1. FAUVISME (1904-1907) Henri MATISSE

2. El Fauvisme és un moviment pictòric de principis del segle XX sorgit a París durant un breu període (1904-1907), entorn dels artistes Henri Matisse, André Derain i Maurice Vlamink. El nom va ser imposat per Louis Vauxcelles en la crítica que va fer del Saló de Tardor de 1905, a causa dels violents mètodes de pintura utilitzats per aquests artistes, fins a tal punt que els hi van dir el grup dels Fauves (feres, salvatges). El Fauvisme va estar liderat per Henri Matisse (1869-1954), es va convertir en el grup més experimental de París al proclamar la llibertat d'expressió a través de la utilització dels colors purs, l'exageració del dibuix i les perspectives forçades. De l'obra de Gauguin van aprendre la llibertat en l'ús del color, que van dur a l'extrem (els colors com cartutxos de dinamita, que diria Derain), així com l'alliberament del temperament i l'instint personal. També admiraven la capacitat de síntesi i el sentit decoratiu de l'obra de Gauguin.

3. CARACTERÍSTIQUES: - Utilització del color pur. Colors estridents i agressius. La seua realització és molt acolorida i atrevida: és una explosió de colors violents i arbitraris, en dissonància deliberadament calculada. - La importància del color obliga a la forma a ser més expressiva que fidel a la realitat. - Per als fauvistes, el quadre havia de ser expressió i no composició i ordre. - Tracten de transmetre una reacció emotiva del pintor davant el tema triat. - Llibertat total davant la natura.

4. - No busquen la representació naturalista, sinó realçar el valor del color en si mateix i l’expressió personal. - Les figures resulten planes, lineals, tancades en gruixudes línies de contorn. - Exageració del dibuix i de les perspectives forçades. - No s’interessen per la introducció de nous temes, tracten els de sempre: el retrat, el paisatge, interiors de cases, natures mortes, visions idíl·liques de l'home a la natura, paisatges bells... - Gust per l'art africà-negre i la influència que aquest va exercir en les obres. Aquest gust per "allò altre" es generalitza en un ambient que cada vegada camina més cap a l'avantguarda. L'art dels pobles primitius no és per imitar, sinó que planteja un evident allunyament de les formes naturalistes per a tendir a l’esquematització.

5. Retrat de Madame Matisse

6. Les tovalles, harmonia en roig

7. Luxe, calma i voluptuositat

8. Natura morta

9. Natura morta amb dona adormida

10. L'alegria de viure

11. La dansa