Moviment Obrer (2) Ideologia

El moviment obrer (2)
ELS FONAMENTS IDEOLÒGICS
Història Contemporània

Socialisme utòpic. Marxisme. Anarquisme

Empar Gallego, professora d’ Història i Geografia
http://historiaenpresent.blogspot.com/

SEGUR QUE HEU
VIST AQUEST
PINTURA ALGUNA
VEGADA
VOS HEU
PREGUNTAT
PER QUÈ APAREIX
IL.LUSTRANT “EL
MOVIMENT OBRER”
QUASI SEMPRE?

Il Quarto Stato

È ÉS,
U QU
SAB E
IFICA
È SIGN
QU

El moviment obrer (2) Les bases ideològiques

la
solem
Re
ta
pregun

Il Quarto Stato
de Giuseppe
Pellizza da
Volpedo, 1901
La obra, cuyo nombre ya es significativo (con el cuarto estado se refiere al
proletariado, aquel grupo que no tiene cabida en los otros estamentos).
Representa el creciente éxodo rural que llevó a muchos campesinos a las
grandes ciudades en busca de un trabajo y para huir de las condiciones
precarias de la actividad agraria. (Font Wikipedia)
rça del lproletariat t
de proletaria
ent, significa la fo
icament, significa la fo rça
Metafòr icam
Metafòr


Però, això no és tot.
La pintura va tindre resó
al ser utlitzada per
Bertolucci en la pel.lícula,
Novecento de 1976
La pel.lícula comença el 1901
quan coincidint amb la mort de
Verdi naixen al mateix temps
en la hisenda Berlinghieri dos
xiquets: Olmo Dalco (Gerard
Depardieu), d’origen humil i
descendent de treballadors de
la hisenda, i Alfredo
Berlinghieri (Robert de Niro),
net de patró (Burt Lancaster)

Vegem un fragment de la
pel.lícula

seqüència
de la part
final
de la
pel.lícula
Novecento

Bernardo
Bertolucci
1976

http://video.google.com/videoplay?docid=7138075370734068558


Podem analitzar l’ obra Il Quarto Stato,
utilitzant el recurs “Leer imágenes” (presentació de
Santillana Història del Mundo Contemporáneo 1 Bachillerato)

http://portal.sliderocket.com/AEFKR/3.Movobrer-Novecento-cartell-AIT
http://portal.sliderocket.com/AEFKR/3.Movobrer-Novecento-cartell-AIT


ELS FONAMENTS IDEOLÒGICS
DEL MOVIMENT OBRER


1. EL SOCIALISME UTÒPIC
s
socialilste s
socia iste
enats
n a ts
s
Els anom e les prrimeres
ls anom
E
p imere
n
ran les
es
utòpics fa ra iques crrtiques
tòpics fa
u
es c íítiqu
ò
teòrriqu
lexions
eflexions te nseqüències
ies
rref
o nseqüènc ció
amb les c o ustrraliliza ció
amb les c d ust i ia ttza
in
la in d
ocials de la
cials de
so
s

la
s perrcrrear la
pe c ear
i iprrojectes
p ojecte
al
societtatide al
socieat ide


“Así como nosotros no formamos más que una sola
sociedad, un pueblo, una sola familia, del mismo modo
nuestro territorio, con sus minas subterráneas y sus
construcciones superiores, no forma más que un DOMINIO,
que es nuestro dominio social. Todos los bienes muebles de
los asociados, en unión con todos los productos de la tierra
y de la industria, componen un solo Capital social. Este
dominio y este capital sociales pertenecen indivisiblemente
al Pueblo, que los cultiva y los explota en común, que los
administra por sí mismo o por sus mandatarios, y que
participa igualmente de todos los productos. [...] Siendo
todos los icarianos asociados e iguales [...], todos deben
ejercer una industria y trabajar el mismo número de horas,
pero toda su inteligencia se aplica a encontrar cuantos
medios hay posibles para disminuir el trabajo, hacerlo
variado, agradable y sin peligro. Todos los instrumentos de
trabajo y las materias primitivas [sic: materias primas] son
suministradas por el capital social, así como todos los
productos de la tierra y de la industria son depositados en
ear
rrear almacenes públicos.”
r cc
prrojectespe r l
pojectes pe ea l
E. Cabet, Viaje por Icaria (1840)
a
t
la ssocietatid e
la ocieta id



ea
r crearr
ojectes pe cr
prrojectespe r l
p
a
t ea l
la ssocietatid e
la ocieta id


ea
r crearr
ojectes pe cr
prrojectespe r l
p
a
t ea l
la ssocietatid e
la ocieta id

New Lanark



Charles Fourier

r
ea
tes pe crea r
ojecctesperr cr
prroje
p
a
t eal l
la ssocietatid e
la ocieta id


TEXT HISTÒRIC. Els falansteris
“El treball societari per exercir una atracció tan forta sobre el poble
haurà de ser completament diferent de les formes repugnants que
ens el fan tan odiós en l’estat actual. Caldrà que la indústria
societària, perquè esdevinga atractiva, compleisca les set
condicions següents:
1. Que cada treballador associat siga retribuït per dividend i no per
salari.
2. Que cadascú, home, dona, o xiquet, sigua retribuït en proporció a
les tres facultats, capital, treball i talent.
3. Que les sessions industrials siguen canviades unes vuit vegades
al dia ja que l’entusiasme no es pot mantenir més d’una hora i mitja
o dues hores en l’exercici d’una funció agrícola o manufacturera.”
CH. FOURIER L’harmonia universal i el falansteri, 1804.



Proudhon
r
ea
tes pe crea r
ojecctesperr cr
prroje
p
a
t eal l
la ssocietatid e
la ocieta id


TEXT HISTÒRIC. El mutualisme
proudhonià
“Nosaltres, productors associats, no tenim necessitat de l’ Estat. [...]
No volem més govern de l’home sobre l’home, no més explotació
de l’home per l’home. El socialisme és el contrari del
governamentalisme. Volem que les mines, els canals, els
ferrocarrils siguen lliurats a les associacions obreres i que aquestes
els exploten sota la seua pròpia responsabilitat. Volem que
aquestes associacions siguen una federació, unides pel vincle
comú de la república democràtica i social.”
Existeix el mutualisme quan en una indústria els obrers, en lloc de
treballar per a un empresari que els paga i es guarda la seua
producció, treballen els uns pels altres i comparteixen una
producció comuna de la qual es reparteixen els beneficis. Sols la
federació pot donar satisfacció a les necessitats de les classes
laborioses i resoldre el conflicte entre el capital i el treball.”

PROUDHON, P. J. Idea general de la Revolució, 1851


SOCIALISTES UTÒPICS

MODEL D’ORGANITZACIÓ SOCIAL
ALTERNATIU A LA SOCIETAT
CAPITALISTA

Saint-Simon
Fourier
Owen
Proudhon
PUNTS EN COMÚ DEL SOCIALISME UTÒPIC:


2. EL MARXISME I LA SEUA INFLUÈNCIA

“Els filòsofs no han fet altra
cosa que interpretar el
món de diverses formes,
però del que es tracta és
de transformar-lo”
Karl Marx


Es denomina marxisme o socialisme
científic a la ideologia elaborada per
Karl Marx i Friedrich Engels


obres més destacables per la
seua trascendència

El Capital, 1867
El Manifest Comunista,1848


Després d’estudiar als filòsofs alemanys (Hegel,
Feurbach) i als economistes clàssics (Smith, Ricardo),
Marx formula en els seus escrits una nova concepció del
món basada en la crítica al sistema capitalista, al que veu
condemnat a desaparéixer per les seues pròpies
contradiccions i per l’ acció del proletariat que, després
d’aconseguir el poder, aspirarà a crear una societat sense
propietat privada, sense explotació i per tant, sense
classes.


amb la publicació,
juntament amb Engels,
del Manifest Comunista les
seues teoríes tenen una
gran repercusió en les
masses obreres

De l’aportació teòrica del socialisme científic o marxisme
destaquen tres idees principals que no es poden deslligar
El materialisme
històric i la lliuta
de classes com
motor del canvi
social en la
història (anàlisi del
passat)

La crítica de
l’economia
capitalista i la
determinació de la
causa de
l’explotació obrera:
la plusvàlua (anàlisi
del present)

La conquesta del proletariat del poder polític
(revolució proletària) i l’establiment de la societat
comunista sense classes socials (projecte de futur)

1. EL MATERIALISME HISTÒRIC ii LA
1. EL MATERIALISME HISTÒRIC LA
LLUITA DE CLASSES
LLUITA DE CLASSES



VEÏEM CÓM
VEÏEM CÓM
ANALITZA MARX LA
ANALITZA MARX LA
HISTÒRIA DE LA
HISTÒRIA DE LA
HUMANITAT II
HUMANITAT
QUINA ÉS LA CAUSA
QUINA ÉS LA CAUSA
DELS CANVIS
DELS CANVIS



TEXT HISTÒRIC. El marxisme
“Tota la història de la societat humana, fins avui, és
una història de lluita de classes. Lliures i esclaus,
patricis i plebeus, barons i serfs de la gleva, mestres
i oficials, en una paraula, opressors i oprimits,
sempre enfrontats, obstinats en una lluita
ininterrompuda, de vegades oculta i d’altres franca i
oberta, en una lluita que condueix en cada etapa a
la transformació revolucionària de tot el règim social
o a l’extermini de les dues classes bel·ligerants. “
Marx, K. I Engels, F., Manifest comunista, 1848

Marx analitza la història de la humanitat com una
succesió de modes de producció (sistema econòmic) i
d’ explotació i dominació d’ unes classes per altres
(opressors i oprimits)
Les relacions de producció (tipus de relació entre amo
i esclau, senyor i serf, capitalista i obrer) en la societat
esclavista, feudal i capitalista respectivament
determinaria l’ apropiació de l’excedent- i és l’ origen
de les desigualtats socials i de la lluita de classes.

El pas d’ un sistema a una altre es produiria quan
l’antagonisme entre les classes acabaren destruint-lo
mitjançant una revolució

Així, la lluita de classes (antagonisme social) és el
motor de la història perquè provoca la
transfomació revolucionària de la societat
QUIN ÉS
QUIN ÉS
L’ANTAGONISME DE
L’ANTAGONISME DE
CLASSE EN LA
CLASSE EN LA
SOCIETAT
SOCIETAT
CAPITALISTA?
CAPITALISTA?
PER QUÈ?
PER QUÈ?


2. LA CRÍTICA DE L’ ECONOMIA
2. LA CRÍTICA DE L’ ECONOMIA
CAPITALISTA I ILA PLUSVÀLUA
CAPITALISTA LA PLUSVÀLUA

La societat industrial es
fonamentaria en l’ explotació
dels obrers pels capitalistes
burgesos

La PLUSVÀLUA seria la
causa del procés
d’acumulació de capital
(enriquiment) de la
burgesia i de
l’explotació dels obrers

És l’ apropiació del capitalista de part de producte produit amb el
treball de l’obrer (diferència entre el valor de la producció i el salari)
En el modus de producció capitalista, hi ha un nou antagonisme de
classe: nous opressors (burgesia propietària dels mitjans de producció)
i oprimits (proletariat) per la desigual apropiació de l’excedent

Transformació revolucionària de la societat


CÓM ES
CÓM ES
PRODUEIX EIXA
PRODUEIX EIXA
TRANSFORMACIÓ
TRANSFORMACIÓ
REVOLUCIONÀRIA
REVOLUCIONÀRIA
?
?



TEXT HISTÒRIC. El marxisme
“El primer pas de la revolució obrera serà la
conquesta del poder pel proletariat. Un vegada al
poder, el proletariat anirà desposseint a poc a poc la
burgesia de tot el capital i de totes les seues altres
propietats, que passaran a mans de l’Estat. “
Karl Marx ii Friedrich Engels, Manifest Comunista
Karl Marx Friedrich Engels, Manifest Comunista
(1848)
(1848)


3. LA REVOLUCIÓ PROLETÀRIA II
3. LA REVOLUCIÓ PROLETÀRIA
LA SOCIETAT COMUNISTA
LA SOCIETAT COMUNISTA
La supressió de l’opressió
(canvi de la condició social) ha
de superar-se amb la conquesta
del poder
Establiment d’una dictadura transitòria
del proletariat
L’ Estat passa d’estar al servei de la
burgesia a servir al proletariat

Per a la conquesta del
poder és necessari que
el proletariat
s’ organitze en partits
de classe obrera

Desaparició de la plusvàlua (causa de l’explotació)
Una vegada desmantellat el sistema econòmic
capitalista, l’ Estat ja no és necessari
Desaparició de l’Estat
Societat comunista: col.lectivització dels mitjans de producció

Societat sense
classes, sense
opressors ni
oprimits
(igualtat),
sense Estat
(cap classe
l’utilitza com
mitja
d’opressió),
sense
antagonismes



Aquestes idees influiren en el moviment
Aquestes idees influiren en el moviment
obrer internacional, amb la creació de
obrer internacional, amb la creació de
l’AIT ii de partits polítics de classe
l’AIT de partits polítics de classe
obrera, diferenciats dels partits
obrera, diferenciats dels partits
burgesos, ii que postulaven una societat
burgesos, que postulaven una societat
comunista
comunista


L’ A.I.T. o Primera Internacional va
ser fundada a Londres el 1864 per
intel.lectuals i obrers europeus.
Sota l’impuls de Marx i Engels,
postulava la unió dels obrers de
tots els països.
El lema de l’AIT fou
“Proletaris de tot el món, uniu-vos!”
la frase amb que acabava el
Manifest Comunista.


3. L’ANARQUISME
PRINCIPALS PENSADORS

Proudhon

M. Bakunin

Kropotkin


3. L’ANARQUISME










L’anarquisme no té un cos doctrinari tan homogeni com
l’ elaborat per Marx i Engels per al socialisme marxista.
Darrere de l’anarquisme trobem un seguit de propostes
diferents i poc connectades entre si, que responen al
pensament individual dels seus ideòlegs.
La principal font d’inspiració de les idees
llibertàries seria, a la primera meitat
del segle XIX, l’obra del francès
Proudhon.
Una part del moviment obrer estigué
fortament influït pel seu pensament.
Proudhon va ser el primer a afirmar que “la propietat és
un robatori” i va criticar la democràcia liberal burgesa,
el paper de l’Estat i les organitzacions polítiques.

3. L’ANARQUISME

PRINCIPI
creença en la capacitat de
l’individu en aconseguir la
seua llibertat i establir una
societat igualitària


3. L’ANARQUISME
Rebuig de la societat
capitalista basada en la
propietat privada i en
l’explotació dels
treballadors

defensa de la propietat
col.lectiva dels mitjans de
producció

Rebuig de l’autoritat i
negació de l’Estat, al que
consideren una forma
d’opressió per a la llibertat
humana.
proposen la seua
destrucció i substitució per
un model social de
col.lectivitats (comunes)
federades lliurement

Defensa de l’ espontaneïtat de les masses,
l’individualisme i l’acció directa.
Rebutgen la jerarquia i propugnen la democràcia directa

La revolució no hauria d’estar dirigida per cap partit,
sinó per l’alçament espontani del poble

3. L’ANARQUISME

TEXT HISTÒRIC. L’ anarquisme

L’anarquisme, segon Kropotkin

“Nosaltres volem la llibertat i creiem impossible
l’existència, al mateix temps, de poder i de llibertat.
El mal, als ulls dels anarquistes, no està en la forma
de govern. Està en la idea mateixa de govern, en el
principi de l’autoritat en si.
Els anarquistes ens proposem d’ensenyar al poble a
viure sense govern. El poble també aprendrà a
prescindir dels propietaris, ja que no hi ha llibertat
sense igualtat.”
Declaració de Piotr Kropotkin davant un tribunal de
justícia (1883)

3. L’ANARQUISME

Text històric. L’anarquisme

El rebuig a les autoritats, segon Bakunin

“No pedimos nada mejor que ver a los hombres dotados de un gran
saber, de una gran experiencia, de un gran espíritu y de un gran
corazón sobre todo, ejercer sobre nosotros una influencia natural y
legítima, libremente aceptada, y nunca impuesta en nombre de alguna
autoridad oficial cualquiera que sea, terrestre o celeste. Aceptamos
todas las autoridades naturales y todas las influencias de hecho,
ninguna de derecho; porque toda autoridad o toda influencia de
derecho, y como tal oficialmente impuesta, al convertirse pronto en una
opresión y en una mentira, nos impondría infaliblemente, como creo
haber demostrado suficientemente, la esclavitud y el absurdo.
En una palabra, rechazamos toda legislación, toda autoridad y toda
influencia privilegiadas, patentadas, oficiales y legales, aunque salgan
del sufragio universal, convencidos de que no podrán actuar sino en
provecho de una minoría dominadora y explotadora, contra los
intereses de la inmensa mayoría sometida.
He aquí en qué sentido somos realmente anarquistas”.
Mijail Bakunin: Dios y el Estado. 1882


3. L’ANARQUISME

QUINES SÓN LES
QUINES SÓN LES
SIMILITUDS II LES
SIMILITUDS LES
DIFERÈNCIES ENTRE EL
DIFERÈNCIES ENTRE EL
MARXISME II
MARXISME
L’ANARQUISME?
L’ANARQUISME?


des
es
onttutililiza d
n uti ttza
Fo
F





Algunes imatges utilitzades provenen de deviantart.com
Alguns textos i explicacions provenen de blogs i webs d’Història
Si les/els propietaris desitgen que no figuren en aquesta presentació amb
finalitat educativa, sols han de comunicar-m’ho i les eliminaré.
Gràcies

Moviment Obrer (2) Ideologia

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (20)

En vedette

En vedette (20)

Similaire à Moviment Obrer (2) Ideologia

Similaire à Moviment Obrer (2) Ideologia (20)

Plus de Empar Gallego

Plus de Empar Gallego (20)

Moviment Obrer (2) Ideologia