SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  37
El creixement exponencial   Iolanda Guevara IES Badalona VII [email_address] Parlem de competències – Presentació i anàlisis d’experiències en matemàtiques Barcelona, 4 de febrer del 2009
Cal dissenyar entorns d'aprenentatge en els quals, amb la guia del professorat, els alumnes observin comportaments, intueixin regularitats i descobreixin patrons generals, conjecturin resultats  els contrastin i refutin o consolidin, defensin els seus arguments, presentin el treball efectuat, [...] per aplicar el coneixement  construït a aquests i d’altres àmbits. Currículum batxillerat  - Decret 142/2008 - DOGC núm. 5138- p 110 Guiar l’alumnat a partir de les seves produccions inicials sobre el tema
Presentació de l’activitat ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],La mirada per competències Per què tot quadra? El cicle reflexiu ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Moviment i creixement El moviment de caiguda d’una pedra  El creixement d’una població de bacteris   El moviment a velocitat constant ,[object Object],Descripció i fórmula Descripció a partir de situació inicial  Descripció a partir de la velocitat ,[object Object],Ens interessa analitzar que tenen en comú els tres exemples i què els diferencia. Per a fer aquest estudi et proposem que analitzis cada cas per separat, en tres fulls diferents i que després comparis els tres casos per tal de trobar-hi similituds i diferències. Poden ser-te d’utilitat els procediments i preguntes següents:  Trets comuns i trets diferencials dels tres exemples FULL DE TREBALL 1 (1)  Presentació de l’activitat:  Moviment i creixement ,[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Presentació de l’activitat:  Moviment i creixement CM p 13
Quines operacions relacionen la  columna esquerra amb la dreta? Sumes, productes,...? Fórmula? Quines operacions connecten dues  línies consecutives?  Sumes, productes,...? Busquem patrons, en vertical i en horitzontal Què estem fent? La competència en modelització matemàtica [...]  Cercar relacions entre les variables implicades i descobrir patrons generals per tal d’obtenir un model que, amb un nivell de sofisticació gradual, permeti interpretar el problema plantejat.  CM  p. 3 . . . . . . . . . . . . . . . . 0 1 2 . . . . e t
[object Object],[object Object],Cal afavorir la interacció social, i per tant, proposar a l’alumnat la  resolució de qüestions en què hagi d’aplicar els seus recursos en  col·laboració amb altres companys/es. CGB p.2  Descobrir per si mateix les solucions als problemes, conèixer les fites a  assolir i validar el propi aprenentatge. CGB p. 5 Com treballarem? ,[object Object],Què caldrà fer? La formalització de resultats haurà de ser introduïda com a punt d’arribada  del procés de construcció del coneixement matemàtic. CM p. 2 Per què? Els retorno els fulls inicials, explicant-los que ho han fet prou bé  però que voldria que argumentessin una mica més les seves afirmacions  Raonar matemàticament. CM p. 2
El guió per al treball en grup 1. Completa les taules de les 3 situacions presentades  2.  La situació 2 és la que creix més ràpidament perquè els valors de la taula són els més grans  3.  El creixement de cada taula, d’un valor al següent: fórmules per recurrència   4. El creixement de la taula, cada valor a partir de  t  : terme general o fórmula associada a la taula  5.  Relació entre les fórmules generals i els tipus de creixement  6.   Conclusions generals Aquest guió pretén ser una pauta perquè argumentis totes les afirmacions que havies fet i perquè arribis a caracteritzar els diferents tipus de creixement que apareixen a les tres situacions plantejades; segueix-lo en la mesura que es sigui útil, es tracta més de redactar que d’anar contestant preguntes.
La producció d’una alumna: la caiguda de la pedra  Activitat inicial En el treball amb grup
La mateixa alumna: el creixement d’una població de bacteris  En el treball amb grup   Activitat inicial
La mateixa alumna: l’examen
[object Object],Avaluació inicial Lliurament dossier Aval. individual Autoregulació  Observació del treball del grup Observació del treball del grup Observació del treball del grup Valoració de les exposicions  Valoració de les exposicions  Observació del treball x parelles Darrer dia de classe del trimestre, comentem notes. Prova de moviment i creixement Per grups redacten 3 situacions per una prova Posada en comú Continuem treballant noves situacions Creixement amb Excel t 2 , t 3 ,.... t a ; 2 t  , 3 t  ,.... a t  Noves situacions Cada grup explica conclusions i els altres completen Amb ajuda del guió en grups de 3 o 4 analitzen les 3 situacions
La mirada per competències ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],CREAMAT: Recursos: Suport curricular Indicadors competencials XTEC: Estudis, Batxillerat, Batxillerat LOE  Competències grals BTX Matemàtiques Matemàtiques per CCSS Consell Superior d’Avaluació del sistema Educatiu: Publicacions, Col·lecció “Documents” nº 1, p. 42 - 43 Instruments Localització
Els indicadors del CREAMAT, el planteig És una activitat que té per objectiu respondre a una pregunta? Trets comuns i trets diferencials de les 3 situacions  Porta a aplicar coneixements ja adquirits i a fer alguns nous aprenentatges? Ajuda a relacionar coneixements diversos  dins la matemàtica o amb altres matèries ? És una activitat que es pot desenvolupar  de diferents formes i estimula la  curiositat i la creativitat de l’alumnat? Implica l’ús d’instruments diversos com  material manipulatiu, eines de dibuix, programari, calculadora...? Del creixement lineal i quadràtic a l’exponencial Relació entre diferents tipus de creixement en contextos reals Comença individual i lliure, després interacció de grup i les conclusions Calculadora i memòria Full de càlcul Excel
Els indicadors del CREAMAT, la gestió Es fomenta l’autonomia dels alumnes? El treball en grup tot i que.... S’intervé a partir de preguntes  adequades més que amb explicacions? Es posa en joc el treball i l’esforç individual  però també el treball en parelles o en grups que porta a parlar, argumentar, convèncer,  consensuar, etc.? S’avança en la representació de manera  cada vegada més precisa i usant  progressivament llenguatge matemàtic  més acurat? Implica raonar sobre el què s’ha fet i justificar els resultats? Ha estat un dels eixos fonamentals en el disseny de l’activitat  En tota la seqüència de l’activitat Intencionalitat del guió: avançar i argumentar les afirmacions inicials És una de les intencions. La mostra de les produccions de l’alumna ho evidència
La part més dura de l’aprenentatge a partir de la  formulació de preguntes a l’alumnat és la de tenir la  boca tancada i aguantar. No expliquis, pregunta!  No canviïs allò que està malament  A  per allò que està bé  B , pregunta, “d’on ha sortit  A ?”.  Segueix amb la formulació de preguntes, “Això està bé, n’estàs segur?”.  No diguis “no”; pregunta “per què?”.  Paul Richard Halmos  ( 1916-2006)
Què contestarien els meus alumnes als indicadors del CREAMAT? Són prou  conscients del seu aprenentatge? Perquè fem el que fem i com ho fem a  classe? Només intuïcions i algunes evidències: alumnes fan bona cara a classe, tracte cordial, semblen contents de la seva professora, valoracions trimestrals oralment, .... Un qüestionari inspirat en els indicadors donaria més elements de reflexió. Proposta/encàrrec de futur. Qüestionaris anteriors del centre. Desenvolupar la Competència personal i interpersonal de l’alumnat i del professorat La mirada de l’educador i la mirada de l’alumnat
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Per què tot quadra? El cicle reflexiu  ,[object Object],[object Object],[object Object],Connexions Autoregulació Autonomia d’on partia? què volia millorar?
Trets generals extrapolables  ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Connexions Coneixements previs Intervenció a partir de la  producció de l’alumnat Treball en grup argumentat Coherència amb la programació global Què es podria transferir a d'altres continguts o etapes?
Moltes gràcies !!! Iolanda Guevara [email_address]
Matemàtiques a l’ESOC -> Matemàtiques al BTX MEC  Mogens Niss sense modelitzar MEC CM p. 2 CM p. 3,4 1. Resoldre problemes matemàtics 2. Comunicar-se matemàticament 3. Raonar matemàticament 4. Valorar la matemàtica i la seva construcció 5. Tenir confiança en la pròpia  capacitat de raonament matemàtic També es parla de:  Modelització Contextualització Experimentació 1. Pensar matemàticament 2. Raonar matemàticament 3. Plantejar-se i resoldre  problemes  4. Obtenir, interpretar i generar informació amb contingut mat. 5. Utilitzar tècniques bàsiques i  instruments 6. Interpretar i representar,  expressions, processos i resultats 7. Comunicar utilitzant el  llenguatge matemàtic Competència matemàtica al BTX Competència matemàtica a l’ESO
Competències bàsiques -> competències generals BOE i UE equivalents BOE ? 1. Competència comunicativa 2. Competència en recerca 3. Competència en la gestió i el  tractament de la informació 4. Digital 5. Personal i interpersonal 6. En el coneixement i la interacció amb el món. 1. Comunicativa lingüística i audiovisual 2. Artística i cultural 3. Tractament de la informació  i competència digital 4. Matemàtica 5. D’aprendre a aprendre 6. D’autonomia i iniciativa personal 7. En el coneixement i la  interacció amb el món físic 8. Social i ciutadana BTX, Decret 142/2008 ESO, Decret 143/2007
Referències més recents ,[object Object],[object Object]
El marc de referència de les proves PISA. Mogens Niss (1999)
La competència matemàtica és l'habilitat per desenvolupar i  aplicar el raonament matemàtic amb la finalitat de resoldre  problemes en situacions diverses. La competència en modelització matemàtica s'entén com el  procés pel qual s'interpreta matemàticament una determinada  situació per tal de conèixer el seu comportament i controlar-la.  Cercar relacions entre les variables implicades i descobrir  patrons generals per tal d'obtenir un model que, amb un nivell de sofisticació gradual, permeti interpretar el problema plantejat CM p. 3
La competència en contextualització és consubstancial al treball matemàtic en el batxillerat. De manera progressiva i sota entorns  d'aprenentatge que parteixen de situacions-problema  contextualitzades, l'alumnat obtindrà coneixement matemàtic més  general que li facilita donar resposta a situacions que van més  enllà de cada model concret i contextualitzat emprat. La competència en experimentació impregna tot el treball  científic. Ensenyar una fórmula o un algorisme i resoldre exercicis  que són aplicació immediata hauria de requerir poc temps. Ara  bé, experimentar, plantejar problemes, comprendre'ls, establir  plans de treball, conjecturar, equivocar-se, corregir, tornar a errar  per experimentar i conjecturar de nou fins a obtenir-ne una que  sigui plausible, proposar la solució, redactar les conclusions i  exposar-les en públic requereix temps per al qual cal una bona  planificació. CM p.3, 4
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Els suggeriments
Les tres situacions inicials El moviment de caiguda d’una pedra D’acord amb les lleis de l’acceleració de la gravetat, Isaac Newton (1687),  sabem que si des del terrat d’un edifici deixem anar una pedra, aquesta cau amb acceleració constant (moviment uniformement) cap al terra i que l’espai recorregut és directament proporcional al temps elevat al quadrat. Aquesta relació s’expressa mitjançant la fórmula:   on  e   és l’espai (m) recorregut  g és la constant de l’acceleració de la gravetat 9.8 m/s 2 , per als nostres càlculs podem arrodonir a 10 m/s 2   t és el temps (s)
El creixement d’una població de bacteris En condicions favorables d’alimentació i d’espai els bacteris es repliquen, és a dir, d’un bacteri “mare” es generen dos bacteris “fills”, en períodes fixos de temps propi de cada espècie. Suposem que disposem de 5 bacteris inicials i que són d’una espècie que es replica cada segon, com serà l’evolució del creixement de la colònia de bacteris a mesura que passi el temps?  El moviment a velocitat constant Si ens diuen que un mòbil circula a velocitat constant, de 10 m/s, per una pista de proves, podem calcular a per a cada instant l’espai recorregut pel mòbil.
1. Les taules següents mostren l’evolució de 2000 € dipositats en dos bancs diferents al llarg del temps que s’indica. Estudia el tipus de creixement que es dóna a cada cas i troba la fórmula que permeti calcular els diners que hi ha al banc després de  t  anys per a les dues situacions: La prova
2. S’ha fet el cultiu de dues colònies diferents de bacteris en dos laboratoris diferents per seguir el tipus de creixement que presenten i s’han obtingut les dades de la taula. Estudia el tipus de creixement, investiga quants bacteris hi havia en iniciar l’experiment a cada laboratori  i troba la fórmula que regeix cada creixement
3. L’empresa A té una taxa anual de creixement de vendes del 3,5%. L’empresa B té una taxa anual de creixement de vendes del 5%. L’any 2006 l’empresa A va facturar un total de 200 milions d’euros i l’empresa B només 150 milions. Quants anys han de passar perquè les dues empreses facturin el mateix volum de vendes?     4. En un llibre de Ciències Socials apareix la pregunta següent: “L’any 2025 la població d’Àfrica serà el 50%, el 150% o el 300% més gran que la d’Europa?”. La població d’Europa l’any 1993 era de 500 milions i s’espera que romangui constant fins el 2025. La població de l’Àfrica l’any 1993 era de 720 milions i tenia un increment anual del 2,9%. Quina seria la resposta correcta? Explica com arribes a la teva afirmació.
Cal facilitar entorns d'aprenentatge en els quals la resolució de problemes forci l’alumne/a a fixar l’atenció en la situació plantejada, cercar relacions entre les variables implicades i descobrir patrons generals per tal d’obtenir un model que, amb un nivell de sofisticació gradual, permeti interpretar el problema plantejat. Currículum batxillerat  - Decret 142/2008 - DOGC núm. 5138 Dissenyar activitats d’aprenentatge partint dels coneixements previs dels alumnes
Activitat inicial En el treball amb grup   La mateixa alumna: el moviment constant
Té problemes amb el 2n exemple! La mateixa alumna: l’examen
Molt bé! La mateixa alumna: l’examen

Contenu connexe

Tendances (10)

Les 3 R
Les 3 RLes 3 R
Les 3 R
 
Mole conversions
Mole conversionsMole conversions
Mole conversions
 
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIAUD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
 
Instruments òptics
Instruments òpticsInstruments òptics
Instruments òptics
 
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
 
Vectors 1r batxillerat
Vectors 1r batxilleratVectors 1r batxillerat
Vectors 1r batxillerat
 
Les forces
Les forcesLes forces
Les forces
 
Dinàmica: 1r de batxillerat
Dinàmica: 1r de batxilleratDinàmica: 1r de batxillerat
Dinàmica: 1r de batxillerat
 
Pràctica cacauet
Pràctica   cacauetPràctica   cacauet
Pràctica cacauet
 
Rúbrica treball en equip
Rúbrica treball en equipRúbrica treball en equip
Rúbrica treball en equip
 

En vedette

Replicació de l'ADN
Replicació de l'ADNReplicació de l'ADN
Replicació de l'ADNtiotavio
 
Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologia
Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologiaBiologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologia
Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologiaOriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesBiologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesOriol Baradad
 
Preguntas Test De Mitosis Y Meiosis
Preguntas Test De Mitosis Y MeiosisPreguntas Test De Mitosis Y Meiosis
Preguntas Test De Mitosis Y MeiosisMilagros Quinzano
 

En vedette (7)

Gens ppt
Gens pptGens ppt
Gens ppt
 
Biotecnologia bacteriana
Biotecnologia bacterianaBiotecnologia bacteriana
Biotecnologia bacteriana
 
Estructura de l’ecosistema
Estructura de l’ecosistemaEstructura de l’ecosistema
Estructura de l’ecosistema
 
Replicació de l'ADN
Replicació de l'ADNReplicació de l'ADN
Replicació de l'ADN
 
Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologia
Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologiaBiologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologia
Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologia
 
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesBiologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
 
Preguntas Test De Mitosis Y Meiosis
Preguntas Test De Mitosis Y MeiosisPreguntas Test De Mitosis Y Meiosis
Preguntas Test De Mitosis Y Meiosis
 

Similaire à Creamat Competencies Batxillerat Iolanda Guevara

Avaluacio st adria
Avaluacio st adriaAvaluacio st adria
Avaluacio st adriaArnau Cerdà
 
Formació en línia (II)
Formació en línia (II)Formació en línia (II)
Formació en línia (II)Irene Pelegrí
 
Enriquiment de tasques pobres
Enriquiment de tasques pobresEnriquiment de tasques pobres
Enriquiment de tasques pobresmvegas5
 
Avaluacio competencial
Avaluacio competencialAvaluacio competencial
Avaluacio competencialviviya19
 
Avaluar per Aprendre 3
Avaluar per Aprendre 3Avaluar per Aprendre 3
Avaluar per Aprendre 3mojuel
 
Avaluacio Competencial
Avaluacio CompetencialAvaluacio Competencial
Avaluacio CompetencialNuria Alart
 
Avaluació i Diversitat
Avaluació i DiversitatAvaluació i Diversitat
Avaluació i DiversitatNuria Alart
 
Sobre l'aprenentatge basat en problemes i el treball cooperatiu
Sobre l'aprenentatge basat en problemes i el treball cooperatiuSobre l'aprenentatge basat en problemes i el treball cooperatiu
Sobre l'aprenentatge basat en problemes i el treball cooperatiuRamon Grau
 
Avaluacio competencial 2010
Avaluacio competencial 2010Avaluacio competencial 2010
Avaluacio competencial 2010Nuria Alart
 
Avaluació: necessita millorar
Avaluació: necessita millorarAvaluació: necessita millorar
Avaluació: necessita millorarjdomen44
 
Avaluació i Diversitat
Avaluació i DiversitatAvaluació i Diversitat
Avaluació i DiversitatNuria Alart
 
Avaluació competencial maig 2012
Avaluació competencial maig 2012Avaluació competencial maig 2012
Avaluació competencial maig 2012Nuria Alart
 
Competències Bàsiques i Avaluació nalart
Competències Bàsiques i Avaluació nalartCompetències Bàsiques i Avaluació nalart
Competències Bàsiques i Avaluació nalartNuria Alart
 
Aprenentatge de l'aritmètica..pdf
Aprenentatge de l'aritmètica..pdfAprenentatge de l'aritmètica..pdf
Aprenentatge de l'aritmètica..pdfAlbaCostaCliment
 
[Sergi del Moral i Daniel Laguna] Aprendre importa
[Sergi del Moral i Daniel Laguna] Aprendre importa[Sergi del Moral i Daniel Laguna] Aprendre importa
[Sergi del Moral i Daniel Laguna] Aprendre importaSergi del Moral
 
Metodologia de la Mediació
Metodologia de la MediacióMetodologia de la Mediació
Metodologia de la Mediacióguestd495f77
 
Estratègies per millorar la competència
Estratègies per millorar la competènciaEstratègies per millorar la competència
Estratègies per millorar la competènciadtbaix
 
Experi�ncia ABP: L'efici�ncia de les bombetes
Experi�ncia ABP: L'efici�ncia de les bombetesExperi�ncia ABP: L'efici�ncia de les bombetes
Experi�ncia ABP: L'efici�ncia de les bombetesXavier Rosell
 

Similaire à Creamat Competencies Batxillerat Iolanda Guevara (20)

Avaluacio st adria
Avaluacio st adriaAvaluacio st adria
Avaluacio st adria
 
Formació en línia (II)
Formació en línia (II)Formació en línia (II)
Formació en línia (II)
 
Enriquiment de tasques pobres
Enriquiment de tasques pobresEnriquiment de tasques pobres
Enriquiment de tasques pobres
 
Avaluacio competencial
Avaluacio competencialAvaluacio competencial
Avaluacio competencial
 
Avaluar per Aprendre 3
Avaluar per Aprendre 3Avaluar per Aprendre 3
Avaluar per Aprendre 3
 
Avaluacio Competencial
Avaluacio CompetencialAvaluacio Competencial
Avaluacio Competencial
 
Avaluació i Diversitat
Avaluació i DiversitatAvaluació i Diversitat
Avaluació i Diversitat
 
Sobre l'aprenentatge basat en problemes i el treball cooperatiu
Sobre l'aprenentatge basat en problemes i el treball cooperatiuSobre l'aprenentatge basat en problemes i el treball cooperatiu
Sobre l'aprenentatge basat en problemes i el treball cooperatiu
 
Avaluacio competencial 2010
Avaluacio competencial 2010Avaluacio competencial 2010
Avaluacio competencial 2010
 
R Cusso M Marrodan
R Cusso M MarrodanR Cusso M Marrodan
R Cusso M Marrodan
 
Avaluació: necessita millorar
Avaluació: necessita millorarAvaluació: necessita millorar
Avaluació: necessita millorar
 
Avaluació i Diversitat
Avaluació i DiversitatAvaluació i Diversitat
Avaluació i Diversitat
 
Avaluació competencial maig 2012
Avaluació competencial maig 2012Avaluació competencial maig 2012
Avaluació competencial maig 2012
 
Competències Bàsiques i Avaluació nalart
Competències Bàsiques i Avaluació nalartCompetències Bàsiques i Avaluació nalart
Competències Bàsiques i Avaluació nalart
 
Aprenentatge de l'aritmètica..pdf
Aprenentatge de l'aritmètica..pdfAprenentatge de l'aritmètica..pdf
Aprenentatge de l'aritmètica..pdf
 
[Sergi del Moral i Daniel Laguna] Aprendre importa
[Sergi del Moral i Daniel Laguna] Aprendre importa[Sergi del Moral i Daniel Laguna] Aprendre importa
[Sergi del Moral i Daniel Laguna] Aprendre importa
 
Metodologia de la Mediació
Metodologia de la MediacióMetodologia de la Mediació
Metodologia de la Mediació
 
Estratègies per millorar la competència
Estratègies per millorar la competènciaEstratègies per millorar la competència
Estratègies per millorar la competència
 
Experi�ncia ABP: L'efici�ncia de les bombetes
Experi�ncia ABP: L'efici�ncia de les bombetesExperi�ncia ABP: L'efici�ncia de les bombetes
Experi�ncia ABP: L'efici�ncia de les bombetes
 
competències bàsiques
competències bàsiquescompetències bàsiques
competències bàsiques
 

Plus de guest0b7991

Trencant, partint, repartint
Trencant, partint, repartintTrencant, partint, repartint
Trencant, partint, repartintguest0b7991
 
Peccata Mundi: un programa de composició musical automàtica
Peccata Mundi: un programa de composició musical automàticaPeccata Mundi: un programa de composició musical automàtica
Peccata Mundi: un programa de composició musical automàticaguest0b7991
 
Plantejar i resoldre problemes a la classe de matemàtiques: Per què? Quan? Com?
Plantejar i resoldre problemes a la classe de matemàtiques: Per què? Quan? Com?Plantejar i resoldre problemes a la classe de matemàtiques: Per què? Quan? Com?
Plantejar i resoldre problemes a la classe de matemàtiques: Per què? Quan? Com?guest0b7991
 
Les matemàtiques per a mi són...
Les matemàtiques per a mi són...Les matemàtiques per a mi són...
Les matemàtiques per a mi són...guest0b7991
 
Competència Matemàtica des de totes les matèries
Competència  Matemàtica des de totes les matèriesCompetència  Matemàtica des de totes les matèries
Competència Matemàtica des de totes les matèriesguest0b7991
 
Matemàtiques en familia
Matemàtiques en familiaMatemàtiques en familia
Matemàtiques en familiaguest0b7991
 
Per pescar val més una xarxa que una canya
Per pescar val més una xarxa que una canyaPer pescar val més una xarxa que una canya
Per pescar val més una xarxa que una canyaguest0b7991
 
Quants peixos hi ha en un llac? Quants taxis en una ciutat?
Quants peixos hi ha en un llac? Quants taxis en una ciutat?Quants peixos hi ha en un llac? Quants taxis en una ciutat?
Quants peixos hi ha en un llac? Quants taxis en una ciutat?guest0b7991
 
Creamat Comptetències Infantil Dolça Vert
Creamat Comptetències Infantil Dolça VertCreamat Comptetències Infantil Dolça Vert
Creamat Comptetències Infantil Dolça Vertguest0b7991
 
Creamat Competencies Eso Pili Royo
Creamat Competencies Eso Pili RoyoCreamat Competencies Eso Pili Royo
Creamat Competencies Eso Pili Royoguest0b7991
 
Creamat Competencies Primaria Nuria Guitart
Creamat Competencies Primaria Nuria GuitartCreamat Competencies Primaria Nuria Guitart
Creamat Competencies Primaria Nuria Guitartguest0b7991
 

Plus de guest0b7991 (11)

Trencant, partint, repartint
Trencant, partint, repartintTrencant, partint, repartint
Trencant, partint, repartint
 
Peccata Mundi: un programa de composició musical automàtica
Peccata Mundi: un programa de composició musical automàticaPeccata Mundi: un programa de composició musical automàtica
Peccata Mundi: un programa de composició musical automàtica
 
Plantejar i resoldre problemes a la classe de matemàtiques: Per què? Quan? Com?
Plantejar i resoldre problemes a la classe de matemàtiques: Per què? Quan? Com?Plantejar i resoldre problemes a la classe de matemàtiques: Per què? Quan? Com?
Plantejar i resoldre problemes a la classe de matemàtiques: Per què? Quan? Com?
 
Les matemàtiques per a mi són...
Les matemàtiques per a mi són...Les matemàtiques per a mi són...
Les matemàtiques per a mi són...
 
Competència Matemàtica des de totes les matèries
Competència  Matemàtica des de totes les matèriesCompetència  Matemàtica des de totes les matèries
Competència Matemàtica des de totes les matèries
 
Matemàtiques en familia
Matemàtiques en familiaMatemàtiques en familia
Matemàtiques en familia
 
Per pescar val més una xarxa que una canya
Per pescar val més una xarxa que una canyaPer pescar val més una xarxa que una canya
Per pescar val més una xarxa que una canya
 
Quants peixos hi ha en un llac? Quants taxis en una ciutat?
Quants peixos hi ha en un llac? Quants taxis en una ciutat?Quants peixos hi ha en un llac? Quants taxis en una ciutat?
Quants peixos hi ha en un llac? Quants taxis en una ciutat?
 
Creamat Comptetències Infantil Dolça Vert
Creamat Comptetències Infantil Dolça VertCreamat Comptetències Infantil Dolça Vert
Creamat Comptetències Infantil Dolça Vert
 
Creamat Competencies Eso Pili Royo
Creamat Competencies Eso Pili RoyoCreamat Competencies Eso Pili Royo
Creamat Competencies Eso Pili Royo
 
Creamat Competencies Primaria Nuria Guitart
Creamat Competencies Primaria Nuria GuitartCreamat Competencies Primaria Nuria Guitart
Creamat Competencies Primaria Nuria Guitart
 

Creamat Competencies Batxillerat Iolanda Guevara

  • 1. El creixement exponencial Iolanda Guevara IES Badalona VII [email_address] Parlem de competències – Presentació i anàlisis d’experiències en matemàtiques Barcelona, 4 de febrer del 2009
  • 2. Cal dissenyar entorns d'aprenentatge en els quals, amb la guia del professorat, els alumnes observin comportaments, intueixin regularitats i descobreixin patrons generals, conjecturin resultats els contrastin i refutin o consolidin, defensin els seus arguments, presentin el treball efectuat, [...] per aplicar el coneixement construït a aquests i d’altres àmbits. Currículum batxillerat - Decret 142/2008 - DOGC núm. 5138- p 110 Guiar l’alumnat a partir de les seves produccions inicials sobre el tema
  • 3.
  • 4.
  • 5.
  • 6. Quines operacions relacionen la columna esquerra amb la dreta? Sumes, productes,...? Fórmula? Quines operacions connecten dues línies consecutives? Sumes, productes,...? Busquem patrons, en vertical i en horitzontal Què estem fent? La competència en modelització matemàtica [...] Cercar relacions entre les variables implicades i descobrir patrons generals per tal d’obtenir un model que, amb un nivell de sofisticació gradual, permeti interpretar el problema plantejat. CM p. 3 . . . . . . . . . . . . . . . . 0 1 2 . . . . e t
  • 7.
  • 8. El guió per al treball en grup 1. Completa les taules de les 3 situacions presentades 2. La situació 2 és la que creix més ràpidament perquè els valors de la taula són els més grans 3. El creixement de cada taula, d’un valor al següent: fórmules per recurrència 4. El creixement de la taula, cada valor a partir de t : terme general o fórmula associada a la taula 5. Relació entre les fórmules generals i els tipus de creixement 6.   Conclusions generals Aquest guió pretén ser una pauta perquè argumentis totes les afirmacions que havies fet i perquè arribis a caracteritzar els diferents tipus de creixement que apareixen a les tres situacions plantejades; segueix-lo en la mesura que es sigui útil, es tracta més de redactar que d’anar contestant preguntes.
  • 9. La producció d’una alumna: la caiguda de la pedra Activitat inicial En el treball amb grup
  • 10. La mateixa alumna: el creixement d’una població de bacteris En el treball amb grup Activitat inicial
  • 11. La mateixa alumna: l’examen
  • 12.
  • 13.
  • 14. Els indicadors del CREAMAT, el planteig És una activitat que té per objectiu respondre a una pregunta? Trets comuns i trets diferencials de les 3 situacions Porta a aplicar coneixements ja adquirits i a fer alguns nous aprenentatges? Ajuda a relacionar coneixements diversos dins la matemàtica o amb altres matèries ? És una activitat que es pot desenvolupar de diferents formes i estimula la curiositat i la creativitat de l’alumnat? Implica l’ús d’instruments diversos com material manipulatiu, eines de dibuix, programari, calculadora...? Del creixement lineal i quadràtic a l’exponencial Relació entre diferents tipus de creixement en contextos reals Comença individual i lliure, després interacció de grup i les conclusions Calculadora i memòria Full de càlcul Excel
  • 15. Els indicadors del CREAMAT, la gestió Es fomenta l’autonomia dels alumnes? El treball en grup tot i que.... S’intervé a partir de preguntes adequades més que amb explicacions? Es posa en joc el treball i l’esforç individual però també el treball en parelles o en grups que porta a parlar, argumentar, convèncer, consensuar, etc.? S’avança en la representació de manera cada vegada més precisa i usant progressivament llenguatge matemàtic més acurat? Implica raonar sobre el què s’ha fet i justificar els resultats? Ha estat un dels eixos fonamentals en el disseny de l’activitat En tota la seqüència de l’activitat Intencionalitat del guió: avançar i argumentar les afirmacions inicials És una de les intencions. La mostra de les produccions de l’alumna ho evidència
  • 16. La part més dura de l’aprenentatge a partir de la formulació de preguntes a l’alumnat és la de tenir la boca tancada i aguantar. No expliquis, pregunta! No canviïs allò que està malament A per allò que està bé B , pregunta, “d’on ha sortit A ?”. Segueix amb la formulació de preguntes, “Això està bé, n’estàs segur?”. No diguis “no”; pregunta “per què?”. Paul Richard Halmos ( 1916-2006)
  • 17. Què contestarien els meus alumnes als indicadors del CREAMAT? Són prou conscients del seu aprenentatge? Perquè fem el que fem i com ho fem a classe? Només intuïcions i algunes evidències: alumnes fan bona cara a classe, tracte cordial, semblen contents de la seva professora, valoracions trimestrals oralment, .... Un qüestionari inspirat en els indicadors donaria més elements de reflexió. Proposta/encàrrec de futur. Qüestionaris anteriors del centre. Desenvolupar la Competència personal i interpersonal de l’alumnat i del professorat La mirada de l’educador i la mirada de l’alumnat
  • 18.
  • 19.
  • 20. Moltes gràcies !!! Iolanda Guevara [email_address]
  • 21. Matemàtiques a l’ESOC -> Matemàtiques al BTX MEC Mogens Niss sense modelitzar MEC CM p. 2 CM p. 3,4 1. Resoldre problemes matemàtics 2. Comunicar-se matemàticament 3. Raonar matemàticament 4. Valorar la matemàtica i la seva construcció 5. Tenir confiança en la pròpia capacitat de raonament matemàtic També es parla de: Modelització Contextualització Experimentació 1. Pensar matemàticament 2. Raonar matemàticament 3. Plantejar-se i resoldre problemes 4. Obtenir, interpretar i generar informació amb contingut mat. 5. Utilitzar tècniques bàsiques i instruments 6. Interpretar i representar, expressions, processos i resultats 7. Comunicar utilitzant el llenguatge matemàtic Competència matemàtica al BTX Competència matemàtica a l’ESO
  • 22. Competències bàsiques -> competències generals BOE i UE equivalents BOE ? 1. Competència comunicativa 2. Competència en recerca 3. Competència en la gestió i el tractament de la informació 4. Digital 5. Personal i interpersonal 6. En el coneixement i la interacció amb el món. 1. Comunicativa lingüística i audiovisual 2. Artística i cultural 3. Tractament de la informació i competència digital 4. Matemàtica 5. D’aprendre a aprendre 6. D’autonomia i iniciativa personal 7. En el coneixement i la interacció amb el món físic 8. Social i ciutadana BTX, Decret 142/2008 ESO, Decret 143/2007
  • 23.
  • 24. El marc de referència de les proves PISA. Mogens Niss (1999)
  • 25. La competència matemàtica és l'habilitat per desenvolupar i aplicar el raonament matemàtic amb la finalitat de resoldre problemes en situacions diverses. La competència en modelització matemàtica s'entén com el procés pel qual s'interpreta matemàticament una determinada situació per tal de conèixer el seu comportament i controlar-la. Cercar relacions entre les variables implicades i descobrir patrons generals per tal d'obtenir un model que, amb un nivell de sofisticació gradual, permeti interpretar el problema plantejat CM p. 3
  • 26. La competència en contextualització és consubstancial al treball matemàtic en el batxillerat. De manera progressiva i sota entorns d'aprenentatge que parteixen de situacions-problema contextualitzades, l'alumnat obtindrà coneixement matemàtic més general que li facilita donar resposta a situacions que van més enllà de cada model concret i contextualitzat emprat. La competència en experimentació impregna tot el treball científic. Ensenyar una fórmula o un algorisme i resoldre exercicis que són aplicació immediata hauria de requerir poc temps. Ara bé, experimentar, plantejar problemes, comprendre'ls, establir plans de treball, conjecturar, equivocar-se, corregir, tornar a errar per experimentar i conjecturar de nou fins a obtenir-ne una que sigui plausible, proposar la solució, redactar les conclusions i exposar-les en públic requereix temps per al qual cal una bona planificació. CM p.3, 4
  • 27.
  • 29. Les tres situacions inicials El moviment de caiguda d’una pedra D’acord amb les lleis de l’acceleració de la gravetat, Isaac Newton (1687), sabem que si des del terrat d’un edifici deixem anar una pedra, aquesta cau amb acceleració constant (moviment uniformement) cap al terra i que l’espai recorregut és directament proporcional al temps elevat al quadrat. Aquesta relació s’expressa mitjançant la fórmula: on e és l’espai (m) recorregut g és la constant de l’acceleració de la gravetat 9.8 m/s 2 , per als nostres càlculs podem arrodonir a 10 m/s 2 t és el temps (s)
  • 30. El creixement d’una població de bacteris En condicions favorables d’alimentació i d’espai els bacteris es repliquen, és a dir, d’un bacteri “mare” es generen dos bacteris “fills”, en períodes fixos de temps propi de cada espècie. Suposem que disposem de 5 bacteris inicials i que són d’una espècie que es replica cada segon, com serà l’evolució del creixement de la colònia de bacteris a mesura que passi el temps? El moviment a velocitat constant Si ens diuen que un mòbil circula a velocitat constant, de 10 m/s, per una pista de proves, podem calcular a per a cada instant l’espai recorregut pel mòbil.
  • 31. 1. Les taules següents mostren l’evolució de 2000 € dipositats en dos bancs diferents al llarg del temps que s’indica. Estudia el tipus de creixement que es dóna a cada cas i troba la fórmula que permeti calcular els diners que hi ha al banc després de t anys per a les dues situacions: La prova
  • 32. 2. S’ha fet el cultiu de dues colònies diferents de bacteris en dos laboratoris diferents per seguir el tipus de creixement que presenten i s’han obtingut les dades de la taula. Estudia el tipus de creixement, investiga quants bacteris hi havia en iniciar l’experiment a cada laboratori i troba la fórmula que regeix cada creixement
  • 33. 3. L’empresa A té una taxa anual de creixement de vendes del 3,5%. L’empresa B té una taxa anual de creixement de vendes del 5%. L’any 2006 l’empresa A va facturar un total de 200 milions d’euros i l’empresa B només 150 milions. Quants anys han de passar perquè les dues empreses facturin el mateix volum de vendes?     4. En un llibre de Ciències Socials apareix la pregunta següent: “L’any 2025 la població d’Àfrica serà el 50%, el 150% o el 300% més gran que la d’Europa?”. La població d’Europa l’any 1993 era de 500 milions i s’espera que romangui constant fins el 2025. La població de l’Àfrica l’any 1993 era de 720 milions i tenia un increment anual del 2,9%. Quina seria la resposta correcta? Explica com arribes a la teva afirmació.
  • 34. Cal facilitar entorns d'aprenentatge en els quals la resolució de problemes forci l’alumne/a a fixar l’atenció en la situació plantejada, cercar relacions entre les variables implicades i descobrir patrons generals per tal d’obtenir un model que, amb un nivell de sofisticació gradual, permeti interpretar el problema plantejat. Currículum batxillerat - Decret 142/2008 - DOGC núm. 5138 Dissenyar activitats d’aprenentatge partint dels coneixements previs dels alumnes
  • 35. Activitat inicial En el treball amb grup La mateixa alumna: el moviment constant
  • 36. Té problemes amb el 2n exemple! La mateixa alumna: l’examen
  • 37. Molt bé! La mateixa alumna: l’examen