1. Ainhoa Chova
La Marina Alta
Descripcio general.
És una comarca costanera que
tanmateix marca un punt de
transició entre el litoral pla i
obert de la Safor, on el cultiu de
la taronja domina, i els penya-
segats marítims de la Marina
Baixa on els conreus
s'amaguen dins de valls
interiors, i la nespra i el raïm
dominen.

2. Les muntanyes
La Marina Alta és dominada
per tres muntanyes
importants – la Segària , el
Montgó i la serra de
Bèrnia - que formen part
d'un sol sistema: la
serralada Bètica. Aquesta
forma una sèrie de valls de
díficil accés a l'interior de
la comarca, anomenades les
Valls, que s'orienten
majorment de l'oest a l'est,
partint d'una línia entre
Pego a Xaló.

3. La costa
La costa conjuga platges
d'arena fina i pedra al
terme de Dénia i al nord
del de Xàbia amb cales,
costa rocosa i penya-
segats al voltant del
Montgó i entre Xàbia i
Calp. És a la meitat sud
que es troba la costa més
accidentada: el Cap de
Sant Antoni, el Cap de
Martí, el Cap Negre i el
Cap de la Nau.

4. La xarxa fluvial
Els rius de la comarca són el
Bullent i el Molinell – o
Racons – que fan de frontera al
nord; el Girona, el Gorgos – o
de Xaló – l’Alcalà i el de
Castells.
A més, hi ha una sèrie de
barrancs: l’Alberca, l’Alter,
el Bo, el Regatxol, el Teulada,
les Sorts, el Mascarat, el
Malafí i la rambla de la
Gallinera. Tots són
torrencials, sovint no porten
aigua i, amb les pluges fortes
de la tardor, poden desbordar-

5. Eixos naturals
El transport de la comarca
s'orienta del nord al sud i
al voltant de la capital. En
canvi, té accessos directes
a Ondara, Pedreguer,
Gata i Benissa. La
carretera nacional segueix
el mateix eix que
l'autopista, passant per
dins de Gata, Benissa i
Calp; disposa d'un
desviament per al Verger
i Ondara..

6. Gastronomia
Coques de mullador, la
coca més típica de la
Marina.
Alguns plats típics de la
gastronomia d'aquesta
comarca són el mullador.
Begudes típiques són el
burret, vi de Xaló o la
coneguda mistela.

7. Arquitectura
La Marina té dos estils
propis de construcció.
Ambdós empren
tradicionalment pedra
lluïda amb guix i pintat.
Destaquen els rius-raus,
antic assecador de
raïm per fer pansa. Hui
s'utilitzen com a casa
de camp.