1. 30a sessió web
Transparència i accés a la informació
A càrrec de Victoria Anderica, investigadora legal i coordinadora de campanyes a Access Info Europe
(AIE). Va presentar l’acte Enric Colet, secretari general de Justícia, Ignasi Genovès, director general
d’Atenció Ciutadana i Difusió, i Josep Xavier Hernández, director del CEJFE.
Sala d’actes del CEJFE, 23 de gener de 2013. 194 assistents.
Concepte de transparència i dret d’accés a la informació
El dret d’accés a la informació és el dret fonamental que té el ciutadà a sol·licitar informació a les
institucions públiques i l’obligació que tenen aquestes de contestar-li en un lapse de temps raonable,
així com de publicar de manera proactiva la informació rellevant que posseeixen. Els límits a l’accés
han de ser determinats per les lleis, tot ponderant l’interès públic i els possibles danys (per exemple,
pel que fa a la la privadesa de les persones o per qüestions de seguretat). És un dret fonamental,
malgrat que les legislacions no ho inclouen, però sí la ONU i diversos tribunals internacionals, perquè
permet protegir altres drets, com ara la llibertat de premsa.
La governança oberta, basada en la transparència i en el dret d’accés a la informació, es caracteritza
a més per la participació, la col·laboració, la rendició de comptes i l’ús de les TIC.
Estàndards internacionals de transparència
Aquest rànquing mundial de la transparència i l’accés a la informació ha estat elaborat pel Centre pel
Dret i la Democràcia i l’AIE, i ofereix uns resultats sorprenents. I és que una cosa són les lleis i una
altra la seva implementació efectiva.
Les normes internacionals que defineixen els estàndards en matèria d’accés a la informació es poden
trobar al web de Global RTI Rating. També hi ha uns estàndards internacionals de transparència de
l’ajuda, es pot consultar al web d’Iniciativa Internacional d’Ajuda a la Transparència (IATI).
Contingut de les lleis de transparència: iniciatives reeixides
Al segle XXI, tota la informació pública és això, pública: ja no cal demostrar un interès legítim –com
calia en el passat– per poder accedir-hi. Per tant, una bona llei de transparència ha d’obligar les
institucions públiques a comunicar quines són exactament les dades de què disposa, ha de tenir en
compte la interoperabilitat entre diferents administracions, ha d’establir que la informació s’ha d’obrir
en formats reutilitzables (un PDF no és útil), ha d’establir un organisme independent de control i ha de
limitar al màxim la informació classificada i l’ús del silenci administratiu negatiu.
Tant al Regne Unit com els EUA hi ha exemples d’iniciatives legislatives reeixides, que estableixen
com a informació pública fins i tot els continguts dels correus electrònics oficials. A Catalunya, el
projecte de dades obertes de la Generalitat ja és una realitat i està donant els seus bons fruits.
Marc legal i situació actual
A Catalunya, una comissió parlamentària va preparar l’anterior legislatura una llei de transparència i
accés a la informació pública. A Espanya, el Projecte de llei de transparència i bon govern està rebent
fortes crítiques (fins i tot per part del Consell d’Estat). La Unió Europea disposa d’un portal
paneuropeu de dades obertes.
La societat civil va sovint per davant de l’Administració, per la qual cosa és important la interrelació
mútua per optimitzar el potencial de la informació i el coneixement. Ja han sorgit serveis i aplicacions
privades que treballen amb dades públiques obertes de Catalunya i d’altres llocs, p.e. FixMyStreet.
Generalitat de Catalunya. Barcelona, gener de 2013