2. Podria definir-se
Com el sistema en què la cultura, la política i
l’economia del món s’organitzen segons el
domini d’uns països sobre els altres .
Bàsicament, els països europeus industrialitzats
aconseguiran controlar gran part del planeta.
3. L’Imperialisme
Potències europees,
Passa al Últim terç del XIX En són protagonistes les
EE.UU. I el Japó
volen
1914
Dominar i conquerir el món 85% del món
El procés s’inicià al segle XV.
Al segle XIX es generalitzarà, amb un caràcter ràpid i global.
Els anys daurats de l’Imperialisme es donen entre 1870 i 1914.
4. L’Imperialisme
Factors impulsors de l’Imperialisme
Els canvis econòmics
Els factors polítics
La realitat cultural i ideològica
La situació demogràfica
La creació dels territoris colonials
Modalitats de la colonització
Els grans imperis colonials
La relació entre les potències imperials
Les conseqüències de l’Imperialisme
5. Els factors econòmics:
La II Revolució Industrial
(1870 – 1914)
Creixement econòmic
Nous sectors
Noves energies Principal sector
Noves potències
Siderúrgia
Químic
Petroli Electricitat Bèlgica
Dinamita França
Gasolina Adobs, Alemanya
fertilitzants EE.UU.
Enllumenat
Producció Netedat G.B.
Comunicacions Adaptabilitat
Ràdio
Telègraf
Rutes marítimes Transports Consolidació ferrocarril
Canals de Suez (1869)
i Panamà (1914) Tramvia
Automòbil
Aviació
6. La IIª Revolució Industrial (1870-1914)
Va significar
Un fort augment de producció Gran competència
1873 Crisi La Gran Depressió
Competència agrícola Crisi cíclica del
dels EE.UU i Canadà capitalisme
Cauen preus a Europa Crisi de superproducció
Provoca la ruïna dels pagesos Es caracteritza per
Deflació, atur
Poc poder adquisitiu
Crisi industrial
7. Conseqüències de la crisi
Conseqüències de la crisi
Concentració empresarial Nova organització Recerca de nous
del treball mercats
Càrtels
Trusts Taylorisme Mercats i
matèries primeres
Implantació del Organització científica
Es trobaran a
Capitalisme financer del treball
(Holdings) Les colònies
Treball en cadena
(estalvi de temps i de feina) (Àfrica i Àsia)
Es desenvolupen
Tècniques Més producció i
monopolístes reducció de costos Estimularà
l’expansió colonial
Es consoliden les característiques de la segona etapa del capitalisme
(tot això passa a finals del XIX i començaments del XX)
8. Estandardització Taylorisme
Producció Reducció del temps
en sèrie de fabricació
Baixa el preu Producció massiva
de cost
Augment del
Salari elevat poder adquisitiu
Publicitat
Estímul del consum
Crèdit
Taylor
9. Samuel F. B. Morse, el 1837,
construí un telègraf i inventà un
alfabet, molt pràctic per enviar Model del primer telèfon
missatges a distància. d’Alexandre Graham Bell
GUGLIELMO
MARCONI, patentà la
ràdio el 1897 i el
telègraf sense fils
10. Edison amb el fonògraf i primera bombeta feta per ell
11. Ford T i el primer tramvia
elèctric.
El petroli feu possible l’aparició
de l’automòbil amb les millores al
motor de combustió interna, de
Daimler-Benz a Alemanya a
partir de 1900. El primer
automòbil el construí Peugeot, el
1891 a França.
12. Fotografia
original del
primer vol amb
motor de la
historia. A
l’aparell Orville
Wright; a la dreta,
el seu germà
Wilbur. 1903
Avió amb el que
Bleirot creuà el
Canal de la Mànega
el 1909
13. Canal de Suez inaugurat el 1869
Canal de Panamà inaugurat el 1914
14. Producció d’acer (1880-1912)
(en milions de tones)
35
30
25
1880
20 1890
15 1900
10 1910
1912
5
0
Gran EUA Alemanya Bèlgica Rússia
Bretanya
15. Energia utilitzada per la indústria tèxtil
de Terrassa (Índex 100 el 1916)
250
200
150 energia de
vapor
energia
100 elèctrica
50
0
1910 1915 1920 1925 1930
18. Els factors econòmics
Crisi agrícola i industrial
Proteccionisme
Competència i superproducció
cerca
Nous mercats
Matèries primeres
Fonts d’energia
Mà d’obra barata
Imperialisme capitalista
(Dominació monopolista
armada)
20. Els factors polítics
Estímul nacionalista Nacionalisme d’Estat
L’Imperialisme proporciona prestigi.
Cal tenir colònies per ser una potència
Control de rutes marítimes
Motius estratègics Donar continuïtat als imperis
Protecció colònies importants
Durant la cursa colonial es cerca l’equilibri entre les potències
Imperialisme capitalista
(Dominació monopolista armada)
Tensió entre potències
21. Jules Ferry Cecil Rhodes
Von Bismarck
Els grans impulsors del colonialisme
Chamberlain
22. Els factors culturals i ideològics
Missió civilitzadora Darwinisme.
Racisme (superioritat de races)
Els blancs han de difondre la seva cultura “superior”
Grups de pressió Societats geogràfiques
Societats missioneres
Associacions colonials
David Livingstone
Missioners belgues al Congo
23. Causes científiques
Henry
Stanley
Livingstone
Societats geogràfiques
Amundsen explorà
Peary arribà al L’Antàrtida
Pol Nord
24. Els factors demogràfics
Explosió Blanca
Excedent de població europea
Descens mortalitat
Augment demogràfic
Èxode rural
Emigració (Revolució dels transports)
Emigració com a vàlvula d’escapament a la
tensió social (atur)
27. 80
60
40
20
0
Gran Alemanya Bègica França Itàlia Rússia
Bretanya
Percentatge de població rural (1910)
28.
29. La creació dels territoris
colonials
Livingstone
1ª fase Exploració (Livingstone i Stanley)
Conquesta (superioritat tècnica i militar)
2ª fase Organització
3ª fase Explotació
Cecil
Rhodes
30. Modalitats de la colonització
Colònies pròpiament dites
(control absolut de la metròpoli) Modalitat més estesa
Colònies de poblament Establiment permanent de població europea
Dominis britànics (autogovern)
Colònies d’explotació Sotmetiment absolut de les estructures
econòmiques i administratives
(per empreses i govern occidental)
Consisteix en
Explotació Assimilació duanera, monopoli metropolità
Intercanvi desigual: primeres matèries per
manufactures.
Protectorats En cas de territoris de difícil
(govern autòcton sotmés a la metròpoli) conquesta o amb un fort govern
indígena
Concessions
(govern local cedeix temporalment un territori a la metròpoli) Sobretot ports
31. Els grans imperis colonials
prioritat Control de rutes
Segles XVIII i primera meitat del XIX
Factories a les costes
A partir de 1870
Expansió i conquesta territorial
Centrada bàsicament a
Àfrica i Àsia
32.
33.
34. Territoris de
l’imperi britànic
General de l’imperi britànic
La reina Victòria
35. Imperi més gran, amb presència a tots els continents (33M Km2,
Gran Bretanya 450M persones).
Personatges: Disraelí i Chamberlain (des de 1850), Reina Victòria.
Colònies de posició o escales.
Malta, Corfú, Illes Jòniques / Gibraltar, Sant Helena, El Cap, Maurici, Aden,
Ceilan / Singapur, Hong-Kong.
Àsia.
Índia (Índia, Pakistan, Bangladesh, Sri Lanka) Birmània, Singapur, Malàisia,
nord de Borneo, Hong-Kong.
Amèrica.
Canadà, Antilles, Guaiana, Belice.
Àfrica.
Del Caire (Egipte, 1882) a El Cap (1899-1902 Guerra dels Boers).
Sudàfrica, Rhodèsia, Kènia, Uganda, Somàlia Britànica.
Costa d’Or, Sierra Leona, Gàmbia, Nigèria.
Oceania.
Austràlia, Nova Zelanda.
36. Nens i dones boer en un camp
de concentració, durant la
segona guerra dels Boers
(1899-1902)
Guerra anglo-boer
37. Segon Imperi en extensió. Sobretot a Àsia i Àfrica.
França Personatges: Jules Ferry.
Àfrica.
Algèria, Marroc, Tunísia.
Àfrica Occidental Francesa:
Àfrica Equatorial Francesa:
Somàlia Francesa:
Madagascar
Àsia.
Indoxina Francesa (Vietnam, Laos i Cambotja)
Amèrica.
Guadalupe, Guaiana, Martinica.
Oceania.
Polinèsia Francesa, Nova Caledònia.
38. Alemanya Arriba tard i provoca conflictes
Àfrica (Tanganika, Camerún, Togo, Namíbia)
Oceania (Nova Guinea, Bismarck, Carolines, Mariannes)
Holanda Índies Occidentals Holandeses: Sumatra, Borneo, Java, Illes
Cèlebes, Moluques, part de Timor, part de Nova Guinea.
Bèlgica Congo Belga
Itàlia Eritrea, Somàlia i Líbia
Portugal Angola, Moçambic, Guinea-Bissau
Timor Oriental, Macao
Espanya 1898, pèrdua de Cuba, Filipines, Puerto Rico, Guam.
Guinea, Sidi Ifni, Sàhara Occidental, nord del Marroc.
EE.UU. Conquesta de l’oest
Compra: Lousiana (França) Florida (Espanya) Alaska (Rússia)
Guerres contra Mèxic i Espanya (Cuba) (Doctrina Monroe, 1823)
Japó 1868 revolució Meijí. Modernització i expansió.
Formosa, protectorat a Corea
39. Les relacions entre
les potències colonials
Repartiment ràpid del món (1880-1914)
Autèntica cursa colonial, que provoca friccions entre imperis.
Fashoda, Guerra de Cuba (1898), Guerra Russo-Japonesa (1905)
per prevenir-les, Bismarck impulsà:
Conferència de Berlín, 1885
Regula internacionalment la cursa colonial, amb una sèrie d’acords:
- Qui ocupa una zona costanera tindrà dret a un territori interior (hinterland)
- Lliure navegació pels grans rius africans (Congo, Níger, Zambesi, Nil, Senegal)
- Cal l’ocupació efectiva del territori (no només drets històrics)
- Cada potència ha de comunicar quins territoris considera com a propis
tot i això, els enfrontaments colonials foren una de les causes de la Gran Guerra
40. Gravat de la Conferència de Berlín
Documental
Món a finals del segle XIX:
Imperialisme i Segona Revolució Industrial
41. Les conseqüències de
l’Imperialisme
Consciència de superioritat racial
A les metròpolis Acumulació de riquesa
A les colònies Fronteres artificials (futurs conflictes)
Canvis en l’estructura social
Aculturació
Intercanvi comercial desigual
Augment de la població (al principi però reducció)
Desequilibri població i recursos
(subalimentació i misèria cròniques)
Demogràfiques Millora higiene. Reducció dràstica de la mortalitat.
La natalitat es manté elevadíssima.
Boom demogràfic.
Desequilibri població recursos (fam)
42. Econòmiques Sempre beneficien la metròpoli, que explota la colònia.
- S’imposa un augment de la productivitat (treball forçat)
- S’imposa l’economia monetària (capitalisme)
- Creació d’algunes infraestructures (per exportar)
- Intercanvi desigual
- Es limita la seva indústria (evitar competència)
- S’imposen canvis en l’agricultura
- Especialització (monoconreu)
- Eliminació terres col·lectives
- Propietat privades (elits nadives, colonitzadors)
Socials Alteració total sociectat tradicional (tribal)
- Aculturació (nous valors), llengües, religions
- Nova societat de classes:
- Alta (aliats colonitzadors). Acapara terres i recursos.
- Mitjana (funcionaris). Occidentalitzada, formada a Europa.
- Baixa (camperols, jornalers). Majoria indígena, misèria.
Polítiques Introducció del concepte Estat-Nació.
Greus problemes fronterers (fronteres artificials)
43. Maharajás hindús
Calcuta (India) en el s. XIX
Locomotora de ferrocarril indi Mohandas Gandhi
46. Pigmeus amb el Prof. K. G. Murphy.
Alguns pigmeus eren exhibits en
zoològics humans, com Ota Benga
en el Zoològic del Bronx, a Nova
York.
A baix foto dels supervivents del
poble dels herero, que varen
intentar ser exterminats pels
alemanys, junt a un altre poble, a
la zona d’Àfrica de l’oest.
