1. HARRIET TAYLOR MILL<br />Lluitant per la igualtat<br />NOM: Anna Bonastre Cobo<br />CURS: 2n Batx C<br />ÍNDEX<br /> Pàg.<br />Introducció.................................................1<br />Biografia.....................................................1-2<br />Obra............................................................2<br />Reivindicacions de Harriet Taylor...............2-3<br />Helen Taylor...............................................3<br />Conclusió...................................................3-4<br />Bibliografia.................................................4<br />HARRIET TAYLOR MILL<br />1.Introducció<br />Com tantes altres vegades, la història de la filosofia ha eclipsat el paper d'una dona en favor del d'un home. En aquest cas, la pensadora Harriet Taylor Mill apareix sempre a l'ombra del seu marit, John Stuart Mill. Per contra, el pes i la capacitat intel·lectual de Harriet estan al mateix nivell que el del seu marit, com ell mateix reconeixia. Harriet Taylor Mill va ser una activista del sufragi femení i va defensar la igualtat entre homes i dones.<br />2.Biografia <br />1841552070 Harriet Taylor va néixer en 1807; el seu pare, Thomas Hardy, era un cirurgià londinenc. Als divuit anys es va casar amb un ric empresari de Islington, John Taylor, amb el qual va tenir tres fills: Herbert, Algernon i la petita Helen. Ella i el seu marit eren membres de l'Església Unitària i amics del líder de l'Església, William Fox, un dels primers defensors dels drets de la dona. Participaven en reunions on es defensaven opinions polítiques radicals; en una d'aquestes reunions va conèixer, en 1830, al filòsof John Stuart Mill. Ambdós van quedar tan impressionats amb la personalitat i intel·ligència de l'altre que van començar a veure's assíduament. <br />Harriet, al 1833, es va separar amistosament del seu marit, ja que en aquest moment no existia el divorci. Es va traslladar a Walton-on-Thames on la visitava Mill els caps de setmana. En els anys següents van compartir les seves idees i van escriure llibres i assajos sobre les lleis matrimonials i els drets de la dona. Criticava especialment l'efecte degradant de la dependència econòmica del sexe femení, situació que podria canviar si hagués una seriosa reforma de les lleis del matrimoni. Mill declara en la seva autobiografia que Taylor va ser coautora de la majoria dels seus llibres i assajos encara que en ells solament aparegués el seu nom.<br />Quan es va publicar Principis d'economia política en 1849, Stuart Mill tenia la intenció d'exposar la importància de les opinions i la col·laboració de Harriet en la producció del llibre, del que era la coautora, però el seu marit es va oposar i aquestes referències van desaparèixer. <br />John Taylor va morir de càncer en 1849 i Harriet Taylor va esperar dos anys per a casar-se amb Mill. Al contreure matrimoni, Stuart Mill va manifestar en un escrit el seu rebuig a unes lleis matrimonials que reduïen a la dona a ser totalment depenent econòmica i legalment.<br />Harriet Taylor va morir al novembre de 1858 durant una estada a França on ambdós havien acudit per a tractar-se la tuberculosi que patien. Després de la mort de Harriet, John Stuart Mill es va traslladar a Avinyó on va passar la resta de la seva vida fins a 1873, data de la seva defunció.<br />3.Obres<br />L'activitat política i filosòfica de Harriet es va mantenir intacta fins a la seva mort amb un tema fonamental: el problema de la llibertat i la igualtat per a les dones. Al seu torn, els seus plantejaments van estar molt propers al socialisme de la seva època. Conjuntament amb Stuart Mill va escriure els “Principis d'economia política” i “Sobre la llibertat”. Harriet va escriure articles i assaigs, sobre art i política, en diverses ocasions per un diari unionista. L’obra més destacada és l'assaig “L'emancipació de la dona”, escrit en 1851 però publicat pòstumament, sent John Stuart Mill qui va fer-ne la introducció. En aquesta obra es fa una reivindicació dels drets de la dona per sobre de suposades diferències naturals i de prejudicis culturals, basant-se en l'experiència històrica per a demostrar que les dones estan tan capacitades com els homes per a realitzar la seva vida més enllà de l'àmbit domèstic. Harriet estableix tres fonaments per a assolir la igualtat real entre sexes: educació no discriminatòria, participació en l'esfera pública i igualtat davant la llei. <br />4.Les reivindicacions de Harriet Taylor<br />La vida de Harriet Taylor és el testimoniatge d'una lluitadora pels drets de la dona. Va demostrar que les traves que trobaven les dones per a poder decidir per si mateixes tenien un origen social i es projectaven en l'àmbit jurídic, econòmic i polític. <br />Al 1869 es va publicar un llibre titulat “The Subjection of Women”, el qual va començar a ser escrit per Harriet Taylor i acabat per la seva filla Helen Taylor, que seria clau per a la difusió del moviment sufragista i el pensament feminista. En ell afirma que «els homes no volen solament l'obediència de les dones, volen també els seus sentiments, [...] no desitgen una esclava forçosa sinó voluntària,[...]» .<br />Harriet criticarà la idea, molt estesa, que si no hi ha queixes per part de les dones es deu al fet que tenen assumit i acceptat el seu paper en la societat i no esperen cap canvi en el tracte rebut. Per això exposa que totes les dones són educades des de la seva més primerenca edat en la creença que la humilitat, la resignació i la submissió a l'home són característiques essencials del seu atractiu sexual. <br />Taylor pensava que un greu problema de la societat era que no acceptava la idea de la convivència d'homes i dones en igualtat; si es pogués superar aquesta idea, tot veurien la injustícia que suposa excloure les dones de càrrecs públics o llocs socials rellevants i decretar que tenen legalment l'accés prohibit fins i tot als treballs més simples. <br />El nucli del problema feminista era el dret al vot, doncs si es suprimissin les legislacions discriminatòries, es podria arribar a l'emancipació de la dona exercint la seva llibertat individual i permetent el desenvolupament de la seva personalitat i el ple exercici de les seves capacitats. <br />5.Helen Taylor: la seguidora de les idees de Harriet<br />Helen, la filla de Harriet i Taylor, va ser una activista del sufragi femení, la qual va dur a terme diverses campanyes a favor de la seva causa, per tant es por dir que ella va continuar la causa de la seva mare. <br />En el moment de la seva mort, Harriet Taylor estava escrivint amb el seu marit un llibre titulat “The Subjection of Women” i Helen Taylor, la filla de Harriet, va ajudar a Mill a concloure l'obra. Helen va seguir ajudant a Stuart Mill a produir els seus llibres i assajos, i van col·laborar junts durant quinze anys. <br />A més, va ser una activista feminista defensora del sufragi femení i membre fundador de la Kensington Society, grup que va formular la primera petició de vot per a les dones. La Kensington Society era una societat d'onze dones que van formar un grup de debat. Al considerar injust el sistema polític anglès, van decidir formular una petició al Parlament perquè aquest garantís el vot femení. Aquesta petició la hi van lliurar a Stuart Mill i Henry Fawcett, que eren membres de la Càmera dels Comuns, i la van presentar com una esmena al Reform Act; l'esmena va ser rebutjada per 196 vots a 73. <br />La decepció soferta els va fer crear la London Society for Women's Suffrage i molt aviat van sorgir a tota Gran Bretanya grups amb ideologia similar i amb les mateixes reivindicacions arribant a crear una unió nacional d'associacions que exigirien el sufragi femení.<br />6.Conclusió<br />Harriet Taylor va ser una sufragista que va lluitar pels interessos de les dones i que va iniciar un camí cap a la igualtat i cap a la defensa dels drets de les dones. Ella amb els seus escrits va encoratjar a les dones a lluitar pels nostres interessos i a creure que un altre mon era possible.<br />7.Bibliografia<br />http://www.escritorasypensadoras.com<br />http://www.kalipedia.com<br />http://www.wikipedia.com<br />http://www.google.es/imghp?hl=es&tab=wi<br />