Dr Igor Calzada was interviewed by a Catalan newspaper before a Conference he will deliver in Vilanova i la Geltru in Barcelona (Neàpolis- Public Innovation Agency) on 6th April 2016 regarding FEDER and EU smart specialisation strategies.

1. 16 · DIARI DE VILANOVA LOCAL · 1 d’abril de 2016
ENTREVISTA
JORDI LLEÓ
jordi.lleo@diaridevilanova.cat
VILANOVA I LA GELTRÚ
El doctor en Innovació Política i
investigador i professor sobre la
transformacióUrbanaperlaUni-
versitat d’Oxford Igor Calzada
serà un dels ponents de la sessió
informativa de Neàpolis sobre els
nousfonsFederilarelacióambles
TIC,lacohesióterritorialilainter-
nacionalització.Alajornadatam-
bé hi prendran part, Ariadna Llo-
rens, regidora d’Innovació i TIC,
ArnauGutiérrez,assessordel’Ofi-
cinad’EuropaiEstratègiaInterna-
cional de la Diputació de Barcelo-
na, i David Ferrer i Eduard Falcó
la Direcció General de Telecomu-
nicacions i Societat de la Genera-
litat.
Igor Calzada, per la seva visió
comparada de les regions metro-
politanes i ciutats a escala mun-
dial, és una veu més que autorit-
zada per parlar de processos de-
mocràtics i políticament innova-
dors en ciutats i regions, posant
una especial atenció a les compe-
tències territorials i la descentra-
lització de poder. Calzada, d’en-
trada, indica que no es poden
entendre les remodelacions
urbanes sense la descentralit-
zació, l’assoliment de més co-
tes d’autogovern o, fins i tot,
la independència. Amb això
el professor d’Oxford és contun-
dent, el territori no es trenca,
no es mou de lloc. Per a Calza-
da, l’important són els fluxos ter-
ritorials i establir planificacions
estratègiques supraterritorials.
És un greu error no vincular
les transformacions urbanes
amb les reivindicacions terri-
torials. Sense anar més lluny,
Catalunya no és la mateixa de
fa temps. La seva transforma-
ció no es pot desvincular del
dret a decidir.
Calzadatémoltclarquelatota-
litatdelesconversespolítiqueses
produeixen en la confrontació de
paradigmes més que en la recer-
ca pragmàtica de ponts entre les
idees polítiques. És la seva aposta
per la innovació política. Ha ar-
ribat l’hora de democratitzar
i socialitzar un debat que està
en ‘stand by’. Ja és hora que li
“Ésunerrornovincularlestransformacions
urbanesamblesreivindicacionsterritorials”
IGORCALZADA
arribieltornalapolíticaicrec
que s’han de deixar enrere li-
mitacions,vetosiinèrcies,diu
el professor d’Oxford.
Comundelsmésdestacatsana-
listes dels processos urbans, Igor
Calzada posa sobre la taula un se-
guit de dades molt interessants.
Actualment, la meitat dels habi-
tantsdelplanetaviuenenciutats,
mésdelameitatdelapoblacióviu
al sud-est asiàtic, la Xina i l’Índia.
Es calcula que el 2050 el 72% de
la població viurà a les ciutats. Ac-
tualment,el80%delPIBmundial
es genera a les ciutats. El panora-
ma de les ciutats globals de Nova
York, Tòquio i Londres, deixa un
seguit de nous jugadors que se-
gonsellnohand’aspiraraunàm-
bit ni local ni global per no aca-
bar competint. Calzada és un im-
pulsor de la denominació trans-
local per a les noves dinàmiques
urbanes. El problema no és la
mida.Perexemple,unaciutat
comVilanovatéunselements
moltbons.Calveurecoms’en-
foquenaquestspotencialsper
entrarenlesxarxesdeciutats,
alienar-se internacionalment
i tenir una bona planificació
estratègica. Per a Calzada, no
s’ha de pensar en un concepte
smart city estàndard. Cal que les
regions i les ciutats s’organitzin
en una col·laboració entre muni-
cipis,lesempresesdelmateixsec-
tor tinguin sinergies amb l’admi-
nistració i, sobretot, amb l’entra-
mat social. Un PIB elevat no és
suficient si no està ben equili-
bratamblasocietatdelbenes-
tar, sentència Calzada. Però afe-
geix un matís important: a una
ciutat li cal ser un centre de
perifèria. Per exemple, Fer-
ran Adrià és clau com a cen-
tre, ha desenvolupat una acti-
vitatquedóna‘knowhow’des
delainnovacióilacreativitat.
Quan se li pregunta al profes-
sor si aquest creixement urbà és
irreversible i si és aconsellable de
caraalasostenibilitat,lasevares-
posta mostra una relativització
delesnovesdinàmiques:elspro-
cessosurbanitzablessónexpo-
nencials.Nosónirremeiables,
es poden surfejar les onades
de tendències, governar-les i
regular-les. És bo o dolent? És
el que hi ha. Cal molta capaci-
tatd’acordentreterritorisper
no emprendre activitats noci-
ves. La urbanització té punts
positius però, si ens fixem en
la Xina, en el seu procés urbà,
ens podem esgarrifar. Però el
canviclimàticnoelresoldrem
anant tots a viure al camp.
Per últim, Calzada fa la recep-
ta d’un bon model urbà: les ciu-
tats no són reproduïbles, han
de ser singulars i úniques, no
espodentrobarciutatsmimè-
tiques. Cal trobar solucions
urbanes en el camp de l’ener-
gia, la mobilitat i les TIC. Però
han de ser mesures sociotèc-
niques. El gran repte és cons-
truirciutatssocialmentinno-
vadores. Els grans temes, com
la violència de gènere o els
desnonaments, han d’estar a
l’agenda de les ciutats. Cal un
sector públic flexible, un sec-
torprivatsolidariunasocietat
civil desperta i cal recórrer al
món de l’acadèmia, la forma-
ció i els emprenedors.
PROFESSORDELESTRANSFORMACIONS URBANES ALAUNIVERSITATD’OXFORD
“La mida de les ciutats
no és el problema,
han d’estar ben
alineades”
“Les ciutats no són
reproduïbles, han de
ser singulars i úniques,
no mimètiques”
“Vilanova té bons
elements, es tracta de
com entrar en la xarxa
de ciutats”
Igor Calzada serà un dels ponents de la jornada sobre els nous Feder,aquest dimecres a Neàpolis
Unajornada
amblesclaus
internacionals
Aquest 2016 s’obren les
convocatòries dels nous
fons Feder. Uns ajuts que
han d’afectar els territoris
catalans, sobretot en matè-
ria d’innovació i d’estructu-
resd’especialització.ElGar-
raf com a territori comú i els
seus municipis, en especi-
al Vilanova, estan pendents
d’aquestalíniadesuporteu-
ropeuquehadepermetreun
salt qualitatiu en la interna-
cionalització dels seus pro-
jectesidelasevaestratègia
econòmica. Una jornada es-
pecíficadedimecresdonarà
lesclausdelesnovesconvo-
catòries europees dels prò-
ximsquatreanys.