SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  9
GNU/Linux Tant el sistema operatiu com els seus aplicatius, son majoritariament  programari lliure . GNU /Linux  és   un   sistema operatiu  amb milers d'aplicacions de tot tipus i per tots els usos.
GNU/Linux Sistema operatiu El sistema operatiu controla tots els processos de l'ordinador I alhora actua com interfície de control per l'usuari.
GNU/Linux Microsoft Comunitat d'usuaris Privatiu Lliure El desenvolupen uns quants empleats contractats per l'empresa. El codi font esta a disposició de tot el món I tothom que hi vulgui col.laborar. L'objectiu és la venda del producte. L'objectiu és proveïr serveis sobre el producte. És insegur. Virus, troians, polítiques febles de seguretat, etc... No és tant insegur, millor política de seguretat, molts menys virus i menys nocius, i hi ha molta gent corregint els problemes de seguretat. Basa en el copyright la obtenció de beneficis econòmics. Basa en llicències obertes GNU ( General public license ) la seva evolució I lliure distribució.
GNU/Linux Els pares de la criatura Linus Torvalds Richard Stallman Creador de la Free Software Fundation i impulsor de les llicències lliures GPL i GNU Creador del primer nucli (la base) del sistema operatiu. Que es va anomenar minix d'entrada però després pren el seu nom per anomenar-se Linux.
GNU/Linux Els “sabors” o les distribucions de GNU/Linux. A diferència de Windows, en Linux trobem diferents “idees” o opinions sobre com ha de funcionar. Com que l'entorn funcionarà sobre programari lliure, hi ha gent que triarà uns  paquets  o uns altres per instal.lar en el sistema operatiu. Sobretot podem definir dues grans línies de pensament. Debian I RedHat. Originalment creat per una companyia amb el mateix nom. I pensat per l'ús comercial. Fa ús del sistema de paquets RPM Originalment pensat per la comunitat. I totalment GNU en orígen.  Fa ús del sistema de paquets DEB
GNU/Linux Els “sabors” o les distribucions de GNU/Linux. Kubuntu I Ubuntu. Pensats per l'usuari domèstic. Catix. El linux amb barretina.
GNU/Linux Els paquets Els paquets és com s'estructuren les aplicacions en Linux. Aquests es poden gestionar a partir d'un aplicatiu específic que anomenarem gestor de paquets. Podem fer servir els paquets, des del CD d'instal.lació del mateix linux o des de “repositoris” que trobem a internet I que ja venen configurats al mateix sistema. Per accedir a un aplicatiu en concret, només haurem d'accedir al gestor de paquets i cercar-lo segons el tipus de programa que és. Si coneixem un programa privatiu, per Windows per exemple, molt possiblement tingui una correspondència amb un programa lliure i el trobarem als repositoris de la nostra distribució.  Per exemple si coneixem el Photoshop d'Adobe, tenim una versió lliure anomenada Gimp, que trobarem a la secció de Gràfics del nostre gestor de paquets.
GNU/Linux Com obtenir linux? Avui en dia encara hi ha pocs (gairebé cap) fabricants que integrin linux de sèrie en els seus ordinadors. Per gairebé totes les distribucions de linux, totes les més populars podem fer una instal.lació doble i fer que windows i linux convisquin en un mateix ordinador. Avui en dia gairebé totes les distribucions son Live, que vol dir que les podem executar directament des del CD I poder provar-les abans d'instal.lar. www.ubuntu-es.org/ fedoraproject.org/es/ mandriva.com/
GNU/Linux Algunes alternatives  http://www.freealts.com/ Privatiu Lliure Adobe Photoshop The Gimp Microsoft Office Open Office Adobe acrobat PDFCreator / xpdf Dreamweaver Quanta / NVU / bluefish Visual Studio.NET Sharpdevelop / mono Oracle / SQLServer PostgreSQL / MySQL MSN Messenger Gaim / aMSN / jabber Outlook Express Thunderbird Outlook Evolution  Internet explorer Firefox / Konqueror /  Microsoft Internet Information Server Apache Nero K3b / X cd-toast /  Adobe Premiere Kino / Cinelerra / Kdenlive

Contenu connexe

Tendances

Distribucions
DistribucionsDistribucions
Distribucions
pepet97
 
Sense titol 1-2
Sense titol 1-2Sense titol 1-2
Sense titol 1-2
WERRASSON
 

Tendances (17)

Introducció al programari lliure
Introducció al programari lliureIntroducció al programari lliure
Introducció al programari lliure
 
treball amb linux
treball amb linuxtreball amb linux
treball amb linux
 
Migració de Windows a GNU Linux Ubuntu
Migració de Windows a GNU Linux UbuntuMigració de Windows a GNU Linux Ubuntu
Migració de Windows a GNU Linux Ubuntu
 
PRESENTACIÓ EXEMPLE
PRESENTACIÓ  EXEMPLEPRESENTACIÓ  EXEMPLE
PRESENTACIÓ EXEMPLE
 
bien
bienbien
bien
 
Instal·lació d’Ubuntu i introducció a l’OpenOffice.org
 Instal·lació d’Ubuntu i introducció a l’OpenOffice.org Instal·lació d’Ubuntu i introducció a l’OpenOffice.org
Instal·lació d’Ubuntu i introducció a l’OpenOffice.org
 
Introducción a linux
Introducción a linuxIntroducción a linux
Introducción a linux
 
no tengo ni idea
no tengo ni ideano tengo ni idea
no tengo ni idea
 
Linux
LinuxLinux
Linux
 
Linux
LinuxLinux
Linux
 
Distribucions
DistribucionsDistribucions
Distribucions
 
Sense titol 1-2
Sense titol 1-2Sense titol 1-2
Sense titol 1-2
 
Programari lliure
Programari lliureProgramari lliure
Programari lliure
 
Gnu/Linux
Gnu/LinuxGnu/Linux
Gnu/Linux
 
Instal·lació d'un ubuntu
Instal·lació d'un ubuntuInstal·lació d'un ubuntu
Instal·lació d'un ubuntu
 
Què és una distribució de GNU/Linux?
Què és una distribució de GNU/Linux?Què és una distribució de GNU/Linux?
Què és una distribució de GNU/Linux?
 
El Programari Lliure
El Programari LliureEl Programari Lliure
El Programari Lliure
 

En vedette (8)

Las vocales
Las vocalesLas vocales
Las vocales
 
Disciplina y aprender
Disciplina y  aprenderDisciplina y  aprender
Disciplina y aprender
 
ANXIETY_MANAGEMENT_AND_FMRI_SHOULD_IT_BE_A_PRIORITY_CLINICAL_NEUROSCIENCE_2016
ANXIETY_MANAGEMENT_AND_FMRI_SHOULD_IT_BE_A_PRIORITY_CLINICAL_NEUROSCIENCE_2016ANXIETY_MANAGEMENT_AND_FMRI_SHOULD_IT_BE_A_PRIORITY_CLINICAL_NEUROSCIENCE_2016
ANXIETY_MANAGEMENT_AND_FMRI_SHOULD_IT_BE_A_PRIORITY_CLINICAL_NEUROSCIENCE_2016
 
Fallo que habilita el uso de reservas del BCRA
Fallo que habilita el uso de reservas del BCRAFallo que habilita el uso de reservas del BCRA
Fallo que habilita el uso de reservas del BCRA
 
Flora in Dzierzoniow, zuzia
Flora in Dzierzoniow, zuziaFlora in Dzierzoniow, zuzia
Flora in Dzierzoniow, zuzia
 
Coruña
 Coruña Coruña
Coruña
 
Actrite A Z
Actrite  A   ZActrite  A   Z
Actrite A Z
 
Escultures 4t b
Escultures 4t bEscultures 4t b
Escultures 4t b
 

Similaire à apropament a GNU/Linux (18)

Alex linux
Alex linux Alex linux
Alex linux
 
Us basic lliurex
Us basic lliurexUs basic lliurex
Us basic lliurex
 
Presentacio Ubuntu 10.04
Presentacio Ubuntu 10.04Presentacio Ubuntu 10.04
Presentacio Ubuntu 10.04
 
Grup g
Grup gGrup g
Grup g
 
Linux2
Linux2Linux2
Linux2
 
Programari lliure v.marcos
Programari lliure v.marcosProgramari lliure v.marcos
Programari lliure v.marcos
 
Progrmari lliure v.marcos
Progrmari lliure v.marcosProgrmari lliure v.marcos
Progrmari lliure v.marcos
 
Introducci a-gnulinux1234
Introducci a-gnulinux1234Introducci a-gnulinux1234
Introducci a-gnulinux1234
 
La gran castaña
La gran castañaLa gran castaña
La gran castaña
 
Treball Linux
Treball LinuxTreball Linux
Treball Linux
 
Xerrada Programari Lliure
Xerrada Programari LliureXerrada Programari Lliure
Xerrada Programari Lliure
 
Presentació software lliure 2008
Presentació software lliure 2008Presentació software lliure 2008
Presentació software lliure 2008
 
linux
 linux linux
linux
 
Lubuntu presentation
Lubuntu presentationLubuntu presentation
Lubuntu presentation
 
Presentacio pangolina
Presentacio pangolinaPresentacio pangolina
Presentacio pangolina
 
Software sistemes operatiusii
Software sistemes operatiusiiSoftware sistemes operatiusii
Software sistemes operatiusii
 
Iniciació al treball amb la Linkat
Iniciació al treball amb la LinkatIniciació al treball amb la Linkat
Iniciació al treball amb la Linkat
 
PROGRAMARI LLIURE
PROGRAMARI LLIUREPROGRAMARI LLIURE
PROGRAMARI LLIURE
 

Dernier

Dernier (8)

ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 

apropament a GNU/Linux

  • 1. GNU/Linux Tant el sistema operatiu com els seus aplicatius, son majoritariament programari lliure . GNU /Linux és un sistema operatiu amb milers d'aplicacions de tot tipus i per tots els usos.
  • 2. GNU/Linux Sistema operatiu El sistema operatiu controla tots els processos de l'ordinador I alhora actua com interfície de control per l'usuari.
  • 3. GNU/Linux Microsoft Comunitat d'usuaris Privatiu Lliure El desenvolupen uns quants empleats contractats per l'empresa. El codi font esta a disposició de tot el món I tothom que hi vulgui col.laborar. L'objectiu és la venda del producte. L'objectiu és proveïr serveis sobre el producte. És insegur. Virus, troians, polítiques febles de seguretat, etc... No és tant insegur, millor política de seguretat, molts menys virus i menys nocius, i hi ha molta gent corregint els problemes de seguretat. Basa en el copyright la obtenció de beneficis econòmics. Basa en llicències obertes GNU ( General public license ) la seva evolució I lliure distribució.
  • 4. GNU/Linux Els pares de la criatura Linus Torvalds Richard Stallman Creador de la Free Software Fundation i impulsor de les llicències lliures GPL i GNU Creador del primer nucli (la base) del sistema operatiu. Que es va anomenar minix d'entrada però després pren el seu nom per anomenar-se Linux.
  • 5. GNU/Linux Els “sabors” o les distribucions de GNU/Linux. A diferència de Windows, en Linux trobem diferents “idees” o opinions sobre com ha de funcionar. Com que l'entorn funcionarà sobre programari lliure, hi ha gent que triarà uns paquets o uns altres per instal.lar en el sistema operatiu. Sobretot podem definir dues grans línies de pensament. Debian I RedHat. Originalment creat per una companyia amb el mateix nom. I pensat per l'ús comercial. Fa ús del sistema de paquets RPM Originalment pensat per la comunitat. I totalment GNU en orígen. Fa ús del sistema de paquets DEB
  • 6. GNU/Linux Els “sabors” o les distribucions de GNU/Linux. Kubuntu I Ubuntu. Pensats per l'usuari domèstic. Catix. El linux amb barretina.
  • 7. GNU/Linux Els paquets Els paquets és com s'estructuren les aplicacions en Linux. Aquests es poden gestionar a partir d'un aplicatiu específic que anomenarem gestor de paquets. Podem fer servir els paquets, des del CD d'instal.lació del mateix linux o des de “repositoris” que trobem a internet I que ja venen configurats al mateix sistema. Per accedir a un aplicatiu en concret, només haurem d'accedir al gestor de paquets i cercar-lo segons el tipus de programa que és. Si coneixem un programa privatiu, per Windows per exemple, molt possiblement tingui una correspondència amb un programa lliure i el trobarem als repositoris de la nostra distribució. Per exemple si coneixem el Photoshop d'Adobe, tenim una versió lliure anomenada Gimp, que trobarem a la secció de Gràfics del nostre gestor de paquets.
  • 8. GNU/Linux Com obtenir linux? Avui en dia encara hi ha pocs (gairebé cap) fabricants que integrin linux de sèrie en els seus ordinadors. Per gairebé totes les distribucions de linux, totes les més populars podem fer una instal.lació doble i fer que windows i linux convisquin en un mateix ordinador. Avui en dia gairebé totes les distribucions son Live, que vol dir que les podem executar directament des del CD I poder provar-les abans d'instal.lar. www.ubuntu-es.org/ fedoraproject.org/es/ mandriva.com/
  • 9. GNU/Linux Algunes alternatives http://www.freealts.com/ Privatiu Lliure Adobe Photoshop The Gimp Microsoft Office Open Office Adobe acrobat PDFCreator / xpdf Dreamweaver Quanta / NVU / bluefish Visual Studio.NET Sharpdevelop / mono Oracle / SQLServer PostgreSQL / MySQL MSN Messenger Gaim / aMSN / jabber Outlook Express Thunderbird Outlook Evolution Internet explorer Firefox / Konqueror / Microsoft Internet Information Server Apache Nero K3b / X cd-toast / Adobe Premiere Kino / Cinelerra / Kdenlive