor, carbó i ferro) féu sorgir
l'anomenat maquinisme: amb l'aplicació de la màquina de vapor perfeccionada i el
desenvolupament de la indústria de la metal·lúrgia es construïren màquines per les mines, les
indústries i el transport.
A més del canvi tècnic, aparegué una nova organització industrial. Abans, els fonaments del sistema
econòmic eren la manufactura, el taller i els gremis; en canvi, l'època industrial representà el
domini de l'organització fabril, amb l'ajuda de la maquinària i la producció a gran escala i en
sèrie, amb amos i obrers. Sorgiren, doncs, a través d'un procés lent però ininterromput, les
noves empreses industrials, amb característiques completament diferenciades de les indústries
artesanals. El treballador, ara, restà completament desvinculat del producte del seu treball i les
relacions entre treballadors i empresaris es despersonalitzaren.

8. EL NAIXEMENT DE LA INDÚSTRIA MODERNA: EL
TÈXTIL
La manufactura del cotó nasqué i es desenvolupà de manera associada al comerç colonial, especialment en l'àmbit
britànic. Fins al principi del segle XVIII, els productes de cotó arribaren quasi exclusivament de l'Índia i foren
comercialitzats per grans societats empresarials, com la poderosa Companyia Britànica de les Índies Orientals;
aquestes companyies toparen amb l'oposició de les manufactures locals de la llana i la seda, que veien en el
producte un perillós competidor. Cap a l'any 1700, aquests productors de llana i seda aconseguiren la prohibició de
la importació de les indianes, nom amb què es coneixien aquests primers teixits de cotó. Amb aquesta llei es donà
via lliure a la formació de manufactures d'indianes que importaven la primera matèria, al principi de les colònies de
les Índies occidentals i, des del 1790, de les plantacions conreades per esclaus del sud dels Estats Units.
Model d’spinning jenny de James Hargreaves, 1765. Exposada al museu de Wuppertal, Alemanya. Fou una de les
primeres innovacions de la Revolució Industrial.
En els seus inicis, una bona part de la producció tèxtil s'orientà a cobrir les necessitats del mercat interior, assentant la
base per una economia d'intercanvis generalitzada i incentivant la millora del sistema de transport interior.
Tanmateix, ben aviat la vertadera font de recursos per al creixement industrial fou el mercat exterior. Aquest nou
mercat no presentava problemes de competència i feia possible l'obtenció de beneficis molt elevats, fet que
permeté implantar de manera generalitzada la mecanització de la indústria tèxtil i l'aparició d'invents revolucionaris.
Les dates i les innovacions tècniques de la indústria tèxtil que tingueren un paper decisiu en aquest procés
foren, principalment:
El 1733, quan John Kay construí un teler que teixia més ràpid gràcies a la llançadora volant.
El 1767, quan James Hargreaves inventà una màquina de filar manual, la spinning jenny.
El 1789, quan es construí el primer teler de ferro propulsat per una màquina de vapor.
El capital necessari per finançar les primeres indústries provenia tant dels beneficis de l'agricultura transformada en
empresa capitalista com dels guanys del comerç ultramarí amb les colònies. Els beneficis s'invertiren en la
construcció de drassanes i en les mateixes fàbriques tèxtils i metaŀlúrgiques. En altres paraules, al principi la
tecnologia de la indústria cotonera era tan simple que els capitals necessaris per posar-la en marxa foren
relativament petits; en canvi, els beneficis eren tan elevats que permeteren que les empreses anessin creixent
sense ajuts externs.

9. LA SIDERÚRGIA
Als inicis dels avenços del tèxtil, les màquines eren de fusta, fins que Abraham Darby (1732), per primera
vegada, emprà el carbó de coc (hulla destil·lada dels seus elements suforosos) en un alt forn, cosa que
donà el primer gran impuls a la indústria siderúrgica britànica. Tanmateix, calgué un segle perquè el
carbó mineral substituís el vegetal definitivament, perquè, malgrat l'invent d'A. Darby, la indústria
siderúrgica no féu un gran salt endavant fins al 1775, quan la màquina de vapor de Watt permeté
d'utilitzar l'energia mecànica per la forja.
La demanda de ferro per la construcció de maquinària agrícola i industrial, de material de guerra i de la xarxa
ferroviària constituí l'estímul per fer créixer aquesta indústria i propiciar-ne la millora tècnica. Dues
innovacions augmentaren la capacitat productiva de la indústria del ferro: el procediment de
pudelació, patentat per Henry Cort el 1783-1784, que millorava la qualitat del ferro quan es
fonia, eliminant-ne el carboni i altres escòries, i el laminatge que permetia la transformació del ferro en
barres. Aquestes tècniques es difongueren ràpidament i fixaren la localització de les indústries al costat
de les carboneres: així sorgiren vertaderes regions on la mina i l'alt forn es confonien amb el paisatge. El
carbó s'imposà perquè era més econòmic, més abundant i tenia més potència calorífica.
El 1740, un rellotger de Sheffield, Benjamin Huntsman, introduí ferro cimentat en un gresol refractari, que
segellà i escalfà en un forn de foneria. Amb aquest procés aconseguí fabricar acer de millor qualitat, però
les peces encara eren petites i tenien un alt cost econòmic.
El ferro es converteix en un element imprescindible per la fabricació de rails de les vies del ferrocarril, per les
noves eines de l'agricultura i per màquines de qualsevol tipus. La producció de les foneries angleses
entre 1750 i 1850 es multiplicà per 100. La siderúrgia fou el nou motor de creixement que rellevà el cotó
pel que fa a produccions i a innovacions tècniques: el 1856 Henry Bessemer fabrica un
convertidor, aparell que insufla aire al ferro fos per obtenir un acer més flexible. En qualsevol cas, els
índexs de producció de ferro i acer assenyalen el nivell d'industrialització d'un Estat.

10. LA MILLORA DELS TRANSPORTS I LES
SOCIETATS FINANCERES
La millora de les vies de comunicació fou fonamental per crear les condicions adequades que permetessin una fàcil circulació dels
productes agrícoles i industrials. Calia crear i millorar la xarxa de carreteres, incrementar la navegació fluvial, construir canals
i aplicar la màquina de vapor en el transport fluvial, marítim i terrestre.
El desenvolupament de la navegació de vapor constituí el factor principal de la transformació dels transports durant la primera fase
de la Revolució Industrial. Des de finals del segle XVIII es vol aplicar el vapor a la navegació, però només a principis del segle
XIX s'obtenen els primers èxits: Robert Fulton, als EUA, l'any 1807, amb el Clermont, féu progressar la navegació fluvial, i H.
Bell, a Anglaterra, l'any 1812, amb el Comet, féu el primer servei comercial amb un vaixell propulsat amb vapor. El 1819 un
primer vaixell de vapor creuà l'oceà Atlàntic.
L'expansió ràpida del ferrocarril correspon a mitjans del segle XIX. Tanmateix, començà al voltant de l'any 1814, quan George
Stephenson construí la primera locomotora a vapor que circulava sobre rails.[13] Aquests intents culminaren amb la
construcció del primer ferrocarril, de Liverpool a Manchester, que s'inaugurà l'any 1830. A partir de la dècada dels trenta el
triomf del ferrocarril és evident, i es generalitza el seu ús. La primera locomotora significà un prodigi per l'estructura de la
seva caldera i els seus procediments per avivar la combustió.
De retop, les necessitats del ferrocarril obriren una nova etapa de la Revolució Industrial vinculada a la indústria sidero-
metaŀlúrgica i a la necessitat de disposar de grans quantitats de ferro per la construcció de vies.
Aquestes noves necessitats serviren també per crear un mercat financer encara inexistent, que havia de permetre que es pogués
disposar de grans quantitats de capitals, indispensables per la construcció del ferrocarril. Els grans beneficis obtinguts pels
industrials anglesos del tèxtil i pels empresaris agrícoles pressionaven el mercat a la recerca d'inversions. Les possibilitats
d'invertir en la indústria tèxtil i en la del ferro semblaven limitades. Els experiments de George Stephenson canalizaren el
diner disponible (aproximadament els beneficis d'un any) a la construcció de la xarxa de ferrocarril. En vint anys, els
capitalistes aconseguiren vertebrar una xarxa fèrria i obtenir grans beneficis, i a més el ferrocarril permeté que l'agricultura
obtingués més guanys perquè les regions van poder especialitzar-se en un únic producte.
Fou llavors quan es desenvolupà intensament el paper dels bancs, que començaren a créixer des del 1780, i de les societats
financeres, que posaven en circulació els recursos necessaris per al desenvolupament industrial.

11. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL BRITÀNICA:
CONCLUSIÓ
La Revolució Industrial fou, doncs, un fenomen molt ampli, complex i de conseqüències
imprevisibles en el moment en què s'inicià; només es pot explicar si es té en compte
la presència simultània de tota aquesta sèrie de canvis importants, canvis que, en
definitiva, formaren part d'un mateix procés.
En resum, des de mitjans del segle XVIII a la Gran Bretanya convergeixen simultàniament
o successivament diversos fenòmens que inicien una transformació radical:
creixement de la població; revolució agrícola amb capitals sobrants i disposats a ser
invertits en la nova indústria; noves primeres matèries (cotó i ferro) i noves fonts
d'energia per moure les màquines (carbó i vapor) de les indústries del tèxtil i de la
siderúrgica; innovacions tècniques constants, en què les universitats escoceses
d'Edimburg i Glasgow es converteixen en pioneres de les aplicacions pràctiques de la
ciència; la construcció de la xarxa de ferrocarrils, que suscità les inversions de
capitals i l'expansió de la indústria siderúrgica, permeté l'especialització agrícola
regional i fomentà el comerç; i, finalment, els canvis productius, que van esperonar
canvis financers i de moviments de capitals.

12. ESPERO QUE OS HA GUSTAT LA PRESENTACIÓ
Soc Eduard De La Rosa Martínez
Gracies per veure la presentació