1. Pulse para añadir textoPulse para añadir texto
ELEL
CARNESTOLTESCARNESTOLTES
I LA QUARESMAI LA QUARESMA
2. EL CARNESTOLTES:EL CARNESTOLTES:
L’origen del carestoltes es perdL’origen del carestoltes es perd
molt més enllà del temps. Actualmentmolt més enllà del temps. Actualment
ha quedat en rues i disfresses. Pelha quedat en rues i disfresses. Pel
que fa a l’etimologia per una bandaque fa a l’etimologia per una banda
veiem que “carnestoltes” prové deveiem que “carnestoltes” prové de
carnestollendas, que vol dir “carnscarnestollendas, que vol dir “carns
suprimides” i per altra banda tambésuprimides” i per altra banda també
veiem que “carnaval” prové deveiem que “carnaval” prové de
carnem-levare,que significacarnem-levare,que significa
““abandonar la carn”abandonar la carn”
Originàriament celebrava la imminentOriginàriament celebrava la imminent
arribada de la primavera. L’alegriaarribada de la primavera. L’alegria
per la naturalesa i per la fi del cicleper la naturalesa i per la fi del cicle
hivernal es manifestava en un seguithivernal es manifestava en un seguit
de festes on hi predominava lade festes on hi predominava la
disfressa i la rauxa. Es tractava d’unadisfressa i la rauxa. Es tractava d’una
barreja d’elements pagans, grecs ibarreja d’elements pagans, grecs i
romans.romans.
3. Amb el temps el cristianisme vaAmb el temps el cristianisme va
assumir la festa donant-li una caireassumir la festa donant-li una caire
personal, de manera que elpersonal, de manera que el
carnestoltes va esdevenircarnestoltes va esdevenir
l’avantsala de la Quaresma. Com lal’avantsala de la Quaresma. Com la
Quaresma són 40 dies de “dejuni iQuaresma són 40 dies de “dejuni i
abstinència”, abans de queabstinència”, abans de que
comencés es permitia un certcomencés es permitia un cert
desenfreni pel que fa a la golafreria idesenfreni pel que fa a la golafreria i
a la crítica al poder establert.a la crítica al poder establert.
Durant segles el Carnestoltes haDurant segles el Carnestoltes ha
estat un període en que lesestat un període en que les
autoritats es presentaven ambautoritats es presentaven amb
més o menys disgust a un joc enmés o menys disgust a un joc en
que les normes erenque les normes eren
constanment transgredides. Unconstanment transgredides. Un
joc caracteritzat per festesjoc caracteritzat per festes
extremes col·lectives i animades,extremes col·lectives i animades,
en que s’instaurava “ el món aen que s’instaurava “ el món a
l’inrevés” i es feia befa delsl’inrevés” i es feia befa dels
poders públics.poders públics.
4. El Carnestoltes és va fer unEl Carnestoltes és va fer un
ninot o una personaninot o una persona
disfressada que proclamadisfressada que proclama
l’inici de la disbauixa. El rei dell’inici de la disbauixa. El rei del
Carnestoltes és laCarnestoltes és la
personificació del Carnaval ipersonificació del Carnaval i
es creu que és herènci deles creu que és herènci del
Saturn Romà. Aquests diesSaturn Romà. Aquests dies
serà ell qui mani i la gentserà ell qui mani i la gent
sortirà al carrer disfressadasortirà al carrer disfressada
per rebre’l, recorrent laper rebre’l, recorrent la
població en cercavila.població en cercavila.
5. Les festes de carnaval comencen el “dijous gras” i acaben el dimarts oLes festes de carnaval comencen el “dijous gras” i acaben el dimarts o
dimecres Cendradimecres Cendra
EL DIJOUS GRAS vincula el seu origen a la
vida de pagès on tota la comunitat sortia al
camp a menjar coca de lladrons i botifarra
d’ou per brenar.
EL DIMECRES DE CENDRA marca l’inici deEL DIMECRES DE CENDRA marca l’inici de
lala
quaresma, però també és el dia en que esquaresma, però també és el dia en que es
dóna per acabat el cicle de les festes deldóna per acabat el cicle de les festes del
Carnestoltes.Carnestoltes.
La cendra és símbol de caducitat de laLa cendra és símbol de caducitat de la
condició humana, signe penitencial i decondició humana, signe penitencial i de
conversió.conversió.EL DIMARTS era el dia per a fer un
gran tiberi abans dels 40 dies de la
Quaresma. De fet l’origen de
l’enterrament de la sardina no esta
clar; era típic menjar sardines i
arengades i enterrar-ne les restes.
6. LA QUARESMALA QUARESMA
La Quaresma es celebra quaranta-sis dies abans delLa Quaresma es celebra quaranta-sis dies abans del
diumenge de Pasqua. Aquesta diada pot variardiumenge de Pasqua. Aquesta diada pot variar
anualment segons com se celebri la Pasqua, la qual aanualment segons com se celebri la Pasqua, la qual a
de coincidir amb elprimer diumenge després de lade coincidir amb elprimer diumenge després de la
primera lluna plena de primavera. Per tant, el Dimecresprimera lluna plena de primavera. Per tant, el Dimecres
de Cendra pot ocil·liar entre el 4 de febrer ide Cendra pot ocil·liar entre el 4 de febrer i
el 10 de març. La Quaresma, un temps que es va fixar al segle IV,el 10 de març. La Quaresma, un temps que es va fixar al segle IV,
són els quaranta dies d’abans de la pasqua.són els quaranta dies d’abans de la pasqua.
El “40” és un númerp simbòlic que significa “gran quantitat”.El “40” és un númerp simbòlic que significa “gran quantitat”.
7. LA QUARESMALA QUARESMA
La Quaresma es celebra quaranta-sis dies abans delLa Quaresma es celebra quaranta-sis dies abans del
diumenge de Pasqua. Aquesta diada pot variardiumenge de Pasqua. Aquesta diada pot variar
anualment segons com se celebri la Pasqua, la qual aanualment segons com se celebri la Pasqua, la qual a
de coincidir amb elprimer diumenge després de lade coincidir amb elprimer diumenge després de la
primera lluna plena de primavera. Per tant, el Dimecresprimera lluna plena de primavera. Per tant, el Dimecres
de Cendra pot ocil·liar entre el 4 de febrer ide Cendra pot ocil·liar entre el 4 de febrer i
el 10 de març. La Quaresma, un temps que es va fixar al segle IV,el 10 de març. La Quaresma, un temps que es va fixar al segle IV,
són els quaranta dies d’abans de la pasqua.són els quaranta dies d’abans de la pasqua.
El “40” és un númerp simbòlic que significa “gran quantitat”.El “40” és un númerp simbòlic que significa “gran quantitat”.
