PGA 2013/14

EI PAULA TORRES

PGA 2013/2014

C. Amer, 53 - 07007 Palma e - Tel./fax: 971 248 414 – a/e: eeipaulatorres@educacio.caib.es CIF Q 0 7 6 82 6 7G
C. Amer, 53 - 07007 Palma e - Tel./fax: 971 248 414 – a/e: eeipaulatorres@educacio.caib.es CIF Q 0 7 6 82 6 7G

ÍNDEX
1. DIAGNÒSTIC INICIAL .................................................................................................2
1.1.- Modificacions en el context del centre.
1.2.- Principals conclusions globals extretes de la memòria del curs anterior.
2. ACTUACIONS PER AL CURS 2013/14 .......................................................................4
3. ORGANITZACIÓ GENERAL DEL CENTRE ................................................................7
a- Calendari i horari general del centre
b- Criteris pedagògics per a l’elaboració del horaris del centre (alumnat i professorat)
c- Calendari de reunions i avaluacions
d- Mesures per a l’optimització i l’aprofitament dels espais i recursos
4. DESENVOLUPAMENT DELS PROJECTES INSTITUCIONALS I DELS PLANS DE
CENTRE ......................................................................................................................12
4.1.- Projecte educatiu
4.2.- Projecte lingüístic
4.3.- Pla d’atenció a la diversitat
4.4.- Pla d’acció tutorial
4.5.- Reglament d’organització i funcionament del centre
5. PLA PER A L’AVALUACIÓ, SEGUIMENT I VALORACIÓ DELS RESULTATS
ACADÈMICS ...............................................................................................................39
6. ANNEXOS ...................................................................................................................42
Annex 1. Programacions didàctiques, programacions d’ aula. Pla d’actuació de l’ equip de
suport.
Annex 2. Pla de formació dels professors
Annex 3. Pla de convivència
Annex 4. Programació de serveis i d’activitats complementàries i extraescolars
Annex 5. Memòria administrativa
Annex 6. Acta aprovació PGA pel Consell Escolar.

EI PAULA TORRES

Programació General Anual - PGA 2013-2014

1/111

1.- DIAGNÒSTIC INICIAL
1.1.- MODIFICACIONS EN EL CONTEXT DEL CENTRE.
L’EI Paula Torres és un centre únicament d’educació infantil, adscrit al CEIP La Soledat.
L’escola està situada a la barriada del Polígon de Llevant, zona de Palma prou coneguda
per la problemàtica social que s’hi ocasiona.
El centre acull alumnat de diferent procedència, ja que les incorporacions tardanes són
habituals, donant-se una gran mobilitat al llarg del curs.
L’alumnat prové majoritàriament de famílies immigrants i d’ètnia gitana. Des dels darrers
cursos quasi la meitat del nostre alumnat prové d’altres barriades, el que suposa un esforç
afegit per aconseguir una assistència regular a l’escola.
Actualment tenim un 55% aproximadament d’alumnat estranger. Aquest fet ocasiona una
problemàtica lingüística considerable pel desconeixement de les llengües, de la cultura, de
les nostres tradicions, etc.
El fet de la conjugació de la crisi econòmica que s’està patint al nostre país amb l’especial
situació de les famílies de la barriada (atur, problemàtiques diverses...) pensam que ha
contribuït en la baixada de l’escolarització dels infants de 3 anys (actualment hi ha 7
alumnes matriculats). Pel que fa als altres cursos segueix havent una gran mobilitat així
com incorporacions d’alumnes nous aquestes darreres setmanes.
El professorat del centre és majoritàriament estable. Té 5 mestres amb plaça definitiva, una
d’elles en comissió de serveis; així, hi ha una mestra interina ocupant aquesta plaça. Així
mateix el mes de juny la mestra d’Atenció a la Diversitat fou desplaçada per manca
d’horari.
L’escola és petita i no disposa d’espais suficients per fer front a les necessitats que s’han
plantejat amb el pas del temps. L’escoleta Maria Mut (0-3) comparteix l’edifici amb
nosaltres i aquest fet pot ocasionar dificultats. És difícil poder dur a terme activitats que es
feien abans de perdre aquests espais (cuina, berenar comunitari, aula desdoblament...).
Des de fa uns cursos ens hem proposat, de manera mútua amb l’escoleta Maria Mut,
realitzar algunes activitats conjuntes i compartir diversos espais, com són la sala de
psicomotricitat, el menjador i el rebedor per a realitzar activitats de desdoblament. Aquestes
mesures van encaminades a arribar a construir un clima de col·laboració, respecte i feina
conjunta entre ambdós centres educatius. Pensam que si caminam cap a la mateixa
direcció aconseguirem més profit de tot allò que tenim actualment.
EI PAULA TORRES


2/111

1.2.- PRINCIPALS CONCLUSIONS GLOBALS EXTRETES DE LA MEMÒRIA DEL CURS
ANTERIOR.
-

ESPAIS: es fa necessari una sala de mestres, una aula per a desdoblaments o
treballs en petit grup i una aula d’usos múltiples. Se seguirà sol·licitant la dotació
d’una aula modular o en el seu cas una redistribució de l’espai del rebedor per tal
d’incloure-hi una aula.

-

MOBILIARI: Es fa necessari renovar el mobiliari de les aules pel que fa a cadires i
taules ja que hi ha algunes cadires amb els cantons romputs. S’iniciaran gestions amb
la Direcció General de Planificació i Centres per sol·licitar nou mobiliari.

-

DOCUMENTS: es fa necessària una revisió exhaustiva d’alguns documents del
centre. Aquest curs ens centrarem en la revisió del PEC.

-

CONTINUAR amb els ajustaments necessaris referents a:
o

Pla de Convivència.

o

La figura del Mediador Cultural.

o

El Protocol de recollida d’informació de les famílies.

o

Les relacions i la participació de les famílies a les festes, activitats
(llibreta viatgera...) i sortides, on acompanyaran als infants, segons les
necessitats. És convenient seguir fent les apreciacions necessàries a les
famílies respecte les sortides.

o

Nous canals de comunicació amb les famílies: blog de l’escola, reunions
periòdiques, iniciació en la formació de les famílies (informàtica),
enviament sms...

o

Incidir en la priorització de l’atenció dels alumnes nese i la seva detecció
de manera primerenca.

o

Programa d’educació emocional.

o

Programa de salut i d’alimentació saludable.

EI PAULA TORRES


3/111

2.- ACTUACIONS PER AL CURS 2013/14

2.1.OBJECTIUS MESURABLES I INDICADORS QUE PERMETIN MESURAR
L’ASSOLIMENT.
-ÀMBITS D’INTERVENCIÓ:

a.- ÀMBIT PEDAGÒGIC


Elaborar la PGA i revisar el PEC. S’establiran calendaris de reunions per tal de
revisar els documents.



Utilitzar el català com a llengua vehicular de l’escola. S’intentarà la relació oral
en català amb els pares i mares a les reunions i consignes/converses diàries.



Continuar amb l’ensenyament de la llengua anglesa.



Continuar duent a terme el pla de convivència i modificar-lo si cal.



Continuar amb el projecte de salut per tal de millorar l’alimentació dels infants.



Continuar amb el programa d’educació emocional.



Continuar amb els agrupaments flexibles i desdoblaments en determinats
moments. Enguany es duran a terme a les nostres pròpies aules en moments en
què es trobin desocupades.

b.- ÀMBIT RELACIONAL


Establir un pont de comunicació amb les famílies per millorar la comunicació
amb elles, establint estratègies noves de comunicació, potenciant el respecte i
afavorint la relació d’aquestes amb l’escola (mercadet solidari de Nadal, armari
solidari...)



Aconseguir una millor implicació dels pares en la tasca educativa dels seus fills.
Es potenciarà la col·laboració de les famílies en moltes activitats de l’escola
(sortides, festes..) i es demanarà especialment la seva implicació en el treball
quotidià d’hàbits a casa.



Continuar amb els nous canals de comunicació amb les famílies (blog de
l’escola, sortides, diada de convivència...)

EI PAULA TORRES


4/111



Crear un protocol de recollida de la màxima informació possible dels infants com
a mitjà de comunicació amb les famílies i amb els posteriors centres de
destinació.



Continuar amb les relacions i traspàs d’informació amb l’escoleta Maria Mut i
amb el CEIP La Soledat, promovent activitats conjuntes. Des del curs passat
també s’han realitzat reunions amb el CEIP Camilo José Cela, ja que molts dels
nostres alumnes continuen la seva escolarització a aquest centre.

c.- ÀMBIT ORGANITZATIU


Afavorir la participació i la implicació del professorat en la tasca educativa i
organitzativa del centre.



Prioritzar l’atenció a l’alumnat nese, posant especial interès en la detecció
precoç i avaluació psicopedagògica dels alumnes nee.



Potenciar hàbits de puntualitat a l’hora de l’arribada i la sortida. Els alumnes amb
germans en edat escolar, si així ho fan constar i ho sol·liciten, podran arribar fins
a les 9:15h per tal de conciliar l’horari d’ambdós centres.



El període d’adaptació dels alumnes nous tendrà la durada d’una setmana i es
realitzarà tal com es contempla dins el pla d’acollida.

2.1.SEQÜÈNCIA D’ACCIONS O ACTUACIONS A DUR A TERME PER
ACONSEGUIR ELS OBJECTIUS I TEMPORALITZACIÓ O TERMINI D’EXECUCIÓ.


Sortides pel barri per celebrar festes tradicionals amb les famílies i mestres.
Freqüència anual.



Sortides fora del barri amb transport, concertades per la coordinadora i
consensuades al cicle. Sempre que el lloc on assistim no digui el contrari, els
pares i mares participen a les sortides per tal d’ajudar i seguint les normes
establertes. Durant els passats cursos es va dur a terme una diada de
convivència amb les famílies

i seguirà potenciant aquest tipus de sortida,

sempre que sigui possible. La freqüència és anual.


Teatre i activitats al propi centre del programa Viu la Cultura. Ja que no
sempre venen tots els alumnes a les sortides, duim activitats al centre,
concertades per la coordinadora, previ consens del cicle. La freqüència és
anual.

EI PAULA TORRES


5/111



Gestió de millora i/o ampliació de l’espai de l’escola. Se seguiran fent les
gestions necessàries per sol·licitar la dotació de l’aula modular pel curs vinent.
Claustre i Consell Escolar.



Pla d’emergències. Simulacre, una vegada a l’any. Totes les mestres.



Alimentació saludable. Diàriament a l’aula es berena fruita i, una vegada al
mes, als aniversaris, mengen de tot (saludable). Totes les mestres.



Revisió PEC. Anual. Equip directiu.



Subvenció activitats Ajuntament de Palma. Anual. Responsable direcció.



Renovació parcial del Consell Escolar. Mes de novembre. Responsable
direcció.

EI PAULA TORRES


6/111

3.- ORGANITZACIÓ GENERAL DEL CENTRE

a.- CALENDARI I HORARI GENERAL DEL CENTRE

Calendari alumnat:
Inici classes: dia 13 de setembre de 2013. Finalització: dia 20 de juny de 2014.
Vacances de Nadal: del 22 de desembre de 2013 al 6 de gener de 2014 (ambdós
inclosos).
Vacances de Pasqua: del 17 al 27 d’abril de 2014.
Dies festius: 1 de novembre, 6 de desembre, 20 de gener, 28 de febrer, 1 de març, 1 de
maig.
Dies no lectius: 4 de novembre de 2013, 3 de març de 2014.
Calendari del professorat:
Se seguirà el calendari establert per la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats.
Horari general del centre:
Entrada: a les 9 h. Excepcionalment, ja que moltes famílies tenen altres fills en edat
escolar, es podrà entrar fins a les 9’15h (disposant del corresponent permís). En casos de
excepcional necessitat (visita metge) es podrà entrar al centre a les 11’30h amb el
corresponent justificant.
Sortida: de 13’45 h a 14 h.
Horari de secretaria: De dilluns a divendres de 9 a 10 h.
Horari de tutories: dijous de 14 a 15 h.
Hores complementàries: Les hores de tasques no docents/complementàries es
distribueixen de la següent manera:
-

DILLUNS: revisió documents/feina a l’aula.

-

DIMARTS: reunions de l’equip de suport/feina a l’aula.

-

DIMECRES: assistència a claustres i altres reunions de l’equip docent.

-

DIJOUS: visita de pares/mares/tutors.

L’horari de tasques complementàries/permanència al centre és de dilluns a divendres de
8:45 a 9:00 i de dilluns a dijous de 14:00 a 15:00 h.

EI PAULA TORRES


7/111

b.- CRITERIS PEDAGÒGICS PER A L’ELABORACIÓ DELS HORARIS DEL CENTRE
(alumnat i professorat)
a) Tractament globalitzat dels continguts. Es vetllarà per la convivència de diferents
tipus d’activitats i experiències, així com períodes de joc educatiu i descans seguint
els ritmes biològics dels infants.
b) Període d’adaptació dels alumnes de 4t d’Educació Infantil.
a. Mesures organitzatives:
o

Reunió prèvia amb les famílies.

o

Entrevista individual.

o

Període d’adaptació dins la 1a setmana. Els alumnes començaran de
manera progressiva, tal com es recull dins el pla d’acollida del centre.

c) El reforç de la mestra de suport es farà a psicomotricitat i a les aules.
d) Les sessions de psicomotricitat s’han repartit dues a primera hora i quatre a segona
hora. La majoria de sessions de desdoblament es faran a les aules en el moment en
què un grup és a la sala de psicomotricitat. No s’utilitzaran les aules de l’escoleta
Maria Mut per la manca d’adequació a la nostra realitat i necessitats. Tenint en
compte que disposam d’un rebedor gran s’intentarà realitzar-hi algunes sessions
d’agrupaments flexibles.
e) Els suports s’han organitzat de manera que totes les aules reben aproximadament
el mateix nombre d’hores de suport.
f)

Substitucions: En cas de absència o malaltia d’alguna de les mestres tutores, la
mestra addicional del centre passarà a ser l’encarregada del grup, deixant de fer els
suports que tengui assignats per aquell dia. En cas que, per motius del seu càrrec
(en aquest cas, la direcció del centre) no pogués realitzar part o la substitució
completa, aquestes es farien per part de la/les mestra/es especialistes.

g) Torns de pati: Al despatx de secretaria hi ha exposat un full on consta una relació
nominal de les persones que fan el torn de pati cada dia. La distribució de les
persones que vigilen el pati s’ha fet de manera rotativa, aprofitant aquest fet per
potenciar les relacions i fer que totes les mestres coincideixin un dia o un altre. En
cas d’absència no prevista, la vigilància de l’esplai es farà de manera compartida
entre les mestres que no tenen torn aquell dia, dividint el temps total entre el
nombre de persones que hi ha. En cas de pluja l’esplai es farà al passadís, on els
infants disposen de jocs de taula, construccions i joc simbòlic.
Hem de tenir en compte que totes les mestres estan disponibles a l’hora del pati.

EI PAULA TORRES


8/111

c.- CALENDARI DE REUNIONS I AVALUACIONS.

De 14 a 15 h
De 14 a 15 h

R E U N I O N S
DIMARTS
DIMECRES
Equip de Suport
Coordinació
Documents
Claustre

DIJOUS
Consell Escolar

A V A L U A C I O N S
11
9 abril
4 juny
desembre
Des de 14
trimestral trimestral
final
a 16 h.

CALENDARI DE REUNIONS
REUNIONS AMB LES FAMÍLIES: (dimarts)
10/09/2013: grup de 3 anys i alumnes nous d’altres grups
07/11/2013: grup de 4 anys
14/11/2013: grup de 5 anys
06/02/2014: grup de 3 anys
REUNIONS DE CLAUSTRE: (dimecres)
05/09/2013

13/11/2013

25/09/2013 (no es va fer a causa de la vaga)

27/11/2013

23/10/2013

25/06/2014

CONSELLS ESCOLARS:
23/10/2013: Aprovació PGA
11/12/2013: Constitució nou Consell Escolar
Pendent de data: Aprovació subvenció Ajuntament (sempre que surti)
16/01/2014: Aprovació compte de gestió
26/06/2014: Aprovació memòria

REUNIONS DE COORDINACIÓ: un dimecres cada 15 dies
REUNIONS DE L’EQUIP DE SUPORT: un dimarts cada 15 dies

EI PAULA TORRES


9/111

d.- MESURES PER A L’OPTIMITZACIÓ I L’APROFITAMENT DELS ESPAIS I
RECURSOS.
ESPAIS
L’EEI Paula Torres es troba a la part del darrera de l’edifici i té a la seva disposició:
-

Aula de 3 anys

-

Aula de 4 anys

-

Aula de 5 anys

-

Sala de psicomotricitat. Enguany, com el curs passat, i sense que això
suposi compromís per als propers cursos, la deixam emprar a l’escoleta
Mari Mut.

-

1 Bany de mestres

-

Magatzem de llibres, situat a la part del davant. Enguany l’estam habilitant
com a aula de suport.

-

2 magatzems.

-

Sala de mestres (compartida amb Maria Mut), situada a la part del davant,
fet que ocasiona dificultats a l’hora d’usar-la degut a la distància amb la
resta d’espais propis. Aquest espai ha estat absorbit i ocupat
majoritàriament pel material de l’escoleta Maria Mut. Enguany se seguirà
usant per l’EAP per dur-hi a terme algunes reunions.
Fa tres cursos posarem en marxa el programa “Armari Solidari” on les
famílies poden optar per recollir o intercanviar roba per als seus fills;
aquest armari també es troba a la sala de mestres.

-

Rebedor, compartit amb Maria Mut.

-

Pati que, sense que això suposi compromís per als propers cursos, el
deixam emprar a l’escoleta Maria Mut.

EI PAULA TORRES


10/111

CRITERIS PEDAGÒGICS.
AGRUPAMENTS D’ALUMNES.
Donat que l’escola només té una única línia, i no gaudeix de més aules que les 3
que té, no hi ha més criteri que l’edat dels infants a l’hora d’adjudicar-li el seu grup
classe.

4t  Alumnes que aquell any compleixen 3 anys
5è  Alumnes que aquell any compleixen 4 anys
6è  Alumnes que aquell any compleixen 5 anys

-

RECURSOS
Aquest curs disposam de:


½ mestra d’anglès



60% mestra de Pedagogia Terapèutica



40% mestra d’Audició i Llenguatge



3 tutores (una d’elles amb la funció addicional de secretària del centre) i



una mestra de suport amb tasques de direcció.

Com ja s’ha esmentat abans, el mes de juny la mestra d’Atenció a la Diversitat,
amb plaça definitiva a aquest centre, va ser desplaçada per manca d’horari.

EI PAULA TORRES


11/111

4.- DESENVOLUPAMENT DELS PROJECTES INSTITUCIONALS I DELS PLANS
DEL CENTRE

4.1. PROJECTE EDUCATIU
4.1.1 Trets d’identitat
. Característiques de l’escola
NOM: EEI PAULA TORRES
CODI: 07007772
ADREÇA:
Carrer d’Amer, 53
07007 Palma de Mallorca
TELÈFON – FAX: 971 24 84 14
CORREU ELECTRÒNIC: eeipaulatorres@educacio.caib.es
BLOC/WEB:www.eipaulatorres.blogspot.com
TIPUS DE CENTRE: Escola Pública d’Educació Infantil (3, 4 i 5 anys)
HORARI: de 9 a 14 hores
CAPACITAT: 78 alumnes
UNITATS: 3
PLACES CATÀLEG: 4 Places d’educació infantil 1 d’Atenció a la Diversitat
(desplaçada per manca d’horari)

- Comunitat educativa

FAMÍLIES

INFANTS

MESTRES
ADMINISTRACIÓ

BARRI

EI PAULA TORRES


12/111

- Descripció dels membres de la comunitat educativa

ALUMNAT:


Un gran augment de la matrícula en comparació amb la matrícula els darrers
cursos.



Un percentatge considerable d’absentisme escolar.



El percentatge més alt d’alumnes és el format per els alumnes immigrants
de diferents parts del món.



Algunes altes i baixes de matrícula al llarg del curs.



5 alumnes diagnosticats amb nee i d’altres en procés de diagnòstic de nese
per part de l’EAP.

RECURSOS HUMANS


5 mestres definitives a l’escola. Una d’elles aquest curs està en comissió de
serveis a una altra destinació. Una altra està desplaçada per manca d’horari.



1 mestra d’anglès a mitja jornada.



1 mestra PT itinerant amb centre de procedència CEIP Santa Catalina (60%)



1 mestra d’Audició i Llenguatge amb centre de procedència CEIP Son Quint
(40%)



Suport de l’Equip d’Atenció Primerenca: l’orientadora, Conxa Alemany
vendrà al centre 3 vegades al mes (el dimarts), una PTSC, Rosa Llobet, que
vendrà en casos de demandes puntuals.

FAMÍLIES


Majoritàriament progenitors amb escolarització primària o sense estudis.



Ingressos econòmics insuficients.



Aturats de llarga durada i/o pensionistes.



Condicions d’habitabilitat inestables. Canvis de domicili i de núm. de telèfon
freqüents.



Desestructuració familiar.



Unitats familiars monoparentals.

ASSOCIACIONS DEL BARRI


Les associacions de veïns.



Consell de Barri.

EI PAULA TORRES


13/111

ADMINISTRACIÓ


MEC



GOVERN BALEAR, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats.



AJUNTAMENT

DE PALMA,

Regidoria d’Educació,

encarregada del

manteniment del centre, activitats del DDE i subvenció a activitats escolars.


SS “Llevant Sud”, i actuacions puntuals de SS “Llevant Nord”.



ISS Empresa encarregada de la seguretat (Ajuntament).



Selsa, empresa encarregada de la neteja (Ajuntament).

5.1.2. Estructura i funcionament
a) Organització
ÒRGANS DE GOVERN:
-

Unipersonals:
o

Directora, amb funcions addicionals de cap d’estudis: Maria José Miró
Aguiló.

o

-

Secretària : Cristina Mas Martín.

Col·legiats:
o

Consell escolar, format per:


Presidenta: Maria José Miró



Secretària: Cristina Mas



Vocals: Mª Angeles Velaure (mare), i un representant de
l’Ajuntament, Begoña Moragues.

o

Claustre, format per:
. Presidenta: Maria José Miró
. Secretària: Cristina Mas
. Mestres: Aina Salvà (en substitució de Marta Obrador), Joana Maria
Pedrosa, Margalida Ferrer.

EI PAULA TORRES


14/111

ÒRGANS DE COORDINACIÓ:
-

Equip de cicle: a la nostra escola coincideix amb el claustre.

-

Coordinadora de cicle: Joana Maria Pedrosa.

ÒRGANS DE SUPORT:
Equip d’atenció primerenca EAP

b) Règim de funcionament
DOCUMENTS: Tots els documents estan o es troben en procés d’introducció dins la
web/blog de l’escola (www.eipaulatorres.blogspot.com), per tant es poden consultar des
d’Internet o al mateix centre.
-

Permanents:
o

PEC

o

TIL

o

PAD

o

Concreció Curricular

o

ROF (actualment s’introdueixen les dades dins el programa Gestib).
Inclou el Pla d’emergència i evacuació.

o
o

PAT

o

PGA

o

-

Pla de Convivència

Memòria

Anuals:

EI PAULA TORRES


15/111

4.2.- PROJECTE LINGÜÍSTIC

Tal i com consta dins el Projecte de Tractament Integrat de LLengues, aprovat en sessió
extraordinària de Consell Escolar en data 19/06/2013, els ensenyaments de les llengües es
faran de la següent manera:
- El curs 2013/2014 el grup de 4t d’Educació Infantil rebrà els ensenyaments en les dues
llengües oficials, partint de la base que els pares i mares o tutors han triat la primera
llengua d’ensenyament.
- Tenint en compte el caràcter globalitzat de l’aprenentatge a l’Educació Infantil el primer
ensenyament es produeix en tot moment ja que no és possible aïllar aquests aprenentatges
de tot el que es fa diàriament a les aules. Per això les dues llengües oficials conviuran
simultàniament i s’empraran en diferent mesura tenint en compte la tria de les famílies, atès
l’article 18 de la Llei 3/1986 i el punt 2 de l’article 6 del Decret 15/2013, de 19 d’abril,
pel qual es regula el tractament integrat de les llengües als centres docents no
universitaris de les Illes Balears.
- Per garantir la iniciació en ambdues llengües, independentment de la tria que hagi fet la
família, es durà a terme una sessió setmanal de llenguatge oral en cadascuna de les
llengües oficials.
- El material de suport a la lectura i escriptura s’adaptarà, si cal, a la tria de la llengua de
primer ensenyament.
- S’introduirà la llengua estrangera realitzant dues sessions setmanals al grup de 3 anys i
una als altres grups.
- La mestra especialista utilitzarà la llengua anglesa en tot moment i, a banda d’aquestes
sessions dedicades especial i exclussivament a l’adquisició de continguts i competències
comunicatives, s’adreçarà als alumnes en la llengua estrangera en moments en què realitzi

suport a les aules (rutines, hàbits d’higiene i berenar…).

Els continguts en llengua anglesa, d’acord amb la programació que té el centre, es
treballaran de forma cíclica i global, és a dir, contínuament s’aniran introduint conceptes
nous, però sempre en relació amb el que s’ha treballat abans, amb els coneixements
previs de l’alumne i ampliant el llenguatge a mida que avança el nivell.

EI PAULA TORRES


16/111

4.3.- PLA D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
4.3.1.- Introducció.
El disseny d’aquest pla d’atenció a la diversitat té com a finalitat recollir de manera
organitzada la planificació de les mesures pedagògiques i metodològiques per donar
una resposta ajustada a les necessitats educatives de tot el nostre alumnat.
Ens dirigim a entendre la diversitat com allò inherent a l’ésser humà. Tots som
diferents, però som iguals, som persones. L’escola veu el fet positiu de la diversitat i ho
pren com a una realitat enriquidora d’experiències.
La nostra realitat en aquests darrers anys ha canviat molt, hem passat de ser una
escola amb majoria d’alumnat d’ètnia gitana a tenir alumnat procedent dels diferents
indrets del món, mentre els d’ètnia gitana han vist reduïda la seva presència al centre.
Ens trobem alumnat de la Xina, del Sud d’Amèrica, de Nigèria, d’Europa de l’Est, del
Marroc, de l’Índia, i d’altres llocs. Els alumnes d’aquest centre presenten diversitat
d’estils d’aprenentatge, diversitat de necessitats educatives, diferents capacitats.
Aquestes característiques de l’alumnat justifiquen la confecció d’un pla d’atenció a la
diversitat amb la finalitat de donar una adequada resposta educativa a tots i cadascun
dels nostres alumnes.
4.3.2.- Objectius del Pla
-

Proporcionar a l’alumnat una resposta educativa adequada i de qualitat que els
permeti aconseguir un major desenvolupament personal i social.

-

Adaptar la resposta educativa a l’alumnat amb nese.

-

Planificar propostes educatives diversificades d’organització, procediments,
metodologia i avaluació adaptades a les necessitats de cada alumne.

-

Establir mesures de col·laboració entre les diverses mestres de suport i
ordinàries que intervenen amb l’alumnat amb nese.

-

Organitzar els recursos personals i materials del centre amb la finalitat de
facilitar una resposta educativa adequada a tot l’alumnat, fonamentalment el que
presenta nese.

-

Coordinar-se amb les institucions i organismes externs implicats en el procés
educatiu.

-

Establir un contacte directe i una col·laboració estreta amb les famílies de la
nostra comunitat escolar, que possibiliti nivells suficients d'informació mútua, de
coherència i de complementarietat en la tasca educativa que es produeix entre
la llar i l'escola.

EI PAULA TORRES


17/111

4.3.3- Implicació dels professionals del centre i d'altres òrgans.
EQUIP DIRECTIU
- Recollir i canalitzar
les propostes dels
tutors sobre la
detecció d'alumnat
amb dificultats
d'aprenentatge.
- Coordinar els
recursos disponibles
per a l'atenció
individualitzada de
l'alumnat amb
necessitats
educatives especials.
- Organitzar els
temps perquè es
pugui implantar el
PAD.
- Coordinar-se amb
tots els professionals
que participen en
l'aplicació del PAD.

EAP

TUTORES

- Col·laborar amb el
centre en la presa de
decisions de caràcter
metodològic,
organitzatiu i
d'atenció la diversitat,
a través dels òrgans
de decisió i
coordinació.

- Participar en el
desenvolupament del
Pla d’Acció Tutorial.

- Realitzar l'avaluació
psicopedagògica de
l'alumnat per
determinar si
presenta necessitats
educatives especials,
per proposar la
modalitat
d'escolarització més
adequada, per
recomanar recursos
personals
extraordinaris i
orientar cap a
possibles
adaptacions
curriculars
significatives.
- Realitzar les
butlletes d'estat de
l'alumnat amb nese.
- Col·laborar en
l'organització dels
recursos de suport al
centre.
- Col·laborar amb el
centre per establir i
mantenir una
coordinació estable
amb els recursos
socials i educatius
del sector.
- Potenciar la relació,
la comunicació i
l’intercanvi
d’informació entre
pares/mares i
professorat.
- Orientar les famílies
en el procés educatiu

EI PAULA TORRES

- Avaluació inicial del
nivell de competència
curricular dels
alumnes, en
col·laboració amb la
resta del professorat
implicat en el grupclasse.

SERVEIS
EXTERNS
- El centre mantindrà
contactes amb els
organismes, entitats i
professionals que
actuïn sobre
l’alumnat (Aspas,
Serveis socials,
Gaspar Hausser..)
per aconseguir una
coordinació i
seguiment efectius
en la consecució dels
objectius proposats.

- Detecció de
possibles necessitats
educatives especials.
- Comunicar els
casos detectats, per
iniciar el procés
d’informació a les
famílies i la
intervenció de l’EAP;
i articular a
continuació les
mesures
pedagògiques
necessàries.
- Col·laborar amb
l’EAP en l’avaluació
psicopedagògica.
- Atendre les
dificultats
d’aprenentatge per
tal d’adequar el
currículum a les
seves necessitats, la
qual cosa pot implicar
l’elaboració de les
ACI’s, amb la
col·laboració de la
resta de professorat.
- Facilitar la
integració dels
alumnes en el seu
grup-classe.
- Fomentar la
participació en les
activitats del centre.


18/111

dels seus fills/es i en
les activitats i
programes que es
duguin a terme al
centre.
- Afavorir la
implicació dels
pares/mares en els
programes i serveis
de caire comunitari
que faciliti la
integració dels
nins/es a l’escola.

- Coordinar el procés
d’avaluació dels
alumnes del seu
grup-classe amb els
especialistes (PT,
AL) i la resta de
professorat que
intervé directament;
adoptar una decisió
sobre la seva
promoció.

- Col·laborar en la
detecció i seguiment
d’alumnat amb
situació de
desavantatge
sociofamiliar.
-Col·laborar en la
prevenció i control de
l’absentisme escolar.

EQUIP DIRECTIU

EAP

TUTORES

SERVEIS
EXTERNES

4.3.4- Mesures d’Atenció a la Diversitat.
Motius per fer una demanda d’intervenció de l’EAP
- Orientacions per treballar a l’aula (metodologia, materials, recursos...)
- Intervenció familiar.
- Derivació a altres serveis.
- Avaluació del llenguatge oral.
- Avaluació psicopedagògica o d’altres tipus .
- Altres col·laboracions o intervencions que es puguin necessitar.
Què hem de fer abans de tramitar una demanda?
INTERVENCIÓ FAMILIAR
AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA
Mantenir una entrevista amb les famílies
Canviar la metodologia, adaptar el material,
per tal de saber més coses de l’infant i
posar en marxa adaptacions curriculars no
poder saber què els preocupa.
significatives (centrar-se en els mínims de
curs/cicle) adaptar els instruments o formes
d’avaluació. Si després d’esgotar les
Cercar la col·laboració de les famílies en
mesures ordinàries es troba que l’alumne/a
els casos en què sigui necessari.
no avança, es pot passar a fer la demanda
d’avaluació psicopedagògica per
determinar si presenta NEE.
Procés per fer una demanda d’intervenció de l’EAP
ACCIÓ
RESPONSABLE
1. Emplenar document “Demanda
Tutora amb ajuda d’algun membre de
d’intervenció psicopedagògica”.
l’equip de suport.
2. Fer-ne una còpia i arxivar-la a
Tutora
l’expedient de l’alumne/a.
3. Signatura dels pares
Tutora - Orientadora
EI PAULA TORRES


19/111

3. Entregar l’original a la directora.
4. La directora farà arribar la demanda a
l’orientadora.
COM S’ATENDRAN LES DEMANDES
Criteris de prioritat:
-

-

Casos pendents del curs
anterior.
Possibles alumnes amb
necessitats educatives
específiques (inclosos alumnes
amb nee)
Alumnes que, pels problemes o
dificultats que presenten,
pateixen emocionalment.

Tutora
Directora
RESUM DEL PROCEDIMENT

1.

Esgotar vies ordinàries.

2.

Omplir la demanda.

3.

Fer una còpia per a
l’expedient i arxivar-la.

4.

Donar la demanda a la
directora del centre.

5.

Revisar i prioritzar demandes.

Criteris de realització de l’ACI
QUAN COMENÇAREM EL PROCÉS?
Quan es tracti d’un alumne amb NEE diagnosticades en cursos anteriors i està inclòs dins
el programa d’integració del centre. Quan després de la posada en pràctica de mesures
ordinàries d’atenció a la diversitat amb alumnes que presenten dificultats d’aprenentatge
no hi hagi hagut canvis significatius en el procés d’aprenentatge de l’alumne.
ACCIÓ
RESPONSABLE
- La directora tramitarà la demanda
La directora.
psicopedagògica a l’EAP.
- Es farà una avaluació
L’orientadora.
psicopedagògica.
- L’equip de suport es reunirà amb la
Tutora + especialistes + equip de suport +
tutora i/o especialistes per concretar
EAP
els objectius i continguts a treballar,
així com, activitats, metodologia,
materials...
- Coordinació entre tots els membres
de l’equip educatiu que realitza l’ACI.
Tutora
- Col·laboració en la realització i
valoració de l’avaluació inicial.
- Aportació d’orientacions i estratègies Tutora + equip de suport + EAP
educatives per a la intervenció
docent.
Equip de suport + EAP
QUINS SERAN ELS REFERENTS PER A L’ADAPTACIÓ?
Sempre que sigui possible el referent per fer l’adaptació dels elements curriculars bàsics,
serà la base curricular comuna del cicle on estigui l’alumne, és a dir, els objectius i
continguts, activitats, material,... que farà el grup-classe.
Es procurarà que l’alumne amb nese participi, en la mesura del possible, de les mateixes
activitats programades per al grup-classe.

EI PAULA TORRES


20/111

CRITERIS DE PRIORITZACIÓ PER A LA INTERVENCIÓ D’AUDICIÓ I LLENGUATGE
Els infants que s’atenen al centre en les sessions d’audició i llenguatge són els que estan
prèviament diagnosticats abans de l’escolarització i els que han seguit el protocol de
demanda i d’avaluació psicopedagògica.
Les mestres que identifiquen una necessitat especial o un trastorn de llenguatge es posaran
en contacte amb l’orientadora de l’EAP i aquesta farà de filtre per determinar si és un cas
per atendre o s’han de prendre mesures ordinàries.
Es farà la valoració dels casos i es seguiran els criteris de priorització que marqui l’EAP.
Avaluació i promoció de l’alumnat de NEE
INFORMACIÓ A LES FAMÍLIES
Informar a les famílies sobre l’evolució i les possibles intervencions per tal d’establir una
eficaç coordinació.
La tutora serà la persona de referència per canalitzar les relacions família-escola. Quan
calgui, també participaran els membres de l’equip de suport o altres especialistes.
S’intercanviarà informació amb les famílies mitjançant entrevistes-reunions i sempre que
sigui possible es recolliran per escrit els acords als que s’hagin arribat, per coordinar la feina
escola-casa i evitar mal entesos.
INFORMES D’AVALUACIÓ
Els informes d’avaluació dels alumnes amb nee s’elaboren de forma conjunta entre la tutora
de l’alumne/a i la mestra PT.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
L’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat amb necessitats educatives especials que
presentin una ACI, es farà prenent com a referència el currículum fixat a l’adaptació
curricular.
PROMOCIÓ DELS ALUMNES AMB NEE
Els alumnes amb nee promocionaran amb el seu grup-classe.
Es podrà sol·licitar al servei d’Inspecció de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats
l’autorització per a la permanència de l’alumne/a durant un any més al segon cicle
d’Educació Infantil, quan a l’informe de l’EAP s’estimi que aquesta permanència li permetrà
assolir els objectius de l’etapa o serà beneficiosa per a la seva socialització.

EI PAULA TORRES


21/111

4.4.- PLA D’ACCIÓ TUTORIAL
S’aplica en:
- L’ATENCIÓ INDIVIDUAL ALS ALUMNES
Seguiment personalitzat atenent totes les dificultats i adequant la resposta educativa.
En molts casos es tractarà conjuntament amb l’EAP.

- LA COMUNICACIÓ AMB LES FAMÍLIES
Entrevistes informals, fomentant la cooperació i el seguiment a casa de les rutines.
Entrevistes establertes per mantenir reunions sobre el progrés de l’infant.
La mestra comunicarà la incidència de l’absentisme a aquelles famílies que no
assisteixin amb regularitat.
- L’ATENCIÓ I DINAMITZACIÓ DEL GRUP
Organització del grup amb normes clares consensuades i justificades i expressades
sempre en positiu.
Millorar la dinàmica de l’aula amb la distribució de l’aula, afavorint la comunicació i la
relació entre tot l’alumnat. Adaptar els recursos als nivells d’aprenentatge.
Disposar material que fomenti la cooperació.
Tenir en compte les experiències personals dels infants.
Implicar les famílies en l’aprenentatge dels seus fills (llibreta viatgera, festes, sortides…)

-

EQUIP DE MESTRES
Establir intercanvis diaris d’informació sobre els diferents infants. Consensuar decisions.
Establir una fluïda coordinació i suport entre tot l’equip.

Acció tutorial
El tutor o tutora de l’alumne/a és el referent principal que l’ajudarà a situar-se en el
centre, amb els companys/es i amb la tasca. També ho és en la relació amb la seva família
tant en els moments d’acollida com en les següents fases del seu procés d’incorporació.
Les tutores exerceixen les funcions següents:
a) Participen en el desenvolupament del pla d’acció tutorial i del d’orientació educativa, i
col·laboren amb els serveis d’orientació educativa en el desenvolupament dels plans
(diagnòstics i adaptacions).
EI PAULA TORRES


22/111

b) Proporcionen a l’inici de curs, als pares i les mares, informació relativa a l’escolarització
del seu fill, horari, normes, ajudes escolars o d’altres.
c) Coneixen les característiques personals de cada alumne a través de l’anàlisi del seu
expedient personal i d’altres, com també els aspectes de la situació familiar i escolar que
repercuteixen en el rendiment acadèmic de l’alumne.
e) Coneixen els interessos dels alumnes i faciliten la seva integració sense cap
discriminació. Fomenten la interculturalitat incloent les famílies en el seu grup i en el
conjunt de la vida escolar i fomenten, també, el desenvolupament d’actituds participatives.
f) Efectuen un seguiment global dels processos d’ensenyament i aprenentatge de l’alumnat
per detectar dificultats i necessitats especials, amb l’objecte de cercar les respostes
educatives adequades amb el suport de l’EAP.
g) Segueixen el procés d’avaluació contínua i formativa, tenint en compte els informes de
totes les mestres del grup d’alumnes.
h) Atenen i vigilen l’alumnat en els períodes d’esplai.
i) Coordinen amb els altres professors del grup les actuacions encaminades a salvaguardar
la coherència de la programació i de la pràctica docent amb el projecte curricular i amb la
programació general anual del centre.
j) Coordinen el procés d’elaboració de l’adaptació curricular, amb la participació del
professorat de suport i dels membres de l’equip d’orientació educativa i psicopedagògica.
k) Informen els pares, les mares o els tutors legals, de tot allò que els concerneixi en relació
amb les activitats docents i el rendiment acadèmic, controlen l’assistència de l’alumnat.
m) Faciliten la cooperació educativa entre el professorat, els pares, les mares o els tutors
legals dels alumnes.

EI PAULA TORRES


23/111

4.5.REGLAMENT D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DEL CENTRE
Les dades referents a la informació del centre (matrícules, grups, horaris, reunions,
dades personals..) es troben introduïdes al programa Gestib.
1.-

L’organització pràctica de la participació de tots els membres de la

comunitat educativa.

1.1.- Òrgans de Govern.

UNIPERSONALS:
o

Secretària, Cristina Mas Martín.

Normativa: ROC Decret 119/2002 de 27 de setembre. Títol II Capítol III
Funcions: són competències del/la secretari/a (ROC Decret 119/2002 de27 de
setembre. Títol II Capítol III. Article 38)
o

Directora, amb funcions addicionals de cap d’estudis, Maria José
Miró Aguiló.

Normativa: ROC Decret 119/2002 de 27 de setembre. Títol II Capítol III ¨ Funcions: El
Director és el representant l’Administració educativa al centre i té atribuïdes les
següents competències (ROC. Decret 119/2002 de 27 de setembre. Títol II Capítol III.
Article 34)
Normativa: ROC. Decret 119/2002 de 27 de setembre. Títol II Capítol III ¨ Funcions:
són competències del cap d’estudis (ROC. Decret 119/2002 de 27 de setembre. Títol II
Capítol III. Article 37)
COL·LEGIATS:
o

Consell escolar, format per:


Presidenta: Maria José Miró



Secretària: Cristina Mas



Vocals: Mª Ángeles Velaure (representant dels pares i
mares), i Begoña Morales Escudero, representant de
l’Ajuntament.

o

Claustre: Format per Cristina Mas, Aina Salvà (en substitució de
Marta Obrador), Joana Maria Pedrosa, Margalida Ferrer. Presidit per
Maria José Miró.

EI PAULA TORRES


24/111

1.2.- Comunitat educativa

Descripció dels membres de la comunitat educativa (veure apartat PEC)
1.3.- Propòsits o finalitats educatives.

1.3.1 Principis generals
1r/ ACTIVITAT,
( com a desig d’avançar)

2n/ INDIVIDUALITAT,
(com a reafirmació personal)

3r/ SOLIDARITAT
(com a manifestació de la sociabilitat)

4t/ LLIBERTAT
(com a dret a exercir)

Els PRINCIPIS GENERALS són el fonament de tota la labor educativa que es realitza
a la nostra comunitat escolar. Entenem com a labor educativa la formació integral de
tots els membres de la comunitat, i les possibles relacions que s’hi puguin establir.

1.3.2 Prioritats educatives


Atenció a la diversitat amb una intenció compensadora a nivell
social i cultural, maduratiu i econòmic.



Valoració i ordenació de les capacitats:
o Inserció i actuació social
o Psicomotora
o Relació interpersonal
o Equilibri personal
o Cognitiva i intel·lectual



Promotora de salut: possibilitant el desenvolupament físic, psíquic
i social. Foment del consum de fruita i aigua a diari.



Treball continu d’hàbits.



Resolució de conflictes.

EI PAULA TORRES


25/111

1.4.- Relacions entre els membres de la comunitat educativa.
1.4.1. Relacions generals que s’estableixen entre els membres de la comunitat
educativa

NIVELLS:
1. COMUNICACIÓ
2. COOPERACIÓ
3. COL·LABORACIÓ
4. COMPANYONIA
5. AMISTAT

A principi de curs, en gran grup i individualment, demanam la confiança de les famílies
per manifestar-nos les seves inquietuds per tal de poder dur un treball conjunt no
només sobre l’infant sinó sobre el seu entorn, gestionant i posant al seu abast eines
necessàries per resoldre les seves preocupacions.
El claustre vol afavorir la creació de l’APIMA per tal de que aquesta associació
repercuteixi positivament en l’infant i la seva família. Per la qual cosa, facilitarà tot el
que calgui, des de documents, TIC, espais, etc. per tal de facilitar l’associacionisme.

ÒRGANS DE COORDINACIÓ:
-

Equip de cicle: a la nostra escola coincideix amb el claustre.

-

Coordinadora de cicle, Joana Maria Pedrosa.

Normativa: Títol III, capítol III del ROC, decret 119/2002, de 27 de setembre del
Govern Balear
Funcions del coordinador de cicle (Article 45):
Participar com a responsable del cicle en l’elaboració i l’actualització del projecte
curricular d’etapa, com també en la formulació de propostes a l’equip directiu i al
claustre per a l’elaboració del projecte educatiu i de la programació general anual.
Convocar i presidir les reunions de l’equip de cicle.
Coordinar l’ensenyament en el cicle corresponent, d’acord amb el projecte curricular i
amb la programació general anual del centre.
Responsabilitzar-se de la redacció de les programacions didàctiques del cicle.
Aportar criteris i informació per a la selecció i l’ús del material didàctic i afavorir
l’intercanvi de mètodes i experiències entre els mestres de l’equip de cicle.
Responsabilitzar-se que s’estengui acta de les reunions i que s’elabori la memòria de
final de curs.
EI PAULA TORRES


26/111

Facilitar sempre que sigui necessari la informació requerida tan pel coordinador de
qualitat com per el cap d’estudis referent a dades del projecte de qualitat.
Aquelles altres funcions que li encomani el cap d’estudis en l’àmbit de la seva
competència.
- Aspectes concrets:
- A començament de curs, els equips de cicle realitzaran les reunions necessàries per
elaborar, entre altres tasques, les programacions didàctiques i, en finalitzar el curs,
una memòria que, redactada per la coordinadora, inclogui una avaluació de les
activitats realitzades al llarg del curs. Tant les programacions com la memòria s'han de
lliurar a l'equip directiu per a la inclusió en la programació general anual i en la
memòria de final de curs, respectivament.
- Es durà a terme com a mínim una reunió intercicle anualment amb el CEIP La
Soledat.
ÒRGANS DE SUPORT:
-

Equip d’atenció primerenca EAP. Orientadora, Conxa Alemany; PTSC, Rosa Maria
Llobet.

2.- Normes de convivència que afavoreixen les relacions entre els diferents
membres de la comunitat educativa.
Quant als infants, hem consensuat unes normes que siguin reals i capaces de ser
complertes a aquestes edats.
3.- Normes d’organització, participació i convivència que garanteixen els drets i
els deures dels alumnes.
a. Estratègies de prevenció i gestió de conflictes, amb especial esment als processos
de mediació escolar i de negociacions d’acords educatius.
b. Correccions a les conductes que incompleixin les normes de convivència.
c. Instruments i procediments d’informació i comunicació a les famílies.
d. Protocols d’actuació en relació a l’absentisme escolar.
4.- Mecanismes bàsics de funcionament de la comissió de convivència (veure Pla
de Convivència)

EI PAULA TORRES


27/111

5.- Participació de la comunitat educativa. Drets i deures de les famílies; Canals
de coordinació entre els òrgans de govern, els tutors, els coordinadors de
l’equip de cicle; de l’equip de suport; de serveis, i d’activitats i complementàries

La participació, en sentit ample i referida a tots els membres de la comunitat
educativa, a més de centralitzar-se a través dels mecanismes regulats a la legislació
vigent, en el nostre centre s’articula i es promou mitjançant les següents vies:
a).- Alumnes:
- Les tutories, l’atenció individualitzada.
b).-Pares i mares: la participació es vehicula principalment a través de de
comunicacions escrites, reunions i Consells Escolars.
- En la gestió del centre:
Mitjançant els seus representants al Consell Escolar
- En les tutories:
Mitjançant les reunions grupals de cada curs.
A través de les reunions individuals amb els/les tutors/es
En l’organització de les festes de centre, curs...
c).- Mestres:
A la gestió administrativa del centre a través del Consell Escolar.
A la gestió docent a través del Claustre de mestres i dels equips de cicle.
d).- Participació en altres institucions: a més d’aquestes vies de participació en
l’organització administrativa i docent interna, el nostre centre participa en altres
institucions de caràcter municipal i/o docent:
- Representant del centre al Centre de Professorat de Palma, CEP
- Participació en activitats educatives i/o socials organitzades pels diferents serveis de
l’Ajuntament per tal de millorar el barri.
Famílies
Les famílies tindran els següents drets:
- Poder presentar propostes o peticions al consell escolar d'Interpretació del
reglament.
- Participar en la gestió del centre a través dels seus representants al consell escolar.
- Ser informats pels seus representants legítims de totes les activitats que es
desenvolupen al centre i de les normes de convivència.
- Rebre informació periòdica del procés educatiu dels seus fills/es.
- Col·laborar amb els mestres en l'educació dels seus fills/es.
- Fer suggeriments constructius sobre la línia educativa del centre.
EI PAULA TORRES


28/111

- Reclamar si es creu perjudicat en l'aplicació del present reglament d’organització i
funcionament.
- Associar-se amb altres pares per tractar assumptes del centre.
- Que els seus fills/es rebin una educació integral, segons el Projecte Educatiu de
centre, la Programació General Anual i la legislació vigent
- Formar part de la futura Associació de Pares d'Alumnes i participar en les activitats
que aquesta organitzi.
Les famílies tendran els següents deures:
- Assistir a les reunions i entrevistes personals a les quals estiguin convocats.
- Preocupar-se pel procés educatiu dels seus fills/es.
- Col·laborar amb els/les mestres, particularment amb els/les tutors/es dels seus
fills/es.
- Responsabilitzar-se que els seus fills/es vagin al centre amb puntualitat i condicions
higièniques adequades
- No criticar despectivament les accions dels mestres o els criteris del centre,
manifestant la seva opinió sempre amb ànim constructiu i amb esperit de diàleg.
- Justificar les faltes d'assistència dels seus fills/es.
- Dotar als seus fills/es del material necessari per al seu aprenentatge.
- Participar en el procés educatiu a través de la futura AMIPA i dels seus representants
al consell escolar.
Coordinació
Respecte la coordinació entre els òrgans de govern, tutores i coordinació de cicle, amb
una freqüència quinzenal es reunirà tot l’equip de mestres i equip directiu per concretar
els aspectes curriculars concrets d’aplicació de les programacions i valorar i prendre
decisions respecte les diferents activitats educatives. Els acords es recolliran al llibre
d’actes de coordinació.
La coordinadora serà l’encarregada de mantenir el contacte amb els responsables de
les activitats complementàries acordades a les reunions de cicle per tal de poder
conèixer amb anticipació l’activitat i, per tant, poder-la programar a l’aula.
Quant a les reunions de l’equip de suport, es mantindran de manera quinzenal, tal i
com s’especifica dins el pla d’actuació.
Pel que fa a la resta de reunions dels diferents òrgans cal remetre’s a l’apartat
calendari de reunions dins l’organització del centre.

EI PAULA TORRES


29/111

7.- L’organització dels espais i les instal·lacions del centre i normes per a l’ús
correcte, amb l’especificació del pla d’evacuació de centre i de prevenció de
riscos

EI PAULA TORRES

PLÀNOL DEL CENTRE


30/111

7.1.- Espais.
L’EEI Paula Torres es troba a la part del darrera de l’edifici i té a la seva disposició:
-

Aula de 3 anys

-

Aula de 4 anys

-

Aula de 5 anys

-

Sala de psicomotricitat. sense que això suposi compromís per als
propers cursos, la deixam emprar a l’escoleta Maria Mut, deixant-nos
elles també utilitzar les seves aules en els moments de desdoblament.

-

1 Bany de mestres

-

Aula de suport, situada a la part del davant .

-

2 magatzems.

-

Sala de mestres (compartida amb Maria Mut), situada a la part del
davant, fet que ocasiona dificultats a l’hora d’usar-la degut a la
distància amb la resta d’espais propis. Aquest espai ha estat absorbit i
ocupat majoritàriament pel material de l’escoleta Maria Mut. Enguany
s’usarà per l’EAP per dur-hi a terme les entrevistes amb les famílies i
per fer ‘us del servei de l’Armari Solidari. Actualment l’escoleta la té
habilitada com a magatzem.

-

Rebedor, compartit amb Maria Mut

-

Pati que, sense que això suposi compromís per als propers cursos, el
deixem emprar a l’escoleta Maria Mut.

7.2.- Ús de l’edifici escolar.

7.2.1.- Normativa aplicable


Ordre Ministerial de 20 de juliol de 1995, per la qual es regula la utilització
per part dels Ajuntaments i altres entitats de les instal·lacions de les escoles
d’educació infantil, col·legis d’educació primària, centres d’educació
especial, instituts d’educació secundària i centres docents públics que
imparteixen els ensenyaments de règim especial que depenen del Ministeri
d’Educació i Cultura.

EI PAULA TORRES


31/111



Reglament Orgànic (BOIB núm. 120 de 05-10-2002), a l’article 4 s’estableix
com poden esser utilitzades les instal·lacions d’aquesta escola pública
d'educació infantil

7.2.2.- Prioritats en l’ús de les instal·lacions
1.

Amb caràcter prioritari, en el centre es desenvoluparan les activitats

incloses dins l’horari escolar i totes aquelles altres activitats previstes en la
programació general anual (PGA) del centre que es realitzin fora d’aquest
horari escolar.
2.

Les activitats disposades per la Conselleria d’Educació i Cultura, per si

mateixa o en col·laboració amb altres entitats.
3.

Les activitats organitzades per l’ajuntament.

4.

Les activitats organitzades per entitats que integren la comunitat

escolar.
5.

Les activitats organitzades per altres entitats dirigides a infants i joves, i

que suposin ampliació de l’oferta educativa.
6.

Les associacions de pares i mares d’alumnes poden realitzar en el

centre activitats i programes de formació, de la manera que estigui establerta
a la normativa vigent. L’ús dels centres per a les reunions d’aquestes
associacions serà gratuït.
7.

Les activitats no incloses a l’apartat anterior, organitzades per altres

entitats.
8.

En tot cas, cal garantir el desenvolupament normal de les activitats dels

centres.
7.2.3.- Aspectes generals


L'ús de les instal·lacions del centre ha d’estar sempre subordinat al
desenvolupament normal de l’activitat docent i al seu funcionament.



La utilització estarà condicionada a la programació del centre.



En cap cas no podran ser utilitzades les dependències destinades a les
tasques de gestió administrativa i pedagògica, com ara despatxos d’òrgans
directius, secretaria, registres i, en general, aquells espais que, per la
naturalesa del contingut o la funció, en facin inadequat l’ús per persones
alienes al centre.



L’Ajuntament de Palma tendra cura de l’ús social dels edificis i les
instal·lacions dels centres fora de l’horari escolar i durant el període de
vacances escolars, d’acord amb la normativa vigent.

EI PAULA TORRES


32/111



En tot cas, l’Ajuntament de Palma hauran d’adoptar les mesures oportunes
en matèria de vigilància, manteniment i neteja dels locals i les instal·lacions,
de tal manera que aquestes dependències quedin en perfecte estat per a
l’ús posterior per part de l’alumnat en les activitats ordinàries.

7.2.4.- Prioritats en l’ús de les instal·lacions per a activitats educatives, culturals,
esportives o de caràcter social
1.

Les activitats incloses a la programació general anual del centre (PGA).

2.

Les activitats disposades per la Conselleria d’Educació i Cultura, per si

mateixa o en col·laboració amb altres entitats.
3.

Les activitats organitzades per l’ajuntament.

4.

Les activitats organitzades per entitats que integren la comunitat

escolar.
5.

Les activitats organitzades per altres entitats dirigides a infants i joves, i

que suposin ampliació de l’oferta educativa.
6.

Les activitats no incloses a l’apartat anterior, organitzades per altres

entitats.

7.2.5.- Autoritzacions.


Les activitats organitzades per alguna de les organitzacions que integren la
comunitat escolar han de ser autoritzades per la direcció del centre.



L’ús de les instal·lacions per part d’altres entitats, persones físiques o
jurídiques, o organismes legalment constituïts serà autoritzat pel l’Ajuntament
de Palma, amb comunicació prèvia a la directora del centre, a l’efecte de
coordinació.

La Conselleria d’Educació i Cultura podrà disposar, per si mateixa o en col·laboració
amb altres entitats, de la utilització dels centres. D’acord amb les disposicions vigents,
les prioritats en l’ús de les instal·lacions per a les activitats educatives, culturals,
esportives o de caràcter social són:
a) Les activitats incloses a la nostra programació general anual. Dins i fora de l’horari
escolar.
b) Les activitats disposades per la Conselleria per si mateixa o en col·laboració amb
altres entitats. Fora de l’horari escolar.
EI PAULA TORRES


33/111

c) Les activitats organitzades per l’Ajuntament. Fora de l’horari escolar.
d) Les activitats organitzades per entitats que integren la comunitat escolar.
e) Les activitats organitzades per altres entitats i que suposin l’ampliació de l’oferta
educativa Fora de l’horari escolar.


Les activitats organitzades pel mateix centre o per alguna de les organitzacions
que integren la comunitat escolar han de ser autoritzades per la direcció del
centre



En cas d’utilització per a activitats organitzades directament pels ajuntaments,
aquests ho comunicaran amb l’antelació suficient a la direcció del centre
perquè coordini l’ús de les instal·lacions



L’ús del centre en cas de celebració d’actes electorals es subjectarà a la
normativa específica.

7.2.6.- Responsabilitat dels usuaris.


Assegurar el desenvolupament normal de les activitats realitzades, i adoptar les
mesures pertinents en matèria de vigilància, manteniment i neteja de les
instal·lacions perquè quedin en perfecte estat per a l’ús de les activitats
escolars ordinàries.



Sufragar les despeses originades per la utilització de les instal·lacions i les
ocasionades pels possibles deterioraments, pèrdues o trencaments de
material, instal·lacions o serveis, i qualsevol altra que derivi directa o
indirectament de la realització de les activitats.



La responsabilitat civil derivada de l’ús de les instal·lacions, si fa el cas, en el
període d’utilització.

EI PAULA TORRES


34/111

8.- Pla d’evacuació
Normes d'actuació.
Cada dia les tutores i el professorat que romangui a la classe comptarà l’alumnat que
té.
Quan es detecta l’incendi, la directora i, en el seu defecte la secretària, donaran l’avís
d’incendi activant l’alarma que permetrà que tot el professorat i personal del centre
pugui conèixer l’estat d’alerta. A la vegada donarà avís als bombers.
El primer de tot que cal fer és tancar les finestres i allunyar tot l’alumnat del focus de
l’incendi. Si el focus és petit, quan l’alumnat estigui en un lloc segur i controlat per
companys, el professorat pot apagar el foc sempre i quan no suposi un risc per a la
seva vida. El professorat utilitzarà la sortida més propera d’emergència que no suposi
allunyar-se del foc. Totes les classes tenen sortides exteriors amb la clau penjada a
dalt amb velcro de la reixa de sortida al pati i de la reixa de sortida al carrer. Es
seguiran les indicacions de les ferratines que indiquen la sortida més propera al lloc en
el qual es troben. El punt de trobada de tot l’alumnat serà al parc lateral que hi ha al
centre.

ACTUACIÓ EN CAS D’EVACUACIÓ:
1. Qui observa el foc avisa tot el personal i/o a la persona responsable, que
avalua la situació i decideix si evacuar o no.
2. Donar el senyal acústic d’alarma (manual o alarma al despatx de l’escoleta-en
aquest cas seria el personal de l’escoleta), en cas de començar l’evacuació.
3. Començar l’evacuació:
-

Cada mestra és responsable del seu grup o dels alumnes que té a càrrec
(en cas d’anglès, desdoblaments…)

-

El grup amb la mestra de referencia s’encaminarà cap a la sortida més
propera i llunyana del sinistre.

-

Sortiran en primer lloc els grups que estiguin més pròxims a la sortida,
ordenadament i sense mesclar els grups.

-

El personal de suport que será amb les mestres s’encarregarà de
comprovar que les aules quedin buides i les portes i finestres tancades.
Tancarà en sonar l’alarma.

-

Tot el personal del centre procurarà no incórrer en comportaments que
denotin nerviosisme, per tal d’evitar transmetre-ho als infants.

-

Els plànols, que s’han d’entregar als bombers, es deixaran: una còpia al
despatx de l’escoleta i una altra anirà enganxada a la cuna que durà els

EI PAULA TORRES


35/111

petits. També hi haurà una còpia enganxada a cada sortida d’emergència
de les aules.
-

En arribar al punt de trobada acordat cada tutora realitzarà el recompte del
seu grup d’alumnes. Els infants es trobaran sempre sota el seu control.
Aquesta informació es farà arribar a la persona responsable (directora o
substituta) i aquesta als bombers.

RESPONSABILITATS:
-

DIRECTORA:

1. Donar el senyal d’alarma acústic manual. Cridar l’112 i dir:
-

Nom del centre

-

Direcció

-

Tipus d’incendi i localització dins l’edifici, si s’ha d’evacuar alguna persona.

2. Agafar el manat de claus. Baixar els ploms.
-

TUTORES:
Agafar llistat de nins i telèfons, plànols i claus. Responsabilitzar-se del
grup.

-

PERSONAL DE SUPORT:
Tancar finestres i portes de l’aula que ocupa. Comprovar que no queda
ningú a les aules.

-

CONSERGE:
Cronometrar (en cas de simulacre) i ajudar on vegi que fa falta. Revisar el
bany del pati i les aules desocupades.

Urgències.


Hi ha una farmaciola al bany del pati i una altra al bany de mestres.



El contingut de la farmaciola s’ha de revisar periòdicament per tal de
reposar-ne el material i tenir cura de les dates de caducitat.



Durant l’horari lectiu de classe se’n responsabilitzarà el/la tutor/a que serà
l’encarregat d’atendre degudament a l’alumne/a.



Al pati, cas de produir-se algun accident entre els/les alumnes, se’n
responsabilitzaran les mestres de torn, que seran els encarregats d’atendre
degudament a l’alumne/a.



Si cal portar-lo a la consulta mèdica o a urgències, s’ha d’avisar a la família
perquè sigui ella la que acompanyi a l’alumne/a. En cas d’extrema urgència
es cridarà una ambulància o se’l portarà a l’hospital, prèvia comunicació a la

EI PAULA TORRES


36/111

direcció, la respectiva tutora (i/o algú de l’equip directiu), fent-se càrrec dels
seus alumnes una altra mestra, i sempre fent ús de transport públic (taxi).

9.- Normes de funcionament dels serveis educatius del centre

HORARI
L’horari dels alumnes és de 9 a 14 hores. L’escola no disposa de servei d’escola
matinera. Tampoc tenim servei de menjador ja que la demanda és puntual i poc
freqüent i no disposam d’instal·lacions necessàries.

ENTRADA
L’entrada al centre és a les 9 hores. L’horari màxim d’entrada al centre tenint en
compte que hi ha alumnat amb germans al CEIP La Soledat i/o altres centres poden
arribar fins a les 9:15h amb la corresponent autorització.
L’acompanyant s’acomiadarà de l’infant a l’aula corresponent.
SORTIDA
La família podrà recollir l’infant entre les 13.45 i les 14 hores.
La recollida es farà a les aules corresponents i l’infant s’ha d’acomiadar de la seva
tutora abans de partir. Cap infant pot sortir sol del centre malgrat la família ho autoritzi.
Sempre que l’infant hagi d’entrar o sortir fora d’aquest horari, la família ho haurà de fer
saber a la tutora o a algun dels membres del claustre en cas de no estar disponible el
tutor/a. Ho farà entre les 11’30 h. i les 12’30 hores amb el corresponent justificant
mèdic.
SETEMBRE
Amb la finalitat d’afavorir una adequada adaptació a la dinàmica escolar, durant la
primera setmana del mes de setembre, l’horari dels infants serà flexible tal i com està
establert al Pla d’acollida.
L’horari d’adaptació general, es determinarà anualment i es comunicarà a les famílies
a la reunió inicial o a l’hora de la matrícula.
Els infants d’incorporació tardana, faran el programa d’adaptació establert al Pla
d’acollida.

CONTROL D’ESFÍNTERS
EI PAULA TORRES


37/111

Si l’infant no controla esfínters, la família haurà de seguir les consignes pactades amb
la tutora. Consistiran en pactar un treball de deshabituació progressiu i d’autonomia
personal.
BERENAR
El berenar ha d’anar sempre amb una carmanyola dins la bossa que du l’alumne/a. Ha
de ser variat i sense excedir-se en quantitat ja que l’infant se l’ha de poder acabar tot.
L’escola proposa el consum diari de fruites i aigua en lloc de sucs envasats i tracta de
promoure una alimentació saludable per la qual cosa no recomana els berenars
prefabricats. Es pot complementar amb un entrepà o galetes.

SORTIDES
Únicament es comunicaran a les famílies amb antelació, les sortides que es realitzin
amb transports i les previstes a la PGA. Les sortides pel barri es faran dins la
programació d’aula i les famílies no rebran notificació específica ja que a principi de
curs es sol·licita una autorització vàlida per a totes aquestes sortides.
Podrà venir un adult familiar major d’edat a les sortides que tinguin previstes la
participació de les famílies. Els familiars es comprometran a fer-se càrrec dels infants
que tinguin assignats durant tota la sortida.

ATENCIÓ A MARES I PARES
Hi ha un dia a la setmana, el dimarts, assignat per a les entrevistes individuals amb les
famílies. Aquests dia es decideix a principi de cada curs dins l’elaboració dels horaris
per tal de facilitar aquesta tasca. Sempre que sigui necessari, es pot assignar una
entrevista fora de l’horari establert. Si és estrictament necessari, les mestres i les
famílies poden mantenir converses curtes en el moment d’acomiadament dels infants.
Quan sigui necessari resoldre una situació urgent, s’intentarà, per part de l’equip de
mestres, atendre el problema al mateix moment, duent a terme els canvis que siguin
necessaris.

EI PAULA TORRES


38/111

5.- PLA PER A L’AVALUACIÓ, SEGUIMENT I VALORACIÓ DELS RESULTATS
ACADÈMICS
Es contemplen:
-

A cada programació.

-

A les avaluacions que realitza l’equip de suport.

-

Als informes d’avaluació trimestral.

Els objectius que es pretenen en les sessions d’avaluació són:
-

Analitzar i valorar els resultats del procés d'ensenyament-aprenentatge, tant
individual com grupal.

-

Aprofundir en el coneixement dels infants a través de la informació aportada
per tot el professorat i l'orientador/a.

-

Analitzar els alumnes que necessiten suport individual i específic.

-

Dissenyar estratègies de canvi si es considera necessari, encaminades a
facilitar i millorar el rendiment escolar de l’alumnat.

-

Valorar les causes de les avaluacions negatives.

Lávaluació serà global, continua i processal. El seguiment dels infants es basarà en
lóbservació sistematitzada dels processos de desenvolupament i aprenentatge de
cada infant.
Sávaluarà si s´han assolit els objectius generals i els continguts de la programació de
cada trimestre, per poder ajustar el procés dénsenyament i aprenentatge a tots els
infants.
Lávaluació serà inicial, formativa i final.
Inicial: El setembre es passaran unes proves inicials de nivell maduratiu per conèixer
orientativament els coneixements previs dels infants a les diferents àrees. Aquestes
proves ens serviran per ajustar els diferents objectius i continguts a treballar a les
seves necessitats i diferents nivells evolutius i maduratius.
Formativa: Basada en lóbservació constant dels avenços dels infants. També
sávaluaran els materials, espais, horaris, organització de les activitats i láctitud i feina
de la mestra.

EI PAULA TORRES


39/111

Final: Al final de cada trimestre sávaluarà individualment a cada infant per conèixer
les seves adquisicions en les diferents àrees i si ha aconseguit els objectius plantejats.
Es donarà un informe a cada família amb tots els aspectes avaluats per a què tenguin
un coneixement de lévolució del seu fill/a.
Aquesta avaluació serà orientativa per saber on podem ajudar a línfant a superar les
seves dificultats, si les té.
Emprarem registres dávaluació, amb una graella on posarem tots els ítems que volem
avaluar. Ens servirà per controlar tots els aspectes evolutius dels infants i la
consecució dels objectius marcats.
Consideram l'avaluació com un procés sistemàtic i continu que valora els canvis
produïts en les conductes de l’infant. Ens serveix per avaluar els progressos, verificar
els coneixements, detectar les dificultats i trobar solucions i per corregir la programació
al llarg del curs.

Per dur a terme l’avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge emprarem els
següents instruments:


Observació directa sistemàtica.



Enregistrament en vídeo o càmera fotogràfica: són molt útils per veure les
actituds que apareixen de forma no controlada per part del mestre.



Observador extern: et presenta un punt de vista diferent.



Qualsevol activitat d’ensenyament-aprenentatge: ens aporten dades per a
l’avaluació sempre que prèviament haguem decidit quins aspectes avaluarem
en la seva realització.



Joc: ens proporciona informació de l’infant sobretot el l’aspecte relacional i
sociològic d’aquest.

La sessió d’avaluació tindrà el següent protocol:
-

A l’inici de la sessió, totes les mestres escoltaran un resum grupal tret per
les tutores de les dades dels alumnes.

-

Durant la sessió es posarà especial esment en aquells alumnes que hagin
presentat

més

dificultat

i

s’intentaran

consensuar

estratègies

de

funcionament.
S’iniciarà la valoració seguint aquests passos:
EI PAULA TORRES


40/111

-

Avaluació i conclusions grupals (exposició de reflexions individuals,
actituds, ambient, habilitats de treball, aptituds, grau d’esforç, relacions dins
del grup, relacions amb el professorat, neteja, ordre a classe).

-

Avaluació individualitzada dels casos més significatius. (Relació d’alumnes
amb més dificultats, possibles causes i solucions, elaboració de propostes
respecte a l’alumne/a i respecte a la família)

-

S’inclourà dins l’expedient l’informe signat per la tutora i s’elaborarà una
acta de la sessió amb els acords i temes tractats, signada pels assistents,
en el llibre d’actes del cicle corresponent.

EI PAULA TORRES


41/111

6.- ANNEXOS
ANNEX1. Programacions didàctiques, programacions d’aula i adaptacions curriculars,
pla d’actuació de l’equip de suport.
ANNEX 2. Pla de formació dels professors.
ANNEX 3. Pla de convivència.
ANNEX 4. Programació de serveis i d’activitats complementàries i extraescolars.
ANNEX 5. Memòria administrativa
a) Estadística de principi de curs
b) Estat de les instal·lacions i equipaments
ANNEX 6. Acta d’aprovació de la PGA pel consell escolar.

EI PAULA TORRES


42/111

PROGRAMACIÓ
DIDÀCTICA
2013-2014

EI PAULA TORRES

Programació General Anual - PGA 2013-2014 ANNEXOS

ÍNDEX
7. INTRODUCCIÓ
1.1.- Contextualització
1.2.- Organització del temps
1.3.- Metodologia
1.4.- Estratègies metodològiques.
1.5.- Prova de lectura i escriptura
1.6- Atenció a la diversitat.
1.7.- TIC
1.8. Tractament de les Competències Bàsiques
1.9- Criteris d’avaluació.
1.10- Instruments d’avaluació.
1.11- Unitats didàctiques.
8. UNITAT DIDÀCTICA 1 “La vida quotidiana dins l’aula”
2.1.- Justificació
2.2.- Temporalització
2.3.- Objectius didàctics
2.4.- Continguts.
2.5.- Metodologia.
2.6.- Activitats principals
2.7.- Recursos
2.8.- Avaluació
9. UNITAT DIDÀCTICA 2 “El joc de la sorpresa”
3.1.- Justificació
3.4.- Continguts.
3.5.- Metodologia.
3.7.- Recursos
3.8.- Avaluació
10. UNITAT DIDÀCTICA 3 “Feim matemàtiques”
4.1.- Justificació
4.4.- Continguts.
4.5.- Metodologia.
4.7.- Recursos
4.8.- Avaluació
11. UNITAT DIDÀCTICA 4 “Com et trobes? Educació emocional”
5.1.- Justificació
5.4.- Continguts.
5.5.- Metodologia.
5.7.- Recursos
EI PAULA TORRES


ANNEXOS

5.8.- Avaluació
12. UNITAT DIDÀCTICA 5 “Berenatural. alimentació saludable”
6.1.- Justificació
6.4.- Continguts.
6.5.- Metodologia.
6.7.- Recursos
6.8.- Avaluació
13. UNITAT DIDÀCTICA 6 “Feim tradició”
7.1.- Justificació
7.4.- Continguts.
7.5.- Metodologia.
7.7.- Recursos
7.8.- Avaluació
14. UNITAT DIDÀCTICA 7 “Taller de cuina i experiments”
8.1.- Justificació
8.4.- Continguts.
8.5.- Metodologia.
8.7.- Recursos
8.8.- Avaluació
15. UNITAT DIDÀCTICA 8 “Sa jaia Corema volta pel món”
9.1.- Justificació
9.4.- Continguts.
9.5.- Metodologia.
9.7.- Recursos
9.8.- Avaluació
16. UNITAT DIDÀCTICA 9: “Un món de contes”
10.1.- Justificació
10.4.- Continguts.
10.5.- Metodologia.
10.7.- Recursos
10.8.- Avaluació

EI PAULA TORRES


ANNEXOS

17. UNITAT DIDÀCTICA 10: “Jocs de pati”
10.1.- Justificació
10.4.- Continguts.
10.5.- Metodologia.
10.7.- Recursos
10.8.- Avaluació

EI PAULA TORRES


ANNEXOS

1.- INTRODUCCIÓ

1.1.- CONTEXTUALITZACIÓ
L’EEI Paula Torres és un centre únicament d’educació infantil, adscrit al CP La Soledat.
L’escola està situada a la barriada del Polígon de Llevant, barriada de la ciutat prou
coneguda per la problemàtica social que s’hi ocasiona.
El centre acull alumnat de diferent procedència, ja que les incorporacions tardanes són
habituals, donant-se una gran mobilitat al llarg del curs.
L’alumnat prové majoritàriament de famílies immigrants i d’ètnia gitana. En els darrers 3
cursos quasi la meitat del nostre alumnat prové d’altres barriades, el que suposa un esforç
afegit per aconseguir una assistència regular a l’escola.
En l’actualitat tenim un 65 % aproximadament d’alumnat estranger. Aquest fet ocasiona
una problemàtica lingüística considerable ocasionada pel desconeixement de les llengües,
de la cultura, de les nostres tradicions...
El professorat del centre és majoritàriament estable. Té 5 mestres amb plaça definitiva,
enguany una d’elles està en comissió de serveis a un altre destí i hi ha una persona
interina ocupant el seu lloc.
L’escola és petita i no disposa d’espais suficients per fer front a les necessitats que s’han
plantejat amb el pas del temps ni tampoc per dur a terme activitats que es feien abans que
arribés l’escoleta municipal (cuina, berenar comunitari, aula desdoblament...).
1.2.- ORGANITZACIÓ DEL TEMPS
Per organitzar el temps hem de pensar en les necessitats fisiològiques dels més petits que
marcaran el ritme de les activitats i les rutines a l’escola infantil. La distribució del temps
s’ha de caracteritzar per la flexibilitat i hem de preveure: temps per al treball directe amb
els infants, temps per a l’atenció a les famílies, temps per a treballar en equip, temps per a
la planificació, temps per a la formació.
L’horari comú a les tres aules serà el següent, encara que serà molt flexible i s’adaptarà a
les motivacions i interessos dels infants. Cada aula tendrà, apart, el seu propi horari on
col·locarà les sessions de psico, plàstica, art/educació emocional, projecte/filosofia,
desdoblaments, treball de lectura i escriptura, matemàtiques...

EI PAULA TORRES


ANNEXOS

1.3.- METODOLOGIA
El procés d’ensenyament-aprenentatge d’aquest curs es basarà en una metodologia
constructivista on l’infant elaborarà els seus aprenentatges i esquemes de coneixement
a partir del que ja sap, relaciona, actua i reflexiona… Aquest aprenentatge li permetrà
reorganitzar els seus esquemes de coneixement i adquirir unes actituds, coneixements i
procediments aplicables a altres realitats i moments. D’acord amb aquesta metodologia i
fent referència a l’organització dels continguts, aquest procés es durà a terme des d’un
enfocament globalitzador.
El tractament de la lectura i l’escriptura es basarà en l’enfocament de l’Anna
Teberosky. És tindrà com a punt de partida el nom propi de lálumne/a ja que desperta
l’interès per aproximar-se al camp de la llengua escrita. A partir de diverses activitats i
situacions quotidianes com són: observació dels dies de la setmana i registres
d’assistència, les notícies, els projectes, notes informatives, llistes, receptes, cançons,
títols de contes, elaboració de contes… els infants van identificant lletres, establint
relacions, comparacions i classificacions fins arribar a l’estadi alfabètic que els permet
llegir i escriure amb espontaneïtat.
L’aspecte comunicatiu del llenguatge és el que es tindrà present a les diferents
activitats que es faran a l’aula. Es procurarà transmetre aquest aspecte: el llenguatge
escrit és un mitjà de comunicar, explicar, informar…
La funció del/a mestre/a serà de guia, orientadora, facilitadora de l’aprenentatge,
motivadora i creadora de problemes situant a l’infant a la zona òptima d’aprenentatge.
La nostra actitud serà la dánalitzar, planificar i observar tots els aspectes involucrats en
léducació de línfant, per poder-nos ajustar a les seves demandes. Això ho farem des
dúna actitud déntusiasme cap a la feina que feim, i des del respecte, láfectivitat, la
sensibilitat, la comprensió i escolta cap a línfant.
La nostra metodologia es basarà en una sèrie dáctuacions, totes elles, amb la finalitat
déstimular i potenciar a línfant en el seu desenvolupament íntegre, sempre tenint en
compte les seves característiques individuals i les seves necessitats.

1.4.- ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES
Es duran a terme amb la intenció de:
1. Potenciar l’activitat mental i física de l’infant.


Potenciar treballs de creació i recerca en grup (racó de la biblioteca, projectes de
treball...)



Plantejar l’ús de recursos varis (llibres, vídeos, diaris...)

EI PAULA TORRES


ANNEXOS



Plantejar preguntes, dubtes, matisacions... per guiar el procés.



Potenciar l’autocorrecció, mitjançant comparacions, observacions...



Facilitant la participació, establint un clima de confiança.



Aprofitar qualsevol fenomen en el moment que succeeixi per realitzar qualque
activitat.



Implicar l’alumne a l’aprenentatge mitjançant la pròpia elaboració i aportació de
material.



Potenciar l’autonomia dels infants

2. Oferir un aprenentatge significatiu, funcional i útil.


Tenir en compte els coneixements previs que té l’alumne/a mitjançant preguntes
orals, diàlegs...



Qüestionar-los contínuament les coses.



Amb la “pluja d’idees” (a partir d’un concepte general fer relacionar diferents
idees).



Recollir informació sobre el tema.



Tenir cura de la manera en que es presenta el contingut.



Utilitzar documents i materials útils per a la vida diària (llibres, diccionaris i
enciclopèdies, lupes, receptes...)



Fer que experimentin proporcionant diverses vivències.



Realitzar activitats referents a temes actuals o relacionals amb l’entorn.
Oferir un aprenentatge motivador.

3.


Amb la utilització d’activitats atractives (dramatització, jocs de moviment, teatre...)



Amb la realització de sortides (relacions dels aprenentatges amb l’entorn).



Amb l’ús de mitjans audiovisuals.



Amb el plantejament de problemes per resoldre.



Amb l’organització de les activitats per grups cooperatius.



Deixant que sigui l’alumne la part activa de l’aprenentatge (elaborant i aportant
materials...).



Realitzant intercanvi d’informació entre classes.



Amb la participació d’altres membres de la comunitat a l’escola.
Procurar l’atenció a la diversitat

4.


Donar el temps que necessiti l’alumne per realitzar l’activitat.



Proposar activitats flexibles perquè puguin intervenir des de diferents nivells de
coneixement.

EI PAULA TORRES


ANNEXOS



Proporcionar en els racons, activitats i jocs amb dificultats diferents.



Avaluar en funció de les possibilitats de l’alumne (interès, actitud, progrés...).



Organitzar i treballar amb diferents agrupaments (petit grup, parelles...).

1.5.- PROVA DE LECTURA I ESCRIPTURA
Per poder conèixer el moment en què es troba cada infant, la seva evolució, i així poder
adequar la nostra tasca a les necessitats dels alumnes es passarà la següent prova
individual a cada trimestre. A més, també passarem una prova déscriptura lliure on
línfant donarà nom a una sèrie de dibuixos especialment triats per afavorir aquesta tasca.
DONAM UN PAPER I UN LLAPIS A L’INFANT, i LI DEIM QUE ESCRIGUI:
- De manera lliure el nom de les imatges que veu.
- De manera lliure a partir d’un dibuix, escriure un text del que veu.
Una vegada fetes les proves s’observarà en quina etapa evolutiva està l’infant.
NIVELL PRESIL·LÀBIC: És l’escriptura menys evolucionada, és quan l’infant no te accés
a la correspondència del so-grafia; per escriure fa gargots, pseudo-lletres, lletres no
convencionals, fan servir una sola grafia per escriure un sol nom o fan una tira de grafies
fins que s’acabi el full.
NIVELL SIL·LÀBIC: Un cop l’infant s’ha adonat de la varietat de lletres i la diferent
quantitat que se’n necessita per a escriure paraules diferents, es planteja la quantitat de
grafies que li calen, buscant una grafia per a cada síl·laba o cop de veu. És quan comença
a entendre el valor sonor convencional de les lletres que necessita per a escriure la
paraula, sobre tot el valor sonor inicial.
NIVELL SIL·LÀBIC-ALFABÈTIC: És un nivell intermedi fins arribar al alfabètic. L’infant va
adquirint més fluïdesa en l’escriptura. Es va llançant a escriure textos. Té en compte la
separació de paraules; algunes regles ortogràfiques i l’escriptura convencional d’algunes
paraules “difícils”. De mica en mica, l’infant va arribant així al NIVELL ALFABÈTIC.
UN EXEMPLE D’EVOLUCIÓ SERIA: ETNIAE

pre-sil·làbic.

UAA

sil·làbic

FURMAA

sil·làbic-alfabètic

FURMAXA

alfabètic

FORMATGE

ortogràfic

1.6.- ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Educarem en la diversitat, acceptant i adaptant-nos a les diferències individuals i a les
diferents necessitats educatives que es puguin presentar.
Atendre aquestes necessitats individuals adequant la programació, activitats, materials,
espais, recursos humans,.... a les característiques de línfant, per afavorir la seva
integració en el grup i en la societat i per afavorir el desenvolupament de les seves
capacitats. Aquesta feina es realitzarà amb la coordinació i col·laboració de léquip de
suport.
EI PAULA TORRES


ANNEXOS

Farem tot el possible perquè tenguin látenció individualitzada i especialitzada per vetllar
que el procés d’ensenyament-aprenentatge sigui el més funcional possible.
També tendrem un contacte molt directe amb les famílies, fent entrevistes i reunions per
informar-los del procés dáprenentatge, de les rutines, hàbits,...que séstan treballant amb
tots els infants; aquestes reunions també serviran per a què la família ens pugui informar
sobre aspectes significatius de línfant i ens pugui comunicar els seus temors, dificultats,
sentiments,...
Observarem a tots els infants i si detectam qualque cosa que ens cridi l’atenció farem la
demanda oportuna a l’equip de lÉAP, per a què seń faci un estudi detallat per poder fer
les intervencions oportunes.
Al nostre centre l’atenció a la diversitat no és concebuda com l’educació d’un tipus
d’alumnat, sinó que és entesa com el conjunt de recursos personals i materials posats a
disposició del sistema educatiu perquè aquest pugui respondre adequadament a les
necessitats que, de forma transitòria o permanent, poden presentar alguns alumnes.
L’atenció a la diversitat ha de ser un pilar clau de la nostra intervenció a l’aula. Aquesta
tendrà una doble vessant: per una part, afavorir una educació més individualitzada i , per
l’altra, l’acceptació per part de tot l’alumnat del fet que tothom no és igual i que cal acaptar
i respectar aquestes diferències. Dins l’aula i en la programació diària procurarem utilitzar
recursos didàctics i estils d’ensenyaments que facilitin la inclusió de tot l’alumnat en les
activitats.

1.7.- TIC
A Educació Infantil sémpraran els mitjans audiovisuals i les noves tecnologies com a mitjà
dáprenentatge i de coneixement de la realitat.
Durant tot el curs podem accedir a l’ordenador de l’aula tant per cercar informació
d’alguna cosa que ens interessa, per investigar, i per jugar, sobretot amb jocs que
desenvolupen la motricitat quan al maneig del ratolí.
Els mitjans audiovisuals que emprarem en aquesta etapa són:
-

Els llibres amb imatges. Les làmines de dibuixos. Les fotos. Revistes. Els murals.

-

Els C.D. de música i de contes. La ràdio.

-

El vídeo i D.V.D.

-

La càmera de vídeo.

-

La càmera de fotos.

-

Els ordinadors.

1.8.- TRACTAMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
La finalitat de l’educació infantil és contribuir el desenvolupament emocional i afectiu, físic i
motor, social i cognitiu dels infants en col·laboració amb les seves famílies, proporcionantlos un clima i entorn de confiança on es sentin acollits i amb expectatives d’aprenentatge.
La proposta curricular al llarg de tota l’educació bàsica posa l’accent en l’adquisició de les
competències necessàries per entendre el món i esdevenir persones capaces d’intervenir
activa i críticament en la societat plural, diversa i en canvi continu. Atenent als requisits
competencials i a les característiques evolutives dels infants fins a sis anys, es considera
que, a l’educació infantil, no es pot demanar ni esperar que els infants desenvolupin les
competències bàsiques, que impliquen elements d’autonomia i de complexitat elevada per
EI PAULA TORRES


ANNEXOS

a les seves característiques evolutives, com ara, la plena autonomia en la seva aplicació,
que sovint encara és molt dirigida per la persona adulta, així com la possibilitat de resoldre
problemes molt diversos i en situacions diferents, accions que també requereixen nivells
de complexitat elevats. Per això, en aquest cicle es parla de desenvolupar capacitats que
són les que finalment han de permetre que siguin competents quan la seva maduresa ho
permeti.
Unes bones bases en aquestes capacitats, assegurarà que els infants més endavant
adquireixin les competències bàsiques per a la vida en el món actual, quan la seva
maduresa personal ho permeti. No podem oblidar que els infants d’aquesta etapa poden
ser competents en moltes situacions, en petites tasques, però no en les competències
bàsiques per a la vida.
Al llarg de l’etapa d’educació infantil, caldrà desenvolupar unes capacitats motrius,
cognitives, emocionals o d’equilibri personal, relacionals, i d’inserció i actuació social, amb
l’objectiu d’educar per viure i conviure en el nostre món actual.
Les nou capacitats es desenvoluparan entorn als eixos següents:
- APRENDRE A SER I ACTUAR D’UNA MANERA CADA VEGADA MÉS AUTÒNOMA.
- APRENDRE A PENSAR I COMUNICAR.
- APRENDRE A DESCOBRIR I TENIR INICIATIVA.
- APRENDRE A CONVIURE I HABITAR EL MÓN.

1.9. CRITERIS D’AVALUACIÓ
Lávaluació serà global, continua i processal. El seguiment dels infants es basarà en
lóbservació sistematitzada dels processos de desenvolupament i aprenentatge de cada
infant.
Sávaluarà si s´han assolit els objectius generals i els continguts de la programació de
cada trimestre, per poder ajustar el procés dénsenyament i aprenentatge a tots els
infants.
Lávaluació serà inicial, formativa i final.
Inicial: El setembre es passaran unes proves inicials de nivell maduratiu per conèixer
orientativament els coneixements previs dels infants a les diferents àrees. Aquestes
proves ens serviran per ajustar els diferents objectius i continguts a treballar a les seves
necessitats i diferents nivells evolutius i maduratius.
Formativa: Basada en lóbservació constant dels avenços dels infants. També
sávaluaran els materials, espais, horaris, organització de les activitats i láctitud i feina de
la mestra.
Final: Al final de cada trimestre sávaluarà individualment a cada infant per conèixer les
seves adquisicions en les diferents àrees i si ha aconseguit els objectius plantejats. Es
donarà un informe a cada família amb tots els aspectes avaluats per a què tenguin un
coneixement de lévolució del seu fill/a.
Aquesta avaluació serà orientativa per saber on podem ajudar a línfant a superar les
seves dificultats, si les té.
Emprarem registres dávaluació, amb una graella on posarem tots els ítems que volem
avaluar. Ens servirà per controlar tots els aspectes evolutius dels infants i la consecució
dels objectius marcats.

EI PAULA TORRES


ANNEXOS

Consideram l'avaluació en E.I. com un procés sistemàtic i continu que valora els canvis
produïts en les conductes de l’infant. Ens serveix per avaluar els progressos, verificar els
coneixements, detectar les dificultats i trobar solucions i per corregir la programació al llarg
del curs.
1.10.- INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ
Per dur a terme l’avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge emprarem els
següents instruments:



Observació directa sistemàtica.
Enregistrament en vídeo o càmera fotogràfica: són molt útils per veure les
actituds que apareixen de forma no controlada per part del mestre.
Observador extern: et presenta un punt de vista diferent.
Qualsevol activitat d’ensenyament-aprenentatge: ens aporten dades per a
l’avaluació sempre que prèviament haguem decidit quins aspectes avaluarem en la
seva realització.
Joc: ens proporciona informació de l’infant sobretot el l’aspecte relacional i
sociològic d’aquest.





1.11.- UNITATS DIDÀCTIQUES
Aquestes unitats didàctiques es treballaran de manera globalitzada i al llarg del curs, a
més faran referència a les tres àrees curriculars. Es treballaran al llarg de tot el cicle,
adaptant-ne els continguts a l’edat dels infants.
Distribució temporal de les unitats didàctiques:
De tot el curs:
o

La vida quotidiana a l´aula. “Les rutines”.

o

Feim matemàtiques.

o

El joc de la sorpresa.

o

Els tallers de cuina i experiments.

o

Berenatural. L´alimentació saludable.

o

Com et trobes? Educació Emocional.

o

Feim tradició.

o

Un món de contes.

o

Jocs de pati.

Trimestrals:.
o

Sa jaia Corema volta pel món.

EI PAULA TORRES


ANNEXOS

2.- UNITAT DIDÀCTICA 1: “la vida quotidiana dins láula”. Les Rutines
2.1.- JUSTIFICACIÓ
Les rutines són aquelles activitats que es fan de manera sistemàtica, regular i
periòdicament al llarg de la jornada escolar i al llarg dels dies. Es basen en la repetició
dáctivitats i ritmes en lórganització espacial i temporal de la classe.
Amb les rutines afavorim el llenguatge verbal i escrit, els infants han de reproduir
verbalment tot el procés de la rutina, han de cantar les cançons, han déscriure,... A més,
les rutines ajuden als infants a interioritzar láctivitat, a actuar amb autonomia, i a situar-se
en léspai i el temps. Per aquest motiu, ha de ser una feina diària i que ha hagut de ser
planificada i estar ben estructurada.
2.2.- TEMPORALITZACIÓ
Començam a treballar-les el segon dia que començam el curs i continuarem durant tot el
curs. Les anirem introduint progressivament.
Els encàrrecs els feim a primera hora del dematí, després de lássemblea, i els racons de
joc a la darrera sessió o quan els infants ho necessitin.
2.3.- OBJECTIUS DIDÀCTICS
-

- Afavorir láutonomia de línfant.
Fixar seqüències i maneres de fer per donar una seguretat a línfant (a través de
les rutines treballades).
Reconèixer qualque paraula, grafies i els noms dels companys.
Orientar-se en léspai i en el temps (espai aula i horari escolar).
Aprenentatge i reforç d´hàbits.
Respectar les normes de funcionament de les diferents rutines.
Mantenir el temps dátenció en la realització de les tasques quotidianes.
Respectar als companys i els materials.
Aprendre la seqüència de la rutina.
Respectar els torns.
Valorar la comunicació com a eina de relació amb els altres (escoltar, pactar,
decidir, opinar,...)
Utilitzar la llengua catalana com a llengua vehicular i de comunicació amb els
altres.
Afavorir el joc i les relacions amb els companys en un ambient agradable.

2.4.- CONTINGUTS
Coneixement de si mateix i autonomia personal:
-

Confiança en les pròpies possibilitats.
Els sentiments i emocions propis i dels altres.
Iniciativa per realitzar les rutines autònomament.
Autonomia en la realització de les rutines.
Hàbits relacionats amb el funcionament de les rutines.
Hàbits relacionats amb lórganització, constància, atenció i capacitat désforç en la
pròpia activitat.

EI PAULA TORRES


ANNEXOS

- Láutonomia.
- Les normes elementals de relació i convivència.
Coneixement de l’entorn.
- Responsabilitat i participació en les tasques de grup.
- Actitud dájut i col·laboració vers els altres.
- Interès per escoltar i prestar atenció als companys i mestra.
- Respecte cap els sentiments, emocions dels altres.
- Interès per participar en les petites responsabilitats de la vida quotidiana.
- Col·laboració i participació en les activitats organitzades a léscola.
- Respecte i cura del material.
- Respecte i cura dels diferents espais de láula.
- Respecte de les normes de convivència.
- Respecte en lórdre establert en els torns dels encarregats.
- Identificació i establiment de relacions entre els diferents coneixements.
- Orientació en els espais habituals, ús correcte dels racons i autonomia en la seva
utilització.
- Orientació en el temps.
- Ús correcte del material.
- Actuar segons lórdre establert de láctivitat.
- Hàbits relacionats amb el grup-classe.
- Vivències del temps amb les rutines quotidianes (dies de la setmana, mesos,
horari escolar,...)
- Els objectes dels racons.
- Les normes de funcionament de les rutines i dels racons.
Llenguatges: comunicació i representació.
- Expressió dels propis sentiments, emocions, opinions,...
- Actitud déscolta i interès davant les diferents rutines.
- Valoració i utilització dels diferents llenguatges com a mitjà déxpressió i
comunicació.
- Plaer pel joc simbòlic i la representació de rols.
- Plaer per cantar.
- Interès i esforç per comunicar-se en la llengua vehicular de léscola.
- Comprensió de les intencions comunicatives de láctivitat quotidiana.
- Participació activa en láctivitat encomanada.
- Utilització de la llengua vehicular a léscola.
- Resolució de problemes senzills de la vida quotidiana, amb lájut dels diferents
llenguatges.
- Participació activa en el joc simbòlic i en la representació de rols.
- Utilització de les diferents cançons significatives de les rutines.
- Potenciarem al màxim el llenguatge verbal i la realització autònoma o amb ajuda,
si cal, dáquestes rutines amb línfant amb nee.
- Conceptes matemàtics: relacionar, diferenciar, comptar, repartir, sumar, reconèixer
números,...La data.

EI PAULA TORRES


ANNEXOS

PGA 2013/14

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (20)

Similaire à PGA 2013/14

Similaire à PGA 2013/14 (20)

Plus de eipaulatorres

Plus de eipaulatorres (10)

PGA 2013/14