2. Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino
Inscripció amb el nom sencer de la ciutat
3. Per què va ser fundada a la franja litoral
entre dues ciutats grans com Empòrion i
Tàrraco?
Perquè era una zona estratègica, amb molt bona
comunicació amb l'interior i permetia el control del
comerç de les platges del riu Llobregat. I, posats a
buscar la seguretat, què millor que dalt d'un
promontori d'uns 12 metres d'altura que a l'edat
mitjana es va anomenar mont Tàber.
Una terra fèrtil, recursos miners i abundància de
productes del mar constituïen la riquesa de Bàrcino.
Això sense comptar el control del riu Llobregat. Així,
doncs, cal que ens imaginem un port al Llobregat
amb un trànsit intens.
asos romans
4. Els habitants de Bàrcino
En un primer moment, la colònia de Barcino
fou poblada per legionaris llicenciats de les
guerres càntabres, lliberts que provenien de
la província Narbonense i per colons de la
península itàlica.
Completaven el conjunt ciutadà de la colònia
comerciants, funcionaris, militars, artesans,
obrers i un bon nombre d'esclaus.
Els habitants estaven dividits en tres
categories: els ciutadans (per naixement o
per elecció), els residents i els forasters.
Només els dos primers si tenien cinc anys de
residencia podien exercir càrrecs públics.
Hi havia vuit classes socials: senadors,
cavallers, militars, magistrats, municipals,
ciutadans, lliberts i esclaus.
bust masculí (MHC)
12. Es pot visitar un barri de tallers i indústries de transformació, entre els
quals hi ha una fullonica i una tinctoria del segle II dC, tallers on es
rentava la roba i es tenyien els draps o les peces de roba utilitzades.
També es pot visitar una cetaria, factoria del segle III dC, dedicada a
salar el peix i a elaborar-ne salses derivades, com el garum. El
recorregut arqueològic permet d’entrar en una instal·lació vinícola i veure
com s’elaborava el vi durant la segona meitat del segle III dC.
fullonica (bugaderia)
14. En un moment del segle IV dC,
la muralla es va refer amb la
juxtaposició d'un nou cinturó a
l'exterior de l'antic mur, que en
doblava el gruix (de 2 a 4
metres) i l'afegit de 78 torres de
tres formes diferents: cilíndrica
(a banda i banda de les portes),
polièdrica (només tenim la de
l'edifici de la Pia Almoina) i
quadrangular. Entre les torres
hi havia panys de muralla llisos,
possiblement acabats en
merlets per protegir el pas de
ronda, i l'espai entre els dos
cinturons de pedres es va
omplir amb materials
procedents de les antigues
necròpolis extramurs.
22. A Barcino també hi havia unes termes al forum. Se sap que les va fer
construir, l´any 125 dC, la família Minici Natal, en un terreny seu. En una
làpida de marbre que es troba al Museu Arqueològic de Montjuïc ens
explica tot això. S´han localitzat aquestes termes sota l´actual plaça de
Sant Miquel, tot just davant del nou edifici d´oficines de l´Ajuntament,
però no és possible veure-les perquè després d´haver-les excavat, les
van tornar a enterrar.
inscripció (MHC)
23. Fora de la ciutat, a cada costat de la porta
d’entrada a la colònia per la banda de
mar, es van construir entre mitjan segle i i
principis del segle II dC dues termes
públiques. Aquests dos nuclis termals
devien ser per a homes i per a dones. En
trobar-se properes al mar, és possible
que alguna de les piscines d’aquestes
termes fos d’aigua salada. Aquestes van
ser abandonades al segle IV.
Del conjunt termal només es conserven la
piscina de la sala freda i les restes
d’alguna estància, però en el seu origen
tenia més de 1.500 m2. Les seves
dimensions mostren la importància que
tenien el tràfic portuari i les activitats
mercantils. Els usuaris de les termes
suburbanes eren, majoritàriament,
mariners, viatjants i comerciants, que les
utilitzaven també com a lloc de trobada.
atlant (MUHCI)
24. Luci Minici Natal va néixer a Bàrcino el 96 dC. La
carrera política (cursus honorum) de Minici va
començar als divuit anys, durant el regnat de l
´emperadorTrajà. Immediatament després de la
mort de Trajà, segueix un període d’estancament
durant els primers anys del govern d’Adrià, però al
cap d'un temps reprèn la seva carrera amb aquest
emperador fins a ascendir a les responsabilitats
més elevades amb Antoní Pius.
Tot i així, si avui recordem Luci Minici Natal no és perquè hagués gaudit
de la confiança de tres emperadors i exercís alts càrrecs a Roma i a
diverses províncies, sinó per un fet més anecdòtic: és l’únic "barceloní"
que se sap que va participar -i a més va vèncer- en els Jocs Olímpics de
l’antiguitat.
En efecte, consta la seva victòria en la cursa de carros durant els 227ens
Jocs Olímpics (129 dC.), quan ja havia assolit la categoria de pretor. Ara
bé, la seva participació no degué ser pas com a auriga sinó com a
propietari de la quadriga i dels cavalls.
genet (MUHCI)
26. Emplaçament
L'emplaçament estratègic i
les possibilitats defensives
de l'actual Lleida la va fer
propícia a ser la capital
d'un ampli territori: situada
en un encreuament de
camins, amb el riu Segre
com una important via de
comunicació, des del Turó
de la Seu Vella es domina
tota la plana del Segrià.
28. Fundació i status
Les restes més antigues de
construccions romanes són datades a
finals del segle II a.C., però la fundació
de la ciutat probablement s'ha de situar
a l'inici del segle I a.C. A l'època
d'August va obtenir el títol de
municipium i, va ser monumentalitzada.
Ilerda, que pertanyia al districte judicial
(conuentum) de Cesaraugusta, l'actual
Saragossa, era una ciutat de pas entre
la costa i l'interior de la península.
Restes de la muralla ►
29. La resistència a Roma
En començar la segona guerra púnica els
cabdills ilergets Indíbil i Mandoni eren aliats
d'Anníbal, que va reclutar guerrers ilergets
per a la seva expedició contra Roma. Però
després els dos caps van establir un pacte
amb Publi Corneli Escipió, fins que van
encapçalar una revolta dels ilergets i altres
pobles contra els romans (206-207) per les
elevades exigències econòmiques
imposades pels romans. La revolta va ser
esclafada, Indíbil mort en combat i Mandoni
executat.
Escultura en honor d´Indíbil i Mandoni
30. La batalla d´Ilerda
Diverses fonts clàssiques es referereixen a
Ilerda, en especial a propòsit de la batalla que
s'hi va produir entre Cèsar i els partidaris de
Pompeu (49 a.C.), descrita pel mateix Cèsar en
el De bello ciuili. No obstant això, fins a les
excavacions arqueològiques de les últimes
dècades, la ciutat romana, soterrada sota les
construccions posteriors, no ha començat a
sortir a la llum.
Gneu Pompeu el Gran
►
31. Restes romanes
La muralla abastaria tot el Turó de la Seu
Vella i la part baixa fins a l'antic curs dels rius
Segre i Noguerola, amb una extensió total de
23 hectàrees. La difícil topografia del nucli
urbà, amb una part alta escarpada i una part
baixa enclavada en el marge entre el
promontori i els dos rius, va condicionar en
gran mesura la seva estructura, allunyada per
força dels cànons de les fundacions romanes.
El sector més dinàmic de la ciutat
correspondria a l'extrem est de la ciutat, on
s'eixamplava el terreny pla.
Fragments de les muralles romanes ►
32. Termes
On hi devia haver la cruïlla del
Cardo Maximus i del Decumanus
Maximus s'alçaven unes grans
termes públiques bastides al
segle II d.C., l'edifici més notable
descobert fins a aquest moment i
que, tal vegada, va mantenir la
seva funció, d'una manera o
altra, fins a la Lleida musulmana.
Termes romanes ►
http://youtu.be/7WqG5CRZPuY
33. El fòrum estaria situat, segons les
hipòtesis formulades fins ara, cap a
l'altre extrem de la ciutat, a prop del
pont antic (potser a l'actual plaça de
Sant Joan).
Altres restes corresponen a una
domus del segle I dC. Ubicada sota l
´auditori Enric Granados, va ser
descoberta entre els anys 1984 i
1987. Sembla ser que les seves
dimensions eren molt grans.
Restes d´una domus sota l´auditori Enric Granados
34. Un dels detalls urbans més antics i interessants que
podem gaudir caminant per Lleida és la làpida que hi ha
al número 19 del carrer la Palma, a l’altura del primer
pis, per sobre de dues finestres tardogòtiques d’una
façana monumental. La làpida ens recorda una de les
dones que habitaren Ilerda durant el segle I, la qual pels
seus mèrits aconseguí superar la seva condició
d’esclava del seu senyor Luci.
Aquesta lliberta es deia Afrània Crhocale i la inscripció
que està encastada a la casa del carrer de la Palma fou
feta per guardar la seva memòria, cosa que
veritablement ha estat aconseguida, ja que 1.900 anys
després estem parlant encara d'ella. Tanmateix, no
coneixem res més d’aquella senyora i sabem de la seva
existència gràcies a un home del nostre renaixement, el
qual entusiasmat per les coses romanes va posar
aquella inscripció llatina a la façana de la seva casa,
bastida al segle XVI i que esdevé la més interessant de
totes les que ara es conserven al carrer de la Palma; era
l'Onofre Cerveró.
La inscripció diu: AFRANIA
L·L
CROCAL·LE
S
L’última S s’ha de prendre com a inicial de SIBI. S’observa una error del gravador, que a la tercera línia va alterar l’ordre
de les lletres HR, i va escriure CRHO en lloc de CHRO. La inscripció diu així: Afrania Chrocale, lliberta de Luci, es va fer
aquest sepulcre per a ella mateixa. La lliberta seria grega, ja que Chrocale és un cognomen grec, que significa “de color
safrà”.
35. Decadència
Durant el segle III d.C. Ilerda
degué patir una forta crisi, atès
que, segons demostra
l'arqueologia, s'abandonaren molts
edificis.
El 449 els sueus i bagaudes van
atacar la ciutat, que, tanmateix, es
va refer.
Ruta per la Ilerda romana Monument a Juli Cèsar
