1. ESTATS UNITS D’AMÈRICA POLÍTICA COMPARADA II Núria Moral, Sophie Briquetti, Guillem Carol, Àlex Montesinos, Roger Melcior

2. PRESENTACIÓ Enllaç "Filibuster Stackhouse" (theWestWing 2x17) Independència de l'executiu del legislatiu. Que els senadors, tot i ser d'un partit concret, poden discrepar del seu partit ja que el sistema d'elecció d'EUA fa que el senador es degui més al seu votant que al seu partit. Que cada senador és important en la cambra ja que tenen molt força i mitjans.

3. EL “CREDO” AMERICÀ (I) Pels nordamericans la nació és la base del sistema polític i la seva indentitat el contrari que nacions com ara França o Japó. Els Estats Units es funden com a nació el 1776, amb uns principis que esdevenen elements comuns per tota la ciutadania. El fet que els EUA hagin estat terra d'acollida ha influit en el model de construcció nacional.

4. EL “CREDO” AMERICÀ (II) Llibertat: els individus són lliures en la seva actuació. Autogovern: principi que l'estat ha d'actuar en pro de l'interès general ja que aquesta és la raó de ser del Govern. Igualtat: tots els ciutadans han de tenir el mateix tracte davant la llei. Individualisme: suport a la iniciativa personal, l'autosufiència i l'acumulació de béns. Diversitat: sosté que les diferències individuals han de ser respectades gràcies a la base de l'interès propi. Unitat: el principi que els americans formen una única unió que és indivisible.

5. EL “CREDO” AMERICÀ (III) Alguns principis deuen el seu orígen als colons protestants: responsabilitat de l’individu i igualtat moral. Trobem un distanciament respecte vell continent. Era inaplicable un sistema aristocràtic en el que el proletariat se sentís inferior. Tractats de terres obertes de propietat proletària. Idees que han portat conflictes i consensos. “Habits of theheart” Toqueville, en relació als ideals americans.

6. EL PATRIMONI FEDERAL NORD-AMERICÀ

7. Sobre les competències nacionals L’article I de la Constitució garanteix 17 poders al Congrés. SUPREMACIA: D’acord amb l’article VI de la Constitució preval la legislació nacional per sobre de la de cada estat. CLÀUSULA “ELÀSTICA” (article I secció 8): dóna al Congrés capacitat per a optar per competències no reconegudes per la Constitució, per un suposat interès general.

8. Sobre les competències estatals S’aposta per cedir la sobirnia a la unitat supraestatal. ANTIFEDERALISTES apel·len a la diversitat d’interessos. FEDERALISTES asseguren que l’autoritat nacional simplement proporciona un marc: defensa, progrés econòmic… Poders reservats: Esmena 10 a (1791) “els poders no delegats als Estats Units mitjançant la Constitució […] estaran reservats als Estats”

9. INSTITUCIONS SEPARADES, PODER COMPARTIT Concepte descrit per Ricard Neustadt: institucions separades que comparteixen poder mitjançant un sistema de bloqueig i equilibri. Cap institució té via lliure per prendre una decisció sense el suport de la resta. El legislatiu, l'executiu, el judicial estan constituits de tal manera que cada un pot controlar l'actuació de l'altre. L'executiu i el legislatiu estan incloses en la mateixa institució

10. PODER COMPARTIT EN EL LEGISLATIU El Congrés compta amb potestat legislativa però: PRESIDENT: dret a veto, proposta legislativa, convocatòria de seccions especials… CORT SUMPREMA: pot interpretar actes del Congrés, revisar jurídicament i declarar nul·litat de lleis contràries a la Constitució. Dins de les cambres sistema de bloqueig mútu.

11. PODER COMPARTIT EN L’EXECUTIU L’executiu es competència del President, però: Congrés i Senat poden impugnar i rescindir la confiança al President. Té superditada la seva actuació al vist-i-plau del Capitoli. El poder judicial pot declarar il·legal qualsevol desició presidencial quan no és autoritzada per la legislació.

12. PODER COMPARTIT EN EL JUDICIAL El poder judical recau en la Cort Suprema I les corts federals de rang inferior, però: El Congrés condiciona aquesta branca: tamany, apel·lacions, nomenaments i cessaments. Pot rescriure la legislació en cas de malinterpretació. El president pot nomenar jutges federals amb l’acord del Senat. És el responsible d’aplicar les decisions de la Cort.

13. Legislatiu formal Legislative branch El Congres és un sistema bicameral està constituït del Senat i la Càmara de Representants. Caracterísitques i funcions del Congres Carrera política Cap al Congres

14. LEGISLATIU INFORMAL: EL ROL DELS GRUPS D’INTERÈS Ajuden a determinar la voluntat ciutadana Ajuden en les causes de les minories Promouen temes que no són tractats pels líders polítics Errades del Pluralisme: Liberalisme dels GI: els polítics executen les demandes que són reclamades pels GI. Conseqüències negatives Asimetria representativa per part dels GI

15. EXECUTIU: SOBRE EL PRESIDENT Poca concreciósobre els deures del President en la Constitució Idees generals: Es requereix una administració més forta per l’actual context Treball amb staff, experts i ajudants. Inconvenients: impossible controlar-los a tots. El president és el cap de l’executiu, tothom escolta les seves idees, però necessita que la gent les recolzi.

16. EXECUTIU: EL SISTEMA DE PARTITS Hi ha molts partits. Són dos els partits que dominen.  Responsable: Sistema electoral. [Eleccions Al Gore: partit verd va ser decisiu] A) Demòcrata B) Republicà

17. ELECCIÓ CANDIDATS Diversos candidats que s’autofinancen la campanya L’elecció interna dels candidats de cada partit: caucuses. Afiliats als partits eleccionsprimàries delegats  convenció  Candidat Caucuses en funció de l’Estat: Elecció de 50% + 1 => 100 dels delegats Sistema representatiu. Els candidats es van retirant de la carrera electoral a base que va avançant la campanya: Endorsement.

18. ELECCIÓ (I) President i Vicepresident (Ticket) Hi ha 588 vots electorals dividits en 50 Estats. (Repartiment en funció de població). 270 vots electorals: President. La majoria d’Estats  51% = 100% En cas de no majoria: Elecció president: Cambra de Representants (cada Estat = 1 vot) Elecció vicepresident: Senat.

19. ELECCIÓ (II) El poder judical recau en la Cort Suprema I les corts federals de rang inferior, però: Cambra de Representants: 435 membres  representant un districte congressual (2 anys) [En funció de la població] Senat: 2 Senadors = 1 Estat. Electes per períodes de sis anys [terç del senat és renovat cada dos anys]

20. EL PODER JUDICIAL (I) Naturaleza El sistema judicial federal La corte suprema de los Estados Unidos Una institución no democrática Papel de la Corte Suprema en el sistema de checksand balances Sobre el ejecutivo: declarar una acción ilegal porque no es conforme a la legislación Sobre el legislativo: interpretar actos del Congreso debatidos en casos legales A su vez controlada por el ejecutivo y legislativo

21. EL PODER JUDICIAL (II) Controversia sobre su verdadera naturaleza ¿Una institución que actúa también políticamente en vez de interpretar estrictamente las leyes? El caso G.W. Bush vs Al Gore en 2000 CONCLUSIÓ Características principales El concepto de democracia Una nueva era

22. CONCLUSIONS Moltes gràcies!