SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  35
Els Minerals
Que són els minerals? Un mineral és un sòlid homogeni que es presenta de manera natural i que ha estat format com a resultat de la interacció de processos geològics tant de tipus físic com químic. Els minerals es caracteritzen per tenir una estructura interna molt ordenada (cristal·lina) i una composició química i unes propietatsfísiquesdeterminades.
Originats per precipitació A la superfície terrestre hi ha nombrosos minerals originats per precipitació. Això passa quan s’evapora l’aigua o quan les substàncies que hi ha dissoltes deixen de ser solubles i cauen al fons de conca de sedimentació Alguns d’aquests minerals són:  la calcita, l’aragonita, el guix, l’halita, la silvina i la fluorita.
Guix Composició:sulfat de calci dihidratat Duresa: 1,5 a 2 Densitat: 2,3 a 3 g/cm³ Color: Incolor. Blanc, groguenc, vermell, o fins i totnegre a causa de les seves impureses. Forma: polvorosa Propietats: El guixés un gran aïllanttèrmic, ja que ésmolt mal conductor de el calor Orígen/ Classificació:  es va formar en mars antics gràcies als sediments de les closques. Utilitats: S'utilitza en la construcció, per millorar les terresagrícoles i per obteniràcidsulfúric. Ratlla: blanca Exfoliació i fractura: perfecte. Brillantor: vítria o setinada en agregats fibrosos.
Calcita Composició: carbonatcàlcic Duresa: 3 Densitat: 2,6 a 2,8 g/cm³ Color: incolor, blanc, groc, marró, vermell, blavós a negre Forma: hexagonal Propietats:forma part del grup dels Carbonats Orígen/ classificació: forma part del grup dels Carbonats Utilitats: fabricar ciments i morters Ratlla: blanca Exfoliació i fractura: molt bona Brillantor:vítria
Halita o sal comuna Composició: cristalls de clorursòdic Duresa: 2 Densitat: 2,165 g/cm³ Color: blanc, grisaci, rosat, blavós, violeta, taronja, etc. Forma: cúbic Propietats: additiualimentari Origen/ classificació: de la sal Utilitats: per a la cuina... Ratlla: blanca Exfoliació i fractura: perfecta Brillantor: vítria, grassa
silvina Composició:  Duresa:2 Densitat: 1,99 g/cm³ Color: blanc, groguenc, vermellós, gris, blavós Forma: cúbic. Propietats: Els cristalls de silvita, incolorsquan no conteneninpureses, normalment al Bagessónmés o menysvermells a causa de la presènciad'òxids de ferro. Origen/ Classificació: halurs. Utilitats: per a la consumició al estar polvoritzada. Ratlla: blanca. Exfoliació i fractura: perfecta Brillantor: vítria.
Silicats Els silicats són els minerals més abundants i formen part de la majoria de les roques     Entre aquests minerals hi ha el quars, els piroxens, les miques, els granats, els amfíbols i les olivines.
Mica moscovita Composició:potassi i alumini. Duresa: de 2 a 4. Densitat: 2,83 g/cm3 Color:nacrat o perlat. Forma: monoclínic. Propietats: es molt birrefigent Origen/ Classificació: Utilitats: motors elécrtics i condesadors. Ratlla: blanca. Exfoliació i fractura: Brillantor: vítric.
olivina Composició: una barreja de silicat de ferro Duresa: 6,5-7 Densitat: 1,74 g/cm3 Color: verd oliva Forma: cristal·lina Propietats: espirituals i curatives Origen/ Classificació: magmàtic Utilitats: pissarres Ratlla: blanca Exfoliació i fractura: concoide Brillantor: vítria
Quars Composició: silici Duresa: gran duresaéscapaç de ratllarl'acer. Densitat: 2,65g/cm3 Color: Incolor en estat pur Forma: hexagonal Propietats: quan es comprimeix es produïx una separació de càrregueselèctriques Origen/ Classificació: minera de mar Utilitats: joieria Ratlla: blanca Exfoliació i fractura: concoïdal Brillantor:  metàlic
feldspat Composició: sodi, potassi, calci… Duresa: 2,5 Densitat:  2,57- 2,63 g/cm3 Color: blanc, blau, gris, morat... Forma: quadrada Propietats: Elsfeldspatssón presents al granit. Origen/ Classificació: silicats Utilitats: joieria Ratlla: blanca Exfoliació i fractura: fràgil Brillantor: metàl·lic
Menes Alguns minerals són menes de metalls, és a dir, se n’obtenen aquests elements, generalment per escalfament.     Entre aquests podem esmentar: la galena, la bleda, el cinabri, la calcopirita, la bauxita, la cassiterita, l'hematites i la magnetita.
Blenda Composició: sulfur de zinc Duresa: 2,5 – 3 Densitat: 3,9 a 4,2 g/cm³ Color: varia entre el groc i el negre Forma: triangular Propietats:  també es pot dir esfaletita Origen/ Classificació: sulfurs Utilitats: joieria Ratlla: blanca quan és de color clar i marró quan és de color fosc Exfoliació i fractura: 3,5 a 4 Brillantor: adamantina alsplansd'exfoliació, vítrea a les cares cristal·lines, aixícomgrassa i mat.
calcopirita Composició: coure Duresa: 3,5 a 4 Densitat:4,2 a 4,3 g/cm³ Color: grocllautóambreflexosverds, grocor, freqüentsirisacions Forma: tetragonal Propietats: És un compost de sulfur de coure-ferro Origen/ Classificació: sulfurs Utilitats: poseeix una gran cantitat d’or Ratlla: negra verdosa Exfoliació i fractura: {112} molt imperfecta Brillantor: metàl·lica
magnetita Composició:òxids de ferro Duresa: 5,5 a 6 Densitat: 5,2 g/cm³ Color: Negre ferro Forma: Cúbic, en octaedres Propietats: és un delsòxids de ferro i membre del grup de les espinel·les. Origen/ Classificació: ferrimagnètic Utilitats: per fer ferrofluid Ratlla: Negra Exfoliació i fractura: Imperfecta i concoïdal Brillantor:Metàl·lica
Galena Composició: plom i sofre Duresa: superior a 2,5 Densitat: 7,2 g/cm3 a 7,6 g/cm3 Color: gris plomclar o fosc, ambtonalitatblavosa sobre fractura fresca Forma: cúbic Propietats: Cristal·litza en el sistema regular o cúbic, generalment en forma de cubs, de vegades en octàedres, Origen/ Classificació: sulfurs Utilitats: plom Ratlla: gris fosca ambreflexblavós Exfoliació i fractura: imperfecta Brillantor: metàl·lica, moltforta sobre elsplansd'exfoliació
Cinabri Composició: sulfur de mercuri Duresa: 2 a 2,5 Densitat: 8,1 (molt variable segons les impureses) g/cm³ Color: vermell, vermellmarronós, granatmarronós Forma: hexagonal  Propietats: ep el seunom del greckinnábari, vermelló. Origen/ Classificació: sulfur Utilitats:mercuri Ratlla: marró Exfoliació i fractura: perfecta Brillantor: adamantina sobre les cares cristal·lines i elsplansd'exfoliació, mat a la resta
Hematites Composició: d'òxid de ferro Duresa: 6,5 Densitat: 6,2 – 6,3 g/cm³ Color: Acer a negre de ferro, vermellaquanelscristallssónmoltpetits Forma: Romboèdric Propietats: Quan es presenta pura, té un 70% de ferro.Ésfeblementmagnètic Origen/ Classificació: roquesvolcàniquesproduïdes per la solidificació de laves Utilitats: obtenció de ferro Ratlla: vermella Exfoliació i fractura: Inexistent, concoïdal Brillantor: Metàl·licambreflexosvermellosos
Pedres precioses Les pedres precioses són minerals molt rars i que tenen una bellesa excepcional.     Són molt durs i per això poden ser tallats.     Se’n fan joies i d’altres objectes de valor.
Topazi Composició: silicat de flúor i alumini Duresa:  en l’escala de Mohs és 8 Densitat: 3,5 g/cm3 Color: incolor, blavenc o groc Forma: cristalls prismàtics Propietats: Es troba en cristalls complexos d'hàbitprismàtic, transparents a translúcids Origen/ Classificació: silicats Utilitats:  joieria Ratlla: blanc Exfoliació i fractura: perfecta Brillantor: vítria
Beril·le Composició: silicat de beril·le i alumini Duresa: 7,75 Densitat:2,69 g/cm3 Color:blau i verdós Forma: hexagonal Propietats: del grec “berryllos” pedra preciosa Origen/ Classificació: producte secundàri en la extracció d’altres minerals Utilitats:  són pedres precioses(aiguamarines i maragdes) Ratlla: verda i blava Exfoliació i fractura: vítria Brillantor: brillant metàl·lic
Corindó Composició: òxid d’alumini Duresa: 9 Densitat: 4 g/cm3 Color: vermellós Forma: trigonal Propietats: de vegades presenta un to marronós Origen/ Classificació:  Utilitats: joieria(vermell - robí, blau – safir) Ratlla: depen de si és robí o safir Exfoliació i fractura: impur Brillantor: vítria
Diamant Composició: òxid de carboni Duresa: 10 Densitat: 3,5–3,53 g/cm³ Color: Típicament entre groc, marró o gris i incolor. Menyssovint, blau, verd, negre, blanctranslúcid, rosa, violat, taronja, lila i vermell. Forma: granets de diamant Propietats: fràgil, bon conductor de la calor.  Origen/ Classificació: magmàtic Utilitats: joieria, abrasiu Ratlla: incolora Exfoliació i fractura: 111 (perfecta en quatredireccions), concoïdal Brillantor: Adamantina
Guix                          calcita
Halita                     silvina
Silcat                  mica
Olivina                 quars
Feldspat            menes
Blenda                  calcopirita
Magnetita            galena
Cinabri                  hermatita
Topazi                 veril·le
Corinndó              diamant
Fet per: Jordina coll Ivan carrillo Fonts: -Diccionari de Geologia (institut d’estudis catalans) -Atles bàsic de fòssils i minerals(ed. Parramon) -Gran Enciclopèdia Catalana -Viquipèdia Tremp,25 febrer 2010

Contenu connexe

Tendances (17)

Minerals Martin
Minerals MartinMinerals Martin
Minerals Martin
 
Roques i minerals
Roques i mineralsRoques i minerals
Roques i minerals
 
Les roques ornamentals
Les  roques ornamentalsLes  roques ornamentals
Les roques ornamentals
 
Minerals
MineralsMinerals
Minerals
 
Treball Minerals Andrea i Berta
Treball Minerals Andrea i BertaTreball Minerals Andrea i Berta
Treball Minerals Andrea i Berta
 
Els minerals
Els mineralsEls minerals
Els minerals
 
La geosfera
La geosferaLa geosfera
La geosfera
 
Els minerals
Els mineralsEls minerals
Els minerals
 
Els minerals.ppt (2)
Els minerals.ppt (2)Els minerals.ppt (2)
Els minerals.ppt (2)
 
15 minerals
15 minerals15 minerals
15 minerals
 
Minerals
MineralsMinerals
Minerals
 
Conferència blai viñals
Conferència blai viñalsConferència blai viñals
Conferència blai viñals
 
Les propietats dels minerals 1 ESO
Les propietats dels minerals 1 ESOLes propietats dels minerals 1 ESO
Les propietats dels minerals 1 ESO
 
Cassiterita
CassiteritaCassiterita
Cassiterita
 
Roques i minerals
Roques i mineralsRoques i minerals
Roques i minerals
 
Minerals i roques
Minerals i roquesMinerals i roques
Minerals i roques
 
Treball metalls.pptx
Treball metalls.pptxTreball metalls.pptx
Treball metalls.pptx
 

En vedette

Unitat 2 roques i minerals
Unitat 2 roques i mineralsUnitat 2 roques i minerals
Unitat 2 roques i minerals
Irene Yuste
 
The great barrier reef by Jack H
The great barrier reef by Jack HThe great barrier reef by Jack H
The great barrier reef by Jack H
melissacairn
 
Composición quimica de pirita y calcita
Composición quimica de pirita y calcitaComposición quimica de pirita y calcita
Composición quimica de pirita y calcita
Diego Villena Carbajal
 

En vedette (20)

Els minerals de la classe
Els minerals de la classeEls minerals de la classe
Els minerals de la classe
 
Minerales
MineralesMinerales
Minerales
 
1 silvina 1 b eva garcia
1 silvina 1 b eva garcia1 silvina 1 b eva garcia
1 silvina 1 b eva garcia
 
Identificación de rocas sedimentarias
Identificación de rocas sedimentariasIdentificación de rocas sedimentarias
Identificación de rocas sedimentarias
 
Unitat 2 roques i minerals
Unitat 2 roques i mineralsUnitat 2 roques i minerals
Unitat 2 roques i minerals
 
Galena
GalenaGalena
Galena
 
Isabella's Project
Isabella's Project Isabella's Project
Isabella's Project
 
Pirita
PiritaPirita
Pirita
 
Digital Technologies (Kununurra)
Digital Technologies (Kununurra) Digital Technologies (Kununurra)
Digital Technologies (Kununurra)
 
Ingeniería Química en Colombia
Ingeniería Química en Colombia Ingeniería Química en Colombia
Ingeniería Química en Colombia
 
Galena
GalenaGalena
Galena
 
Ingeniería química
Ingeniería químicaIngeniería química
Ingeniería química
 
ingeniería química.
ingeniería química. ingeniería química.
ingeniería química.
 
The great barrier reef by Jack H
The great barrier reef by Jack HThe great barrier reef by Jack H
The great barrier reef by Jack H
 
la-pirita
 la-pirita la-pirita
la-pirita
 
Composición quimica de pirita y calcita
Composición quimica de pirita y calcitaComposición quimica de pirita y calcita
Composición quimica de pirita y calcita
 
Zimbabwe
Zimbabwe Zimbabwe
Zimbabwe
 
Ingeniería en alimentos
Ingeniería en alimentosIngeniería en alimentos
Ingeniería en alimentos
 
Ácido Sulfúrico (Tostación de Blenda)
Ácido Sulfúrico (Tostación de Blenda)Ácido Sulfúrico (Tostación de Blenda)
Ácido Sulfúrico (Tostación de Blenda)
 
Producción de ácido sulfúrico
Producción de ácido sulfúricoProducción de ácido sulfúrico
Producción de ácido sulfúrico
 

Similaire à Minerals Coll (20)

Minerals Alegret
Minerals AlegretMinerals Alegret
Minerals Alegret
 
Les roques ornamentals
Les  roques ornamentalsLes  roques ornamentals
Les roques ornamentals
 
Presentació roques.ppt
Presentació roques.pptPresentació roques.ppt
Presentació roques.ppt
 
Minerals Martin
Minerals MartinMinerals Martin
Minerals Martin
 
Treball els minerals
Treball els mineralsTreball els minerals
Treball els minerals
 
Minerals Aguilar
Minerals AguilarMinerals Aguilar
Minerals Aguilar
 
Els Minerals - Miquel
Els Minerals - MiquelEls Minerals - Miquel
Els Minerals - Miquel
 
Grup III. Halurs
Grup III. HalursGrup III. Halurs
Grup III. Halurs
 
Treball minerals.
Treball minerals.Treball minerals.
Treball minerals.
 
3. la geosfera
3. la geosfera3. la geosfera
3. la geosfera
 
Geosfera 1 eso
Geosfera 1 esoGeosfera 1 eso
Geosfera 1 eso
 
Adriana i Jimena
Adriana  i JimenaAdriana  i Jimena
Adriana i Jimena
 
Els Minerals
Els MineralsEls Minerals
Els Minerals
 
Els Minerals
Els MineralsEls Minerals
Els Minerals
 
els minerals
els mineralsels minerals
els minerals
 
Òxids i Hidròxids
Òxids i HidròxidsÒxids i Hidròxids
Òxids i Hidròxids
 
Pep i Alain
Pep i AlainPep i Alain
Pep i Alain
 
Minerals i Roques I.B.LL
Minerals i Roques I.B.LLMinerals i Roques I.B.LL
Minerals i Roques I.B.LL
 
Album de minerals de l’alt emporda
Album de minerals de l’alt empordaAlbum de minerals de l’alt emporda
Album de minerals de l’alt emporda
 
Els minerals
Els mineralsEls minerals
Els minerals
 

Minerals Coll

  • 2. Que són els minerals? Un mineral és un sòlid homogeni que es presenta de manera natural i que ha estat format com a resultat de la interacció de processos geològics tant de tipus físic com químic. Els minerals es caracteritzen per tenir una estructura interna molt ordenada (cristal·lina) i una composició química i unes propietatsfísiquesdeterminades.
  • 3. Originats per precipitació A la superfície terrestre hi ha nombrosos minerals originats per precipitació. Això passa quan s’evapora l’aigua o quan les substàncies que hi ha dissoltes deixen de ser solubles i cauen al fons de conca de sedimentació Alguns d’aquests minerals són: la calcita, l’aragonita, el guix, l’halita, la silvina i la fluorita.
  • 4. Guix Composició:sulfat de calci dihidratat Duresa: 1,5 a 2 Densitat: 2,3 a 3 g/cm³ Color: Incolor. Blanc, groguenc, vermell, o fins i totnegre a causa de les seves impureses. Forma: polvorosa Propietats: El guixés un gran aïllanttèrmic, ja que ésmolt mal conductor de el calor Orígen/ Classificació: es va formar en mars antics gràcies als sediments de les closques. Utilitats: S'utilitza en la construcció, per millorar les terresagrícoles i per obteniràcidsulfúric. Ratlla: blanca Exfoliació i fractura: perfecte. Brillantor: vítria o setinada en agregats fibrosos.
  • 5. Calcita Composició: carbonatcàlcic Duresa: 3 Densitat: 2,6 a 2,8 g/cm³ Color: incolor, blanc, groc, marró, vermell, blavós a negre Forma: hexagonal Propietats:forma part del grup dels Carbonats Orígen/ classificació: forma part del grup dels Carbonats Utilitats: fabricar ciments i morters Ratlla: blanca Exfoliació i fractura: molt bona Brillantor:vítria
  • 6. Halita o sal comuna Composició: cristalls de clorursòdic Duresa: 2 Densitat: 2,165 g/cm³ Color: blanc, grisaci, rosat, blavós, violeta, taronja, etc. Forma: cúbic Propietats: additiualimentari Origen/ classificació: de la sal Utilitats: per a la cuina... Ratlla: blanca Exfoliació i fractura: perfecta Brillantor: vítria, grassa
  • 7. silvina Composició: Duresa:2 Densitat: 1,99 g/cm³ Color: blanc, groguenc, vermellós, gris, blavós Forma: cúbic. Propietats: Els cristalls de silvita, incolorsquan no conteneninpureses, normalment al Bagessónmés o menysvermells a causa de la presènciad'òxids de ferro. Origen/ Classificació: halurs. Utilitats: per a la consumició al estar polvoritzada. Ratlla: blanca. Exfoliació i fractura: perfecta Brillantor: vítria.
  • 8. Silicats Els silicats són els minerals més abundants i formen part de la majoria de les roques Entre aquests minerals hi ha el quars, els piroxens, les miques, els granats, els amfíbols i les olivines.
  • 9. Mica moscovita Composició:potassi i alumini. Duresa: de 2 a 4. Densitat: 2,83 g/cm3 Color:nacrat o perlat. Forma: monoclínic. Propietats: es molt birrefigent Origen/ Classificació: Utilitats: motors elécrtics i condesadors. Ratlla: blanca. Exfoliació i fractura: Brillantor: vítric.
  • 10. olivina Composició: una barreja de silicat de ferro Duresa: 6,5-7 Densitat: 1,74 g/cm3 Color: verd oliva Forma: cristal·lina Propietats: espirituals i curatives Origen/ Classificació: magmàtic Utilitats: pissarres Ratlla: blanca Exfoliació i fractura: concoide Brillantor: vítria
  • 11. Quars Composició: silici Duresa: gran duresaéscapaç de ratllarl'acer. Densitat: 2,65g/cm3 Color: Incolor en estat pur Forma: hexagonal Propietats: quan es comprimeix es produïx una separació de càrregueselèctriques Origen/ Classificació: minera de mar Utilitats: joieria Ratlla: blanca Exfoliació i fractura: concoïdal Brillantor: metàlic
  • 12. feldspat Composició: sodi, potassi, calci… Duresa: 2,5 Densitat: 2,57- 2,63 g/cm3 Color: blanc, blau, gris, morat... Forma: quadrada Propietats: Elsfeldspatssón presents al granit. Origen/ Classificació: silicats Utilitats: joieria Ratlla: blanca Exfoliació i fractura: fràgil Brillantor: metàl·lic
  • 13. Menes Alguns minerals són menes de metalls, és a dir, se n’obtenen aquests elements, generalment per escalfament. Entre aquests podem esmentar: la galena, la bleda, el cinabri, la calcopirita, la bauxita, la cassiterita, l'hematites i la magnetita.
  • 14. Blenda Composició: sulfur de zinc Duresa: 2,5 – 3 Densitat: 3,9 a 4,2 g/cm³ Color: varia entre el groc i el negre Forma: triangular Propietats: també es pot dir esfaletita Origen/ Classificació: sulfurs Utilitats: joieria Ratlla: blanca quan és de color clar i marró quan és de color fosc Exfoliació i fractura: 3,5 a 4 Brillantor: adamantina alsplansd'exfoliació, vítrea a les cares cristal·lines, aixícomgrassa i mat.
  • 15. calcopirita Composició: coure Duresa: 3,5 a 4 Densitat:4,2 a 4,3 g/cm³ Color: grocllautóambreflexosverds, grocor, freqüentsirisacions Forma: tetragonal Propietats: És un compost de sulfur de coure-ferro Origen/ Classificació: sulfurs Utilitats: poseeix una gran cantitat d’or Ratlla: negra verdosa Exfoliació i fractura: {112} molt imperfecta Brillantor: metàl·lica
  • 16. magnetita Composició:òxids de ferro Duresa: 5,5 a 6 Densitat: 5,2 g/cm³ Color: Negre ferro Forma: Cúbic, en octaedres Propietats: és un delsòxids de ferro i membre del grup de les espinel·les. Origen/ Classificació: ferrimagnètic Utilitats: per fer ferrofluid Ratlla: Negra Exfoliació i fractura: Imperfecta i concoïdal Brillantor:Metàl·lica
  • 17. Galena Composició: plom i sofre Duresa: superior a 2,5 Densitat: 7,2 g/cm3 a 7,6 g/cm3 Color: gris plomclar o fosc, ambtonalitatblavosa sobre fractura fresca Forma: cúbic Propietats: Cristal·litza en el sistema regular o cúbic, generalment en forma de cubs, de vegades en octàedres, Origen/ Classificació: sulfurs Utilitats: plom Ratlla: gris fosca ambreflexblavós Exfoliació i fractura: imperfecta Brillantor: metàl·lica, moltforta sobre elsplansd'exfoliació
  • 18. Cinabri Composició: sulfur de mercuri Duresa: 2 a 2,5 Densitat: 8,1 (molt variable segons les impureses) g/cm³ Color: vermell, vermellmarronós, granatmarronós Forma: hexagonal Propietats: ep el seunom del greckinnábari, vermelló. Origen/ Classificació: sulfur Utilitats:mercuri Ratlla: marró Exfoliació i fractura: perfecta Brillantor: adamantina sobre les cares cristal·lines i elsplansd'exfoliació, mat a la resta
  • 19. Hematites Composició: d'òxid de ferro Duresa: 6,5 Densitat: 6,2 – 6,3 g/cm³ Color: Acer a negre de ferro, vermellaquanelscristallssónmoltpetits Forma: Romboèdric Propietats: Quan es presenta pura, té un 70% de ferro.Ésfeblementmagnètic Origen/ Classificació: roquesvolcàniquesproduïdes per la solidificació de laves Utilitats: obtenció de ferro Ratlla: vermella Exfoliació i fractura: Inexistent, concoïdal Brillantor: Metàl·licambreflexosvermellosos
  • 20. Pedres precioses Les pedres precioses són minerals molt rars i que tenen una bellesa excepcional. Són molt durs i per això poden ser tallats. Se’n fan joies i d’altres objectes de valor.
  • 21. Topazi Composició: silicat de flúor i alumini Duresa: en l’escala de Mohs és 8 Densitat: 3,5 g/cm3 Color: incolor, blavenc o groc Forma: cristalls prismàtics Propietats: Es troba en cristalls complexos d'hàbitprismàtic, transparents a translúcids Origen/ Classificació: silicats Utilitats: joieria Ratlla: blanc Exfoliació i fractura: perfecta Brillantor: vítria
  • 22. Beril·le Composició: silicat de beril·le i alumini Duresa: 7,75 Densitat:2,69 g/cm3 Color:blau i verdós Forma: hexagonal Propietats: del grec “berryllos” pedra preciosa Origen/ Classificació: producte secundàri en la extracció d’altres minerals Utilitats: són pedres precioses(aiguamarines i maragdes) Ratlla: verda i blava Exfoliació i fractura: vítria Brillantor: brillant metàl·lic
  • 23. Corindó Composició: òxid d’alumini Duresa: 9 Densitat: 4 g/cm3 Color: vermellós Forma: trigonal Propietats: de vegades presenta un to marronós Origen/ Classificació: Utilitats: joieria(vermell - robí, blau – safir) Ratlla: depen de si és robí o safir Exfoliació i fractura: impur Brillantor: vítria
  • 24. Diamant Composició: òxid de carboni Duresa: 10 Densitat: 3,5–3,53 g/cm³ Color: Típicament entre groc, marró o gris i incolor. Menyssovint, blau, verd, negre, blanctranslúcid, rosa, violat, taronja, lila i vermell. Forma: granets de diamant Propietats: fràgil, bon conductor de la calor. Origen/ Classificació: magmàtic Utilitats: joieria, abrasiu Ratlla: incolora Exfoliació i fractura: 111 (perfecta en quatredireccions), concoïdal Brillantor: Adamantina
  • 25. Guix calcita
  • 26. Halita silvina
  • 27. Silcat mica
  • 28. Olivina quars
  • 29. Feldspat menes
  • 30. Blenda calcopirita
  • 31. Magnetita galena
  • 32. Cinabri hermatita
  • 33. Topazi veril·le
  • 34. Corinndó diamant
  • 35. Fet per: Jordina coll Ivan carrillo Fonts: -Diccionari de Geologia (institut d’estudis catalans) -Atles bàsic de fòssils i minerals(ed. Parramon) -Gran Enciclopèdia Catalana -Viquipèdia Tremp,25 febrer 2010