Quadern Avaluacio 3r ESO C. Naturalesa

ESO

3r
Ciències de la naturalesa
Biologia i geologia

AVALUACIÓ

Índex

Avaluació inicial................................................................................................. 3

Avaluació de les unitats

1. El cos humà................................................................................................ 6

2. Dels aliments als nutrients ....................................................................... 10

3. La utilització dels nutrients....................................................................... 14

4. El transport de substàncies a l’organisme ............................................... 18

5. La coordinació de l’organisme ................................................................. 22

6. Els sentits i l’aparell locomotor ................................................................ 26

7 La reproducció.......................................................................................... 30
.

8. La salut i la malaltia .................................................................................. 34

9. Les aigües modifiquen el relleu ............................................................... 38

10. Les glaceres, el vent i el mar ................................................................... 40

11. Les roques sedimentàries i el seu origen ................................................ 46

Projecte 1: Les plantes i la salut .................................................................... 50

Avaluació diagnòstica ..................................................................................... 52

2

AVALUACIÓ INICIAL

1. Omple aquesta taula amb les funcions bàsiques dels éssers vius i els tipus que existeixen.

Funció Tipus

Nutrició

Resposta activa
a estímuls externs
Asexual

2. La cèl·lula es considera la unitat fonamental de la vida. Per què?

3. Indica si les afirmacions següents són certes o falses. Raona la resposta.
a) Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules eucariotes.
b) Els éssers pluricel·lulars tenen cèl·lules procariotes, organitzades en teixits.
c) Els organismes heteròtrofs realitzen la fotosíntesi.
d) La sang és un teixit, el fetge un òrgan i els ronyons són una part del sistema excretor.

4. Observa els dibuixos següents i indica’n el nom i la seva funció principal.

a) b) c)

3

5. Quins són els moviments respiratoris? Explica’ls breument.

6. Relaciona els termes de les dues columnes.
Venes Defensa de l’organisme
Artèries La sang prové del cor
Glòbuls blancs Cicatrització de ferides
Glòbuls vermells Porten la sang al cor
Plaquetes Transport d’oxigen i diòxid de carboni

7. Com s’anomenen els òrgans que ens permeten relacionar-nos amb el nostre entorn?

8. Com s’anomenen les cèl·lules reproductores humanes? Quin nom rep el seu procés d’unió?

9. Quins efectes produeix un riu sobre el relleu?

10. Indica els tipus de roques que existeixen. Quin d’aquests tipus és el primer que es forma?

4

SOLUCIONARI

1. Funció Tipus C. Aparell circulatori: s’encarrega de transportar totes
Autòtrofa les substàncies que van a les cèl·lules o en surten
Nutrició d’elles.
Heteròtrofa
Resposta activa 5. Els moviments respiratoris són dos: inspiració i expi-
Relació a estímuls externs ració. El primer permet l’entrada d’aire ric en oxigen
Asexual que va a totes les cèl·lules; el segon, en canvi, per-
Reproducció
Sexual met extreure l’aire ric en diòxid de carboni.
2. Perquè realitza totes les funcions vitals: es nodreix, 6. Venes → Porten la sang al cor
es relaciona amb l’exterior i es reprodueix. De fet, Artèries → La sang prové del cor
tots els organismes estan formats per cèl·lules, tant
Glòbuls blancs → Defensa de l’organisme
els unicel·lulars com els pluricel·lulars.
Glòbuls vermells →Transport d’oxigen i diòxid de carboni
3. a) Falsa. Hi ha organismes unicel·lulars formats per
cèl·lules procariotes; els éssers pluricel·lulars estan Plaquetes → Cicatrització de ferides
formats per cèl·lules eucariotes. 7 Els òrgans que permeten relacionar-nos amb l’en-
.
b) Falsa. Els organismes pluricel·lulars estan estructu- torn són òrgans dels sentits.
ralment organitzats en teixits formats per cèl·lules 8. Les cèl·lules reproductores humanes són l’òvul
amb nucli diferenciat. (femenina) i l’espermatozoide (masculina). El procés
c) Falsa. Els organismes heteròtrofs no tenen la capa- d’unió s’anomena fecundació.
citat de fabricar-se el seu propi aliment, cosa que si 9. Els rius erosionen els materials rocosos de les parts
que ho poden fer els autòtrofs fotosintètics. altes de les muntanyes i els transporten a zones
d) Certa. La sang és un teixit; el fetge, un òrgan for- més baixes. El resultat és que progressivament van
mat per diferents teixits, i els ronyons són òrgans anivellant el terreny fins que aquest queda gairebé
que formen part del sistema excretor. pla.

4. A. Aparell digestiu: s’encarrega de transformar els 10. Hi ha tres tipus de roques: sedimentàries, ígnies o
aliments en nutrients que van a la sang. magmàtiques i metamòrfiques. Les primeres que es
formen són les sedimentàries com a conseqüència
B. Aparell excretor: s’encarrega de filtrar les subs-
de la sedimentació dels materials erosionats i trans-
tàncies, eliminant les que no són útils i reabsor-
portats.
bint les que sí que ho són.

5

1. EL COS HUMÀ
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
• Desenvolupar estratègies per descriure els diferents nivells organitzatius de l’ésser humà (cèl·lula, teixit, òrgan i
aparell), a més del seu funcionament, raonant les diferents interaccions que entre ells es produeixen.
• Analitzar d’una manera raonada el funcionament bàsic cel·lular com a base per reconèixer la nostra pròpia existència.
• Utilitzar el llenguatge científic per argumentar i comunicar les dades, les idees i les conclusions utilitzant diferents
modes comunicatius.
• Comprendre i analitzar críticament textos de contingut científic de diferents fonts.
• Analitzar dades a partir de diferents fonts per la seva obtenció: taules, gràfics...
• Reconèixer les limitacions de les pròpies idees.
• Treballar en equip, tenir iniciativa i saber-se organitzar.

CRITERIS D’AVALUACIÓ
• Reconèixer l’existència de la unitat cel·lular i identificar-ne les parts més importants.
• Reconèixer els orgànuls i estructures cel·lulars i les funcions que realitzen.
• Identificar, a partir de preparacions microscòpiques, fotografies i diagrames, algunes estructures de la cèl·lula.
• Relacionar la diversitat de formes i mides de les cèl·lules amb les funcions que realitzen en el cos.
• Conèixer el significat de metabolisme, anabolisme i catabolisme.
• Descriure l’estructura i funció de cadascun dels teixits presents a l’ésser humà.
• Conèixer el concepte d’òrgan, aparell o sistema i descriure les funcions més característiques, a més de saber-ne
els seus components principals.

SOLUCIONARI
1. 1. Mitocondri; 2. Vacúol; 3. Lisosoma; 4. Citosquelet; 5. Centríol; Els glòbuls blancs poden canviar de forma i desplaçar-se.
6. Aparell de Golgi; 7 Ribosomes; 8. Reticle endoplasmàtic.
.
Poden fagocitar els microorganismes perjudicials. Tenen la
2. a) Aparell de Golgi. funció de defensar l’organisme de les infeccions.
b) Nucli. Les cèl·lules musculars es poden contreure i tenen forma allar-
gada. Tenen la funció de produir els moviments dels músculs.
c) Mitocondri.
6. Teixit: conjunt de cèl·lules que fan la mateixa funció, com el
d) Ribosomes.
teixit muscular o el nerviós. Òrgan: conjunt de teixits, com el
e) Lisosomes. ronyó o l’ull.
3. a) Catabolisme. 7. a) Nerviós.
b) Metabolisme. b) Ossi.
c) Anabolisme. c) Epitelial.
4. a i c pertanyen a l’anabolisme; d i f, al catabolisme; b i e a cap d) Cartilaginós.
dels dos.
e) Muscular.
5. a) Comproveu que el dibuix de la cèl·lula correspongui a la
8. a) Aparell digestiu. d) Aparell excretor.
cèl·lula demanada.
b) Aparell circulatori. e) Aparell reproductor.
b) Comproveu que el dibuix de la cèl·lula correspongui a la
cèl·lula demanada. c) Aparell locomotor. f) Sistema nerviós.

6

AVALUACIÓ DE LA UNITAT
1. El cos humà

1. Anomena les parts numerades d’aquesta cèl·lula. Es tracta d’una cèl·lula eucariota o procariota? Raona
la resposta.

8

1

7

2

3

6
4
5

2. Identifica els orgànuls cel·lulars que realitzen les funcions següents:
a) Transport i secreció de substàncies.

b) Coordinació de les funcions cel·lulars.

c) Respiració cel·lular.

d) Fabricació de proteïnes.

e) Digestió cel·lular.

3. Identifica les frases següents amb els conceptes metabolisme, anabolisme i catabolisme.
a) Conjunt de reaccions químiques la finalitat de les quals és degradar molècules orgàniques per a l’obtenció
d’energia.

b) Conjunt de reaccions químiques que tenen lloc a l’interior cel·lular.

c) Conjunt de reaccions químiques la finalitat de les quals és construir molècules orgàniques complexes a par-
tir de molècules més senzilles utilitzant en aquest procés energia.

7

4. Indica si els processos següents estan relacionats amb l’anabolisme, el catabolisme o amb cap dels dos.
a) Creixement de la massa muscular.
b) Entrada de l’aire als pulmons.
c) Fabricació de greixos en una cèl·lula.
d) Respiració cel·lular.
e) Vibració del timpà en sentir un soroll.
f) Digestió.

5. Fes un dibuix esquemàtic dels elements següents:
a) Un glòbul blanc.

b) Una cèl·lula muscular.

Explica en què consisteix l’especialització en cada cèl·lula i quines funcions compleix.

6. Defineix òrgan i teixit i posa dos exemples de cada un.

7. Indica quin teixit es correspon amb les definicions següents:
a) S’encarrega de recollir la informació de l’exterior i l’interior del cos.
b) És el component essencial de l’esquelet.
c) Recobreix les superfícies externes i internes del cos.
d) Es troba en zones com les articulacions dels ossos, el nas i les orelles.
e) És el component principal dels músculs.

8. Indica a quin aparell o sistema pertanyen els òrgans següents:
a) Pàncrees.
b) Cor.
c) Peu.
d) Bufeta de l’orina.
e) Ovaris.
f) Cerebel.

8

Alumnes
1. El cos humà

Reconeix els diferents orgànuls i estructures
cel·lulars.

Relaciona els orgànuls i les estructures cel·lulars
amb la seva funció.

Coneix el significat de metabolisme, anabolisme
i catabolisme.

Coneix diferents tipus cel·lulars i associa una
funció o les funcions que duen a terme.

Coneix el concepte de teixit i òrgan i sap posar-
ne exemples.

Identifica els òrgans que intervenen en un apa-
rell o sistema.

Identifica el nivell jeràrquic de diferents cèl·lules,
teixits, òrgans i aparells.
AVALUACIÓ FORMATIVA

Valora la complexitat del cos humà.

Sent curiositat i interès pel món microscòpic.

9

2. DELS ALIMENTS ALS NUTRIENTS
• Valorar la utilització del mètode científic.
• Utilitzar el coneixement científic per actuar com a ciutadans responsables amb la salut pròpia i la comunitària.
modes comunicatius.

• Justificar la importància de l’alimentació equilibrada fent referència a la necessitat de nutrients a les cèl·lules.
• Reconèixer el caràcter beneficiós de l’adquisició d’un bon hàbit alimentari.
• Descriure els diferents elements (òrgans i glàndules) del sistema digestiu i relacionar-los amb la seva funció.
• Explicar els processos de digestió dels aliments i l’absorció dels aliments relacionant-los amb els aparells i òrgans
corresponents i amb l’intercanvi de matèria i energia amb el medi.
• Recollir dades de manera sistemàtica i acurada, descriure-les utilitzant el llenguatge científic i representar-les uti-
litzant esquemes, taules o histogrames.
• Argumentar les causes dels impactes dels mals hàbits alimentaris sobre la salut humana.

SOLUCIONARI
1. Nutrient: Substàncies químiques que tenen els aliments i que 4. Nom, ingredients, additius; normes de conservació...
necessitem per viure: glúcids, lípids, proteïnes, vitamines,
5. 1. Boca; 2. Esòfag; 3. Estómac; 4. Intestí prim; 5. Intestí gros;
aigua i sals minerals.
6. Anus; 7 Fetge.
.
2.
6. No és el mateix. La digestió és la transformació que experi-
Els aliments plàstics... ... ens aporten Són els aliments
menten els aliments a l’interior del tub digestiu fins a conver-
nutrients rics en rics en glúcids i
tir-se en nutrients senzills que les cèl·lules poden utilitzar
energia, que ens lípids.
directament.
permeten moure
els músculs i L’absorció és el pas de les molècules nutritives a través de les
mantenir la tem- parets de l’intestí fins a la sang. La sang les repartirà per totes
peratura corporal. les cèl·lules del cos, que les faran servir com a matèria per
reparar i fer créixer els teixits o bé com a font d’energia.
Els aliments energè- ... ens aporten Són els aliments
tics... nutrients que rics en proteïnes i 7. La digestió mecànica és la trituració dels aliments, la deglució
regulen els pro- sals minerals. i els moviments de barreja i peristàltics. La digestió química
cessos que tenen és la fragmentació de les macromolècules en molècules sim-
lloc a l’interior del ples.
nostre cos.
A la boca, la masticació és una digestió mecànica. L ’acció de
Els aliments regula- ... ens aporten Són els aliments
la saliva sobre els aliments és una digestió química.
dors... nutrients per rics en vitamines i
construir la nostra sals minerals. 8. Les càries s’eviten netejant-se les dents després de cada
pròpia matèria i àpat, visitant el dentista regularment i evitant el consum de
poder créixer o dolços i begudes ensucrades.
reposar els mate-
rials perduts. 9. Saludables: menjar fibra abundant, beure molta aigua, raspa-
llar-se les dents després dels àpats, menjar fruites i amanides,
seguir un horari en els àpats i visitar regularment el dentista.
3. La refrigeració manté l’aliment a temperatures baixes, però
sempre per sobre dels 0 ºC. La congelació manté l’aliment a Perjudicials: menjar copiosament, picar entre àpats, menjar
temperatures per sota dels 0 ºC. La congelació permet con- molts dolços, saltar àpats (especialment l’esmorzar), ingerir
servar els aliments més temps. begudes alcohòliques i prescindir de fruites en la dieta.

10

2. Dels aliments als nutrients

1. Defineix el concepte de nutrient i enumera els diferents tipus de nutrients que existeixen.

2. Relaciona els elements de les tres columnes.

Els aliments plàstics... ... ens aporten nutrients rics en energia, Són els aliments rics en glúcids
que ens permeten moure els músculs i lípids.
i mantenir la temperatura corporal.
Els aliments energètics... ... ens aporten nutrients que regulen els Són els aliments rics en proteïnes
processos que tenen lloc a l’interior del i sals minerals.
nostre cos.
Els aliments reguladors... ... ens aporten nutrients per construir la Són els aliments rics en vitamines
nostra pròpia matèria i poder créixer i sals minerals.
o reposar els materials perduts.

3. Explica la diferència entre refrigeració i congelació, Quin dels dos mètodes de conservació permet con-
servar més temps els aliments?

4. De l’etiqueta següent, assenyala’n els elements que reconeguis i que podrien aportar informació al con-
sumidor.

Tomàquet triturat
CATEGORIA: EXTRA
INGREDIENTS: tomàquet, sal,
acidulants, àcid cítric.
CONSERVACIÓ:
Un cop obert el pot,
canvieu-lo de recipent
i tingueu-lo al frigorífic.
VALOR NUTRICIONAL PER CADA 100g
Valor energètic: 94 KJ/22 Kcal
Proteïnes: 0,8 g
Hidrats de carboni: 4,5 g
Greixos: 0,1 g
INSTRUCCIONS D’ÚS:
Consumiu-lo al natural o fregit

Pes net: 400g 425 Fabricat per:
La Bona Conserva, S.A.
Polígon Can Verdura
(Lleida)
Consumiu-lo preferentment
abans de final de 2005

11

5. Anomena els òrgans numerats en aquest esquema de l’aparell digestiu.

1

2

7
3

4

6 5

6. És el mateix digestió que absorció? Explica’n la diferència.

7. En què consisteix la digestió mecànica? I la digestió química? Quin tipus de digestió es produeix a la
boca?

8. Com es podria evitar la formació d’una càries?

9. Esmenta cinc hàbits saludables i cinc de perjudicials relacionats amb l’alimentació.

12

Alumnes
2. Dels

nutrients
aliments als

Reconeix els diferents nutrients que componen
els aliments.

Associa els diferents nutrients que componen els
aliments amb la seva funció.

Coneix els nutrients, la seva funció i alguna de
les seves característiques bàsiques.

Calcula correctament els continguts calòrics de
diversos aliments.

Reconeix els òrgans del sistema digestiu i els
relaciona amb la seva funció.

Sap explicar el procés de la digestió i en diferen-
cia els processos químics i els físics.

Coneix les mesures necessàries que s’han d’a-
doptar per mantenir una bona higiene dental i

alimentària.

Coneix les bases dels diferents mètodes de
conservació dels aliments.

Llegeix i interpreta les etiquetes dels aliments.

Sap en què consisteixen els aliments transgè-
nics i en valora la utilització d’una manera críti-
ca.
Valora la importància d'una alimentació equilibra-
da i d'una correcta aportació energètica i de
nutrients.
Mostra interès per conèixer les condicions de
conservació dels aliments, la data de caducitat,
etc.

Té interès per la comprovació experimental de
les propietats químiques dels nutrients.

13

3. LA UTILITZACIÓ DELS NUTRIENTS
modes comunicatius.

• Explicar els processos de respiració i excreció relacionant-los amb els aparells i òrgans corresponents i amb l’in-
tercanvi de matèria i energia amb el medi.
• Utilitzar arguments relacionats amb el funcionament del cos humà per justificar el risc del tabac.
• Identificar les parts més característiques dels aparells respiratori i excretor, així com les seves funcions.
• Descriure els principals processos relacionats amb l’intercanvi de gasos i amb l’excreció.
litzant esquemes, taules o gràfics.

SOLUCIONARI
1. La glucosa. Mentre la fan servir, a les cèl·lules es consumeix oxi- 6. 1. Vena renal; 2. Artèria renal; 3. Ronyó; 4. Urèter; 5. Bufeta;
gen, s’allibera energia i es produeix diòxid de carboni i aigua. 6. Uretra. És el nefró.
2. 1. Faringe; 2. Laringe; 3. Tràquea; 4. Pulmons; 5. Diafragma; 6. 7. Els pulmons, el fetge i les glàndules sudorípares.
Alvèols; 7 Bronquíols. L
. ’intercanvi de gasos es produeix en els
alvèols pulmonars. 8. A l’interior de la càpsula, la sang que circula pels capil·lars es
3. No és el mateix. L ’intercanvi de gasos es produeix en els alvè- filtra de manera que el líquid filtrat és part de l’aigua de la
ols pulmonars, a través de la paret dels quals l’oxigen passa a sang, sals minerals glucosa i urea.
la sang i el diòxid de carboni passa als alvèols. La ventilació El líquid filtrat passa al llarg del túbul, on alguns components
pulmonar és el procés d’entrada de l’aire als pulmons i de sor- del líquid són reabsorbits pels capil·lars que l’envolten. Tota la
tida de l’aire d’aquests. La ventilació pulmonar es produeix glucosa i el 99 % de l’aigua són retornades a la sang; en canvi,
gràcies als moviments de la caixa toràcica i del diafragma. només una petita part de la urea i de les sals hi torna.
4. Inspiració i respiració. Ventilació pulmonar.
El líquid resultant és l’orina, que és recollida pel conducte
5. Fent una vida sana i exercici, i evitant ambients contaminats, col·lector, i d’aquest va a parar als urèters.
espais tancats i mal ventilats. Inspirant pel nas en lloc de fer-
ho per la boca. Portant mascareta homologada en cas que s’e- 9. Bevent aigua en abundància, prenent sal amb moderació i
xerceixi una professió de risc i, sobretot, no fumant ni de moderant el consum d’aliments que produeixen àcid úric,
forma activa ni passiva. com les carns vermelles i el marisc.

14

3. La utilització dels nutrients

1. Quin és el nutrient més utilitzat com a combustible en les cèl·lules? Què passa durant l’ús d’aquest com-
bustible?

2. Observa l’estructura de l’aparell respiratori i anomena’n les parts numerades.

1

2
7
3
6

4
5

3. L’intercanvi de gasos és el mateix que la ventilació pulmonar? Explica on es produeix l’intercanvi de
gasos.

4. Com s’anomenen els moviments respiratoris? Com s’anomena el procés associat a aquests moviments?

15

5. Com es poden prevenir les malalties respiratòries?

6. Observa l’estructura de l’aparell excretor i digues el nom de les parts numerades. Quina és la unitat ana-
tòmica i funcional del ronyó?

2
1

3

4

6 5

7. Anomena altres òrgans implicat en el procés d’excreció.

8. El dibuix següent representa un nefró. Explica el procés de formació de l’orina.

Càpsula
Artèria

Conducte
col·lector

Túbul

Vena

9. Com es poden prevenir les malalties renals?

16

Alumnes
3. La utilització
dels nutrients

Explica la utilització dels nutrients en les
cèl·lules.

Coneix els fenòmens que tenen lloc durant la
respiració.

Descriu l’anatomia del sistema respiratori i
identifica aquest sistema com a responsable de
l’intercanvi de gasos.

Sap explicar en què consisteix l’intercanvi de
gasos i diferenciar-lo de la ventilació pulmonar.

Coneix els moviments respiratoris i n’identifica el
fenomen associat.

Coneix les mesures preventives de les malalties
respiratòries.

Identifica l’anatomia del sistema urinari.

Coneix el concepte d’excreció i la seva relació
amb altres òrgans del cos.

Coneix el procés de formació de l’orina, que té
lloc al nefró.

Coneix les mesures preventives de les malalties
renals.

Interpreta taules de valors.

Valora de la importància d'una alimentació
equilibrada i d'una correcta aportació energètica
i de nutrients.

Té consciència dels efectes nocius que té el
tabac en la salut de les persones.

17

4. EL TRANSPORT DE SUBSTÀNCIES A L’ORGANISME
• Reconèixer que el coneixement científic evoluciona a partir de la investigació i de les diferents maneres d’interpre-
tar els fenòmens.
modes comunicatius.

• Explicar el procés de circulació sanguínia relacionant-lo amb l’aparell i els òrgans corresponents i amb l’intercanvi
de matèria i energia amb el medi.
• Valorar la importància del correcte funcionament del sistema limfàtic.
• Enumerar els diferents components de la sang, conèixer les seves funcions i descriure algunes de les seves carac-
terístiques.
• Identificar les parts més característiques de l’aparell circulatori, així com les seves funcions.
• Descriure els principals processos relacionats amb el funcionament del cor i la circulació de la sang.
• Identificar els diferents components del sistema limfàtic i conèixer les seves funcions.

SOLUCIONARI
1. El plasma sanguini és un líquid groguenc format per aigua 4. El cor està dividit en quatre cavitats, les aurícules i els ventri-
amb substàncies dissoltes. cles. Cada aurícula es comunica mitjançant una vàlvula amb
un ventricle. La sang entra al cor per l’aurícula dreta, passa al
Els glòbuls vermells són cèl·lules especialitzades en el trans-
ventricle dret i d’aquí va als pulmons, on s’oxigena i allibera
port d’oxigen.
diòxid de carboni. Un cop oxigenada, la sang entra per l’aurí-
Els glòbuls blancs són cèl·lules especialitzades en la defensa cula esquerra, passa al ventricle dret i d’aquí és impulsada a
de l’organisme. la resta del cos.
Les plaquetes són fragments de cèl·lules que col·laboren en
5. (1) aorta; (2) òrgans; (3) capil·lars; (4) cèl·lules; (5) venes; (6)
la coagulació de la sang i detenen les hemorràgies.
cava; (7) pulmonar; (8) pulmonar.
2. Les artèries són els vasos amb un diàmetre més gran i tenen
6. Que abans de tornar a qualsevol òrgan sempre passa dues
una capa muscular desenvolupada; les venes tenen unes
vegades pel cor.
parets més fines i els capil·lars són vasos de diàmetre molt
petit. Les artèries porten sang des del cor fins als òrgans, els 7. L’aparell digestiu ingereix aliments i fa la digestió per descom-
capil·lars connecten la xarxa arterial amb la venosa, i les venes pondre les macromolècules en molècules simples.
retornen la sang al cor.
L’aparell circulatori porta aquests nutrients i oxigen a totes les
3. a) Anèmia: la sang conté poca hemoglobina, o bé perquè hi cèl·lules del cos.
ha pocs glòbuls vermells o bé perquè aquests contenen
poca hemoglobina. Es produeix per falta de ferro i el resul- L’aparell respiratori introdueix l’aire a l’interior de l’organisme,
tat és un transport d’oxigen poc eficaç. i així permet l’obtenció d’oxigen.

b) Hemofília: la sang no es coagula, per la qual cosa una peti- L’aparell excretor manté constant la concentració de sals a la
ta ferida pot donar lloc a una gran hemorràgia. sang i n’extreu les substàncies tòxiques i les expulsa a l’exte-
c) Leucèmia: és un tipus de càncer que afecta la medul·la rior amb l’orina.
òssia. Hi ha molts glòbuls blancs a la sang, però no són efi- 8. La limfa, els vasos limfàtics i els ganglis limfàtics. A més de la
caços en la lluita contra les infeccions. funció defensiva, el sistema limfàtic té la missió de renovar i
d) Arteriosclerosi: enduriment de les artèries perquè s’hi controlar la quantitat de líquid intercel·lular que envolta les
dipositen a l’interior plaques de greixos i colesterol a les cèl·lules. També és responsable de transportar la major part
quals es poden enganxar les plaquetes. dels greixos des dels intestins fins al torrent sanguini.

18

4. El transport de substàncies a l’organisme

1. Anomena i descriu els components de la sang. Indica la funció que duen a terme les cèl·lules que la cons-
titueixen.

2. Descriu els diferents tipus de vasos sanguinis. Quin és el sentit de la sang en cada un d’ells?

3. Explica en què consisteix cadascuna d’aquestes malalties:
a) Anèmia c) Leucèmia
b) Hemofília d) Arteriosclerosi

4. Explica, amb l’ajuda d’un o més dibuixos esquemàtics, l’estructura del cor i els dos circuits de l’aparell
circulatori.

19

5. Completa aquest paràgraf:
La sang surt del cor pel ventricle esquerre a través de l’artèria (1) ________________ . Aquesta arriba a tots els
(2) _____________ i es ramifica en vasos molt petits anomenats (3) _____________ . Aquests vasos recullen la
sang després de l’intercanvi de substància amb les (4) _______________ i la condueixen per les (5) _________
fins al cor.
Posteriorment, la sang entra a l’aurícula dreta per la vena (6) _________________, passa al ventricle del mateix
costat i surt fins als pulmons per l’artèria (7) _______________ .
Als pulmons, es carrega d’oxigen i torna al cor per la vena (8) _______________ . Així, la sang sortirà del cor per
l’artèria aorta, completant el doble circuit.

6. Què vol dir que la sang recorre un circuit doble?

7. Anomena els diferents aparells que participen en el procés de nutrició. Explica quin paper exerceix cada
un d’ells.

8. Quins són els elements que constitueixen el sistema limfàtic? Quines són les funcions d’aquest sistema?

20

Alumnes
4. El transport

a l’organisme
de substàncies

Coneix la composició de la sang i les funcions de
les cèl·lules sanguínies.

Coneix les funcions de la sang.

Coneix les principals malalties cardiovasculars i
de la sang, i els factors de risc que hi estan
associats.

Sap fer un dibuix esquemàtic i explicatiu del cor i
de l’estructura de l’aparell circulatori.

Coneix el circuit doble de la sang i el sap
descriure.

Explica com intervenen els quatre aparells
implicats en la funció de nutrició.

Té una visió global de la funció de nutrició.

Interpreta taules de valors procedents de les
anàlisis de sang.

Coneix els components del sistema limfàtic i
descriu les funcions d’aquest sistema.

Valora la salut personal i els hàbits que
afavoreixen el bon funcionament de l’aparell
circulatori.

Valora les actituds solidàries, representades per
la donació de sang.

Coneix els quatre sistemes que participen en el
procés global de la nutrició.

Sap diferenciar limfa de sang, i reconeix la limfa
com un teixit.

21

5. LA COORDINACIÓ DE L’ORGANISME
•Valorar les aplicacions responsables dels avenços científics.
• Desenvolupar estratègies per descriure, explicar i predir fenòmens relacionats amb problemes socialment relle-
vants.
modes comunicatius.

• Enumerar els diferents components del sistema nerviós, conèixer les seves funcions i descriure algunes de les
seves característiques.
• Identificar les parts més característiques dels sistemes nerviosos central i perifèric, així com les seves funcions.
• Descriure els principals processos relacionats amb l’activitat nerviosa, neuronal i hormonal.
• Identificar els trastorns orgànics i psíquics que es donen en el sistema nerviós, així com els factors desencade-
nants.
• Argumentar les causes dels impactes dels hàbits alimentaris sobre la salut humana.

SOLUCIONARI
1. Cervell: rep informació dels òrgans dels sentits i elabora res- cies químiques (neurotransmissors) que es fixen a la neurona
postes. Emmagatzema la memòria i elabora el pensament. postsinàptica i hi desencadenen un nou impuls nerviós.
Cerebel: coordina els moviments i l’equilibri. 4. Els cops, l’obstrucció o ruptura de vasos que deixin sense reg
les neurones, les malalties infeccioses i les malalties degene-
Bulb raquidi: controla les funcions automàtiques (moviments
ratives.
respiratoris i del tub digestiu, etc.).
5. Depressores: tenen efecte sedant (barbitúrics, tranquil·lit-
Medul·la espinal: elabora moviments reflexos i comunica els
zants, alcohol); narcòtics: mitiguen el dolor i produeixen son i
nervis perifèrics i l’encèfal.
estupor (opi, morfina i heroïna); estimulants: estimulen el sis-
2. El componen els nervis que connecten el sistema nerviós tema nerviós central (cafeïna, nicotina, cocaïna, les amfetami-
central amb els òrgans del cos. Els sensitius porten informa- nes i les drogues de disseny); al·lucinògens: produeixen sen-
ció dels òrgans al sistema nerviós central. Els motors porten sacions no reals (LSD, marihuana, haixix).
les ordres del sistema nerviós central als òrgans encarregats
6. a) Cada hormona exerceix la seva acció sobre unes cèl·lules
de dur a terme la resposta.
determinades (cèl·lules diana).
3. Comproveu que en el dibuix de la neurona s’indiquen correcta-
b) Perquè exerceixin la seva funció se’n necessita molt poca
ment el cos cel·lular, l’àxon, les dentrites i la beina de mielina.
quantitat.
Per transmetre els impulsos nerviosos d’una neurona a una c) L’excés o la mancança d’una hormona ocasiona trastorns.
altra, aquestes estableixen connexions anomenades sinapsis.
7. I–D–4; II–E–3; III–C–2; IV–B–1; V–A–5.
En una sinapsi no hi ha contacte físic entre les neurones que
hi intervenen: la neurina presinàptica allibera unes substàn- 8. b, c, a.

22

5. La coordinació de l’organisme

1. Quins components té el sistema nerviós central? Explica les funcions que fa cadascun.

2. De què està compost el sistema nerviós perifèric? Explica què són els nervis sensitius i els nervis motors.

3. Explica, amb l’ajuda d’un dibuix esquemàtic l’estructura d’una neurona. Explica com es transmet l’impuls
nerviós d’una neurona a una altra.

4. Quin tipus de trastorns orgànics del sistema nerviós coneixes?

23

5. Explica quina acció exerceixen les drogues sobre l’organisme i posa algun exemple dels tipus de drogues
següents: depressores, narcòtics, estimulants i al·lucinògens.

6. Explica el significat de les característiques de les hormones:
a) Són específiques.
b) Són molt eficaces.
c) La seva producció està controlada.

7. Relaciona els termes de les tres columnes.

GLÀNDULA HORMONES FUNCIÓ
I. Hipòfisi A. Testosterona, progesterona i estrògens 1. Disminuir la quantitat de glucosa en sang.
II. Tiroides B. Insulina 2. Estimular els ritmes cardíac i respiratori.
III. Suprarenals C. Adrenalina 3. Estimular l’activitat química de la cèl·lula.
IV. Pàncrees D. Gonadotropines 4. Regular l’activitat de les glàndules sexuals.
V. Òrgans sexuals E. Tiroxina 5. Regular el desenvolupament i la funció dels òrgans sexuals i
preparar l’organisme per a la reproducció.

8. Ordena la seqüència d’esdeveniments que es donen per controlar el nivell de glucosa en sang.
a) Quan el nivell de glucosa disminueix, el pàncrees produeix glucagó que estimula l’alliberament de glucosa.
b) La sang carregada de glucosa procedent de la digestió estimula en el pàncrees la secreció d’insulina.
c) La insulina estimula l’emmagatzematge de glucosa al fetge i als músculs.

24

Alumnes
5. La coordinació
de l’organisme

Sap com està organitzat el sistema nerviós.

Distingeix entre el sistema nerviós autònom
simpàtic i parasimpàtic.

Coneix l’anatomia i la fisiologia de les neurones.

Coneix les malalties més importants que poden
afectar el sistema nerviós.

Sap els efectes que tenen sobre la salut algunes
drogues.

Coneix les glàndules endocrines, les hormones
més importants i quines funcions exerceixen.

Coneix les característiques de les hormones.

Seqüencia correctament els processos que es
donen en el mecanisme d’acció d’una hormona.

Traça dibuixos esquemàtics explicatius de l’ana-
tomia del sistema nerviós i de les neurones.

Reconeix la importància del sistema nerviós
com a element coordinador de l’organisme.

Valora la pròpia persona (autoestima) rebutjant
el consum de drogues.

Manifesta tolerància i comprensió envers les
persones amb minusvalideses en les capacitats
psíquiques, per malaltia o malformació.

25

6. ELS SENTITS I L’APARELL LOCOMOTOR
• Analitzar i discutir d’una manera raonada la relació existent entre els sentits i el sistema nerviós pel que respecta
a l’elaboració de les respostes nervioses.
• Valorar la importància de l’evolució científica en el camp de la medicina en relació amb la cura i tractament d’ano-
malies de la visió i de malalties de l’aparell locomotor per millorar la qualitat de vida de les persones. Aquest reco-
neixement ha de servir per proporcionar estratègies útils per afavorir uns hàbits més adequats per al seu conei-
xement i la seva prevenció.
modes comunicatius.

• Identificar i associar els sentits, els processos i els òrgans implicats en la recepció dels diferents estímuls.
• Enumerar els diferents components dels òrgans dels sentits, conèixer les seves funcions i descriure algunes de
les seves característiques.
• Identificar els elements més característics que participen en l’elaboració de les respostes. Diferenciar entre acte
voluntari i acte reflex.
• Identificar els elements més importants de les estructures d’un os i d’un múscul.
• Identificar les malalties més importants associades a l’aparell locomotor, així com les causes que les generen.
• Valorar la importància de la higiene personal i els hàbits saludables.

SOLUCIONARI
1. a) Corpuscles de Ruffini, de Krause i terminacions nervioses 6. Vegeu els dibuixos de la pàgina 104 del llibre de l’alumne.
lliures; b) Receptors olfactius de la pituïtària groga i botons
gustatius de la llengua; c) Corpuscles de Meissner, de Pacini 7. Són músculs antagònics aquells els moviments dels quals
i Ruffini de la pell; d) Bastons i cons. són contraris: el bíceps i el tríceps són antagònics, perquè
quan el primer es contreu, l’articulació del colze es flexiona i
2. No, ja que és una barreja de sensacions gustatives i olfacti- el tríceps s’ha d’estirar (i a l’inrevés).
ves ja que, en mastegar el menjar, les molècules volàtils arri-
ben a la cavitat nassal per la faringe, on són captades pels El bíceps femoral i el quadríceps femoral fan la mateixa fun-
receptors. ció amb l’articulació del genoll.
3. Vegeu el dibuix de la pàgina 100 del llibre de l’alumne.
8. Els lligaments, que són fibres que uneixen els ossos; els car-
4. Les ones sonores recollides pel pavelló auditiu, a través del tílags, que recobreixen les superfícies dels ossos en contac-
conducte auditiu, arriben al timpà, que vibra. Aquesta vibra- te; la càpsula sinovial, que és una bossa plena de líquid sino-
ció s’amplifica per la cadena d’ossets i es transmet als vial que impedeix que els ossos es freguin entre ells. Al
líquids que omplen el cargol, on es troben els receptors sen- genoll hi ha, a més, unes peces, els meniscs, que repartei-
sibles a la vibració. Aquests transformen l’estímul en impul- xen la càrrega.
sos nerviosos que són enviats al cervell a través del nervi
auditiu. 9. Immòbil és la que no permet els moviments, com la dels
ossos del crani; la semimòbil permet una mica de movi-
5. L capta la imatge a la retina i la transmet pel nervi òptic
’ull
ment, com la de les vèrtebres, i mòbil és la que permet
(nervi sensitiu) al cervell, que processa l’escena i comprèn
molta mobilitat, com la del colze.
que un objecte caurà i que el podem agafar. L ’escorça motriu
dóna l’ordre als músculs corresponents. El cerebel coordina 10. Realitzar escalfament abans de practicar un esport, seure
aquestes ordres perquè el moviment sigui l’adequat. Els adequadament, adoptar una postura adequada quan es tre-
nervis motors porten aquesta ordre als músculs, que mouen balla davant d’un ordinador, ajupir-se i aixecar-se sense
el braç i la mà per agafar l’objecte. doblegar l’esquena, evitar portar pesos amb un sol braç.

26

6. Els sentits i l’aparell locomotor

1. Cita exemples, amb la seva localització, d’estructures del cos humà que realitzin les següents funcions
receptores:
a) Termoreceptor
b) Quimioreceptor
c) Mecanoreceptor
d) Fotoreceptor

2. El sabor d’un aliment és únicament una sensació gustativa? Raona la teva resposta.

3. Fes un dibuix esquemàtic de l’ull i indica-hi les parts més importants.

4. Explica el recorregut que fa el so des que entra a l’orella fins que es transforma en senyals elèctrics que
són enviats al cervell.

5. Explica els processos que tenen lloc des que es produeix un estímul (per exemple, veiem que un objec-
te cau) fins que fem una acció (allarguem la mà per agafar-lo).

27

6. Fes un dibuix senzill dels ossos d’un braç i la mà, i indica-hi el nom de cada os.

7. Què són els músculs antagònics? Posa’n dos exemples.

8. Quins elements formen una articulació com ara un colze o un genoll? Explica la funció de cada compo-
nent.

9. Explica què és una articulació immòbil, una de semimòbil i una de mòbil. Posa un exemple de cadascuna.

10. Esmenta alguns consells que podem seguir per prevenir les malalties de l’aparell locomotor.

28

Alumnes
6. Els sentits i
l’aparell locomotor

Coneix els principals receptors sensitius: tacte,
olfacte, gust, oïda i vista.

Coneix l’estructura bàsica del cervell: àrees
sensitives i motores.

Distingeix entre actes voluntaris i actes reflexos.

Explica el mecanisme de la percepció de senyals
i l’elaboració de respostes.

Coneix els ossos més importants del cos.

Coneix els músculs i els grups musculars més
importants.

Sap explicar els components i el funcionament
de les articulacions.

Fa una interpretació mecànica de les articula-
cions com a palanques.

Fa dibuixos esquemàtics i explicatius dels
òrgans dels sentits.

És conscient de la necessitat d’evitar accidents
de trànsit.

És conscient del perjudici per a la salut que
implica l'exposició a graus molt intensos de
soroll.

29

7. LA REPRODUCCIÓ
• Identificar, analitzar i discutir, donant les respostes adequades, els diferents fenòmens que tenen lloc al voltant
dels cicles sexuals de la dona, així com del desenvolupament de l’embrió i del fetus.
• Analitzar i discutir d’una manera raonada els diferents sistemes de reproducció assistida i mètodes anticonceptius
com a formes de control de la natalitat.
• Valorar la importància de l’evolució científica en el camp de la medicina en relació amb la millora de la natalitat i de
la salut sexual. Aquest reconeixement ha de servir per proporcionar estratègies útils per afavorir un millor control
de la natalitat i seguretat sexual, mitjançant l’ús adequat de les tècniques de reproducció assistida i dels mèto-
des anticonceptius.
• Tenir en compte punts de vista diferents del propi.
modes comunicatius.

• Conèixer els diferents elements dels aparells reproductors masculí i femení.
• Explicar el funcionament dels òrgans sexuals.
• Relacionar el cicle menstrual amb l’ovulació i el període fèrtil.
• Enumerar les diferents fases del procés postembrionari, ordenar-les cronològicament i descriure algunes de les
• Valorar la importància dels mètodes per controlar la natalitat.
• Diferenciar entre mètodes anticonceptius i mètodes de prevenció de les malalties de transmissió sexual.
• Identificar les tècniques de reproducció assistida que existeixen.
• Classificar els diferents mètodes anticonceptius.
• Identificar les malalties més importants associades a l’aparell genital, així com les causes que les generen.

SOLUCIONARI
1. Vegeu els dibuixos de les pàgines 118 i 119 del llibre de l’a- La mucosa uterina es regenera i prepara l’úter per rebre un
lumne. possible òvul fecundat. Si no té lloc la fecundació, la mucosa
degenera i el cicle torna a començar.
2. a) 1: Corona; 2: Citoplasma; 3: Nucli cel·lular.
4. a) La fecundació és la unió d’un òvul i un espermatozoide. Té
b) 1: Cua o flagel; 2: Coll; 3: Cap.
lloc a la trompa de Fal·lopi.
El dibuix b representa un òvul.
b) S’anomena zigot la cèl·lula resultant de la fecundació.
Perquè emmagatzema substàncies nutritives (vitel) per ali-
c) En la fase d’expulsió, es produeixen les contraccions fins
mentar l’embrió en les primeres fases del seu desenvolupa-
que el nadó és expulsat.
ment.
En la fase d’infantament, s’expulsa la placenta.
3. El cicle ovàric consisteix en el creixement i maduració d’un
fol·licle ovàric amb la producció de l’ovulació: expulsió de l’ò- 5. Amb aquesta tècnica es fecunda l’embrió fora de les vies
vul que en pocs minuts arriba a la trompa de Fal·lopi més pro- genitals de la mare.
pera. La resta del fol·licle degenera i desapareix. A continua-
6. Poden ser bacteris (sífilis, gonorrea), virus (hepatitis B, sida) o
ció, un altre fol·licle comenta a créixer i es repeteix el cicle.
fongs (candidiasi).
El cicle menstrual consisteix en la degeneració de la mucosa
7. Dispositius de barrera (preservatiu i diafragma), anavolutoris i
uterina i el trencament dels seus capil·lars. L ’eliminació de les
inhibidors de la implantació (DIU i píndola del dia després).
restes de mucosa uterina, juntament amb la sang dels ca-
pil·lars, produeix una petita hemorràgia vaginal (regla o menstruació). El preservatiu és l’únic mètode que evita el contagi d’una
malaltia de transmissió sexual.

30

7. La reproducció

1. Fes un dibuix esquemàtic d’un aparell genital masculí i un altre de femení, i indica-hi els noms de cada
part.

2. Indica el nom de les parts numerades en els dibuixos següents:
a) 2 b)
1
1

3

2

3

Quin dels dos dibuixos representa un òvul?
Per què el citoplasma de l’òvul és tan gran?

3. Explica en què consisteix el cicle ovàric i el cicle menstrual.

31

4. Contesta aquestes preguntes:
a) Què és la fecundació? On té lloc?

b) A què s’anomena zigot?

b) En què consisteixen les fases d’expulsió i infantament del part?

5. En què consisteix la tècnica de fecundació in vitro amb transferència d’embrions?

6. Quins gèrmens patògens poden ser els causants de les malalties de transmissió sexual? Posa algun
exemple de cadascun.

7. Quins mètodes anticonceptius coneixes? De tots, quins serveixen, a més, per evitar el contagi d’una
malaltia de transmissió sexual?

32

Alumnes
7. La reproducció

Coneix l’anatomia i la fisiologia dels aparells
reproductors masculí i femení.

Comprèn el cicle menstrual, les fases i els
processos que hi tenen lloc.

Coneix els processos que tenen lloc en la
fecundació, l’embaràs i el part.

Sap en què consisteix la reproducció assistida.

Coneix les malalties de transmissió sexual, la
profilaxi i el tractament.

Sap quins són els principals mètodes
anticonceptius.

Interpreta processos representats per mitjà de
dibuixos esquemàtics seqüencials.

Traça dibuixos senzills per representar l’anato-
mia dels aparells reproductors.

Calcula els dies del cicle menstrual i el període
de l’embaràs.

És tolerant amb els hàbits i els gustos sexuals
de les persones.

Accepta la sexualitat pròpia i desenvolupa
correctament la seva pròpia autoestima.

Valora els hàbits sexuals saludables.

33

8. LA SALUT I LA MALALTIA
• Valorar la importància de l’evolució científica en el camp de la medicina en relació amb la cura i tractament de
malalties infeccioses per millorar la qualitat de vida de les persones. Aquest reconeixement ha de servir per pro-
porcionar estratègies útils per afavorir uns hàbits més saludables des del punt de vista higiènic.
• Aplicar el mètode científic per donar resposta a problemes contextualitzats.
• Reconèixer que el coneixement científic evoluciona a partir de la investigació i de les diferents maneres d’interpre-
tar els fenòmens.
modes comunicatius.

• Conèixer els conceptes de salut i malaltia, així com els diferents tipus de malalties existents i les seves causes
d’aparició.
• Valorar la importància de la higiene personal i dels hàbits saludables.
• Valorar la importància del correcte funcionament del sistema immunitari per a l’equilibri de l’organisme.
• Relacionar el sistema immunitari amb la capacitat de les persones per captar i respondre a estímuls.
• Enumerar els diferents agents patògens, conèixer les seves accions i descriure algunes de les seves característi-
ques.
• Conèixer els diferents tipus de malalties infeccioses, el seu mecanisme de transmissió i les respostes de l’orga-
nisme davant d’aquestes.
• Diferenciar entre mètode curatiu i mètode preventiu, associats a l’existència de mesures que la medicina ofereix
per prevenir o guarir les infeccions.

SOLUCIONARI

1. a) Quan tots els òrgans funcionen plenament i se sent bé 6. Via cutània: a través de les ferides, com el bacteri del tètan.
físicament, mentalment i socialment. Vies respiratòries: per la mucosa de les vies respiratòries,
com el virus de la grip. Vies digestives: a través d’aliments
b) Salut: qualitat que té un organisme en el qual tots els
contaminats, com ara el bacteri del còlera o de la
òrgans i sistemes desenvolupen les funcions adequada-
salmonel·losi o el virus de l’hepatitis. Vies genitals: per con-
ment. Malaltia: alteració continuada en el funcionament de
tacte sexual com el bacteri que produeix la gonorrea o el
l’organisme.
virus de la sida.
2. N’existeixen de dos tipus: infeccioses i no infeccioses. Les
7. La transmissió directa té lloc quan una persona portadora
primeres són malalties produïdes per microbis o per virus;
d’un germen patogen el transmet a una altra. La indirecta es
per exemple, la sida, la grip o la salmonel·losi. Les segones
produeix a través dels aliments, l’aigua, la pols o els ani-
no són produïdes per gèrmens; per exemple, el deteriora-
mals.
ment de l’organisme per l’edat, els cops o traumatismes o
les anomalies genètiques. 8. Consisteix en la dilatació dels vasos sanguinis i en un aug-
ment local de la temperatura, i s’hi pot observar la formació
3. Afecten la salut física: c, d, e. Afecten la salut mental: b.
de pus. És una resposta local.
Afecten la salut física o mental: a.
9. e, a, d, b, c.
4. Mesures d’higiene individual: a, c, d. Mesures d’higiene
col·lectiva: b, e. 10. En la vacuna s’injecten els gèrmens productors de la malal-
tia (atenuats o morts), i aleshores l’organisme fabrica anti-
5. Les característiques a i e pertanyen a virus; b i f, a bacteris,
cossos. El sèrum és un extracte que ja conté els anticossos;
i c i d, a fongs.
convé injectar-lo quan la infecció ja s’ha produït.

34

8. La salut i la malaltia

1. Contesta les preguntes següents:
a) Quan es pot dir que una persona està sana?

b) Defineix els termes salut i malaltia.

2. Quin tipus de malalties coneixes segons el seu origen? Explica per què són produïdes i posa algun exem-
ple de cadascuna.

3. A continuació es descriuen agents no microbians causants de malalties. Indica quins repercuteixen sobre
la nostra salut física i/o mental i quines malalties produeixen.
a) Accidents de trànsit.
b) Estils de vida estressants típics de la societat actual.
c) La contaminació provocada a les grans ciutats.
d) Abús de menjar ric en greixos saturats i colesterol.
e) El tabac.

4. Dels hàbits següents, indica quins són mesures d’higiene individual i quins són col·lectius.
a) Practicar esport i activitats lúdiques.
b) Accés a l’assistència sanitària.
c) Seguir una dieta equilibrada i regular.
d) Rentar-se les dents.
e) Gestió i control dels residus urbans.

35

5. Indica si les característiques següents pertanyen a bacteris, fongs o virus:
a) Estan mancats d’orgànuls cel·lulars.
b) Són organismes cel·lulars procariotes.
c) Originen malalties com ara el peu d’atleta o la tinya.
d) Són pluricel·lulars.
e) Produeixen malalties com ara la varicel·la, la grip o la rubèola.
f) Produeixen malalties com ara la meningitis, la salmonel·losi o la pneumònia.

6. A través de quines vies poden entrar els gèrmens dins del cos humà?

7. Explica quines diferències hi ha entre la transmissió directa i la transmissió indirecta d’una malaltia.

8. En què consisteix la resposta inflamatòria davant d’una infecció? Es tracta d’una resposta local o general?

9. Ordena la seqüència d’esdeveniments que es donen quan hi ha una ferida:
a) Es produeix una inflamació de la zona afectada.
b) Si l’organisme patogen supera la resposta inflamatòria, els limfòcits alliberen anticossos.
c) D’altres limfòcits destrueixen les cèl·lules infectades.
d) Els vasos sanguinis locals es dilaten i s’afavoreix l’arribada de fagòcits.
e) L’agent patogen travessa la barrera que suposa la pell.

10. Una persona vacunada contra el tètan i una persona a qui s’ha injectat un sèrum antitetànic contenen a
la sang anticossos del tètan. Aleshores, quina és la diferència entre el sèrum i la vacuna?

36

Alumnes
8. La salut i la malaltia

Defineix correctament els conceptes de salut i
malaltia.

Coneix els diferents tipus de malalties segons el seu
origen.

Coneix les mesures d’higiene personal i
col·lectiva més importants.

Explica el paper dels bacteris i els virus com a
agents patògens.

Coneix els agents causants de malalties
infeccioses i les seves formes de transmissió.

Coneix els mecanismes de la resposta immune.

Coneix les formes d’actuar de les vacunes i els
antibiòtics.

És conscient de la importància de la cura i la
higiene personal i col·lectiva, com a pas per al
benestar i com a prevenció de malalties.

És conscient de la importància històrica del des-
cobriment de les vacunes i els antibiòtics.

37

9. LES AIGÜES MODIFIQUEN EL RELLEU
• Utilitzar el llenguatge científic per descriure, explicar, exposar, justificar, argumentar i definir fets i fenòmens mit-
jançant altres llenguatges (matemàtic, dibuixos, esquemes).
• Analitzar d’una manera raonada la relació existent entre l’ocupació indiscriminada del medi per part de l’home i els
fenòmens catastròfics que genera la circulació superficial de l’aigua.
• Analitzar els problemes del nostre entorn i globals del planeta i fomentar opinions i una actuació responsable.

• Conèixer els elements d’un mapa topogràfic i interpretar-los.
• Explicar l’acció de les aigües salvatges i superficials, i reconèixer les seves formes de modelatge característiques.
• Reconèixer l’existència de diferents parts al llarg del recorregut d’un torrent.
• Identificar les formes del procés de transport en un riu.
• Analitzar l’aparició dels aqüífers a partir de la descripció dels materials que el rodegen.
• Identificació, anàlisi i compleció de diferents esquemes relacionats amb la circulació superficial i subterrània de
l’aigua.
• Plantejar hipòtesis justificades de la formació d’un relleu determinat.
litzant esquemes, taules o gràfics.

SOLUCIONARI

1. a) L’equidistància és de 20 m. Els punts més alts són IV-1 i II- Consten de tres parts: conca de recepció, canal de desguàs i
15, de 800 m de cota. con de dejecció.
b) Sobre el mapa la distància A-B és de 7 cm, per tant:
,5 5. Són: el cabal i la velocitat de les aigües.
1/25 000 = 7 x; x = 1 875 m = 1,875 km.
,5/
6. Les formes de transport dels materials són: en dissolució, en
2. Per poder realitzar un mapa topogràfic s’hauria de saber en suspensió, per saltació i per rodolament.
primer lloc les altures de la zona i decidir quina serà l’escala 7. Fort pendent Plana d’inundació
de les corbes de nivell (si van de 10 en 10, de 5 en 5...); pos-
teriorment es necessita conèixer la superfície del terreny a Poc pendent Vall en V
topografiar per saber l’escala per fer el mapa. Tram baix Eixamplament del llit
Amb aquestes dades bàsiques i tenint les referències de les 8. En el curs alt, les roques són gruixudes; en el curs mitjà, grui-
altures més destacades es pot començar a fer el tall topogrà- xudes i mitjanes, i en el baix, fines.
fic. Es marquen totes aquestes altures i després la resta.
9. No, perquè les aigües subterrànies van circulant pel terreny a
3. Part de l’aigua s’infiltra, d’altra s’evapora i, finalment, la resta través de porus i esquerdes de les roques, no com un riu. Si
s’escorre per la superfície per escolament. arriba a la roca impermeable, llavors l’aigua s’acumula i ocupa
4. Els torrents es produeixen quan hi ha precipitacions fortes en els porus de la roca permeable.
zones de muntanya i l’aigua, que circula amb gran força, fixa
el seu cabal.

38

9. Les aigües modifiquen el relleu

1. Contesta les preguntes sobre aquest mapa topogràfic:

80
0

760

778 B
A
700

720

a) Quina és l’equidistància? Assenyala’n el punt més alt i indica’n la cota.

b) Si l’escala és de 1:25 000, quina és la distància en quilòmetres entre els punts A i B?

2. Imagina que t’han encarregat realitzar un mapa topogràfic d’una zona. Quins serien els passos que hau-
ries de seguir? Enumera’ls explicant en cada cas perquè és necessari fer-ho.

3. Com es distribueix l’aigua de precipitació quan arriba a la superfície dels continents?

39

4. Com s’originen els torrents? Quines són les seves parts?

5. Quins són els factors que fan que un riu tingui més o menys capacitat erosiva?

6. Quines són les formes de transport dels materials en un riu?

7. Relaciona els termes de les dues columnes.
Fort pendent Plana d’inundació
Poc pendent Vall en V
Curs baix Eixamplament del cabal

8. Descriu els tipus de materials, segons la seva mida, que es dipositen al llarg del curs d’un riu.

9. Moltes persones pensen que l’aigua subterrània circula com rius per sota del terreny. Estàs d’acord amb
aquesta afirmació? Raona la resposta.

40

Alumnes
el relleu
9. Les aigües
modifiquen

Identifica i interpreta els elements d’un mapa
topogràfic.

Coneix el procés d’elaboració d’un mapa topogràfic.

Coneix les formes de distribució de l’aigua de
precipitació quan arriba a la superfície terrestre.

Reconeix els torrents i sap explicar-ne l’acció.

Identifica els factors que fan que un riu tingui més
o menys capacitat erosiva.

Coneix les formes de transport dels materials en
un riu.

Relaciona les parts d’un riu amb el seu paisatge
característic.

Dedueix, a partir de la mida dels sediments,
quina part del riu els ha transportat.

Descriu les característiques de la circulació de
les aigües subterrànies.

Reconeix la influència que té la circulació de
l’aigua sobre el paisatge.

Valora la importància de l’aigua per als éssers
vius, en general, i per a les persones en
particular.
Rebutja les actuacions que dificulten la seva
circulació de l’aigua i que poden ocasionar
conseqüències personals greus.

41

10. LES GLACERES, EL VENT I EL MAR
• Identificar, analitzar i discutir, donant les respostes adequades, els diferents camins que segueixen els processos
erosius dels agents geològics externs.
• Analitzar d’una manera raonada la relació existent entre les accions geològiques de les glaceres, el vent i el mar
com a modeladors del paisatge.
modes comunicatius.

• Conèixer i comprendre l’acció geològica de les glaceres, del vent i del mar i les seves conseqüències sobre el pai-
satge.
• Interpretació i compleció de dibuixos i esquemes associats a processos erosius.
• Conèixer, descriure i associar els principals dipòsits sedimentaris amb el seu agent erosiu corresponent.
• Reconèixer la importància del Sol i la gravetat en l’acció dels agents geològics externs.
• Plantejar hipòtesis justificades de la formació d’un relleu determinat.

SOLUCIONARI
1. La massa de gel d’una glacera, en desplaçar-se, arrossega frag- 8. Penya-segat: forma costanera escarpada; s’origina per erosió.
ments de roques del cabal, juntament amb roques més grans Barra: dipòsit de sorra paral·lel a la costa; es forma per sedi-
que s’han agrupat en la llengua. Això actua com una llima mentació. Tómbol: dipòsit de sorra que connecta un illot amb
gegant que va erosionant la vall. La seva forma és en «U». el continent; és una forma de sedimentació. Illot costaner:
resta d’un antic promontori que ja no s’uneix al continent; es
2. La b, ja que té forma de U.
forma per erosió.
3. El sediments fluvials estan més seleccionats que els glacials,
9. Perquè les radiacions solars escalfen l’aigua del mar i afavorei-
amb mides més semblants. Els fluvials tenen formes arrodo-
xen l’evaporació, que origina els núvols dels quals precipitaran
nides; els glacials, més angulosa. Els materials dels sedi-
la pluja i la neu. En conseqüència, sense radiació no hi hauria
ments glacials tenen estries de fregament i estan polits; els
rius ni glaceres.
fluvials, no.
També les radiacions solars escalfen l’aire que està en contac-
4. És degut al fet que actualment les temperatures del planeta
te amb la superfície terrestre i, en fer-se menys dens, s’eleva.
són més altes perquè el clima és més càlid.
L’aire fred i més dens d’altres zones ocupa el buit que hi ha
5. No eòlica: valls en «U» i neu sense congelar. Eòlica: la resta. quedat. Així s’origina el vent. Al seu torn, el vent origina les
6. La presència de materials solts i l’absència de vegetació. ones del mar que colpegen els penya-segats.

7. Les ones són moviments ondulatoris originats per l’acció del La gravetat fa que el gel de la glacera davalli i fa retornar al
vent sobre la superfície de l’aigua. Les marees, moviments de mar l’aigua del riu.
pujada i baixada del nivell del mar, són originades per l’atrac-
ció de la Lluna i del Sol. Els corrents marins són grans «rius»
d’aigua marina que es desplacen pels oceans; es seu origen
es déu a les diferències de temperatura i l’acció dels vents.

42

10. Les glaceres, el vent i el mar

1. Com es forma una vall glacial? Quina és la seva forma?

2. Quina de les dues valls és d’origen glacial? Justifica la resposta.
a) b)

3. Quines diferències hi ha entre els sediments d’un riu i els d’una glacera?

4. Les glaceres han estat els agents dominants en el modelatge del planeta en algunes èpoques, encara que
actualment estan en retrocés. Quina creus que és la causa d’aquest retrocés?

5. De la llista de característiques següents, indica quines són pròpies de l’acció del vent i quines no.

Acció del vent
Característica
Sí No
Selecció de material
Direccionalitat
Valls en “U”
Neu sense descongelar
Formació de deserts
Formació de platges
Formació d’onades
Formació de dunes

43

6. Perquè l’acció geològica del vent sigui eficaç, quines condicions s’han de donar?

7. Descriu els tipus de moviments que realitza l’aigua del mar.

8. Defineix les estructures següents i indica si s’han format per erosió o per sedimentació:
a) Penya-segat.
b) Barra.
c) Tómbol.
d) Illot costaner.

9. Per què considerem el Sol i la gravetat els motors dels agents geològics externs?

44

Alumnes
el mar
el vent i
10. Les glaceres,

Explica l’acció geològica de les glaceres.

Identifica alguns aspectes del paisatge com a propis
de les glaceres.

Explica quina és l’acció geològica del vent i les

Reconeix les condicions que afavoreixen l’acció
geològica del vent.

Reconeix quins són els moviments responsables
de l’acció erosiva del mar.

Reconeix estructures del paisatge com a formes
pròpies del modelatge marí.

Anomena formes sedimentàries i de transport
pròpies de cada agent geològic.

Reconeix, a partir de les seves empremtes,
quins són els agents geològics predominants en
una determinada zona.

Explica l’origen del vent i la seva relació amb
alguns agents geològics externs.

Valora la importància del gel en la singularitat de
la Terra, així com de les conseqüències que pot
tenir sobre el planeta la seva desaparició.

Reconeix la importància del Sol i de la gravetat
com a motors dels agents geològics externs.

45

11. LES ROQUES SEDIMENTÀRIES I EL SEU ORIGEN
• Analitzar d’una manera raonada la relació existent entre l’explotació i utilitat de les roques amb els possibles
impactes ambientals que aquestes accions poden ocasionar. Si fos necessari, complementar aquesta anàlisi amb
processos de recerca al laboratori i discutir els resultats obtinguts.
• Analitzar dades a partir de diferents fonts per la seva obtenció: taules, esquemes...
modes comunicatius.

• Conèixer i ordenar cronològicament els diferents processos que intervenen en la formació de les roques sedimen-
tàries.
• Definir el concepte de «meteorització», els tipus existents i la diferència amb el procés d’erosió.
• Identificar i diferenciar els tipus de roques sedimentàries, així com el seu origen i les seves característiques bàsi-
ques.
• Conèixer l’origen i els tipus de roques organògenes i la seva importància industrial.

SOLUCIONARI
1. La meteorització és el conjunt d’alteracions que pateixen les 4. No detrítiques, procedeixen de l’evaporació: halita, silvina,
roques per l’acció de l’aire, l’aigua i els éssers vius. guix i calcària.
La meteorització física o mecànica consisteix en la divisió de Detrítiques: procedeixen de diagènesi: bretxa, conglomerats
roques en fragments a causa dels canvis bruscos de tempe- i gres.
ratura o per l’acció del gel. La meteorització química consis- 5. Vertaderes: b, d, e. Falses: c, f.
teix en la modificació de la composició de la roca per la inter-
6. Les carbonatades, les evaporites i les organògenes. En les
venció de l’aire o de l’aigua.
organògenes.
2. La cimentació és la precipitació de les substàncies dissoltes
7. La mort massiva d’organismes plantònics que havien quedat
en aigua que circulen a través dels porus dels sediments. La
enterrats als fons marins van fermentar per l’acció de certs
compactació és la reducció dels porus i el contingut d’aigua
bacteris i es va formar el sapropel, una substància precursora
de la successiva superposició de capes de sediments;
del petroli. Els sediments nous s’hi dipositen al damunt i, al
aquest procés, més lent que l’anterior, pot cohesionar un cap de milions d’anys, el sapropel es transforma en petroli.
sediment i transformar-lo en una roca.
8. El petroli, igual que la resta de roques sedimentàries, és un
3. Les roques sedimentàries s’han format a partir de materials recurs no renovable; és a dir, triga més d’una generació (uns
que han estat erosionats, transportats i sedimentats. 50 anys) a produir-se. Per això, si extraiem els recursos
Les roques sedimentàries detrítiques s’han format a partir minerals en gran quantitat podem esgotar-los.
de materials transportats en estat sòlid, tant en suspensió 9. Petroli – Transport; Carbó – Calefacció; Calcària – Obtenció
com per saltació o per arrossegament. de ciment; Guix – Construcció.
Les roques sedimentàries no detrítiques s’han format a par- 10. L’Avaluació d’Impacte Ambiental té com a objectiu conèixer
tir de materials transportats dissolts en aigua i que han pre- els danys que es realitzaran en una zona com a conseqüèn-
cipitat, també comprèn roques formades per l’acumulació cia de les obres previstes i establir mesures correctores que
de restes d’organismes. minimitzin l’impacte.

46

11. Les roques sedimentàries i el seu origen

1. Què és la meteorització? Explica en què es diferencia la meteorització física de la química.

2. Explica breument els processos de diagènesi.

3. Com s’han format les roques sedimentàries? En què es diferencien les roques sedimentàries detrítiques
de les sedimentàries no detrítiques?

4. Classifica les roques següents en detrítiques i no detrítiques:
Halita, silvina, bretxa, guix, conglomerats, gres i calcària.

5. Llegeix atentament les frases que tens a continuació i indica si son vertaderes (V) o falses (F):
a) Els conglomerats són roques de tipus organògenes. _______
b) Les calcàries desprenen bombolles de diòxid de carboni. _______
c) Els gresos son roques organògenes. _______
d) Les halites, els guixos i la silvina són roques evaporítiques. _______
e) L’argil·lita és una roca detrítica l’origen de la qual són sediments molt fins. _______
f) Les lumaquel·les, igual que les calcàries, són roques detrítiques. _______

47

6. Quins són els grups més importants de roques sedimentàries no detrítiques? En quin grup s’inclou el
petroli?

7. Explica el procés de formació del petroli.

8. Les notícies parlen freqüentment del possible esgotament del petroli i les conseqüències derivades de la
seva desaparició. Quina creus que és la causa del seu esgotament? Creus que altres recursos minerals
es poden arribar a esgotar? Justifica raonadament les teves respostes.

9. Relaciona les següents roques amb els usos que tenen actualment:
Petroli Construcció
Carbó Obtenció de ciment
Calcària Calefacció
Guix Transport

10. Per a què serveix l’Avaluació d’Impacte Ambiental? Explica’n l’ús.

48

Alumnes
11. Les roques
sedimentàries
i el seu origen

Coneix el significat del procés de meteorització i
diferencia entre meteorització física i química.

Coneix el procés pel qual un sediment es
transforma en una roca.

Coneix el procés de formació de les roques
sedimentàries.

Reconeix la diferència entre les roques
sedimentàries detrítiques i les no detrítiques.

Comprèn els diferents mecanismes de formació
de les roques sedimentàries i la classificació que
es fa a partir d’aquests.
Coneix els processos de formació dels carbons
naturals i el petroli.

Entén el concepte de recurs no renovable i les
seves implicacions en les explotacions de carbó,

petroli i altres recursos minerals.

Explica els diferents usos actuals de les roques
sedimentàries.

Coneix les repercussions que pot tenir sobre el
medi l’explotació dels recursos minerals.

Reconeix la influència i el caràcter dinàmic que
té el procés de formació de les roques
sedimentàries.
Rebutja qualsevol acció humana que produeixi
un impacte ambiental negatiu sobre el medi.

49

Quadern Avaluacio 3r ESO C. Naturalesa

Quadern Avaluacio 3r ESO C. Naturalesa

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (20)

En vedette

En vedette (14)

Similaire à Quadern Avaluacio 3r ESO C. Naturalesa

Similaire à Quadern Avaluacio 3r ESO C. Naturalesa (20)

Quadern Avaluacio 3r ESO C. Naturalesa