SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  106
Télécharger pour lire hors ligne
Índex de continguts
ESTRUCTURA .....................................................................................................................................................................................................................................3
DISSENY CURRICULAR......................................................................................................................................................................................................................11
TRANSPOSICIÓ DIDÀCTICA..............................................................................................................................................................................................................38
AVALUACIÓ......................................................................................................................................................................................................................................80
RÚBRIQUES..................................................................................................................................................................................................................................92
AUTORS DE LA UDI ........................................................................................................................................................................................................................105
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 3
ESTRUCTURA
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 4
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 5
TÍTOL L'ORFEU A LA MARINA*
DESCRIPCIÓ Escenificació d'un mite clàssic musicat i coreografiat
OBJECTIU
Reconèixer trets de la ciència i la cultura clàssica al nostre entorn mediterrani, mitjançant l'experimentació científica i
artística
(*)Projecte d'Innovació per a la lluita contra el Fracàs Escolar mitjançant les activitats musicals
TASCA1Elaboraciódelguiódelarepresentacióonquedeexplícit
lesimplicacionsactualsdelmite.
ACTIVITAT 1:
CULTURA
CLÀSSICA
Redacta una
versió
actualitzada del
mite d'Orfeu
EX 1.1
Llig textos clàssics que tracten el tema d'Orfeu amb els Argonautes. Contesta el qüestionari de resposta
tancada
EX 1.2 Llig textos clàssics que tracten el tema d'Orfeu i Eurídice. Contesta el qüestionari de resposta tancada
ACTIVITAT 2:
HISTÒRIA
Estudi de
l'evolució del
mite en la
Història de l'Art
EX 2.1
Analitza la representació artística del mite en diferents estils escultòrics seguint el guió facilitat pel
professorat
EX 2.2 Busca la representació artística en diferents estils en la pintura seguint el guió facilitat pel professorat
EX 2.3 Realitza un eix cronològic sobre el mite d'Orfeu al llarg de la història de la cultura
ACTIVITAT 3A:
DEUTSH
Traduir cançons
on aparega el
mite d'Orfeu en
les diferents
cultures
europees.
ACT 3A.1
Escribe sobre tus preferencias y costumbres personales sobre la música contestando a las siguientes
preguntas: Was ist deine Lieblingsmusik? Wann und wie oft hörst du Musik? Kennst du deutsche Musiker?
Welche Instrumente kennst du?
ACT 3A.2
Escucha primero la canción "Der erste Ton" de J-Luv (con la traducción) y después la Lied "An die Musik".
Busca diferencias y también similitudes entre ambos tipos de música.
EX 3A.1 Los alumnos cantan las dos canciones propuestas.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 6
ACTIVITAT 3B:
ENGLISH
Escriu una
redacció
proporcionant un
final alternatiu al
mite d'Orfeu.
ACT 3B.1
Escoltar la cançó "Thank you for the music" de ABBA amb exercicis de comprensió:
a. Emplena els buits amb la paraula adequada.
b. Contesta a preguntes tancades sobre la cançó.
ACT 3B.2
Llegir text sobre el mite d'Orfeu amb exercicis de comprensió: Contesta
a 4 preguntes d'informació general del text amb una resposta tancada.
b. Contesta si les oracions esmentades en l'exercici són vertaderes o falses.
c. Contesta a la pregunta triant l'opció correcta (multiple-choice)
d. Enllaça la paraula amb la imatge. e. Enllaça la paraula amb la seva definició
f. Emplena els buits amb les paraules que apareixen en la capsa.
TASCA1Elaboraciódelguiódelarepresentacióonquedeexplícitles
implicacionsactualsdelmite.
ACTIVITAT 4:
ESPAÑOL
Redacta un text
narratiu que ens
servisca de
motiu conductor
a la
representació
EX 4.1
a) Divideix el text proposat en les seves tres parts fonamentals (Plantejament, nus i desenllaç)
b) Subratlla les idees principals del text proposat per tal de fer un resum del mite.
c) A partir dels resums proposats tria el que millor s'ajusta al text que has llegit.
EX 4.2
Accedeix a Internet i realitza una recerca de diferents adaptacions del mite al llarg de la història (tindrem
en compte els diferents gèneres: líric, teatral, cinematogràfic...)
EX 4.3
Desprès del visionat de curtmetratges amb distints ambientacions, temàtiques i recursos narratius respon
a les següents preguntes:
a) Qui conta cada història? (Narrador),
b) Quins personatges apareixen?,
c) A on ocorren els fets i en quina època?
EX 4.4
A partir de la lectura de textos breus en què apareixen diferents tipus de narrador, relaciona cada text
amb el tipus de narrador que apareix en la llista.
EX 4.5 Assenyala les característiques que et fan pensar que es tracta d'un narrador omniscient.
TASCA 5:
MÚSICA
Obtenció de dos
productes
musicals per tal
d'acompanyar la
representació
del mite d'Orfeu
EX. 5.1 Llig rítmicament les peces seleccionades, diferenciant-hi les diferents seccions
EX. 5.2 Llig melòdicament les peces seleccionades, diferenciant-hi les diferents seccions
ACT. 5.3 Interpretació en grup de «Sì dolce è'l tormento» de C. Monteverdi
ACT . 5.2
Elabora un arranjament per a una peça instrumental Orff, combinant les diferents seccions de les
composicions, utilitzant una partitura convencional i els instruments de l'aula
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 7
ACT. 5.1 Crear pistes d’àudio amb el programa Audacity a partir de peces seleccionadesTASCA1Elaboraciódelguiódelarepresentacióonquedeexplícitlesimplicacions
actualsdelmite.
TASCA 6:
VALENCIÀ
Crear les lletres
per a les
cançons que
s'interpretaran
en la
representació.
EX 6.1
Agrupa paraules segons siguen agudes, planes o esdrúixoles extretes del llistat facilitat pel professorat,
amb unes 40 paraules o més. A continuació, fes una altra selecció amb aquelles que rimen entre sí (rima
consonant).
ACT 6.1
Digues paraules que rimen amb el mot proposat pel professor/a (començant per les formes No personals
dels verbs i continuant per qualsevol altra categoria de mot: substantius, adjectius, …)de manera
ordenada, alumne/a per alumne/a. El professorat començarà la roda un mínim de 5 vegades amb 5 mots
diferents.
EX 6.2 Analitza la mètrica i la rima d'una estrofa o dos, mínim, d'un poema d'Ausiàs March.
ACT 6.2
A partir d'un poema proposat, d’un autor reconegut, al qual li faltarà l'última paraula de cada vers,
inventa’t un mot allà on no n’hi ha, buscant que la rima siga consonant i que el mot afegit siga coherent
amb la temàtica del text.
ACT 6.3
Elabora, crea versos solts, amb un mínim de 3 figures retòriques diferents (fonètica, sintàctica i
semàntica) d’entre alguna de les següents: Hipèrbaton, Paral·lelisme, Anàfora, Al·literació, Comparació,
Metàfora, Hipèrbole, Antítesi i Personificació.
EX 6.3 Extrau, localitza i comenta les figures retòriques subratllades d'un o diversos poemes.
ACT 6.4
Visioneu i escolteu a l’ordinador cançons diverses, aportades pel professorat (cadascú del grup també
podrà suggerir-ne) i feu la tria d’aquelles que s’adeqüen (Els grups es seleccionaran abans de l’activitat
d’entre el grup de la classe) a la temàtica del mite d'Orfeu (en les diverses situacions en les quals s'hi
trobarà…).
ACT 6.5
Adapteu la lletra de diverses cançons, ja triades -tot respectant el ritme i la música originals- a la
temàtica del mite d'Orfeu (en les diverses situacions en les quals s'hi trobarà…). Haureu de fer servir
l’ordinador, amb un programa de muntatge específic que us ajude a superposar la nova lletra creada –pel
petit grup- a la música de les cançons triades. Sempre amb els mateixos grups de 3 alumnes que vau
elaborar l’activitat 6.4.
ACTIVITAT 7:
EDUCACIÓ FÍSICA
Crear la
coreografia per
EX 7.1
L'alumne visionarà vídeos de diferents danses de marcat ritme mediterrani, agafant les idees per al seu
propi muntatge.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 8
a les cançons i
peces musicals
que
s'interpretaran
en la
representació
EX 7.2 Realitza un estudi rítmic dels temes musicals seleccionats recolzant-te en el qüestionari.
EX 7.3 Assaja les diferents coreografies
TASCA2:Interpretacióambmonocordiendiferentstemesmusicats
TASCA 8:
TECNOLOGIA
Construcció d'un
monocordi
ACT 8.1 L'alumne es planteja el problema i inicia un procés tecnològic per tal de solventar-lo
ACT 8.2 Busca informació relativa al monocordi: què és, per a què serveix, com funciona, dissenys alternatius...
ACT 8.3 Posa en comú a la resta del grup les possibles solucions i decideix el disseny final
ACT 8.4 Construeix pas a pas el monocordi de fusta seguint unes pautes clares i guiades pel professor
ACT 8.5
Verifica i avalua el producte final i comprova que s'ajusta a les especificacions i als objectius prèviament
desitjats.
TASCA 9: FÍSICA I
QUÍMICA
Calibració d'un
monocordi per
fer sonar les
notes de l'escala
musical
ACT 9.1
Plantejament del problema per part del professor. Amb instruments musicals es tocaran diverses notes i
es plantejarà el problema de la construcció de l'instrument. Com es pot construir un nou instrument que
reproduïsca les notes correctes?
ACT 9.2
Quin és el so que s'ha de sentir quan toquem cada nota? És igual en tots els instruments? Useu diversos
instruments i un oscil·loscopi per mesurar la freqüència de les notes de l'escala. NOTA PER AL
PROFESSOR: És molt probable que no mesuren exactament la mateixa freqüència per a tots els
instruments. En eixe cas hauran de discutir si les freqüències són suficientment diferents per no
considerar-les iguals (i atribuir l'error a causes accidentals). en cas de considerar-les iguals hauran de
decidir quin valor assignar a cada nota.
ACT 9.3
Què hem de fer per a què el monocordi sone com qualsevol altre instrument? Dissenyeu una estratègia i
una seqüència de passos per posar-la en pràctica.
ACT 9.4
Exposeu la vostra estratègia a la resta de companys i escolteu les propostes dels altres. Entre tota la
classe, acordeu una estratègia comuna.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 9
ACT 9.5
Porteu a terme el procés dissenyat. Elaboreu una taula amb les dades recollides. Feu la corresponent
gràfica.
EX 6
Marqueu en el monocordi els punts on cal prémer per a què sonen les notes de l'escala. Aprofiteu els
resultats de la investigació anterior.
ACT 9.7 Elaboreu un informe sobre la investigació portada a terme.
ACTIVITAT 10:
MATEMÀTIQUES
Raoneu si sona
igual la mateixa
melodia
interpretada en
to de Do que
transportada al
to de La
EX 10.1
Feu quatre grups i mesureu la longitud de la corda de les diferents notes d'una escala major, cada grup en
un instrument diferent.
EX 10.2
A cada grup, exposeu en comú les dades obtingudes i obteniu la mitjana de les diferents mesures fetes
per tots els membres del grup.
EX 10.3 Relacioneu cada nota amb una fracció de corda.
EX 10.4
Escolteu la melodia interpretada dues vegades, la primera en to de Do i la segona transportada a to de La.
Sonen igual? Sona molt semblant però no és exactament igual. Per tal de comprovar-ho, feu:
a) Calculeu la distància de la nota La a la nota Si.
b) Calculeu la distància de la nota Do a la nota Re.
c) Compareu aquestes dues distàncies.
d) Com heu comprovat a l'anterior apartat, la distància de les dues primeres notes en el to de La és
menor que la distància entre les dues primeres notes en el to de Do. Calculeu la diferència entre elles.
EX 10.5
Un representant de cada grup exposa els resultats dels anteriors exercicis, la resta de classe pren nota i es
comparen les fraccions obtingudes
al darrer apartat de l'exercici 4. Esbrineu quina relació tenen aquestes quatre fraccions?
ACTIVITAT 11:
CIÈNCIES
NATURALS
Elaboració de
cartells
explicatius sobre
el funcionament
de la veu
humana
EX 11.1
Observeu el vídeo següent sobre la veu humana i les seves possibilitats artístiques i contesta el
qüestionari relacionat amb ell.
TASCA2:
Interpretació
ambmonocordi
endiferents
temesmusicats
TASCA 12: ARTS
PLÀSTIQUES
Creació de
l'escenografia
per a la
representació
ACT 12.1
Dibuixa 4 cubs en perspectiva cònica frontal (amb un punt de fuga) des de diferents punts de vista.
Ombreja'ls tenint en compte la posició d'un focus de llum comú per a tos els cubs.
ACT 12.2
Dibuixa 4 cubs en perspectiva cònica obliqua (amb dos punts de fuga) des de diferents punts de vista.
Ombreja'ls tenint en compte la posició d'un focus de llum comú per a tos els cubs, emprant diferents
llapis de colors.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 10
ACT 12.3
Dibuixa la teua habitació en perspectiva cònica frontal, representant porta, finestres i mobiliari. Dóna-li
color
ACT 12.4
Dibuixa des del pati interior de l'institut una vista del centre, en perspectiva cònica frontal. Ombreja-la
utilitzant trama en clar-obscur
ACT 12.5 A partir dels diferents figurins que et donem, fes l'esbós de diferents conjunts de vestir.
ACT 12.6
Cerca en la xarxa diferents escenografies de teatre i televisió per a crear el teu propi catàleg d'imatges.
Inclou els "atrezzos" relacionats i els vestuari dels personatges.
ACT 12.7
A partir del guió de l'obra de teatre "L'Orfeu a la Marina" dissenya la teua pròpia escenografia per a la
representació. Inclou un llistat amb els material necessaris i les seues mides per a la construcció del
mateix.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 11
DISSENY CURRICULAR
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 12
TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA
ETAPA: 2n CICLE ÀREA: Cultura Clàssica/Història/ Filosofia
NIVELL: 3r ESO
OBJECTIUS D’ÀREA CONTINGUTS CRITERIS
D’AVALUACIÓ
CCBB INDICADORS ACTIVITATS
La religió i la pervivència de la
mitologia en el món de les arts i
de la literatura.
Valorar el patrimoni històric i
artístic de la Humanitat.
La localització del mite d’Orfeu en
la cultura clàssica i en la història
del pensament de la Humanitat.
L’obtenció i el processament
d’informació a través de
l’observació de l’obra d’art.
Conéixer el mite d’Orfeu a
traves de traduccions
d’autors clàssics i pensadors
al llarg de la Història.
Identificar el mite a través de
les representacions
artístiques al llarg de tota la
Història de l’Art.
Elaborar un treball sobre
l’orfisme.
CCIA Identifica els principals elements
de la mitologia clàssica o els
reconeix en diversos contextos
literaris i iconogràfics.
1.1. Redacta una versió
actualitzada del mite
d'Orfeu
Estudi de l'evolució del
mite en la Història de
l'Art
CCIA Analitza l’evolució històrica de la
representació del mite d’Orfeu
TICD Sap confeccionar un treball
temàtic sobre l’orfisme.
TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA ETAPA: 2n CICLE ÀREA: DEUTSCH NIVELL: 3r ESO
OBJECTIUS D’ÀREA CONTINGUTS CRITERIS
D’AVALUACIÓ
CCBB INDICADORS ACTIVITATS
3. Leer y comprender de forma
autónoma diferentes tipos de
textos escritos, con el fin de
extraer información general y
específica y de utilizar la lectura
como fuente de placer, de
enriquecimiento personal y de
conocimiento de otras culturas.
5. Utilizar de forma reflexiva y
correcta los elementos básicos
de la lengua en contextos
diversos de comunicación
Bloque 1. Comprender, hablar y
conversar.
Escucha y comprensión de
mensajes sencillos.
Participación en conversaciones
sobre temas de intrés personal
manteniendo el equilibrio entre la
forma y la fliudez
Empleo de respuestas
espontáneas a situaciones de
comunicación en el aula.
Bloque 2.Leer y escribir
Identificación del contenido de un
texto con el apoyo de elemntos
verbales.
Comprensión de la información
2. Comunicarse oralmente
participando en
conversaciones y en
simulaciones sobre temas
conocidos o trabajados
previamente, utilizándo las
estrategias adecuadas para
facilitar la continuidad de la
comunicación y produciendo
un discurso comprensible y
eficaz.
3. Reconocer la idea general y
extraer información específica
de textos escritos adecuados a
la edad, con apoyo de
elementos textuales y no
CCU
CSIC
CCIA
Participa de forma correcta en la
interacción en grupo
Expresa su opinión de forma oral
de forma correcta y adecuada.
2.1. Traducir canciones
donde aparezca el mito
de Orfeo en las
diferentes cultures
europees.
CCU Comprende los textos (canciones). 2.2. Escribe sobre tus
preferencias y
costumbres personales
sobre la música
contestando a las
siguientes preguntas:
Was ist deine
Lieblingsmusik? Wann
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 13
general y específica en soporte
papel.
Bloque 3: Conocimientos
lingüísticos
Uso de:
Meine Lieblingsmusik-
Sänger/in.
Ich höre x Stunden pro
Tag/am Morgen, Nachmittag,
Abend
Vocabulario:
Adjektive: schnell, leise,
stark, laut, melodisch, modern,
altmodisch, etc
Instrumente
Bloque 4. Dimensión social y
cultural
Conocimiento de aspectos
culturales y artísticos alemanes
textuales, sobre temas
variados y otros relacionados
con algunas materias del
currículo.
7. Identificar algunos
elementos culturales o
geográficos propios de los
países y culturas donde se
habla la lengua extranjera y
mostrar interés por
conocerlos.
und wie oft hörst du
Musik? Kennst du
deutsche Musiker?
Welche Instrumente
kennst du?
CCIA Conoce a representantes de la
música clásica alemana y su
importancia en la historia de la
música.
2.3.Escucha primero la
canción "Der erste Ton"
de J-Luv (con la
traducción) y después la
Lied "An die Musik".
Busca diferencias y
también similitudes
entre ambos tipos de
música.
TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA ETAPA: 2n CICLE ÀREA: ENGLISH NIVELL: 3r ESO
OBJECTIUS D’ÀREA CONTINGUTS CRITERIS
D’AVALUACIÓ
CCBB INDICADORS ACTIVITATS
1. Comprendre informació
general i específica de textos
orals en situacions
comunicatives variades.
B1.3r - ESCOLTAR, PARLAR I
CONVERSAR
Comprensió d’instruccions en
contextos reals i simulats.
Escolta i comprensió d’informació
AN.1.- Comprendre i extraure
la informació general i
específica, la idea principal i
alguns detalls rellevants de
textos orals sobre temes
concrets i coneguts, i de
missatges senzills emesos
CCLI AN.1.1.- Compren la informació
general, la idea principal i alguns
detalls rellevants de textos orals
sobre temes concrets i coneguts,
i de missatges senzills emesos
amb claredat per mitjans
audiovisuals.
3.1. Escoltar la cançó
“Thank you for the music”
de ABBA i fer exercicis
relacionats amb la cançó
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 14
general i específica de missatges
cara a cara sobre temes concrets
i coneguts, amb un grau creixent
de dificultat.
Escolta i comprensió de
missatges senzills emesos pels
mitjans audiovisuals.
amb claredat per mitjans
audiovisuals.
CCLI AN.1.2.- Comprendre la
informació específica, la idea
principal i alguns detalls
rellevants de textos orals sobre
temes concrets i coneguts, i de
missatges senzills emesos amb
claredat per mitjans
audiovisuals.
CCLI AN.1.3.- Extrau la informació
general, la idea principal i alguns
detalls rellevants de textos orals
sobre temes concrets i coneguts,
i de missatges senzills emesos
amb claredat per mitjans
audiovisuals.
CCLI AN.1.4.- Extrau la informació
específica, la idea principal i
alguns detalls rellevants de textos
orals sobre temes concrets i
coneguts, i de missatges senzills
emesos amb claredat per mitjans
audiovisuals.
3. Llegir i comprendre de forma
autònoma diferents tipus de
textos escrits, a fi d’extraure
informació general i específica i
d’utilitzar la lectura com a font
de plaer, d’enriquiment
personal i de coneixement
d’altres cultures.
7. Utilitzar les estratègies
d’aprenentatge i els recursos
Lectura autònoma de textos
relacionats amb els seus
interessos.
Ús de diferents estratègies de
lectura, amb ajuda d’elements
textuals i no textuals: context,
diccionaris o aplicació de
coneixements formals sobre
formació de paraules per a inferir
significats, etc.
AN.3. - Comprendre i
extraure de manera
autònoma la informació
general i totes les dades
rellevants de textos escrits
autèntics i adaptats,
d’extensió variada
diferenciant fets i opinions i
identificant, si és el cas, la
intenció comunicativa de
l’autora o autor.
CCLI
CAIP
AN.3.1.- Comprenc de manera
autònoma la informació general i
totes les dades rellevants de
textos escrits autèntics i adaptats
d’extensió variada.
3.2. Llegir text sobre el
mite d'Orfeu en anglès i
fer exercicis de
comprensió del text.
CCLI
CAIP
AN.3.2.- Extrac de manera
autònoma la informació general i
totes les dades rellevants de
textos escrits autèntics i adaptats
d’extensió variada.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 15
didàctics al seu abast
(diccionaris, llibres de consulta,
materials multimèdia) incloent
les TIC, per a l’obtenció,
selecció i presentació de la
informació oral i escrita de
forma autònoma.
Identificació del contingut d’un
text escrit amb el suport
d’elements verbals i no verbals.
Ús de fonts distintes, en suport
de paper, digital o multimèdia,
per a obtindre informació a fi de
realitzar activitats individuals o
en grup.
CCLI
TICD
AN.4.1.- Redacta de forma guiada
textos diversos en diferents
suports cuidant el lèxic.
4. Escriure de forma eficaç
textos senzills amb finalitats
diverses, sobre distints temes,
per mitjà de recursos adequats
de cohesió i coherència.
7. Utilitzar les estratègies
d’aprenentatge i els recursos
didàctics al seu abast
(diccionaris, llibres de consulta,
materials multimèdia) incloent
les TIC, per a l’obtenció,
selecció i presentació de la
informació oral i escrita de
forma autònoma.
Producció guiada de textos
senzills i estructurats, amb alguns
elements de cohesió per a
marcar amb claredat la relació
entre idees.
Utilització d’estratègies bàsiques
en el procés de composició
escrita (planificació, textualització
i revisió).
Reflexió sobre el procés
d’escriptura amb especial atenció
a la revisió d’esborranys.
Ús adequat de l’ortografia i dels
diferents signes de puntuació.
Interès per la presentació cuidada
dels textos escrits, en suport de
paper i digital.
Comunicació personal amb
parlants de la llengua estrangera
a través de correspondència
postal o utilitzant mitjans
informàtics.
AN.4. - Redactar de forma
guiada textos diversos en
diferents suports, cuidant el
lèxic, les estructures, i els
elements de cohesió i
coherència necessaris per a
marcar la relació entre idees i
fer-los comprensibles al
lector.
CCLI
TICD
AN.4.2.- Redacta de forma guiada
textos diversos en diferents
suports cuidant les estructures.
3.3. Escriure una redacció
donant un final alternatiu
al mite d'Orfeu.
CCLI
TICD
AN.4.3.- Redacta de forma guiada
textos diversos en diferents
suports, cuidant els elements de
cohesió i coherència necessaris
per a marcar la relació entre
idees i fer-los comprensibles al
lector.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 16
TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA ETAPA: 2n CICLE ÀREA: ESPAÑOL NIVELL: 3r ESO
OBJECTIUS D’ÀREA CONTINGUTS CRITERIS
D’AVALUACIÓ
CCBB INDICADORS ACTIVITATS
2. Utilizar el valenciano y
el castellano para
expresarse oralment y por
escrito , de forma
coherente y adecuada en
cada situación de
comunicación y en los
diversos contextos de la
actividad social y cultural
para tomar conciencia de
los propios sentimientos e
ideea y para controlar la
pròpia conducta.
BC1.1º COMUNICACIÓN
1c. Habilidades lingüísticas. Escribir.
Composición de textos escritos
– Composición de textos propios de
la vida cotidiana y de las relaciones
sociales, como participación en foros,
diarios personales, reglamentos o
circulares.
– Composición de textos propios de
los medios de comunicación, como
reportajes o entrevistas, destinados a
un soporte escrito o digital, a audio o
a vídeo.
– Composición, en soporte de papel y
digital, de textos propios del ámbito
académico, especialmente textos
expositivos y explicativos elaborados
a partir de la información obtenida y
organitzada mediante esquemes,
mapes conceptuales y resumenes, así
como elaboración de proyectos e
informes sobre tareas u aprendizajes.
–Interés por la composición escrita
como fuente de información y
aprendizaje, como forma de
comunicar las experiencias y los
conocimientos propios, y como forma
de regular la conducta
CCLL11. Crear textos escritos
de diferente tipo (narrativos,
descriptivos y dialogados) en
soporte papel y digital;
adecuar el registro a la
situación comunicativa;
utilitzar su estructura
organizativa para ordenar las
ideas con claridad;enlazar los
enunciados en secuencias
lineales
cohesionades;respetar los
criterios de corrección
gramaticaly ortogràfica con
un vocabulario rico y variado:
respetar los criterios de
corrección gramatical,
ortogràfica y tipogràfica.
Valorar la importancia de la
planificación y revisión del
texto.
CCLI
CAIP
TICD
CCLL11.1.Crea textos escritos de diferente
tipo (narrativos, descriptivos y dialogados)
en soporte papel y digital
4.1 Redacta un
text narratiu que
ens servisca de
motiu conductor
a la representació
CCLI
CSIC
CCLL11.2. Adecua el registro a la situación
comunicativa en textos escritos de
diferente tipo (narrativos, descriptivos y
dialogados) en soporte papel y digital.
CCLI CCLL11.3 Utiliza la estructura organizativa
para ordenar las ideas con claridad en
textos escritos de diferente tipo
(narrativos, descriptivos y dialogados) en
soporte papel y y digital
CCLI
CAIP
CCLL11.4. Enlaza los enunciados en
secuencias lineales cohesionadas en textos
escritos y usa un vocabulario rico y variado
en textos escritos de diferente tipo
(narrativos, descriptivos y dialogados) en
soporte papel y digital
CCLI
CAIP
CCLL11.5. Respeta los criterios de
corrección gramatical, ortográfica y
tipográfica en textos escritos de diferente
tipo (narrativos, descriptivos y dialogados)
en soporte papel y digital
CCLI CCLL11.6. Valora la importancia de la
planificación del texto.
CCLI CCLL11.7 Valora la importancia de la
revisión del texto
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 17
TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA
ETAPA: 2n CICLE ÀREA: MÚSICA
NIVELL: 3r ESO
OBJECTIUS D’ÀREA CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ CCBB INDICADORS ACTIVITATS
1. Utilitzar la veu, el cos, objectes,
instruments i recursos tecnològics per a
expressar idees i sentiments; enriquir les
pròpies possibilitats de comunicació i
respectar altres formes diferents
d'expressió
2. Desenvolupar i aplicar diverses habilitats i
tècniques que possibiliten la interpretació
(vocal, instrumental i de moviment i dansa) i
la creació musical, tant individuals com en
grup
8. Participar en la 'organització i realització
d'activitats musicals que tenen lloc en
diferents contextos, amb respecte i
disposició per a superar estereotips i
prejudicis, prenent consciència, com a
membre d'un grup de l'enriquiment que es
produeix amb les aportacions d'altres
9. Comprendre i apreciar les relacions entre
el llenguatge musical i altres llenguatges i
àmbits de coneixement, així com la funció i
significat de la música en diferents
produccions artístiques i audiovisuals i en
els mitjans de comunicació
11. Valorar el silenci i el so com a part
integral del medi ambient i de la música,
prenent consciència dels problemes creats
per la contaminació i les seues
conseqüències
15. Assolir i consolidar hàbits de respecte i
disciplina com a condició necessària per al
desenvolupament de les activitats musicals
BC.1.3er.ESCOLTA
-Utilització de recursos corporals,
vocals i instrumentals, mitjançant
audiovisuals i tecnologies, textos,
partitures, musicogrames i altres
representacions gràfiques per a la
comprensió de la música escoltada
BC2.3er.INTERPRETACIÓ
-Exploració de les possibilitats de
diverses fonts sonores i pràctica
d'habilitats tècniques per a la
interpretació
-Pràctica de les pautes bàsiques de la
interpretació: silenci, atenció a la
director/a o altres intèrprets, audició
interior, memòria i adequació al
conjunt
-Interès pel coneixement i l'atenció
de la veu, el cos i els instruments.
-Acceptació i predisposició per a
millorar les capacitats tècniques i
interpretatives pròpies (vocal,
instrumental i corporal), i respecte
davant d'altres capacitats i formes
d'expressió
-Acceptació i compliment de les
normes que regeixen la interpretació
en grup i aportació d'idees musicals
que contribuïsquen al
perfeccionament i gaudi de l'activitat
en comú
MUS4. Participar en la
interpretació en grup d'una peça
vocal, instrumental o
coreogràfica, adequant la pròpia
interpretació a la del conjunt i
assumint-hi distints rols
MUS.9. Llegir distints tipus de
partitures en el context de les
activitats musicals de l'aula com
a suport a les tasques
d'interpretació i audició
CSIC
CAA
CAIP
CCIA
CM
Llig el ritme del temes
proposats amb
síl·labes rítmiques
Llig la melodia amb el
nom de les notes,
intentant introduir el
ritme
Llig el text de les
cançons amb el ritme
adient
Participa en la
interpretació en grup
d'una peça
instrumental, amb
flauta i instrumental
Orff, adequant la
pròpia interpretació a
la del conjunt i
assumint-hi distints
rols
EX1. Llig
rítmicament les
peces
seleccionades,
diferenciant-hi
les diferents
seccions
EX2. Llig rítmica,
melòdicament
les peces
seleccionades,
diferenciant-hi
les diferents
seccions
ACT3.
Interpretació en
grup de «Sì
dolce è'l
tormento» de C.
Monteverdi
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 18
3. Escoltar una amplia varietat d'obres, de
distints estils, gèneres, tendències i cultures
musicals, apreciant el seu valor coma font
de coneixement, enriquiment intercultural i
plaer personal; interessar-se per ampliar i
diversificar les preferències musicals
pròpies
4. Reconéixer les característiques de
diferents obres musicals com a exemples de
la creació artística i del patrimoni cultural,
en especial de la CV, sent conscient de les
seues intencions i funcions, i aplicant-hi la
terminologia apropiada per a descriure-les i
valorar-les críticament
6. Utilitzar de forma autònoma diverses
fonts d'informació-mitjans audiovisuals,
internet, textos, partitures i altres recursos
gràfics-per a conèixer i gaudir de la música
7. Conèixer i utilitzar diferents mitjans
audiovisuals i tecnologies de la informació i
la comunicació com a recursos per a la
producció musical, valorant-ne la
contribució a les distintes activitats musicals
i a l'aprenentatge autònom de la música
BC.3.3er. CREACIÓ
-Elaboració d'arranjaments de
cançons i peces instrumentals per
mitjà de la creació
d'acompanyaments senzills i la
selecció de distints tipus
d'organització musical (introducció,
desenvolupament, interludis, coda,
acumulació, etc).
-Composició individual o en grup
de cançons i peces instrumentals per
a distintes agrupacions a partir de la
combinació d'elements i recursos
presentats en el context de les
diferents activitats que es realitzen a
l'aula
-Utilització de recursos
informàtics i altres dispositius
electrònics en els processos de
creació musical.
MUS7. Elaborar un arranjament
per a una cançó o una peça
instrumental utilitzant
apropiadament una sèrie
d'elements donats
CIA
CSIC
CAIP
Elabora un
arranjament per a una
cançó o una peça
instrumental Orff,
combinant els
diferents seccions de
les composicions,
utilitzant una
partitura
convencional i els
instruments de l'aula
ACT2 . Elabora
un arranjament
per a una peça
instrumental
Orff, combinant
les diferents
seccions de les
composicions,
utilitzant una
partitura
convencional i
els instruments
de l'aula
CCIA
CTID
CCA
CAIP
Selecciona diferents
fonts digitals i elabora
un fons musical a
partir de distintes
fonts digitals per tal
de ser utilitzada a la
representació
ACT1. Crea
pistes d’àudio
amb el
programa
Audacity a
partir de peces
seleccionades
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 19
TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA ETAPA: 2n CICLE ÀREA: VALENCIÀ NIVELL: 3r ESO
OBJECTIUS D’ÀREA CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ CCBB INDICADORS ACTIVITATS
12. Conéixer els principis
fonamentals de la gramàtica
del valencià, i reconéixer les
diferents unitats de la llengua
i les seues combinacions.
BC3: CONEIXEMENT DE LA LLENGUA
3a. Fonètica i ortografia
– Sons i grafies. Principals normes
fonètiques i ortogràfiques (II).
– Particularitats de l’accentuació
(monosíl·labs, paraules compostes,
interrogatius i exclamatius).
– Coneixement i ús reflexiu de les
normes ortogràfiques, el seu valor
social i la necessitat de cenyir-se a la
norma lingüística.
3b. Norma culta de la llengua.
- Qüestions morfològiques i
sintàctiques: el substantiu, l’adjectiu.
Combinació de pronoms personals
àtons (I).
- El verb.
3c. Gramàtica
- Categories i funcions. Distinció entre
la forma (categoria gramatical) i la
funció de les paraules, així com
coneixement dels procediments lèxics
(afixos) i sintàctics per al canvi de
categoria.
3d. Lèxic
- Processos fonamentals de la formació
de paraules: derivació i composició.
- Significat i sentit. Camps semàntics i
associatius. Famílies lèxiques. El canvi
semàntic.
V17. Reconéixer les diferents
unitats de la llengua, les seues
combinacions i, si és el cas, la
relació entre estes i els seus
significats. Aplicar els
coneixements sobre la llengua i
les normes de l’ús lingüístic per a
resoldre problemes de
comprensió de textos orals i
escrits, i per a compondre i
revisar els textos de manera
progressivament autònoma.
CCLI
CPAA
CVLL7.1. Reconeix els diferents
tipus de textos (expositius,
narratius, descriptius,
argumentatius, converses i
dialogats) i les seues estructures
formals.
CVLL7.2. Utilitza els diferents
tipus de textos (expositius,
narratius, descriptius,
argumentatius, converses i
dialogats) i les seues estructures
formals.
6.1 Dir paraules que
rimen amb el mot
proposat pel
professor/a
(començant per les
formes No
personals dels
verbs i continuant
per qualsevol altra
categoria de mot:
substantius,
adjectius,…) de
manera ordenada,
alumne/a per
alumne/a.
El professorat
començarà la roda
un mínim de 5
vegades amb 5
mots diferents.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 20
12. Conéixer els principis
fonamentals de la gramàtica
del valencià, i reconéixer les
diferents unitats de la llengua
i les seues combinacions.
BC3: CONEIXEMENT DE LA LLENGUA
3a. Fonètica i ortografia
– Sons i grafies. Principals normes
fonètiques i ortogràfiques (II).
– Particularitats de l’accentuació
(monosíl·labs, paraules compostes,
interrogatius i exclamatius).
– Coneixement i ús reflexiu de les
normes ortogràfiques, el seu valor
social i la necessitat de cenyir-se a la
norma lingüística en els escrits.
3b. Norma culta de la llengua.
- Qüestions morfològiques i
sintàctiques: el substantiu, l’adjectiu.
Combinació de pronoms personals
àtons (I).
- El verb. Les perífrasis verbals.
- Les preposicions. Les conjuncions.
3c. Gramàtica
- Reconeixement i ús coherent de les
formes verbals en els textos.
- Interpretació de les informacions
lingüístiques que proporcionen els
diccionaris escolars i altres obres de
consulta, especialment sobre el
comportament sintàctic dels verbs
(transitius i intransitius) i les
relacionades amb el registre i amb la
normativa.
- Identificació i ús reflexiu de
connectors textuals i dels mecanismes
de referència interna, tant gramaticals
com lèxics.
- Ús de procediments per a compondre
els enunciats amb un estil cohesionat.
3d. Lèxic
- Significat i sentit. Camps semàntics i
associatius. Famílies lèxiques. El canvi
semàntic.
V17. Reconéixer les diferents
unitats de la llengua, les seues
combinacions i, si és el cas, la
relació entre estes i els seus
significats. Aplicar els
coneixements sobre la llengua i
les normes de l’ús lingüístic per a
resoldre problemes de
comprensió de textos orals i
escrits, i per a compondre i
revisar els textos de manera
progressivament autònoma.
CPAA CVLL17.3 Aplica els
coneixements sobre la llengua i
les normes de l’ús lingüístic per
a resoldre problemes de
comprensió de textos orals i
escrits.
CVLL17.5 Aplica els
coneixements sobre la llengua i
les normes de l’ús lingüístic per
a revisar els textos de manera
progressivament autònoma.
6.2 Inventar-se un
mot que allà on no
n’hi ha, buscant
que la rima siga
consonant i que el
mot afegit siga
coherent amb la
temàtica del text, a
partir d'un poema
proposat, d’un
autor reconegut, al
qual li faltarà
l'última paraula de
cada vers.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 21
16. Conéixer i distingir les
obres, i les autores i els autors
més representatius de cada
època.
Conéixer les obres i els
fragments representatius de
la literatura en valencià.
BC4. EDUCACIÓ LITERÀRIA
- La lírica. La poesia trobadoresca.
- La lírica. Ausiàs March.
CVLL22. Establir relacions entre
obres, autors i moviments que
constituïxen un referent clau en
la història de la literatura fins al
segle XVIII i els elements més
destacats del context cultural,
social i històric en què apareixen.
CCIA CVLL22.1 Estableix relacions
entre obres, autors i moviments
que constituïxen un referent
clau en la història de la
literatura fins al segle XV i els
elements més destacats del
context cultural, social i històric
en què apareixen.
14. Comprendre textos
literaris utilitzant els
coneixements sobre les
convencions de cada gènere,
els temes i motius de la
tradició literària i els recursos
estilístics. Apreciar-ne les
possibilitats comunicatives
per a la millora de la
producció personal.
BC4. EDUCACIÓ LITERÀRIA
- Lectura comentada i recitació de
poemes, comparació del tractament de
certs temes recurrents en distints
períodes literaris; valoració de la funció
dels elements simbòlics i dels recursos
retòrics i mètrics en el poema.
- Lectura d’obres o fragments adequats
a l’edat i relacionades amb els períodes
estudiats.
CVLL19. Utilitzar els
coneixements literaris en la
comprensió i la valoració de
textos breus o fragments,
considerant la presència de certs
temes recurrents, el valor
simbòlic del llenguatge poètic.
CCIA CVLL19.1.Utilitza els
coneixements literaris en la
comprensió de textos breus o
fragments, considerant la
presència de certs temes
recurrents, el valor simbòlic del
llenguatge poètic.
6.3 Elaborar, crear
versos solts, amb
un mínim de 3
figures retòriques
diferents (fonètica,
sintàctica i
semàntica); d’entre
alguna de les
següents:
Hipèrbaton,
Paral·lelisme,
Anàfora,
Al·literació,
Comparació,
Metàfora,
Hipèrbole, Antítesi i
Personificació.
CCIA
CAIP
CVLL19.2.Utilitza els
coneixementsb literaris en la
valoració de textos breus o
fragments.
17. Interpretar i utilitzar la
lectura i l’escriptura com a
fonts de plaer, d’enriquiment
personal i de coneixement del
món, i consolidar hàbits
lectors per mitjà de textos
adequats a l’edat.
BC4. EDUCACIÓ LITERÀRIA
-Coneixement de les característiques
generals dels grans períodes de la
història de la literatura des de l’Edat
Mitjana fins al segle XV.
- Composició de textos d’intenció
literària i elaboració de treballs senzills
sobre lectures.
CVLL20. Mostrar el coneixement
de les relacions entre les obres
llegides i comentades, el context
en què apareixen, i les autores i
els autors més rellevants de la
història de la literatura; fer un
treball personal d’informació i de
síntesi, o d’imitació i recreació, en
suport de paper i digital.
CCLI
TICD
CCIA
CVLL20.3 Fa un treball personal
d’imitació i recreació literària,
en suport de paper i en suport
digital.
10. Analitzar els diferents usos
socials del valencià per a
evitar els estereotips
lingüístics que impliquen juís
de valor i prejuís classistes,
racistes o sexistes.
BC1. COMUNICACIÓ
1c. Habilitats lingüístiques. Llegir.
Comprensió de textos escrits
- Actitud reflexiva i crítica respecte a la
informació disponible davant dels
missatges que impliquen qualsevol
tipus de discriminació, incloent-hi la
manifestació de prejuís lingüístics.
CVLL24. Identificar, en textos
orals i escrits, imatges i
expressions que denoten alguna
forma de discriminació (de
gènere, social, relacionada amb el
grup ètnic, etc.), evitar-ne l’ús i
utilitzar el llenguatge com a mitjà
de resolució de conflictes.
CSIC CVLL24.1 Identifica, en textos
orals i escrits, imatges i
expressions que denoten alguna
forma de discriminació (de
gènere, social, relacionada amb
el grup ètnic, etc.)
6.4 Visionar i
escoltar a
l’ordinador cançons
diverses, aportades
pel professorat (tot
i que l’alumnat
també podrà
suggerir-ne) i fer la
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 22
BC2. LLENGUA I SOCIETAT
– Els usos discriminatoris de la llengua.
- Ús d’un llenguatge no discriminatori i
respectuós amb les diferències
lingüístiques, culturals, ètniques o de
gènere.
- Actitud de rebuig davant dels usos
discriminatoris de les llengües per
raons de classe, lingüístiques, culturals,
ètniques o de gènere, i davant
d’estereotips i prejuís sobre les
varietats lingüístiques i sobre els seus
parlants.
CSIC
CAIP
CVLL24.2 Evita l’ús d’imatges i
expressions que denoten alguna
forma de discriminació.
tria d’aquelles que
s’adeqüen, en
grups de 3 alumnes,
a la temàtica del
mite d'Orfeu (en les
diverses situacions
en les quals s'hi
trobarà…).
18. Aprendre i utilitzar
tècniques senzilles de maneig
de la informació: busca,
elaboració i presentació amb
l’ajuda dels mitjans
tradicionals i l’aplicació de les
noves tecnologies.
BC5 TÈCNIQUES DE TREBALL
- Tècniques per a buscar informació en
suports tradicionals (fitxes,
biblioteques, etc.) i en nous suports
(CD-ROM, DVD, Internet, etc.).
- Ús autònom de diccionaris i de
correctors ortogràfics sobre textos en
suport digital.
- Presentació de la informació.
Tractament informàtic de textos (III).
- Interés per la bona presentació dels
textos escrits, tant en suport de paper
com digital, i respecte per les normes
gramaticals, ortogràfiques i
tipogràfiques (titulació, espais, marges,
paràgrafs, etc.).
CVLL23. Planificar i dur a terme,
individualment i en equip, la
consulta de diverses fonts
d’informació tant en suports
tradicionals (per mitjà de l’ús
d’índexs, de fitxes i d’altres
sistemes de classificació de
fonts), com els que proporcionen
les tecnologies de la informació i
la comunicació, en el marc de
treballs senzills d’investigació.
Utilitzar els processadors de
textos i ser capaç d’aplicar-los a
treballs senzills d’investigació,
fent ús dels mitjans informàtics
complementaris (Internet, bases
de dades, CD-ROM, DVD, etc.).
TICD
CPAA
CVLL23.1 Planifica i du a terme,
individualment i en equip, la
consulta de diverses fonts
d’informació en suports
tradicionals (per mitjà de l’ús
d’índexs, de fitxes i d’altres
sistemes de classificació de
fonts),
TICD
CPAA
CVLL23.2 Planifica i du a terme,
individualment i en equip, la
consulta de diverses fonts
d’informació en els suports que
proporcionen les tecnologies de
la informació i la comunicació,
en el marc de treballs senzills
d’investigació.
TICD
CAIP
CVLL23.3 Utilitza els
processadors de textos i és
capaç d’aplicar-los a treballs
senzills d’investigació, fent ús
dels mitjans informàtics
complementaris (Internet,
bases de dades, CD-ROM, DVD,
etc.).
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 23
14. Comprendre textos
literaris utilitzant els
coneixements sobre les
convencions de cada gènere,
els temes i motius de la
tradició literària i els recursos
estilístics. Apreciar-ne les
possibilitats comunicatives
per a la millora de la
producció personal.
BC4. EDUCACIÓ LITERÀRIA
- Composició de textos d’intenció
literària i elaboració de treballs senzills
sobre lectures.
CVLL21. Identificar el gènere a
què pertany un text literari llegit
en la seua totalitat.
Reconéixer-ne els elements
estructurals bàsics, els grans tipus
de recursos lingüístics i emetre
una opinió personal.
Utilitzar estos coneixements en la
producció de textos d’intenció
literària.
CCIA CVLL21.2. Reconeix els
elements estructurals bàsics
d’un text literari llegit en la seua
totalitat.
6.5 Adaptar la lletra
de diverses cançons
ja triades, tot
respectant el ritme
i la música originals,
i a la temàtica del
mite d'Orfeu (en les
diverses situacions
en les quals s'hi
trobarà…). Hauran
de fer servir
l’ordinador, amb un
programa de
muntatge específic
que els ajude a
superposar la nova
lletra creada per
ells i elles, a la
música de les
cançons triades.
Sempre amb els
mateixos grups de 3
alumnes que van
elaborar l’activitat
6.4.
CCIA CVLL21.3 Reconeix els grans
tipus de recursos lingüístics
d’un text literari llegit en la seua
totalitat.
CCLI
CCIA
CAIP
CVLL21.4 Emet una opinió
personal sobre un text literari
llegit en la seua totalitat.
18. Aprendre i utilitzar
tècniques senzilles de maneig
de la informació: busca,
elaboració i presentació amb
l’ajuda dels mitjans
tradicionals i l’aplicació de les
noves tecnologies.
BC4. EDUCACIÓ LITERÀRIA
-Coneixement de les característiques
generals dels grans períodes de la
història de la literatura des de l’Edat
Mitjana fins al segle XV i aproximació a
alguns autors i obres rellevants.
- Composició de textos d’intenció
literària i elaboració de treballs senzills
sobre lectures.
CVLL20. Mostrar el
coneixement de les relacions
entre les obres llegides i
comentades, el context en què
apareixen, i les autores i els
autors més rellevants de la
història de la literatura; fer un
treball personal d’informació i
de síntesi, o d’imitació i
recreació, en suport de paper i
digital.
CCLI
TICD
CCIA
CVLL20.3 Fa un treball personal
d’imitació i recreació literària,
en suport de paper i en suport
digital.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 24
TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA ETAPA: 2n CICLE ÀREA: EDUCACIÓ FÍSICA NIVELL: 3r ESO
OBJECTIUS D’ÀREA CONTINGUTS CRITERIS
D’AVALUACIÓ
CCBB INDICADORS ACTIVITATS
1. Participar i col·laborar de
manera activa, amb regularitat i
eficiència, en les activitats
programades, amb
independència del nivell
d’habilitat i capacitat personal i
valorant els aspectes de relació
que fomenten; mostrant una
actitud de respecte i tolerància
cap a tots els membres de la
comunitat educativa.
7. Reconéixer, valorar i utilitzar
el cos com a mitjà de
comunicació i expressió
creativa; dissenyar i practicar
activitats rítmiques amb i sense
una base musical.
10. Mostrar habilitats i actituds
socials de respecte, treball en
equip i esportivitat en la
participació en activitats, jocs i
esports, independentment de
les diferències culturals, socials
i d’habilitat..
BLOC 3. EXPRESSIÓ CORPORAL.
- Coneixement de diferents
manifestacions expressives:
balls, danses, dramatitzacions...
- Realització de moviments
globals i segmentaris amb una
base rítmica.
- Pràctica de les danses del
món, en intercanvi cultural amb
les danses tradicionals de la
Comunitat Valenciana.
- Valoració de la dansa com a
element de relació amb
persones d’altres cultures del
món.
- Realització d’activitats
rítmiques, destacant el valor
expressiu.
- Pràctica dirigida a la presa de
consciència dels diferents
espais utilitzats en l’expressió
corporal.
- La relaxació. Pràctica de
diferents mètodes.
- Pràctica de diferents
manifestacions expressives.
- Pràctica dels balls de saló i
danses modernes.
- Actitud oberta, desinhibida i
comunicativa en les relacions
amb els altres.
EF 6. Realitzar balls, incloent
hi les danses tradicionals de la
Comunitat Valenciana, per
parelles o en grup, amb
respecte i desinhibició.
CCIA
CSIC
EF 6.1. Realitza balls per parelles
o en grup, incloent-hi les danses
tradicionals de la Comunitat
Valenciana amb respecte.
7.1. Crear la coreografia
per a les cançons i peces
musicals que
s'interpretaran en la
representacióCCIA EF 6.2. Realitza balls per parelles
o en grup, incloent-hi les danses
tradicionals de la Comunitat
Valenciana amb desinhibició.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 25
TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA ETAPA: 2n CICLE ÀREA: TECNOLOGIA NIVELL: 3r ESO
OBJECTIUS D’ÀREA CONTINGUTS CRITERIS
D’AVALUACIÓ
CCB
B
INDICADORS ACTIVITATS
1. Abordar amb autonomia i
creativitat, individualment i en
grup, problemes tecnològics
treballant de manera ordenada i
metòdica per a estudiar el
problema, recopilar i seleccionar
informació procedent de distintes
fonts, elaborar la documentació
pertinent, Concebre, dissenyar,
planificar i construir objectes o
sistemes que resolguen el
problema estudiat i avaluar la
seua idoneïtat des de distints
punts de vista.
BC 1. Procés de resolució de
problemes tecnològics
Disseny, planificació i
construcció de prototips per
mitjà de l’ús de materials,
ferramentes i tècniques
estudiades.
– Anàlisi i valoració de les
condicions de l’entorn de
treball. Aplicació de les normes
de seguretat a l’aula taller.
Documents tècnics necessaris
per a elaborar un projecte.
Ús de full de càlcul i
ferramentes gràfiques per a
l’elaboració, desenrotllament i
difusió del projecte.
T1. Realitzar un projecte
tècnic, en què s’analitze el
context, es proposen
solucions alternatives i es
desplegue la més adequada.
T2. Elaborar els documents
tècnics necessaris per a
redactar un projecte tècnic,
per mitjà del llenguatge
escrit i gràfic apropiat
T3. Realitzar les operacions
tècniques previstes en el
projecte tècnic incorporant
criteris d’economia,
sostenibilitat i seguretat;
valorar les condicions de
l’entorn de treball.
T4. Usar l’ordinador com a
ferramenta per a elaborar,
desenrotllar i difondre un
projecte tècnic, a través de
fulls de càlcul que incorporen
fórmules i gràfiques
CIMF
CAIP
CCLI
TICD
CIMF
CAIP
T1.1.
Realitza un projecte tècnic, en què
s’analitze el context, es proposen
solucions alternatives i es desplegue la
més adequada.
T2.1 Elabora els documents tècnics
necessaris per a redactar un projecte
tècnic, per mitjà del llenguatge escrit i
gràfic apropiat.
T3.1 Realitza les operacions tècniques
previstes en el projecte tècnic
incorporant criteris d’economia,
sostenibilitat i seguretat.
T3.2 Valora les condicions de l’entorn
de treball en realitzar les operacions
tècniques previstes en el projecte
tècnic.
T4.1 Usa l’ordinador com a
ferramenta per a elaborar un projecte
tècnic, a través de fulls de càlcul que
incorporen fórmules i gràfiques.
T4.2 Usa l’ordinador com a ferramenta
per a desenrotllar un projecte tècnic, a
través de fulls de càlcul que incorporen
fórmules i gràfiques.
T4.3. Usa l’ordinador com a
ferramenta per a difondre un projecte
tècnic, a través de fulls de càlcul que
incorporen fórmules i gràfiques.
8.1 L’alumne es planteja
el problema i inicia un
procés tecnològic per tal
de solventar-lo
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 26
1. Abordar amb autonomia i
creativitat, individualment i en
grup, problemes tecnològics
treballant de manera ordenada i
metòdica per a estudiar el
problema, recopilar i seleccionar
informació procedent de distintes
fonts, elaborar la documentació
pertinent, concebre, dissenyar,
planificar i construir objectes o
sistemes que resolguen el
problema estudiat i avaluar la
seua idoneïtat des de distints
punts de vista.
BC 1. Procés de resolució de
problemes tecnològics
Disseny, planificació i
construcció de prototips per
mitjà de l’ús de materials,
ferramentes i tècniques
estudiades.
Anàlisi i valoració de les
condicions de l’entorn de
treball. Aplicació de les normes
de seguretat a l’aula taller.
Documents tècnics
necessaris per a elaborar un
projecte.
Ús de full de càlcul i
ferramentes gràfiques per a
l’elaboració, desenrotllament i
difusió del projecte.
T1. Realitzar un projecte
tècnic, en què s’analitze el
context, es proposen
solucions alternatives i es
desplegue la més adequada.
T2. Elaborar els documents
tècnics necessaris per a
redactar un projecte tècnic,
per mitjà del llenguatge
escrit i gràfic apropiat
T3. Realitzar les operacions
tècniques previstes en el
projecte tècnic incorporant
criteris d’economia,
sostenibilitat i seguretat;
valorar les condicions de
l’entorn de treball.
T4. Usar l'ordinador com a
ferramenta per a elaborar,
desenrotllar i difondre un
projecte tècnic, a través de
fulls de càlcul que incorporen
fórmules i gràfiques
CIMF
CAIP
CCLI
TICD
CIMF
CAIP
T1.1.
Realitza un projecte tècnic, en què
s’analitze el context, es proposen
solucions alternatives i es desplegue la
més adequada.
T2.1 Elabora els documents tècnics
necessaris per a redactar un projecte
tècnic, per mitjà del llenguatge escrit i
gràfic apropiat.
T3.1 Realitza les operacions tècniques
previstes en el projecte tècnic
incorporant criteris d’economia,
sostenibilitat i seguretat.
T3.2 Valora les condicions de l’entorn
de treball en realitzar les operacions
tècniques previstes en el projecte
tècnic.
T4.1 Usa l’ordinador com a
ferramenta per a elaborar un projecte
tècnic, a través de fulls de càlcul que
incorporen fórmules i gràfiques.
T4.2 Usa l’ordinador com a ferramenta
per a desenrotllar un projecte tècnic, a
través de fulls de càlcul que incorporen
fórmules i gràfiques.
T4.3. Usa l’ordinador com a
ferramenta per a difondre un projecte
tècnic, a través de fulls de càlcul que
incorporen fórmules i gràfiques.
8.2 Busca informació
relativa al monocordi:
què és, per a què
serveix, com funciona,
dissenys alternatius...
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 27
1, Abordar amb autonomia i
creativitat, individualment i en
grup, problemes tecnològics
treballant de manera ordenada i
metòdica per a estudiar el
problema, recopilar
i seleccionar informació
procedent de distintes fonts,
elaborar la documentació
pertinent, concebre, dissenyar,
planificar i construir objectes o
sistemes que resolguen el
problema estudiat i avaluar la
seua idoneïtat des de distints
punts de vista.
BC 3. Tècniques d’expressió i
comunicació
Aplicacions de dibuix assistit
per ordinador.
–Ferramentes bàsiques per al
dibuix vectorial i el grafisme
artístic.
-Sistemes senzills de
representació. Vistes i
perspectives. Proporcionalitat
entre dibuix i realitat. Escales.
Acotació.
-Metrologia i instruments de
mesura de precisió: calibre i
micròmetre. Coneixement i ús
dels dits instruments de
mesura.
- Aplicacions de dibuix assistit
per ordinador.
T6. Realitzar dibuixos
geomètrics i artístics
utilitzant algun programa de
dibuix gràfic senzill
T7. Utilitzar vistes,
perspectives, escales,
acotació i normalització per a
plasmar i transmetre idees
tecnològiques i representar
objectes i sistemes tècnics.
T9. Utilitzar aplicacions de
disseny assistit per ordinador
per a la realització de croquis
normalitzats.
TICD
CCIA
CMAT
T6.1. Realitza dibuixos geomètrics i
artístics utilitzant algun programa de
dibuix gràfic senzill.
T7.1 Utilitza vistes, perspectives,
escales, acotació i normalització per a
plasmar i transmetre idees
tecnològiques i representar objectes i
sistemes tècnics.
T9.1. Utilitza aplicacions de disseny
assistit per ordinador per a la
realització de croquis normalitzats.
8.3 Posa en comú a la
resta del grup les
possibles solucions i
decideix el disseny final
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 28
2. Adquirir destreses tècniques i
coneixements suficients per a
l’anàlisi, disseny i elaboració
d’objectes i sistemes tecnològics a
travès de la manipulació, de
forma segura i precisa, de
materials i ferramentes.
3. Analitzar els objectes i sistemes
tècnics per a comprendre el seu
funcionament, conéixer els seus
elements i les funcions que
realitzen, aprendre la millor
manera d’usar-los i controlar-los,
entendre les condicions
fonamentals que han intervingut
en el seu disseny i construcció i
valorar les repercussions que ha
generat la seua existència.
11. Conéixer, valorar i respectar
les normes de seguretat i higiene
en el treball I prendre
consciència dels efectes que
tenen sobre la salut personal i
col·lectiva.
BC 4. Materials d’ús tècnic
Materials de construcció: petris
i ceràmics. Propietats
característiques. Identificació.
Aplicacions.
Treball en l’aula taller amb
materials comercials i reciclats.
T11. Conéixer les propietats
bàsiques dels materials de
construcció, les seues
aplicacions més importants,
la seua classificació, les seues
tècniques de treball i ús, i
identificar-los en
construccions ja acabades.
CIMF T11.1 Conéix les propietats bàsiques
dels materials de construcció i les
seues aplicacions més importants.
T11.2. Classifica els materials de
construcció.
T11.3 Coneix les tècniques de treball i
ús més importants dels materials de
construcció
8.4 Construeix pas a pas
el monocordi de fusta
seguint unes pautes
clares i guiades pel
professor
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 29
1, Abordar amb autonomia i
creativitat, individualment i en
grup, problemes tecnològics
treballant de manera ordenada i
metòdica per a estudiar el
problema, recopilar i seleccionar
informació procedent de distintes
fonts, elaborar la documentació
pertinent, concebre, dissenyar,
planificar i construir objectes o
sistemes que resolguen el
problema estudiat i avaluar la
seua idoneïtat des de distints
punts de vista.
5. Adoptar actituds favorables a la
resolució de problemes tècnics,
desenrotllant interés i curiositat
cap a l’activitat tecnològica,
analitzant i valorant críticament la
investigació, la innovació i el
desenrotllament tecnològic i la
seua influència en al societat, en
el medi ambient, en la salut i en el
benestar personal i col·lectiu al
llarg de la història de la
humanitat.
8. Assumir de forma crítica i
activa l’avanç i l’aparició de noves
tecnologies, i incorporar-les al seu
quefer quotidià, analitzant i
valorant críticament la seua
influència sobre la societat i el
medi ambient.
BC 1. Procés de resolució de
problemes tecnològics
Disseny, planificació i
construcció de prototips per
mitjà de l’ús de materials,
ferramentes i tècniques
estudiades.
Anàlisi i valoració de les
condicions de l’entorn de
treball. Aplicació de les normes
de seguretat a l’aula taller.
Documents tècnics
necessaris per a elaborar un
projecte.
Ús de full de càlcul i
ferramentes gràfiques per a
l’elaboració, desenrotllament i
difusió del projecte.
BC 9. Tecnologia i societat
Tecnologia i medi ambient:
impacte ambiental del
desenrotllament tecnològic.
Contaminació. Esgotament dels
recursos energètics i de les
matèries primeres.
Tecnologies correctores.
Desenrotllament sostenible.
T1. Realitzar un projecte
tècnic, en què s’analitze el
context, es proposen
solucions alternatives i es
desplegue la més
adequada.
T27. Reconéixer l’impacte
que sobre el medi té
l’activitat tecnològica i
comprovar els beneficis i
necessitat de l’aplicació de
tecnologies correctores per
a aconseguir un
desenrotllament
sostenible.
CSIC T1.1. Realitza un projecte tècnic, en
què s’analitze el context, es proposen
solucions alternatives i es desplegue la
més adequada.
T27.1Reconeix l’impacte que sobre el
medi té l’activitat tecnològica.
8.5 Verifica i avalua el
producte final i
comprova que s'ajusta a
les especificacions i als
objectius prèviament
desitjats.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 30
TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA ETAPA: 2n CICLE ÀREA: Física i Química NIVELL: 3r ESO
OBJECTIUS D’ÀREA CONTINGUTS CRITERIS
D’AVALUACIÓ
CCBB INDICADORS ACTIVITATS
10. Conèixer i valorar les
interaccions de la ciència i la
tecnologia amb la societat i el
medi ambient amb atenció
particular als problemes a què
s’enfronta hui la humanitat i la
necessitat de busca i aplicació de
solucions, subjectes al principi de
precaució, per a avançar cap a
l’èxit d’un futur sostenible.
BC1 Valoració de les
aportacions de les ciències de la
naturalesa per a donar resposta
a les necessitats dels sers
humans i millorar les condicions
de la seua existència, així com
per a apreciar i gaudir de la
diversitat natural i cultural,
participant en la seua
conservació, protecció i millora.
FQ3. Descriure les
interrelacions existents en
l’actualitat entre societat,
ciència i tecnologia.
C. interacció
món físic
C. Cultural i
artística
FQ3.1 Descriure les interrelacions
existents en l’actualitat entre
societat, ciència i tecnologia.
9.1. Plantejament del
problema per part del
professor. Amb
instruments musicals es
tocaran diverses notes i
es plantejarà el
problema de la
construcció de
l’instrument. Com es pot
construir un nou
instrument que
reproduïsca les notes
correctes?
2. Utilitzar la terminologia i la
notació científica. Interpretar i
formular els enunciats de les lleis
de la naturalesa, i també els
principis físics i químics a través
d’expressions matemàtiques
senzilles. Manejar amb
desimboltura i sentit crític la
calculadora.
BC1 Utilització correcta dels
materials, substàncies i
instruments bàsics d’un
laboratori. Caràcter aproximat
de la mesura. Sistema
internacional d’unitats. El
respecte per les normes de
seguretat en el laboratori.
FQ2. Realitzar correctament
experiències de laboratori
proposades al llarg del curs,
respectant les normes de
seguretat.
C. Interacció
món físic
C.
matemàtica
FQ2.1. Realitzar correctament
experiències de laboratori
proposades al llarg del curs,
respectant les normes de
seguretat.
9.2. Quin és el so que ha
de sonar quan toquem
cada nota? És igual en
tots els instruments?
Useu diversos
instruments i un
oscil·loscopi per mesurar
la freqüència de les
notes de l’escala.
4. Aplicar, en la resolució de
problemes, estratègies coherents
amb els procediments de les
ciències, com ara la discussió de
l’interés dels problemes
plantejats, la formulació
d’hipòtesis, l’elaboració
d’estratègies de resolució i de
dissenys experimentals, l’anàlisi
de resultats, la consideració
BC1 Utilització d’estratègies
pròpies del treball científic com
el plantejament de problemes i
discussió del seu interés, la
formulació i posada a prova
d’hipòtesis i la interpretació
dels resultats. L’informe
científic. Anàlisi de dades
organitzades en taules i
FQ2. Realitzar correctament
experiències de laboratori
proposades al llarg del curs,
respectant les normes de
seguretat.
C. Interacció
món físic
C.
Autonomia i
iniciativa
personal
FQ2.1. Realitzar correctament
experiències de laboratori
proposades al llarg del curs,
respectant les normes de
seguretat.
9.3. Què hem de fer per
a què el monocordi sone
com qualsevol altre
instrument? Dissenyeu
una estratègia i una
seqüència de passos per
posar-la en pràctica.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 31
d’aplicacions i repercussions de
l’estudi realitzat i la busca de
coherència global.
gràfiques.
1. Comprendre i expressar
missatges amb contingut científic
utilitzant el llenguatge oral i escrit
amb propietat, així com
argumentar i donar explicacions
entre altres en l’àmbit de la
ciència. Interpretar i construir, a
partir de dades experimentals,
mapes, diagrames, gràfiques,
taules i altres models de
representació, i formular
conclusions.
BC1 Utilització d’estratègies
pròpies del treball científic com
el plantejament de problemes i
discussió del seu interés, la
formulació i posada a prova
d’hipòtesis i la interpretació
dels resultats. L’informe
científic. Anàlisi de dades
organitzades en taules i
gràfiques.
FQ2. Realitzar correctament
experiències de laboratori
proposades al llarg del curs,
respectant les normes de
seguretat.
C. Lingúística
C. Interacció
món físic
FQ2.1. Realitzar correctament
experiències de laboratori
proposades al llarg del curs,
respectant les normes de
seguretat.
9.4. Exposeu la vostra
estratègia a la resta de
companys i escolteu les
propostes del altres.
Entre tota la classe,
acordeu una estratègia
comuna.
4. Aplicar, en la resolució de
problemes, estratègies coherents
amb els procediments de les
ciències, com ara la discussió de
l’interés dels problemes
plantejats, la formulació
d’hipòtesis, l’elaboració
d’estratègies de resolució i de
dissenys experimentals, l’anàlisi
de resultats, la consideració
d’aplicacions i repercussions de
l’estudi realitzat i la busca de
coherència global.
BC1 Utilització d’estratègies
pròpies del treball científic com
el plantejament de problemes i
discussió del seu interés, la
formulació i posada a prova
d’hipòtesis i la interpretació
dels resultats. L’informe
científic. Anàlisi de dades
organitzades en taules i
gràfiques.
BC1 Utilització correcta dels
materials, substàncies i
instruments bàsics d’un
laboratori. Caràcter aproximat
de la mesura. Sistema
internacional d’unitats. El
respecte per les normes de
seguretat en el laboratori.
FQ2. Realitzar correctament
experiències de laboratori
proposades al llarg del curs,
respectant les normes de
seguretat.
C. Interacció
món físic
C.
matemàtica
C.
Autonomia i
iniciativa
personal
FQ2.1. Realitzar correctament
experiències de laboratori
proposades al llarg del curs,
respectant les normes de
seguretat.
9.5. Porteu a terme el
procés dissenyat.
Elaboreu una taula amb
les dades recollides. Feu
la corresponent gràfica.
5. Descobrir, reforçar i aprofundir
en els continguts teòrics per mitjà
d’activitats pràctiques
relacionades amb estos
BC1 Utilització d’estratègies
pròpies del treball científic com
el plantejament de problemes i
discussió del seu interès, la
FQ2. Realitzar correctament
experiències de laboratori
proposades al llarg del curs,
respectant les normes de
C. Món físic FQ2.1. Realitzar correctament
experiències de laboratori
proposades al llarg del curs,
respectant les normes de
9.6. Marqueu en el
monocordi els punts on
cal prémer per a què
sonen les notes de
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 32
continguts. formulació i posada a prova
d’hipòtesis i la interpretació
dels resultats. L’informe
científic. Anàlisi de dades
organitzades en taules i
gràfiques.
BC1 Interpretació d’informació
de caràcter científic i utilització
d’esta per a formar-se una
opinió pròpia, expressar-se amb
precisió i argumentar sobre
problemes relacionats amb la
naturalesa. La notació científica.
seguretat. seguretat. l’escala. Aprofiteu els
resultats de la
investigació.
1. Comprendre i expressar
missatges amb contingut científic
utilitzant el llenguatge oral i escrit
amb propietat, així com
argumentar i donar explicacions
entre altres en l’àmbit de la
ciència. Interpretar i construir, a
partir de dades experimentals,
mapes, diagrames, gràfiques,
taules i altres models de
representació, i formular
conclusions.
BC1 Utilització d’estratègies
pròpies del treball científic com
el plantejament de problemes i
discussió del seu interès, la
formulació i posada a prova
d’hipòtesis i la interpretació
dels resultats. L’informe
científic. Anàlisi de dades
organitzades en taules i
gràfiques.
FQ1. Determinar els trets
distintius del treball científic
a través de l’anàlisi
contrastada d’algun
problema científic o
tecnològic d’actualitat, així
com la seua influència sobre
la qualitat de vida de les
persones.
C. Lingüística FQ 1.1. Determinar els trets
distintius del treball científic a
través de l’anàlisi contrastada
d’algun problema científic o
tecnològic d’actualitat
9.7. Elaboreu un informe
sobre la investigació
portada a terme.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 33
TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA ETAPA: 2n CICLE ÀREA: MATEMÀTIQUES NIVELL: 3r ESO
OBJECTIUS D’ÀREA CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ CCBB INDICADORS ACTIVITATS
2. Aplicar amb soltesa i
adequadament les ferramentes
matemàtiques adquirides a
situacions de la vida diària.
4. Detectar els aspectes de la
realitat que siguen quantificables
i que permeten interpretar-la
millor: utilitzar tècniques de
recollida de la informació i
procediments de mesura,
realitzar l’anàlisi de les dades per
mitjà de l’ús de distintes classes
de nombres i la selecció dels
càlculs apropiats, tot això de la
manera més adequada, segons la
situació plantejada.
BLOC2. NOMBRES
Nombres racionals.
Comparació, ordenació i
representació sobre la recta.
Decimals i fraccions.
Transformació de fraccions en
decimals i viceversa. Decimals
exactes i decimals periòdics.
Fracció generatriu.
Operacions amb fraccions i
decimals.
Jerarquia de les operacions i ús
del parèntesi.
Potències d’exponent enter.
Significat i propietats. La seua
aplicació per a l’expressió de
nombres molt grans i molt
xicotets. Operacions amb
nombres expressats en notació
científica. Ús de la calculadora.
MAT3. Calcular expressions
numèriques senzilles de
nombres racionals (basades en
les quatre operacions
elementals i les potències
d’exponent enter, que
continguen, com a màxim, dos
operacions encadenades i un
parèntesi), aplicar correctament
les regles de prioritat i fer ús
adequat de signes i parèntesi.
MAT4. Utilitzar convenientment
les aproximacions decimals, les
unitats de mesura usuals i les
relacions de proporcionalitat
numèrica (factor de conversió,
regla de tres simple,
percentatges, repartiments
proporcionals, interessos,
etc.) per a resoldre problemes
relacionats amb la vida
quotidiana o emmarcats en el
context d’altres camps de
coneixement.
MAT
CIMF
CCIA
Utilitza convenientment les unitats
de mesura usuals per a recollir
informació per a resoldre
problemes emmarcats en el
context de la música.
10.1 Raoneu si sona igual
la mateixa melodia
interpretada en to de Do
que transportada al to
de La
MAT Calcula la mitjana aritmètica de
nombres racionals obtinguts de la
mesura directa d'un instrument
musical.
MAT
CCIA
Relaciona mesures per tal de
representar les notes musical per
mitjà de nombres racionals
fraccions de corda.
MAT
CCIA
Calcula la distància entre notes a
partir d'expressions numèriques
senzilles de nombres racionals
(resta de fraccions).
Compara distàncies entre notes
musical a partir d'expressions
numèriques senzilles de nombres
racionals (compara fraccions).
MAT
CPAA
Compara expressions numèriques
senzilles de nombres racionals
(compara fraccions) per tal de
comprovar que els resultats són
independents de l'instrument.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 34
TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA ETAPA: 2n CICLE ÀREA: BIOLOGIA I GEOLOGIA NIVELL: 3r ESO
OBJECTIUS D’ÀREA CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ CCBB INDICADORS ACTIVITATS
12. Descriure les peculiaritats
bàsiques del medi natural més
pròxim, quant als seus aspectes
geològics, zoològics i botànics.
BC4. 3r: - Característiques i
funcions comunes als éssers
vius.
- Teoria Cel·lular
BG15. Explicar les funcions
comunes a tots els éssers vius
tenint en compte la Teoria
cel·lular
CIMF
CCLI
Explica les tres funcions vitals
oralment
11.1 Elaboració de
cartells explicatius sobre
el funcionament de la
veu humana
BC5.3r LES PERSONES I LA
SALUT
– L’aparell respiratori.
-· Hàbits saludables.
- Malalties més freqüents.
BG14. Descriure els òrgans i
aparells humans implicats en
les funcions vitals, establir
relacions entre les diferents
funcions de l’organisme i els
hàbits saludables.
CIMF Descriu l’aparell respiratori
Localitza les cordes vocals a la
laringe i coneix la seva funció
Identifica els hàbits saludables per
al manteniment de l’aparell
respiratori
TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA
ETAPA: 2n CICLE ÀREA: EDUCACIÓ PLÀSTICA I VISUAL
NIVELL: 3r ESO
OBJECTIUS
D’ÀREA
CONTINGUTS CRITERIS
D’AVALUACIÓ
CCBB INDICADORS ACTIVITATS
7. Representar cossos i
espais simples per
mitjà del domini de la
perspectiva, les
proporcions i la
representació de les
qualitats de les
Bloc 5. Espai i volum
Perspectiva cònica. Fonaments del sistema.
Anàlisi dels fonaments del sistema cònic i les seues
aplicacions.
Ús de la perspectiva cònica en la representació de
formes geomètriques simples, de la sensació d’espai.
Ús de la perspectiva cònica en la representació
EPV.8.
Representar la
sensació espacial
en un pla utilitzant
com a recurs gràfic
la perspectiva
cònica
CCIA
CMAT
EPV.8.1.
Representar la
sensació espacial
en un pla utilitzant
com a recurs gràfic
la perspectiva
cònica.
12.1.- Dibuixa 4 cubs en
perspectiva cònica frontal (amb
un punt de fuga) des de
diferents punts de vista.
Ombreja'ls tenint en compte la
posició d'un focus de llum comú
per a tos els cubs.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 35
superfícies i el detall,
de manera que siguen
eficaços per a la
comunicació.
d’elements arquitectònics de l’entorn pròxim.
Esforç per desenrotllar les capacitats espacials per a
visualitzar formes tridimensionals.
12.2.- Dibuixa 4 cubs en
perspectiva cònica obliqua (amb
dos punts de fuga) des de
diferents punts de vista.
Ombreja'ls tenint en compte la
posició d'un focus de llum comú
per a tos els cubs, emprant
diferents llapis de colors.
12.3.- Dibuixa la teua habitació
en perspectiva cònica frontal,
representant porta, finestres i
mobiliari. Dóna-li color
12.4.- Dibuixa des del pati
interior de l'institut una vista del
centre, en perspectiva cònica
frontal. Ombreja-la utilitzant
trama en clar-obscur
1. Apreciar els valors
culturals i estètics,
identificant,
interpretant i valorant
els seus continguts;
entendre’ls com a part
de la diversitat cultural,
contribuint al seu
respecte, conservació i
millora.
2. Representar cossos i
Bloc 3. Anàlisi i representació de formes
Estudi de la proporció en les formes: Teoremes de
Thales. Percepció de mesures i escales, igualtat,
semblança, simetria, translació i rotació.
Aplicació de la proporció en l’estudi de la figura
humana.
Anàlisi de la proporció d’un objecte.
Establiment de les relacions de proporció entre les
distintes parts d’una mateixa forma.
EPV.6. Interpretar
composicions
buscant distintes
alternatives en
l’organització de la
forma.
CCIA EPV.6.1.
Interpretar
composicions
buscant distintes
alternatives en
l’organització de la
forma.
12.5.- A partir dels diferents
figurins que et donem, fes
l’esbós de diferents conjunts de
vestir.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 36
espais simples per
mitjà del domini de la
perspectiva, les
proporcions i la
representació de les
qualitats de les
superfícies i el detall,
de manera que siguen
eficaços per a la
comunicació.
Reconeixement de la importància d’ordenar formes de
diferents camps visuals.
Bloc 4. La composició
Organització de la forma i el seu entorn en el pla.
Realització de composicions tenint en compte la
proporció, l’escala i el ritme.
Estudi de criteris bàsics per a compondre: simetria,
equilibri, pes visual de massa i color.
Anàlisi de diverses propostes compositives d’obres
d’art.
Descripció i identificació dels elements compositius de
diferents tipus i comentari personal sobre estos.
Interès a conèixer els criteris bàsics de composició.
Interès a identificar l’organització interna de missatges
graficoplàstics o visuals
Valoració de la importància de la mesura de les formes
en les composicions
CMAT EPV.6.2. Aplicar
mesures, escales,
igualtat,
semblança,
simetria, translació
i rotació per a
representar formes
en una composició.
CCIA
CMAT
EPV.6.3. Aplicar la
proporció en
l'estudi de la figura
humanes
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 37
10. Contribuir
activament al
respecte, la
conservació, la
divulgació i la millora
del patrimoni europeu,
espanyol i del País
Valencià, com a senyals
de la pròpia identitat.
Bloc 1. El llenguatge visual
Anàlisi dels missatges estètics de l’entorn, amb la intenció de
diferenciar elements propis d’altres provinents d’altres cultures.
Interès a conèixer qualsevol manifestació artística.
Valoració de les influències artístiques i culturals d’altres cultures
que coexisteixen amb la nostra en la configuració de la cultura
pròpia, especialment en el que concerneix els valors artístics i
estètics.
Bloc 2. Elements configuratius dels llenguatges visuals
Estudi de les qualitats emotives i expressives del punt, de La línia,
la taca i la textura i les seues aplicacions en l’art.
Estudi del color en l’art. Sensibilitat davant de les manifestacions
del color i la llum en objectes, en la naturalesa i en ambients
urbans pròxims.
Bloc 4. La composició
Participació en situacions d’intercanvi d’opinions sobre elements
bàsics de la composició d’obres d’art.
Diferenciació dels processos expressius de les tècniques gràfic-
plàstiques.
Determinació dels valors plàstics i estètics que destaquen en
una obra.
Observació i valoració d’obres artístiques de l’entorn pròxim, del
patrimoni artístic i cultural, com també d’expressions
contemporànies.
Reconeixement de l’esforç que exigeix l’elaboració d’algunes
obres artístiques.
Apreciar i valorar la bona realització del treball, així com la neteja
en la seua execució.
Acceptació i valoració de les influències que exerceixen els valors
artístics propis d’altres cultures que coexisteixen amb la nostra.
EPV.11. Apreciar i
valorar les
qualitats
estètiques del
patrimoni artístic
i cultural del País
Valencià, de
l’Estat espanyol i
d’altres cultures
diferents de la
pròpia.
CAIP
CCIA
EPV.11.1. Apreciar i
valorar les qualitats
estètiques del
patrimoni artístic i
cultural del País
Valencià i de l’Estat
espanyol.
EPV.11.2. Apreciar i
valorar (reconèixer
el valor estètic i
donar una opinió)
les qualitats
estètiques del
patrimoni artístic i
cultural d’altres
cultures diferents
de la pròpia
12.6.- Cerca en la xarxa
diferents escenografies de
teatre i televisió per a crear el
teu propi catàleg d'imatges.
Inclou els "atrezzos" relacionats
i els vestuari dels personatges.
12.7.- A partir del guió de l'obra
de teatre "L'Orfeu a la Marina"
dissenya la teua pròpia
escenografia per a la
representació. Inclou un llistat
amb els material necessaris i les
seues mides per a la construcció
del mateix.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
38
TRANSPOSICIÓ DIDÀCTICA
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
39
IDENTIFICACIÓ DE LA TASCA: CONÉIXER EL MITE D'ORFEU
DESCRIPCIÓ DE LA TASCA: EL MITE D'ORFEU A TRAVÉS DE TEXTOS I IMATGES
VISIÓ GENERAL DE LA SEQÜENCIA DIDÀCTICA DE LA TASCA
DEPARTAMEMT ACTIVITAT
FAMILIA DE MODELS DIDÀCTICS (conductuals,
cognitius, socials i personals)
CUC/ CSG/FIL
REDACTA UNA VERSIÓ ACTUALITZADA DEL MITE D'ORFEU COGNITIUS
ESTUDI DE L'EVOLUCIÓ DEL MITE EN HISTÒRIA DE L'ART COGNITIUS
DEUTSCH
1. Escribe sobre tus preferencias y costumbres personales sobre la
música contestando a las siguientes preguntas: Was ist deine
Lieblingsmusik? Wann und wie oft hörst du Musik? Kennst du
deutsche Musiker? Welche Instrumente kennst du?
Modelo de interacción social: Modelo de investigación de grupo
2. Escucha primero la canción "Der erste Ton" de J-Luv (con la
traducción) y después la Lied "An die Musik".
Modelo conductual: Modelo de instrucción directa
3. Busca diferencias y también similitudes entre ambos tipos
de música.
Modelo cognigtivo: Modelo de indagación
4. Los alumnos cantan las dos canciones propuestas. Modelo de interacción social: Modelo de investigación de grupo
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
40
ENGLISH
Exercicis de resposta tancada sobre el text Conductual i cooperatiu
Exercici de redacció per canviar el final de la història Cognitiu i constructiu
Exercici: escoltar la cançó del grup ABBA i omplir els buits amb
paraules donades.
Conductual i cognitiu/ constructiu.
Activitats d'opinió personal relacionades amb el contingut de
la cançó
Cognitiu/ constructiu, personal i social.
ESPAÑOL
Crear un text narratiu que ens servisca de motiu conductor a
la representació
Models cognitius, socials i conductuals fonamentalment.
MÚSICA
Seleccionar peces i crear pistes àudio
COND: Instrucció directa
INTER: Model de simulació social
Creació arranjaments
COG: Desenvolupament cognitiu
COG: Organització intel·lectual
CONG: Sinèctica
Interpretació conjunta (Ex. Llegir ritmes i melodies)
COND: Instrucció directa
COND: Entrenament directe
COND: Instrucció programada
VALENCIÀ
6.4. Visionar i escoltar a l’ordinador cançons diverses
aportades pel professorat (tot i que l’alumnat també podrà
suggerir-ne) i fer la tria d’aquelles que s’adeqüen, en grups de
3 alumnes, a la temàtica del mite d'Orfeu (en les diverses
situacions en les quals s'hi trobarà…).
CONDUCTUAL:
Es desenvolupen, fonamentalment, el model d’Autocontrol i el
d’Entrenament Directe.
COGNITIU:
Es desenvolupen, fonamentalment, el model d’Indagació i el
d’Organització Intel·lectual.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
41
PERSONAL I SOCIAL:
Es desenvolupen, fonamentalment, el model d’Investigació de
Grup i el de Simulació Social.
EDUCACIÓ
FÍSICA
Preparar una coreografia per acompanyar algunes peces
musicals
Socials i personals (model d’investigació en grup i model de joc
de rols).
TECNOLOGIA L'alumne es planteja el problema i inicia un procés tecnològic per
tal de solventar-lo
Conductual: L'alumne ha de seguir unes pautes bàsiques
prèviament estudiades per tal de solventar un problema o una
necessitat.
Cognitius. Es requereix un coneixement previ del tema en
qüestió així com un aprenentatge continu.
Socials: La base del mètode és el mètode de projectes en grup, la
qual cosa requereix unes habilitats socials basades en la
cooperació i el treball en equip.
Personals: El coneixement i el saber fer (i l'actitud) individual
esdevé fonamental en aquest sentit, ja que no s'entén un bon
projecte i un bon funcionament en equip sense unes capacitats i
bones pràctiques individuals.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
42
Busca informació relativa al monocordi: què és, per a què serveix,
com funciona, dissenys alternatius...
Conductual: L'alumne ha de seguir unes pautes per tal de buscar
informació a la xarxa.
Cognitius. Es requereix un coneixement previ del tema en
qüestió així com un aprenentatge continu. Es busca informació
en eixe sentit.
Cognitius. Es requereix un coneixement previ del tema en
qüestió així com un aprenentatge continu. Es busca informació
en eixe sentit.
Socials: La base del mètode és el mètode de projectes en grup, la
qual cosa requereix unes habilitats socials basades en la
cooperació i el treball en equip. Existeix una interacció continua
amb els companys (i el professorat) per tal de fomentar la
cooperació i augmentar el rendiment cognitiu.
Personals: La recerca individual es la base per al posterior treball
en grup.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
43
Posa en comú a la resta del grup les possibles solucions i decideix el
disseny final
Conductual: L'alumne ha de seguir unes pautes per tal de
treballar amb la resta del grup i presentar la informació
adquirida. Després es seguiran unes directrius i uns
comportaments racionals per decidir, en el grup, el disseny final
del producte a desenvolupar.
Cognitius. Es requereix un coneixement quant a la necessitat de
posar la informació en comú, debatre-la, filtrar-la i elegir la més
adequada.
Socials: Fonamental. Saber debatre, ser respectuós i saber
arribar a conclusions en grup.
Personals: La capacitat individual (i l'aprenentatge en aquest
sentit) és bàsic per tal de ser capaç de treballar en equip i ser un
bon cooperant.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
44
Construeix pas a pas el monocordi de fusta seguint unes pautes
clares i guiades pel professor
Conductual: La conducta alhora de seguir un procés de
construcció és molt important.
Cognitius. El coneixement teòrica es combina amb el
coneixement necessari per al procés de construcció de qualsevol
objecte.
Socials: Fonamental. Saber treballar i cooperar en equip alhora
de dur a terme qualsevol procés de construcció.
Personals: La tasca individual que du cada component del grup
és única i fonamental per un bon resultat en equip. Molt
important tindre clar quina tasca és la assignada a cada
component del grup.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
45
Verifica i avalua el producte final i comprova que s'ajusta a les
especificacions i als objectius prèviament desitjats.
Conductual: Alhora de verificar el producte es segueix unes
pautes de verificació segons ítems a inspeccionar.
Cognitius. Qualsevol procés d'avaluació requereix un
coneixement d'allò que s'està avaluant i del que es pretén
aconseguir a la fi de tot el procés.
Socials: La base del que s'avalua i es pretén ha de respondre a un
cooperació i una assumpció del grup del que es busca i es tracta
d'aconseguir. L'aspecte social açí és força important.
Personals: Com quasi sempre, l'aspecte individual al respecte del
que es busca i el que s'està avaluant es fonamental en la recerca
d'una avaluació conjunta. NO s'entén una bona base del grup
sense una equilibrada i clara arrel individual.
FÍSICA I
QUÍMICA
1. Plantejament del problema per part del professor. Amb
instruments musicals es tocaran diverses notes i es plantejarà
el problema de la construcció de l'instrument. Com es pot
construir un nou instrument que reproduïsca les notes
correctes?
Social
2. Quin és el so que ha de sonar quan toquem cada nota? És
igual en tots els instruments? Useu diversos instruments i un
oscil·loscopi per mesurar la freqüència de les notes de
l'escala.
Cognitiu
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
46
3. Què hem de fer per a què el monocordi sone com qualsevol
altre instrument? Dissenyeu una estratègia i una seqüència de
passos per posar-la en pràctica.
Cognitiu
4. Exposeu la vostra estratègia a la resta de companys i
escolteu les propostes dels altres. Entre tota la classe, acordeu
una estratègia comuna.
Social
5. Porteu a terme el procés dissenyat. Elaboreu una taula amb
les dades recollides. Feu la corresponent gràfica.
Conductual
6. Marqueu en el monocordi els punts on cal prémer per a
què sonen les notes de l'escala. Aprofiteu els resultats de la
investigació.
Conductual
7. Elaboreu un informe sobre la investigació portada a terme. Cognitiu
MATEMÀTIQUES
Sona igual la mateixa melodia interpretada en to de Do que
transportada al to de La?
Model social: investigació grupal i treball en grups cooperatius.
Model cognitiu-constructiu: processament de la informació.
Model conductista: entrenament i instrucció directes.
BIOLOGIA I
GEOLOGIA Preparar uns murals explicatius al voltant de la veu humana Família de model cognitiu i constructiu
DIBUIX/ ARTS
Dibuixa 4 cubs en perspectiva cònica frontal (amb un punt de fuga) Cognitius. Es requereix un coneixement previ del tema en qüestió així
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
47
PLÀSTIQUES des de diferents punts de vista. Ombreja'ls tenint en compte la
posició d'un focus de llum comú per a tos els cubs.
com un aprenentatge continu.
Dibuixa 4 cubs en perspectiva cònica obliqua (amb dos punts de
fuga) des de diferents punts de vista. Ombreja'ls tenint en compte
la posició d'un focus de llum comú per a tos els cubs, emprant
diferents llapis de colors.
Dibuixa la teua habitació en perspectiva cònica frontal,
representant porta, finestres i mobiliari. Dóna-li color.
Dibuixa des del pati interior de l'institut una vista del centre, en
perspectiva cònica frontal. Ombreja-la utilitzant trama en clar-
obscur
A partir dels diferents figurins que et donem, fes l'esbós de
diferents conjunts de vestir.
Socials: La base del mètode és el mètode de projectes en grup, la qual
cosa requereix unes habilitats socials basades en la cooperació i el
treball en equip.
Personals: El coneixement i el saber fer (i l'actitud) individual esdevé
fonamental en aquest sentit, ja que no s'entén un bon projecte i un
bon funcionament en equip sense unes capacitats i bones pràctiques
individuals.
Cerca en la xarxa diferents escenografies de teatre i televisió per a
crear el teu propi catàleg d'imatges. Inclou els "atrezzos"
relacionats i els vestuari dels personatges.
A partir del guió de l'obra de teatre "L'Orfeu a la Marina" dissenya
la teua pròpia escenografia per a la representació. Inclou un llistat
amb els material necessaris i les seues mides per a la construcció
del mateix.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
48
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
49
TITOL: EL MITE D'ORFEU
ÀREA/S: CULTURA CLÀSSICA, FILOSOFIA I GEOGRAFIA I HISTÒRIA
NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r E.S.O
ACTIVITAT Núm. TIPUS DE PENSAMENT
REDACTA UNA VERSIÓ ACTUALITZADA DEL MITE D'ORFEU
ESTUDI DE L'EVOLUCIÓ DEL MITE EN HISTÒRIA DE L'ART
REFLEXIU
ANALÍTIC
SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA
LLIG DIFERENTES TEXTOS DE DIVERSOS AUTORS DEL MITE D'ORFEU
VISIONA OBRES D'ART DE DIFERENTS PERÍODES DE LA HISTÒRA SOBRE EL MITE
Nº de sessions
5 SESSIONS
Agrupaments
INDIVIDUAL
Escenaris
AULA
* També per a les
activitats d'avaluació
RECURSOS DIDÀCTICS
LLEGIR TEXTOS DE DIFERENTS AUTORS I PERÍODES AL LLARG DEL
TEMPS.
VORE ESCULTURES I PINTURES SOBRE EL MITE AL LLARG DE LA
HISTÒRIA DE L'ART
COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN
CULTURA CLÀSSICA, FILOSOFIA I GEOGRAFIA I HISTÒRIA
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
50
TITOL: L’ORFEU A LA MARINA
ÀREA/S: ALEMÁN NIVELL/CICLE/ETAPA:3º
ACTIVITAT TIPUS DE PENSAMENT
Musik früher und heute (Música antes y ahora) Pensamiento lógico, analógico
SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA
Escribe sobre tus preferencias y costumbres personales sobre la música. Contesta a
las siguientes preguntas:
Was ist deine Lieblingsmusik?
Wann und wie oft hörst du Musik?
Kennst du deutsche Musiker?
Welche Instrumente kennst du?
2. Escucha primero la canción "Der erste Ton" de J-Luv (con la traducción) y después
la Lied "An die Musik".
3. Busca diferencias y también similitudes entre ambos tipos de música.
4. Los alumnos cantan las dos canciones propuestas.
Nº de sessions
2 sesiones
Agrupaments
Plenum
Escenaris
aula
* També per a les activitats d'avaluació
RECURSOS DIDÀCTICS
Pizarra, cañon con audio, fotocopias con las letras de las canciones
COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
51
TITOL: Orpheo's myth
ÀREA/S: Anglès, Cultura Clàssica NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r ESO
ACTIVITAT Núm. 1 TIPUS DE PENSAMENT
Lectura i exercicis de comprensió sobre un text del mite d'Orfeu Pràctic, creatiu, analític, lògic, sistèmic
SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA
3 exercicis de resposta tancada
1 exercici de Vertader o Fals
1 exercici de triar la resposta correcta entre 4 opcions
1 exercici de vocabulari a enllaçar amb la imatge correcta.
1 exercici d'enllaçar paraules amb la seva definició.
1 exercici d'emplenar buits amb el vocabulari donat.
1 activitat per a escriure un final alternatiu al mite.
Nº de sessions
2
Agrupaments
Individual (en primer
lloc) i després en grups
de 4 alumnes debateixen
les respostes i arriben a
una conclusió.
Escenaris
Aula
* També per a les activitats d'avaluació
RECURSOS DIDÀCTICS
Dossier amb el text i els exercicis de comprensió.
Diccionaris
Ordinadors
COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
52
TITOL: Thank you for the music
ÀREA/S: Anglés NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r ESO
ACTIVITAT Núm. 1 TIPUS DE PENSAMENT
Escoltar la cançó del grup ABBA i omplir els buits amb paraules donades. Pràctic i analític.
SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA
1 exercici de resposta tancada que consisteix en emplenar els buits amb paraules
donades de la cançó.
Nº de sessions
1
Agrupaments
Individual (en primer
lloc) i després en grups
de 4 alumnes comparen
les respostes i arriben a
una conclusió.
Escenaris
Aula
* També per a les activitats d'avaluació
RECURSOS DIDÀCTICS
Dossier amb la cançó i l'exercici de resposta tancada.
Ordinador / reproductor CD
COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
53
TITOL: Thank you for the music
ÀREA/S: Anglés NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r ESO
ACTIVITAT Núm. 2 TIPUS DE PENSAMENT
Activitats d'opinió personal relacionades amb el contingut de la cançó Pràctic, creatiu, analític i lògic.
SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA
3 preguntes on els alumnes han de contestar de forma personal/ grup. Nº de sessions
1
Agrupaments
Individual (en primer
lloc) i després en grups
de 4 alumnes debateixen
les respostes i arriben a
una conclusió.
Escenaris
Aula
* També per a les activitats d'avaluació
RECURSOS DIDÀCTICS
Dossier amb les preguntes relacionades amb el contingut de la
cançó.
COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
54
TITOL: El mite d’Orfeu
ÀREA/S: Castellà: Llengua i literatura
NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r ESO, 2n Cicle.
ACTIVITAT Nº 4 TIPUS DE PENSAMENT
Crear un text narratiu que ens servisca de motiu conductor a la representació
4.1.- Reflexiu, lògic i analític.
4.2.- Pràctic.
4.3.- reflexiu i analític.
4.4.- Analògic.
4.5.- Reflexiu i analític.
SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA
4.1.- Divideix el text proposat en les seves tres parts fonamentals (Plantejament, nus i
desenllaç) b) Subratlla les idees principals del text proposat per tal de fer un resum del
mite. c) A partir dels resums proposats tria el que millor s'ajusta al text que has llegit.
4.2.- Accedeix a Internet i realitza una recerca de diferents adaptacions del mite al llarg de
la història (tindrem en compte els diferents gèneres: líric, teatral, cinematogràfic...)
4.3.- Desprès del visionat de curtmetratges amb distints ambientacions, temàtiques i
recursos narratius respon a les següents preguntes: a) Qui conta cada història? (Narrador),
b) Quins personatges apareixen? c) On ocorren els fets i en quina época?
4.4.- A partir de la lectura de textos breus en què apareixen diferents tipus de narrador,
relaciona cada text amb el tipus de narrador que apareix en la llista.
4.5.- Assenyala les característiques que et fan pensar que es tracta d'un narrador
omniscient.
Nº de sessions
Total: 5
4.1: 1
4.2: 1
4.3: 2
4.4 i 4.5: 1
Agrupaments
Sí: de 4 alumnes
(Procediment 1-2-4
d’aprenentatge
cooperatiu)
Escenaris
Aula
Aula d’informàtica
* També per a les activitats d'avaluació
RECURSOS DIDÀCTICS
-Materials audiovisuals
-Internet.
-Llibre de text.
-Fotocòpies sobre a) teoria del text narratiu, b) mite d’Orfeu i c)
textos narratius.
COLABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN
No cal.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
55
TITOL: L'ORFEU A LA MARINA.
ÀREA/S: MÚSICA NIVELL/CICLE/ETAPA: 3ER. ESO
ACTIVITAT Núm. TIPUS DE PENSAMENT
ACT1. Crea pistes d’àudio amb el programa Audacity a partir de peces seleccionades
ACT2 . Elabora un arranjament Orff a partir de partitures convencionals de les diferents
seccions de la peça
ACT3. Interpreta en gran grup de «Sì dolce è'l tormento» de C. Monteverdi
p.5 Pensament creatiu
p.7 Pensament analògic
p.9 Pensament deliberatiu
p.10 Pensament pràctic
SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA
Ex. 1.1. Llegir ritmes de diferents seccions de la peça
Ex. 1.2. Llegir melòdicament les diferents seccions de la peça
Nº de sessions
5
Agrupaments
Xicotet grup
Grup-classe
Escenaris
Aula música
* També per a les activitats
d'avaluació
RECURSOS DIDÀCTICS
Instrumental Orff
Partitures de fragments musicals, melodies, ritmes i acords
Cartolina amb particella per al guió
Etiquetes amb noms d'instruments
Full pautat per a transcriure l'arranjament
COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
56
TÍTOL: L’ ORFEU A LA MARINA
ÀREA: Valencià: Llengua i Literatura NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r d’eso
ACTIVITAT Núm.: 6.1, 6.2, 6.3, 6.4 i 6.5 TIPUS DE PENSAMENT
6.1. Digues paraules que rimen amb el mot proposat pel professor/a. El professorat començarà la roda un
mínim de 5 vegades amb 5 mots diferents.
6.2. A partir d'un poema proposat, d’un autor reconegut, omplir els buits que falten amb mots inventats,
fent que la rima siga consonant i que el mot afegit siga coherent amb la temàtica del text .
6.3. Elabora, crea versos solts, amb un mínim de 3 figures retòriques diferents d’entre les següents:
Paral·lelisme, Anàfora, Al·literació, Comparació, Metàfora, Hipèrbole, Antítesi, Símbol i Personificació.
6.4. Visioneu i escolteu a l’ordinador cançons diverses, aportades pel professorat, feu la tria d’aquelles que
s’hi adeqüen (en un petit grup de 3 alumnes) a la temàtica del mite d'Orfeu i en les diverses situacions en les
quals s'hi trobarà.
6.5. Adapteu la lletra de diverses cançons, ja triades -tot respectant el ritme i la música originals- a la
temàtica del mite d'Orfeu (en les diverses situacions en les quals s'hi trobarà…). Haureu de fer servir
l’ordinador, amb un programa de muntatge, que us ajude a superposar la nova lletra creada –pel petit grup-
a la música de les cançons triades. Amb els mateixos grups de 3 alumnes que vau elaborar l’activitat 6.4.
1. Reflexiu.
2. Analític.
6. Analògic.
7. Creatiu.
8. Deliberatiu.
9. Pràctic.
SELECCIÓ D’EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA
EX. 6.1. Agrupa paraules segons siguen agudes, planes o esdrúixoles extretes del llistat
facilitat pel professorat, amb unes 40 paraules o més. A continuació, fes una altra selecció
amb aquelles que rimen entre sí (rima consonant).
EX. 6.2. Analitza la mètrica i la rima d'una estrofa o dos, mínim, d'un poema d'Ausiàs
March.
EX. 6.3. Extrau, localitza i comenta les figures retòriques subratllades d'un o diversos
poemes.
Núm.de
sessions:
10
Agrupaments:
De 3 alumnes
o en petit grup.
Escenaris
 Aula ordinària.
 Aula d’informàtica.
 Aula de música.
* També per a les activitats d'avaluació
RECURSOS DIDÀCTICS
 Materials audiovisuals.
 Internet.
 Llibre de text.
 Fotocòpies de poemes i cançons.
COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN: No cal
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
57
TITOL: L’Orfeu a la Marina
ÀREA/S: Ed. Física NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r ESO
ACTIVITAT Núm. TIPUS DE PENSAMENT
Preparar una coreografia per acompanyar algunes peces musicals
Deliberatiu
Creatiu
Pràctic
SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA
a) Visionat de vídeos.
b) Audició de les peces musicals seleccionades a l’àrea de música.
c) Disseny en el paper de la coreografia i la seqüenciació dels passos.
d) Assaig de la coreografia
Nº de sessions
a) 1
b) 1
c) 2
d) 3
Agrupaments
a) Gran grup
b) Gran grup
c) Xicotet grup
d) Xicotet grup
Escenaris
a) Aula amb projector.
b) Aula de música.
c) Aula normal.
d) Gimnàs.
RECURSOS DIDÀCTICS
Projector i equip reproductor de música
COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN
Comptarem amb la col·laboració de la mestra de danses del Grup Portitxol de Xàbia.
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia
Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia

Contenu connexe

En vedette

Plan de gestion de uso de tics i e el salado
Plan de gestion de uso de tics i  e el saladoPlan de gestion de uso de tics i  e el salado
Plan de gestion de uso de tics i e el saladovmc323
 
Plan de gestión de uso de las tic del iticsa
Plan de gestión de uso de las tic del iticsaPlan de gestión de uso de las tic del iticsa
Plan de gestión de uso de las tic del iticsaiticsa
 
BC3 Policy Briefings: [2015-03] ¿Bajo qué condiciones es sostenible el bioeta...
BC3 Policy Briefings: [2015-03] ¿Bajo qué condiciones es sostenible el bioeta...BC3 Policy Briefings: [2015-03] ¿Bajo qué condiciones es sostenible el bioeta...
BC3 Policy Briefings: [2015-03] ¿Bajo qué condiciones es sostenible el bioeta...BC3 - Basque Center for Climate Change
 
PLAN DE ACCION 2013
PLAN DE ACCION 2013PLAN DE ACCION 2013
PLAN DE ACCION 2013mariag57
 
La guanacastequidad
La guanacastequidadLa guanacastequidad
La guanacastequidad06igte811
 
Aprendizaje electrónico
Aprendizaje electrónicoAprendizaje electrónico
Aprendizaje electrónicoginna123
 
Questionari d'impacte: Origen de les CCBB i diagnòstic inicial
Questionari d'impacte: Origen de les CCBB i diagnòstic inicialQuestionari d'impacte: Origen de les CCBB i diagnòstic inicial
Questionari d'impacte: Origen de les CCBB i diagnòstic inicialRaquel Gómez Paredes
 
Generation
GenerationGeneration
Generationdanybaor
 
Compartiendo vivencias
Compartiendo vivenciasCompartiendo vivencias
Compartiendo vivenciasjschwaller
 

En vedette (20)

Planificacion blog 4°
Planificacion blog 4°Planificacion blog 4°
Planificacion blog 4°
 
Plan de gestion de uso de tics i e el salado
Plan de gestion de uso de tics i  e el saladoPlan de gestion de uso de tics i  e el salado
Plan de gestion de uso de tics i e el salado
 
stARTcamp Köln
stARTcamp KölnstARTcamp Köln
stARTcamp Köln
 
Plan de gestión de uso de las tic del iticsa
Plan de gestión de uso de las tic del iticsaPlan de gestión de uso de las tic del iticsa
Plan de gestión de uso de las tic del iticsa
 
BC3 Policy Briefings: [2015-03] ¿Bajo qué condiciones es sostenible el bioeta...
BC3 Policy Briefings: [2015-03] ¿Bajo qué condiciones es sostenible el bioeta...BC3 Policy Briefings: [2015-03] ¿Bajo qué condiciones es sostenible el bioeta...
BC3 Policy Briefings: [2015-03] ¿Bajo qué condiciones es sostenible el bioeta...
 
PLAN DE ACCION 2013
PLAN DE ACCION 2013PLAN DE ACCION 2013
PLAN DE ACCION 2013
 
La guanacastequidad
La guanacastequidadLa guanacastequidad
La guanacastequidad
 
Aprendizaje electrónico
Aprendizaje electrónicoAprendizaje electrónico
Aprendizaje electrónico
 
Questionari d'impacte: Origen de les CCBB i diagnòstic inicial
Questionari d'impacte: Origen de les CCBB i diagnòstic inicialQuestionari d'impacte: Origen de les CCBB i diagnòstic inicial
Questionari d'impacte: Origen de les CCBB i diagnòstic inicial
 
Techos verdes
Techos verdesTechos verdes
Techos verdes
 
Fitxes Dafo_AMPES Xàbia
Fitxes Dafo_AMPES XàbiaFitxes Dafo_AMPES Xàbia
Fitxes Dafo_AMPES Xàbia
 
Onlinejournalismus
OnlinejournalismusOnlinejournalismus
Onlinejournalismus
 
Generation
GenerationGeneration
Generation
 
Tics
TicsTics
Tics
 
Plan de gestion para el uso de tic
Plan de gestion para el  uso de ticPlan de gestion para el  uso de tic
Plan de gestion para el uso de tic
 
Compartiendo vivencias
Compartiendo vivenciasCompartiendo vivencias
Compartiendo vivencias
 
Domingo uso de las ti cs
Domingo uso de las ti csDomingo uso de las ti cs
Domingo uso de las ti cs
 
Tics
TicsTics
Tics
 
Final didactica
Final didacticaFinal didactica
Final didactica
 
Parte b. virus y vacunas informáticas (
Parte b. virus y vacunas informáticas (Parte b. virus y vacunas informáticas (
Parte b. virus y vacunas informáticas (
 

Similaire à Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia

La poesia
La poesiaLa poesia
La poesiamrroca
 
6_DOSSIER_activitats-autonomes_131112_rev16_c.pdf
6_DOSSIER_activitats-autonomes_131112_rev16_c.pdf6_DOSSIER_activitats-autonomes_131112_rev16_c.pdf
6_DOSSIER_activitats-autonomes_131112_rev16_c.pdfRosaMedina79
 
Instruments de l’orquestra
Instruments de l’orquestraInstruments de l’orquestra
Instruments de l’orquestramusicatacaula
 
Estructura melodica
Estructura melodicaEstructura melodica
Estructura melodicarsalort
 
RECURS 5.2 b) val_IES NÚM. 1, XÀBIA
RECURS 5.2 b) val_IES NÚM. 1, XÀBIARECURS 5.2 b) val_IES NÚM. 1, XÀBIA
RECURS 5.2 b) val_IES NÚM. 1, XÀBIARaquel Gómez Paredes
 
Peccata Mundi: un programa de composició musical automàtica
Peccata Mundi: un programa de composició musical automàticaPeccata Mundi: un programa de composició musical automàtica
Peccata Mundi: un programa de composició musical automàticaguest0b7991
 
UDI interdisciplinar IES Núm. 1, Xàbia
UDI interdisciplinar IES Núm. 1, XàbiaUDI interdisciplinar IES Núm. 1, Xàbia
UDI interdisciplinar IES Núm. 1, XàbiaRaquel Gómez Paredes
 
Programacio udi interdisciplinar musica elegida
Programacio udi interdisciplinar musica elegidaProgramacio udi interdisciplinar musica elegida
Programacio udi interdisciplinar musica elegidaRaquel Gómez Paredes
 
Programacio udi interdisciplinar musica elegida
Programacio udi interdisciplinar musica elegidaProgramacio udi interdisciplinar musica elegida
Programacio udi interdisciplinar musica elegidaRaquel Gómez Paredes
 
La Meua Poesia
La Meua PoesiaLa Meua Poesia
La Meua Poesiateibmon
 

Similaire à Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia (14)

Audio 1920 b
Audio 1920 bAudio 1920 b
Audio 1920 b
 
La poesia
La poesiaLa poesia
La poesia
 
Dracs1
Dracs1Dracs1
Dracs1
 
6_DOSSIER_activitats-autonomes_131112_rev16_c.pdf
6_DOSSIER_activitats-autonomes_131112_rev16_c.pdf6_DOSSIER_activitats-autonomes_131112_rev16_c.pdf
6_DOSSIER_activitats-autonomes_131112_rev16_c.pdf
 
Instruments de l’orquestra
Instruments de l’orquestraInstruments de l’orquestra
Instruments de l’orquestra
 
Dossier poesia 2013 14 connexió projecte el petit príncep
Dossier poesia 2013 14 connexió projecte el petit príncepDossier poesia 2013 14 connexió projecte el petit príncep
Dossier poesia 2013 14 connexió projecte el petit príncep
 
Ud.2
Ud.2Ud.2
Ud.2
 
Estructura melodica
Estructura melodicaEstructura melodica
Estructura melodica
 
RECURS 5.2 b) val_IES NÚM. 1, XÀBIA
RECURS 5.2 b) val_IES NÚM. 1, XÀBIARECURS 5.2 b) val_IES NÚM. 1, XÀBIA
RECURS 5.2 b) val_IES NÚM. 1, XÀBIA
 
Peccata Mundi: un programa de composició musical automàtica
Peccata Mundi: un programa de composició musical automàticaPeccata Mundi: un programa de composició musical automàtica
Peccata Mundi: un programa de composició musical automàtica
 
UDI interdisciplinar IES Núm. 1, Xàbia
UDI interdisciplinar IES Núm. 1, XàbiaUDI interdisciplinar IES Núm. 1, Xàbia
UDI interdisciplinar IES Núm. 1, Xàbia
 
Programacio udi interdisciplinar musica elegida
Programacio udi interdisciplinar musica elegidaProgramacio udi interdisciplinar musica elegida
Programacio udi interdisciplinar musica elegida
 
Programacio udi interdisciplinar musica elegida
Programacio udi interdisciplinar musica elegidaProgramacio udi interdisciplinar musica elegida
Programacio udi interdisciplinar musica elegida
 
La Meua Poesia
La Meua PoesiaLa Meua Poesia
La Meua Poesia
 

Plus de Raquel Gómez Paredes

Avaluació i Qualificació dels aprenentatges_Javier Cortés de las Heras
Avaluació i Qualificació dels aprenentatges_Javier Cortés de las HerasAvaluació i Qualificació dels aprenentatges_Javier Cortés de las Heras
Avaluació i Qualificació dels aprenentatges_Javier Cortés de las HerasRaquel Gómez Paredes
 
Transposició didàctica_Models d'ensenyament_Raquel Gómez
Transposició didàctica_Models d'ensenyament_Raquel GómezTransposició didàctica_Models d'ensenyament_Raquel Gómez
Transposició didàctica_Models d'ensenyament_Raquel GómezRaquel Gómez Paredes
 
Taula resum tipus de pensaments_Raquel Gómez
Taula resum tipus de pensaments_Raquel GómezTaula resum tipus de pensaments_Raquel Gómez
Taula resum tipus de pensaments_Raquel GómezRaquel Gómez Paredes
 
Transposició didàctica_Tipus de Pensament_Raquel Gómez
Transposició didàctica_Tipus de Pensament_Raquel GómezTransposició didàctica_Tipus de Pensament_Raquel Gómez
Transposició didàctica_Tipus de Pensament_Raquel GómezRaquel Gómez Paredes
 
Plantilles programacio reduida bloc III IV i V
Plantilles programacio reduida bloc III IV i VPlantilles programacio reduida bloc III IV i V
Plantilles programacio reduida bloc III IV i VRaquel Gómez Paredes
 
Elaboració d’indicadors d’èxit_Raquel Gómez
Elaboració d’indicadors d’èxit_Raquel GómezElaboració d’indicadors d’èxit_Raquel Gómez
Elaboració d’indicadors d’èxit_Raquel GómezRaquel Gómez Paredes
 
Plantilla 2016 concreció curricular tasca_Raquel Gómez
Plantilla 2016  concreció curricular tasca_Raquel GómezPlantilla 2016  concreció curricular tasca_Raquel Gómez
Plantilla 2016 concreció curricular tasca_Raquel GómezRaquel Gómez Paredes
 
Document Pont i Concreció curricular_Raquel Gómez
Document Pont i Concreció curricular_Raquel GómezDocument Pont i Concreció curricular_Raquel Gómez
Document Pont i Concreció curricular_Raquel GómezRaquel Gómez Paredes
 
Plantilla disseny curricular UDI amb diverses tasques
Plantilla disseny curricular UDI amb diverses tasquesPlantilla disseny curricular UDI amb diverses tasques
Plantilla disseny curricular UDI amb diverses tasquesRaquel Gómez Paredes
 
Proces d'elaboració d'UDI's_Raquel Gómez_2016-17
Proces d'elaboració d'UDI's_Raquel Gómez_2016-17Proces d'elaboració d'UDI's_Raquel Gómez_2016-17
Proces d'elaboració d'UDI's_Raquel Gómez_2016-17Raquel Gómez Paredes
 
Estructura de tasques_Raquel Gómez 2016-17
Estructura de tasques_Raquel Gómez 2016-17Estructura de tasques_Raquel Gómez 2016-17
Estructura de tasques_Raquel Gómez 2016-17Raquel Gómez Paredes
 
Diagnòstic de grup_6 barrets per a pensar
Diagnòstic de grup_6 barrets per a pensarDiagnòstic de grup_6 barrets per a pensar
Diagnòstic de grup_6 barrets per a pensarRaquel Gómez Paredes
 
AMPA CPDV reunió 27 i 28/ 09 de 2106
AMPA CPDV reunió 27 i 28/ 09 de 2106AMPA CPDV reunió 27 i 28/ 09 de 2106
AMPA CPDV reunió 27 i 28/ 09 de 2106Raquel Gómez Paredes
 
Poliza segur d'accidents d'alumnes 2014
Poliza segur d'accidents d'alumnes 2014Poliza segur d'accidents d'alumnes 2014
Poliza segur d'accidents d'alumnes 2014Raquel Gómez Paredes
 

Plus de Raquel Gómez Paredes (20)

Avaluació i Qualificació dels aprenentatges_Javier Cortés de las Heras
Avaluació i Qualificació dels aprenentatges_Javier Cortés de las HerasAvaluació i Qualificació dels aprenentatges_Javier Cortés de las Heras
Avaluació i Qualificació dels aprenentatges_Javier Cortés de las Heras
 
Transposició didàctica_Models d'ensenyament_Raquel Gómez
Transposició didàctica_Models d'ensenyament_Raquel GómezTransposició didàctica_Models d'ensenyament_Raquel Gómez
Transposició didàctica_Models d'ensenyament_Raquel Gómez
 
Taula resum tipus de pensaments_Raquel Gómez
Taula resum tipus de pensaments_Raquel GómezTaula resum tipus de pensaments_Raquel Gómez
Taula resum tipus de pensaments_Raquel Gómez
 
Transposició didàctica_Tipus de Pensament_Raquel Gómez
Transposició didàctica_Tipus de Pensament_Raquel GómezTransposició didàctica_Tipus de Pensament_Raquel Gómez
Transposició didàctica_Tipus de Pensament_Raquel Gómez
 
Plantilles programacio reduida bloc III IV i V
Plantilles programacio reduida bloc III IV i VPlantilles programacio reduida bloc III IV i V
Plantilles programacio reduida bloc III IV i V
 
Elaboració d’indicadors d’èxit_Raquel Gómez
Elaboració d’indicadors d’èxit_Raquel GómezElaboració d’indicadors d’èxit_Raquel Gómez
Elaboració d’indicadors d’èxit_Raquel Gómez
 
Plantilla 2016 concreció curricular tasca_Raquel Gómez
Plantilla 2016  concreció curricular tasca_Raquel GómezPlantilla 2016  concreció curricular tasca_Raquel Gómez
Plantilla 2016 concreció curricular tasca_Raquel Gómez
 
Document Pont i Concreció curricular_Raquel Gómez
Document Pont i Concreció curricular_Raquel GómezDocument Pont i Concreció curricular_Raquel Gómez
Document Pont i Concreció curricular_Raquel Gómez
 
Plantilla disseny curricular UDI amb diverses tasques
Plantilla disseny curricular UDI amb diverses tasquesPlantilla disseny curricular UDI amb diverses tasques
Plantilla disseny curricular UDI amb diverses tasques
 
Plantilla disseny curricular tasca
Plantilla disseny curricular tascaPlantilla disseny curricular tasca
Plantilla disseny curricular tasca
 
Proces d'elaboració d'UDI's_Raquel Gómez_2016-17
Proces d'elaboració d'UDI's_Raquel Gómez_2016-17Proces d'elaboració d'UDI's_Raquel Gómez_2016-17
Proces d'elaboració d'UDI's_Raquel Gómez_2016-17
 
Estructura de tasques_Raquel Gómez 2016-17
Estructura de tasques_Raquel Gómez 2016-17Estructura de tasques_Raquel Gómez 2016-17
Estructura de tasques_Raquel Gómez 2016-17
 
Competències Clau_ Raquel Gómez
Competències Clau_ Raquel GómezCompetències Clau_ Raquel Gómez
Competències Clau_ Raquel Gómez
 
Anàlisi DAFO/ CAME
Anàlisi DAFO/ CAMEAnàlisi DAFO/ CAME
Anàlisi DAFO/ CAME
 
Diagnòstic de grup_6 barrets per a pensar
Diagnòstic de grup_6 barrets per a pensarDiagnòstic de grup_6 barrets per a pensar
Diagnòstic de grup_6 barrets per a pensar
 
AMPA CPDV reunió 27 i 28/ 09 de 2106
AMPA CPDV reunió 27 i 28/ 09 de 2106AMPA CPDV reunió 27 i 28/ 09 de 2106
AMPA CPDV reunió 27 i 28/ 09 de 2106
 
Poliza segur d'accidents d'alumnes 2014
Poliza segur d'accidents d'alumnes 2014Poliza segur d'accidents d'alumnes 2014
Poliza segur d'accidents d'alumnes 2014
 
Estatutos ampa
Estatutos ampaEstatutos ampa
Estatutos ampa
 
Tripticocolor03clarohojacolor
Tripticocolor03clarohojacolorTripticocolor03clarohojacolor
Tripticocolor03clarohojacolor
 
Pantone Competències
Pantone CompetènciesPantone Competències
Pantone Competències
 

Dernier

SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 

Dernier (8)

SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 

Udi L'Orfeu a la Marina IES Núm 1 Xàbia

  • 1.
  • 2. Índex de continguts ESTRUCTURA .....................................................................................................................................................................................................................................3 DISSENY CURRICULAR......................................................................................................................................................................................................................11 TRANSPOSICIÓ DIDÀCTICA..............................................................................................................................................................................................................38 AVALUACIÓ......................................................................................................................................................................................................................................80 RÚBRIQUES..................................................................................................................................................................................................................................92 AUTORS DE LA UDI ........................................................................................................................................................................................................................105
  • 3. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 3 ESTRUCTURA
  • 4. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 4
  • 5. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 5 TÍTOL L'ORFEU A LA MARINA* DESCRIPCIÓ Escenificació d'un mite clàssic musicat i coreografiat OBJECTIU Reconèixer trets de la ciència i la cultura clàssica al nostre entorn mediterrani, mitjançant l'experimentació científica i artística (*)Projecte d'Innovació per a la lluita contra el Fracàs Escolar mitjançant les activitats musicals TASCA1Elaboraciódelguiódelarepresentacióonquedeexplícit lesimplicacionsactualsdelmite. ACTIVITAT 1: CULTURA CLÀSSICA Redacta una versió actualitzada del mite d'Orfeu EX 1.1 Llig textos clàssics que tracten el tema d'Orfeu amb els Argonautes. Contesta el qüestionari de resposta tancada EX 1.2 Llig textos clàssics que tracten el tema d'Orfeu i Eurídice. Contesta el qüestionari de resposta tancada ACTIVITAT 2: HISTÒRIA Estudi de l'evolució del mite en la Història de l'Art EX 2.1 Analitza la representació artística del mite en diferents estils escultòrics seguint el guió facilitat pel professorat EX 2.2 Busca la representació artística en diferents estils en la pintura seguint el guió facilitat pel professorat EX 2.3 Realitza un eix cronològic sobre el mite d'Orfeu al llarg de la història de la cultura ACTIVITAT 3A: DEUTSH Traduir cançons on aparega el mite d'Orfeu en les diferents cultures europees. ACT 3A.1 Escribe sobre tus preferencias y costumbres personales sobre la música contestando a las siguientes preguntas: Was ist deine Lieblingsmusik? Wann und wie oft hörst du Musik? Kennst du deutsche Musiker? Welche Instrumente kennst du? ACT 3A.2 Escucha primero la canción "Der erste Ton" de J-Luv (con la traducción) y después la Lied "An die Musik". Busca diferencias y también similitudes entre ambos tipos de música. EX 3A.1 Los alumnos cantan las dos canciones propuestas.
  • 6. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 6 ACTIVITAT 3B: ENGLISH Escriu una redacció proporcionant un final alternatiu al mite d'Orfeu. ACT 3B.1 Escoltar la cançó "Thank you for the music" de ABBA amb exercicis de comprensió: a. Emplena els buits amb la paraula adequada. b. Contesta a preguntes tancades sobre la cançó. ACT 3B.2 Llegir text sobre el mite d'Orfeu amb exercicis de comprensió: Contesta a 4 preguntes d'informació general del text amb una resposta tancada. b. Contesta si les oracions esmentades en l'exercici són vertaderes o falses. c. Contesta a la pregunta triant l'opció correcta (multiple-choice) d. Enllaça la paraula amb la imatge. e. Enllaça la paraula amb la seva definició f. Emplena els buits amb les paraules que apareixen en la capsa. TASCA1Elaboraciódelguiódelarepresentacióonquedeexplícitles implicacionsactualsdelmite. ACTIVITAT 4: ESPAÑOL Redacta un text narratiu que ens servisca de motiu conductor a la representació EX 4.1 a) Divideix el text proposat en les seves tres parts fonamentals (Plantejament, nus i desenllaç) b) Subratlla les idees principals del text proposat per tal de fer un resum del mite. c) A partir dels resums proposats tria el que millor s'ajusta al text que has llegit. EX 4.2 Accedeix a Internet i realitza una recerca de diferents adaptacions del mite al llarg de la història (tindrem en compte els diferents gèneres: líric, teatral, cinematogràfic...) EX 4.3 Desprès del visionat de curtmetratges amb distints ambientacions, temàtiques i recursos narratius respon a les següents preguntes: a) Qui conta cada història? (Narrador), b) Quins personatges apareixen?, c) A on ocorren els fets i en quina època? EX 4.4 A partir de la lectura de textos breus en què apareixen diferents tipus de narrador, relaciona cada text amb el tipus de narrador que apareix en la llista. EX 4.5 Assenyala les característiques que et fan pensar que es tracta d'un narrador omniscient. TASCA 5: MÚSICA Obtenció de dos productes musicals per tal d'acompanyar la representació del mite d'Orfeu EX. 5.1 Llig rítmicament les peces seleccionades, diferenciant-hi les diferents seccions EX. 5.2 Llig melòdicament les peces seleccionades, diferenciant-hi les diferents seccions ACT. 5.3 Interpretació en grup de «Sì dolce è'l tormento» de C. Monteverdi ACT . 5.2 Elabora un arranjament per a una peça instrumental Orff, combinant les diferents seccions de les composicions, utilitzant una partitura convencional i els instruments de l'aula
  • 7. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 7 ACT. 5.1 Crear pistes d’àudio amb el programa Audacity a partir de peces seleccionadesTASCA1Elaboraciódelguiódelarepresentacióonquedeexplícitlesimplicacions actualsdelmite. TASCA 6: VALENCIÀ Crear les lletres per a les cançons que s'interpretaran en la representació. EX 6.1 Agrupa paraules segons siguen agudes, planes o esdrúixoles extretes del llistat facilitat pel professorat, amb unes 40 paraules o més. A continuació, fes una altra selecció amb aquelles que rimen entre sí (rima consonant). ACT 6.1 Digues paraules que rimen amb el mot proposat pel professor/a (començant per les formes No personals dels verbs i continuant per qualsevol altra categoria de mot: substantius, adjectius, …)de manera ordenada, alumne/a per alumne/a. El professorat començarà la roda un mínim de 5 vegades amb 5 mots diferents. EX 6.2 Analitza la mètrica i la rima d'una estrofa o dos, mínim, d'un poema d'Ausiàs March. ACT 6.2 A partir d'un poema proposat, d’un autor reconegut, al qual li faltarà l'última paraula de cada vers, inventa’t un mot allà on no n’hi ha, buscant que la rima siga consonant i que el mot afegit siga coherent amb la temàtica del text. ACT 6.3 Elabora, crea versos solts, amb un mínim de 3 figures retòriques diferents (fonètica, sintàctica i semàntica) d’entre alguna de les següents: Hipèrbaton, Paral·lelisme, Anàfora, Al·literació, Comparació, Metàfora, Hipèrbole, Antítesi i Personificació. EX 6.3 Extrau, localitza i comenta les figures retòriques subratllades d'un o diversos poemes. ACT 6.4 Visioneu i escolteu a l’ordinador cançons diverses, aportades pel professorat (cadascú del grup també podrà suggerir-ne) i feu la tria d’aquelles que s’adeqüen (Els grups es seleccionaran abans de l’activitat d’entre el grup de la classe) a la temàtica del mite d'Orfeu (en les diverses situacions en les quals s'hi trobarà…). ACT 6.5 Adapteu la lletra de diverses cançons, ja triades -tot respectant el ritme i la música originals- a la temàtica del mite d'Orfeu (en les diverses situacions en les quals s'hi trobarà…). Haureu de fer servir l’ordinador, amb un programa de muntatge específic que us ajude a superposar la nova lletra creada –pel petit grup- a la música de les cançons triades. Sempre amb els mateixos grups de 3 alumnes que vau elaborar l’activitat 6.4. ACTIVITAT 7: EDUCACIÓ FÍSICA Crear la coreografia per EX 7.1 L'alumne visionarà vídeos de diferents danses de marcat ritme mediterrani, agafant les idees per al seu propi muntatge.
  • 8. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 8 a les cançons i peces musicals que s'interpretaran en la representació EX 7.2 Realitza un estudi rítmic dels temes musicals seleccionats recolzant-te en el qüestionari. EX 7.3 Assaja les diferents coreografies TASCA2:Interpretacióambmonocordiendiferentstemesmusicats TASCA 8: TECNOLOGIA Construcció d'un monocordi ACT 8.1 L'alumne es planteja el problema i inicia un procés tecnològic per tal de solventar-lo ACT 8.2 Busca informació relativa al monocordi: què és, per a què serveix, com funciona, dissenys alternatius... ACT 8.3 Posa en comú a la resta del grup les possibles solucions i decideix el disseny final ACT 8.4 Construeix pas a pas el monocordi de fusta seguint unes pautes clares i guiades pel professor ACT 8.5 Verifica i avalua el producte final i comprova que s'ajusta a les especificacions i als objectius prèviament desitjats. TASCA 9: FÍSICA I QUÍMICA Calibració d'un monocordi per fer sonar les notes de l'escala musical ACT 9.1 Plantejament del problema per part del professor. Amb instruments musicals es tocaran diverses notes i es plantejarà el problema de la construcció de l'instrument. Com es pot construir un nou instrument que reproduïsca les notes correctes? ACT 9.2 Quin és el so que s'ha de sentir quan toquem cada nota? És igual en tots els instruments? Useu diversos instruments i un oscil·loscopi per mesurar la freqüència de les notes de l'escala. NOTA PER AL PROFESSOR: És molt probable que no mesuren exactament la mateixa freqüència per a tots els instruments. En eixe cas hauran de discutir si les freqüències són suficientment diferents per no considerar-les iguals (i atribuir l'error a causes accidentals). en cas de considerar-les iguals hauran de decidir quin valor assignar a cada nota. ACT 9.3 Què hem de fer per a què el monocordi sone com qualsevol altre instrument? Dissenyeu una estratègia i una seqüència de passos per posar-la en pràctica. ACT 9.4 Exposeu la vostra estratègia a la resta de companys i escolteu les propostes dels altres. Entre tota la classe, acordeu una estratègia comuna.
  • 9. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 9 ACT 9.5 Porteu a terme el procés dissenyat. Elaboreu una taula amb les dades recollides. Feu la corresponent gràfica. EX 6 Marqueu en el monocordi els punts on cal prémer per a què sonen les notes de l'escala. Aprofiteu els resultats de la investigació anterior. ACT 9.7 Elaboreu un informe sobre la investigació portada a terme. ACTIVITAT 10: MATEMÀTIQUES Raoneu si sona igual la mateixa melodia interpretada en to de Do que transportada al to de La EX 10.1 Feu quatre grups i mesureu la longitud de la corda de les diferents notes d'una escala major, cada grup en un instrument diferent. EX 10.2 A cada grup, exposeu en comú les dades obtingudes i obteniu la mitjana de les diferents mesures fetes per tots els membres del grup. EX 10.3 Relacioneu cada nota amb una fracció de corda. EX 10.4 Escolteu la melodia interpretada dues vegades, la primera en to de Do i la segona transportada a to de La. Sonen igual? Sona molt semblant però no és exactament igual. Per tal de comprovar-ho, feu: a) Calculeu la distància de la nota La a la nota Si. b) Calculeu la distància de la nota Do a la nota Re. c) Compareu aquestes dues distàncies. d) Com heu comprovat a l'anterior apartat, la distància de les dues primeres notes en el to de La és menor que la distància entre les dues primeres notes en el to de Do. Calculeu la diferència entre elles. EX 10.5 Un representant de cada grup exposa els resultats dels anteriors exercicis, la resta de classe pren nota i es comparen les fraccions obtingudes al darrer apartat de l'exercici 4. Esbrineu quina relació tenen aquestes quatre fraccions? ACTIVITAT 11: CIÈNCIES NATURALS Elaboració de cartells explicatius sobre el funcionament de la veu humana EX 11.1 Observeu el vídeo següent sobre la veu humana i les seves possibilitats artístiques i contesta el qüestionari relacionat amb ell. TASCA2: Interpretació ambmonocordi endiferents temesmusicats TASCA 12: ARTS PLÀSTIQUES Creació de l'escenografia per a la representació ACT 12.1 Dibuixa 4 cubs en perspectiva cònica frontal (amb un punt de fuga) des de diferents punts de vista. Ombreja'ls tenint en compte la posició d'un focus de llum comú per a tos els cubs. ACT 12.2 Dibuixa 4 cubs en perspectiva cònica obliqua (amb dos punts de fuga) des de diferents punts de vista. Ombreja'ls tenint en compte la posició d'un focus de llum comú per a tos els cubs, emprant diferents llapis de colors.
  • 10. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 10 ACT 12.3 Dibuixa la teua habitació en perspectiva cònica frontal, representant porta, finestres i mobiliari. Dóna-li color ACT 12.4 Dibuixa des del pati interior de l'institut una vista del centre, en perspectiva cònica frontal. Ombreja-la utilitzant trama en clar-obscur ACT 12.5 A partir dels diferents figurins que et donem, fes l'esbós de diferents conjunts de vestir. ACT 12.6 Cerca en la xarxa diferents escenografies de teatre i televisió per a crear el teu propi catàleg d'imatges. Inclou els "atrezzos" relacionats i els vestuari dels personatges. ACT 12.7 A partir del guió de l'obra de teatre "L'Orfeu a la Marina" dissenya la teua pròpia escenografia per a la representació. Inclou un llistat amb els material necessaris i les seues mides per a la construcció del mateix.
  • 11. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 11 DISSENY CURRICULAR
  • 12. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 12 TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA ETAPA: 2n CICLE ÀREA: Cultura Clàssica/Història/ Filosofia NIVELL: 3r ESO OBJECTIUS D’ÀREA CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ CCBB INDICADORS ACTIVITATS La religió i la pervivència de la mitologia en el món de les arts i de la literatura. Valorar el patrimoni històric i artístic de la Humanitat. La localització del mite d’Orfeu en la cultura clàssica i en la història del pensament de la Humanitat. L’obtenció i el processament d’informació a través de l’observació de l’obra d’art. Conéixer el mite d’Orfeu a traves de traduccions d’autors clàssics i pensadors al llarg de la Història. Identificar el mite a través de les representacions artístiques al llarg de tota la Història de l’Art. Elaborar un treball sobre l’orfisme. CCIA Identifica els principals elements de la mitologia clàssica o els reconeix en diversos contextos literaris i iconogràfics. 1.1. Redacta una versió actualitzada del mite d'Orfeu Estudi de l'evolució del mite en la Història de l'Art CCIA Analitza l’evolució històrica de la representació del mite d’Orfeu TICD Sap confeccionar un treball temàtic sobre l’orfisme. TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA ETAPA: 2n CICLE ÀREA: DEUTSCH NIVELL: 3r ESO OBJECTIUS D’ÀREA CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ CCBB INDICADORS ACTIVITATS 3. Leer y comprender de forma autónoma diferentes tipos de textos escritos, con el fin de extraer información general y específica y de utilizar la lectura como fuente de placer, de enriquecimiento personal y de conocimiento de otras culturas. 5. Utilizar de forma reflexiva y correcta los elementos básicos de la lengua en contextos diversos de comunicación Bloque 1. Comprender, hablar y conversar. Escucha y comprensión de mensajes sencillos. Participación en conversaciones sobre temas de intrés personal manteniendo el equilibrio entre la forma y la fliudez Empleo de respuestas espontáneas a situaciones de comunicación en el aula. Bloque 2.Leer y escribir Identificación del contenido de un texto con el apoyo de elemntos verbales. Comprensión de la información 2. Comunicarse oralmente participando en conversaciones y en simulaciones sobre temas conocidos o trabajados previamente, utilizándo las estrategias adecuadas para facilitar la continuidad de la comunicación y produciendo un discurso comprensible y eficaz. 3. Reconocer la idea general y extraer información específica de textos escritos adecuados a la edad, con apoyo de elementos textuales y no CCU CSIC CCIA Participa de forma correcta en la interacción en grupo Expresa su opinión de forma oral de forma correcta y adecuada. 2.1. Traducir canciones donde aparezca el mito de Orfeo en las diferentes cultures europees. CCU Comprende los textos (canciones). 2.2. Escribe sobre tus preferencias y costumbres personales sobre la música contestando a las siguientes preguntas: Was ist deine Lieblingsmusik? Wann
  • 13. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 13 general y específica en soporte papel. Bloque 3: Conocimientos lingüísticos Uso de: Meine Lieblingsmusik- Sänger/in. Ich höre x Stunden pro Tag/am Morgen, Nachmittag, Abend Vocabulario: Adjektive: schnell, leise, stark, laut, melodisch, modern, altmodisch, etc Instrumente Bloque 4. Dimensión social y cultural Conocimiento de aspectos culturales y artísticos alemanes textuales, sobre temas variados y otros relacionados con algunas materias del currículo. 7. Identificar algunos elementos culturales o geográficos propios de los países y culturas donde se habla la lengua extranjera y mostrar interés por conocerlos. und wie oft hörst du Musik? Kennst du deutsche Musiker? Welche Instrumente kennst du? CCIA Conoce a representantes de la música clásica alemana y su importancia en la historia de la música. 2.3.Escucha primero la canción "Der erste Ton" de J-Luv (con la traducción) y después la Lied "An die Musik". Busca diferencias y también similitudes entre ambos tipos de música. TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA ETAPA: 2n CICLE ÀREA: ENGLISH NIVELL: 3r ESO OBJECTIUS D’ÀREA CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ CCBB INDICADORS ACTIVITATS 1. Comprendre informació general i específica de textos orals en situacions comunicatives variades. B1.3r - ESCOLTAR, PARLAR I CONVERSAR Comprensió d’instruccions en contextos reals i simulats. Escolta i comprensió d’informació AN.1.- Comprendre i extraure la informació general i específica, la idea principal i alguns detalls rellevants de textos orals sobre temes concrets i coneguts, i de missatges senzills emesos CCLI AN.1.1.- Compren la informació general, la idea principal i alguns detalls rellevants de textos orals sobre temes concrets i coneguts, i de missatges senzills emesos amb claredat per mitjans audiovisuals. 3.1. Escoltar la cançó “Thank you for the music” de ABBA i fer exercicis relacionats amb la cançó
  • 14. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 14 general i específica de missatges cara a cara sobre temes concrets i coneguts, amb un grau creixent de dificultat. Escolta i comprensió de missatges senzills emesos pels mitjans audiovisuals. amb claredat per mitjans audiovisuals. CCLI AN.1.2.- Comprendre la informació específica, la idea principal i alguns detalls rellevants de textos orals sobre temes concrets i coneguts, i de missatges senzills emesos amb claredat per mitjans audiovisuals. CCLI AN.1.3.- Extrau la informació general, la idea principal i alguns detalls rellevants de textos orals sobre temes concrets i coneguts, i de missatges senzills emesos amb claredat per mitjans audiovisuals. CCLI AN.1.4.- Extrau la informació específica, la idea principal i alguns detalls rellevants de textos orals sobre temes concrets i coneguts, i de missatges senzills emesos amb claredat per mitjans audiovisuals. 3. Llegir i comprendre de forma autònoma diferents tipus de textos escrits, a fi d’extraure informació general i específica i d’utilitzar la lectura com a font de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement d’altres cultures. 7. Utilitzar les estratègies d’aprenentatge i els recursos Lectura autònoma de textos relacionats amb els seus interessos. Ús de diferents estratègies de lectura, amb ajuda d’elements textuals i no textuals: context, diccionaris o aplicació de coneixements formals sobre formació de paraules per a inferir significats, etc. AN.3. - Comprendre i extraure de manera autònoma la informació general i totes les dades rellevants de textos escrits autèntics i adaptats, d’extensió variada diferenciant fets i opinions i identificant, si és el cas, la intenció comunicativa de l’autora o autor. CCLI CAIP AN.3.1.- Comprenc de manera autònoma la informació general i totes les dades rellevants de textos escrits autèntics i adaptats d’extensió variada. 3.2. Llegir text sobre el mite d'Orfeu en anglès i fer exercicis de comprensió del text. CCLI CAIP AN.3.2.- Extrac de manera autònoma la informació general i totes les dades rellevants de textos escrits autèntics i adaptats d’extensió variada.
  • 15. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 15 didàctics al seu abast (diccionaris, llibres de consulta, materials multimèdia) incloent les TIC, per a l’obtenció, selecció i presentació de la informació oral i escrita de forma autònoma. Identificació del contingut d’un text escrit amb el suport d’elements verbals i no verbals. Ús de fonts distintes, en suport de paper, digital o multimèdia, per a obtindre informació a fi de realitzar activitats individuals o en grup. CCLI TICD AN.4.1.- Redacta de forma guiada textos diversos en diferents suports cuidant el lèxic. 4. Escriure de forma eficaç textos senzills amb finalitats diverses, sobre distints temes, per mitjà de recursos adequats de cohesió i coherència. 7. Utilitzar les estratègies d’aprenentatge i els recursos didàctics al seu abast (diccionaris, llibres de consulta, materials multimèdia) incloent les TIC, per a l’obtenció, selecció i presentació de la informació oral i escrita de forma autònoma. Producció guiada de textos senzills i estructurats, amb alguns elements de cohesió per a marcar amb claredat la relació entre idees. Utilització d’estratègies bàsiques en el procés de composició escrita (planificació, textualització i revisió). Reflexió sobre el procés d’escriptura amb especial atenció a la revisió d’esborranys. Ús adequat de l’ortografia i dels diferents signes de puntuació. Interès per la presentació cuidada dels textos escrits, en suport de paper i digital. Comunicació personal amb parlants de la llengua estrangera a través de correspondència postal o utilitzant mitjans informàtics. AN.4. - Redactar de forma guiada textos diversos en diferents suports, cuidant el lèxic, les estructures, i els elements de cohesió i coherència necessaris per a marcar la relació entre idees i fer-los comprensibles al lector. CCLI TICD AN.4.2.- Redacta de forma guiada textos diversos en diferents suports cuidant les estructures. 3.3. Escriure una redacció donant un final alternatiu al mite d'Orfeu. CCLI TICD AN.4.3.- Redacta de forma guiada textos diversos en diferents suports, cuidant els elements de cohesió i coherència necessaris per a marcar la relació entre idees i fer-los comprensibles al lector.
  • 16. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 16 TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA ETAPA: 2n CICLE ÀREA: ESPAÑOL NIVELL: 3r ESO OBJECTIUS D’ÀREA CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ CCBB INDICADORS ACTIVITATS 2. Utilizar el valenciano y el castellano para expresarse oralment y por escrito , de forma coherente y adecuada en cada situación de comunicación y en los diversos contextos de la actividad social y cultural para tomar conciencia de los propios sentimientos e ideea y para controlar la pròpia conducta. BC1.1º COMUNICACIÓN 1c. Habilidades lingüísticas. Escribir. Composición de textos escritos – Composición de textos propios de la vida cotidiana y de las relaciones sociales, como participación en foros, diarios personales, reglamentos o circulares. – Composición de textos propios de los medios de comunicación, como reportajes o entrevistas, destinados a un soporte escrito o digital, a audio o a vídeo. – Composición, en soporte de papel y digital, de textos propios del ámbito académico, especialmente textos expositivos y explicativos elaborados a partir de la información obtenida y organitzada mediante esquemes, mapes conceptuales y resumenes, así como elaboración de proyectos e informes sobre tareas u aprendizajes. –Interés por la composición escrita como fuente de información y aprendizaje, como forma de comunicar las experiencias y los conocimientos propios, y como forma de regular la conducta CCLL11. Crear textos escritos de diferente tipo (narrativos, descriptivos y dialogados) en soporte papel y digital; adecuar el registro a la situación comunicativa; utilitzar su estructura organizativa para ordenar las ideas con claridad;enlazar los enunciados en secuencias lineales cohesionades;respetar los criterios de corrección gramaticaly ortogràfica con un vocabulario rico y variado: respetar los criterios de corrección gramatical, ortogràfica y tipogràfica. Valorar la importancia de la planificación y revisión del texto. CCLI CAIP TICD CCLL11.1.Crea textos escritos de diferente tipo (narrativos, descriptivos y dialogados) en soporte papel y digital 4.1 Redacta un text narratiu que ens servisca de motiu conductor a la representació CCLI CSIC CCLL11.2. Adecua el registro a la situación comunicativa en textos escritos de diferente tipo (narrativos, descriptivos y dialogados) en soporte papel y digital. CCLI CCLL11.3 Utiliza la estructura organizativa para ordenar las ideas con claridad en textos escritos de diferente tipo (narrativos, descriptivos y dialogados) en soporte papel y y digital CCLI CAIP CCLL11.4. Enlaza los enunciados en secuencias lineales cohesionadas en textos escritos y usa un vocabulario rico y variado en textos escritos de diferente tipo (narrativos, descriptivos y dialogados) en soporte papel y digital CCLI CAIP CCLL11.5. Respeta los criterios de corrección gramatical, ortográfica y tipográfica en textos escritos de diferente tipo (narrativos, descriptivos y dialogados) en soporte papel y digital CCLI CCLL11.6. Valora la importancia de la planificación del texto. CCLI CCLL11.7 Valora la importancia de la revisión del texto
  • 17. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 17 TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA ETAPA: 2n CICLE ÀREA: MÚSICA NIVELL: 3r ESO OBJECTIUS D’ÀREA CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ CCBB INDICADORS ACTIVITATS 1. Utilitzar la veu, el cos, objectes, instruments i recursos tecnològics per a expressar idees i sentiments; enriquir les pròpies possibilitats de comunicació i respectar altres formes diferents d'expressió 2. Desenvolupar i aplicar diverses habilitats i tècniques que possibiliten la interpretació (vocal, instrumental i de moviment i dansa) i la creació musical, tant individuals com en grup 8. Participar en la 'organització i realització d'activitats musicals que tenen lloc en diferents contextos, amb respecte i disposició per a superar estereotips i prejudicis, prenent consciència, com a membre d'un grup de l'enriquiment que es produeix amb les aportacions d'altres 9. Comprendre i apreciar les relacions entre el llenguatge musical i altres llenguatges i àmbits de coneixement, així com la funció i significat de la música en diferents produccions artístiques i audiovisuals i en els mitjans de comunicació 11. Valorar el silenci i el so com a part integral del medi ambient i de la música, prenent consciència dels problemes creats per la contaminació i les seues conseqüències 15. Assolir i consolidar hàbits de respecte i disciplina com a condició necessària per al desenvolupament de les activitats musicals BC.1.3er.ESCOLTA -Utilització de recursos corporals, vocals i instrumentals, mitjançant audiovisuals i tecnologies, textos, partitures, musicogrames i altres representacions gràfiques per a la comprensió de la música escoltada BC2.3er.INTERPRETACIÓ -Exploració de les possibilitats de diverses fonts sonores i pràctica d'habilitats tècniques per a la interpretació -Pràctica de les pautes bàsiques de la interpretació: silenci, atenció a la director/a o altres intèrprets, audició interior, memòria i adequació al conjunt -Interès pel coneixement i l'atenció de la veu, el cos i els instruments. -Acceptació i predisposició per a millorar les capacitats tècniques i interpretatives pròpies (vocal, instrumental i corporal), i respecte davant d'altres capacitats i formes d'expressió -Acceptació i compliment de les normes que regeixen la interpretació en grup i aportació d'idees musicals que contribuïsquen al perfeccionament i gaudi de l'activitat en comú MUS4. Participar en la interpretació en grup d'una peça vocal, instrumental o coreogràfica, adequant la pròpia interpretació a la del conjunt i assumint-hi distints rols MUS.9. Llegir distints tipus de partitures en el context de les activitats musicals de l'aula com a suport a les tasques d'interpretació i audició CSIC CAA CAIP CCIA CM Llig el ritme del temes proposats amb síl·labes rítmiques Llig la melodia amb el nom de les notes, intentant introduir el ritme Llig el text de les cançons amb el ritme adient Participa en la interpretació en grup d'una peça instrumental, amb flauta i instrumental Orff, adequant la pròpia interpretació a la del conjunt i assumint-hi distints rols EX1. Llig rítmicament les peces seleccionades, diferenciant-hi les diferents seccions EX2. Llig rítmica, melòdicament les peces seleccionades, diferenciant-hi les diferents seccions ACT3. Interpretació en grup de «Sì dolce è'l tormento» de C. Monteverdi
  • 18. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 18 3. Escoltar una amplia varietat d'obres, de distints estils, gèneres, tendències i cultures musicals, apreciant el seu valor coma font de coneixement, enriquiment intercultural i plaer personal; interessar-se per ampliar i diversificar les preferències musicals pròpies 4. Reconéixer les característiques de diferents obres musicals com a exemples de la creació artística i del patrimoni cultural, en especial de la CV, sent conscient de les seues intencions i funcions, i aplicant-hi la terminologia apropiada per a descriure-les i valorar-les críticament 6. Utilitzar de forma autònoma diverses fonts d'informació-mitjans audiovisuals, internet, textos, partitures i altres recursos gràfics-per a conèixer i gaudir de la música 7. Conèixer i utilitzar diferents mitjans audiovisuals i tecnologies de la informació i la comunicació com a recursos per a la producció musical, valorant-ne la contribució a les distintes activitats musicals i a l'aprenentatge autònom de la música BC.3.3er. CREACIÓ -Elaboració d'arranjaments de cançons i peces instrumentals per mitjà de la creació d'acompanyaments senzills i la selecció de distints tipus d'organització musical (introducció, desenvolupament, interludis, coda, acumulació, etc). -Composició individual o en grup de cançons i peces instrumentals per a distintes agrupacions a partir de la combinació d'elements i recursos presentats en el context de les diferents activitats que es realitzen a l'aula -Utilització de recursos informàtics i altres dispositius electrònics en els processos de creació musical. MUS7. Elaborar un arranjament per a una cançó o una peça instrumental utilitzant apropiadament una sèrie d'elements donats CIA CSIC CAIP Elabora un arranjament per a una cançó o una peça instrumental Orff, combinant els diferents seccions de les composicions, utilitzant una partitura convencional i els instruments de l'aula ACT2 . Elabora un arranjament per a una peça instrumental Orff, combinant les diferents seccions de les composicions, utilitzant una partitura convencional i els instruments de l'aula CCIA CTID CCA CAIP Selecciona diferents fonts digitals i elabora un fons musical a partir de distintes fonts digitals per tal de ser utilitzada a la representació ACT1. Crea pistes d’àudio amb el programa Audacity a partir de peces seleccionades
  • 19. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 19 TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA ETAPA: 2n CICLE ÀREA: VALENCIÀ NIVELL: 3r ESO OBJECTIUS D’ÀREA CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ CCBB INDICADORS ACTIVITATS 12. Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica del valencià, i reconéixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions. BC3: CONEIXEMENT DE LA LLENGUA 3a. Fonètica i ortografia – Sons i grafies. Principals normes fonètiques i ortogràfiques (II). – Particularitats de l’accentuació (monosíl·labs, paraules compostes, interrogatius i exclamatius). – Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, el seu valor social i la necessitat de cenyir-se a la norma lingüística. 3b. Norma culta de la llengua. - Qüestions morfològiques i sintàctiques: el substantiu, l’adjectiu. Combinació de pronoms personals àtons (I). - El verb. 3c. Gramàtica - Categories i funcions. Distinció entre la forma (categoria gramatical) i la funció de les paraules, així com coneixement dels procediments lèxics (afixos) i sintàctics per al canvi de categoria. 3d. Lèxic - Processos fonamentals de la formació de paraules: derivació i composició. - Significat i sentit. Camps semàntics i associatius. Famílies lèxiques. El canvi semàntic. V17. Reconéixer les diferents unitats de la llengua, les seues combinacions i, si és el cas, la relació entre estes i els seus significats. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a resoldre problemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a compondre i revisar els textos de manera progressivament autònoma. CCLI CPAA CVLL7.1. Reconeix els diferents tipus de textos (expositius, narratius, descriptius, argumentatius, converses i dialogats) i les seues estructures formals. CVLL7.2. Utilitza els diferents tipus de textos (expositius, narratius, descriptius, argumentatius, converses i dialogats) i les seues estructures formals. 6.1 Dir paraules que rimen amb el mot proposat pel professor/a (començant per les formes No personals dels verbs i continuant per qualsevol altra categoria de mot: substantius, adjectius,…) de manera ordenada, alumne/a per alumne/a. El professorat començarà la roda un mínim de 5 vegades amb 5 mots diferents.
  • 20. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 20 12. Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica del valencià, i reconéixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions. BC3: CONEIXEMENT DE LA LLENGUA 3a. Fonètica i ortografia – Sons i grafies. Principals normes fonètiques i ortogràfiques (II). – Particularitats de l’accentuació (monosíl·labs, paraules compostes, interrogatius i exclamatius). – Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, el seu valor social i la necessitat de cenyir-se a la norma lingüística en els escrits. 3b. Norma culta de la llengua. - Qüestions morfològiques i sintàctiques: el substantiu, l’adjectiu. Combinació de pronoms personals àtons (I). - El verb. Les perífrasis verbals. - Les preposicions. Les conjuncions. 3c. Gramàtica - Reconeixement i ús coherent de les formes verbals en els textos. - Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris escolars i altres obres de consulta, especialment sobre el comportament sintàctic dels verbs (transitius i intransitius) i les relacionades amb el registre i amb la normativa. - Identificació i ús reflexiu de connectors textuals i dels mecanismes de referència interna, tant gramaticals com lèxics. - Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat. 3d. Lèxic - Significat i sentit. Camps semàntics i associatius. Famílies lèxiques. El canvi semàntic. V17. Reconéixer les diferents unitats de la llengua, les seues combinacions i, si és el cas, la relació entre estes i els seus significats. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a resoldre problemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a compondre i revisar els textos de manera progressivament autònoma. CPAA CVLL17.3 Aplica els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a resoldre problemes de comprensió de textos orals i escrits. CVLL17.5 Aplica els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a revisar els textos de manera progressivament autònoma. 6.2 Inventar-se un mot que allà on no n’hi ha, buscant que la rima siga consonant i que el mot afegit siga coherent amb la temàtica del text, a partir d'un poema proposat, d’un autor reconegut, al qual li faltarà l'última paraula de cada vers.
  • 21. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 21 16. Conéixer i distingir les obres, i les autores i els autors més representatius de cada època. Conéixer les obres i els fragments representatius de la literatura en valencià. BC4. EDUCACIÓ LITERÀRIA - La lírica. La poesia trobadoresca. - La lírica. Ausiàs March. CVLL22. Establir relacions entre obres, autors i moviments que constituïxen un referent clau en la història de la literatura fins al segle XVIII i els elements més destacats del context cultural, social i històric en què apareixen. CCIA CVLL22.1 Estableix relacions entre obres, autors i moviments que constituïxen un referent clau en la història de la literatura fins al segle XV i els elements més destacats del context cultural, social i històric en què apareixen. 14. Comprendre textos literaris utilitzant els coneixements sobre les convencions de cada gènere, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics. Apreciar-ne les possibilitats comunicatives per a la millora de la producció personal. BC4. EDUCACIÓ LITERÀRIA - Lectura comentada i recitació de poemes, comparació del tractament de certs temes recurrents en distints períodes literaris; valoració de la funció dels elements simbòlics i dels recursos retòrics i mètrics en el poema. - Lectura d’obres o fragments adequats a l’edat i relacionades amb els períodes estudiats. CVLL19. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus o fragments, considerant la presència de certs temes recurrents, el valor simbòlic del llenguatge poètic. CCIA CVLL19.1.Utilitza els coneixements literaris en la comprensió de textos breus o fragments, considerant la presència de certs temes recurrents, el valor simbòlic del llenguatge poètic. 6.3 Elaborar, crear versos solts, amb un mínim de 3 figures retòriques diferents (fonètica, sintàctica i semàntica); d’entre alguna de les següents: Hipèrbaton, Paral·lelisme, Anàfora, Al·literació, Comparació, Metàfora, Hipèrbole, Antítesi i Personificació. CCIA CAIP CVLL19.2.Utilitza els coneixementsb literaris en la valoració de textos breus o fragments. 17. Interpretar i utilitzar la lectura i l’escriptura com a fonts de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement del món, i consolidar hàbits lectors per mitjà de textos adequats a l’edat. BC4. EDUCACIÓ LITERÀRIA -Coneixement de les característiques generals dels grans períodes de la història de la literatura des de l’Edat Mitjana fins al segle XV. - Composició de textos d’intenció literària i elaboració de treballs senzills sobre lectures. CVLL20. Mostrar el coneixement de les relacions entre les obres llegides i comentades, el context en què apareixen, i les autores i els autors més rellevants de la història de la literatura; fer un treball personal d’informació i de síntesi, o d’imitació i recreació, en suport de paper i digital. CCLI TICD CCIA CVLL20.3 Fa un treball personal d’imitació i recreació literària, en suport de paper i en suport digital. 10. Analitzar els diferents usos socials del valencià per a evitar els estereotips lingüístics que impliquen juís de valor i prejuís classistes, racistes o sexistes. BC1. COMUNICACIÓ 1c. Habilitats lingüístiques. Llegir. Comprensió de textos escrits - Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació disponible davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminació, incloent-hi la manifestació de prejuís lingüístics. CVLL24. Identificar, en textos orals i escrits, imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació (de gènere, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l’ús i utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes. CSIC CVLL24.1 Identifica, en textos orals i escrits, imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació (de gènere, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.) 6.4 Visionar i escoltar a l’ordinador cançons diverses, aportades pel professorat (tot i que l’alumnat també podrà suggerir-ne) i fer la
  • 22. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 22 BC2. LLENGUA I SOCIETAT – Els usos discriminatoris de la llengua. - Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere. - Actitud de rebuig davant dels usos discriminatoris de les llengües per raons de classe, lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere, i davant d’estereotips i prejuís sobre les varietats lingüístiques i sobre els seus parlants. CSIC CAIP CVLL24.2 Evita l’ús d’imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació. tria d’aquelles que s’adeqüen, en grups de 3 alumnes, a la temàtica del mite d'Orfeu (en les diverses situacions en les quals s'hi trobarà…). 18. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: busca, elaboració i presentació amb l’ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les noves tecnologies. BC5 TÈCNIQUES DE TREBALL - Tècniques per a buscar informació en suports tradicionals (fitxes, biblioteques, etc.) i en nous suports (CD-ROM, DVD, Internet, etc.). - Ús autònom de diccionaris i de correctors ortogràfics sobre textos en suport digital. - Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos (III). - Interés per la bona presentació dels textos escrits, tant en suport de paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques (titulació, espais, marges, paràgrafs, etc.). CVLL23. Planificar i dur a terme, individualment i en equip, la consulta de diverses fonts d’informació tant en suports tradicionals (per mitjà de l’ús d’índexs, de fitxes i d’altres sistemes de classificació de fonts), com els que proporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació, en el marc de treballs senzills d’investigació. Utilitzar els processadors de textos i ser capaç d’aplicar-los a treballs senzills d’investigació, fent ús dels mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, DVD, etc.). TICD CPAA CVLL23.1 Planifica i du a terme, individualment i en equip, la consulta de diverses fonts d’informació en suports tradicionals (per mitjà de l’ús d’índexs, de fitxes i d’altres sistemes de classificació de fonts), TICD CPAA CVLL23.2 Planifica i du a terme, individualment i en equip, la consulta de diverses fonts d’informació en els suports que proporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació, en el marc de treballs senzills d’investigació. TICD CAIP CVLL23.3 Utilitza els processadors de textos i és capaç d’aplicar-los a treballs senzills d’investigació, fent ús dels mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, DVD, etc.).
  • 23. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 23 14. Comprendre textos literaris utilitzant els coneixements sobre les convencions de cada gènere, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics. Apreciar-ne les possibilitats comunicatives per a la millora de la producció personal. BC4. EDUCACIÓ LITERÀRIA - Composició de textos d’intenció literària i elaboració de treballs senzills sobre lectures. CVLL21. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat. Reconéixer-ne els elements estructurals bàsics, els grans tipus de recursos lingüístics i emetre una opinió personal. Utilitzar estos coneixements en la producció de textos d’intenció literària. CCIA CVLL21.2. Reconeix els elements estructurals bàsics d’un text literari llegit en la seua totalitat. 6.5 Adaptar la lletra de diverses cançons ja triades, tot respectant el ritme i la música originals, i a la temàtica del mite d'Orfeu (en les diverses situacions en les quals s'hi trobarà…). Hauran de fer servir l’ordinador, amb un programa de muntatge específic que els ajude a superposar la nova lletra creada per ells i elles, a la música de les cançons triades. Sempre amb els mateixos grups de 3 alumnes que van elaborar l’activitat 6.4. CCIA CVLL21.3 Reconeix els grans tipus de recursos lingüístics d’un text literari llegit en la seua totalitat. CCLI CCIA CAIP CVLL21.4 Emet una opinió personal sobre un text literari llegit en la seua totalitat. 18. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: busca, elaboració i presentació amb l’ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les noves tecnologies. BC4. EDUCACIÓ LITERÀRIA -Coneixement de les característiques generals dels grans períodes de la història de la literatura des de l’Edat Mitjana fins al segle XV i aproximació a alguns autors i obres rellevants. - Composició de textos d’intenció literària i elaboració de treballs senzills sobre lectures. CVLL20. Mostrar el coneixement de les relacions entre les obres llegides i comentades, el context en què apareixen, i les autores i els autors més rellevants de la història de la literatura; fer un treball personal d’informació i de síntesi, o d’imitació i recreació, en suport de paper i digital. CCLI TICD CCIA CVLL20.3 Fa un treball personal d’imitació i recreació literària, en suport de paper i en suport digital.
  • 24. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 24 TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA ETAPA: 2n CICLE ÀREA: EDUCACIÓ FÍSICA NIVELL: 3r ESO OBJECTIUS D’ÀREA CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ CCBB INDICADORS ACTIVITATS 1. Participar i col·laborar de manera activa, amb regularitat i eficiència, en les activitats programades, amb independència del nivell d’habilitat i capacitat personal i valorant els aspectes de relació que fomenten; mostrant una actitud de respecte i tolerància cap a tots els membres de la comunitat educativa. 7. Reconéixer, valorar i utilitzar el cos com a mitjà de comunicació i expressió creativa; dissenyar i practicar activitats rítmiques amb i sense una base musical. 10. Mostrar habilitats i actituds socials de respecte, treball en equip i esportivitat en la participació en activitats, jocs i esports, independentment de les diferències culturals, socials i d’habilitat.. BLOC 3. EXPRESSIÓ CORPORAL. - Coneixement de diferents manifestacions expressives: balls, danses, dramatitzacions... - Realització de moviments globals i segmentaris amb una base rítmica. - Pràctica de les danses del món, en intercanvi cultural amb les danses tradicionals de la Comunitat Valenciana. - Valoració de la dansa com a element de relació amb persones d’altres cultures del món. - Realització d’activitats rítmiques, destacant el valor expressiu. - Pràctica dirigida a la presa de consciència dels diferents espais utilitzats en l’expressió corporal. - La relaxació. Pràctica de diferents mètodes. - Pràctica de diferents manifestacions expressives. - Pràctica dels balls de saló i danses modernes. - Actitud oberta, desinhibida i comunicativa en les relacions amb els altres. EF 6. Realitzar balls, incloent hi les danses tradicionals de la Comunitat Valenciana, per parelles o en grup, amb respecte i desinhibició. CCIA CSIC EF 6.1. Realitza balls per parelles o en grup, incloent-hi les danses tradicionals de la Comunitat Valenciana amb respecte. 7.1. Crear la coreografia per a les cançons i peces musicals que s'interpretaran en la representacióCCIA EF 6.2. Realitza balls per parelles o en grup, incloent-hi les danses tradicionals de la Comunitat Valenciana amb desinhibició.
  • 25. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 25 TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA ETAPA: 2n CICLE ÀREA: TECNOLOGIA NIVELL: 3r ESO OBJECTIUS D’ÀREA CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ CCB B INDICADORS ACTIVITATS 1. Abordar amb autonomia i creativitat, individualment i en grup, problemes tecnològics treballant de manera ordenada i metòdica per a estudiar el problema, recopilar i seleccionar informació procedent de distintes fonts, elaborar la documentació pertinent, Concebre, dissenyar, planificar i construir objectes o sistemes que resolguen el problema estudiat i avaluar la seua idoneïtat des de distints punts de vista. BC 1. Procés de resolució de problemes tecnològics Disseny, planificació i construcció de prototips per mitjà de l’ús de materials, ferramentes i tècniques estudiades. – Anàlisi i valoració de les condicions de l’entorn de treball. Aplicació de les normes de seguretat a l’aula taller. Documents tècnics necessaris per a elaborar un projecte. Ús de full de càlcul i ferramentes gràfiques per a l’elaboració, desenrotllament i difusió del projecte. T1. Realitzar un projecte tècnic, en què s’analitze el context, es proposen solucions alternatives i es desplegue la més adequada. T2. Elaborar els documents tècnics necessaris per a redactar un projecte tècnic, per mitjà del llenguatge escrit i gràfic apropiat T3. Realitzar les operacions tècniques previstes en el projecte tècnic incorporant criteris d’economia, sostenibilitat i seguretat; valorar les condicions de l’entorn de treball. T4. Usar l’ordinador com a ferramenta per a elaborar, desenrotllar i difondre un projecte tècnic, a través de fulls de càlcul que incorporen fórmules i gràfiques CIMF CAIP CCLI TICD CIMF CAIP T1.1. Realitza un projecte tècnic, en què s’analitze el context, es proposen solucions alternatives i es desplegue la més adequada. T2.1 Elabora els documents tècnics necessaris per a redactar un projecte tècnic, per mitjà del llenguatge escrit i gràfic apropiat. T3.1 Realitza les operacions tècniques previstes en el projecte tècnic incorporant criteris d’economia, sostenibilitat i seguretat. T3.2 Valora les condicions de l’entorn de treball en realitzar les operacions tècniques previstes en el projecte tècnic. T4.1 Usa l’ordinador com a ferramenta per a elaborar un projecte tècnic, a través de fulls de càlcul que incorporen fórmules i gràfiques. T4.2 Usa l’ordinador com a ferramenta per a desenrotllar un projecte tècnic, a través de fulls de càlcul que incorporen fórmules i gràfiques. T4.3. Usa l’ordinador com a ferramenta per a difondre un projecte tècnic, a través de fulls de càlcul que incorporen fórmules i gràfiques. 8.1 L’alumne es planteja el problema i inicia un procés tecnològic per tal de solventar-lo
  • 26. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 26 1. Abordar amb autonomia i creativitat, individualment i en grup, problemes tecnològics treballant de manera ordenada i metòdica per a estudiar el problema, recopilar i seleccionar informació procedent de distintes fonts, elaborar la documentació pertinent, concebre, dissenyar, planificar i construir objectes o sistemes que resolguen el problema estudiat i avaluar la seua idoneïtat des de distints punts de vista. BC 1. Procés de resolució de problemes tecnològics Disseny, planificació i construcció de prototips per mitjà de l’ús de materials, ferramentes i tècniques estudiades. Anàlisi i valoració de les condicions de l’entorn de treball. Aplicació de les normes de seguretat a l’aula taller. Documents tècnics necessaris per a elaborar un projecte. Ús de full de càlcul i ferramentes gràfiques per a l’elaboració, desenrotllament i difusió del projecte. T1. Realitzar un projecte tècnic, en què s’analitze el context, es proposen solucions alternatives i es desplegue la més adequada. T2. Elaborar els documents tècnics necessaris per a redactar un projecte tècnic, per mitjà del llenguatge escrit i gràfic apropiat T3. Realitzar les operacions tècniques previstes en el projecte tècnic incorporant criteris d’economia, sostenibilitat i seguretat; valorar les condicions de l’entorn de treball. T4. Usar l'ordinador com a ferramenta per a elaborar, desenrotllar i difondre un projecte tècnic, a través de fulls de càlcul que incorporen fórmules i gràfiques CIMF CAIP CCLI TICD CIMF CAIP T1.1. Realitza un projecte tècnic, en què s’analitze el context, es proposen solucions alternatives i es desplegue la més adequada. T2.1 Elabora els documents tècnics necessaris per a redactar un projecte tècnic, per mitjà del llenguatge escrit i gràfic apropiat. T3.1 Realitza les operacions tècniques previstes en el projecte tècnic incorporant criteris d’economia, sostenibilitat i seguretat. T3.2 Valora les condicions de l’entorn de treball en realitzar les operacions tècniques previstes en el projecte tècnic. T4.1 Usa l’ordinador com a ferramenta per a elaborar un projecte tècnic, a través de fulls de càlcul que incorporen fórmules i gràfiques. T4.2 Usa l’ordinador com a ferramenta per a desenrotllar un projecte tècnic, a través de fulls de càlcul que incorporen fórmules i gràfiques. T4.3. Usa l’ordinador com a ferramenta per a difondre un projecte tècnic, a través de fulls de càlcul que incorporen fórmules i gràfiques. 8.2 Busca informació relativa al monocordi: què és, per a què serveix, com funciona, dissenys alternatius...
  • 27. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 27 1, Abordar amb autonomia i creativitat, individualment i en grup, problemes tecnològics treballant de manera ordenada i metòdica per a estudiar el problema, recopilar i seleccionar informació procedent de distintes fonts, elaborar la documentació pertinent, concebre, dissenyar, planificar i construir objectes o sistemes que resolguen el problema estudiat i avaluar la seua idoneïtat des de distints punts de vista. BC 3. Tècniques d’expressió i comunicació Aplicacions de dibuix assistit per ordinador. –Ferramentes bàsiques per al dibuix vectorial i el grafisme artístic. -Sistemes senzills de representació. Vistes i perspectives. Proporcionalitat entre dibuix i realitat. Escales. Acotació. -Metrologia i instruments de mesura de precisió: calibre i micròmetre. Coneixement i ús dels dits instruments de mesura. - Aplicacions de dibuix assistit per ordinador. T6. Realitzar dibuixos geomètrics i artístics utilitzant algun programa de dibuix gràfic senzill T7. Utilitzar vistes, perspectives, escales, acotació i normalització per a plasmar i transmetre idees tecnològiques i representar objectes i sistemes tècnics. T9. Utilitzar aplicacions de disseny assistit per ordinador per a la realització de croquis normalitzats. TICD CCIA CMAT T6.1. Realitza dibuixos geomètrics i artístics utilitzant algun programa de dibuix gràfic senzill. T7.1 Utilitza vistes, perspectives, escales, acotació i normalització per a plasmar i transmetre idees tecnològiques i representar objectes i sistemes tècnics. T9.1. Utilitza aplicacions de disseny assistit per ordinador per a la realització de croquis normalitzats. 8.3 Posa en comú a la resta del grup les possibles solucions i decideix el disseny final
  • 28. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 28 2. Adquirir destreses tècniques i coneixements suficients per a l’anàlisi, disseny i elaboració d’objectes i sistemes tecnològics a travès de la manipulació, de forma segura i precisa, de materials i ferramentes. 3. Analitzar els objectes i sistemes tècnics per a comprendre el seu funcionament, conéixer els seus elements i les funcions que realitzen, aprendre la millor manera d’usar-los i controlar-los, entendre les condicions fonamentals que han intervingut en el seu disseny i construcció i valorar les repercussions que ha generat la seua existència. 11. Conéixer, valorar i respectar les normes de seguretat i higiene en el treball I prendre consciència dels efectes que tenen sobre la salut personal i col·lectiva. BC 4. Materials d’ús tècnic Materials de construcció: petris i ceràmics. Propietats característiques. Identificació. Aplicacions. Treball en l’aula taller amb materials comercials i reciclats. T11. Conéixer les propietats bàsiques dels materials de construcció, les seues aplicacions més importants, la seua classificació, les seues tècniques de treball i ús, i identificar-los en construccions ja acabades. CIMF T11.1 Conéix les propietats bàsiques dels materials de construcció i les seues aplicacions més importants. T11.2. Classifica els materials de construcció. T11.3 Coneix les tècniques de treball i ús més importants dels materials de construcció 8.4 Construeix pas a pas el monocordi de fusta seguint unes pautes clares i guiades pel professor
  • 29. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 29 1, Abordar amb autonomia i creativitat, individualment i en grup, problemes tecnològics treballant de manera ordenada i metòdica per a estudiar el problema, recopilar i seleccionar informació procedent de distintes fonts, elaborar la documentació pertinent, concebre, dissenyar, planificar i construir objectes o sistemes que resolguen el problema estudiat i avaluar la seua idoneïtat des de distints punts de vista. 5. Adoptar actituds favorables a la resolució de problemes tècnics, desenrotllant interés i curiositat cap a l’activitat tecnològica, analitzant i valorant críticament la investigació, la innovació i el desenrotllament tecnològic i la seua influència en al societat, en el medi ambient, en la salut i en el benestar personal i col·lectiu al llarg de la història de la humanitat. 8. Assumir de forma crítica i activa l’avanç i l’aparició de noves tecnologies, i incorporar-les al seu quefer quotidià, analitzant i valorant críticament la seua influència sobre la societat i el medi ambient. BC 1. Procés de resolució de problemes tecnològics Disseny, planificació i construcció de prototips per mitjà de l’ús de materials, ferramentes i tècniques estudiades. Anàlisi i valoració de les condicions de l’entorn de treball. Aplicació de les normes de seguretat a l’aula taller. Documents tècnics necessaris per a elaborar un projecte. Ús de full de càlcul i ferramentes gràfiques per a l’elaboració, desenrotllament i difusió del projecte. BC 9. Tecnologia i societat Tecnologia i medi ambient: impacte ambiental del desenrotllament tecnològic. Contaminació. Esgotament dels recursos energètics i de les matèries primeres. Tecnologies correctores. Desenrotllament sostenible. T1. Realitzar un projecte tècnic, en què s’analitze el context, es proposen solucions alternatives i es desplegue la més adequada. T27. Reconéixer l’impacte que sobre el medi té l’activitat tecnològica i comprovar els beneficis i necessitat de l’aplicació de tecnologies correctores per a aconseguir un desenrotllament sostenible. CSIC T1.1. Realitza un projecte tècnic, en què s’analitze el context, es proposen solucions alternatives i es desplegue la més adequada. T27.1Reconeix l’impacte que sobre el medi té l’activitat tecnològica. 8.5 Verifica i avalua el producte final i comprova que s'ajusta a les especificacions i als objectius prèviament desitjats.
  • 30. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 30 TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA ETAPA: 2n CICLE ÀREA: Física i Química NIVELL: 3r ESO OBJECTIUS D’ÀREA CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ CCBB INDICADORS ACTIVITATS 10. Conèixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el medi ambient amb atenció particular als problemes a què s’enfronta hui la humanitat i la necessitat de busca i aplicació de solucions, subjectes al principi de precaució, per a avançar cap a l’èxit d’un futur sostenible. BC1 Valoració de les aportacions de les ciències de la naturalesa per a donar resposta a les necessitats dels sers humans i millorar les condicions de la seua existència, així com per a apreciar i gaudir de la diversitat natural i cultural, participant en la seua conservació, protecció i millora. FQ3. Descriure les interrelacions existents en l’actualitat entre societat, ciència i tecnologia. C. interacció món físic C. Cultural i artística FQ3.1 Descriure les interrelacions existents en l’actualitat entre societat, ciència i tecnologia. 9.1. Plantejament del problema per part del professor. Amb instruments musicals es tocaran diverses notes i es plantejarà el problema de la construcció de l’instrument. Com es pot construir un nou instrument que reproduïsca les notes correctes? 2. Utilitzar la terminologia i la notació científica. Interpretar i formular els enunciats de les lleis de la naturalesa, i també els principis físics i químics a través d’expressions matemàtiques senzilles. Manejar amb desimboltura i sentit crític la calculadora. BC1 Utilització correcta dels materials, substàncies i instruments bàsics d’un laboratori. Caràcter aproximat de la mesura. Sistema internacional d’unitats. El respecte per les normes de seguretat en el laboratori. FQ2. Realitzar correctament experiències de laboratori proposades al llarg del curs, respectant les normes de seguretat. C. Interacció món físic C. matemàtica FQ2.1. Realitzar correctament experiències de laboratori proposades al llarg del curs, respectant les normes de seguretat. 9.2. Quin és el so que ha de sonar quan toquem cada nota? És igual en tots els instruments? Useu diversos instruments i un oscil·loscopi per mesurar la freqüència de les notes de l’escala. 4. Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies coherents amb els procediments de les ciències, com ara la discussió de l’interés dels problemes plantejats, la formulació d’hipòtesis, l’elaboració d’estratègies de resolució i de dissenys experimentals, l’anàlisi de resultats, la consideració BC1 Utilització d’estratègies pròpies del treball científic com el plantejament de problemes i discussió del seu interés, la formulació i posada a prova d’hipòtesis i la interpretació dels resultats. L’informe científic. Anàlisi de dades organitzades en taules i FQ2. Realitzar correctament experiències de laboratori proposades al llarg del curs, respectant les normes de seguretat. C. Interacció món físic C. Autonomia i iniciativa personal FQ2.1. Realitzar correctament experiències de laboratori proposades al llarg del curs, respectant les normes de seguretat. 9.3. Què hem de fer per a què el monocordi sone com qualsevol altre instrument? Dissenyeu una estratègia i una seqüència de passos per posar-la en pràctica.
  • 31. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 31 d’aplicacions i repercussions de l’estudi realitzat i la busca de coherència global. gràfiques. 1. Comprendre i expressar missatges amb contingut científic utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat, així com argumentar i donar explicacions entre altres en l’àmbit de la ciència. Interpretar i construir, a partir de dades experimentals, mapes, diagrames, gràfiques, taules i altres models de representació, i formular conclusions. BC1 Utilització d’estratègies pròpies del treball científic com el plantejament de problemes i discussió del seu interés, la formulació i posada a prova d’hipòtesis i la interpretació dels resultats. L’informe científic. Anàlisi de dades organitzades en taules i gràfiques. FQ2. Realitzar correctament experiències de laboratori proposades al llarg del curs, respectant les normes de seguretat. C. Lingúística C. Interacció món físic FQ2.1. Realitzar correctament experiències de laboratori proposades al llarg del curs, respectant les normes de seguretat. 9.4. Exposeu la vostra estratègia a la resta de companys i escolteu les propostes del altres. Entre tota la classe, acordeu una estratègia comuna. 4. Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies coherents amb els procediments de les ciències, com ara la discussió de l’interés dels problemes plantejats, la formulació d’hipòtesis, l’elaboració d’estratègies de resolució i de dissenys experimentals, l’anàlisi de resultats, la consideració d’aplicacions i repercussions de l’estudi realitzat i la busca de coherència global. BC1 Utilització d’estratègies pròpies del treball científic com el plantejament de problemes i discussió del seu interés, la formulació i posada a prova d’hipòtesis i la interpretació dels resultats. L’informe científic. Anàlisi de dades organitzades en taules i gràfiques. BC1 Utilització correcta dels materials, substàncies i instruments bàsics d’un laboratori. Caràcter aproximat de la mesura. Sistema internacional d’unitats. El respecte per les normes de seguretat en el laboratori. FQ2. Realitzar correctament experiències de laboratori proposades al llarg del curs, respectant les normes de seguretat. C. Interacció món físic C. matemàtica C. Autonomia i iniciativa personal FQ2.1. Realitzar correctament experiències de laboratori proposades al llarg del curs, respectant les normes de seguretat. 9.5. Porteu a terme el procés dissenyat. Elaboreu una taula amb les dades recollides. Feu la corresponent gràfica. 5. Descobrir, reforçar i aprofundir en els continguts teòrics per mitjà d’activitats pràctiques relacionades amb estos BC1 Utilització d’estratègies pròpies del treball científic com el plantejament de problemes i discussió del seu interès, la FQ2. Realitzar correctament experiències de laboratori proposades al llarg del curs, respectant les normes de C. Món físic FQ2.1. Realitzar correctament experiències de laboratori proposades al llarg del curs, respectant les normes de 9.6. Marqueu en el monocordi els punts on cal prémer per a què sonen les notes de
  • 32. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 32 continguts. formulació i posada a prova d’hipòtesis i la interpretació dels resultats. L’informe científic. Anàlisi de dades organitzades en taules i gràfiques. BC1 Interpretació d’informació de caràcter científic i utilització d’esta per a formar-se una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i argumentar sobre problemes relacionats amb la naturalesa. La notació científica. seguretat. seguretat. l’escala. Aprofiteu els resultats de la investigació. 1. Comprendre i expressar missatges amb contingut científic utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat, així com argumentar i donar explicacions entre altres en l’àmbit de la ciència. Interpretar i construir, a partir de dades experimentals, mapes, diagrames, gràfiques, taules i altres models de representació, i formular conclusions. BC1 Utilització d’estratègies pròpies del treball científic com el plantejament de problemes i discussió del seu interès, la formulació i posada a prova d’hipòtesis i la interpretació dels resultats. L’informe científic. Anàlisi de dades organitzades en taules i gràfiques. FQ1. Determinar els trets distintius del treball científic a través de l’anàlisi contrastada d’algun problema científic o tecnològic d’actualitat, així com la seua influència sobre la qualitat de vida de les persones. C. Lingüística FQ 1.1. Determinar els trets distintius del treball científic a través de l’anàlisi contrastada d’algun problema científic o tecnològic d’actualitat 9.7. Elaboreu un informe sobre la investigació portada a terme.
  • 33. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 33 TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA ETAPA: 2n CICLE ÀREA: MATEMÀTIQUES NIVELL: 3r ESO OBJECTIUS D’ÀREA CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ CCBB INDICADORS ACTIVITATS 2. Aplicar amb soltesa i adequadament les ferramentes matemàtiques adquirides a situacions de la vida diària. 4. Detectar els aspectes de la realitat que siguen quantificables i que permeten interpretar-la millor: utilitzar tècniques de recollida de la informació i procediments de mesura, realitzar l’anàlisi de les dades per mitjà de l’ús de distintes classes de nombres i la selecció dels càlculs apropiats, tot això de la manera més adequada, segons la situació plantejada. BLOC2. NOMBRES Nombres racionals. Comparació, ordenació i representació sobre la recta. Decimals i fraccions. Transformació de fraccions en decimals i viceversa. Decimals exactes i decimals periòdics. Fracció generatriu. Operacions amb fraccions i decimals. Jerarquia de les operacions i ús del parèntesi. Potències d’exponent enter. Significat i propietats. La seua aplicació per a l’expressió de nombres molt grans i molt xicotets. Operacions amb nombres expressats en notació científica. Ús de la calculadora. MAT3. Calcular expressions numèriques senzilles de nombres racionals (basades en les quatre operacions elementals i les potències d’exponent enter, que continguen, com a màxim, dos operacions encadenades i un parèntesi), aplicar correctament les regles de prioritat i fer ús adequat de signes i parèntesi. MAT4. Utilitzar convenientment les aproximacions decimals, les unitats de mesura usuals i les relacions de proporcionalitat numèrica (factor de conversió, regla de tres simple, percentatges, repartiments proporcionals, interessos, etc.) per a resoldre problemes relacionats amb la vida quotidiana o emmarcats en el context d’altres camps de coneixement. MAT CIMF CCIA Utilitza convenientment les unitats de mesura usuals per a recollir informació per a resoldre problemes emmarcats en el context de la música. 10.1 Raoneu si sona igual la mateixa melodia interpretada en to de Do que transportada al to de La MAT Calcula la mitjana aritmètica de nombres racionals obtinguts de la mesura directa d'un instrument musical. MAT CCIA Relaciona mesures per tal de representar les notes musical per mitjà de nombres racionals fraccions de corda. MAT CCIA Calcula la distància entre notes a partir d'expressions numèriques senzilles de nombres racionals (resta de fraccions). Compara distàncies entre notes musical a partir d'expressions numèriques senzilles de nombres racionals (compara fraccions). MAT CPAA Compara expressions numèriques senzilles de nombres racionals (compara fraccions) per tal de comprovar que els resultats són independents de l'instrument.
  • 34. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 34 TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA ETAPA: 2n CICLE ÀREA: BIOLOGIA I GEOLOGIA NIVELL: 3r ESO OBJECTIUS D’ÀREA CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ CCBB INDICADORS ACTIVITATS 12. Descriure les peculiaritats bàsiques del medi natural més pròxim, quant als seus aspectes geològics, zoològics i botànics. BC4. 3r: - Característiques i funcions comunes als éssers vius. - Teoria Cel·lular BG15. Explicar les funcions comunes a tots els éssers vius tenint en compte la Teoria cel·lular CIMF CCLI Explica les tres funcions vitals oralment 11.1 Elaboració de cartells explicatius sobre el funcionament de la veu humana BC5.3r LES PERSONES I LA SALUT – L’aparell respiratori. -· Hàbits saludables. - Malalties més freqüents. BG14. Descriure els òrgans i aparells humans implicats en les funcions vitals, establir relacions entre les diferents funcions de l’organisme i els hàbits saludables. CIMF Descriu l’aparell respiratori Localitza les cordes vocals a la laringe i coneix la seva funció Identifica els hàbits saludables per al manteniment de l’aparell respiratori TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA ETAPA: 2n CICLE ÀREA: EDUCACIÓ PLÀSTICA I VISUAL NIVELL: 3r ESO OBJECTIUS D’ÀREA CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ CCBB INDICADORS ACTIVITATS 7. Representar cossos i espais simples per mitjà del domini de la perspectiva, les proporcions i la representació de les qualitats de les Bloc 5. Espai i volum Perspectiva cònica. Fonaments del sistema. Anàlisi dels fonaments del sistema cònic i les seues aplicacions. Ús de la perspectiva cònica en la representació de formes geomètriques simples, de la sensació d’espai. Ús de la perspectiva cònica en la representació EPV.8. Representar la sensació espacial en un pla utilitzant com a recurs gràfic la perspectiva cònica CCIA CMAT EPV.8.1. Representar la sensació espacial en un pla utilitzant com a recurs gràfic la perspectiva cònica. 12.1.- Dibuixa 4 cubs en perspectiva cònica frontal (amb un punt de fuga) des de diferents punts de vista. Ombreja'ls tenint en compte la posició d'un focus de llum comú per a tos els cubs.
  • 35. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 35 superfícies i el detall, de manera que siguen eficaços per a la comunicació. d’elements arquitectònics de l’entorn pròxim. Esforç per desenrotllar les capacitats espacials per a visualitzar formes tridimensionals. 12.2.- Dibuixa 4 cubs en perspectiva cònica obliqua (amb dos punts de fuga) des de diferents punts de vista. Ombreja'ls tenint en compte la posició d'un focus de llum comú per a tos els cubs, emprant diferents llapis de colors. 12.3.- Dibuixa la teua habitació en perspectiva cònica frontal, representant porta, finestres i mobiliari. Dóna-li color 12.4.- Dibuixa des del pati interior de l'institut una vista del centre, en perspectiva cònica frontal. Ombreja-la utilitzant trama en clar-obscur 1. Apreciar els valors culturals i estètics, identificant, interpretant i valorant els seus continguts; entendre’ls com a part de la diversitat cultural, contribuint al seu respecte, conservació i millora. 2. Representar cossos i Bloc 3. Anàlisi i representació de formes Estudi de la proporció en les formes: Teoremes de Thales. Percepció de mesures i escales, igualtat, semblança, simetria, translació i rotació. Aplicació de la proporció en l’estudi de la figura humana. Anàlisi de la proporció d’un objecte. Establiment de les relacions de proporció entre les distintes parts d’una mateixa forma. EPV.6. Interpretar composicions buscant distintes alternatives en l’organització de la forma. CCIA EPV.6.1. Interpretar composicions buscant distintes alternatives en l’organització de la forma. 12.5.- A partir dels diferents figurins que et donem, fes l’esbós de diferents conjunts de vestir.
  • 36. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 36 espais simples per mitjà del domini de la perspectiva, les proporcions i la representació de les qualitats de les superfícies i el detall, de manera que siguen eficaços per a la comunicació. Reconeixement de la importància d’ordenar formes de diferents camps visuals. Bloc 4. La composició Organització de la forma i el seu entorn en el pla. Realització de composicions tenint en compte la proporció, l’escala i el ritme. Estudi de criteris bàsics per a compondre: simetria, equilibri, pes visual de massa i color. Anàlisi de diverses propostes compositives d’obres d’art. Descripció i identificació dels elements compositius de diferents tipus i comentari personal sobre estos. Interès a conèixer els criteris bàsics de composició. Interès a identificar l’organització interna de missatges graficoplàstics o visuals Valoració de la importància de la mesura de les formes en les composicions CMAT EPV.6.2. Aplicar mesures, escales, igualtat, semblança, simetria, translació i rotació per a representar formes en una composició. CCIA CMAT EPV.6.3. Aplicar la proporció en l'estudi de la figura humanes
  • 37. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 37 10. Contribuir activament al respecte, la conservació, la divulgació i la millora del patrimoni europeu, espanyol i del País Valencià, com a senyals de la pròpia identitat. Bloc 1. El llenguatge visual Anàlisi dels missatges estètics de l’entorn, amb la intenció de diferenciar elements propis d’altres provinents d’altres cultures. Interès a conèixer qualsevol manifestació artística. Valoració de les influències artístiques i culturals d’altres cultures que coexisteixen amb la nostra en la configuració de la cultura pròpia, especialment en el que concerneix els valors artístics i estètics. Bloc 2. Elements configuratius dels llenguatges visuals Estudi de les qualitats emotives i expressives del punt, de La línia, la taca i la textura i les seues aplicacions en l’art. Estudi del color en l’art. Sensibilitat davant de les manifestacions del color i la llum en objectes, en la naturalesa i en ambients urbans pròxims. Bloc 4. La composició Participació en situacions d’intercanvi d’opinions sobre elements bàsics de la composició d’obres d’art. Diferenciació dels processos expressius de les tècniques gràfic- plàstiques. Determinació dels valors plàstics i estètics que destaquen en una obra. Observació i valoració d’obres artístiques de l’entorn pròxim, del patrimoni artístic i cultural, com també d’expressions contemporànies. Reconeixement de l’esforç que exigeix l’elaboració d’algunes obres artístiques. Apreciar i valorar la bona realització del treball, així com la neteja en la seua execució. Acceptació i valoració de les influències que exerceixen els valors artístics propis d’altres cultures que coexisteixen amb la nostra. EPV.11. Apreciar i valorar les qualitats estètiques del patrimoni artístic i cultural del País Valencià, de l’Estat espanyol i d’altres cultures diferents de la pròpia. CAIP CCIA EPV.11.1. Apreciar i valorar les qualitats estètiques del patrimoni artístic i cultural del País Valencià i de l’Estat espanyol. EPV.11.2. Apreciar i valorar (reconèixer el valor estètic i donar una opinió) les qualitats estètiques del patrimoni artístic i cultural d’altres cultures diferents de la pròpia 12.6.- Cerca en la xarxa diferents escenografies de teatre i televisió per a crear el teu propi catàleg d'imatges. Inclou els "atrezzos" relacionats i els vestuari dels personatges. 12.7.- A partir del guió de l'obra de teatre "L'Orfeu a la Marina" dissenya la teua pròpia escenografia per a la representació. Inclou un llistat amb els material necessaris i les seues mides per a la construcció del mateix.
  • 38. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 38 TRANSPOSICIÓ DIDÀCTICA
  • 39. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 39 IDENTIFICACIÓ DE LA TASCA: CONÉIXER EL MITE D'ORFEU DESCRIPCIÓ DE LA TASCA: EL MITE D'ORFEU A TRAVÉS DE TEXTOS I IMATGES VISIÓ GENERAL DE LA SEQÜENCIA DIDÀCTICA DE LA TASCA DEPARTAMEMT ACTIVITAT FAMILIA DE MODELS DIDÀCTICS (conductuals, cognitius, socials i personals) CUC/ CSG/FIL REDACTA UNA VERSIÓ ACTUALITZADA DEL MITE D'ORFEU COGNITIUS ESTUDI DE L'EVOLUCIÓ DEL MITE EN HISTÒRIA DE L'ART COGNITIUS DEUTSCH 1. Escribe sobre tus preferencias y costumbres personales sobre la música contestando a las siguientes preguntas: Was ist deine Lieblingsmusik? Wann und wie oft hörst du Musik? Kennst du deutsche Musiker? Welche Instrumente kennst du? Modelo de interacción social: Modelo de investigación de grupo 2. Escucha primero la canción "Der erste Ton" de J-Luv (con la traducción) y después la Lied "An die Musik". Modelo conductual: Modelo de instrucción directa 3. Busca diferencias y también similitudes entre ambos tipos de música. Modelo cognigtivo: Modelo de indagación 4. Los alumnos cantan las dos canciones propuestas. Modelo de interacción social: Modelo de investigación de grupo
  • 40. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 40 ENGLISH Exercicis de resposta tancada sobre el text Conductual i cooperatiu Exercici de redacció per canviar el final de la història Cognitiu i constructiu Exercici: escoltar la cançó del grup ABBA i omplir els buits amb paraules donades. Conductual i cognitiu/ constructiu. Activitats d'opinió personal relacionades amb el contingut de la cançó Cognitiu/ constructiu, personal i social. ESPAÑOL Crear un text narratiu que ens servisca de motiu conductor a la representació Models cognitius, socials i conductuals fonamentalment. MÚSICA Seleccionar peces i crear pistes àudio COND: Instrucció directa INTER: Model de simulació social Creació arranjaments COG: Desenvolupament cognitiu COG: Organització intel·lectual CONG: Sinèctica Interpretació conjunta (Ex. Llegir ritmes i melodies) COND: Instrucció directa COND: Entrenament directe COND: Instrucció programada VALENCIÀ 6.4. Visionar i escoltar a l’ordinador cançons diverses aportades pel professorat (tot i que l’alumnat també podrà suggerir-ne) i fer la tria d’aquelles que s’adeqüen, en grups de 3 alumnes, a la temàtica del mite d'Orfeu (en les diverses situacions en les quals s'hi trobarà…). CONDUCTUAL: Es desenvolupen, fonamentalment, el model d’Autocontrol i el d’Entrenament Directe. COGNITIU: Es desenvolupen, fonamentalment, el model d’Indagació i el d’Organització Intel·lectual.
  • 41. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 41 PERSONAL I SOCIAL: Es desenvolupen, fonamentalment, el model d’Investigació de Grup i el de Simulació Social. EDUCACIÓ FÍSICA Preparar una coreografia per acompanyar algunes peces musicals Socials i personals (model d’investigació en grup i model de joc de rols). TECNOLOGIA L'alumne es planteja el problema i inicia un procés tecnològic per tal de solventar-lo Conductual: L'alumne ha de seguir unes pautes bàsiques prèviament estudiades per tal de solventar un problema o una necessitat. Cognitius. Es requereix un coneixement previ del tema en qüestió així com un aprenentatge continu. Socials: La base del mètode és el mètode de projectes en grup, la qual cosa requereix unes habilitats socials basades en la cooperació i el treball en equip. Personals: El coneixement i el saber fer (i l'actitud) individual esdevé fonamental en aquest sentit, ja que no s'entén un bon projecte i un bon funcionament en equip sense unes capacitats i bones pràctiques individuals.
  • 42. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 42 Busca informació relativa al monocordi: què és, per a què serveix, com funciona, dissenys alternatius... Conductual: L'alumne ha de seguir unes pautes per tal de buscar informació a la xarxa. Cognitius. Es requereix un coneixement previ del tema en qüestió així com un aprenentatge continu. Es busca informació en eixe sentit. Cognitius. Es requereix un coneixement previ del tema en qüestió així com un aprenentatge continu. Es busca informació en eixe sentit. Socials: La base del mètode és el mètode de projectes en grup, la qual cosa requereix unes habilitats socials basades en la cooperació i el treball en equip. Existeix una interacció continua amb els companys (i el professorat) per tal de fomentar la cooperació i augmentar el rendiment cognitiu. Personals: La recerca individual es la base per al posterior treball en grup.
  • 43. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 43 Posa en comú a la resta del grup les possibles solucions i decideix el disseny final Conductual: L'alumne ha de seguir unes pautes per tal de treballar amb la resta del grup i presentar la informació adquirida. Després es seguiran unes directrius i uns comportaments racionals per decidir, en el grup, el disseny final del producte a desenvolupar. Cognitius. Es requereix un coneixement quant a la necessitat de posar la informació en comú, debatre-la, filtrar-la i elegir la més adequada. Socials: Fonamental. Saber debatre, ser respectuós i saber arribar a conclusions en grup. Personals: La capacitat individual (i l'aprenentatge en aquest sentit) és bàsic per tal de ser capaç de treballar en equip i ser un bon cooperant.
  • 44. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 44 Construeix pas a pas el monocordi de fusta seguint unes pautes clares i guiades pel professor Conductual: La conducta alhora de seguir un procés de construcció és molt important. Cognitius. El coneixement teòrica es combina amb el coneixement necessari per al procés de construcció de qualsevol objecte. Socials: Fonamental. Saber treballar i cooperar en equip alhora de dur a terme qualsevol procés de construcció. Personals: La tasca individual que du cada component del grup és única i fonamental per un bon resultat en equip. Molt important tindre clar quina tasca és la assignada a cada component del grup.
  • 45. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 45 Verifica i avalua el producte final i comprova que s'ajusta a les especificacions i als objectius prèviament desitjats. Conductual: Alhora de verificar el producte es segueix unes pautes de verificació segons ítems a inspeccionar. Cognitius. Qualsevol procés d'avaluació requereix un coneixement d'allò que s'està avaluant i del que es pretén aconseguir a la fi de tot el procés. Socials: La base del que s'avalua i es pretén ha de respondre a un cooperació i una assumpció del grup del que es busca i es tracta d'aconseguir. L'aspecte social açí és força important. Personals: Com quasi sempre, l'aspecte individual al respecte del que es busca i el que s'està avaluant es fonamental en la recerca d'una avaluació conjunta. NO s'entén una bona base del grup sense una equilibrada i clara arrel individual. FÍSICA I QUÍMICA 1. Plantejament del problema per part del professor. Amb instruments musicals es tocaran diverses notes i es plantejarà el problema de la construcció de l'instrument. Com es pot construir un nou instrument que reproduïsca les notes correctes? Social 2. Quin és el so que ha de sonar quan toquem cada nota? És igual en tots els instruments? Useu diversos instruments i un oscil·loscopi per mesurar la freqüència de les notes de l'escala. Cognitiu
  • 46. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 46 3. Què hem de fer per a què el monocordi sone com qualsevol altre instrument? Dissenyeu una estratègia i una seqüència de passos per posar-la en pràctica. Cognitiu 4. Exposeu la vostra estratègia a la resta de companys i escolteu les propostes dels altres. Entre tota la classe, acordeu una estratègia comuna. Social 5. Porteu a terme el procés dissenyat. Elaboreu una taula amb les dades recollides. Feu la corresponent gràfica. Conductual 6. Marqueu en el monocordi els punts on cal prémer per a què sonen les notes de l'escala. Aprofiteu els resultats de la investigació. Conductual 7. Elaboreu un informe sobre la investigació portada a terme. Cognitiu MATEMÀTIQUES Sona igual la mateixa melodia interpretada en to de Do que transportada al to de La? Model social: investigació grupal i treball en grups cooperatius. Model cognitiu-constructiu: processament de la informació. Model conductista: entrenament i instrucció directes. BIOLOGIA I GEOLOGIA Preparar uns murals explicatius al voltant de la veu humana Família de model cognitiu i constructiu DIBUIX/ ARTS Dibuixa 4 cubs en perspectiva cònica frontal (amb un punt de fuga) Cognitius. Es requereix un coneixement previ del tema en qüestió així
  • 47. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 47 PLÀSTIQUES des de diferents punts de vista. Ombreja'ls tenint en compte la posició d'un focus de llum comú per a tos els cubs. com un aprenentatge continu. Dibuixa 4 cubs en perspectiva cònica obliqua (amb dos punts de fuga) des de diferents punts de vista. Ombreja'ls tenint en compte la posició d'un focus de llum comú per a tos els cubs, emprant diferents llapis de colors. Dibuixa la teua habitació en perspectiva cònica frontal, representant porta, finestres i mobiliari. Dóna-li color. Dibuixa des del pati interior de l'institut una vista del centre, en perspectiva cònica frontal. Ombreja-la utilitzant trama en clar- obscur A partir dels diferents figurins que et donem, fes l'esbós de diferents conjunts de vestir. Socials: La base del mètode és el mètode de projectes en grup, la qual cosa requereix unes habilitats socials basades en la cooperació i el treball en equip. Personals: El coneixement i el saber fer (i l'actitud) individual esdevé fonamental en aquest sentit, ja que no s'entén un bon projecte i un bon funcionament en equip sense unes capacitats i bones pràctiques individuals. Cerca en la xarxa diferents escenografies de teatre i televisió per a crear el teu propi catàleg d'imatges. Inclou els "atrezzos" relacionats i els vestuari dels personatges. A partir del guió de l'obra de teatre "L'Orfeu a la Marina" dissenya la teua pròpia escenografia per a la representació. Inclou un llistat amb els material necessaris i les seues mides per a la construcció del mateix.
  • 48. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 48
  • 49. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 49 TITOL: EL MITE D'ORFEU ÀREA/S: CULTURA CLÀSSICA, FILOSOFIA I GEOGRAFIA I HISTÒRIA NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r E.S.O ACTIVITAT Núm. TIPUS DE PENSAMENT REDACTA UNA VERSIÓ ACTUALITZADA DEL MITE D'ORFEU ESTUDI DE L'EVOLUCIÓ DEL MITE EN HISTÒRIA DE L'ART REFLEXIU ANALÍTIC SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA LLIG DIFERENTES TEXTOS DE DIVERSOS AUTORS DEL MITE D'ORFEU VISIONA OBRES D'ART DE DIFERENTS PERÍODES DE LA HISTÒRA SOBRE EL MITE Nº de sessions 5 SESSIONS Agrupaments INDIVIDUAL Escenaris AULA * També per a les activitats d'avaluació RECURSOS DIDÀCTICS LLEGIR TEXTOS DE DIFERENTS AUTORS I PERÍODES AL LLARG DEL TEMPS. VORE ESCULTURES I PINTURES SOBRE EL MITE AL LLARG DE LA HISTÒRIA DE L'ART COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN CULTURA CLÀSSICA, FILOSOFIA I GEOGRAFIA I HISTÒRIA
  • 50. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 50 TITOL: L’ORFEU A LA MARINA ÀREA/S: ALEMÁN NIVELL/CICLE/ETAPA:3º ACTIVITAT TIPUS DE PENSAMENT Musik früher und heute (Música antes y ahora) Pensamiento lógico, analógico SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA Escribe sobre tus preferencias y costumbres personales sobre la música. Contesta a las siguientes preguntas: Was ist deine Lieblingsmusik? Wann und wie oft hörst du Musik? Kennst du deutsche Musiker? Welche Instrumente kennst du? 2. Escucha primero la canción "Der erste Ton" de J-Luv (con la traducción) y después la Lied "An die Musik". 3. Busca diferencias y también similitudes entre ambos tipos de música. 4. Los alumnos cantan las dos canciones propuestas. Nº de sessions 2 sesiones Agrupaments Plenum Escenaris aula * També per a les activitats d'avaluació RECURSOS DIDÀCTICS Pizarra, cañon con audio, fotocopias con las letras de las canciones COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN
  • 51. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 51 TITOL: Orpheo's myth ÀREA/S: Anglès, Cultura Clàssica NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r ESO ACTIVITAT Núm. 1 TIPUS DE PENSAMENT Lectura i exercicis de comprensió sobre un text del mite d'Orfeu Pràctic, creatiu, analític, lògic, sistèmic SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA 3 exercicis de resposta tancada 1 exercici de Vertader o Fals 1 exercici de triar la resposta correcta entre 4 opcions 1 exercici de vocabulari a enllaçar amb la imatge correcta. 1 exercici d'enllaçar paraules amb la seva definició. 1 exercici d'emplenar buits amb el vocabulari donat. 1 activitat per a escriure un final alternatiu al mite. Nº de sessions 2 Agrupaments Individual (en primer lloc) i després en grups de 4 alumnes debateixen les respostes i arriben a una conclusió. Escenaris Aula * També per a les activitats d'avaluació RECURSOS DIDÀCTICS Dossier amb el text i els exercicis de comprensió. Diccionaris Ordinadors COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN
  • 52. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 52 TITOL: Thank you for the music ÀREA/S: Anglés NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r ESO ACTIVITAT Núm. 1 TIPUS DE PENSAMENT Escoltar la cançó del grup ABBA i omplir els buits amb paraules donades. Pràctic i analític. SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA 1 exercici de resposta tancada que consisteix en emplenar els buits amb paraules donades de la cançó. Nº de sessions 1 Agrupaments Individual (en primer lloc) i després en grups de 4 alumnes comparen les respostes i arriben a una conclusió. Escenaris Aula * També per a les activitats d'avaluació RECURSOS DIDÀCTICS Dossier amb la cançó i l'exercici de resposta tancada. Ordinador / reproductor CD COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN
  • 53. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 53 TITOL: Thank you for the music ÀREA/S: Anglés NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r ESO ACTIVITAT Núm. 2 TIPUS DE PENSAMENT Activitats d'opinió personal relacionades amb el contingut de la cançó Pràctic, creatiu, analític i lògic. SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA 3 preguntes on els alumnes han de contestar de forma personal/ grup. Nº de sessions 1 Agrupaments Individual (en primer lloc) i després en grups de 4 alumnes debateixen les respostes i arriben a una conclusió. Escenaris Aula * També per a les activitats d'avaluació RECURSOS DIDÀCTICS Dossier amb les preguntes relacionades amb el contingut de la cançó. COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN
  • 54. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 54 TITOL: El mite d’Orfeu ÀREA/S: Castellà: Llengua i literatura NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r ESO, 2n Cicle. ACTIVITAT Nº 4 TIPUS DE PENSAMENT Crear un text narratiu que ens servisca de motiu conductor a la representació 4.1.- Reflexiu, lògic i analític. 4.2.- Pràctic. 4.3.- reflexiu i analític. 4.4.- Analògic. 4.5.- Reflexiu i analític. SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA 4.1.- Divideix el text proposat en les seves tres parts fonamentals (Plantejament, nus i desenllaç) b) Subratlla les idees principals del text proposat per tal de fer un resum del mite. c) A partir dels resums proposats tria el que millor s'ajusta al text que has llegit. 4.2.- Accedeix a Internet i realitza una recerca de diferents adaptacions del mite al llarg de la història (tindrem en compte els diferents gèneres: líric, teatral, cinematogràfic...) 4.3.- Desprès del visionat de curtmetratges amb distints ambientacions, temàtiques i recursos narratius respon a les següents preguntes: a) Qui conta cada història? (Narrador), b) Quins personatges apareixen? c) On ocorren els fets i en quina época? 4.4.- A partir de la lectura de textos breus en què apareixen diferents tipus de narrador, relaciona cada text amb el tipus de narrador que apareix en la llista. 4.5.- Assenyala les característiques que et fan pensar que es tracta d'un narrador omniscient. Nº de sessions Total: 5 4.1: 1 4.2: 1 4.3: 2 4.4 i 4.5: 1 Agrupaments Sí: de 4 alumnes (Procediment 1-2-4 d’aprenentatge cooperatiu) Escenaris Aula Aula d’informàtica * També per a les activitats d'avaluació RECURSOS DIDÀCTICS -Materials audiovisuals -Internet. -Llibre de text. -Fotocòpies sobre a) teoria del text narratiu, b) mite d’Orfeu i c) textos narratius. COLABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN No cal.
  • 55. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 55 TITOL: L'ORFEU A LA MARINA. ÀREA/S: MÚSICA NIVELL/CICLE/ETAPA: 3ER. ESO ACTIVITAT Núm. TIPUS DE PENSAMENT ACT1. Crea pistes d’àudio amb el programa Audacity a partir de peces seleccionades ACT2 . Elabora un arranjament Orff a partir de partitures convencionals de les diferents seccions de la peça ACT3. Interpreta en gran grup de «Sì dolce è'l tormento» de C. Monteverdi p.5 Pensament creatiu p.7 Pensament analògic p.9 Pensament deliberatiu p.10 Pensament pràctic SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA Ex. 1.1. Llegir ritmes de diferents seccions de la peça Ex. 1.2. Llegir melòdicament les diferents seccions de la peça Nº de sessions 5 Agrupaments Xicotet grup Grup-classe Escenaris Aula música * També per a les activitats d'avaluació RECURSOS DIDÀCTICS Instrumental Orff Partitures de fragments musicals, melodies, ritmes i acords Cartolina amb particella per al guió Etiquetes amb noms d'instruments Full pautat per a transcriure l'arranjament COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN
  • 56. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 56 TÍTOL: L’ ORFEU A LA MARINA ÀREA: Valencià: Llengua i Literatura NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r d’eso ACTIVITAT Núm.: 6.1, 6.2, 6.3, 6.4 i 6.5 TIPUS DE PENSAMENT 6.1. Digues paraules que rimen amb el mot proposat pel professor/a. El professorat començarà la roda un mínim de 5 vegades amb 5 mots diferents. 6.2. A partir d'un poema proposat, d’un autor reconegut, omplir els buits que falten amb mots inventats, fent que la rima siga consonant i que el mot afegit siga coherent amb la temàtica del text . 6.3. Elabora, crea versos solts, amb un mínim de 3 figures retòriques diferents d’entre les següents: Paral·lelisme, Anàfora, Al·literació, Comparació, Metàfora, Hipèrbole, Antítesi, Símbol i Personificació. 6.4. Visioneu i escolteu a l’ordinador cançons diverses, aportades pel professorat, feu la tria d’aquelles que s’hi adeqüen (en un petit grup de 3 alumnes) a la temàtica del mite d'Orfeu i en les diverses situacions en les quals s'hi trobarà. 6.5. Adapteu la lletra de diverses cançons, ja triades -tot respectant el ritme i la música originals- a la temàtica del mite d'Orfeu (en les diverses situacions en les quals s'hi trobarà…). Haureu de fer servir l’ordinador, amb un programa de muntatge, que us ajude a superposar la nova lletra creada –pel petit grup- a la música de les cançons triades. Amb els mateixos grups de 3 alumnes que vau elaborar l’activitat 6.4. 1. Reflexiu. 2. Analític. 6. Analògic. 7. Creatiu. 8. Deliberatiu. 9. Pràctic. SELECCIÓ D’EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA EX. 6.1. Agrupa paraules segons siguen agudes, planes o esdrúixoles extretes del llistat facilitat pel professorat, amb unes 40 paraules o més. A continuació, fes una altra selecció amb aquelles que rimen entre sí (rima consonant). EX. 6.2. Analitza la mètrica i la rima d'una estrofa o dos, mínim, d'un poema d'Ausiàs March. EX. 6.3. Extrau, localitza i comenta les figures retòriques subratllades d'un o diversos poemes. Núm.de sessions: 10 Agrupaments: De 3 alumnes o en petit grup. Escenaris  Aula ordinària.  Aula d’informàtica.  Aula de música. * També per a les activitats d'avaluació RECURSOS DIDÀCTICS  Materials audiovisuals.  Internet.  Llibre de text.  Fotocòpies de poemes i cançons. COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN: No cal
  • 57. UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 57 TITOL: L’Orfeu a la Marina ÀREA/S: Ed. Física NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r ESO ACTIVITAT Núm. TIPUS DE PENSAMENT Preparar una coreografia per acompanyar algunes peces musicals Deliberatiu Creatiu Pràctic SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA a) Visionat de vídeos. b) Audició de les peces musicals seleccionades a l’àrea de música. c) Disseny en el paper de la coreografia i la seqüenciació dels passos. d) Assaig de la coreografia Nº de sessions a) 1 b) 1 c) 2 d) 3 Agrupaments a) Gran grup b) Gran grup c) Xicotet grup d) Xicotet grup Escenaris a) Aula amb projector. b) Aula de música. c) Aula normal. d) Gimnàs. RECURSOS DIDÀCTICS Projector i equip reproductor de música COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN Comptarem amb la col·laboració de la mestra de danses del Grup Portitxol de Xàbia.