3. Una època de revolucions: l’origen de l’Estat liberal
La fi de l’Antic Règim
El pensament il·lustrat (S. XVIII)
Cal destacar J. L. Locke - L’Estat garantia de les llibertats
individuals
Voltaire - Llibertat de pensament i tolerància
religiosa
Montesquieu - Divisió de poders, “L’esperit de les
Lleis”, 1748.
Rousseau
- “Contracte social” L’home és lliure
en la natura i esclau en la societat
(corrompre)
Crea les bases del liberalisme polític
4. Socialisme, segle XIX
Critiquen el sistema social i econòmic del capitalisme
Denuncien la misèria dels obrers i les desigualtats provocades
per la concentració de la propietat privada
Proposen nous models d’organització social basats en formes de
propietat col·lectiva que facin desaparèixer les classes socials
El pensament socialista
NOVES IDEES, 1850-1917
Consideren que la burgesia no cedirà voluntariament i que el canvi
social, inevitablement, haurà de ser producte d’una revolució
5. Propugna una revolució
obrera
Per aconseguir el poder
polític
El nou govern obrer
col·lectivitzaria la propietat
Cal que els obrers s’organitzin en
partits polítics obrers i socialistes.
Participen a les eleccions. Els diputats socialistes
propugnen reformes legals: sufragi universal (homes i
dones), regulació de la jornada laboral, impost
progressiu sobre la renda, ...
El pensament socialista
El socialistes revolucionaris
Propugna una revolució obrera
Per a destruir el poder polític,
l’Estat i la propietat privada
La nova societat
s’organitzaria
sota els principis de llibertat
indicidual i col·lectiva
Contraris a l’organització i
participació política.
Proletaris del món,
uniu-vos! Ni Dèu, Ni Pàtria, Ni Amo!
A
La Internacional
8. El liberalisme econòmic
Una sèrie de pensadors anglesos, com
Adam Smith (1723-1790) i David
Ricardo (1772-1823),
– legitimar el liberalisme econòmic del
capitalisme.
– Defensaven que les lleis de l'economia
capitalista eren lleis eternes,
inamovibles i naturals que calia
assumir i respectar.
– l'Estat havia de deixar fer (laisser faire);
la llei de l'oferta i la demanda, per
exemple, era natural, inevitable i
necessària.
– els individus, cercant el seu propi
interès, realitzaran, com si una mà
invisible els encaminés, allò més
beneficiós per a la col·lectivitat.
Marx qüestionarà i rebutjarà aquests plantejaments.
Adam SMITH: AN
INQUIRY INTO
THE NATURE
AND CAUSES OF
THE
WEALTH OF
NATIONS
David
RICARDO
9. A mitjans segle XIX, i en oposició a
les idees conservadores de la Restauració,
aparegueren en l'Europa industrial, diferents
pensadors sensibilitzats envers
– la situació econòmica i social d'injustícia,
– desigualtat i opressió.
Les seves reivindicacions de reforma social captaren
l'atenció de Marx, però, pel seu caràcter poc científic i
massa voluntarista, les criticà amb l'etiqueta de socialisme
utòpic: uns intents ingenus de reforma social. Així, la
societat modèlica d'industrials, sense els nobles privilegiats,
que dissenyà
– Saint-Simon (1760-1825), els falansteris
– associacions agràrio-industrials de Charles Fourier (1772-1837)
– les colònies industrials on les màquines estaven subordinades a
l'home del gal·lès Robert Owen (1771-1858).
falansteri
El socialisme utòpic
10. Auguste Comte (1798-1857)
A mitjans segle XIX, neix a França un moviment
que enllaça amb la tradició il·lustrada del segle
XVIII, que s'identifica i teoritza el creixement
imparable de la ciència.
Aquest moviment rebrà el nom de positivisme i el
seu propagador és Auguste Comte, secretari del
socialista utòpic Saint-Simon, participava de la
preocupació social d'aquest; ara bé, porta a terme
un estudi lligat als fets observats, un estudi
empíric. Per això és considerat el fundador de la
Sociologia com a ciència.
Llei dels 3 estadis (filosofia de la història)
11. L'UTILITARISME de J. BENTHAM (1748-1832)
• Fundador de l’utilitarisme, ho volia aplicar a:
Reforma social a nivell polític (liberalisme
democràtic)
Reforma en els costums (moral)
• L’ètica utilitarista es: una ètica pública,
adreçada a la felicitat a través de la utilitat. Hem
de fer-nos feliços com a subjectes, fent allò que
sigui útil i no guiant-nos per consideracions
alienes.
•La finalitat de les accions humanes: aconseguir
la màxima felicitat per al màxim nombre; això es
coneix com Principi d’utilitat o màxima
felicitat.
•Defensa un Estat mínim i útil que no controli
als individus en afers morals ni econòmics.
12. INFLUÈNCIES
• Empirisme britànic: Francis Bacon (mètode inductiu);
David Hume (associació d’idees)
• Jeremy Bentham: utilitarisme
• James Mill: psicologia associacionista (associem el que és bo per nosaltres
amb el que és bo pels altres. De l’egoisme a l’altruisme)
• Saint-Simon i Comte: teoria de la societat industrial i reforma social
OBRES IMPORTANTS
• Sistema de lògica (1843)
• Principis d’economia política (1848)
• Sobre la llibertat (1859)
• L’utilitarisme (1863)
• Sobre la subjecció de les dones (1869)
DADES BIOGRÀFIQUES
• Rígida educació intel·lectual i cultural.
• 1826 greu crisi moral. (20 anys)
• 1830 s’enamorà de Harriet Taylor, casada i amb una filla.
Va esperar 20 anys per poder casar-se amb ella.
JOHN STUART MILL (1806-1873)
13. • Epistemologia: com coneixem? Inductivisme.
• Ètica: què és el bé? Utilitarisme.
• Política: quin és el sistema polític just?
Liberalisme
14. L’epistemologia
L’objectiu de Mill és desenvolupar una ciència a partir de l’ús del mètode experimental
EMPIRISME: No hi ha coneixement que no sorgeixi de l’experiència
FENOMENISME: el coneixement es refereix als fenòmens que percebem = les coses
només són allò que percebem; no podem afirmar un coneixement de coses en si
NEGACIÓ DEL CONEIXEMENT A PRIORI: no solament les ciències empíriques, sinó que
fins i tot la lògica i la matemàtica , són a posteriori i es fonamenten en l’últim terme en
l’experiència
INDUCTIVISME: únic camí per a la ciència. Inferim que el que és vertader per a
diversos casos particulars, i ho fem extensiu a tots els casos similars . Antideductivista.
LA CIÈNCIA COM A RECERCA DE REGULARITATS EN LA NATURA: la ciència no ha de
cercar explicacions sinó constants. Principi de regularitat de la natura.
16. •El MOTIU és allò que impulsa a l’acció (el mòbil de l’acció)
•Els motius neixen de necessitats: en aquest sentit, tots els éssers vius tenen “motius”
•Però només es pot parlar de motiu quan aquest és conscient i voluntari
•En ètica i en dret es fa servir el mot INTENCIÓ: allò que, de forma conscient i
voluntària, volem aconseguir amb la nostra acció
•Per això, en certa manera, el motiu és la finalitat de la nostra acció
Estructura de l’acció
MOTIU
17. Estructura de l’acció
MOTIU En quin dels següents casos es pot fer servir la paraula “motiu” de forma
precisa?
18. MOTIU
OPCIONS
ACCIÓ
Estructura de l’acció
•Les opcions són les diferents alternatives entre les quals ens hem de decidir.
•Perquè pugui haver acció lliure cal que hi hagi almenys dues opcions diferents
•A més les accions cal que siguin desitjables en principi per algú, és a dir, que cap
d’elles contingui algun element que la faci indesitjable per a tothom
19. MOTIU
OPCIONS
ACCIÓ
Estructura de l’acció
RESULTATS
•Els resultats és l’esdeveniment immediat que es deriva de l’acció.
•Els resultats poden ser volguts o no volguts
•Les conseqüències són els resultats d’una acció a llarg termini, volguts o no volguts
Resultats volguts:
•Disminució de l’estrés
•Acceptació dins d’un grup
Resultats no volguts:
•No poder entrar en el restaurant on vaig
sempre
Conseqüències
CONSEQÜÈNCIES
20. L’ètica
L’objectiu de Mill és trobar un criteri per a diferenciar entre el bé/mal: la utilitat
Principi d’utilitat = Principi de la Major Felicitat Possible
La felicitat individual, al
marge de la societat
El plaer com a criteri del
bé moral
El bé moral resultat del
deure i no de les
conseqüències
La moralitat com a
norma universal
EPICUR KANT
21. La moralitat no és
pròpiament la
doctrina de com
podem ser feliços
sinó de com
podem fer-nos
mereixedors de la
felicitat.
Kant
22.
23. L’ètica
La finalitat de qualsevol acció és la felicitat (felicitat= bé últim). Una
acció és bona en la mesura que procura la felicitat i dolenta en la
mesura que la impedeix
Felicitat: plaer i absència de dolor (el plaer i l’absència de dolor són
fins en si mateixos; totes les coses desitjables ho són perquè
proporcionen plaer o són un mitjà per a obtenir-lo)
Mill planteja una ètica teleològica i hedonista
3 aclariments sobre el concepte de plaer
Objectiu: demostrar que no es refereix al plaer
de forma indiscriminada perquè algunes espècies
de plaer són més desitjables que altres
24. “Nature has placed mankind under the
governance of two sovereign masters,
pain and pleasure”
Jeremy Bentham
“Actions are right in proportion as they
tend to promote happiness; wrong as
they tend to produce the reverse of
happiness”
John Stuart Mill
25.
26. L’ètica
Primer aclariment: la qualitat per sobre de la quantitat
Existeixen 2 dimensions del plaer: la quantitat i la qualitat
Jeremy Bentham (1784-
1832). Mestre de Mill.
Pare de l’utilitarisme. Ho
volia aplicar a la reforma
dels costums i de la vida
social i política.
Quantitat: tot plaer és susceptible de mesura
(quantum):
- Intensitat (plaer intel·lectual/gelat de maduixa)
- Duració (aprovar les PAU/menjar quan hi ha gana)
- Proximitat (plaer immediat/plaer ajornat)
- Seguretat (plaer segur/plaer probable)
El judici moral consisteix en un càlcul de la felicitat
El vici és un error
de càlcul en la
recerca de la
felicitat
27. L’ètica
Diferenciant-se de Bentham, Mill sosté que el plaer no és una
qüestió només de quantitat sinó de qualitat.
Més quantitat de plaer no implica necessàriament major
felicitat
Hi ha “activitats productores de plaer” més valuoses que
d’altres: plaers animals i plaers humans
“És millor una criatura humana
insatisfeta que un porc satisfet, és
millor ser Sòcrates insatisfet que un
boig satisfet”
28.
29. L’ètica
Segon aclariment: la major felicitat possible
El principi d’utilitat no fa referència al major grau de felicitat individual, sinó al major
grau de felicitat total.
Una acció no es pot jutjar moralment atenent només a l’agent de l’acció (el que a mi
em beneficia és bo)
Una acció és pot jutjar moralment en funció del benefici general que procura
Una acció bona és aquella que procura el màxim benestar per al màxim nombre de
persones = maximització del plaer = major felicitat possible
Convenient/Bo
Una acció és convenient quan és bona
exclussivament per a l’interès
particular de l’agent; una acció és
bona en tant que procura no només la
felicitat de l’agent, sinó la de tots els
afectats per la conducta.
30. El pensament de Mill és incompatible amb l’hedonisme vulgar: el plaer i la utilitat
que es plantegen a l’obra són de caire solidari.
diferencia entre l’individualisme utilitarista de
Bentham respecte a l’utilitarisme de Mill.
La major utilitat és la més gran felicitat
És més gran la felicitat de molts que la d’un de sol.
La perspectiva que assumeix Mill és qualitativa. El veritable plaer no rau a “tenir
“més” sinó a “ser millor”.
És la felicitat agregada (la suma de les felicitats de tots i cadascú) el que dóna
el nivell de benestar i d’integració d’una societat
L’ètica
31. L’ètica
UTILITARISME DELS ACTES UTILITARISME DE LES REGLES
Defensa que la bondat o la maldat d’una
acció ha de ser considerada en cada cas
en concret, sense necessitat de seguir
cap norma general.
Cada acció concreta té unes
conseqüències i són elles les que ens
permeten determinar el seu valor.
Aquesta forma d’utilitarisme és pròpia de
Bentham.
El bé i el mal no poden ser jutjats des de
la perspectiva d’una acció concreta.
La bondat o la maldat d’una acció ha de
ser considerada a partir de la norma que
representa.
Per jutjar una acció com a bona o dolenta
hem de pensar-la com a norma
(universal) i atendre a les conseqüències
(universals).
Tercer aclariment: l’utilitarisme de les regles
32. La polèmica sobre el vot de les dones
Negar el vot a les dones
implicaria menystenir la
dignitat de la dona com a
ésser humà i, per tant, es
conculcaria una regla
imprescindible per a ser
feliç.
tendiran a votar com
els seus marits i, en
conseqüència només
augmentaria la
paperassa electoral, es
complicarien les
campanyes i no
canviaria el resultat
33. La primera onada. El feminisme il·lustrat
• Les llibertats, els drets i la igualtat jurídica no
afectaren les dones.
• Mary Wollstonecraft (1759 – 1797) a
Vindicació dels Drets de la Dona fa una
defensa contra la exclusió de les dones de
l’àmbit de béns i drets.
– La clau era accedir a l’educació.
Sufragisme i drets de les dones
34. El feminisme il·lustrat i la revoluciófrancesa
• Olympe de Gouges (1748-1793) a la
Declaració dels drets de la dona i de la
ciutadana demanava llibertat, igualtat i
drets polítics: dret al vot (sufragisme).
La Revolució Francesa va suposar una derrota per al
feminisme: les dones foren només reconegudes com
a mares i esposes.
Sufragisme i drets de les dones
35. La segona onada. El feminisme liberal
sufragista
• El sufragisme a Anglaterra
– Stuart Mill criticà l’esclavitud de
les dones i defensà la petició del
vot femení. La submissió de la
dona (text)
– Les sufragistes passaren a la lluita
directa.
– Amb la Primera Guerra Mundial,
el 1917 fou aprovada la llei de
sufragi femení.
Sufragisme i drets de les dones
36. LA ESCLAVITUD DE LA MENTE FEMENINA
Todas las causas, sociales y naturales, se combinan para hacer muy improbable que las mujeres se
rebelen colectivamente contra el poder de los hombres. Por ahora están en una posición totalmente
diferente a la de las demás clases sometidas, porque los amos exigen de ellas algo más que
sencillamente verse servidos. Los hombres no quieren únicamente la obediencia de las mujeres,
quieren también sus sentimientos. Todos los hombres, excepto los más brutales, desean que la mujer
que está más estrechamente ligada a ellos sea, no una sierva por la fuerza, sino de grado, no una
esclava, sino una favorita. Por tanto, han puesto en práctica todos los medios conducentes a esclavizar
sus mentes. Los señores de todos los demás esclavos confían en el miedo para mantener la obediencia,
bien miedo de ellos mismos o bien temores religiosos. Los amos de las mujeres buscan más que la
simple obediencia y emplean para esto toda la fuerza de la educación. Desde la infancia, a todas las
mujeres se las educa en la creencia de que el ideal de su condición es ser diametralmente opuestas a los
hombres: nada de voluntad propia ni de autoridad, sino subordinación y sometimiento a los demás. la
doctrina moral les dice que es su deber, y los sentimentalismos al uso que es su naturaleza, vivir para
los demás; vivir en completa entrega de sí mismas y no tener otra clase de vida sino los afectos. Y por
afectos se entiende los únicos permitidos: los que las unen al hombre con quien están ligadas o a los
hijos que constituyen un lazo adicional e irrompible entre ellas y un hombre. Si pensamos en tres
cosas: primera, la natural atracción entre los sexos; segunda, la total dependencia de la mujer respecto
al marido, de modo que todos sus privilegios o placeres son un regalo o dependen de la voluntad de él;
y finalmente, que el principal objeto de toda búsqueda humana, la consideración y todos los objetivos
de la ambición social, en general, sólo los consigue la esposa a través del marido, resultaría un milagro
que el ser atractiva al hombre no se hubiera convertido en la estrella polar de la educación femenina y
de la formación del carácter de la mujer. Y una vez conseguidos estos grandes medios de influencia
sobre la mente de la mujer, el instinto de egoísmo hizo que los hombres se aprovechasen de ellos al
máximo para mantenerlas sometidas presentándoles la humildad, la sumisión y la entrega de toda
voluntad propia en manos de un hombre como parte esencial del atractivo sexual. ¿Puede caber duda
de que todos los demás yugos que la humanidad ha logrado quebrar hubieran persistido hasta ahora si
hubiesen existido los mismos medios y hubiesen sido empleados tan hipócritamente para hacer inclinar
las cervices bajo ellos?.
(Jonh Stuart Mill, El sometimiento de la mujer, 1869)
37. Posicions ètiques: relativisme/univeralisme
Es possible trobar una MÀXIMA DE CONDUCTA UNIVERSAL? = Podem trobar una
màxima de conducta que sigui vàlida per a tothom = Podem trobar una màxima de
conducta que sigui impossible rebutjar?
Relativisme o particularisme Universalisme
Sofística, escepticisme.
No és possible trobar cap norma moral
universal. La moral depén de la cultura, la
història, les circumstàncies, etc.
Utilitarisme dels actes (Bentham): en una
decisió només s’ha de tenir en compte les
conseqüències particulars d’aquella
decisió
Hume, Mill
Sí és possible trobar normes morals
universals.
Emotivisme: bases emocionals comunes
Utilitarisme de les normes: en una decisió
s’ha de tenir en compte le conseqüències
de l’acció cas que es pensi com a norma
universal
39. L’ètica
Conclusions
1. La felicitat (el bé) es mesura per les conseqüències de les
accions. Les conseqüències es mesuren en termes de benestar o
malestar (plaer o dolor). Aquestes conseqüències s’extenen a tots
els implicats en l’acció (la societat).
2. La moral ha d’atendre les conseqüències i no a les intencions de
l’agent. L’utilitarisme no és essencialista: les persones no poden
ser jutjades per com són, sínó pel que han fet (i per les seves
conseqüències).
3. La moral no té una validesa a priori. No existeixen normes morals
a priori independents de les circumstàncies concretes en què es
realitza l’acció (Kant)
4. La felicitat (el bé) no és sinònim de plaer indiscriminat. Per tant, no
podem confondre a Mill amb un “hedonista radical”.
40. L’ètica
5. Mill i l’esperit il·lustrat:
• En la recerca de la felicitat juga un paper molt important
l’educació dels individus i de la societat
• L’educació pot millorar les persones en dos sentits:
a) Ensenyant-los a preferir aquells plaers que resulten
més adequats (apropiats a la condició humana)
b) Ensenyant-los a tenir en compte els desitjos i interessos
dels altres en les nostres eleccions
• Crítica del costum i la tradició que posa obstacles al
progrés (feminisme)
41. L’ètica
6. La recerca de la felicitat individual està unida a la de al
felicitat social:
•Conciliació altruisme/egoisme. La moral de Mill no és
egoista. La meva felicitat particular no es pot assolir al
marge de la resta de la societat. Es bo per a l’individu el
que resulta útil per a la societat i a la inversa.
•Les relacions humanes no serien possibles si no es
tinguessin en compte els interessos particulars de tots. El
bé de la majoria (la major felicitat possible) no ha de ser
obstacle per al bé de les minories
42. 7. Naturalisme social. Visió orgànica de la relació entre
l’individu i la societat. L’autèntica felicitat no pot ser solitària
sinó solidària (contra els romàntics i rousseaunians).
L’ètica
en la mesura que [els
individus] cooperen, els
seus fins s’identifiquen amb
els d’altri. Es produeix,
almenys, un sentiment
provisional de què els
interessos dels altres són
els meus propis interessos
43.
44. Utilitarisme
Històricament, l'utilitarisme ha estat una filosofia amb
importants implicacions polítiques: va inspirar la Societat
Fabiana (S.J. Webb) i l'Estat del Benestar (Welfare State) que
es va imposar als Estats Units en la dècada del 1930 i a Europa
Occidental després del 1945. També va representar, sovint
sense confessar-ho explícitament, un ingredient important en
les diverses ideologies socialdemòcrates al segle passat.
