informe enviado al sindicato 2006

1. CURS FPO OFIMÀTICA 2
Centre Penitenciari HOMES Barcelona
Monitor: Eduard Girbau Casajuana
Com podria descriure tanta misèria…potser
posant en antecedents, remuntant-me a l’any
2004, quan per pròpia iniciativa havia
dinamitzat l’aula d’Ofimàtica, incloent en el
mateix curs d’Office un taller de reciclatge
d’ordinadors, tot sota el lema de aportar
il·lusió a un col·lectiu que algun dia han
d’ésser peces de l’engranatge social. Recordo que la meva labor s’excedia del contracte,
doncs tenia un promig de 20 interns cada tarda, pel Cire m’havien assignat la tasca de
estandarditzar el programa de curs per a tots els centres i també m’ocupava de gestionar
les donacions de material informàtic que reciclàvem a l’aula: m’havia convertit en un
ANTI-SISTEMA.
I varen arribar aquells innocents calendaris que algú els va carregar de culpabilitat, i tot
el món que m’havia creat d’il·lusions es va fondre… Dono les gràcies a tots els qui des
de CCOO m’heu donat suport, perquè ja em pensava que tothom està boig i així vaig
creure que era jo qui ho estava : he estat 16 mesos amb antidepresius i des de mitjans
d’Abril m’he reincorporat a la feina.
En el meu retorn he intentat emmotllar-me al sistema i cada dia em sento més patètic,
doncs crec que ja sóc un paràsit més.
Primer gran inconvenient dins el sistema: El
coordinador dels cursos, un tal Pere Tarraga,
el qual el seu únic objectiu és fer el mínim
dels mínims possible, així cada dia s’ocupa
de rebaixar el seu horari: ha aconseguit
reducció de jornada per tenir un fill, (que
deu estar a punt de començar el batxillerat),
reducció per horari d’estiu, reducció per
estar fent dins el seu horari un curs de català
(Nivell B), que al sobre no l’està aprofitant,
(s’hauria d’estudiar que en el cas que el
suspengui se’l castigui a recuperar les
hores...) i per si fos poc havent fet vacances per reis, setmana santa, dies personals que
s’agafa.. s’adjudica 60 hores extres que haurà de gaudir durant aquest any (si cal ja us
passaré l’informe). En dos mesos i escaig que porto d’alta l’he vist 6 tardes.
La seva labor de fer-nos la selecció la incompleix i inclòs s’ha tret de sobre redactar les
actes de les reunions assignant-nos als monitors aquesta tasca per imperatiu.
Segon gran iconvenient: el procés de
selecció dels interns que opten als cursos.
Han imposat un protocol de selecció que fa
que els cursos estiguem sempre en dèficit
d’alumnes (actualment només en tinc 8 de
les 12 places que ofereix el meu curs). Tenim

2. en compte que és un centre preventiu, els interns avui hi son, demà ja no. El protocol és
el següent:
• Promoció del curs a l’inici a base de cartells que confeccionem els mateixos
monitors i distribuïm per les galeries.
• L’intern interessat presenta instància a Bunker.
• De Bunker passa a Coordinador (per les seves absències poden passar 5 dies)
• Coordinador ens passa instància a Monitors.
• El monitor cerca l’intern per tot el centre (a vegades és una labor d’investigació
trobar a l’intern) i se li fa entrevista.
• Si es considera apte l’intern es passa Informe a Coordinador
• El coordinador passa Informes de selecció a la Junta de Tractament per a que
aprovin l’intern (un 30% cauen). Aquests retornen l’Informe a Coordinador amb
l’Ok o el Ko.
• El coordinador passa Llistat d’acceptats per tractament a Cap de Tallers
(actualment en Juan Carlos i en Laureano)
• En Laureano acostuma a acceptar-los tots, en Juan Carlos fa caure de la llista un
40% dels acceptats per tractament. Passen llistat a coordinador.
• El coordinador ens passa als monitors la
llista d’altes.
• El primer dilluns hàbil poden començar a
venir al curs.
Tenint en compte les absències del coordinador, el
procés d’alta d’un alumne en temps récord és 15
dies, de promig 21 i pot ser un mes i mig, temps
suficient per a que l’intern ja hagi deixat el centre.
En el cas del curs d’Ofimàtica, s’ha de tenir en
compte que és de 134 hores, que suposa un mes i
mig de curs, ja se m’ha donat el cas de que donin d’alta un alumne quan falten 2 dies
per acabar el curs.
Tercer gran inconvenient: la infraestructura de l’aula:
He tingut la sort de que qui em va substituir també va seguir amb la tasca de
manteniment i reciclatge de maquinari. Actualment hi ha 15 màquines, les quals
funcionen òptimament 4, regularment 7, són autèntiques joies del mercat del trasto 5.
Com a anècdota, una màquina, (la que regulava la impressora i en la que els alumnes
només hi tenen accés un dia a la setmana, i en el meu cas asseguro que només
imprimeixen), aquesta era una màquina que havien donat des de Cire, (això mentre
estava jo de baixa). Resulta que un bon matí, el monitor hi descobreix uns formularis
que no s’havien esborrat de l’ordinador; aquest posa el crit al cel i li comunica al
coordinador (casualment aquell dia tenia ganes de treballar) i aquest fa un Informe a
direcció comunicant els fets. Resultat 1: l’aula tancada durant dues setmanes per a fer
investigacions, la qual va ser una redada en tota regla. Òbviament no van trobar res de
sospitós (sospito que buscaven quelcom per expedientar-me). Resultat 2: el curs que
havia de donar entre l’11 d’abril (jo em vaig incorporar el 14) i el 30 de Maig, de 134
hores de durarda, entre el procés de selecció i l’Informe del coordinador, ha quedat
reduit a un curs de 60 hores? (també s’ha de tenir en compte que l’hora d’Inici de les
classes es les 15:00, però per protocols de seguretat que donen preferència als Interns
que van a tallers, solen ser les 15:30 quan arribem a l’aula amb els alumnes; l’hora de
sortida haurien de ser les 19:00, però com que es coincideix també amb l’horari de
tallers hem de procurar posar-nos a la cua mitja hora abans.).

3. Per al següent curs que vaig iniciar el 2 de juny, vaig acordar amb el coordinador que
agafava els mateixos alumnes, cobrint les baixes amb una nova selecció que em van
aprovar el 20 de juny. Emperò, va donar de baixa a tots els alumnes, per una confusió
que va tenir i vaig estar fins el 8 de juny sense poder donar curs.
Jo m’ho prenc amb total filosofia, sé que vaig al son que toca el sistema i no m’hi faig
mala sang, però em sento neci i mesquí de pensar que podria estar aportant il·lusió a un
mínim de 12 persones, (que no hem d’oblidar que encara que estiguin presos són
persones i mereixen una oportunitat), em sento pobre de saber que hi ha un pressupost
per a fer aquests cursos i que en realitat es perden tots els diners en despatxos. Em sento
un estafador més dins el sistema, doncs després haig de presentar Documentació tota
falsificada.
Bé, suposo que conto amb el suport legal i moral del sindicat, ja que la meva confessió,
incloses les fotos em podrien costar el lloc de treball, però al menys em sento més
digne.
Salut i treball!
Eduard, a Castellar del Vallès, un dia com avui que encara faré tard, 27 de juny de 2006.