1. Salvador Espriu La veu del poble

3. Gaudiend’una bona situacióeconòmicagràcies a la feina del seu pare.

4. A la dècada del 1920 la casa delsEspriu va sofrir una profunda sotregada, ja que els cinc germans es van posar malaltsalhora.

5. L’octubre de 1930, Espriuingressa a la UniversitatOnconeixBartomeuRosseló-Pòrcel.

7. El 1937 va morir BartomeuRosseló-Pòrcel, amic que tenia moltd’afecte.

8. El seu pare va morir el 1940, i Espriupassa a treballar a la notaria del seudifunt pare.

9. Espriu continua escrivint en català i a més es decanta per la poesia.

10. La seva mare mort de càncerl’agost de 1950.

11. Al llarg de la dècada del 1960 Espriuesdevé un símbol de reivindicacions Catalanes.

13. Cançó del matíencalamt Sota la llumclementdel matí, a la casa delsmorts del meuvellnom, dic avui: “Sóc encara.” M'adormirédemàsense por ni recança. I besaràl'ornoula serenor del marbre. Solitari, en la paudel jardídels cinc arbres, he collitja el meutemps, la rara rosa blanca. Cridat, ara entraré en les fosquesestances. El sol ha anatdaurantel llargsomni de l'aigua. Aquestsulls tan cansatsdel qui arriba a la calma han mirat, han comprés, oblidaven. Lluny, enllà de la mar, se'n va la meva barca. De terraendins, un cantambl'airel'acompanya: “Et perdràspelcamíque no té mai tornada.”

14. Assaig de càntic en el temple Oh!, quècansatestic de la mevacovarda,vella, tan salvatgeterra,i comm'agradariad'allunyar-me'n,nordenllà, ondiuen que la gentés neta,i noble, culta, rica, lliure,desvetllada i feliç.Aleshores a la congregació,elsgermansdiriendesaprovant:"Coml'ocell que deixa el niu,aixíl'home que abandona el seuindret",mentrejoja ben lluny, emriuria,de la llei de l'antigasaviesad'aquestmeuàridpoble, Però no he de seguir mai el meusomni,i em quedaré aquí fins a la mort,car sóc també moltcovard i salvatge,i estimo a mésamb un desesperat doloraquestameva pobra,bruta, trista, dissortadapàtria.

15. Poema IV, Cementiri de Sinera Elsmeusullsja no saben sinó contemplar dies i solsperduts. Comsento rodar vellestartanes pelsrials de Sinera! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clarsestius. Perdura en elsmeusdits la rosa que vaig collir. I alsllavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra.