4. Elaboració del contingut: Equip comunitari de Llevant Nord
Carlos Vecina Merchante
Sociòleg i coordinador de l‟estudi
Maria J. Estrades Valens
Treballadora Social
Pròleg i assessorament: Marco Marchioni
Col·laboradors audicions: Kendra Bermúdez Anderson
Omar Fernández de la Cigoña Sánchez
Maya Krawietz García
Jaume Socies Sabater
Víctor Eguriase Uwagba
Correcció lingüística: Servei d‟Assessorament Lingüístic
Ajuntament de Palma
Fotografia de portada: Víctor Eguriase Uwagba
ISBN: 978-84-1330-95267-43-6
Programa Comunitari
Responsable: Isabel Cortada Martín
Àrea de Benestar Social, Treball, Participació i Cultura
Ajuntament de Palma, Maig 2011

5. Participants als col·loquis
Agraïm a tots els participants la seva col·laboració en els col·loquis:
AMIPA C. P. Gabriel Valseca
Sra. Sarattu Eissem Sra. Milagros Martínez
Sra. Maria Luisa Mora
AMIPA C. P. Joan Capó
Sr. Aïssa Barkouki Sra. Silvia Gómez
AMIPA C.P. Es Pont
Sra. Elena Inglada Sr. Javier Homar
Sra. Pilar Prats Sr. Tomeu Mulet
Sra. Catalina Jordà Sra. Maria Sansó
Sra. Antonia Gayà Sr. Alfredo Servera
Sr. Xisco Jordà Sra. Gabriela Montserrat
Sr. Jaume García Sr. Tomeu Bauzà
AMIPA I.E.S Josep Sureda I Blanes
Sra. Mª Immaculada Serra Sra. Joana Garcías
Sr. Paco García Sra. Magdalena Lladó
Sr. Miquel Àngel Guerrero Sra. Maribel Taroncher
Sr. Joan Amengual Sra. Núria Marín
Sra. Ana Socías Sr. Hugo Senhousser
Àrea d'Educació, Igualtat i Drets Cívics
Sra. Mª Jesús López
Asociación Anambra Unida
Sr. Augustine Nnaemeka Sr. Joseph Okolie
Asociación Balear para el diálogo y la integración
Sr. Aïssa Barkouki
Asociación de Inmigrantes de Nigèria – Edo Adine
Sr. Monday Ezoba
Asociación de Inmigrantes Kayiraba
Sr. Kalilou Camara
Asociación de Inmigrantes Senegaleses en Baleares – Yapo
Sr. Dethe Faye
Asociación de Jubilados y Pensionistas Can Capes
Sra. Josefina Perete
Asociación de Mujeres Latinoamericanas
Sra. Maria Tixicuro
Asociación Fedde Kisal Fulbe
Sr. Sileye Sy
Asociación La Iniciativa
Sra. Mubaraka Sammoudi
Asociación Nigèria Unida
Sra. Philo Omoregie
Asociación Yoruba de las Islas Baleares
Sr. Gabson Omotuyi
Associació de Comerciants de Son Gotleu
Sr. Moisés Mora
Associació de veïnats Son Gotleu
Sra. Xisca Pons

6. Associació Gent Gran Son Gotleu
Sr. Josep Fuster
Biblioteca Pública Son Gotleu
Sr. Emilià Pàez
C.C. Corpus Christi
Sr. Joan Perelló Sra. Marga Requejo
C.P. Es Pont
Sra. Catalina Sbert Sra. Cristina San Juan
C.P. Gabriel Valseca
Sra. Asunción Gallardo
C.P. Joan Capó
Sra. Catalina Vadell
Càritas Diocesana de Mallorca
Sra. Bàrbara Picornell Sra. Catalina Mateu
Casal de Joves Migjorn
Sra. Aina Morell
Centre Cultural de Pensionistes i Jubilats De Son Gotleu
Sr. Julian Moreno
Centre de Salut Son Gotleu
Sra. Aina Mascaró Sr. Edwin Puerto
Sra. Ana Belén Sr. Gabriel Lliteres
Sra. Beatriz Alonso Sra. Trinidad Planas
Sra. Damita Pérez
Centre de Serveis Socials Llevant Nord
Sra. Catalina Trobat Sr. Victor Eguriase
Sr. Jaume Socias Sra. Victoria Faidella
Sra. Kendra Bermudez
Centre Mater Misericordia
Sra. Magdalena Rosselló Sra. Maria Casesnoves
Centro Islámico Islas Baleares (Mesquita Atauhid)
Sr. Elarbi Haddouti
Ciber aula
Sra. Azucena Hidalgo Sra. Carmen Martínez
Club d'esplai Son Gotleu
Sr. Omar Fernández de la Cigoña
Comunitat de veïns Francesc Julià, 50
Sra. Candelaria Sánchez
Comunitat de veïns Pasaje 7 Picos, 2
Sr. Eulogio García Sra. Isabel Mercadal
Comunitat de veïns Santa Florentina, 51
Sr. Gabriel Castro
Comunitat de veïns Santa Florentina, 57
Sra. Gladys Ighedosa
Comunitat de veïns Santa Florentina, 59
Sra. Dolores Martínez Sra. Josefa Montoro
Sra. Esther Salazar Sra. Vicenta Martínez
Comunitat de veïns Tomàs Rullan, 60
Sra. Mª Encarna Segura
Dinamització Escoles Obertes (Zona Centre)
Sr. Llorenç Coll Sra. Tonyi Bestard
Dinamo. Servei Descentralitzat de Dinamització d'infants i Joves
Sra. Ana Leal

7. Fedderation of NigeriaCommunity Illes Balears
Sr. James Friday Sr. William Ude
I.E.S Josep Sureda I Blanes
Sra. Xisca Cardell
Igbo Progressive Association
Sr. Cyprian C. Odii
Iglesia Evangélica Filadelphia
Sr. José Amaya
IMFOF
Sr. Daniel del Valle Sra. Lourdes Santos
Sra. Gemma Montes Sra. Xisca Coll
Libre Asociación de Inmigrantes de Ghana (Laig)
Sr. Kwasi Opoku Yeboah
Mezquita Ihsán
Sr. Aïssa Barkouki
Olive Park Association
Sr. Phillip Reuben Obiora
Parròquia Corpus Christi
Sr. Pep Henales Sr. Tomeu Tauler
Plataforma d’entitats i serveis Son Gotleu
Sr. Manel Perelló
Policia Local. Unitat Territorial de Llevant
Sr. Jesús Morro
Projecte de Desenvolupament Comunitari Pere Garau-Son Gotleu
Sr. Carlos Vecina
Servei de Dinamització Lingüística de Son Gotleu
Sr. Tomeu Perales

8. Diagnòstic Comunitari: barri de Son Gotleu
PRESENTACIÓ
El model comunitari ha estat des de l‟inici d‟aquesta legislatura una clara aposta de
la Regidoria de Benestar Social.
La construcció del bé comú, la cobertura de les necessitats bàsiques de les
persones, la convivència en una pau justa entre veïns i de la ciutadania en general,
requereixen centrar les intervencions socials en el valor del col·lectiu com a
amplificador de la capacitat dels individus de formar part activa en la construcció i la
millora de la seva pròpia comunitat.
Per tot això, amb l‟assessorament del Dr. Marco Marchioni, s‟ha realitzat un
diagnòstic comunitari participatiu a Son Gotleu.
A través d‟aquest diagnòstic arribam a conèixer de manera objectiva però també
vivencial la zona en la qual vivim, com són les persones que l‟habiten, què
necessitem, què tenim, com podem, junts, millorar-ho. Aquest és en definitiva el
repte.
Així doncs, les administracions públiques, tècnics i professionals d‟aquestes, agents
socials, associacions, col·lectius i persones posen en comú i per tant comparteixen
una informació necessària per a tots, que reforça la capacitat de donar resposta a
les necessitats de la ciutadania.
Aquest és el treball que us presentam, fruit de l‟esforç dels equips comunitaris i de
tota la quantitat de persones que voluntàriament hi han participat..
Estic segur que amb això haurem contribuït a fer Palma, la nostra ciutat, una mica
millor.
Eberhard Grosske Fiol
Tinent de batlia i regidor de l‟Àrea de Benestar Social, Treball, Participació i Cultura
7

10. ÍNDEX
PRESENTACIÓ .......................................................................................................... 7
PRÒLEG .................................................................................................................. 11
INTRODUCCIÓ ........................................................................................................ 13
1 UNA RESSENYA REFERENT A LA METODOLOGIA ...................................... 15
2 CARACTERÍSTIQUES DE LA COMUNITAT .................................................... 17
2.1 Història del barri ......................................................................................... 17
2.2 Dades demogràfiques ................................................................................ 23
2.3 Entitats socials i agrupacions ..................................................................... 44
2.4 Economia ................................................................................................... 59
3 TREBALL, EDUCACIÓ, ESPORTS, CULTURA, LLEURE, SALUT I
SITUACIONS DE NECESSITAT ....................................................................... 67
3.1 Mercat de treball ........................................................................................ 67
3.2 Situacions de necessitat............................................................................. 74
3.3 Educació i recursos socioeducatius ......................................................... 100
3.4 Esports i espais lliures.............................................................................. 113
3.5 Salut ......................................................................................................... 120
4 SITUACIÓ PER GRUPS D‟EDAT ................................................................... 129
4.1 Infància..................................................................................................... 129
4.2 Població jove ............................................................................................ 133
4.3 Població adulta ......................................................................................... 136
4.4 Població gran ........................................................................................... 141
5 HABITATGE I CONVIVÈNCIA A LES COMUNITATS ..................................... 147
5.1 Tipus d‟habitatge ...................................................................................... 148
5.2 Règim de tinença dels habitatges ............................................................ 149
5.3 Dimensions dels habitatges ..................................................................... 150
5.4 Cost de l‟habitatge.................................................................................... 150
5.5 L‟exclusió residencial i els problemes a les comunitats............................ 152
6 INICIATIVES I PROPOSTES .......................................................................... 171
6.1 Seguretat.................................................................................................. 171
6.2 Habitatge .................................................................................................. 172
6.3 Interacció social i població ....................................................................... 172
6.4 Neteja i compliment de normes ................................................................ 173
6.5 Infraestructures, mobiliari urbà ................................................................. 173
6.6 L‟actuació de l‟Ajuntament ....................................................................... 174
7 A MODE DE CONCLUSIÓ .............................................................................. 177
8 ANNEX 1: Resum d‟actuacions 2007 - 2011 ................................................... 185
9 ANNEX 2: taules de dades demogràfiques ..................................................... 191
9

12. Diagnòstic Comunitari: barri de Son Gotleu
PRÒLEG
Presentación del Estudio Comunitario.- Palma
Todo proceso de cambio y de mejora social de una realidad –en este caso, el barrio
en que vivimos o trabajamos- necesita conocer lo mejor posible esta realidad.
Teniendo este conocimiento podemos intentar mejorar lo existente.
Cuando hablamos de un „Estudio Comunitario‟ entendemos al mismo tiempo varias
cosas que intentamos reseñar de manera muy breve.
Primero decir que hoy en día existen mucha información (datos, estudios,
estadísticas, informes, etc.), pero están „dispersos‟ y contienen datos parciales o
sectoriales. Pero no existe una visión de conjunto que sea global y que, al mismo
tiempo, permita tener datos y conocimientos parciales. Por ello en el Estudio
Comunitario podrán encontrar datos y elementos de tipo general y global sobre la
comunidad en la que viven o trabajan, así como elementos e informaciones de los
diferentes sectores (el educativo, el sanitario, el cultural, el social, etc.) que tiene
mucha importancia para las familias.
Además, estos conocimientos parciales no están al alcance de todo el mundo. Con
el Estudio Comunitario intentamos superar estas dificultades y producir algo que
todo el mundo pueda utilizar: las administraciones, los servicios de todo tipo que
atienden a las demandas y necesidades de la población y, también, la ciudadanía.
En segundo lugar, el Estudio Comunitario reúne y combina los datos y estudios que
llamamos „objetivos‟ (es decir documentados y cuantificados, para tener datos
realistas y ciertos de una situación) con las aportaciones „subjetivas‟ de todas
aquellas personas –„testigos privilegiados‟- que pueden aportar elementos
importantes de comprensión de la realidad y que pueden ser personas que
administran y toman decisiones, técnicos y técnicas que trabajan con la ciudadanía y
representantes de la población, como dirigentes de asociaciones de todo tipo y
líderes sociales, etc.
11

13. Equip comunitari Llevant Nord
De esta manera se intenta, por una parte, hacer que el estudio sea participativo y,
por otra, que tenga en cuenta las aportaciones de la comunidad para que sea un
„retrato‟ real y vivo de la situación.
Si compartimos este conocimiento de la realidad, mañana podremos intentar
cambiarla y mejorarla.
Sólo nos queda decir que tenemos que difundir estos conocimientos al conjunto de
la población para que sean conocimientos que nos ayuden a participar y a
comprender mejor la realidad en la que vivimos o trabajamos. Los Encuentros
Comunitarios de estos días son un primer momento para la difusión de estos
conocimientos; pero tendremos que seguir haciéndolo para que todo el mundo que
quiera participar pueda utilizarlos, ya que estos conocimientos constituyen un
patrimonio colectivo y son el producto del trabajo de muchísimas personas a las que
agradecemos aquí su colaboración.
Mayo 2011
El asesor, Marco Marchioni
12

14. Diagnòstic Comunitari: barri de Son Gotleu
INTRODUCCIÓ
Aquest informe suposa la culminació del treball d‟investigació duit a terme al barri de
Son Gotleu (Palma) durant el curs 2010/11 i ofereix un diagnòstic comunitari fruit
d‟un doble procés: una primera fase va consistir a realitzar un estudi a partir de
l‟explotació de dades més objectives i quantitatives, que varen permetre elaborar
una monografia comunitària, i els resultats es varen presentar a entitats, serveis i
persones clau del barri; la segona fase fou el desenvolupament de les audicions o
col·loquis, seguint la metodologia del nostre assessor, Marco Marchioni. S‟han
realitzat 58 audicions per a recollir la visió, les inquietuds, les opinions i tot el que els
participants varen voler expressar sobre el barri on viuen o desenvolupen la seva
tasca professional.
Les aportacions s‟han separat per temes i una vegada que s‟han identificat aspectes
comuns s‟han integrat al document, juntament amb la part quantitativa. Així s‟ha
obtingut un document final que permet accedir a una descripció dels aspectes més
destacats de la comunitat i al mateix temps llegir el que en pensen els seus
protagonistes.
L‟estructura presenta un recorregut per diferents àmbits: comença pel naixement
mateix del barri, passa per dades demogràfiques, l‟associacionisme, la situació
econòmica i el mercat de treball, les particularitats de les situacions de necessitat,
educació, salut i habitatge, i finalment es parla d‟algunes propostes dels entrevistats,
fent una menció especial de la població per grups d‟edat (infància, joves, adults i
persones grans). Quan les dades són significatives es presenten distingint entre
dues zones del barri, la central i la perifèrica, i considerant així les diferències
sociourbanístiques del barri.
Per a acabar, s‟hi recull informació diversa, entre la qual una llista de les
intervencions duites a terme des de l‟Ajuntament durant el període 2007-11 (1r
trimestre) i un annex de taules demogràfiques destinat a les persones que vulguin
aprofundir una mica més en aquestes dades del barri.
Per a més informació sobre altres estudis es pot consultar al següent enllaç:
http://projectedesenvolupamentcomunitari.wordpress.com/observatori/informes/
13

16. Diagnòstic Comunitari: barri de Son Gotleu
1 UNA RESSENYA REFERENT A LA METODOLOGIA
Per al desenvolupament de la investigació s‟ha comptat amb l‟assessorament de
Marco Marchioni, seguint així la seva metodologia d‟intervenció per a generar un
procés comunitari. Respecte del procediment tècnic del diagnòstic, s‟han duit a
terme dues fases diferenciades.
La primera fase ha consistit en l‟anàlisi de les diferents dades quantitatives a les
quals s‟ha pogut tenir accés, utilitzant fonts secundàries i dades primàries
obtingudes ad hoc, a través del treball de camp de l‟equip comunitari i els seus
col·laboradors. Ha tingut lloc entre els mesos de setembre i octubre de 2010
finalitzant amb la redacció d‟un primer informe: Monografia comunitària: barri de Son
Gotleu i amb la presentació dels resultats als tres agents implicats: ciutadans
(representats a través d‟entitats i persones clau del barri), professionals tècnics i
representants de l‟Administració (local i autonòmica).
La segona fase, iniciada després de la presentació, ha consistit en la realització de
58 col·loquis o audicions, entre els mesos de gener i febrer de 2011, seguint la
metodologia del nostre assessor. S‟ha obtingut una gran quantitat de discursos rics
amb detalls i molt significatius, s‟ha fet una explotació qualitativa d‟aquestes
aportacions i s‟ha elaborat aquest diagnòstic final que integra la part quantitativa i la
qualitativa, resultat de les aportacions dels participats i l‟anàlisi dels tècnics
comunitaris. Amb la presentació d‟aquest estudi a la comunitat el mes de maig de
2011 es tanca una part del procés comunitari, per tal que posteriorment es puguin
posar en marxa diferents iniciatives, orientades a partir del diagnòstic participatiu.
15

18. Diagnòstic Comunitari: barri de Son Gotleu
2 CARACTERÍSTIQUES DE LA COMUNITAT
Dins d‟aquest tema incloem els aspectes més generals que defineixen el context,
tals com la història del barri, les dades demogràfiques, els principals conjunts del
teixit associatiu i una aproximació a determinats aspectes econòmics de Son Gotleu.
2.1 Història del barri
Son Gotleu és un barri característic, fins i tot emblemàtic, dels que es construïren a
la dècada dels anys seixanta com a conseqüència de la forta immigració peninsular
que es va produir juntament amb el creixement econòmic i el boom turístic de
Mallorca. Actualment presenta algunes zones degradades, amb edificis força vells
que empitjoren la imatge cap a l‟exterior i influeixen negativament sobre
l‟autoconcepte d‟un barri i la seva població, fortament estigmatitzada per la resta de
la ciutat.
El barri se situa al nord de l‟eixample de la ciutat. Anteriorment, la zona estava
dedicada a l‟agricultura; al voltant d‟aquesta es trobaven les possessions de Son
Gotleu, Son Negre i Son Real. Eren unes terres molt bones per al cultiu, la qual cosa
va afavorir que, a Son Gotleu, hi perduràs bastants d‟anys una petita porció que
encara duia a terme aquesta dedicació, concretament a l‟espai on es troben ubicats
el Centre de Salut, un edifici d‟habitatges proper, el Casal de Barri i un solar, que
limita amb l‟autopista, utilitzat com a aparcament.
Carbonero i cols. (2001, 47) situen el fort impuls del sector turístic dels anys seixanta
i principis dels setanta com a factor desencadenant més important de les
desigualtats territorials actuals, conseqüència de l‟èxode rural de l‟interior de l‟illa cap
a la costa i la capital (Palma). A aquest fet, es va afegir la forta immigració peninsular
que arribava a Mallorca. Atesa principalment la necessitat de contractar mà d‟obra
(tant pel turisme com per la construcció), que va provocar un fort augment de la
demanda d‟habitatge, es donà també la segregació residencial com a una de les
característiques d‟una bona part dels barris de l‟eixample.
17

19. Equip comunitari de Llevant Nord
D‟aquest procés varen néixer barris perifèrics com el de Son Gotleu, Son Cladera,
Son Rapinya, Son Roca, etc., amb capacitat per a un nombre considerable
d‟habitants, caracteritzats per la manca de recursos i les edificacions de dubtosa
qualitat.
Pel que fa a Son Gotleu, el 1962 s‟inicià la construcció dels primers habitatges, i es
convertí a poc a poc en un barri dormitori, on es va anar instal·lant tota una sèrie de
petits comerços. La població va començar a créixer espectacularment, i els petits
habitatges es varen fer cada vegada més ineficients; aviat el barri va començar a
trobar a faltar unes infraestructures, de les quals mancava; les presses en la
construcció i la precària planificació no havien considerat aquesta necessitat.
Als anys vuitanta incideix notablement en el barri la delinqüència juvenil; això,
juntament amb la manca de recursos de la zona, afecta negativament el moviment
de població i les seves característiques socials, és a dir, la gent més ben situada va
abandonant el barri i es trasllada a d‟altres espais urbans amb millors recursos.
Actualment aquest procés continua; de cada vegada hi arriba gent amb menys
recursos i la que aconsegueix situar-se millor en parteix; aquest és un fet
preocupant; la manca de teixit social que mínimament perduri en el temps dificulta
un arrelament adequat d‟una part de la població.
La conseqüència de tot això ha estat un procés que ha condicionat la concentració a
la zona, per una part, de gent amb baixos ingressos, una de les raons principals per
les quals no se‟n van del barri i, per l‟altra, el baix preu de l‟habitatge ha propiciat
l‟arribada massiva de col·lectius en situació precària, principalment immigrants. La
degradació i l‟escassa mobilitat de la majoria dels veïns augmenta les dificultats
d‟una barriada que dia a dia es va deteriorant més.
A partir de la meitat dels anys noranta, amb la forta entrada a la comunitat balear
d‟un important nombre d‟immigrants estrangers, el barri canvia d‟aspecte i comença
a convertir-se en un gueto, on es va instal·lant una bona part d‟aquesta població.
Això provoca conflictes socials, entre autòctons i immigrants; els primers comencen
18

20. Diagnòstic Comunitari: barri de Son Gotleu
a manifestar-se en contra de la massificació d‟immigrants a la zona i els problemes
1
que els originen.
Respecte de la vida social del barri de Son Gotleu, atesa la mobilitat demogràfica del
barri i la quasi inexistència d‟estudis sobre aquest, és bastant difícil trobar dades que
ens permetin configurar-ne la història; a pesar d‟això, gràcies a la publicació Els
2
barris de Palma podem trobar alguns aspectes sobre la seva història social
interessants; tal és el cas de la recopilació que presenta Miquel Pieras, de la qual
3
destacam alguns moments del barri en el temps:
Sembla que la vida social va començar des de les parròquies (al barri, se
n‟inauguraren dues) tant des de la del Corpus Christi com des de la de Sant Vicenç
Ferrer, pocs anys després. El 1966 es va començar amb una guarderia, on un any
desprès se creà la parròquia del Corpus Christi; ben aviat va començar a donar vida
a diferents iniciatives socials, diversos grups de persones del barri disposades a
organitzar activitats utilitzant com a marc de suport la Parròquia. D‟aquestes
iniciatives, en varen sortir grups com L‟Infant Club Son Gotleu, fundat l‟any 1970, o
un altre destinat a al·lots majors de 14 anys, fundat a l‟any 1973; ambdós estaven
dedicats a activitats culturals i de temps lliure (com teatre, esports, música i
excursionisme).
La parròquia de Sant Vicenç Ferrer va començar els seus serveis religiosos l‟any
1968. En un principi estava situada de manera provisional als locals del Centre
Mater Misericordiae; va tenir un local propi situat al carrer de Santa Florentina, l‟any
1969. Relacionat amb aquesta parròquia, va sorgir un grup de joves que dedicava la
seva activitat a fomentar la cultura i els esports; fins i tot va formar una petita
biblioteca, a més de col·laboracions amb la revista Eco Viu.
El barri, segons destaca l‟esmentat autor, va tenir als seus principis una forta activitat
cultural i esportiva, tal és el cas de les activitats desenvolupades pel centre cultural
1
Vegeu el Diari de Balears, de 19 de gener de 2003, pàgina 12, secció: local.
2
A.D. (1994). Els barris de Palma: Inca: Promomallorca
3
Informació que s‟ha completat amb algunes entrevistes exploratòries realitzades de manera informal a
persones vinculades amb Son Gotleu.
19

21. Equip comunitari de Llevant Nord
recreatiu Son Gotleu. Aquest presentava una oferta educativa (cursos per a treure‟s
el certificat d‟estudis, d‟alfabetització, etc.) i d‟oci; a més, disposava d‟una biblioteca.
D‟aquest centre, en va sortir un grup de joves dedicat a l‟esplai denominat Club
Juvenil Jupa.
Pel que fa a l‟activitat esportiva, a més dels clubs com el de petanca Son Gotleu,
creat a finals de la dècada dels anys 80, destaca la trajectòria dels equips de futbol,
de la qual presentam aquí algun fet important de la seva història. El CE Atahualpa,
que va jugar a la segona divisió regional, la temporada 73-74 canvià el nom pel
d‟Atlètic Son Gotleu. El 1968 es va constituir un altre equip amb el nom del barri, el
CE Son Gotleu; aquest va començar jugant al camp del barri, situat on avui es troba
la plaça d‟Orson Welles, segons ens explica un interlocutor, Adolfo Vecina, que vivia
en aquell temps al barri. Els partits que es disputaven en aquell camp tenien una
forta repercussió entre la població; era relativament considerable el nombre
d‟aficionats que assitien als partits. Això donava molta vida social al barri durant els
caps de setmana; a més, la plantilla estava formada pels mateixos veïns. L‟any 1974
es va constituir un altre equip, el Bar Acapulco, que fins i tot va jugar a la categoria
de tercera regional.
Les organitzacions veïnals també han tingut un pes important a la barriada.
Històricament, l‟any 1976 es va crear la primera associació de veïns, l‟Associació de
Veïns de Son Gotleu; si bé ja hi havia diverses iniciatives de reagrupació ciutadana i
de reivindicació de necessitats i recursos, aquesta associació va aglutinar, d‟alguna
manera, les diverses reivindicacions.
L‟Associació de Veïns va tenir un principi fort, però després va passar per moments
de crisi, fins que l‟any 1993 va sorgir un problema arran de la urbanització d‟un solar
aferrat a la plaça d‟Orson Welles; un grup de veïns va lluitar perquè aquella zona no
es construís; consideraven que ja era un barri amb fortes mancances d‟espais verds
públics i que aquell no s‟havia de convertir en més habitatges. Al final, es va optar
per una solució que no beneficiàs només els constructors, així que una part del solar
va quedar com a zona verda. A partir d‟aquestes reivindicacions i de l‟organització
dels veïns va sorgir una nova associació, l‟Associació de Veïns Orson Welles.
20

22. Diagnòstic Comunitari: barri de Son Gotleu
Aquesta associació, durant una sèrie d‟anys, ha protagonitzat la contínua
reivindicació dels problemes i les mancances del barri i la necessitat d‟intervencions
importants. La darrera dècada Son Gotleu ha estat protagonista d‟un canvi social
sense precedents, l‟arribada d‟un nombre considerable de població immigrant
estrangera i la reducció de població d‟origen espanyol ha trastocat les relacions
socials quotidianes; s‟han creat desajustaments dins un procés d‟assentament en un
espai urbà degradat amb moltes mancances. Amb el temps s‟han anat creant
diferents espais de diàleg i treball en xarxa, formats per professionals i altres entitats,
però l‟AV sempre s‟ha negat a participar-hi. El 2010 s‟hi crea una nova associació de
veïns que vol representar tots els col·lectius (immigrants i antics residents) i
participar als diferents espais de diàleg i interacció social del barri; es tracta de l‟AV
Son Gotleu.
Per aprehendre la realitat actual del barri, com és vista pels seus habitants (veïns,
professionals, representants d‟entitats, etc.), hi hem duit a terme diferents entrevistes
(audicions), on hi hem captat la representació de Son Gotleu, la seva evolució, el
dinamisme i l‟actualitat, sempre considerada subjectivament, però no per això
mancada de sentit, ja que al cap i a la fi forma part de la vida quotidiana de l‟entorn i
de com és viscuda pels seus protagonistes.
Tothom coincideix a afirmar que el canvi sociodemogràfic i cultural ha estat força
significatiu. L‟entrada de població immigrant en un curt termini s‟ha fet notar en tots
els espais, públics i privats. Els darrers anys s‟han anat ampliant els recursos;
l‟augment d‟informació més precisa ha permès concretar les actuacions i millorar
determinades situacions. En un principi, tal i com es desprèn de l‟estudi anterior, hi
havia una frustració i un descontent generalitzat que situava el discurs en una
posició molt negativa, amb manca de millores i de recursos molt notables; ningú
tenia moltes esperances de canvi positiu. Actualment, es poden distingir dues
aproximacions diferents a la realitat: per una banda, els que hi veuen un canvi
substancial i, per l‟altra, els que es mantenen en el pessimisme, a pesar que
reconeixen cert moviment positiu, però insuficient.
La part més positiva reconeix un canvi notable amb més recursos i iniciatives;
aquesta visió és més clara en el col·lectiu de professionals, ja que també són els que
21

23. Equip comunitari de Llevant Nord
es relacionen més directament amb les millores. De tota manera, consideren que hi
manca un projecte comú, una planificació conjunta dirigida cap als mateixos
objectius i que aglutini totes les actuacions desenvolupades, on la incorporació de
noves intervencions prevegi el que es fa i aquestes se sumin als esforços dels
tècnics que ja actuen. Aquestes opinions apareixen als fragments següents:
“... A Son Gotleu hi ha molts de recursos, comparat amb altres barris de Palma.
Sempre s‟hi organitzen coses i la gent hi participa; surt al carrer.” (44, 11-13)
“... Ha millorat i s‟ha donat a conèixer. La integració ha millorat respecte de fa tres
anys (...) s‟està treballant molt (...) Hi ha moltes ganes de fer coses i també de
participar.” (3, 6-13,61-63)
“... Malgrat hi hagi bona intenció. La intervenció hauria d‟estar més planificada.” (29,
69-70)
Per altra part, hi trobam una altra perspectiva, més present a la gent que viu al barri i
que ha de conviure amb una situació de dificultat les vint-i-quatre hores; tenen una
visió un tant més de preocupació; veuen que s‟han fet coses, però que encara en
queden moltes per a fer i, a més, els seus problemes quotidians no s‟acaben de
solucionar.
“... El barri ha millorat a nivell extern, però els canvis no es perceben a nivell social.”
(17,21-22)
“Consider que estava millor abans, quan hi vaig arribar, perquè aquests darrers anys
ha arribat molta de gent, molts d‟immigrants i, tot i que jo ho som, crec que n‟hi ha
que es dediquen a „coses dolentes‟, com també passa amb gent espanyola...”
(51.2,3-6)
Un altre aspecte que preocupa de l‟actualitat del barri està relacionat amb la mala
imatge que té. Es tracta d‟un espai estigmatitzat; els informants manifesten no estar
molt d‟acord amb el tracte que se li dóna a la premsa. Sempre s‟emfatitzen les
22

24. Diagnòstic Comunitari: barri de Son Gotleu
notícies negatives o no arriba la informació com hauria de ser: “Hay mucha
información errónea de Son Gotleu que da una mala imagen al barrio.” (7.3, 26)
En definitiva, es veu un augment de l‟interès i els recursos cap al barri, però les
necessitats i els problemes són tals que no acaben de consolidar un canvi social i
una millora del benestar permanent. Tal vegada la coincidència amb una situació de
crisi econòmica dificulta aquesta intervenció:
“La crisi no afavoreix que canviï la dinàmica del barri. Hi ha manca de sentit vital. Tot
el dia al carrer, sense res a fer; el dia és buit.” (21, 65-66).
4
2.2 Dades demogràfiques
El nombre d‟habitants de Son Gotleu se situa en 10.037 persones a 1 de gener de
2010. Com a dada d‟interès per a tenir en compte a l‟hora d‟interpretar els altres
punts d‟aquest informe, cal apuntar que la distribució per zones es correspon
aproximadament a un 65% de població per a la zona central i a un 35% per a la
perifèrica (6.549 i 3.488, respectivament).
Si observam les dades d‟un període més ample, en aquest cas de 2002 a gener de
5
2010, podem comprovar com presenta una dinàmica demogràfica força destacada,
amb un increment de població d‟un 28,05% (2.199 persones). Aquest creixement
vegetatiu supera en 10,27 punts el de la mitjana de Palma, que per al mateix període
suposa un increment percentual del 17,78%. L‟augment de població no tan sols ha
estat constant, sinó que, a més, cada any ha estat superior al de la resta de la ciutat;
6
ha estat durant els anys 2002, 2007-2008 quan hi ha hagut un increment més
notable. Aquesta dinàmica sí es correspon amb l‟observada a la mitjana a nivell de
Palma, amb una excepció: mentre les dades del conjunt mostren com el 2008 es
redueix el creixement vegetatiu, aquesta tendència es farà esperar en el cas de Son
4
Per a més informació, consultau l‟annex demogràfic.
5
L‟anàlisi demogràfica s‟ha duit a terme a partir de les dades del Padró municipal de 1 de gener de l‟any
corresponent.
6
Els anys no coincidiexen amb la taula per ser dades a 1 de gener de l‟any corresponent.
23

25. Equip comunitari de Llevant Nord
Gotleu, ja que l‟augment encara serà força significatiu durant 2008, amb l‟entrada de
població immigrant (sobretot subsahariana) com a causa del citat increment. A la
taula 1 es poden apreciar les dades amb deteniment:
Taula 1: Evolució del nombre d’habitants
Padró d’habitants Son Gotleu Palma
Anys Nre. d‟habitants % variació Nre. d‟habitants % variació
2002 7.838 362.142
2003 8.151 4,0 373.043 3,0
2004 8.368 2,7 379.898 1,8
2005 8.697 3,9 390.393 2,8
2006 8.995 3,4 400.872 2,7
2007 9.099 1,2 404.335 0,9
2008 9.501 4,4 413.781 2,3
2009 9.895 4,1 421.585 1,9
2010 10.037 1,4 426.526 1,2
Font: Elaboració pròpia (PMH)
Aquest increment continu de població, majoritàriament de procedència estrangera
significarà un canvi social sense precedents en la història del barri. Això es
transmetia a les entrevistes i les enquestes realitzades a l‟estudi anterior (RIBA,
2007) i a les audicions desenvolupades per a cobrir la segona part d‟aquest estudi.
En realitat és el més destacat del barri; parlis amb qui parlis sempre el canvi
sociodemogràfic adquireix un pla important a l‟hora de considerar algun aspecte
identificatiu de l‟evolució de Son Gotleu. Juntament amb aquest discurs apareix el de
la fugida de població i les ganes de partir de molts de veïns. Una transcripció literal
del que diuen els seus protagonistes pot servir de testimoniatge:
“El que més destaca al barri és l‟evolució de la població; de ser un lloc receptor de
població immigrant de la Península, ha passat a ser-ho de població immigrant
estrangera (principalment africana i magrebina).” (39, 7-9)
24

26. Diagnòstic Comunitari: barri de Son Gotleu
Les darreres dades del Padró d‟habitants de gener de 2011 constaten una pèrdua de
població immigrant; sembla que la crisi econòmica incideix amb força en la decisió
que algunes persones se‟n vagin a altres llocs. Així ho demostra la pèrdua
demogràfica de 287 persones menys, 208 de les quals són immigrants que han
canviat de residència. Això ha afavorit la baixada de quasi un punt del percentatge
total de població estrangera, que se situa en un 41,9% el gener de 2011. Així ho
comentava un entrevistat:
“Algunas personas inmigrantes que tienen permiso se están marchando hacia otros
países a trabajar, pero los que no tienen papeles no quieren irse porque luego no
podrían regresar a Europa.” (7 2,13-15)
Sembla que si es confirmar la tendència indicada per aquest informant, ens
trobaríem amb una nova evolució del procés que continuaria amb l‟acumulació de
persones vulnerables al barri, ja que dins el col·lectiu immigrant parteixen els millors
situats.
A continuació, es du a terme una anàlisi poblacional minuciosa resultat de
l‟explotació estadística de dades del Padró d‟habitants municipal dels darrers anys.
2.2.1 Distribució de la població per sexe i edat
L‟anàlisi de la població i la seva distribució per sexe dóna també algunes pistes de
les característiques pròpies del barri, respecte de la dinàmica i la composició
demogràfica global de Palma. Els homes representen un 55,25% del total de
població, mentre que les dones se situen en el 44,75%, situació molt diferent a la
distribució de la ciutat, on el percentatge d‟homes és lleugerament inferior, amb un
49,37% del total.
Tot sembla indicar que aquesta particularitat està directament relacionada amb la
composició per lloc de naixement i el mateix procés d‟assentament de la població
nouvinguda de l‟estranger. Ja que, com veurem més endavant, la composició
d‟aquesta a Son Gotleu presenta importants diferències per sexe. Un altre indicador
d‟aquesta circumstància apareix a l‟hora de comprovar la distribució per sexe a les
25

27. Equip comunitari de Llevant Nord
dues zones del barri. A pesar que la zona perifèrica també presenta un percentatge
superior a la mitjana de Palma, amb un 52,09%, la zona central és la que més es
7
distancia d‟aquella, amb un 56,92% de població masculina. Si observam l‟evolució
durant el període 2002-2010, si bé sempre ha estat superior el percentatge d‟homes
respecte de Palma, serà a partir de 2004 quan l‟equilibri es trenca amb un augment
superior d‟aquest grup respecte de les dones, a pesar que aquestes també creixen
en nombre durant tot el període, però a un ritme inferior.
Algunes dades curioses que demostren aquestes diferències les tenim a l‟hora de
calcular el nombre d‟increment d‟homes i el de dones; així, les dades numèriques
indiquen que la bretxa entre homes i dones ha anat creixent progressivament, des
d‟una diferència de 34 persones el 2002 a una de 1.053 el 2010. La ràtio
homes/dones el 2010, en comparació a la de la mitjana de Palma, també és prou
significativa, 0,97 davant un 1,23 a Son Gotleu (arriba a un 1,32 a la zona central).
Passam a considerar la distribució de població per edats; una descripció general ens
permet identificar algunes característiques que destaquen en comparació amb les
dades del conjunt de Palma. Es tracta d‟una població majoritàriament jove, més de la
meitat de la població (54,8%) té menys de 35 anys, mentre que aquest col·lectiu a la
mitjana de Palma suposa el 44,8%. Les persones majors de 65 anys suposen el
10% de la població, mentre que per a Palma suposen un 13,5%. A la taula 2 es
poden observar amb més deteniment aquestes dades.
7
Vegeu la taula Població a Son Gotleu segons sexe i zona.
26

28. Diagnòstic Comunitari: barri de Son Gotleu
Taula 2: Distribució de la població per edat a Son Gotleu i Palma
2010 Son Gotleu Palma
Edats Nre. % Son Gotleu Nre. % Palma
de 0 a 4 795 7,92% 21.422 5,02%
de 5 a 9 585 5,83% 20.633 4,84%
de 10 a 14 498 4,96% 19.053 4,47%
de 15 a 19 542 5,40% 20.841 4,89%
de 20 a 24 687 6,84% 26.884 6,30%
de 25 a 29 1082 10,78% 37.775 8,86%
de 30 a 34 1312 13,07% 44.495 10,43%
de 35 a 39 1055 10,51% 41.351 9,69%
de 40 a 44 803 8,00% 35.133 8,24%
de 45 a 49 612 6,10% 30.906 7,25%
de 50 a 54 443 4,41% 26.509 6,22%
de 55 a 59 328 3,27% 23.177 5,43%
de 60 a 64 290 2,89% 20.846 4,89%
de 65 a 69 257 2,56% 16.477 3,86%
de 70 a 74 249 2,48% 12.548 2,94%
de 75 a 79 224 2,23% 11.795 2,77%
de 80 a 84 146 1,45% 8.739 2,05%
de 85 a 89 90 0,90% 5.368 1,26%
de 90 i més 39 0,39% 2.574 0,60%
Total general 10.037 100,00% 426.526 100,00%
Font: Elaboració pròpia (PMH)
Els trams d‟edat amb percentatges més diferents respecte dels de Palma són: els
de 0 a 4 anys i el de 30-34 anys, amb 2,9 punts i 2,6 punts per sobre de Palma,
respectivament. En funció de les zones, veim que aquest tret destaca sobretot a la
zona central, on aquests dos intervals d‟edat arriben a un 8,6% i a un 14%
respectivament, és a dir, més de 3,6 punts per sobre de la mitjana de Palma. Atesa
la concentració de població, se situa en els trams d‟edats més joves; aquesta
situació permet observar com, si comparam les dades amb la mitjana de Palma, a
partir dels 45 anys tots els trams d‟edat presenten dades percentuals inferiors a la de
la mitjana de la ciutat (una mostra més de la particularitat de la composició de la
seva població).
Si tenim en compte les zones en les quals hem dividit el barri, els grups d‟edat més
joves encara destaquen més a la zona central, mentre que el grup d‟edat més adult,
27

29. Equip comunitari de Llevant Nord
de 41 a 64 anys, és superior a la perifèrica. De totes formes ambdues zones estan
en els trams més joves per sobre de Palma. Aquesta tendència es pot observar al
gràfic 1.
Gràfic 1:
2010. Distribució població per zones i grups d'edat.
Valors relatius
% z. central % z. perifèrica % Palma
55%
49,18%
50%
44,70%
45%
41,02%
40%
35%
30,26%
30%
26,75%
25%
20,77%
19,93%
20% 18,75%
13,48%
15%
15,23% 10,12% 9,81%
10%
5%
0%
De 0 a 15 anys de 16 a 40 anys de 41 a 64 anys 65 anys i més
Font: Elaboració pròpia (PMH)
Respecte de l‟evolució al llarg dels darrers cinc anys de la població del barri segons
grups d‟edat i la seva comparació amb Palma, destaca:
 el grup de d‟edat de 0 a 15 anys, des de 2006, s‟ha mantingut sempre per sobre
de la mitjana de Palma, amb un mínim de 3,5 punts de diferència; arriba el 2010 a
una diferència màxima del 4,28 punts.
 Igualment, el grup de 16 a 40 anys té més representació a Son Gotleu, amb una
diferència respecte de Palma que va dels 4,30 punts (2006) als 7,05 (2009).
 El grup d‟edat de 41 a 64 anys, permanentment està per davall de la mitjana que
aquest grup representa en el conjunt de Palma, amb una diferència mínima de
més de 6,8 punts el 2006 i una màxima de 7,6 punts el 2008 i el 2009.
28

30. Diagnòstic Comunitari: barri de Son Gotleu
 També el grup d‟edat de 65 anys i més, al llarg dels darrers anys i de forma
progressiva, està per davall de la mitjana que aquest grup representa en el conjunt
de la ciutat, amb una diferència mínima d‟1,38 punts el 2006 i una màxima de 3,47
punts el 2010.
La distribució per sexe i edat també presenta algunes tendències importants, que
vénen a explicitar les diferències esmentades anteriorment, quan s‟ha descrit la
composició de la població per sexe; al gràfic 2 podem observar com en els trams
d‟edats centrals, de 25 a 54 anys, predominen notablement els homes per damunt
de les dones, mentre que aquestes són més presents a partir dels 65 anys. El primer
cas sembla ser conseqüència de l‟entrada de població immigrant d‟aquestes edats,
mentre que el segon s‟explica per una major taxa de mortalitat en els homes.
Gràfic 2:
Homes
Distribució per sexe i trams d'edat
Dones
900
800
700
600
Nº Habitants
500
400
300
200
100
0
de 0 a 4
de 5 a 9
de 10 a 14
de 15 a 19
de 20 a 24
de 25 a 29
de 30 a 34
de 35 a 39
de 40 a 44
de 45 a 49
de 50 a 54
de 55 a 59
de 60 a 64
de 65 a 69
de 70 a 74
de 75 a 79
de 80 a 84
de 85 a 89
de 90 i més
Trams d'edat
Font: Elaboració pròpia (PMH)
Les piràmides de població de Son Gotleu i Palma de 1997 i 2010 ens permeten
observar gràficament la distribució i l‟evolució demogràfica.
29

31. Equip comunitari de Llevant Nord
Gràfic 3: Gràfic 4:
Piràmide de població 2010 Son Gotleu Piràmide de població Son Gotleu 1997
de 90 i més de 90 i més
de 85 a 89 de 85 a 89
de 80 a 84 de 80 a 84
de 75 a 79 de 75 a 79
de 70 a 74 de 70 a 74
de 65 a 69 de 65 a 69
de 60 a 64 de 60 a 64
de 55 a 59 de 55 a 59
de 50 a 54 de 50 a 54
de 45 a 49 de 45 a 49
de 40 a 44 de 40 a 44
de 35 a 39 de 35 a 39
de 30 a 34
de 30 a 34
de 25 a 29
de 25 a 29
de 20 a 24
de 20 a 24
de 15 a 19
de 15 a 19
de 10 a 14
de 10 a 14
de 5 a 9
de 5 a 9
de 0 a 4
de 0 a 4
-900 -800 -700 -600 -500 -400 -300 -200 -100 0 100 200 300 400 500 600
-900 -800 -700 -600 -500 -400 -300 -200 -100 0 100 200 300 400 500 600
Homes Dones Homes Dones
Font: Elaboració pròpia (PMH) Font: Elaboració pròpia (PMH)
Gràfic 5: Gràfic 6:
Piràmide de població Palma 2010 Piràmide de població Palma 1997
de 90 i més de 90 i més
de 85 a 89 de 85 a 89
de 80 a 84 de 80 a 84
de 75 a 79 de 75 a 79
de 70 a 74 de 70 a 74
de 65 a 69 de 65 a 69
de 60 a 64 de 60 a 64
de 55 a 59 de 55 a 59
de 50 a 54 de 50 a 54
de 45 a 49 de 45 a 49
de 40 a 44 de 40 a 44
de 35 a 39 de 35 a 39
de 30 a 34 de 30 a 34
de 25 a 29 de 25 a 29
de 20 a 24 de 20 a 24
de 15 a 19 de 15 a 19
de 10 a 14 de 10 a 14
de 5 a 9 de 5 a 9
de 0 a 4 de 0 a 4
-25.000 -20.000 -15.000 -10.000 -5.000 0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000 -25.000 -20.000 -15.000 -10.000 -5.000 0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000
Homes Dones Homes Dones
Font: Elaboració pròpia (PMH)
Font: Elaboració pròpia (PMH)
Podem veure les diferències que s‟han anat produint en els dos casos; sembla que
el 1997 ambdues situacions presentaven figures semblants, més simètrica en el cas
de Palma, però ambdues mostraven una base estreta bastant similar a la mitjana
edat de 55 anys, a pesar que la de Son Gotleu ja presentava alguns trams una mica
30

32. Diagnòstic Comunitari: barri de Son Gotleu
alterats. Contràriament, el 2010 les dues piràmides són molt diferents a les de la
dècada anterior; La ciutat ha crescut demogràficament i això ha tingut repercussions
a la gràfica; aquesta tendència s‟observa als dos casos (Palma i Son Gotleu) però
aquesta vegada amb diferències més significatives. Mentre que a Palma es mostra
una forma piramidal més ampla, en els trams de població jove en edat activa (però
sempre conservant formes harmòniques), en el cas de Son Gotleu, la piràmide ens
mostra: una base ampla que constata la importància de la població entre 0 i 4 anys;
una zona d‟edats centrals amb una forta desviació a l‟extrem força important en el
cas dels homes i que, després, baixa relativament de forma considerable quan
s‟aproxima a edats a partir dels 55 anys. Aquestes variacions són conseqüència de
la suma d‟una sèrie de factors: l‟entrada de població immigrant jove, la reagrupació
familiar, l‟índex de natalitat i la fugida i conseqüent substitució de població de mitjana
edat per població immigrant i jove.
Si tenim en compte les zones central i perifèrica de Son Gotleu, veim que la piràmide
de població de la zona central s‟assembla més a la piràmide de població del conjunt
del barri, amb un clar predomini de la part esquerra, sobretot als intervals d‟edat
centrals; mentre que la piràmide corresponent a la zona perifèrica està més
equilibrada i és més semblant a la piràmide del barri corresponent a l‟any 1997.
2.2.2 Població per lloc de naixement
Si analitzam la distribució de la població de Son Gotleu en funció del lloc de
naixement, veim que el percentatge de persones nascudes a Espanya és del 57,5%,
lleugerament superior al grup que ha nascut a països estrangers, però bastant
inferior al percentatge que aquesta categoria representa a Palma, que és del
74,34%. A Son Gotleu, el col·lectiu d‟espanyols està 16,8 punts per davall del que
representa al conjunt de Palma.
Aquestes diferències encara augmenten més si observam les dades del barri per
zones. A la zona central els percentatges entre espanyols i estrangers quasi arriben
al 50%, mentre que a la zona perifèrica, malgrat que el percentatge de persones
31

33. Equip comunitari de Llevant Nord
estrangeres sigui superior al de la mitjana de Palma, la diferència és inferior. Tal com
es pot observar al gràfic 7:
Gràfic 7:
Distribució percentatges població segons zona i lloc de naixement
100%
25,66%
30,93%
80%
48,65%
60%
40% 74,34%
69,07%
51,35%
20%
0%
Z. central Z. perifèrica Palma
Espanya Estrenger
Font: Elaboració pròpia (PMH)
Per altra part, a Son Gotleu, els percentatges entre homes i dones nascuts a
Espanya són molt semblants, mentre que els dels homes i les dones nascuts a
països estrangers no són homogenis, amb una diferència de més de 10 punts a
favor dels homes. A la distribució de Palma, els percentatges entre homes i dones
8
no presenten aquestes diferències; es confirma així la interpretació citada a
paràgrafs anteriors referents a la composició per sexe i l‟efecte de l‟entrada de
població immigrant sobre la distribució de la població.
Pel que fa a la composició de la població immigrant i les zones de procedència,
podem comprovar com la gran majoria provenen de països extracomunitaris (gràfic
8
Vegeu les taules: Població a Son Gotleu per sexe i lloc de naixement general i Població a Palma per sexe i
lloc de naixement general.
32

34. Diagnòstic Comunitari: barri de Son Gotleu
8); els més significatius són sobretot els països que corresponen a Resta d’Àfrica
(Àfrica sense incloure-hi països del Magreb), que agrupen un 19,1% de la població
total del barri. En segon lloc els països d‟Amèrica Llatina, amb un 10% dels
empadronats. El Magreb figura al tercer lloc de països de naixement més
significatius de Son Gotleu, amb un 7,8% d‟habitants.
Gràfic 8:
Distribució població 2010 Son Gotleu per país de naixement
UE-27
2,9%
Magreb
Països 7,8%
Resta d'Àfrica
Extracomunitaris
Espanya 19,1%
39,6% Àsia
57,5%
1,8%
Llatinoamèrica
10,1%
Resta d'Europa
0,6%
Font: Elaboració pròpia (PMH)
La incidència d‟aquests països de naixement a Palma és bastant inferior, atès que
Resta d’Àfrica i Magreb plegats (Àfrica) suposen un 3,29% de la població, és a dir,
23,6 punts per davall del que aquest col·lectiu suposa a Son Gotleu.
Altres llocs de naixement com Resta d’Europa, Llatinoamèrica i Àsia, tenen
percentatges semblants a Son Gotleu i a Palma, mentre que els països de la Unió
Europea dels 27 representen un percentatge baix.
Desagregant les dades per país d‟origen i importància per nombre de persones
migrades (taula 3) destaca Nigèria, amb molta diferència sobre els altres, amb 1.064
persones; la segona posició l‟ocupa el Marroc, amb 752 persones i, la tercera,
Equador, amb 426. A la taula es pot comprovar com els altres orígens són molt més
minoritaris; entre aquestes tres primeres procedències superen la meitat dels
immigrants del barri. És a més molt destacada la proporció d‟homes sobre les dones
33

35. Equip comunitari de Llevant Nord
–els primers pràcticament les dupliquen–, a excepció del cas dels llatinoamericans,
en què les dones superen els homes en 10 persones.
Taula 3: Països d’origen
11 Principals països d'origen Homes Dones Total
Nigèria 698 366 1.064
Marroc 491 261 752
Equador 208 218 426
Senegal 224 36 260
Mali 162 27 189
Colòmbia 63 72 135
Ghana 91 15 106
Argentina 52 52 104
Bolívia 44 54 98
Bulgària 46 52 98
Xina 51 29 80
Font: Elaboració pròpia (PMH)
Si comparam la representació de la població immigrant respecte del total de població
estrangera, obtindrem la importància relativa de cadascun dels col·lectius. Aquestes
dades, les podem observar al gràfic 9. Els procedents d‟Àfrica (no Magreb) ocupen
la primera posició, amb un 44,97%; això situa Son Gotleu com el barri amb més
persones d‟aquest origen i proporció; la segona procedència en importància es
correspon amb les persones d‟Amèrica Llatina, un 23,87% dels immigrants, seguides
dels magrebins, amb un 18,38%; aquesta dada també és força significativa, ja que el
país d‟origen és majoritàriament el Marroc, mentre que si comparam amb els
d‟Amèrica Llatina són diversos els països de procedència; per tant la comunitat del
Marroc podria considerar-se la segona en importància. La resta de zones
geogràfiques tenen menys representació; es pot destacar dins el grup de la UE-27
els països del l‟est d‟Europa com els de més pes demogràfic.
Gràfic 9:
34

36. Diagnòstic Comunitari: barri de Son Gotleu
Distribució persones estrangeres per lloc de naixement.
Percentatges
Altres nacionalitats
0,07% Resta d'Europa
1,52%
UE-27
6,92%
Llatinoamèrica
23,87%
Resta d'Àfrica
44,97%
Magreb Àsia
18,38% 4,27%
Font: Elaboració pròpia (PMH)
Fent una anàlisi per zones del barri podem comprovar com la incidència de la
9
immigració és més important a la part central, on gairebé arriba a un 49% de la
població, mentre que a la zona perifèrica se situa en un 31%. Als gràfics es pot
apreciar l‟àrea que representa la proporció de població immigrant i l‟espanyola de
naixement i com, a l‟hora de comparar aquestes dades amb les de Palma, s‟allunyen
més de la mitjana quan passam de la zona perifèrica al nucli del barri, ambdós amb
percentatges de població immigrant que se situa per sobre del de la ciutat.
La diferent composició de la població estrangera en les dues zones també és prou
significativa. Entre els tres grups més representatius podem identificar dos casos
amb assentament geogràfic diferent; es tracta dels col·lectius de subsaharians,
llatinoamericans i magrebins; els primers i els tercers es troben més representats a
la zona central, mentre que els llatinoamericans ocupen més la perifèrica.
El gràfic 10 ens permet dur a terme una comparació de la població per lloc de
naixement i la seva representativitat a cadascuna de les zones del barri.
9
Vegeu el gràfic 10.
35

37. Equip comunitari de Llevant Nord
Gràfic 10:
2010 Distribució població estrangera per lloc de naixement i zona
100%
Resta d'Àfrica,
31,97%
80%
Resta d'Àfrica,
49,37%
Magreb, 12,23%
60%
Àsia, 4,17%
40% Magreb, 20,46%
Llatinoamèrica,
37,81%
Àsia, 4,30%
20%
Llatinoamèrica,
19,15% Resta
Europa,1,67%
Resta Europa, UE-27, 12,05%
UE-27, 5,18% 1,48%
0%
Zona central Zona perifèrica
Font: Elaboració pròpia (PMH)
Podem comprovar com els diferents orígens es troben a les dues zones, si bé es
marquen algunes diferències, com hem comentat abans, observant la distribució
dels tres orígens amb més representació; a la zona central hi ha més concentració
de població subsahariana, en concret un 49,37%; a continuació es troba la
magrebina, amb un 20,46%, per damunt de la llatinoamericana, que arriba al
19,15%. A la zona perifèrica es dóna una situació diferent, ja que la major
concentració correspon en aquest cas a la població llatinoamericana, amb un
37,81%, seguida de la subsahariana, el 31,97% i la magrebina, amb un 12,23%.
Si atenem les edats de la població en general i el lloc de naixement, podem observar
al gràfic 11 que, a pesar que encara la població espanyola és lleugerament més
nombrosa, el tram d‟edat entre 16 i 40 anys està compost per quasi el doble
d‟estrangers que d‟espanyols de naixement. Mentre que als altres trams encara es
manté el predomini d‟espanyols, molt extrem en el cas dels majors de 65 anys.
36

38. Diagnòstic Comunitari: barri de Son Gotleu
Aquestes dades permeten tenir una idea de la importància de l‟entrada de població
estrangera jove, sobretot en el tram assenyalat com el més nombrós.
Gràfic 11:
Distribució població 2010 Son Gotleu per grup d'edat i lloc de naixem ent
5.000
4.500
4.000
3.500 2.758
3.000
2.500
173
2.000 745
428 82
31
1.500
39
9
1.000 1.849
1.500 1.466
957
500
0
de 0 a 15 de 16 a 40 de 41 a 64 de 65 i més
Espanya Països comunitaris UE-27 Total Països extracomunitaris
Font: Elaboració pròpia (PMH)
Analitzam ara la distribució de la població per edats dins de cada grup; en aquest
cas, únicament es presenten les dades de dues variables (espanyols i estrangers);
s‟hi pot veure la importància dins cada grup d‟edat i la comparació amb l‟altre grup.
El gràfic 12 mostra la notable diferència entre ambdós grups, mentre la població
espanyola presenta una corba més simètrica, pròpia d‟una forma piramidal (base
ampla); les barres corresponents a la població estrangera presenten una acumulació
força destacada a la franja d‟edat d‟entre 16-40 que, a més de duplicar la
d‟espanyols, està descompensada en referència al pes relatiu del total d‟estrangers.
37

39. Equip comunitari de Llevant Nord
Gràfic 12:
Distribució de la població per lloc de naixement i edat. Percentatges
% Espanyols % Estrangers
70%
68,72%
60%
50%
40%
32,03%
30%
25,99% 25,40%
20%
19,39%
16,58%
10% 10,76%
1,13%
0%
de 0 a 15 de 16 a 40 de 41 a 64 de 65 i més
Font: Elaboració pròpia (PMH)
2.2.3 Composició de les llars
El gener de 2010 a Son Gotleu hi ha 3.262 llars o unitats de convivència; 2.090
estan ubicades a la zona central i, la resta, 1.172, a la zona perifèrica. Respecte del
nombre de persones per llar, les unipersonals predominen per sobre de la resta,
igual que a Palma, però amb un percentatge inferior, ja que a la ciutat se situen en el
33,21% i, a Son Gotleu, en un 28,72%. En segon lloc, destaquen les llars compostes
per dues persones, també igual que a Palma, però en un percentatge inferior, un
19,71% davant un 24,50%. Les llars de tres persones són bastant similars a Palma
(16,74% i 18% a Son Gotleu), igual que les de quatre (en ambdós casos,
aproximadament un 14%). És en els casos a partir de cinc persones per llar quan les
dades es distancien progressivament; en total, a Son Gotleu un 20,14% de les llars
estan formades per cinc o més persones, mentre que a Palma aquests casos
representen un 9,93% de les llars.
38

40. Diagnòstic Comunitari: barri de Son Gotleu
Gràfic 13:
Composició llars per nombre de membres
% Son Gotleu % Palma
35%
30%
25%
20%
15%
10%
5%
0%
7 o més
1 persona 2 persones 3 persones 4 persones 5 persones 6 persones
persones
% Son Gotleu 28,72% 19,71% 16,74% 14,68% 8,31% 5,09% 6,74%
% Palma 33,21% 24,50% 18,00% 14,36% 5,49% 2,24% 2,20%
Font: Elaboració pròpia (PMH)
Si tenim en compte la composició de les llars en funció de les zones, veim que en
ambdues predominen també les llars unipersonals, però sobretot a la zona central,
amb un 30,67%, percentatge més proper al que aquesta categoria suposa al conjunt
de Palma, mentre que la zona perifèrica té un percentatge bastant inferior al de la
ciutat, un 25,26%. Les llars més nombroses tenen especial presència a la zona
central, sobretot en el cas de les de més de 6 persones, que dupliquen la de la zona
perifèrica.
39

41. Equip comunitari de Llevant Nord
Gràfic 14:
Composició de les llars. Nombre de membres
% Z. central % Z. Perifèrica
4,78%
7 o més persones 7,85%
3,33%
6 persones 6,08%
7,17%
5 persones 8,95%
18,69%
4 persones 12,44%
19,88%
3 persones 14,98%
20,90%
2 persones 19,04%
25,26%
1 persona 30,67%
0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35%
Font: Elaboració pròpia (PMH)
El 34,76% de les llars del barri tenen algun dels seus membres menor de 16 anys.
Concretament, a un 17,78% de les llars de Son Gotleu hi ha un menor de 16 anys i,
a un 11,16%, n‟hi ha dos. De les llars que compten amb menors de 16 anys, la
majoria (51,15%) en té 1 i, un altre significatiu 32,10%, en té 2. Les llars on trobam 4
o més menors de 16 anys són una minoria del 5,20%, respecte de les famílies amb
menors de 16 anys, i de l‟1,81%, respecte del total de llars del barri.
Les unitats de convivència amb un sol menor de 16 anys són relativament més
freqüents a la zona perifèrica, on representen un 56% respecte de les llars amb
menors, mentre que a la zona central aquest percentatge baixa fins al 49%.
Igualment les llars amb 2 menors són lleugerament més significatives a la zona
perifèrica. Contràriament, les llars amb un major nombre de menors, 3, 4, 5, o 6,
tenen majors percentatges a la zona central que a la perifèrica.
40

42. Diagnòstic Comunitari: barri de Son Gotleu
Quant a les persones de 65 anys o més, al barri hi ha 766 llars en què algun dels
seus membres té 65 anys o més. Suposa que hi ha presència de persones grans a
un 23,48% de les unitats de convivència de Son Gotleu. La gran majoria (70,5%) de
llars amb persones grans compta amb un dels seus membres que té com a mínim
65 anys. Un altre percentatge molt important, del 28,7%, són les llars en què trobam
dues persones majors de 65 anys. Les unitats de convivència amb un nombre més
elevat de persones grans són molt minoritàries. Per altra part, s‟ha de comentar que
hi ha 540 llars (un 16% del total) que estan formades per una persona sola,
unipersonals, amb una edat de 65 anys en endavant i, en la majoria dels casos, el
67,59%, es tracta de dones.
Respecte de la composició de les llars per lloc de naixement, cal destacar alguna
dada molt significativa, com el fet de les diferències entre dos grups, un de format
per població espanyola i europea en general, on són més habituals les llars menys
nombroses i, l‟altre, per població llatinoamericana i africana (incloent-hi la
magrebina) on es dóna una forta concentració de les llars de 4 ó més persones, fins i
tot en el cas dels subsaharians i els asiàtics; és molt significativa la presència de
llars amb més de 6 persones amb percentatges superiors al 20% del total de llars
amb aquest origen.
2.2.4 Nivell d’estudis
La gran majoria de la població de Son Gotleu manca d‟estudis secundaris o
superiors; el nivell amb més presència se situa en els estudis primaris, amb un
54,49% dels casos, seguit del de persones sense estudis, és a dir, que si bé saben
llegir i escriure, no han superat la qualificació d‟apte a l‟hora d‟adquirir un títol
acadèmic acreditatiu; un 29,66% estan en aquesta situació. Aquesta precarietat
s‟incrementa encara més amb el 5,26% d‟analfabets. En nivells educatius amb més
possibilitats de reconversió en llocs de feina o capacitat d‟integració social es troba
un 8,47%, que correspon als d‟estudis secundaris; tan sols hi ha un 2,12% de
persones amb estudis superiors.
41

43. Equip comunitari de Llevant Nord
Gràfic 15:
Distribució població per nivell d'estudis
Estudis Analfabet/ta
Superiors 5,26%
2,12%
Estudis
Secundaris
8,47%
Sense estudis
29,66%
Estudis Primaris
54,49%
Font: Elaboració pròpia (PMH)
Les diferències per sexe no són molt significatives; tal vegada cal destacar que les
dones presenten percentatges lleugerament superiors en els nivells més precaris, és
a dir, en el cas dels analfabets i en el de sense estudis. Curiosament també són
superiors a l‟altre extrem, en els estudis secundaris i superiors, mentre que els
homes superen les dones en els estudis primaris. Dades que es poden observar al
gràfic 16.
Gràfic 16:
Distribució població per nivell d'estudis i sexe
% Homes % Dones
60% 57,03%
51,28%
50%
40%
29,19% 30,26%
30%
20%
9,51%
10% 6,65% 7,64%
4,16%
1,97% 2,30%
0%
Analfabet/ta Sense estudis Estudis Primaris Estudis Estudis
Secundaris Superiors
Font: Elaboració pròpia (PMH)
42

44. Diagnòstic Comunitari: barri de Son Gotleu
Una comparació amb Palma ens permet observar com les dades de Son Gotleu
presenten índexs més elevats en el cas de menor nivell d‟estudis (vegeu el gràfic
17); les persones amb estudis primaris se situen en el 54,49%, mentre que a Palma
estan en el 45,57%. El grup de persones sense estudis també és superior, amb un
29,66% davant un 17,51% a Palma; el percentatge de persones analfabetes a Son
Gotleu se situa en el 5,26%, mentre que a la ciutat és del 3,99%. En els casos de
més estudis es dóna una situació inversa; Palma té els majors percentatges: els
estudis secundaris es troben representats en un 8,47% a Son Gotleu, mentre que a
Palma arriben al 19,93; els estudis superiors presenten la mateixa diferència relativa;
a Son Gotleu només un 2,12% té aquest nivell d‟estudis, mentre que a Palma arriba
al 13% de la població.
Gràfic 17:
Comparativa nivell d'estudis Son Gotleu i Palma. Percentatges % Son Gotleu
% Palma
60%
54,49%
50%
45,57%
40%
29,66%
30%
19,93%
20% 17,51%
13,00%
10% 8,47%
5,26%
3,99%
2,12%
0%
Analfabet/ta Sense estudis Estudis primaris Estudis secundaris Estudis superiors
Font: Elaboració pròpia (PMH)
Una aproximació a la composició de la població per lloc de naixement i el nivell
d‟estudis mostra diferències prou interessants en els nivells dels extrems. La
població espanyola de naixement supera la immigrant en els percentatges
d‟analfabets, un 7,56% davant un 2,68%, i en el de persones sense estudis, un
34,11% davant un 24,67%. En els d‟estudis primaris són superiors les dades dels
immigrants, amb un 59,96%, mentre que els espanyols se situen en un 49,60%. Els
43

45. Equip comunitari de Llevant Nord
estudis més elevats són més presents en la població estrangera: un 9,64% tenen
estudis secundaris; en el cas dels espanyols, un 7,42%, i també en els estudis
superiors, un 3,02%, davant un 1,31% dels espanyols.
Respecte de les possibles diferències per zones del barri, a la perifèrica s‟identifica
més proporció de persones amb estudis secundaris o superiors i, curiosament, més
analfabets, mentre que la central està més representada en els casos de sense
estudis i d‟estudis primaris.
Gràfic 18:
Distribució població per nivell d'estudis i lloc de naixement
% Espanya % Estranger
70%
59,98%
60%
49,60%
50%
40%
34,11%
30%
24,67%
20%
9,64%
10% 7,56% 7,42%
2,68% 3,02%
1,31%
0%
Analfabet/ta Sense estudis Estudis prim aris Estudis Estudis
secundaris superiors
Font: Elaboració pròpia (PMH)
2.3 Entitats socials i agrupacions
Són moltes les entitats del barri que participen en un o en altre espai social que
acaba formant un teixit de contacte, de comunicació, i fins i tot de treball en xarxa
molt interessant i que ha aconseguit actuacions molt fructíferes. Tal vegada aquest
44

46. Diagnòstic Comunitari: barri de Son Gotleu
procés com a globalitat es consolida, encara que hi ha agrupacions amb un elevat
grau de maduresa i amb finalitats més concretes. Abans de descriure les diferents
entitats de Son Gotleu i algunes de les seves característiques, resulta raonable fer
una breu descripció de l‟estructura organitzativa i els seus components (no totes les
entitats participen, però sí la majoria).
Consell de barri
Fent una revisió de la globalitat a la concreció, únicament centrada a la zona
estadística (a un altre punt quedarien espais com el Consell de Districte), en el
primer nivell se situa el Consell de Barri, espai on tothom pot participar i estar
representat. Es parla del barri i es prenen decisions comunitàries. Assistents:
entitats, serveis i presència de representants polítics. El Consell de Barri de Son
Gotleu va ser un dels quatre primers consells creats l‟any 2008, juntament amb els
de Verge de Lluc, Pere Garau i el Camp Redó. No s‟ha reunit molt sovint, però sí en
algun moment clau com en el cas del conflicte que va tenir lloc l‟estiu de 2009, on
una brega de 5 persones va acabar creant un clima de violència en contra de la
població immigrant. Aquest espai de diàleg va facilitar la mediació entre totes les
parts i l‟opció per vies de consens i interacció entre els diferents col·lectius. A més,
com a conseqüència de les primeres passes, per a anar creant xarxa i compromisos
de participar-hi, es varen promoure contactes entre entitats i tècnics de
l‟Administració que han permès continuar amb diverses iniciatives comunitàries molt
interessants, sota la implicació de les entitats d‟immigrants al barri i la seva xarxa
social.
A un espai més concret, trobam comissions o equips de treball que poden compartir
l‟espai del Consell (a mode de satèl·lits) per a treballar en temes que surten
d‟aquest, però necessiten un grup de treball específic, o simplement actuar dins un
àmbit concret amb objectius i funcions propis; es pot aprofitar el recurs del Consell
de Barri per a formar-ne part i compartir un espai de diàleg comú amb la resta
d‟iniciatives. A Son Gotleu, identificam els següents grups:
45

47. Equip comunitari de Llevant Nord
2.3.1 Plataforma de serveis
La Plataforma va sorgir per la situació degradant en què es trobava el barri de Son
Gotleu. Es varen reunir una sèrie de persones, representants de diverses entitats del
barri, les quals pactaren començar a treballar conjuntament per a fer front als
problemes d‟aquest. La iniciativa va venir des del Centre de Salut, els educadors del
Centre Municipal de Serveis Socials (CMSS) i la parròquia de Corpus Christi; a partir
d‟aquí es varen posar també en contacte amb les escoles i altres serveis.
Els objectius inicials es podrien concretar en els següents:
 Generals
o Millorar el barri per a aturar-ne la degradació
o Augmentar la qualitat de vida dels seus veïns
o Reduir-hi la conflictivitat social
 Específics
o Treballar coordinadament per part de les diferents entitats del barri
o Analitzar la situació del barri i cobrir-hi algunes necessitats bàsiques
o Fomentar la interacció social
Als seus inicis va ser un grup clau per a posar en marxa iniciatives comunitàries,
quan la manca d‟intervenció integral al barri era molt greu. En aquest sentit es troben
activitats com els cursos de castellà per a immigrants i l‟escola d‟estiu per als nins i
les nines del barri, que encara avui es continua duent a terme a l‟IES Sureda i
Blanes.
A partir d‟aquest grup se n‟organitzen d‟altres a mode de comissions de treball, per a
tractar temes concrets i posar-los en comú a les reunions de Plataforma. Actuen
amb objectius i funcions específiques, però depenen de la Plataforma com a
estructura.
46

48. Diagnòstic Comunitari: barri de Son Gotleu
Organigrama de la Plataforma
Comissió
de pediatria
i altres
d‟educació
Comissió de la salut Grup de
de serveis treball de
i activitats classes de
(infància i castellà
joventut)
PLATAFORMA DE SERVEIS
Grup de
Comissió treball de
d‟educació l‟escola
d‟estiu
Comissions o grups de treball que depenen de la Plataforma com a estructura
organitzativa, composició:
 Comissió de Pediatria: Centre de Salut, Serveis Socials i Caritas. A més, es
formen altres grups de coordinació i xarxa per temes referents a l‟educació i
la promoció de la salut.
 Comissió de Serveis i Activitats per a Infants i Joves: dinamització
lingüística, Dinamo, Educació, Serveis Socials, Projecte Desenvolupament
Comunitari. A partir d‟aquest grup s‟organitzen activitats complementàries,
que dinamitzen la vida social del barri i impliquen més serveis i entitats.
 Comissió d‟educació: formada per les escoles i amb representació de les
Amipas
 Grup de treball de classes de castellà: Serveis Socials, Caritas.
47

49. Equip comunitari de Llevant Nord
 Grup de treball de l‟Escola d‟Estiu: escoles, Educació, Serveis Socials, Club
d‟Esplai.
La Plataforma de Serveis de Son Gotleu és el grup més actiu amb força maduresa
per a posar en marxa activitats que necessiten del treball en xarxa. En el curs
2009/10 es varen desenvolupar diverses activitats de caire comunitari amb la
participació de tots o alguns dels seus membres: el Mercadet de Llibres, el Mercadet
de Joguines, exposició de fotografies del barri, entre d‟altres.
2.3.2 Comissió de Convivència d’Entitats
Algunes entitats del barri, tal vegada les més actives i amb finalitats relacionades
amb el treball en xarxa, constitueixen un grup que els serveix de referència,
comunicació i coordinació en cas de necessitat. Es reuneix cada dos o tres mesos i
l‟espai és aprofitat per a informar de les diferents activitats que duen a terme els
seus membres i cercar altres implicacions i suports. Els components són els
següents: AV Son Gotleu, Club d‟Esplai Son Gotleu, Associació de Comerciants de
Son Gotleu, Casal d‟Entitats de Consum, Asociació Fedde Kisal Fulbe, Associació
Nigèria Unida, Associació Lliure de Ghana, Associació Yapo, Veïns sense Fronteres
i un tècnic del Projecte de Desenvolupament Comunitari, que serveix de nexe entre
els diferents grups, serveis i entitats. A partir dels membres d‟aquesta Comissió es
du a terme un projecte, subvencionat per l‟Àrea de Benestar Social de l‟Ajuntament,
consistent en la millora dels jardins i els espais comuns privats de les comunitats, i
en el qual es pretén implicar els veïns en la conservació i la rehabilitació dels espais
degradats del barri, alhora que es promou la col·laboració de les associacions
d‟immigrants i s‟actua conjuntament per al foment de la convivència intercultural.
Al marge d‟aquests grups queden altres entitats, que sí han estat convocades i han
tingut presència en diferents consells de barri, però que no participen activament en
aquests espais de treball, encara que ho fan en moments puntuals; per exemple,
l‟AV Orson Welles contacta amb altres entitats a l‟hora de celebrar les festes de la
barriada.
48