Este documento resume las transformaciones sociales y culturales que tuvo lugar en España durante el siglo XIX. Explica las transformaciones demográficas como el aumento moderado de la población, las altas tasas de mortalidad y natalidad, y los movimientos migratorios internos y externos. También describe la nueva estructura social que surgió, incluyendo las diferentes clases como la aristocracia, la burguesía, las clases medias y populares. Por último, analiza el surgimiento del movimiento obrero y la influencia del socialismo y an
Instrucciones para la aplicacion de la PAA-2024b - (Mayo 2024)
Les transformacions socials i culturals durant el segle XIX
1. HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET
TEMA 11
11 Les transformacions
socials i culturals
PER COMENZÇR
PRESENTACIÓ
RECURSOS
INTERNET
ANTERIOR SALIR Santillana
2. HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET
TEMA 11
Per a començar
Seguir
ANTERIOR SALIR Santillana
3. HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET
TEMA 11
Para comenzar
ANTERIOR SALIR Santillana
4. HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET
TEMA 11
Índex
1.- Les transformacions demogràfiques
2.- La nova societat
3.- La gènesi del moviment obrer
ANTERIOR SALIR Santillana
5. HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET
TEMA 11
1.- Les transformacions demogràfiques
La pervivència del règim demogràfic antic
La població espanyola va creixer moderadament en comparació a altres països
europeus
-Va creixer un 80%
-De 10,5 millones en 1797 a 18,5 en 1900
Les taxes de mortalitat: Es van mantindre per damunt de la mitja europea (29‰)
A causa de
•Pésimes condicions sanitàries
•Crisi alimentaris de subsistència («hambrunas»)
•Elevada mortalitat infantil
•Epidèmies de febra groga o de còlera
L’esperanza de vida era molt baixa (30 años)
Les taxes de natalitat: Molt altes (34‰)
A causa de
-Un creixement vegetatiu molt baix, 5‰ en 1900
•La pobresa del camp
•La ignorància de mètodes Es tractava de
contraceptius un
Model demogràfic típic de l’Antic Règim
•La superpoblació
ANTERIOR SALIR Santillana
6. HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET
TEMA 11
Natalitat i mortalitat en Espanya, en ‰ (1797-1877)
DOC. 1
ANTERIOR SALIR Santillana
7. HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET
TEMA 11
Evolució de la població
DOC. 2
ANTERIOR SALIR Santillana
8. HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET
TEMA 11
1.- Les transformacions demogràfiques
Moviments migratoris i urbanització
Les migracions exteriors
Fins 1853 va estar prohibit emigrar: a partir d’eixe moment ho podien fer a Amèrica ( El
destí preferit va ser Argentina, entre 1830 i 1900, amb 1,4 milions de persones)
-La Constitució de 1869 reconeixia el dret a emigrar
També van haver «emigracions polítiques» (exilis) que afectaren a més de 200.000
persones (afrancesats, liberals, carlins o republicans)
Les migracions internes
El éxode rural es va accelerar en la segona mitat del segle XIX amb les característiques
següents:
procés d’urbanització (el litoral mediterrani pasà del 39 % de la població espanyola al 45%)
Important procés d’urbanització encara que dèbil comparat amb Europa (sols el 9%).
Espanya va continuar sent un país rural, a excepció de Catalunya a causa de la
industrialització: el 91% vivia en poblacions de menys 100.000 h.
ANTERIOR SALIR Santillana
9. HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET
TEMA 11
Emigració espanyola (1882-1910)
DOC. 3
ANTERIOR SALIR Santillana
10. HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET
TEMA 11
Distribució del creixement de la població per provincies
DOC. 4
ANTERIOR SALIR Santillana
11. HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET
TEMA 11
Principals ciutats espanyoles en el segle XIX
DOC. 6
ANTERIOR SALIR Santillana
12. HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET
TEMA 11
La població de les principals ciutats espanyoles (1857-1900)
DOC. 7
ANTERIOR SALIR Santillana
13. HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET
TEMA 11
2.- La nova societat
Les classes altes
La vella aristocràcia
Malgrat de la revolució liberal l’alta noblesa de l’Antic Règim va continuar tenint un gran
poder
-Alguns van engrandir el seu patrimoni amb les desamortitzacions
Va aparèixer una nova noblesa titulada (nova èlit cortesana d’Isabel II) vinculada a la
burgesia dels negocis
Les burgesies
Grupo social dedicat als negocis
-Tendien a imitar a l’aristocràcia
-Es van produir confluències d’interesos (unió dels diners i el prestigi)
Es dividia en
-La burgesia dedicada al comerç
-La burgesia industrial Barcelona, liberalisme conservador i defensa del proteccionism
-La burgesia financera Inversors en borsa, constructors d’obres públiques i banquers
-La burgesia latifundista
Nutrien el grup dels cacics, sense mentalitat capitalista
ANTERIOR SALIR Santillana
14. HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET
TEMA 11
2.- La nova societat
Les classes mitjanes
Comerciants, amos de tallers,
Havia una classe mitjana rural i un altra urbana funcionaris, professionals liberals
(advocats, metges…), professors,
periodistes, clergat o rendistes
Llauradors propietaris mitjans
Constituien un grup influent i de gran compromis polític en el segle XIX DOC
. 14
. 15
DOC
Les classes populars
Divisió entre el nord (xicotets i mitjans
-Els camperols -Xicotets i mitjans propietaris
propietaris) i el sud (grans propietaris
-Jornalers sense terres
i jornalers)
•Sector servicis i artesans
-Les classes baixes urbanes •Obrers de la indústria: Els obrers es concentraven en
poques ciutats i les seues condicions laborals i de vida
eren molt dures.
ANTERIOR SALIR Santillana
15. HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET
TEMA 11
2.- La nova societat
Els marginats constituien un grup important
Eren els «pobres naturals», captaires o «pobres de solemnitat»: Vivien de la caritat
pública i de l'almoina
Una altra categoria la formaven els «ganduls», «vagabunds» o «malfactors»
També formaven part de la població marginal els presidiaris, malalts en
hospitals, hospicis, expòsits i prostitutes
Les dones de classe popular treballaven fora de casa habitualment
-Una gran part ho feien com a serventes, criades
-Una altra part en tasques del camp
-La resta (20%) treballava en els tallers o en el comerç
El salari de les dones era més baix (fins a un terç o la mitat) que el dels hòmens
ANTERIOR SALIR Santillana
18. HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET
TEMA 11
3.- La gènesi del moviment obrer
Els primers moviments socials
-Fins a 1868, escàs desenrotllament del
-Fins a 1868, escàs desenrotllament del
El moviment obrer en Espanya va passar per moviment obrer a causa de la reduïda
moviment obrer a causa de la reduïda
industrialització
industrialització
dues etapes separades pel Sexenni Democràtic
-A partir de 1868, amb l'inici de la llibertat
-A partir de 1868, amb l'inici de la llibertat
d'associació ii la influència de la II Internacional
d'associació la influència de la Internacional
La base del moviment estava en la lluita per millorar les dures condicions laborals i
de vida dels treballadors
Les primeres associacions obreres van nàixer a Barcelona:
Les primeres accions obreres van ser de caràcter ludita (destrucció de
màquines) a Alcoi en 1821(Alacant), en 1835 es va destruir la fàbrica dels
germans Bonaplata a Barcelona,…
En 1840 es va constituir a Barcelona l'Associació Mútua d'Obrers de la
Indústria Cotonera.
DOC. 19
En el món rural les primeres accions també van ser violentes (aldarulls o motins), revoltes de
jornalers sense treball i famolencs (successos “del pan y el queso” de Loja, a Granada, en
1861)
En las zones mineres, especialment en les conques carboníferes, l’associacionisme obrer ja
estava organitzat durant la Restauració. Les primeres actuacions corresponen als primers anys
del segle XX.
ANTERIOR SALIR Santillana
19. HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET
TEMA 11
3.- La gènesi del movimento obrer
El trionf de les ideologias obreres des de 1868: socialism i anarquisme
Marxisme (Karl Marx) Anarquism (Bakunin i Kropotkin)
-Ideologia fundamentada en -Rebujaven tot tipus d’Estat
la lluita de classes
La revolució dels treballadors destruiria Substituir-lo per associacions voluntàries
el capitalisme i, després d'una fase
entre persones
transitòria de dictadura del proletariat,
s'establiria una societat comunista Rebutjaven la política, els partits i la
participació en les eleccions
L'objectiu final
Era una societat
. 18
Comparació entre socialisme utòpic, DOC
Sense classes socials, sense marxisme i anarquisme
propietat privada ni Estat
A nivell internacional diverses organitzacions obreres van fundar, en 1864 (Londres),
l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT)
Els anarquistes van
Però Els desacords entre anarquistes i marxistes crear una internacional
va debilitar i va destruir l'AIT (1876) antiautoritària
ANTERIOR SALIR Santillana
20. HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET
TEMA 11
3.- La gènesi del moviment obrer
La introducció de l'internacionalisme a Espanya
La primera influència va ser el socialisme utòpic (mutualisme i cooperativisme)
A partir de la revolució de 1868 es va introduir a Espanya l'anarquisme bakuninista i
l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) 1
DOC. 2
Els primers nuclis de la Internacional es van crear sota la direcció de Giuseppe Fanelli i
Anselmo Lorenzo (Madrid)
El primer congrés obrer espanyol es va celebrar a Barcelona, en 1870, on es va constituir
la Federació Regional Espanyola (FRE) dins de l'AIT, de tendència bakuninista
23
DOC.
Va començar a sorgir una premsa anarquista: La Federación, La Solidaridad,
La Emancipación o El Condenado.
El socialisme marxista espanyol es va concretar en el PSOE de Pablo Iglesias
en 1879, i més tard en la UGT (via sindical) en 1888.
En 1887 es va aprovar la Llei d'associacions, que va permetre legalitzar les
organitzacions socialistes (UGT i PSOE)
ANTERIOR SALIR Santillana
21. HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET
TEMA 11
3.- La gènesi del moviment obrer
Les organitzacions anarquistes
Era la ideologia amb major èxit entre els obrers (en especial a Catalunya i Andalusia)
•El corrent anarco sindicalista
Havia tres •La corrent revolucionària conspirativa o insurreccional o
tendències anarquisme «pur» (violència terrorista o la propaganda pel
fet)
•El corrent anarco-comunista o comunisme llibertari
Estes idees es van difondre a través dels ateneus llibertaris i
periòdics anarquistes com La Revista Blanca o Acràcia o Natura
ANTERIOR SALIR Santillana
22. HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET
TEMA 11
Implantació de les delegacions de la FTRE (anarquista) i del PSOE-UGT
(socialistes) al voltant de 1880
DOC. 23
ANTERIOR SALIR Santillana
23. HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET
TEMA 11
3.- La gènesi del moviment obrer
L'organització dels treballadors en la Restauració
El sindicalisme catòlic
L‘Encíclica del papa Lleó XIII, Rerum Novarum (1891), va iniciar la «doctrina
social de l'Església» amb l'objectiu d'enfrontar-se a les doctrines
revolucionàries socialistes
-Partia de la desigualtat social com fet incontestable que no es podia eliminar
-Pretenien solucionar els problemes dels obrers amb el paternalisme dels patrons
El pare Vicent va ser el fundador dels primers sindicats catòlics (els Cercles d'Obrers
Catòlics)
La figura que va canalitzar este moviment va ser el marqués de Comillas, president de la Junta
Central dels Congressos Catòlics
La reivindicació social organitzada
Les principals lleis laborals (dret a la vaga, regulació del treball de dones i xiquets,
descans dominical…) van aparéixer a principis del segle XX, al XIX només es va
aprovar el dret d'associació
Malgrat la creixent organització dels obrers, les protestes van continuar plasmant-se
en la insurrecció violenta, però prompte es van adonar de la força que tenien les seues
accions si es realitzaven d'una manera coordinada
ANTERIOR SALIR Santillana
24. HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET
TEMA 11
4.- Les pautes culturals
L’ ensenyament
La reforma del sistema educatiu de l'Antic Règim es va iniciar en les Corts de Cadis, amb
el dictamen i projecte de decret sobre l'arreglament general de l'Ensenyança Pública
(1814) - La instrucció era responsabilitat de l'Estat (pública, universal, gratuïta i lliure)
S'establia una estructura de tres plans de l'educació: primària, o elemental, secundària o
mitjana i superior o universitària
La seua aplicació va ser poc pràctica i amb poc èxit (en 1860 hi havia un
75% d'analfabetisme)
En 1845, el Pla de Gil i Zárate va crear els Instituts d'Ensenyança Mitjana, les oposicions i les
Escoles Normals per a formar els mestres (va ser matisada per la Llei Moyano en 1857)
El domini conservador en l'època de la Restauració va fer sorgir diverses alternatives
educatives:
•La Institució Lliure d'Ensenyança creada per Francisco Giner de los Rios (liberal, laica i
burgesa, d'ensenyança activa) en 1876
•Les Escoles de l'Ave Maria de Granada, creades en 1888 pel pare Manjón (per a xiquets
marginats i població gitana, d'orientació confessional catòlica)
•L'Escola Moderna, fundada per Francisco Ferrer Guàrdia (d'orientació lliurepensadora i
anarquista, educació integral, laica, racional i universal) en 1901.
ANTERIOR SALIR Santillana
26. HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET
TEMA 11
Internet
Población y sociedad en el Organización de la
IR A ESTA WEB IR A ESTA WEB
reinado de Fernando VII sociedad
Economía y sociedad
Demografía y sociedad en el IR A ESTA WEB
IR A ESTA WEB durante la Restauración
reinado de Isabel II
Conflictividad social y organización
IR A ESTA WEB
del movimiento obrero en el Sexenio
Democrático
Sociedad de la Restauración IR A ESTA WEB
vídeos (economía del IR A ESTA WEB Los inicios del movimiento IR A ESTA WEB
siglo XIX…) obrero (1833-1875)
Seguir
ANTERIOR SALIR Santillana
27. HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET
TEMA 11
Internet
vídeos y animaciones Textos
El programa del PSOE IR A ESTA WEB
Población a principios del
siglo XIX (Artehistoria)
Gráficos
Población a finales del siglo XIX La población de las
(Artehistoria) ciudades españolas a
IR A ESTA WEB
finales del siglo XIX
Vida social a finales del siglo XIX
(Artehistoria) Evolución demográfica IR A ESTA WEB
española en el siglo XIX
El movimiento obrero
(Artehistoria)
ANTERIOR SALIR Santillana
28. HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET
TEMA 11
Texto: Les relacions entre la vella noblesa i la burgesia
Ya sabemos que la madre de don Baldomero Santa Cruz y la de
Gumersindo y Barbarita Arniz eran parientes y venían del Trujillo
extremeño y albardero. La actual casa de banca Trujillo y
Fernández, de una respetabilidad y solidez intachables, procede
del mismo tronco. Barbarita es, pues, pariente del jefe de aquella
casa, aunque su parentesco resulta algo lejano. El primer conde de
Trujillo está casado con una de las hijas del famoso negociante
Casarredonda, que hizo colosal fortuna vendiendo fardos de
Coruñas y Viveros para vestir a la tropa y a la Milicia Nacional. Otra
de las hijas del marqués de Casarredonda era duquesa de
Gravelinas. Ya tenemos aquí perfectamente enganchadas a la
aristocracia antigua y al comercio moderno.
BENITO PÉREZ GALDÓS, Fortunata y Jacinta, 1887
DOC. 8
ANTERIOR SALIR Santillana
29. HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET
TEMA 11
Clases medias rurales y urbanas del siglo XIX
DOC. 11
ANTERIOR SALIR Santillana
30. HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET
TEMA 11
Distribución sectorial de las clases sociales
DOC. 13
ANTERIOR SALIR Santillana
31. HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET
TEMA 11
Texto: Los precios en productos de primera necesidad
Los comestibles y el vino.
Son de malísima calidad, lo peor en clase de cada género. Garbanzos, como perdigones de pequeños y de duros;
legumbres, apolilladas; vino, de nombre, veneno en realidad; bacalao de perros; todo es bueno para los mineros.
Todavía no hace mucho denunciamos el hecho de haber empleado el señor Padró a varios hombres en la tarea de
quitar gusanos a grandes cantidades de tocino con destino a los cuarteles, que habrá vendido bonitamente.
Los precios que rigen son estos que comparamos con los de Bilbao para que se vea con toda claridad el robo:
En las En
minas Bilbao
Pts. Cs. Pts. Cs.
Garbanzos, 1 celemín 2,50 1,75
Alubia, 1 íd. 2,25 1,50
Arroz, 1/4 de arroba 2,25 1,50
Bacalao, 1 kilo 1,50 1,00
Vino, medio litro 0,50 0,30
Patatas, 1 quintal 9,00 7,00
Aceite, medio kilo 0,90 0,56
Pan, 1.650 gr.
harina 5.ª clase 0,90 –
Íd. 2.000
gr. harina 3.ª clase – 0,75
La lucha de clases, mayo de 1896
DOC. 14
ANTERIOR SALIR Santillana
32. HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET
TEMA 11
Texto: Las condiciones de las viviendas
Si la mortandad de las clases pobres es en todas partes tan excesiva, si en las
grandes poblaciones industriales excede mucho a la de las agrícolas, más creo yo
se debe a las malas condiciones higiénicas de sus viviendas que a ninguna de las
restantes causas de insalubridad. Todo el mundo conoce la precipitación con que
las casas se edifican, sobre todo en Madrid; nadie ignora que se emplean malos
materiales para invertir el menor capital posible y que, ávidos los propietarios de un
interés crecido, aprovechan el terreno construyendo habitaciones para muchas
familias donde apenas hay espacio para una sola. Este mal que cada día va en
aumento, reclama muy pronto y radical remedio; porque no ha de proponerse la
salud pública al interés individual, consintiendo que sigan construyéndose patios
pequeños y oscuros, especies de tubos por los que no penetran ni el aire ni la luz,
y que se multiplique el número de los cuartos, haciendo habitaciones mezquinas,
lóbregas, insuficientes para las pobres familias que las habitan.
F. MÉNDEZ ÁLVARO, Consideraciones sobre la higiene pública y mejoras
que reclama en España una higiene municipal, 1853
DOC. 15
ANTERIOR SALIR Santillana
33. HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET
TEMA 11
Texto: Los motines luditas de Alcoy
A principios del año de 1819 la villa de Alcoy ocupaba en la fabricación de paños 40.000 brazos de
su vecindario y del de algunos pueblos comarcanos, y elaboraba en años comunes 21.000 piezas.
El plausible deseo de que su calidad rivalizara y aun se aventajase a la de los extranjeros en
igualdad de precio, estimuló a algunos empresarios para que a costa de sacrificios y contradicciones
indecibles trajesen de fuera de España máquinas de cardar e hilar, y artistas peritos en su manejo.
Desde que se estableció la primera a mediados del referido año, empezó a notarse el descontento
de los cardadores e hilanderos, que temían se minoraría su trabajo y desaparecería el antiguo
monopolio con que daban la ley, si se arraigaba y propagaba el nuevo método. […]
Acababan de montarse a fines del próximo febrero, mas no por esto había desaparecido
enteramente el jornal de los anteriores operarios, ni se debía temer que se verificase en lo sucesivo,
porque el doble plan de los emprendedores era aplicar el hilado de las máquinas a la fabricación
superfina, continuando en la ordinaria valiéndose de hilanderas a mano […]. Sin embargo, pues en
despecho criminal, reunidos en cuadrillas, se arrojaron al horroroso crimen de incendiarios,
reduciendo a cenizas 17 máquinas y otros enseres en valor de 2 millones de reales, y cometiendo
este exceso con las armas en la mano; exceso tanto más detestable, cuanto que sin mejorar por él
su pretendida mala condición, han envuelto en sus ruinas a los tejedores, tundidores, tintoreros y
demás auxiliares de la fabricación de paños, que se hallan en la proporción de diez a uno respecto
de los cardadores e hiladores.
Diario de sesiones del Congreso
de los Diputados, 18 de marzo de 1821
DOC. 19
ANTERIOR SALIR Santillana
34. HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET
TEMA 11
Socialism utòpic, marxisme i anarquisme
DOC. 20
ANTERIOR SALIR Santillana
35. HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET
TEMA 11
Texto: Primer Congrés obrer de la Regió Espanyola
Per fi s'ha realitzat el tan desitjat esdeveniment de què tan bons fruits esperàvem els fills del
treball de la regió espanyola, afiliats a La Internacional. Ens referim al Congrés obrer celebrat
a Barcelona, el qual, ho diem amb goig, ha sobrepujat les nostres esperances.
Espectacle commovedor! Cent delegats aproximadament, representant més de 130 seccions
d'ofici de diversos punts d'Espanya, que per primera vegada es tendixen fraternalment la mà,
i que juren no desistir en l'obra empresa fins a realitzar la completa i radical emancipació de
la classe treballadora, i per consegüent de la humanitat [...].
Només donarem compte de les conclusions adoptades pel Congrés sobre els diversos temes
posats a discussió.
Acords presos pel primer Congrés obrer de la regió espanyola .celebrat a Barcelona
Sobre el primer tema. Resistència.
Article únic. El Congrés obrer de llengua espanyola, considerant que la lluita contra el capital
es fa una necessitat per a aconseguir la completa emancipació de les classes treballadores i
que per a esta lluita és necessari posar-se en condicions econòmiques, declara que les
caixes de resistència són una necessitat i un gran element per a aconseguir l'objecte a què
aspira la gran Associació Internacional de Treballadors.
La Solidaridad, 5 de juliol de 1870
DOC. 21
ANTERIOR SALIR Santillana
36. HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET
TEMA 11
Texto: La condena de la Internacional
Los labios: ¿¡qué va a suceder en el mundo!? ¿¡Se acerca su fin!? […]
Y vencidos saldrían, si los ánimos rectos, si los hombres cuyos intereses morales y
materiales están amenazados, si las clases legítimas ciegamente combatidas, no
abriesen a tiempo los ojos, para ver y evitar el abismo a donde empuja a la sociedad
entera, esa tempestad de errores y ese huracán desencadenado de pasiones, que trae
consigo con nueva consistencia y forma esta especie de encarnación humana, políglota
y cosmopolita, que se titula la Asociación Internacional. A los trabajadores de todos los
países dirígense los espíritus, no en verdad de trabajadores, que impulsan y fomentan el
movimiento generalizado, que de tres o cuatro años a esta parte ha tomado tan visible y
amenazador incremento. […]
Toda idea de religión, y por tanto de moral eficaz y verdadera; toda idea de autoridad,
vínculo preciso de la cohesión social; toda idea de patria, elemento indispensable del
organismo humano y de la educación y desarrollo de las aptitudes individuales, están
proscritas en esa concitación de las masas, depositarias de la fuerza material: la familia,
disuelta y pervertida; el trabajo, desfigurado en su origen y en sus fines; y la propiedad,
combatida y codiciada como objeto definitivo y práctico de toda esa evolución
perturbadora y desesperada, a que, según ya hemos visto, se aspira.
La defensa de la sociedad,
20 de febrero de 1872
DOC. 22
ANTERIOR SALIR Santillana
37. HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET
TEMA 11
Texto: El asociacionisme obrer
La ASOCIACIÓN, como sabéis, es uno de los medios más eficaces con que debemos
contar para alcanzar nuestra emancipación completa; nuestra emancipación económica,
religiosa, política, en fin social. Mas las asociaciones obreras de todos los oficios y de
todos los países han de ser solidarias, para que sus esfuerzos no sean estériles, como
hasta ahora lo han sido; y a ello contribuye grandemente el principio de FEDERACION.
Por la Federación concertaremos y centuplicaremos nuestros esfuerzos. El aislamiento
es funesto, es propio de los tiempos del oscurantismo, y los que lo predican quieren
nuestro mal. La Federación, la unión de todos, como hermanos, viene a ser un deber en
la época actual, para que cooperemos todos con mancomunidad y acierto a la aplicación
de las nuevas ideas, y logremos consiguientemente el triunfo de nuestra causa […]
El periódico que hoy empieza a publicar el Centro Federal de las Sociedades Obreras,
viene por lo mismo a satisfacer una trascendental necesidad. El título «La Federación»
se ha considerado corno el más expresivo, por la gran trascendencia social del principio
que encierra. «La Federación», periódico eminentemente obrero, tiene por objeto:
1.º La defensa de los intereses del trabajo contra el capital monopolizado.
2.º El estudio de los conocimientos humanos que se relacionan con la ciencia social.
Grande es la misión de nuestro periódico.
DOC. 24 La Federación, Barcelona, 1 de agosto de 1869
ANTERIOR SALIR Santillana
38. HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET
TEMA 11
Texto: El atraso científico y técnico
Las imperfecciones, en efecto, y vicios de la educación española refléjanse, como es lógico, de
una manera deplorable en la cultura nacional.
El estado de la popular es bien triste. Su extensión resulta harto menguada; su intensión todavía
ennegrece el cuadro. En cuanto a la educación técnica de esas clases populares casi puede
considerarse totalmente entregada a la tradicional rutina. ¡Y gracias a que el natural despejo y
vivacidad de la mayor parte de nuestros obreros para los ejercicios manuales disimula, en buena
parte, esos vacíos de educación!
Pero donde los vicios y deficiencias de la cultura nacional nótanse más de relieve es en la de las
clases superiores e ilustradas. ¡Qué atraso! Todavía los españoles no hemos salido de la época
escolástica y romántica en las ciencias y en las artes: cultura retórica e ideológica, de palabras y
conceptos. Hemos perdido la poca educación clásica que nos restaba, y tampoco hemos
adquirido la nueva educación experimental y positiva…
¿Cuántos facultativos hay en España que sepan, regularmente sabidos, latín y griego, pudiendo
entender originalmente estas fuentes de saber literario, filológico, científico e histórico?
¿Cuántos científicos hay que manejan con conciencia propia la alta experimentación física?
¿Cuántos, capaces de regir un laboratorio de química honda y fina en el amplio y maravilloso
campo que hoy tiene conquistado?
¿Cuántos, que dominen la técnica del microscopio y de la experimentación biológica, en
cualquiera de sus múltiples asombrosas aplicaciones?
MACÍAS PICAVEA, El problema nacional.
Hechos, causas, remedios, 1899
DOC. 25
ANTERIOR SALIR Santillana
39. HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET
TEMA 11
Texto: La revolución social según Pablo Iglesias
La Revolución social, o sea el acto de fuerza que permita a la clase obrera
consciente conquistar los elementos necesarios para verificar la transformación de
la propiedad de modo que las clases sociales queden abolidas y cada individuo
sea dueño del producto de sus esfuerzos, es lo que constituye el principal deseo
de los que ansían ver reinar la paz y la armonía entre todos los seres humanos
[…]. Pero no se trabaja por la Revolución social, no se va a ella hablando
frecuentemente de matanza y exterminio. No se va a la Revolución social
predicando al obrero que mate al patrono que le explota. Ni aconsejando a los
trabajadores que se apoderen de lo que haya en los escaparates y en las tiendas.
Ni hablándoles de quemar edificios y destruir propiedades. Ni haciendo uso de
materias explosivas. Ni recomendamos el motín.[…] Se va a la Revolución social,
[…] dando a conocer a los trabajadores las causas de su inferioridad social;
haciéndoles notar los efectos de los fenómenos económicos y el fundamento que
estos tienen; […] organizándolos en todas partes, para que puedan luchar contra
sus patronos cuando estos traten de empeorar su situación o se opongan a las
mejoras que reclamen; organizándolos igualmente para que se peleen en el
terreno político con todos los partidos que representan a la clase patronal; en una
palabra, dándoles la conciencia y el vigor necesario, a fin de que, llegado que sea
el momento oportuno, tengan empuje bastante para vencer a la burguesía y
capacidad suficiente para crear el nuevo orden social que ha de reemplazar al
DOC. 26 régimen capitalista […].
El Socialista, 25 de noviembre de 1892
ANTERIOR SALIR Santillana
40. HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET
TEMA 11
Texto: Manifiesto de la Federación de Trabajadores de la Región
Española (FTRE) al Congreso Democrático Federalista de Cataluña
La Federación de Trabajadores anárquico-colectivistas, que es la agrupación más numerosa que
existe en España […], no espera ni quiere nada del Estado y sí de la organización de la clase
trabajadora, organización distinta y opuesta a la de todos los partidos políticos; porque estos
aspiran a la conquista del gobierno y los anarquistas deseamos la abolición de todos los poderes
autoritarios […] Nuestro primer Congreso celebrado en septiembre de 1881, dijo: «Al dirigir el
Congreso el presente Manifiesto a todos los obreros de la Región española han puesto especial
empeño en marcar su línea de conducta con relación a los partidos políticos. Los delegados del
Congreso declaran que los derechos individuales son por su naturaleza imprescindibles e
ilegislables, que el sufragio universal, el derecho de asociación, la libertad de imprenta, así como la
autonomía del individuo, del oficio, del municipio, de la comarca y de la región, no serán verdad
mientras no se transforme la propiedad individual en colectiva, para que entrando las colectividades
obreras a tomar posesión en usufructo de las fábricas, talleres, ferrocarriles, máquinas y
herramientas, como igualmente de las primeras materias, suelo, subsuelo, minas, etc., quede por
sol este hecho, el individuo emancipado económicamente y por tanto en condiciones de pactar con
entera independencia y de ejercitar con entera libertad todos los derechos inherentes a la
personalidad humana, siempre que el individuo cumpla con el imprescindible deber de producir».
[…] El Congreso Regional de septiembre último celebrado en Sevilla acordó preservar la línea de
conducta aconsejada en el Congreso precedente […] Después de agradecer infinitamente su atenta
invitación, les deseamos salud, anarquía, federación y colectivismo.
1 de mayo de 1883
DOC. 27
ANTERIOR SALIR Santillana
41. HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET
TEMA 11
Texto: Programa fundacional del PSOE
El Partido Socialista Obrero Español declara que su aspiración es:
– Abolición de clases, o sea la emancipación completa de los trabajadores.
– Transformación de la propiedad individual en propiedad social o de la sociedad entera.
– Posesión del poder político por la clase trabajadora.
Y como medios inmediatos para acercarnos a la realización de este ideal, los siguientes:
– Libertades políticas.
– Derecho de coalición o legalidad de las huelgas.
– Prohibición del trabajo de los niños menores de nueve años y de todo trabajo poco higiénico o
contrario a las buenas costumbres, para las mujeres.
– Leyes protectoras de la vida y de la salud de los trabajadores.
– Creación de comisiones, elegidas por los obreros que visitarán las habitaciones en que estos
vivan, las minas, las fábricas y los talleres.
– Protección a las Cajas de socorros mutuos y pensiones a los inválidos del trabajo.
– Reglamento de trabajo de las prisiones.
– Creación de escuelas gratuitas para la primera y segunda enseñanza y de escuelas
profesionales en cuyos establecimientos la instrucción y educación sean laicas.
– Justicia gratuita y Jurado para todos los delitos.
– Servicio de las Armas obligatorio y universal y milicia popular.
Madrid, 9 de julio de 1879.
Firman: Alejandro Olcina, Gonzalo H. Zubiaurre,
DOC. 28 Victoriano Calderón, Pablo Iglesias
ANTERIOR SALIR Santillana