1. Els llums eren apagats i res feia pensar que hi haguera ningú a dintre. Continuava penjat l’avís de tancat. Vaig anar al carreró. La porta de darrere va cedir amb la lleu pressió de la meua mà. Tot estava en penombra. El corrent elèctric semblava interromput encara. Vaig avançar. El silenci i l’obscuritat m’inquietaven. La pols del terra de fusta cruixia al pas de les meues sabates i em sentia els batecs intensos del cor. La llegenda de l’amulet de Jade , E. Belda