1. 21a sessió web al CEJFE
Intel·ligència competitiva a l’Administració
Ramon Maspons, professor, investigador i especialista en intel·ligència competitiva. Va presentar l’acte
Marta Continente, directora general d’Atenció Ciutadana.
Sala d’actes del CEJFE, 19 d’octubre de 2010. 186 assistents
De la societat postindustrial a la societat del coneixement
En la societat del coneixement hi ha una gran acumulació d’informació i cada vegada tenim més
problemes per captar-la, tractar-la i analitzar-la. Les activitats d'intel·ligència ens ajuden a identificar les
nostres necessitats d'informació (si hi és i on cal anar-la a buscar). En el nostre país, però, no hi ha
cultura informacional ni es destinen els recursos necessaris per a la captura i tractament de la informació
com fan altres països del nostre entorn.
S’entén per intel·ligència competitiva el procés d'obtenció, anàlisi, interpretació i difusió de la informació
de valor estratègic sobre la societat i els competidors.
La intel·ligència competitiva pot augmentar els beneficis de l’organització a curt termini millorant la
qualitat de la presa de decisions i pot incrementar els beneficis a llarg termini donant pautes a la gestió
per prendre decisions estratègiques que intensifiquin la satisfacció dels clients.
Tradicionalment les organitzacions han centrat els seus esforços a difondre la informació de l’empresa
cap a fora. Però, actualment, en un entorn complex a causa dels canvis tecnològics constants, la
globalització dels mercats i la desmassificació (personalització dels productes), les organitzacions han de
ser més obertes. Tant proveïdors com clients i també tot l’entorn de l’empresa són fonts d’innovació.
Qualsevol organització ha de respondre unes preguntes bàsiques d’enfocament de la intel·ligència de
l’organització: quina informació es busca, on la trobem, com la comuniquem, a qui la dirigim i quins
recursos s’hi destinen. A més, cal identificar els possibles canvis que es puguin produir a l’entorn per
tenir més marge de maniobra per actuar.
Les activitats d’intel·ligència a l’Administració
El sector públic ha d’aplicar la intel·ligència competitiva de forma efectiva. La principal diferència amb el
sector privat és la manca de benefici com a element motivador. Els incentius es relacionen més amb la
gestió de pressupost (mesures input) que en les mesures de resultats.
Anem cap a organitzacions obertes on proveïdors i clients són font d’innovació i d’informació. Hi ha
organitzacions obertes que busquen les solucions directament a l’entorn: creen comunitats virtuals per
obtenir respostes. Les estratègies han de ser més efectives i amb costos eficients.
Les organitzacions públiques també tenen clients, però la relació amb ells és diferent ja que poden tenir
agents (stakeholders) en les seves cadenes de valor, i competidors (competència pel finançament, pel
personal, pels usuaris, per la influència i el prestigi...).
Conclusions
- Les necessitats informacionals han d’estar alineades amb l’estratègia de l’organització.
- Les organitzacions públiques com a receptores de diferents punts d’entrada d’informació han de poder
desenvolupar eines d’anàlisi d’informació que permetin prestar els serveis de manera més eficient.
- La intel·ligència competitiva encaixa en el sector públic només si maximitza el valor dels agents que
participen en el procés.
Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre de 2010