Franquisme. Primera part.

Espanya
sota el
franquisme
1939-1975
Primera Part
Lourdes Escobar
2n Batx. Institut Josep Pla

Què és el franquisme
• El franquisme, o dictadura de Franco,
va ser el règim polític vigent a
Espanya entre 1939 i 1975, basat en
el lideratge del General Francisco
Franco Bahamonde. Aquest règim s’
imposa a Espanya després d’ una
cruenta guerra civil.

Qui era Francisco Franco
 El Ferrol, 1892 - Madrid, 1975
 Militar, l'any 1926 el rei Alfons
XIII el convertí en el general més
jove de tota Europa
 Durant el govern de la II
República fou l’ encarregat de
sofocar les revoltes del 34
 Sospitós de conspiració, al 1936
es destinat a les Illes Canàries, i
va començar el Cop d’Estat contra
la República Espanyola el 17 de
juliol de 1936, a Melilla
 El 18 de juliol estava al Marroc, i
allí va començar la Guerra Civil
Espanyola

La dictadura franquista
Què és una dictadura
• La dictadura (del llatí dictatra) és una forma de
govern en la qual el poder es concentra entorn de
la figura d'un sol individu (dictador), generalment a
través de la consolidació d'un govern que es
caracteritza per una absència de divisió de poders,
una propensió a exercitar arbitràriament el
comandament en benefici de la minoria que la
recolza, la inexistència de cap consentiment per
part dels governats i la impossibilitat que a través
d'un procediment institucionalitzat l'oposició arribi
al poder.

Dictadures a Europa 1933-1945
El Feixisme i el Nazisme, connexions amb el Falangisme a Espanya
• Feixisme: Ideologia política totalitària d’origen italià, basada en l’exaltació de la persona en
cap o dictador, que lidera un grup selecte de persones que l’ajuden a dur a terme aquest
ideal, és militarista i expansionista
• Nazisme: Ideologia política provinent del Nacionalsocialisme alemany, basada en
l’autoritarisme, expansió militar i que exaltava la puresa de la raça ària.
• Falangisme: Organització política fundada per José Antonio Primo de Rivera el 1933, amb
una ideologia basada en el feixisme italià, i el nacionalsindicalisme, i que protegia la tradició
religiosa espanyola i volia recuperar l’Imperi Espanyol

Fonaments ideològics, socials i polítics
• Concentració del poder en Franco: adhesió absoluta. Tots els càrrecs de l’
Estat li han de jurar fidelitat. No existeix separació de poders. Franco és:
cap d’ Estat, cap de govern, cap de l’ únic partit polític (Falange Española
Tradicionalista i de las Jons).
• Anticomunisme: es va reforçar a partir de 1945, amb la 2a guerra mundial i
l’ apropament als EEUU.
• Antiparlamentarisme i antiliberalisme: contrari a les llibertats polítiques.
Hi ha un únic partit: Falange Española Tradicionalista y de las Jons, una
única organització sindical : Central Nacional Sindicalista (CNS) i una
associació que aplega a la joventut des dels 7 anys (Frente de Juventudes),
La Secció Femenina, el Sindicato Español Universitario. Tot i existir unes
Corts (1942), aquestes tenen escasses atribucions, simple òrgan deliberant
format per addictes al règim.
• Nacionalcatolicisme: l’Església va legitimar el franquisme, va dominar la
moral i l’educació, i proporciona la doctrina ideològica al franquisme.
Censura, moralitat, puritanisme, persecució de la homosexualitat, bateig
obligatori, obligatorietat d’ assistir a cerimònies... En l’ àmbit familiar es va
imposar el model patriarcal.

• Defensa de la "unitat de la Pàtria“: eliminació
de les autonomies de les regions, imposició del
castellà i prohibició del català, basc i galleg.
• Tradicionalisme: idea d’Espanya basada en un
passat adulterat, Reconquesta, Els reis catòlics,
Imperi, defensa del Catolicisme...
• Militarisme: preponderància social de l’estament
militar (desfilades,
uniformes, himnes, bandera).
• Trets feixistes: símbols i uniformes, exaltació
del “Caudillo” (cabdill), violència com a medi
polític, salutació feixista, control estatal de l’
economia i la propaganda. Censura. Paper
secundari de la dona

EL codi civil consagrava la inferioritat
jurídica de la dona a la qual per
treballar, s’ exigia un permís del pare
o del marit. Va quedar reclosa a la
llar, orientada al matrimoni i la
família. A l’ educació universitària i
professional tenia difícil accés.

Els 4 grans períodes de la dictadura:
1. Primer període: 1939-1953. Autarquia econòmica i aïllament
internacional. Etapa blava, els militars són substituits per
falanguistes.
2. Segon període: 1953-1959. Postguerra (2ª GM), reconeixement
internacional del règim, i inicis de liberalització econòmica.
Allunyament del falangisme més dur. Canvi d’ imatge
3. Tercer període: 1959-1973. Són els anys del "miracle" econòmic
espanyol.Desarrollisme. Són anys d’ una tímida obertura , del govern
dels tecnòcrates i els reformistes.
4. Quart període: 1973-1975. Els últims anys del franquisme són anys
de crisi, tan política com econòmica.

Autarquía i recessió econòmica Abandonament progressiu
de l’autarquia
Expansió econòmica (1959-1973) Depressió

Primer període. La Repressió
 El nou estat: règim totalitari
 Repressió política i cultural, eliminació de qualsevol signe de manifestació
democràtica i d’oposició als principis ideològics franquistes. Es persegueix a
totes aquelles persones que havien lluitat contra l’ exèrcit franquista i
també a aquelles que havien tingut una trajectòria professional o social
que no s’adeia amb el nou règim. Es va dur una veritable depuració de les
institucions.
Comunistes, anarquistes, socialistes, “separatistes”, funcionaris de la
República, líders sindicals... Es persegueix tan per motius polítics com
religiosos.
 Llei de responsabilitats polítiques de 1939, Llei de repressió contra la
maçoneria i el comunisme 1940, Llei de seguretat de l’ estat. Van servir
per depurar, empresonar, acomiadar i matar a milers de persones. El TOP,
el tribunal d’ ordre públic va ser el braç executor.
 Les mesures repressives s’ acompanyaren de confiscacions i espoliació del
patrimoni.

»
» Camp de concentració de Fyfees . Tenerife
 Es calcula en 280.000 el nombre de presos polítics, confinats a presó, en
camps de concentració i batallons de treball al 1940. La fam, l’ amuntegament,
les pèssimes condicions higièniques… van conduir a la mort de molts
pressoners.
 S’ ha calculat que el nombre de jutjats a Catalunya debia ser d’ uns 40.000
entre 1939 i 1945.
 D’ executats per raons polítiques es parlar d’ entre 150.000 i 50.000
persones a tota Espanya durant la postguerra.
El puerto de Santa María. Cadis

http://www.youtube.com/watch?v=zcmO6rzGQ2U&feature=related
http://www.historiasiglo20.org/HE/texto-ley1940.htm

Penal de Burgos
Montilla, Córdoba.
Construcció del ferrocarril Santander-
Mediterráneo i el túnel de La Engaña.

A Catalunya destaca, d’ entre la repressió immediata l’ execució de
Luís Companys. Detingut a França pels alemanys el 1940, lliurat a
Franco, jutjat i executat al castell de Montjuic el 15 d’ octubre d’
aquell mateix any.
Anar a Catalunya sota el franquisme. Últim apartat.

L’ estructura del nou estat. Les lleis fonamentals
 L’ estat es va dotar d’ unes lleis polítiques bàsiques per organitzar-se. El
procés va començar al 36 i va concloure al 66 amb la Llei Orgànica de l’
Estat.
 1938: Fuero del Trabajo.
 Fuero de los Españoles de 1945: inclou deures i drets essencials que
només es podien exercir quan no anessin en contra del règim.
 Ley de Referèndum Nacional de 1945: contemplava sotmetre a
referèndum lleis concebudes pel dictador.
 Ley de Sucesión a la Jefatura del Estado de 1946: Espanya era
definida com un estat catòlic, social i representatiu que es constituïa en
regne. Franco tenia poder vitalici i capacitat per nomenar el seu successor.
Lligades a aquesta llei es creen dues noves institucions: Consell de
Regència (facilitar la successió a la mort del dictador) i el Consell del
Regne ( òrgan consultiu).
 1958: Ley de Principios del Movimiento Nacional, va instituir el
Movimiento Nacional com a únic partit i va establir que tot els càrrecs
civils o militars havien de ser membres.

 El franquisme rebutja el sistema democràtic basat en la voluntat popular, en el sufragi i en la
separació de poders. Inspirant-se en el model italià crea un estat corporativista on la
família, el municipi i el sindicat es converteixen en les unitats bàsiques de representació
superiors als partits. Democràcia orgànica
 1942: Llei constitutiva de les Corts, òrgan de participació del poble espanyol en les tasques
de l’ Estat. Els membres, els procuradors, són designats pel poder, també hi ha alcaldes ,
rectors d’ universitats, membres de l’ Església, representants dels caps de família i dels
sindicats. Aquestes Corts no eren democràtiques,
no tenien poder legislatiu, només col·laborava
amb el cap d’ Estat.
 En el pla territorial el poder es transmetia per mitjà dels
governadors civils de les províncies i els governadors militars.
Els alcaldes eren escollits pels governadors civils.
 Un altra poder de l’ estat van ser els sindicats verticals,
Organización Sindical Española, OSE. La Llei d’ unitat sindical
de 1940 integrava en un mateix sindicat a empresaris i
treballadors, organitzats per branques de producció. L’ estat
dictava les condicions laborals (salaris, durada de la jornada
laboral, vacances, permisos... Sense cap tipus de negociació
col·lectiva. Les condicions de treball eren extremes i els
beneficis empresarials molt alts. A 1945 apareix la figura de l’
enllaç sindical escollit pels treballadors per defensar el seus
interessos.

Organització de l’ Estat franquista

Corts franquistes
Franco anuncia la Ley de Sucesión
de la Jefatura del Estado que
seria votada en referèndum pel
poble español el dia 6 d’ Abril de
1947 i aprobada per una gran
majoria (90%).
http://www.youtube.com/watch?v=FpEdOXlXzvI&feature=
related Llei de successió de l’ estat

 En esclatar la Segona Guerra Mundial Espanya es
declara inicialment neutral tot i les simpaties vers
Alemanya. L’ entrada d’ Itàlia provoca un canvi i
Espanya passa a ser país no bel·ligerant. No
participarà a la guerra però te clares simpaties per
les potències de l’ Eix. Ramón Serrano Suñer, cunyat
de Franco, va tenir un gran paper en les relacions
amb les potències feixistes.
 Col·laboració: enviament de tropes al front alemany
(la División Azul), utilització dels ports i aeroports
espanyols, enviament de matèries primeres (minerals)
i treballadors...
 El 23 d’ octubre de 1940 Hitler i Franco s’
entrevisten a Hendaia. Sembla que Franco vol entrar
en la guerra però les seves exigències són moltes:
aliments, territoris (Gibraltar, enclaus africans),
armament... Hitler mostra poc interès per una
Espanya en situació de ruïna.
Primer període: Política exterior durant la Segona Gran Guerra
Acomiadament als voluntaris de la División Azul a l’
estació del Nord a Madrid. Marxen cap a Leningrad

Marxa sobre Leningrad de
la División Azul
El 12 de febrer de 1941 Franco s’
entrevistà amb Mussolini a Bordighera,
però tampoc es va concretar res.
Les derrotes de l’ eix fan que Espanya
torni a l’ estatus de neutral al 43.
La derrota alemanya va obligar a
Franco a marcar distàncies si volia
sobreviure. Catòlic, conservador i
anticomunista.
http://www.youtube.com/watch?v=kOqWj7i23lY&feature=player_embedded#at=44

 Espanya no es admesa en les Nacions Unides. S’ obre una etapa de rebuig i
aïllament.
 França tanca la frontera amb Espanya.
 L’ any 1946 l’ ONU recomana la retirada dels ambaixadors
 d’ Espanya, de manera que el règim queda aïllat. La condemna
internacional es presentada com una maniobra estrangera per
desprestigiar Espanya.
 Només rep ajuda d’ alguns països com Argentina o Portugal.
 L’any 1948 el govern nord- americà exclou Espanya del Pla Marshall iniciat
al 47.
 Al 49 va ser exclosa de
l’ organització militar OTAN.
Eva Perón a Espanya. 1947
Primer període: 1939-1951. Política exterior . El final de la guerra
https://www.youtube.com/watch?v=cbsOAAX
WIn4 Eva Perón visita Espanya

Primer període: Economia
El 5 de juny de 1939, Franco anunciava que la reconstrucció de l’economia
nacional s’havia de basar en l’autosuficiència econòmica o AUTARQUIA, tal
com van fer els règims d’ Itàlia i Alemanya. Per això era necessària la
intervenció de l’ Estat ( dirigisme)
“Nuestra victoria constituye ..., el
triunfo de unos principios económicos
en pugna con las viejas teorías
liberales ...”.
Però ... El 1939
La producció industrial era el 31 inferior a 4
anys abans
La producció agrícola, un 22 % inferior al
1936.
El PIB de 1939 era només el 73 % del que
tenia Espanya a l’inici de 1936.
Eugene Smith

EFECTES SOBRE LA POBLACIÓ ...
Extenxió de la fam i de la misèria
Els primers 5 anys del règim es van registrar com a mínim 200.000 morts
relacionades amb malalties i desnutrició a Espanya.
Van morir una mitjana de 25.000 persones per any de tuberculosi.
Només el 1941 van morir 53.000 persones per enteritis i gairebé 6.000 per
febres i tifus.
Discurs de Franco a Jaén el 18 de març de 1940:
“No es un capricho el sufrimiento de una nación en un
punto de su historia; es el castigo espiritual, castigo
que Dios impone a una vida torcida, a una historia no
limpia”.

REGLAMENTACIÓ I
INTERVENCIÓ EN LA
PRÀCTICA TOTALITAT DE LES
ACTIVITATS ECONÒMIQUES
DES DE L’APARELL ESTATAL
FOMENT DE LA INDÚSTRIA, I
EN ESPECIAL, LES DE BÉNS
D’EQUIP, CONSIDERADES COM,
A SECTORS ESTRATÈGICS
• La política autàrquica del règim, seguint l’ideari del feixisme, es basà en aquests
principis:
• Augment de les despeses militars.
• Contrarreforma agrària que suposà l’expulsió de milers de jornalers de les terres i
l’inici de les emigracions a les grans ciutats. L’ agricultura fou sotmesa a un control
estricte de l’ Estat.
• Una política fiscal que afavoria als propietaris i empresaris. Descens del salari dels
treballadors.
• El pressupost d’obres públiques es reduí a la meitat. Lenta reconstrucció.

•La llei va posar els treballadors sota l’obediència obligatòria de
l’empresari, que va veure així pràcticament com desapareixia la
conflictivitat laboral. Els sindicats tal i com es coneixien
desapareixen i són substituïts per organitzacions de tipus
vertical que aplegaven a empresaris, tècnics i obrers. Tot i que
el moviment sindical va quedar pràcticament aturat, les
protestes obreres eren presents i mostraven el seu rebuig vers
la dictadura. Al 45 el sector tèxtil català reclamà augment dels
sous, al 47 País Basc es posa en vaga general, al 51 Barcelona
triomfa amb la seva vaga de tramvies, al 58 Astúries organitza
una vaga general, ...

• Controls de les importacions i les exportacions. Calia una autorització
administrativa per fer-ne
• Gran escassetat d’or i de divises. Restricció de les inversions de capitals
estrangers.
• Canvi oficial “artificial” de la pesseta.
• Nacionalització d’ algunes empreses que consideraven d’ interès preferent:
RENFE i Telefònica.
• Es controla la producció i s’ estableixen els preus dels productes considerats
bàsics. La idea era assegurar l’ avituallament de la població però es fomenta la
corrupció ( mercat negre) i l’ augment dels preus. Els aliments són racionats fins
a l’ any 51.
Encariment artificial del preu dels productes bàsics, i en especial
dels combustibles (petroli).
Gran escassetat de béns imprescindibles per a la població i per
al proveïment industrial. Dificultats per importar matèries
primeres, maquinària i recanvis.
Forta corrupció i tràfic d’influències per aconseguir subvencions i
permisos d’exportació i importació.
Intervencionisme

Auxili social
http://www.youtube.com/watch?v=K-
ueIPEx9CQ&feature=related
mercat negre/racionament
L’ autarquia va conduir a un descens del
nivell de vida considerable. La inflació i
els sous baixos van reduir el poder
adquisitiu de la classe treballadora.
Precarietat, manca d’ habitatges,
barraquisme, fam, augment de la
mortalitat, fenomen dels rellogats,
raquitisme, descens de l’ esperança de
vida... Aquest era el panorama de molts
milions d’ Espanyols.

Preus oficials i mercat negre (1944)
El cost de la vida

Impuls de les indústries estratègiques
• Fort impuls oficial a les indústries de béns d’equip.
• 1941 – Creació de l’INI (Instituto Nacional de Industria), a imitació del que
Mussolini havia creat a Itàlia. Crear un potent grup d’ empreses propietat de l’
Estat d’ interès estratègic: armament, construcció naval, vehicles, aviació...
• Incentiu i subvenció a la producció industrial sense relació a les condicions de
mercat ni a la seva rendibilitat. La creació d’ empreses responia a interessos
polítics, estratègics, militars. No sempre eren competitives i requerien de la
inversió constant de l’ Estat.
Fort efectes inflacionistes i gran dèficit financer (augment de la
despesa pública)
Manca absoluta de competitivitat i manteniment de formes
obsoletes de producció.
Forta corrupció i tràfic d’influències per aconseguir subvencions i
la consideració de “sector estratègic”.

Salaris i beneficis
Importacions espanyoles (1940-1949)

Segon període: La Postguerra.
Acabada la Segona Guerra Mundial , amb la derrota d’ Alemanya i Itàlia, Franco abandona les formes
més feixistes i realitza tímides reformes. No és un país democràtic però si un, decididament
anticomunista. Els falangistes donaran pas als catòlics menys autoritaris. Carrero Blanco serà nomenat
subsecretari de presidència.
La guerra freda capgira la situació del règim. Setembre de 1953: èxit diplomàtic decisiu. Acord de
col·laboració militar i econòmica amb els EEUU. Pacte de Madrid. Bases militars a canvi de material
militar i ajuda econòmica i tècnica. Espanya va regularitzar també les relacions diplomàtiques i
comercials amb el bloc occidental.

Aliats amb els EEUU contra la Unió Soviètica/comunisme. Visita d’ Eisenhower al
desembre de 1959. Espanya es converteix en aliat incondicional d’ EEUU. S’ ajudaran
mútuament en cas de conflicte.
1955 Reconeixement internacional del Règim Franquista. És admesa a l’ ONU, OMS,
UNESCO i Organització Mundial del Treball…
https://www.youtube.com/watch?v=nFUujeqDtOE

L’ajuda econòmica i militar dels Estats Units a Espanya
Font: L. Úbeda Queralt: 50 años de las bases militares de Estados Unidos de América en España

La reacció del govern serà al maig del 58, confirmar les bases no
democràtiques del règim: Ley de principios fundamentales del Movimiento
Nacional
El reconeixement es fa en un ambient força conflictiu.
L’ any 1956 els estudiants universitaris antifalangistes van protagonitzar
important aldarulls. Moltes universitats, com la de Barcelona, van ser
clausurades. Aquell mateix any , obrers bascos, navarresos, asturians i catalans
organitzaran protestes enmig d’ un important moviment vaguístic. Al 57 es va
formar una assemblea lliure que porta a la sanció de més de 700 alumnes (Fets
del Paranimf)
Ja al 1951 s’ havia produït una vaga dels tramvies a Barcelona per l’ augment
dels preus del bitllet. Les protestes, durant les quals es van produir víctimes
mortals, van tenir èxit. La pujada es va anul·lar i l’ alcalde i governador de BCN
van ser destituïts. Al 57 hi haurà la segona.
http://www.youtube.com/watch?v=YmIK7epard0&feature=related

Les relacions amb l’ Església van ser molt importants
per al règim
-1952 celebració a Barcelona del Congrés Eucarístic. És el primer gran
esdeveniment que trenca l’ aïllament de Franco.
- 1953 firma del Concordat amb la Santa Seu: Espanya és un estat
confessional catòlic i s’ otorga a l’ Església influència decisiva en la vida civil
(família, educació...).La moral catòlica inunda tots els àmbits (censura). Els
eclesiàstics gaudeixen de privilegis, la jerarquia participa en els òrgans de
decisió, disposen d’ assignació financera...
- Les publicacions eclesiàstiques resten al
marge de la censura. En canvi el teatre, el
cinema...eren objecte d’ un control sever
- Franco te dret a presentar bisbes al papa
de Roma.
- El Concordat va estar vigent fins a l’ aprovació de la Constitució espanyola
de 1978
Segon període: les relacions amb l’ Església catòlica

Firma del Concordat
Pius XII i firmants del concordat
El congrés es va convertir en aparador
internacional del règim

Sortida del Crist del Sant Poder. Sevilla

Catalunya sota el primer franquisme
El 5 d’ abril del 38, en arribar a Catalunya, Franco aboleix l’Estatut d’Autonomia de 1932 i
posa fi a l’ autogovern. Atemptava contra la unitat d’ Espanya. “Catalunya española”
 Persecució de tots aquells acusats de rojos i separatistes. L’exili és l’única sortida possible
per a molts intel·lectuals, polítics i militants de partits obrers i republicans. Entre el 27 de
gener i el 13 de febrer, prop de mig milió de persones travessen la frontera. El franquisme
desplega tot el seu poder repressor amb penes de mort, consells de guerra i execucions .
15 octubre de 1940, afusellament a Montjuïc del President de la Generalitat de Catalunya,
Lluís Companys. Detingut a França per la Gestapo i extradit a Espanya. Judici sense garanties.
Josep Irla primer i Josep Tarradellas després es convertirien en presidents de la
Generalitat a l’ exili.

A Catalunya i altres punts d’ Espanya es van organitzar partides
guerrilleres conegudes com els maquis que aplegaven comunistes i
anarquistes principalment. Realitzaven atracaments, segrestos,
atemptats diversos... Quico Sabaté i Caracremada van ser líders
destacats. Els maquis foren combatuts per la guàrdia civil i l’ exèrcit.
Al 1944 un grup ben armat van envair , entrant per França, la Vall d’
Aran. L’ acció va fracassà.
http://www.youtube.com/watch?v=LAgvUwoomxI&feature=player_embedded
resistència
http://www.youtube.com/watch?v=vulRHLKxDRY&NR=1
maquis

 A Catalunya es perseguí tots els símbols i manifestacions col·lectives catalanes. El
català desapareix de l’ escola, dels organismes oficials, de l’ Església, dels rètols, …es
prohibeixen publicacions en català , representacions teatrals, els topònims van ser
castellanitzats…La bandera, l’ himne dels segadors, cançons populars, la sardana.. van
ser prohibits. Els personatges de la història catalana i els seus capítols
representatius desapareixen. Al 56, amb l’ arribada de la TV, no es permeten les
emissions en català.
Franco de visita a Barcelona
Gallec i basc també són perseguits

Acabada la segona gran guerra el règim es veié en la
necessitat de fer certes concessions permetent la
publicació d’ alguns llibres i la representació d’ obres,
prèvia censura. També van reaparèixer alguns símbols com
la senyera. Fins i tot el règim va utilitzar el català a la
seva conveniència.
1940. Barça i Athletic de Bilbao.

Els franquistes catalans
Alguns catalans van donar suport des del principi a la dictadura: carlins, membres de la Lliga
Catalana, monàrquics…industrials, propietaris agraris, grans comerciants i financers. Alguns però,
van intentar compaginar el caràcter conservador i catòlic del règim amb el respecte per la
llengua i les tradicions catalanes. Cap d’ ells va ocupar mai llocs de gran responsabilitat, ja que les
rellevàncies polítiques eren assignades a persones provinents de fora de Catalunya.
Va haver catalans que havent donat suport al franquisme durant la guerra, acabada aquesta van
manifestar discrepàncies amb el règim, és el cas de Cambó.
Eugeni d’ Ors, Ferran Valls i Taberner, Eduard Aunós (ministre de justícia 1943). Entre els
destacats: Josep Maria de Porcioles, alcalde de Barcelona entre 1953 i 1973.
Samaranch
Porcioles

Franquisme. Primera part.

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (20)

Similaire à Franquisme. Primera part.

Similaire à Franquisme. Primera part. (20)

Plus de Lourdes Escobar

Plus de Lourdes Escobar (20)

Dernier

Dernier (7)

Franquisme. Primera part.