SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  7
GALILEU GALILEI
L’ocular  té una funció anàloga a la d’una lupa, tot i que pot estar compost per varies lents. El seu objectiu principal és ampliar una imatge situada a la seva distància focal. Però per ampliar la imatge procedent d’una estrella o d’un planeta, que no estan precisament situats a la distància focal d’un ocular, necessitem l’ajuda d’un suport que mostri o enfoqui la imatge a aquesta distància. Per exemple, si utilitzem un mirall pla i hi reflectim una estrella, només caldrà col.locar l’ocular sobre el mirall, amb l’angle necessari i a la seva distància focal. PARTS DEL TELESCOPI Un objectiu  és generalment una lent o un mirall còncau, que per les seves propietats i dimensions capta imatges més lluminoses que un mirall pla, i fins i tot que l’ull humà. Però per entendre bé el funcionament d’un objectiu, imaginem-nos en el cas de la lent, que aquesta està composta per molts prismes. Cadascun d’ells recull la imatge que arriba en paral.lel i la projecta sobre el mateix punt. Si la imatge arriba a l’objectiu en paral·lel, llavors cadascun dels prismes recull la mateixa imatge, i al projectar-les sobre el mateix punt, la fem brillar més.
Material Amb Que Está Fet Para hacer observaciones astronómicas con un mínimo de 300 aumentos y una buena resolución de imagen es necesario utilizar un telescopio de apertura mayor que 10 cm. Sin embargo, el costo relativamente alto que puede significar su compra es desalentador para muchas personas potencialmente interesadas en la astronomía. Por ello, decidí pulir un espejo de 10 cm. de diámetro y, con la experiencia adquirida, conseguí pulir otros espejos de mayor tamaño. En este trabajo se muestra en forma detallada cómo construir un telescopio reflector de bajo costo, incluyendo las técnicas de pulido de espejos cóncavos de distancias focales previamente establecidas en el diseño del telescopio.
COM FUNCIONA El reflector Newton.  (Inventat per Isaac Newton el 1668) És un telescopi que utilitza com a objectiu un mirall parabòlic col·locat al fons del tub òptic, i té un mirall el·líptic situat a la boca del tub, que desvia la llum cap a l’ocular. Aquest mirall el·líptic està en un pla que talla la cònica que descriu la llum projectada pel mirall parabòlic.                                                                                                                                                  
El telescopi refractor  (inventat per Galileu 1609) fa servir una lent com a objectiu, igual que al dibuix anterior. D’aspecte estret i llarg, el telescopi de Galileu té que lluitar contra l’aberració cromàtica que produeix la lent del seu l’objectiu. En realitat utilitzen més lents en el seu interior per corregir aquesta aberració, i això encara el fa ser més llarg.  TIPUS DE TELESCOPI EL telescopi reflector  fa servir un mirall còncau com a objectiu. El fet de fer servir un mirall i no una lent, no provoca refracció en la llum i en conseqüència no apareix la aberració cromàtica. Tot i que això els col·loca a un punt per davant dels refractors, poden generar altres aberracions (com el coma), i a nivell amateur, pot resultar millor un bon refractor que un reflector.
QUE VA DESCOBRIR GALILEU AMB EL TELESCOPI? Les seves descobricions va ser :(cráter lunars, fases de Venus, satèl·lits de Júpiter, etc.), exposades a  Sidereus Nuntius , i en unes altres obres posteriors, escamparen la seva fama més enllà dels petits estats italians.
IMATGES

Contenu connexe

Tendances

Tendances (13)

La camera
La camera La camera
La camera
 
33. El microscopi òptic
33. El microscopi òptic33. El microscopi òptic
33. El microscopi òptic
 
TELESCOPI
TELESCOPITELESCOPI
TELESCOPI
 
La càmera
La càmeraLa càmera
La càmera
 
La càmera
La càmeraLa càmera
La càmera
 
Tema 2 seleccionar la realidad | Recuperación
Tema 2 seleccionar la realidad | RecuperaciónTema 2 seleccionar la realidad | Recuperación
Tema 2 seleccionar la realidad | Recuperación
 
Com Utilitzar Un Microscopi
Com Utilitzar Un MicroscopiCom Utilitzar Un Microscopi
Com Utilitzar Un Microscopi
 
tema 5
tema 5tema 5
tema 5
 
Cultura audiovisual tema 5 acabattttt
Cultura audiovisual tema 5 acabatttttCultura audiovisual tema 5 acabattttt
Cultura audiovisual tema 5 acabattttt
 
Optica
OpticaOptica
Optica
 
Homelluna.pdf
Homelluna.pdfHomelluna.pdf
Homelluna.pdf
 
La càmera
La càmeraLa càmera
La càmera
 
Els Microscopis I La Teroria Cel
Els Microscopis I La Teroria CelEls Microscopis I La Teroria Cel
Els Microscopis I La Teroria Cel
 

Similaire à Galileu

Calidoscopi grup sencer2
Calidoscopi grup sencer2Calidoscopi grup sencer2
Calidoscopi grup sencer2curoz
 
Instruments òptics
Instruments òpticsInstruments òptics
Instruments òpticsjvsirerol
 
òPtica geomètrica
òPtica geomètricaòPtica geomètrica
òPtica geomètricajvsirerol
 
Alex Carlos David
Alex Carlos DavidAlex Carlos David
Alex Carlos DavidFelissa Jf
 
La càmera 5 Jorge Guisado Fradera
La càmera 5 Jorge Guisado FraderaLa càmera 5 Jorge Guisado Fradera
La càmera 5 Jorge Guisado FraderaLarry_Bird
 
Tipus de microscopis
Tipus de microscopisTipus de microscopis
Tipus de microscopisCC NN
 
Com observar l%27eclipsi de sol del 20 de març de forma segura
Com observar l%27eclipsi de sol del 20 de març de forma seguraCom observar l%27eclipsi de sol del 20 de març de forma segura
Com observar l%27eclipsi de sol del 20 de març de forma seguralluís nater
 
2 9 3 Opticageom Bis
2 9 3 Opticageom Bis2 9 3 Opticageom Bis
2 9 3 Opticageom Bisfq.vltz
 
Treball "La llum" de Nathalie i Luzmila
Treball "La llum" de Nathalie i LuzmilaTreball "La llum" de Nathalie i Luzmila
Treball "La llum" de Nathalie i LuzmilaMónica Salom Sastre
 
APUNTS ÒPTICA
APUNTS ÒPTICAAPUNTS ÒPTICA
APUNTS ÒPTICAdcp7777
 
Hubble telescopio
Hubble telescopioHubble telescopio
Hubble telescopiocmcnf
 
òPtica geomètrica 1
òPtica geomètrica 1òPtica geomètrica 1
òPtica geomètrica 1salvador
 

Similaire à Galileu (20)

Calidoscopi grup sencer2
Calidoscopi grup sencer2Calidoscopi grup sencer2
Calidoscopi grup sencer2
 
La llum
La llumLa llum
La llum
 
Instruments òptics
Instruments òpticsInstruments òptics
Instruments òptics
 
òPtica geomètrica
òPtica geomètricaòPtica geomètrica
òPtica geomètrica
 
Alex Carlos David
Alex Carlos DavidAlex Carlos David
Alex Carlos David
 
La càmera 5
La càmera 5La càmera 5
La càmera 5
 
La càmera 5 Jorge Guisado Fradera
La càmera 5 Jorge Guisado FraderaLa càmera 5 Jorge Guisado Fradera
La càmera 5 Jorge Guisado Fradera
 
Tipus de microscopis
Tipus de microscopisTipus de microscopis
Tipus de microscopis
 
Com observar l%27eclipsi de sol del 20 de març de forma segura
Com observar l%27eclipsi de sol del 20 de març de forma seguraCom observar l%27eclipsi de sol del 20 de març de forma segura
Com observar l%27eclipsi de sol del 20 de març de forma segura
 
2 9 3 Opticageom Bis
2 9 3 Opticageom Bis2 9 3 Opticageom Bis
2 9 3 Opticageom Bis
 
cultura audiovisual- tema 5
cultura audiovisual- tema 5cultura audiovisual- tema 5
cultura audiovisual- tema 5
 
Treball "La llum" de Nathalie i Luzmila
Treball "La llum" de Nathalie i LuzmilaTreball "La llum" de Nathalie i Luzmila
Treball "La llum" de Nathalie i Luzmila
 
T5 audivisuals
T5 audivisualsT5 audivisuals
T5 audivisuals
 
T5 audivisuals
T5 audivisualsT5 audivisuals
T5 audivisuals
 
APUNTS ÒPTICA
APUNTS ÒPTICAAPUNTS ÒPTICA
APUNTS ÒPTICA
 
Hubble telescopio
Hubble telescopioHubble telescopio
Hubble telescopio
 
Tema 5
Tema 5Tema 5
Tema 5
 
òPtica geomètrica 1
òPtica geomètrica 1òPtica geomètrica 1
òPtica geomètrica 1
 
Unitat 5 Llum I So
Unitat 5 Llum I SoUnitat 5 Llum I So
Unitat 5 Llum I So
 
Unitat 5 Llum I So
Unitat 5  Llum I SoUnitat 5  Llum I So
Unitat 5 Llum I So
 

Galileu

  • 2. L’ocular té una funció anàloga a la d’una lupa, tot i que pot estar compost per varies lents. El seu objectiu principal és ampliar una imatge situada a la seva distància focal. Però per ampliar la imatge procedent d’una estrella o d’un planeta, que no estan precisament situats a la distància focal d’un ocular, necessitem l’ajuda d’un suport que mostri o enfoqui la imatge a aquesta distància. Per exemple, si utilitzem un mirall pla i hi reflectim una estrella, només caldrà col.locar l’ocular sobre el mirall, amb l’angle necessari i a la seva distància focal. PARTS DEL TELESCOPI Un objectiu és generalment una lent o un mirall còncau, que per les seves propietats i dimensions capta imatges més lluminoses que un mirall pla, i fins i tot que l’ull humà. Però per entendre bé el funcionament d’un objectiu, imaginem-nos en el cas de la lent, que aquesta està composta per molts prismes. Cadascun d’ells recull la imatge que arriba en paral.lel i la projecta sobre el mateix punt. Si la imatge arriba a l’objectiu en paral·lel, llavors cadascun dels prismes recull la mateixa imatge, i al projectar-les sobre el mateix punt, la fem brillar més.
  • 3. Material Amb Que Está Fet Para hacer observaciones astronómicas con un mínimo de 300 aumentos y una buena resolución de imagen es necesario utilizar un telescopio de apertura mayor que 10 cm. Sin embargo, el costo relativamente alto que puede significar su compra es desalentador para muchas personas potencialmente interesadas en la astronomía. Por ello, decidí pulir un espejo de 10 cm. de diámetro y, con la experiencia adquirida, conseguí pulir otros espejos de mayor tamaño. En este trabajo se muestra en forma detallada cómo construir un telescopio reflector de bajo costo, incluyendo las técnicas de pulido de espejos cóncavos de distancias focales previamente establecidas en el diseño del telescopio.
  • 4. COM FUNCIONA El reflector Newton. (Inventat per Isaac Newton el 1668) És un telescopi que utilitza com a objectiu un mirall parabòlic col·locat al fons del tub òptic, i té un mirall el·líptic situat a la boca del tub, que desvia la llum cap a l’ocular. Aquest mirall el·líptic està en un pla que talla la cònica que descriu la llum projectada pel mirall parabòlic.                                                                                                                                                  
  • 5. El telescopi refractor (inventat per Galileu 1609) fa servir una lent com a objectiu, igual que al dibuix anterior. D’aspecte estret i llarg, el telescopi de Galileu té que lluitar contra l’aberració cromàtica que produeix la lent del seu l’objectiu. En realitat utilitzen més lents en el seu interior per corregir aquesta aberració, i això encara el fa ser més llarg. TIPUS DE TELESCOPI EL telescopi reflector fa servir un mirall còncau com a objectiu. El fet de fer servir un mirall i no una lent, no provoca refracció en la llum i en conseqüència no apareix la aberració cromàtica. Tot i que això els col·loca a un punt per davant dels refractors, poden generar altres aberracions (com el coma), i a nivell amateur, pot resultar millor un bon refractor que un reflector.
  • 6. QUE VA DESCOBRIR GALILEU AMB EL TELESCOPI? Les seves descobricions va ser :(cráter lunars, fases de Venus, satèl·lits de Júpiter, etc.), exposades a Sidereus Nuntius , i en unes altres obres posteriors, escamparen la seva fama més enllà dels petits estats italians.