2. ● Una conjuntura econòmica desfavorable
● La conflictivitat social
● La reorganització de les dretes
3. 4.1 Una conjuntura econòmica
desfavorable
●El canvi de règim va coincidir amb la fase més greu de
la depressió econòmica mundial (iniciada amb l' 'esfondrament
de la Borsa de Nova York, el 1929)
●La crisi aturà l'emigració a Amèrica i agreujà els problemes
interns de l'economia espanyola (atur agrícola,poca
competivitat internacional,etc)
S'hi afegiren problemes derivats de la política
econòmica republicana
Esfondrament de la
Borsa de Nova
●Augment de la renda dels treballadors, York
●Augment de la Demanda de béns,de consum.
●Disminució dels beneficis de l'empresa.
4. El govern optà per una política de disminució de la despesa pública per :
●Reduir el dèficit econòmic,
●Aconseguir l'equilibri de presupostos de l'estat.
●Repercussions negatives als sectors de béns d'inversió
però ●Repercussions negatives a l'hora de la creació de llocs de
provocà treball.
Gráfica de la borsa de NY, el 1929
5. 4.2 La conflictivitat social
La Lentitud de les reformes provocà la impaciència de molts
treballadors.: ●Foment de conflictivitat
laboral (vagues generals)
●La CNT aprofità per al seu Projecte
revolucionari ●Insurreció dels pagesos.
●Els sectors més radicals dela
UGT (liderats per Largo Caballero)
s'afegiren a l'activitat
revolucionaria de la CNT el 1933. Largo
Caballero
●Vagues, insurrecions, ocupacions de terres augmentaren progressivament
(2263 vagues durant del 1930-1933, sublevació de minaires a l'Alt Llobregat el
1932 ,asalts als ajuntaments, incendis, morts i ferits a les manifestacions).
6. Tot això provocà el desgast del govern d'Azaña, que es va veure
desacreditat com a conseqüència de les mesures polítiques adoptades
per restablir l'ordre públic.
●Augment de la desconfiança
provocaren
empresarial.
●Disminució de la inversió privada
A més, els conflictes
●Empitjorament de la situació.
econòmica.
La crisi va ser aprofitada pels sectors
més conservadors per Intentar acabar amb el
govern de la coalició republicanosocialista.
Conseqüències de la
sublevació a Casas Viejas
(Andalusia)
7. 4.3 La reorganització de les dretes
Les reformes republicanes (Autonomia de Catalunya, les reformes i la
conflictivitat social van disgustar les èlits econòmiques, socials i
ideològiques.provocant que aquests grups s'organitzessin en partits
conservadors tradicionals, de caràcter feixista, etc.)
●El centredreta: reestrucutrat al voltant del partit radical d'Alejandro
Lerroux. (empresaris, comerciants, propietaris agrícoles). No s'oposaven a
la república, sino a la seva ideologia d'esquerres.
A partir de la mobilització dels sectors catòlics i conservadors,
el 1933 es va formar la CEDA (Confederación Española de
Derechas Autónomas) .Amb Jose Maria Gil Robles com a líder.
A.Lerroux
8. Per l'altra banda
Renovación Española, la Accions Clima de crispació i temor
Comunió Tradicionalista i contra el (aprofitat per criticar la
els grups feixistes, JONS i marxisme gestió del govern)
Falange,
En aquest context, el general Sanjurjo protagonitzà
un cop d'estat (1932) però va fracassar.
General Sanjurjo
Cal destacar la formació de la Union Militar Española (UME), una
organització clandestina de militars de dretes antireformistes que varen tenir
protagonisme en el cop d'estat de 1936.
