SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  11
1. Què és la psicologia social? Quina diferencia hi ha entre la psicologia
social i la psicologia individual?
La psicologia social explica els comportaments d’una persona en relació als grups
socials (família, empresa, etc.) dels quals forma part i les influències que rep. Un altre
objectiu d’aquesta branca psicologia és estudiar com funcionen els grups humans. Així
doncs, podem sintetitzar que la psicologia social estudia qualsevol relació que té un
individu en un grup.
La psicologia individual, a diferència de la psicologia social, s’aplica a una persona,
deixant de banda la relació que té amb un grup o la influència que aquest té sobre
aquell individu. Per tant,

la psicologia individual tracta a cada persona de forma

particular independentment dels grups de l’entorn d’aquesta.
2. Defineix els tremes següents:
a. Grup de referència és aquell grup amb el qual ens identifiquem i que
fem servir com a criteri, com a model per valorar la nostra conducta. Allò
que ens agradaria ser (si volem ser psicòlegs, el grup de referència serà el
col·lectiu de psicòlegs i el de pertinença 1r de Batxillerat).
b. Grup de pertinença l’individu forma part d’un grup, juntament amb la
seva família, el poble, ciutat... És el grup en el què pertanyem realment.
c. Rol És actuar d’una forma determinada depenent del comportament de
cadascú. N’hi ha que es busquen (rol d’estudiant, mal educat...) però n’hi
ha que ja es tenen (rol de filla, de dona...).
d. Estatus És el reconeixement d’un individu depenent de la posiciósocial
en la que es troba (advocat, administratiu, agricultor...).

3. En un grup d’aficionats a la música rock, quin és el grup de referència? I
el de pertinença?
El grup de referència d’aquests aficionats als rock és el moviment heavy, el moviment
del rock. I el grup de pertinença seria el grup d’amics que són, si són estudiants, o
empresaris...

1
4. Explica els elements de la dinàmica de grups
En una dinàmica de grup s’estudien diverses parts:
>

L’avaluació, que consisteix en la valoració general que es fa del grup. Aquesta
avaluació es fa de forma crítica amb respecte als altres components del grup.

>

La cohesió, que es el fet de que aquell grup es senti unit. El sentiment de
pertinença al grup.

>

El canvi de rol, que es basa en el canvi dels objectius del grup i canvis en les
relacions dels components.

>

L’univers simbòlic són aquelles característiques que comparteixen els components
del grup, les aficions, les cançons, els ideals...
5. Observa amb atenció les dues fotografies inferiors. No tenen cap relació
entre elles. Digues què t’imagines que passa en cadascuna. Escriu la
respost en un full de paper i, després, comenteu-la entre tota la classe.

En la primera fotografia, interpreto que l’home que va vestit de policia persegueix per
algun motiu al personatge que té davant. Curiosament, el personatge que és perseguit
és indígena, de manera que sembla que la persecució sigui per algun motiu de papers
o alguna imprudència.
En la segona fotografia, sembla la representació d’un Meeting polític en una seu a porta
tancada. Sembla que el líder d’aquesta comissió política sigui l’home que es mostra
d’esquena a la càmera i al que tots escolten amb atenció i admiració. Podem veure que
en aquesta foto, a diferència de l’anterior hi ha un ordre important entre els
components, i en certa manera, aquest ordre ens pot resultar que aquest grup pertanyi
a classe social amb un cert nivell econòmic.

2
6. Quines són les característiques de l’ésser humà com a ésser social?
L’ésser humà, com molts altres animals mamífers necessita viure en grup perquè per
desenvolupar les seves habilitats i per sobreviure, ha d’estar envoltat de individus com
ell. Una persona acabada de néixer no sobreviuria sola, sinó que necessita la
companyia d’altres humans.
7. Explica el procés de socialització
La socialització és un procés d’aprenentatge que comença a la infància i que continua
durant l’edat adulta i que acaba a la vellesa. És el procés pel qual l’ésser humà aprèn i
interioritza al llarg de la seva vida els elements socioculturals del seu entorn, els
integra a la seva personalitat i s’adapta al seu ambient social.
Hi ha diverses influències durant aquest procés:
>

Mecanismes de socialització que són l’aprenentatge i la interiorització de les
estructures socials en què es mouen les persones.

>

Agents socialitzadors dels que la família, els amics, els companys, els mitjans de
comunicació, l’escola, etc. en tenen molta importància. Però també hem de tenir
en compte la importància que tenen les empreses o llocs de treball, els sindicats,
les esglésies o moviments religioses, els esplais, els partits polítics, entre altres.

8. Explica la importància de la família coma institució social i la seva
evolució al llarg del temps
La família, com altres institucions socials, marca una conducta, unes normes sobre
l’individu que facilitat l’estabilitat en la societat.
Les finalitats principals de la institució familiar són la reproducció, la socialització i la
satisfacció de les necessitats.

3
9. Elabora un arbre genealògic de la teva família nuclear i extensa fins allà
on puguis trobar informació. Indica quins dels membres tenen l’origen
en una societat diferent de la teva (si son o van ser immigrants)

10.

Llegeix les frases següents i fes una descripció de qui podria

pronunciar-les avui dia, quina posició social tindria. Després, tria la que
et sembli que reflecteix millor la teva posició en la societat i explica-la.
-

“Si s’ha de treballar, no serveix per a res estar viu”. André Breton

Aquesta frase la podria dir una persona amb un cert elevat nivell econòmic, a la que no
li fa falta treballar per poder viure, i que més aviat treballar per ella, és un sacrifici.
-

“Dies de treball, els únics que he viscut”. Alfred de Musset

En canvi aquesta frase, la podria dir una persona que el treball es un mitjà per tirar
endavant. Seria un tipus de persona que necessita treballar per viure.
-

“El treball ho venç tot.” Virgili

Aquesta frase, la podria haver dit una persona que amb el treball no recorda els mals
que té i que li resulta útil per no centrar-se en els problemes mentre treballa.
-

“És necessari treballar, si no per gust, almenys per desesperació,
perquè, com s’ha demostrat, treballar és menys avorrit que divertirse” Charles Baudelaira

Aquesta frase fa referència a la necessitat que es té de treballar per no avorrir-se. LA
podria dir alguna persona que s’ha de conformar en haver de treballar cada dia a totes
hores i que intenta mirar el costat positiu de la seva situació laboral.
-

“ El treball és el gran remei de totes les malalties i misèries que
sempre han assetjat l’home” Thomas Carlyle

Aquesta frase fa referència a que qualsevol malaltia es pot curar amb l’esforç que s’ha
de posar en el treball.
La frase que més coincideix amb la meva personalitat pot ser seria la última.

4
11.

Què és la cultura?

La cultura és allò que els humans hem afegit a la naturalesa, a allò que ens ha estat
donat.
En una cultura hi podem trobat els trets culturals que són aquells costums que tacada
cultura en particular. A part d’aquests trets, també hi trobem els complexos culturals i
les àrees culturals. Els complexos culturals són aquells costums que són particulars en
l’espai i el temps i les àrees culturals és la situació geogràfica que ocupa una cultura.

12.

Quina diferè ncia hi ha entre cultura i natura?

La conducta humana es basa en l'aprenentatge i la influència de la cultura, mentre
que la conducta animal es basa en allò après de forma natural. Així doncs, podem
dir que la naturalesa dels humans ha anar avançant de forma paral·lela amb la
cultura d’aquesta espècie. Hi ha hagut millores en el físic dels humans i també en
els costums i rituals que feien els nostres avantpassats.

13 Què és l’aculturització? I la deculturització?
L’aculturització és la transformació de la cultura d’un grup en un altre. I la
deculturització en canvi, és la pèrdua d’elements culturals propis a causa del contacte
amb altres cultures. Aquests dos conceptes són contraris entre ells.
14) Separa en dues llistes diferents els fets que són naturals dels que són
culturals.
Fets naturals

Fets culturals

Tenir melic

Dur arracades

Tenir miopia

Quedar-se embarassada

Patir un càncer

Portar els cabells llargs

Tenir bronquitis crònica
Tenir molt bona oïda

Tenir molta resistència
a l’esforça físic
Portar les ungles llargues

Tenir moltes pessigolles Portar bigoti

5
13.

Cerca informació sobre els diferents nivells de cultura.

RESUM: Els tres nivells de la cultura.
Hi ha tres nivells pel que fa a la realitat cultural d’una societat:
-

Nivell simbòlic i ideal. És el conjunt de representacions mentals d’una societat,
podem dir-ne la visió del món. Engloba els coneixements científics, però també
les creences de cada societat.

-

Nivell d’acció social. Es basen en la conducta, els hàbits que té una societat.

-

Nivell material. És el conjunt entre el nivell simbòlic i ideal més el nivell d’acció
social. Podem dir, que són les conseqüències d’aquests dos nivells.

No sempre es manté aquest ordre, pot ser que una manera de pensar es realitzi com
una acció social o que doni uns resultats materials determinats, però també pot ser
que uns canvis materials provoquin una modificació dels hàbits i que canviïn les
maneres de pensar.
Completa a la teva llibreta aquesta llista , que relaciona els tres nivells
de la cultura, segons l’explicació que s’ha fet a classe.

Nivell simbòlic i ideal
Entreteniment i diversió

Nivell
social

La programació de
la TV

Creences sobre les funcions Fer
de la dona

d’acció

les

feines

domèstiques

Nivell material
La televisió
La dona que cus

Creure que pots millorar el Ser voluntari d’una Ensenyar a llegir als nens de
món
Idees

ONG
polítiques Formar

conservadores
Estar contra les retallades
de sanitat
Voler canviar d’aires durant
una temporada

països subdesenvolupats
part

d’un

partit polític

Arribar a ser presidenta

Fer vaga

Tenir un sou mes elevat

Anar de vacances

Tenir una segona casa

6
Analitza quins elements del nivell material, del nivell d’acció social i del
nivell simbòlic i ideal hi ha darrere els fets següents:

Elements

Portar

anell

un

social

de

compromís al dit.
Portar

Elements

materials

Fets

El compromís en el

Anell

abric

matrimoni

Abric de pell

en Fumar

l’adolescència
Tenir instal·lada una

d’afecte entre dues

un preservatius

centre educatiu

Tenir fred

Aparentar més edat
de la que es té

alumnes

de Vendre
en

voler abrigar-se

Conscienciar

màquina
preservatius

La mostra d’amor i
persones

Tenir amics

cigarros

dispensadora

Elements simbòlics

de

pell

Fumar

d’acció

els Conscienciar i evitar
d’aquell els

centre

de

conseqüències

contagis

les malalties

de

i

els

de embarassos

practicar sexe

en

l’adolescència

Jugant a futbol, fer el
senyal
abans

de
de

la
xutar

creu
un Fer gol

penal.

Xutar

amb

consciència

Pensar que una forà
superior t’ajudarà a
guanyar.

Aparcar habitualment
en doble fila obstruint Fer
els trànsit.

embús

un Aparcar
ràpida

7

de

forma Tenir

pressa

trobar lloc

i

no
14.

Comenta i analitza els elements d’etnocentrisme presents en

aquests titulars de premsa:
>

Uns magribins maten una noia que es resistia a un robatori

En aquest cas, hi ha un etnocentrisme important en el què aquest magribins creuen
que una persona qualsevol ha d’accepta i donar diners a aquests que hi demanen i que
si no ho fan, poden arribar a la mort.
>

Un vaixell belga naufraga al mar del Nord. Hi ha 15 morts i 34
desapareguts. (titular a primera pàgina; la notícia ocupa una
pàgina sencera)

Se li dóna una gran importància a aquesta noticia, com si no hagués passat res més en
aquell dia.
>

Un transbordador, que anava sobrecarregat, naufraga a les
Filipines. Moren gairebé tots els 1500 passatgers que es calcula
que hi anaven (noticia breu en una pàgina interior senar)

El fet de que sigui una noticia breu enmig del diari, vol dir que no té gaire importància,
i en aquest cas, podríem tornar a parlar d’etnocentrisme envers els Filipins.

15.Defineix el concepte:

>

Subcultura cultures minoritàries que sorgeixen tant de les cultures
obertes, amb una visió individualista del món, com cultures tancades,
pensen amb la col·lectivitat.

>

Contracultura és quan les subcultures estan enfrontada amb cultures
obertes i tancades.

>

Rol és el conjunt de conductes, un cert comportament que la societat
espera d’una persona.

>

Estatus és la posició que ocupa un individu dins de la societat. A partir
d’aquesta situació tindrà un rol o bé un altre.
8
1) Fes un esquema de les diferents formes d’estructira social

Què és l’estratificació social?
L’estratificació social, són diferents grups definits per recursos econòmics, pel poder o
prestigi. Depenent d’aquesta agrupació es poden designar les societats igualitàries, les
de rangs o les de classes o castes.

Estratificació social
En les societats, tot i que totes les persones siguin igual davant la llei, hi ha diferents
grups definits pels recursos econòmics, pel poder o per al prestigi. Aquests grups
socials, són els anomenats estrats. Segons l’estratificació, les societats es poden
classificar en igualitàries, de rangs, i de classes o castes.
Societats igualitàries
En aquestes societats, les posicions de prestigi no són hereditàries, sinó que les
adquireixen les persones- és una organització social que té la finalitat de mantenir al
mínim les diferències que no siguin de tipus econòmic. En aquestes societats, hi ha una
tendència a compartir.
Societats de rangs
Normalment són societats classificades en uns grups socials amb accés desigual al
prestigi, però amb un accés igual als recursos econòmics o al poder, i es que aquest és
hereditari
Societats de classes o castes
Estan formades per grups que tenen un accés diferent al poder, al prestigi i als
recursos econòmics. La classe és el conjunt de persones que tenen les mateixes
oportunitats d’obtenir recursos econòmics, poder i prestigi. Les idees religioses, la
manera d’educar els fills, els costums, les activitats d’oci, el menjar, el vestir i la
manera de parlar, són elements que caracteritzen els membres d’una classe social.
9
Quan neixen formen part d’una classe social determinada de la qual la mobilitat en ella
depèn del nivell econòmic de les persones.
Una casta és un estament de la societat determinada pel naixement. Actualment, els
membres d’aquests estaments socials poden passar a una casta superior gràcies al
treball, però en canvi, no es pot ascendir mitjançant matrimoni. L’organització en
castes comporta privilegis per als membres de castes superiors.

poques diferències
excepte les
econòmiques

ESTRATIFICACIÓ [grups socials
d'una societat que depenen dels
recursos econòmics, el poder o el
prestigi]

societats igualitàries

tendència a compartir
el prestigi no és
hereditàri

societats de rangs

accés desigual al prestigi
però amb un accés igual
als recursos econòmics i
al poder.

poder hereditàri

societats de classes o
castes

accés diferent al
poder, prestigi i
recursos econòmics.

Què caracteritza les societats igualitàries?
Aquestes societats, volen mantenir les mínimes diferències que no siguin de tipus
econòmic. Els habitants d’aquestes societats, tenen tendència a compartir. Un altre tret
característic d’aquestes societats és que les posicions de prestigi no són hereditàries
sinó que s’adquireixen individualment.
Quina diferencia hi ha entre una societat de “rangs” i una de “castes”?
En les societats de rangs hi ha un accés desigual al prestigi però igual als recursos
econòmics o al poder. En canvi en la societat de castes, hi ha un accés diferent per
tot, tant per al prestigi, com per al poder i els recursos econòmics.

10
Tant les societats igualitàries com les societats de classes o de castres tenen
avantatges

i

inconvenients.

Fes

una

relació

dels

avantatges

inconvenients que creus que té cada forma d’organització social
Avantatges
Societat igualitària

Inconvenients

Posicions de prestigi no Diferencies
hereditàries.
Finalitat

de

econòmiques
mantenir

mínimes diferències
Compartir
Societat de classes

Accés

desigual

al

prestigi, al poder i als
recursos econòmics
La classe social en què
neixes és determinant
La mobilitat

entre

la

classe social depèn de
l’economia.

11

i

dels

Contenu connexe

Tendances (18)

Sociabilitat
SociabilitatSociabilitat
Sociabilitat
 
Sociologia Unitat 9
Sociologia Unitat 9Sociologia Unitat 9
Sociologia Unitat 9
 
ÈTICA: LA VIDA EN SOCIETAT
ÈTICA: LA VIDA EN SOCIETATÈTICA: LA VIDA EN SOCIETAT
ÈTICA: LA VIDA EN SOCIETAT
 
Dimensio biologica, cultural i personal
Dimensio biologica, cultural i personal Dimensio biologica, cultural i personal
Dimensio biologica, cultural i personal
 
Què éS La Cultura
Què éS La CulturaQuè éS La Cultura
Què éS La Cultura
 
qui som?
qui som?qui som?
qui som?
 
capital social
capital socialcapital social
capital social
 
L’ética i la moral
L’ética i la moralL’ética i la moral
L’ética i la moral
 
Resums Carla Mössinguer
Resums Carla MössinguerResums Carla Mössinguer
Resums Carla Mössinguer
 
Unitat 3 l'ésser social i ètic
Unitat 3 l'ésser social i èticUnitat 3 l'ésser social i ètic
Unitat 3 l'ésser social i ètic
 
Tema 13 fonaments de l'estat social i democràtic de dret
Tema 13 fonaments de l'estat social i democràtic de dretTema 13 fonaments de l'estat social i democràtic de dret
Tema 13 fonaments de l'estat social i democràtic de dret
 
Violencia, conflicte, pau...
Violencia, conflicte, pau...Violencia, conflicte, pau...
Violencia, conflicte, pau...
 
Super resum context uf1
Super resum context uf1Super resum context uf1
Super resum context uf1
 
Antagonisme
AntagonismeAntagonisme
Antagonisme
 
SOCIOLOGIA
SOCIOLOGIASOCIOLOGIA
SOCIOLOGIA
 
Educació per a la ciutadania
Educació per a la ciutadaniaEducació per a la ciutadania
Educació per a la ciutadania
 
Stuart Mill i utilitarisme
Stuart Mill i utilitarismeStuart Mill i utilitarisme
Stuart Mill i utilitarisme
 
Medi social tema 1
Medi social tema 1Medi social tema 1
Medi social tema 1
 

Similaire à Exercicis de sociologia

Similaire à Exercicis de sociologia (20)

Bases del Comportament Esportiu. tema 5. Dinàmica de grups
Bases del Comportament Esportiu. tema 5. Dinàmica de grupsBases del Comportament Esportiu. tema 5. Dinàmica de grups
Bases del Comportament Esportiu. tema 5. Dinàmica de grups
 
La Psicologia Social.pdf
La Psicologia Social.pdfLa Psicologia Social.pdf
La Psicologia Social.pdf
 
La Psicologia Social.pdf
La Psicologia Social.pdfLa Psicologia Social.pdf
La Psicologia Social.pdf
 
La psicologia social
La psicologia socialLa psicologia social
La psicologia social
 
Home animal gregari
Home animal gregariHome animal gregari
Home animal gregari
 
Dinamica de grup
Dinamica de grupDinamica de grup
Dinamica de grup
 
Psicologia evolutiva
Psicologia evolutivaPsicologia evolutiva
Psicologia evolutiva
 
13 Personalitat
13 Personalitat13 Personalitat
13 Personalitat
 
Psicologia Social
Psicologia SocialPsicologia Social
Psicologia Social
 
Parlem dètica URL
Parlem dètica URLParlem dètica URL
Parlem dètica URL
 
Power ud3 part_1
Power ud3 part_1Power ud3 part_1
Power ud3 part_1
 
2 sessio2
2 sessio22 sessio2
2 sessio2
 
Presentacio u16
Presentacio u16Presentacio u16
Presentacio u16
 
Presentacio u16
Presentacio u16Presentacio u16
Presentacio u16
 
Psicomotricitat per a famílies, mestres i persones amb curiositat
Psicomotricitat per a famílies, mestres i persones amb curiositat Psicomotricitat per a famílies, mestres i persones amb curiositat
Psicomotricitat per a famílies, mestres i persones amb curiositat
 
Apunts D'ètica
Apunts D'èticaApunts D'ètica
Apunts D'ètica
 
9.Personalitat
9.Personalitat9.Personalitat
9.Personalitat
 
Psicologia social
Psicologia socialPsicologia social
Psicologia social
 
Psicologia Tema De Personalitat 2
Psicologia Tema De Personalitat 2Psicologia Tema De Personalitat 2
Psicologia Tema De Personalitat 2
 
Psicologia Tema De Personalitat 2
Psicologia Tema De Personalitat 2Psicologia Tema De Personalitat 2
Psicologia Tema De Personalitat 2
 

Plus de Caterina Ferreres Català (20)

Comentaris
ComentarisComentaris
Comentaris
 
Filo4 t
Filo4 tFilo4 t
Filo4 t
 
El mite de la caverna sara ait - 4 hsa
El mite de la caverna   sara ait - 4 hsaEl mite de la caverna   sara ait - 4 hsa
El mite de la caverna sara ait - 4 hsa
 
Mila vilafranca
Mila vilafrancaMila vilafranca
Mila vilafranca
 
Hipatia
HipatiaHipatia
Hipatia
 
Clon
ClonClon
Clon
 
Entrevistes pel temps
Entrevistes pel tempsEntrevistes pel temps
Entrevistes pel temps
 
Podem pensar sense paraules
Podem pensar sense paraules Podem pensar sense paraules
Podem pensar sense paraules
 
R. alcoberro
R. alcoberroR. alcoberro
R. alcoberro
 
Ha filosofia autors_i_textos_2019
Ha filosofia autors_i_textos_2019Ha filosofia autors_i_textos_2019
Ha filosofia autors_i_textos_2019
 
1. la porta dels tres panys
1. la porta dels tres panys 1. la porta dels tres panys
1. la porta dels tres panys
 
Dossier de premsa. 16 03-18
Dossier de premsa. 16 03-18Dossier de premsa. 16 03-18
Dossier de premsa. 16 03-18
 
Dissertació sobre l'art Maria Bertan
Dissertació sobre l'art Maria BertanDissertació sobre l'art Maria Bertan
Dissertació sobre l'art Maria Bertan
 
Esquema comentari de text bea barrilero
Esquema comentari de text bea barrileroEsquema comentari de text bea barrilero
Esquema comentari de text bea barrilero
 
Les etiquetes socials
Les etiquetes socialsLes etiquetes socials
Les etiquetes socials
 
Drogues
DroguesDrogues
Drogues
 
El terrorisme2 (1)
El terrorisme2 (1)El terrorisme2 (1)
El terrorisme2 (1)
 
Ins milà i fontanls
Ins milà i fontanlsIns milà i fontanls
Ins milà i fontanls
 
Treball de recerca
Treball de recercaTreball de recerca
Treball de recerca
 
Treball de recerca (1)
Treball de recerca (1)Treball de recerca (1)
Treball de recerca (1)
 

Exercicis de sociologia

  • 1. 1. Què és la psicologia social? Quina diferencia hi ha entre la psicologia social i la psicologia individual? La psicologia social explica els comportaments d’una persona en relació als grups socials (família, empresa, etc.) dels quals forma part i les influències que rep. Un altre objectiu d’aquesta branca psicologia és estudiar com funcionen els grups humans. Així doncs, podem sintetitzar que la psicologia social estudia qualsevol relació que té un individu en un grup. La psicologia individual, a diferència de la psicologia social, s’aplica a una persona, deixant de banda la relació que té amb un grup o la influència que aquest té sobre aquell individu. Per tant, la psicologia individual tracta a cada persona de forma particular independentment dels grups de l’entorn d’aquesta. 2. Defineix els tremes següents: a. Grup de referència és aquell grup amb el qual ens identifiquem i que fem servir com a criteri, com a model per valorar la nostra conducta. Allò que ens agradaria ser (si volem ser psicòlegs, el grup de referència serà el col·lectiu de psicòlegs i el de pertinença 1r de Batxillerat). b. Grup de pertinença l’individu forma part d’un grup, juntament amb la seva família, el poble, ciutat... És el grup en el què pertanyem realment. c. Rol És actuar d’una forma determinada depenent del comportament de cadascú. N’hi ha que es busquen (rol d’estudiant, mal educat...) però n’hi ha que ja es tenen (rol de filla, de dona...). d. Estatus És el reconeixement d’un individu depenent de la posiciósocial en la que es troba (advocat, administratiu, agricultor...). 3. En un grup d’aficionats a la música rock, quin és el grup de referència? I el de pertinença? El grup de referència d’aquests aficionats als rock és el moviment heavy, el moviment del rock. I el grup de pertinença seria el grup d’amics que són, si són estudiants, o empresaris... 1
  • 2. 4. Explica els elements de la dinàmica de grups En una dinàmica de grup s’estudien diverses parts: > L’avaluació, que consisteix en la valoració general que es fa del grup. Aquesta avaluació es fa de forma crítica amb respecte als altres components del grup. > La cohesió, que es el fet de que aquell grup es senti unit. El sentiment de pertinença al grup. > El canvi de rol, que es basa en el canvi dels objectius del grup i canvis en les relacions dels components. > L’univers simbòlic són aquelles característiques que comparteixen els components del grup, les aficions, les cançons, els ideals... 5. Observa amb atenció les dues fotografies inferiors. No tenen cap relació entre elles. Digues què t’imagines que passa en cadascuna. Escriu la respost en un full de paper i, després, comenteu-la entre tota la classe. En la primera fotografia, interpreto que l’home que va vestit de policia persegueix per algun motiu al personatge que té davant. Curiosament, el personatge que és perseguit és indígena, de manera que sembla que la persecució sigui per algun motiu de papers o alguna imprudència. En la segona fotografia, sembla la representació d’un Meeting polític en una seu a porta tancada. Sembla que el líder d’aquesta comissió política sigui l’home que es mostra d’esquena a la càmera i al que tots escolten amb atenció i admiració. Podem veure que en aquesta foto, a diferència de l’anterior hi ha un ordre important entre els components, i en certa manera, aquest ordre ens pot resultar que aquest grup pertanyi a classe social amb un cert nivell econòmic. 2
  • 3. 6. Quines són les característiques de l’ésser humà com a ésser social? L’ésser humà, com molts altres animals mamífers necessita viure en grup perquè per desenvolupar les seves habilitats i per sobreviure, ha d’estar envoltat de individus com ell. Una persona acabada de néixer no sobreviuria sola, sinó que necessita la companyia d’altres humans. 7. Explica el procés de socialització La socialització és un procés d’aprenentatge que comença a la infància i que continua durant l’edat adulta i que acaba a la vellesa. És el procés pel qual l’ésser humà aprèn i interioritza al llarg de la seva vida els elements socioculturals del seu entorn, els integra a la seva personalitat i s’adapta al seu ambient social. Hi ha diverses influències durant aquest procés: > Mecanismes de socialització que són l’aprenentatge i la interiorització de les estructures socials en què es mouen les persones. > Agents socialitzadors dels que la família, els amics, els companys, els mitjans de comunicació, l’escola, etc. en tenen molta importància. Però també hem de tenir en compte la importància que tenen les empreses o llocs de treball, els sindicats, les esglésies o moviments religioses, els esplais, els partits polítics, entre altres. 8. Explica la importància de la família coma institució social i la seva evolució al llarg del temps La família, com altres institucions socials, marca una conducta, unes normes sobre l’individu que facilitat l’estabilitat en la societat. Les finalitats principals de la institució familiar són la reproducció, la socialització i la satisfacció de les necessitats. 3
  • 4. 9. Elabora un arbre genealògic de la teva família nuclear i extensa fins allà on puguis trobar informació. Indica quins dels membres tenen l’origen en una societat diferent de la teva (si son o van ser immigrants) 10. Llegeix les frases següents i fes una descripció de qui podria pronunciar-les avui dia, quina posició social tindria. Després, tria la que et sembli que reflecteix millor la teva posició en la societat i explica-la. - “Si s’ha de treballar, no serveix per a res estar viu”. André Breton Aquesta frase la podria dir una persona amb un cert elevat nivell econòmic, a la que no li fa falta treballar per poder viure, i que més aviat treballar per ella, és un sacrifici. - “Dies de treball, els únics que he viscut”. Alfred de Musset En canvi aquesta frase, la podria dir una persona que el treball es un mitjà per tirar endavant. Seria un tipus de persona que necessita treballar per viure. - “El treball ho venç tot.” Virgili Aquesta frase, la podria haver dit una persona que amb el treball no recorda els mals que té i que li resulta útil per no centrar-se en els problemes mentre treballa. - “És necessari treballar, si no per gust, almenys per desesperació, perquè, com s’ha demostrat, treballar és menys avorrit que divertirse” Charles Baudelaira Aquesta frase fa referència a la necessitat que es té de treballar per no avorrir-se. LA podria dir alguna persona que s’ha de conformar en haver de treballar cada dia a totes hores i que intenta mirar el costat positiu de la seva situació laboral. - “ El treball és el gran remei de totes les malalties i misèries que sempre han assetjat l’home” Thomas Carlyle Aquesta frase fa referència a que qualsevol malaltia es pot curar amb l’esforç que s’ha de posar en el treball. La frase que més coincideix amb la meva personalitat pot ser seria la última. 4
  • 5. 11. Què és la cultura? La cultura és allò que els humans hem afegit a la naturalesa, a allò que ens ha estat donat. En una cultura hi podem trobat els trets culturals que són aquells costums que tacada cultura en particular. A part d’aquests trets, també hi trobem els complexos culturals i les àrees culturals. Els complexos culturals són aquells costums que són particulars en l’espai i el temps i les àrees culturals és la situació geogràfica que ocupa una cultura. 12. Quina diferè ncia hi ha entre cultura i natura? La conducta humana es basa en l'aprenentatge i la influència de la cultura, mentre que la conducta animal es basa en allò après de forma natural. Així doncs, podem dir que la naturalesa dels humans ha anar avançant de forma paral·lela amb la cultura d’aquesta espècie. Hi ha hagut millores en el físic dels humans i també en els costums i rituals que feien els nostres avantpassats. 13 Què és l’aculturització? I la deculturització? L’aculturització és la transformació de la cultura d’un grup en un altre. I la deculturització en canvi, és la pèrdua d’elements culturals propis a causa del contacte amb altres cultures. Aquests dos conceptes són contraris entre ells. 14) Separa en dues llistes diferents els fets que són naturals dels que són culturals. Fets naturals Fets culturals Tenir melic Dur arracades Tenir miopia Quedar-se embarassada Patir un càncer Portar els cabells llargs Tenir bronquitis crònica Tenir molt bona oïda Tenir molta resistència a l’esforça físic Portar les ungles llargues Tenir moltes pessigolles Portar bigoti 5
  • 6. 13. Cerca informació sobre els diferents nivells de cultura. RESUM: Els tres nivells de la cultura. Hi ha tres nivells pel que fa a la realitat cultural d’una societat: - Nivell simbòlic i ideal. És el conjunt de representacions mentals d’una societat, podem dir-ne la visió del món. Engloba els coneixements científics, però també les creences de cada societat. - Nivell d’acció social. Es basen en la conducta, els hàbits que té una societat. - Nivell material. És el conjunt entre el nivell simbòlic i ideal més el nivell d’acció social. Podem dir, que són les conseqüències d’aquests dos nivells. No sempre es manté aquest ordre, pot ser que una manera de pensar es realitzi com una acció social o que doni uns resultats materials determinats, però també pot ser que uns canvis materials provoquin una modificació dels hàbits i que canviïn les maneres de pensar. Completa a la teva llibreta aquesta llista , que relaciona els tres nivells de la cultura, segons l’explicació que s’ha fet a classe. Nivell simbòlic i ideal Entreteniment i diversió Nivell social La programació de la TV Creences sobre les funcions Fer de la dona d’acció les feines domèstiques Nivell material La televisió La dona que cus Creure que pots millorar el Ser voluntari d’una Ensenyar a llegir als nens de món Idees ONG polítiques Formar conservadores Estar contra les retallades de sanitat Voler canviar d’aires durant una temporada països subdesenvolupats part d’un partit polític Arribar a ser presidenta Fer vaga Tenir un sou mes elevat Anar de vacances Tenir una segona casa 6
  • 7. Analitza quins elements del nivell material, del nivell d’acció social i del nivell simbòlic i ideal hi ha darrere els fets següents: Elements Portar anell un social de compromís al dit. Portar Elements materials Fets El compromís en el Anell abric matrimoni Abric de pell en Fumar l’adolescència Tenir instal·lada una d’afecte entre dues un preservatius centre educatiu Tenir fred Aparentar més edat de la que es té alumnes de Vendre en voler abrigar-se Conscienciar màquina preservatius La mostra d’amor i persones Tenir amics cigarros dispensadora Elements simbòlics de pell Fumar d’acció els Conscienciar i evitar d’aquell els centre de conseqüències contagis les malalties de i els de embarassos practicar sexe en l’adolescència Jugant a futbol, fer el senyal abans de de la xutar creu un Fer gol penal. Xutar amb consciència Pensar que una forà superior t’ajudarà a guanyar. Aparcar habitualment en doble fila obstruint Fer els trànsit. embús un Aparcar ràpida 7 de forma Tenir pressa trobar lloc i no
  • 8. 14. Comenta i analitza els elements d’etnocentrisme presents en aquests titulars de premsa: > Uns magribins maten una noia que es resistia a un robatori En aquest cas, hi ha un etnocentrisme important en el què aquest magribins creuen que una persona qualsevol ha d’accepta i donar diners a aquests que hi demanen i que si no ho fan, poden arribar a la mort. > Un vaixell belga naufraga al mar del Nord. Hi ha 15 morts i 34 desapareguts. (titular a primera pàgina; la notícia ocupa una pàgina sencera) Se li dóna una gran importància a aquesta noticia, com si no hagués passat res més en aquell dia. > Un transbordador, que anava sobrecarregat, naufraga a les Filipines. Moren gairebé tots els 1500 passatgers que es calcula que hi anaven (noticia breu en una pàgina interior senar) El fet de que sigui una noticia breu enmig del diari, vol dir que no té gaire importància, i en aquest cas, podríem tornar a parlar d’etnocentrisme envers els Filipins. 15.Defineix el concepte: > Subcultura cultures minoritàries que sorgeixen tant de les cultures obertes, amb una visió individualista del món, com cultures tancades, pensen amb la col·lectivitat. > Contracultura és quan les subcultures estan enfrontada amb cultures obertes i tancades. > Rol és el conjunt de conductes, un cert comportament que la societat espera d’una persona. > Estatus és la posició que ocupa un individu dins de la societat. A partir d’aquesta situació tindrà un rol o bé un altre. 8
  • 9. 1) Fes un esquema de les diferents formes d’estructira social Què és l’estratificació social? L’estratificació social, són diferents grups definits per recursos econòmics, pel poder o prestigi. Depenent d’aquesta agrupació es poden designar les societats igualitàries, les de rangs o les de classes o castes. Estratificació social En les societats, tot i que totes les persones siguin igual davant la llei, hi ha diferents grups definits pels recursos econòmics, pel poder o per al prestigi. Aquests grups socials, són els anomenats estrats. Segons l’estratificació, les societats es poden classificar en igualitàries, de rangs, i de classes o castes. Societats igualitàries En aquestes societats, les posicions de prestigi no són hereditàries, sinó que les adquireixen les persones- és una organització social que té la finalitat de mantenir al mínim les diferències que no siguin de tipus econòmic. En aquestes societats, hi ha una tendència a compartir. Societats de rangs Normalment són societats classificades en uns grups socials amb accés desigual al prestigi, però amb un accés igual als recursos econòmics o al poder, i es que aquest és hereditari Societats de classes o castes Estan formades per grups que tenen un accés diferent al poder, al prestigi i als recursos econòmics. La classe és el conjunt de persones que tenen les mateixes oportunitats d’obtenir recursos econòmics, poder i prestigi. Les idees religioses, la manera d’educar els fills, els costums, les activitats d’oci, el menjar, el vestir i la manera de parlar, són elements que caracteritzen els membres d’una classe social. 9
  • 10. Quan neixen formen part d’una classe social determinada de la qual la mobilitat en ella depèn del nivell econòmic de les persones. Una casta és un estament de la societat determinada pel naixement. Actualment, els membres d’aquests estaments socials poden passar a una casta superior gràcies al treball, però en canvi, no es pot ascendir mitjançant matrimoni. L’organització en castes comporta privilegis per als membres de castes superiors. poques diferències excepte les econòmiques ESTRATIFICACIÓ [grups socials d'una societat que depenen dels recursos econòmics, el poder o el prestigi] societats igualitàries tendència a compartir el prestigi no és hereditàri societats de rangs accés desigual al prestigi però amb un accés igual als recursos econòmics i al poder. poder hereditàri societats de classes o castes accés diferent al poder, prestigi i recursos econòmics. Què caracteritza les societats igualitàries? Aquestes societats, volen mantenir les mínimes diferències que no siguin de tipus econòmic. Els habitants d’aquestes societats, tenen tendència a compartir. Un altre tret característic d’aquestes societats és que les posicions de prestigi no són hereditàries sinó que s’adquireixen individualment. Quina diferencia hi ha entre una societat de “rangs” i una de “castes”? En les societats de rangs hi ha un accés desigual al prestigi però igual als recursos econòmics o al poder. En canvi en la societat de castes, hi ha un accés diferent per tot, tant per al prestigi, com per al poder i els recursos econòmics. 10
  • 11. Tant les societats igualitàries com les societats de classes o de castres tenen avantatges i inconvenients. Fes una relació dels avantatges inconvenients que creus que té cada forma d’organització social Avantatges Societat igualitària Inconvenients Posicions de prestigi no Diferencies hereditàries. Finalitat de econòmiques mantenir mínimes diferències Compartir Societat de classes Accés desigual al prestigi, al poder i als recursos econòmics La classe social en què neixes és determinant La mobilitat entre la classe social depèn de l’economia. 11 i dels