1. Daniel Riba López
Iuri Novell i Solé
Albert Odina Coiduras
Àbac Polo Pérez
I.E.S Màrius Torres 4rt. ESO B

2. Lleida
Zaragoza
Segovia
Madrid
Toledo

3. MADRID TOLEDO SEGOVIA

4. PORTA DEL SOL
PLAÇA MAJOR
PLAÇA ORIENT
PARC DEL
RETIRO
PORTA DE
ALCALÀ
PLAÇA ISABEL II
JARDINS DE
SABATINI
PORTADA

5. Fotografies
Aquí es troba l'anomena't Quilòmetre Zero de les carreteres radials espanyoles.
La Porta del Sol fou en el segle XV un dels accessos a la muralla que contenia la antiga vila medieval
de Madrid. Ha set i es un dels principals nusos del transport públic de la ciutat. Dins d’ella convergien
nombroses línies de tramvies. La primera línea de metro s’inaugurà entre Sol i Quatre Camins.
L’edifici més important de la plaça de la porta del Sol es la seu del Ministeri de Governació que fou
antigament la casa Reial de Correus. Aquesta està presidida per un sol, indicant que la porta mira cap
a dalt i destaca els dos rellotges de la casa, el primer i més antic està situat a la façana principal i
prové de l’antic hospital del Buen Suceso, que va ser enderrocat quan es va produir la reforma de la
Porta del Sol i, el segon i més conegut és el rellotge construït el 1886 per Losada.
A les dotze de la nit del 31 de desembre, s’hi celebra l’arribada del nou any.
El oso y el madroño: Situada a la Porta del Sol juntament amb l’embocadura del carrer del Carme, va
ser realitzada el 1967 per l’escultor Antonio Navarro Santafé. Representa els simbols heraldics de
Madrid.

7. Fotografies
La Plaça Major de Madrid està situada en el centre de la ciutat, a pocs metres de la Porta del Sol els
seus orígens es remunten al segle XV, quan en la confluència dels camins (avui dia carrers) de Toledo
i Atocha, als afores de la vila medieval, se celebrava en aquest lloc, conegut com quot;Plaça del Ravalquot;, el
mercat principal de la vila, construint-se en aquesta època una primera casa porticada, o llotja, per a
regular el comerç en la plaça.
El nom de la plaça ha variat al llarg de la història, del primigeni nom de quot;Plaça del Ravalquot; va passar a
anomenar-se quot;Plaça Majorquot;.
En 1812, passa cridés quot;Plaça de la Constitucióquot;, va canviar de nom, però solament duraria fins a
1814, any que va passar a anomenar-se quot;Plaza Realquot;. Va recuperar el nom de quot;Plaça de la
Constitucióquot; en els períodes de 1820 a 1823, de 1833 a 1835 i de 1840 a 1843 .
En 1873, va canviar el seu nom pel de quot;Plaça de la Repúblicaquot;, i altra vegada a quot;Plaça de la
Constitució? fins al final de la Guerra Civil espanyola quan es recupera el popular nom de quot;Plaça
Majorquot;, nom que perdura fins a l'actualitat.
Es tracta d'una plaça porticada de planta rectangular, de 129 metres de llarg per 94 metres d'ample,
que està completament tancada per edificis d'habitatges de tres plantes, amb 237 balconades en
total que donen a la plaça. Disposa de nou portes d'accés, de les quals la més coneguda és la de “el
Arco de Cuchilleros”, en el cantó sud-oest de la plaça. En el centre de la plaça es troba l'estàtua
eqüestre de Felipe III que va ser regalada al rei espanyol pel llavors Gran Duc de Florència, estant
inicialment situada en la Casa de Camp però en 1848 la Reina Isabel II ordena el seu trasllat des del
seu emplaçament anterior a la Plaça Major.

9. Està situada al centre de Madrid. Està rodejada per el Teatre Reial, el Palau Reial i el Reial
Monestir de l'Encarnació. Alberga diferents jardins històrics. Dins de la plaça hi ha la estàtua
de Felipe IV.
Durant la remodelació de la plaça de 1996, és van trobar dins el subsòl diferents restis
arqueològiques, que foren destruïdes en la seva immensa majoria, entre ells els de la Casa
del Tresor (segle XVI), seu de l’administració de la Casa d'Àustria. Hi ha uns jardins centrals
que envolten el monument de Felip IV. A part de l'estàtua de Felip IV també s?hi troben els
dels reis Godois.

11. El Parc del Retiro és un dels pulmons verds de la ciutat, es troba en ple centre, entre els
carrers d’Alcalá, Alfonso XII i Menéndez Pelayo. L’origen del parc es remunta al regnat de Felip
II. El Retiro, és el parc de caràcter històric - artístic més important de la ciutat amb una
extensió de 120 hectàrees i uns 15.000 arbres, entre ells castanys
d’Índies, cirerer, acàcies, plàtans, bedolls, roures, freixes oliveres. El parc conta amb diverses
escultures:
- Un monument singular dedicat al Diable, com es l’Àngel Caigut de Ricard Bellver.
- El monument al general Martínez Campos, obra de Mariano Benlliure.
Dins del parc destaquen:
- El Jardí de Vivaces
- Els Jardins de don Cecilio Rodríguez, la Rosaleda
- Els Jardins de l’Arquitecte Herrero Palacios
- El Parterre Francès amb el conegut Xipre Calp o el Estanc Gran on es pot practicar el rem o
alquilar una barca.
Construccions importants del Retiro:
-El Palau de Cristall edificat en el segle XIX amb predomini del cristall.
-El Palau de Velázquez, està especialitzat en exposicions d’art modern i contemporani.
– El tercer recinte la Casa de les Vaques, també utilitzat per a albergar nombroses exposicions.

13. La Porta d’Alcalà es un dels monuments més significatius de Madrid. Fou manada construir pel rei Carles
III i es obra de l’arquitecte Francesc Sabatini. Es troba en la Plaça de la Independència, en el creuer dels
carrers d’Alcalá, Alfons XII, Serrano i Salustiano Olózaga i juntament a la Porta d’ Espanya, entrada
principal als jardins del Retiro. Al igual que el carrer en que es troba, la Porta rep el seu nom per trobar-
se en el camí que conduïa a la localitat d’Alcalá de Henares.
Algunes manifestacions polítiques, artístiques i fets històrics:
- En 1823 la Porta d’Alcalà va rebre l’ impacte de varis projectils durant la intervenció de los Cien Mil Fills
de San Luis recolzant a Fernando VII. Els efectes encara poden veure’s
- El 8 de març de 1921, juntament a la Porta, el President del Consell de Ministres, Eduardo Dato, fou
tirotejat des de una motocicleta quant viatjava en el seu cotxe després de sortir del Senat.
- Durant la Guerra Civil Espanyola la Porta d’Alcalá fou engalanada per les autoritats republicanes amb
retrats de líders soviètics com Stalin, un escut amb la Hoz i Martell i un lletrer amb la llegenda quot;Viva la
U.R.S.S.quot;
- Degut a que el carrer d’Alcalà té categoria de canyada real, per la Porta van pasar durant molts anys els
ramats d’ovelles transhumants. En els últims anys aquesta tradició s’ha recuperat com una festa
popular, reivindicativa de les canyades reals, encara que les ovelles es veuen ara obligades a rodejar la
Porta.
- En 2001, dins d’un projecte de la Unesco de donació de llibres per a Centreamérica, la Porta es va
cobrir amb 45.000 exemplars seguint un projecte ideat per la artista Luz Diarriba
- En 2004, amb motiu de la boda del príncep Felip, la Porta va tenir durant varios dies, com altres
monuments de la ciutat, una il·luminació especial realitzat per l’interiorista Pascua Ortega.

15. Antigament, aquesta plaça portava el nom de Plaza de Caños del Peral, la reina Isabel II al inagurar
el Teatre Real ubicat a la plaça va remodelar la zona donant-li l’aspecte actual i el nom.
A més, es un lloc de pas per trobar-se en el punt neuràlgic del centre de la ciutat; a un pas de la
Gran Vía, Callao, Arenal, Plaza Mayor, Palacio Real i Plaza España.
També es un punt on comencen i acaben diverses línies d’autobusos, i té una de les parades de
metro més transitades de la ciutat.

17. Els Jardins Sabatini es propaguen a lo llarg de la façana nord del Palau Reial. Són uns jardins ballats
als que s’accedeix per unes escaleres palaiques en el carrer Bailén, per l’accés ...o per la Costa de la
Vega.
Dins de les seves 2,54 hectàrees hi ha bonics exemplars de pins, avets, cedres i magnòlies. Té un
disseny geomètric al estil del jardí clàssic fiancés, amb un estanc en la meitat, i fonts rodejades de
closos.
Els jardins porten el nom del prolífic arquitecte Sabatini, omnipresent en Madrid donat que dissenyà
el Museu del Prat, la Porta de’ Alcalá, el Palau Reial i altres monuments edificats per Carles III. Els
Jardins Sabatini, no obstant, foren creats en els anys 30 del segle XX, en el lloc on abans estaven les
cavalleries reials, però seguint uns plànols del mateix Sabatini.
És el lloc privilegiat per a descansar, contemplant la blanca façana del Palau, i al oest, l’ extensió de la
Casa de Camp i els magnífics vespres de Madrid.

19. LA PLAZA DEL
AYUNTAMIENTO
LA PLAZA DE
ZOCODOVER
PORTADA

20. La plaça de l’Ajuntament està formada pel propi edifici de l’Ajuntament de Toledo, el Palau
Arzobispal i la Catedral de Toledo.
La plaça de l’Ajuntament es l’epicentre social i administratiu de Toledo. En aquesta plaça es
troben els antics poders de la ciutat. Es una plaça molt solejada i espaiosa sempre plena de
gent (sobretot turistes). Dins d’ella es col·loquen musics, espectacles de carrer, malabars.... Un
lloc també inoblidable de Toledo, sobre tot per la visió de la magnifica Catedral amb les
guitarres i els diàbolos de fons.

21. La plaça de Zocodover és el cor de Toledo. És el
punt de trobada de turistes i
ciutadans, antigament va ser un mercat àrab.
Actualment alberga dins els seus portals els
oficines d’informació turistica i alguns dels locals
més exclusius de la ciutat. El traç original de la
plaça va ser disenyat per Juan d'Herrera durant el
regnat de Felip II. Des de aquesta plaça dalt al
Museu de Santa Cruz, d’aquí parteixen els carrers
fins al casc históric (pel carrer Comerç , fent honor
al seu nom), i també la baixada a la zona de La
Vega. Un altre lloc d?interès per als viatgers són
els ruines del Circ Romà que és troba a la vora de
la Porta Frontissa i gairebé dins el barri de la
Reconquesta.

22. Fotografies
Catedral
PLAÇA MAYOR
PLAÇA DE
DIAZ SANZ
PORTADA

24. La Plaça Major és el cor de la ciutat, fruit del segle XVII. En 1532 es va enfonsar la església de
San Miguel, que estava situada en la zona central i fou reconstruïda en un lateral.
En la plaça amb suports i decorada per un quiosc de música se ubica l’edifici del Teatre Juan
Bravo (1917), punt de trobada de la vida cultural de la ciutat. Juntament a ell l’ Església de
San Miguel, de estil gòtic, amb elements romànics del primitiu temple on el seu atri es
celebrà la proclamació d’ Isabel la Catòlica com Reina de Castella en 1474.