1. Àngel Gimerà i Narcís Oller a) Cal realitzar un apartat per persona. 2. Pàg. 165, núm. 4. Pàg. 177, núm. 15,16,17 4. Llegeix aquest text i respon les preguntes que el segueixen. - Quines característiques del drama realista hi ha en aquest fragment de Terra Baixa? -Presència de problemes socials (relació amo-treballadors)-, sempre com a rerefons de la història principal, en aquest cas de temàtica amorosa. -Personatges extrets de la realitat, generalment de condició modesta. Manelic és un pastor i representa una humanització de la figura de l’heroi. -Ús de la prosa i d’un llenguatge més col·loquial. Guimerà havia estudiat el parlar del Pirineu a fi de caracteritzar millor els personatges. És veuen tots pero els mès destacats en aquest fragment és el subrallat (i l’estudi del parlà del Pirineu) - Exemplifica, amb elements extrets del text, el registre que caracteritza els drames realistes. Repeticions: Mata’m! Mata’m! / Marta! Ai, Marta... / perquè t’estimo, Marta! T’estimo! /... Interjeccions: Ai, / Oh Dialectalismes: amarganta / ho siga /Saber-ho al punt / baf / ... Expressivitat: els parèntesis com: plorant / anant-la a besar (mostra sentiment, amor) / sanglotant rabiosa, o les oracions exclamatives com Déu meu! (exaltació...) / Mata’m (mostra exageració) Què significa l’afirmació “ Manelic és un heroi humanitzat”? Què és un herois del dia a dia, que sense poders sobrehumans pot ser la salvació de vides, amb poders que tots podem tenir com el d’escolta, ajuda ESTIMAR... La “terra baixa” simbolitza la maldat, mentre que la “terra alta”, la muntanya, és l’espai de bondat. · Subratlla les frases del text en què aquesta idea aparegui reflectida. Anem-hi, sí, que allà es perdona tot; que no és com aquí baix on tot se corromp. Que allà dalt, Marta, fins los cossos en la neu se conserven: ves què faran les ànimes! ... · Podem afirmar que aquesta oposició és un element romàntic? Sí, podria ser què fos la contradicció dels dos amors, el del amo i el d’en Manelic. *Sí, perquè segons el Romanticisme la civilització ha malmès els valors de l’home. *No, perquè només reflecteix un fet circumstancial d’una parella. · En el text, Manelic es compara amb l’aigua dels cims que va a ajuntar-se amb l’aigua de la mar. Què representa l’aigua de la mar? Extreu del text referències a l’aigua de muntanya i a l’aigua de mar. Aigua de muntanya: és ell al veure-la (un grapat de neu que es va fondre mirant-te) Aigua de mar: és ella (venir a trobar-te), que atrau ...com l’aigua dels cims a ajuntar-se amb l’aigua de la mar, que diuen que és amarganta! Que ho siga, d’amarganta; que ho siga: ella atrau com tu m’atraus a mi... El significat que jo li trobo és que l’aigua de muntanya es atraguda per l’aigua del mar (com ell per ella) tot que la distancia que hi ha entre ells dona amargura. 15. Escriu les raons principals amb les quals Oller argumenta per què escriu en català (text de la pàgina 174). Perquè viu a Catalunya, i ell que copia costums i paisatges catalans que escolta en català els plasma en català perquè el que vol és aconseguir una copia realista i no una falsa i ridícula còpia, ja que traduir el que veu en una altra llengua li costaria molt, ja que la veu del seu esperit és català i ell associa les idees en català i no en cap altre idioma. 16. El Liceu és vist en el fragment de La febre d’or com un espai de luxe i fast. Digues quina és la tècnica pròpia del Realisme que més hi destaca (consulta la pàgina 172). Descripció minuciosa -per mitjà del naturalisme (les aspiracions de la burgesia)-. 17. Escriu una narració breu de caràcter realista-naturalista. Segueix aquestes indicacions: - Tema: Es pot tractar de la història d’un personatge actual que pateix algun problema (un home/ dona a l’atur, un polític afectat per un escàndol i acusat de forma injusta...). -Escultura: Has d’iniciar la narració amb la presentació del personatge (descripció física i psicològica); després, comences a narrar els fets que està vivint, acompanyats de la descripció de l’ambient en què es mou. Pots acabar amb una anàlisi de les causes dels esdeveniments. En Pep és un home jove que cansat dels estudis-que no anaven amb ell, perque mai no ha estat dotat de concentració ni havia tingut dedicació a estudiar, preposant sempre qualsevol cosa- va decidir posar-se a treballar de ben jove, abandonant la possibilitat de tenir un bon currículum. Per aconseguir diners per anar a viure amb la seva parella. Era carismàtic, una mica rebel pero treballador a la feina, alt i de bon veure. No li va costar trovar feina ,pero totes eren per poc temps. Als messos de voltar per tot tipus de feines, pero totas molt esgotadores, un supermercat va decidir contractar-lo fent-li un contracte d’un any. Tot li sonreía. A la feina es trobava comode, ja que hi havia un ambient agradable. Es portava bé amb els companys. Era un supermercat gran, on podía voltar, conèixer gent, estirar les cames, xerrar amb la gent a totes hores i no estar tancat cosa que mai havia volgut. La única pega es que no guanyava molt, pero tampoc podía espera molt mes amb els seus estudis. El supermercat era ple de colors i llum, ple de gent a totes hores i caixes i tipografíes de colors diferents que sempre li havies cridat l’atenció i que aprofitava per mirar-les cada cop que es distreia i s’aillava del mòn. Als 3 anys va alquilar un pis lluminos, petit, modern i acollidor a les afores de la seva petita ciutat amb la seva novia. I als cinc anys d’estar vivint allí , van decidir comprar-lo. Ja s’havia independitzat dels pares i la relació amb ells no era bona degut a les condicions en les que va marxar. Fa 7 messos que la cadena de supermercats a la que traballava va plegà. I la seva parella tampoc tè feina ni relació amb els pares, pels mateixos motius. No poden pagar i hauran de marxar del pis (els pares d’ella tot i la mala relació que porten els hi agradaría ayudar-los però no tenen recursos per fer-ho i els d’ell ni tan sols ho saben). Si no paguen els envargaran i es quedaran sense res. En Pep esta enfonsat. I ells encara que porten poc temps i son joves. Pero cada cop mes hi ha gent en aquestes condicions (i molta gent de edats altes amb poques possibilitat de teñir reinserción laboral) i sesta tosan insostenible.