2. CULTURA LLIURE La cultura lliure consisteix en poder gaudir de uns continguts dels quals pots copiar i distribuir com vulguis. Això parteix de la idea de “copyleft” que neix com a oposició al “copyright”.
3. El copyleftsignifica que no restringeix la copia, tot el contrari, anima a ella, a partir de una licencia, un text que acompanya el treball, on s’especifican els terminis en que es permet distribuir-lo.
4. A vegades hi ha restriccions, com per exemple no autoritzant la seva modificació. Això passaria en casos com textos o música.
5. O també no permeten que es distribueixi en medis comercials, d’aquesta manera ningú en treurà profit econòmic, tant sols cultural.
6. PROGRAMARI CONVENCIONAL El programari convencional o privatiu limita la possibilitat de detectar i corretgir errades de programació, de fer-hi modificacions, de traduir-lo o fer-lo servir per a finalitats diferents a les previstes per els autors
7. CLASSIFICACIÓ: · Programari convencional gratuit (freeware) És pot fer servir lliurament, sense pagar per el seu ús. · Programari de prova (shareware) És poden provar sense pagar, pero per fer un ús complet o continuat s’ha de pagar. · Programari comercial Requereix un pagament previ per a fer-ne ús i disposar d’una llicència comercial.
8. PROGRAMARI DE CODI OBERT O LLIURE El programari obert vol dir que ofereix la possibilitat d’accedir al codi font. Per tant modificar, reestrocturar, rebutjar, coses del sistema del programa. I programari lliure es defineix com aquell que garanteix les quatre llibertats:
9. La llibertat d’usar-lo amb qualsevol finalitat. La llibertat d’estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necesitats. La llibertat de redistribuir-lo a tercers. La llibertat d’introduir-hi millores i fer-les públiques a fi que se’n beneficiï la societat.
10. La majoria de projectes de programari lliure són desembolupats per col·lectius de programadors que dediquen voluntariament part del seu temps a dissenyar i crear aplicacions informatiques de manera col·lectiva. Exemples: