1. 20a sessió web al CEJFE
Competències digitals i aprenentatge
Boris Mir www.xtec.cat/~bmir, professor d’educació secundària i actualment integrant de l’equip impulsor
del Projecte EDUCAT1x1. Va presentar l’acte Marta Continente, directora general d’Atenció Ciutadana.
Sala d’actes del CEJFE, 11 de maig de 2010. 124 assistents
1. Escola i aprenentatge
A les aules catalanes hi ha 1.180.460 alumnes; 62.805 docents en centres públics, i 4.373 centres, entre
públics, concertats i privats. L’escola té la funció no exclusiva de l’aprenentatge, però també té la funció
no exclusiva de la custòdia i la socialització; funcions que sembla que no disminuiran, ans al contrari.
L’escola no és només un servei, és una institució, per això la satisfacció de l'usuari està sempre
subordinada al grau de respecte als principis educatius i ètics que fonamenten la institució escolar.
2. Les competències transversals en el nou sistema educatiu
Tant la Llei d’educació (2006), estatal, com els decrets 142 i 143/2007 d’àmbit català, incorporen en els
nous currículums educatius competències transversals i específiques, una de les quals és el tractament
de la informació i la competència digital. Aquest aprenentatge basat en competències representa l’ús
integrat i estratègic de capacitats diverses en situacions reals, contextualitzades i no escolars i comporta
uns canvis en les pràctiques docents que no es poden decretar. Tot plegat fa considerar que estem en
un moment de transició entre models diferents que demanaran canvis de major abast.
3. La competència digital: aprenentatge, informació, comunicació, cultura digital i tecnologia
Hi ha diverses visions i tendències quan parlem de competència digital, però moltes tenen una base
comuna, una música de fons que va convergint en unes dimensions clau que comprendrien
aprenentatge, informació, comunicació, cultura digital i tecnologia.
La competència digital ha de combinar coneixements, habilitats i capacitats, en conjunció amb valors i
actituds, per assolir objectius amb eficàcia i eficiència en contextos i amb eines digitals. La competència
digital cobra sentit si és abordada des del marc del saber. I com que forma part del coneixement, es pot
aprendre i ensenyar.
Un competent digital ha de ser capaç d’aprendre, de generar coneixement, amb eines i en entorns
digitals, però també ha de saber tractar i avaluar informació, s’ha de saber comunicar, relacionar i
col·laborar, ha d’actuar de manera responsable, cívica i segura, i, naturalment, també ha de saber
utilitzar les eines, no tant cap programari concret, sinó el sòcol comú que hi ha darrera de les eines.
4. Innovació i gestió del canvi educatiu
La Llei d’educació de Catalunya de 2009 proposa canvis en l’organització i la gestió dels recursos
humans i econòmics dels centres, i preveu un increment progressiu de la despesa en educació.
Les innovacions educatives han de ser escalables perquè puguin tenir un impacte generalitzat. No n’hi
ha prou amb millorar les infraestructures tecnològiques, sinó que cal una decidida gestió del canvi que
impliqui els docents i que els ajudi a apropiar-se del nou context digital. Potser hem de ser modestos en
els canvis per assegurar la implicació de tothom.
Conclusions
- La competència digital és l’ús estratègic de capacitats en cinc àmbits: aprenentatge, informació,
comunicació, cultura digital i tecnologia.
- La introducció massiva de tecnologia a les aules no assegura l’aprenentatge de la competència digital,
però crea les condicions per fer-la possible.
- L’escola no pot canviar-se a si mateixa, necessita l’ajuda de tota la societat.
- Els canvis es produeixen fent-los. No podem esperar a tenir les condicions perfectes per començar, les
condicions les anirem creant a mesura que anem canviant i millorant.
Generalitat de Catalunya. Barcelona, maig de 2010