SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  51
Juan Manuel Martínez Hernández
    Martín González Moreno
I.     COLÒNIES ROMANES
II.    FUNDACIÓ D’UNA CIUTAT ROMANA
III.   TRAÇAT URBANÍSTIC
       - HIPÒDAM DE MILET
       - DÉDAL
IV.    EDIFICIS PUBLICS I PRIVATS
V.     UNA CIUTAT ROMANA: CARTAGO NOVA
VI.    EL FÒRUM I EL SEUS EDIFICIS
VII.   EL FÒRUM DE ROMA
 Mitjà més eficaç per romanitzar els territoris
  conquerits. Les anomenaven coloniae.

 En temps dels germans Grac van perdre el seu caràcter
  militar.

 Sul·la les va designar per ser l’assentament de molts
  veterans de guerra.
• ZONA IDÒNIA


• VOLUNTAT DELS DÉUS


• ÀUGUR


• DELIMITAR EL PERÍMETRE


• INAUGURATIO
 El traçat urbanístic es composava de dos carrers
    principals: el cardo , que travessava la ciutat de nord a
    sud i el decumanus, d’est a oest.
   En l’encreuament d’aquest dos carrers es trobava el
    fòrum.
   Aquest model es deia hipodàmic, ja que qui ho va
    dissenyar va ser Hipòdam de Milet.
   No totes les ciutats estaven emmurallades.
   Si estava emmurallada, una part no es podia edificar.
    Aquest espai s’anomenava pomerium
 Hipòdam de Milet va ser un arquitecte grec.


 Va crear el model hipodamic: que era un model que
 consistia en formar carrers que tallessin
 perpendicularment formant illes de cases.

 Va construir el Pireu, en época de Pericles, i també
 Rodes
 ARQUITECTE MITOLÒGIC


 ÍCAR I JÀPIGE


 LABERINT DEL MINOTAURE


 MITE DE DÈDAL I ÍCAR
 La basílica (basilica): Era on es reunia el tribunal de
  justicia, es feien reunions de negocis i també es tractaven
  assumptes en comú.
 Les tribunes (rostra): Lloc per als discursos dels polítics i
  governants.
 El teatre (theatrum): Era on es feien representacions
  teatrals , les preferides eren les comèdies.
 El circ (circus): Era on es portaven a terme les curses de
  carros.
 Pous, cisternes i fonts: A través d’aquests, es podia obtenir
  l’aigua a la superfície.
 Xarxa de clavegueres: Era una xarxa, la qual conduïa les
  aigües residuals cap el riu o el mar.
 Templa ( Temple ). Edifici on es celebrava el culte de la
  religió imperial.

 Curia ( Cúria ). Seu del Senat.

 Tabernae ( Botigues ).

 Caupona

 Mansio

 Mutatio
 Amphitheatrum ( Amfiteatre ). Utilitzat per acollir
    espectacles i jocs.
   Thermae ( Termes ). Destinades per a la higiene dels
    ciutadans
   Insulae ( Bloc de pisos ). Edificis de quatre o cinc
    plantes.
   Domus : Cases unifamiliars.
   Aqüeducte. Construcció que permetia fer arribar aigua
    en forma de fluix continu.
BASÍLICA
ROSTRA
 ASDRÚBAL
 QART HADASHT
 ANÍBAL BARCA
 ESCIPIÓ
 COLONIA ROMANA
 AUGUST
 CONVENTUS IUDICUS CARTHAGINENSIS
 DIOCLECIÀ
 SAQUEIG DE CARTAGO NOVA
 MAIORIÀ
Podem destacar les següents construccions:
 Augusteum: Era un edifici que sembla que tenia la funció
  d'escola de augustals, o sacerdots del culte a l'emperador
  August
 Teatre romà: És un dels més grans i rics de tota la Hispània
  romana.
 Amfiteatre romà: S'ignorava per complet fins al segle XX. A
  sobre dels ciments d’aquest amfiteatre estava construida la
  plaça de toros.
 Decumanus i termes: Les termes es situaven sobre el
  Decumanus Màxim de la ciutat en les proximitats del port
  comercial i properes al fòrum.
 Torre Cega: Monument sepulcral
  romà.
 Villa romana del Paturro: Jaciment
  arqueològic.
 Canteres romanes de Cartagena:
  Explotació de pedra arenisca.
   TEMPLA
   CÚRIA
   BASÍLICA
   TABERNAE
   ROSTRA
   OBELISCOS, COLUMNES I ARCS
    - Monuments construïts en commemoració d’alguna empresa bél·lica o
    algun fet important en la vida d’un emperador.

    - OBELISCOS  Egipte

    - COLUMNES  Exemple: Columna Trajana

    - ARCS  Exemple: Arc de Berà
4       7
                                           12
                    6       9
                5
2       3                        10

                        8
                            11
                                                15

    1                                 13




                                 14
• http://www.google.es/images?


•   Llibre de Llatí

•   www.artehistoria.com

•   http://www.cartagenaturismo.es/

•   http://www.santiagoapostol.net/latin/historia.html

Contenu connexe

Tendances (20)

La vida en els monestirs
La vida en els monestirsLa vida en els monestirs
La vida en els monestirs
 
Els grups socials
Els grups socialsEls grups socials
Els grups socials
 
Amfiteatre i circ
Amfiteatre i circAmfiteatre i circ
Amfiteatre i circ
 
L'Antic Egipte
L'Antic EgipteL'Antic Egipte
L'Antic Egipte
 
Conquesta de Mallorca del rei Jaume I
Conquesta de Mallorca del rei Jaume IConquesta de Mallorca del rei Jaume I
Conquesta de Mallorca del rei Jaume I
 
EL REI (EDAT MITJANA)
EL REI (EDAT MITJANA)EL REI (EDAT MITJANA)
EL REI (EDAT MITJANA)
 
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat MitjanaLa vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
 
Les ciutats medievals
Les ciutats medievalsLes ciutats medievals
Les ciutats medievals
 
ELS IBERS
ELS IBERSELS IBERS
ELS IBERS
 
Els romans
Els romans Els romans
Els romans
 
Regnes germànics
Regnes germànicsRegnes germànics
Regnes germànics
 
L'expansió de roma
L'expansió de romaL'expansió de roma
L'expansió de roma
 
El FòRum Romà
El FòRum RomàEl FòRum Romà
El FòRum Romà
 
Etapes De La Civilització Grega
Etapes De La Civilització GregaEtapes De La Civilització Grega
Etapes De La Civilització Grega
 
Temple romà
Temple romàTemple romà
Temple romà
 
El feudalisme
El feudalismeEl feudalisme
El feudalisme
 
Presentació els romans
Presentació els romansPresentació els romans
Presentació els romans
 
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANAVIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
 
L'imperi carolingi
L'imperi carolingiL'imperi carolingi
L'imperi carolingi
 
Els castells medievals
Els castells medievalsEls castells medievals
Els castells medievals
 

En vedette (20)

Ciutat romana
Ciutat romanaCiutat romana
Ciutat romana
 
Edificis Romans
Edificis RomansEdificis Romans
Edificis Romans
 
La ciutat romana.
La ciutat romana.La ciutat romana.
La ciutat romana.
 
Vies Romanes
Vies RomanesVies Romanes
Vies Romanes
 
Civilització Romana
Civilització RomanaCivilització Romana
Civilització Romana
 
Termes romanes
Termes romanesTermes romanes
Termes romanes
 
El Colosseu de Roma
El Colosseu de RomaEl Colosseu de Roma
El Colosseu de Roma
 
La ciutat romana
La ciutat romanaLa ciutat romana
La ciutat romana
 
Comedia llatina
Comedia llatinaComedia llatina
Comedia llatina
 
Llatí
LlatíLlatí
Llatí
 
Sagunt 2011
Sagunt 2011Sagunt 2011
Sagunt 2011
 
ARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANAARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANA
 
Estructura d'una ciutat Romana
Estructura d'una ciutat RomanaEstructura d'una ciutat Romana
Estructura d'una ciutat Romana
 
Hispania
HispaniaHispania
Hispania
 
La historiografia llatina
La historiografia llatinaLa historiografia llatina
La historiografia llatina
 
Ciutat dels set_turons
Ciutat dels set_turonsCiutat dels set_turons
Ciutat dels set_turons
 
Pronoms llatí
Pronoms llatíPronoms llatí
Pronoms llatí
 
L'indoeuropeu
L'indoeuropeuL'indoeuropeu
L'indoeuropeu
 
El pronom-adjectiu relatiu llatí
El pronom-adjectiu relatiu llatíEl pronom-adjectiu relatiu llatí
El pronom-adjectiu relatiu llatí
 
L Adjectiu Llati
L Adjectiu LlatiL Adjectiu Llati
L Adjectiu Llati
 

Similaire à La ciutat romana i els seus edificis

Viatge a Roma
Viatge a RomaViatge a Roma
Viatge a Romalleona49
 
Llati pwp
Llati pwpLlati pwp
Llati pwpgertzo3
 
Emerita Augusta
Emerita AugustaEmerita Augusta
Emerita AugustaAinoaim
 
Arquitectura i urbanisme.
Arquitectura i urbanisme.Arquitectura i urbanisme.
Arquitectura i urbanisme.balansatcinque
 
4 arte romano
4 arte romano4 arte romano
4 arte romanobenienge
 
Urbanisme romà.pptx
Urbanisme romà.pptxUrbanisme romà.pptx
Urbanisme romà.pptxXavierComes1
 
Treball de socials d'en Ricard 2n ESO
Treball de socials d'en Ricard 2n ESOTreball de socials d'en Ricard 2n ESO
Treball de socials d'en Ricard 2n ESObiblioteques
 
da barcino_CS Solucionat.pdf
da barcino_CS Solucionat.pdfda barcino_CS Solucionat.pdf
da barcino_CS Solucionat.pdfToniRomero19
 
La ciutat romana de tarraco
La ciutat romana de tarracoLa ciutat romana de tarraco
La ciutat romana de tarraco98adria
 
Història de l'art. L'art romà. 2023-2024
Història de l'art. L'art romà. 2023-2024Història de l'art. L'art romà. 2023-2024
Història de l'art. L'art romà. 2023-20248557joan23
 

Similaire à La ciutat romana i els seus edificis (20)

Mòn romà (iii)
Mòn romà (iii)Mòn romà (iii)
Mòn romà (iii)
 
Roma 2
Roma 2Roma 2
Roma 2
 
Viatge a Roma
Viatge a RomaViatge a Roma
Viatge a Roma
 
Llati pwp
Llati pwpLlati pwp
Llati pwp
 
Emerita Augusta
Emerita AugustaEmerita Augusta
Emerita Augusta
 
Arquitectura i urbanisme.
Arquitectura i urbanisme.Arquitectura i urbanisme.
Arquitectura i urbanisme.
 
Hispania romana
Hispania romanaHispania romana
Hispania romana
 
4 arte romano
4 arte romano4 arte romano
4 arte romano
 
Itineraris romam
Itineraris romamItineraris romam
Itineraris romam
 
Romans 2
Romans 2Romans 2
Romans 2
 
Romans 2
Romans 2Romans 2
Romans 2
 
Itin. 12 socials.pdf
Itin. 12 socials.pdfItin. 12 socials.pdf
Itin. 12 socials.pdf
 
Urbanisme romà.pptx
Urbanisme romà.pptxUrbanisme romà.pptx
Urbanisme romà.pptx
 
Treball de socials d'en Ricard 2n ESO
Treball de socials d'en Ricard 2n ESOTreball de socials d'en Ricard 2n ESO
Treball de socials d'en Ricard 2n ESO
 
da barcino_CS Solucionat.pdf
da barcino_CS Solucionat.pdfda barcino_CS Solucionat.pdf
da barcino_CS Solucionat.pdf
 
Tarraco
TarracoTarraco
Tarraco
 
Tarragona patrimoni de la humanitat
Tarragona patrimoni de la humanitatTarragona patrimoni de la humanitat
Tarragona patrimoni de la humanitat
 
03e hfa's
03e hfa's 03e hfa's
03e hfa's
 
La ciutat romana de tarraco
La ciutat romana de tarracoLa ciutat romana de tarraco
La ciutat romana de tarraco
 
Història de l'art. L'art romà. 2023-2024
Història de l'art. L'art romà. 2023-2024Història de l'art. L'art romà. 2023-2024
Història de l'art. L'art romà. 2023-2024
 

Plus de Hèctor Fernández Ballester

Plus de Hèctor Fernández Ballester (20)

Alcestis
AlcestisAlcestis
Alcestis
 
La Guerra de Troia (Treball de Recerca)
La Guerra de Troia (Treball de Recerca)La Guerra de Troia (Treball de Recerca)
La Guerra de Troia (Treball de Recerca)
 
Fundacio de roma
Fundacio de romaFundacio de roma
Fundacio de roma
 
Fundacio de roma
Fundacio de romaFundacio de roma
Fundacio de roma
 
Passeig de gracia i Gran de gracia
Passeig de gracia i Gran de graciaPasseig de gracia i Gran de gracia
Passeig de gracia i Gran de gracia
 
Apunts Novela (Juanma Martínez)
Apunts Novela (Juanma Martínez)Apunts Novela (Juanma Martínez)
Apunts Novela (Juanma Martínez)
 
Joan oliver
Joan oliverJoan oliver
Joan oliver
 
Ciència Ficció
Ciència FiccióCiència Ficció
Ciència Ficció
 
Joan oliver
Joan oliverJoan oliver
Joan oliver
 
La mitologia i els planetes
La mitologia i els planetesLa mitologia i els planetes
La mitologia i els planetes
 
Matrimoni i vida familiar a Roma
Matrimoni i vida familiar a RomaMatrimoni i vida familiar a Roma
Matrimoni i vida familiar a Roma
 
Matrimoni i vida familiar a Roma
Matrimoni i vida familiar a RomaMatrimoni i vida familiar a Roma
Matrimoni i vida familiar a Roma
 
Literatura de Postguerra
Literatura de PostguerraLiteratura de Postguerra
Literatura de Postguerra
 
Revolució Russa
Revolució RussaRevolució Russa
Revolució Russa
 
La primera Guerra Mundial
La primera Guerra MundialLa primera Guerra Mundial
La primera Guerra Mundial
 
Jean-Baptiste Poqueline "Molière"
Jean-Baptiste Poqueline "Molière"Jean-Baptiste Poqueline "Molière"
Jean-Baptiste Poqueline "Molière"
 
Festes Modernistes
Festes ModernistesFestes Modernistes
Festes Modernistes
 
Edificis lleures
Edificis lleuresEdificis lleures
Edificis lleures
 
Homero i la seva obra
Homero i la seva obraHomero i la seva obra
Homero i la seva obra
 
Plaça Catalunya
Plaça CatalunyaPlaça Catalunya
Plaça Catalunya
 

La ciutat romana i els seus edificis

  • 1. Juan Manuel Martínez Hernández Martín González Moreno
  • 2. I. COLÒNIES ROMANES II. FUNDACIÓ D’UNA CIUTAT ROMANA III. TRAÇAT URBANÍSTIC - HIPÒDAM DE MILET - DÉDAL IV. EDIFICIS PUBLICS I PRIVATS V. UNA CIUTAT ROMANA: CARTAGO NOVA VI. EL FÒRUM I EL SEUS EDIFICIS VII. EL FÒRUM DE ROMA
  • 3.  Mitjà més eficaç per romanitzar els territoris conquerits. Les anomenaven coloniae.  En temps dels germans Grac van perdre el seu caràcter militar.  Sul·la les va designar per ser l’assentament de molts veterans de guerra.
  • 4. • ZONA IDÒNIA • VOLUNTAT DELS DÉUS • ÀUGUR • DELIMITAR EL PERÍMETRE • INAUGURATIO
  • 5.  El traçat urbanístic es composava de dos carrers principals: el cardo , que travessava la ciutat de nord a sud i el decumanus, d’est a oest.  En l’encreuament d’aquest dos carrers es trobava el fòrum.  Aquest model es deia hipodàmic, ja que qui ho va dissenyar va ser Hipòdam de Milet.  No totes les ciutats estaven emmurallades.  Si estava emmurallada, una part no es podia edificar. Aquest espai s’anomenava pomerium
  • 6.
  • 7.  Hipòdam de Milet va ser un arquitecte grec.  Va crear el model hipodamic: que era un model que consistia en formar carrers que tallessin perpendicularment formant illes de cases.  Va construir el Pireu, en época de Pericles, i també Rodes
  • 8.  ARQUITECTE MITOLÒGIC  ÍCAR I JÀPIGE  LABERINT DEL MINOTAURE  MITE DE DÈDAL I ÍCAR
  • 9.  La basílica (basilica): Era on es reunia el tribunal de justicia, es feien reunions de negocis i també es tractaven assumptes en comú.  Les tribunes (rostra): Lloc per als discursos dels polítics i governants.  El teatre (theatrum): Era on es feien representacions teatrals , les preferides eren les comèdies.  El circ (circus): Era on es portaven a terme les curses de carros.  Pous, cisternes i fonts: A través d’aquests, es podia obtenir l’aigua a la superfície.  Xarxa de clavegueres: Era una xarxa, la qual conduïa les aigües residuals cap el riu o el mar.
  • 10.  Templa ( Temple ). Edifici on es celebrava el culte de la religió imperial.  Curia ( Cúria ). Seu del Senat.  Tabernae ( Botigues ).  Caupona  Mansio  Mutatio
  • 11.  Amphitheatrum ( Amfiteatre ). Utilitzat per acollir espectacles i jocs.  Thermae ( Termes ). Destinades per a la higiene dels ciutadans  Insulae ( Bloc de pisos ). Edificis de quatre o cinc plantes.  Domus : Cases unifamiliars.  Aqüeducte. Construcció que permetia fer arribar aigua en forma de fluix continu.
  • 14.
  • 15.
  • 16.
  • 17.
  • 18.
  • 19.
  • 20.
  • 21.
  • 22.
  • 23.
  • 24.
  • 25.
  • 26.  ASDRÚBAL  QART HADASHT  ANÍBAL BARCA  ESCIPIÓ  COLONIA ROMANA  AUGUST  CONVENTUS IUDICUS CARTHAGINENSIS  DIOCLECIÀ  SAQUEIG DE CARTAGO NOVA  MAIORIÀ
  • 27. Podem destacar les següents construccions:  Augusteum: Era un edifici que sembla que tenia la funció d'escola de augustals, o sacerdots del culte a l'emperador August  Teatre romà: És un dels més grans i rics de tota la Hispània romana.  Amfiteatre romà: S'ignorava per complet fins al segle XX. A sobre dels ciments d’aquest amfiteatre estava construida la plaça de toros.  Decumanus i termes: Les termes es situaven sobre el Decumanus Màxim de la ciutat en les proximitats del port comercial i properes al fòrum.
  • 28.  Torre Cega: Monument sepulcral romà.  Villa romana del Paturro: Jaciment arqueològic.  Canteres romanes de Cartagena: Explotació de pedra arenisca.
  • 29.
  • 30.
  • 31.
  • 32.
  • 33. TEMPLA  CÚRIA  BASÍLICA  TABERNAE  ROSTRA  OBELISCOS, COLUMNES I ARCS - Monuments construïts en commemoració d’alguna empresa bél·lica o algun fet important en la vida d’un emperador. - OBELISCOS  Egipte - COLUMNES  Exemple: Columna Trajana - ARCS  Exemple: Arc de Berà
  • 34. 4 7 12 6 9 5 2 3 10 8 11 15 1 13 14
  • 35.
  • 36.
  • 37.
  • 38.
  • 39.
  • 40.
  • 41.
  • 42.
  • 43.
  • 44.
  • 45.
  • 46.
  • 47.
  • 48.
  • 49.
  • 50.
  • 51. • http://www.google.es/images? • Llibre de Llatí • www.artehistoria.com • http://www.cartagenaturismo.es/ • http://www.santiagoapostol.net/latin/historia.html