HISTORIA DE ESPAÑA

1. TEMA 12- LA SEGONA
REPÚBLICA (1931-36) (2ª part)
Història d’Espanya
2n de Batxillerat

2. TEMA 12.- LA IIa REPÚBLICA (1931-36)
1. LA PROCLAMACIÓ DE LA IIa REPÚBLICA I EL PERÍODE
CONSTITUENT.
2. . EL BIENNI REFORMISTA (1931-33).
3. LA CONFLICTIVITAT SOCIAL I L’IMPACTE DE LA CRISI
ECONÒMICA DE 1929
4. . ELS GOVERNS CONSERVADORS. (1933-1936)
5. EL FRONT POPULAR. (1936, FEBRER-JULIOL)

3. El govern de republicans i socialistes.

4. EL BIENNI REFORMISTA (1931-33).
- Des de desembre del 1931 a setembre del 1933 Azaña és el president
d’un govern d’esquerres (republicans d’esquerra i socialistes) que
intenta modernitzar (democratitzar) el país i acabar amb els problemes
arrossegats durant un segle. Algunes d’aquestes reformes ja s’havien
iniciat en Abril
La qüestió religiosa. Reforma educativa i obra cultural
La reforma militar.
La reforma agrària. Reforma social o laboral.
La reforma de l’Estat centralista: les autonomies.
.
. Els problemes del govern reformista: els adversaris de les reformes i la
conflictivitat social.

5. Antecedents. L'anticlericalisme.
Vessants de
l’anticlericalismnticlericalisme
L’anticlericalisme dels intel.lectuals,anticlericalisme dels intel.lectuals, que se centraven en les qüestions polítiques i encentraven en les qüestions polítiques i en
el predomini dels ordres religiosos en l’ensenyament, amb valors reaccionarisel predomini dels ordres religiosos en l’ensenyament, amb valors reaccionaris
La reforma religiosa.
L’anticlericalisme proletari,anticlericalisme proletari, centrat en els atacs d’obrers i jornalers
a l’església per considerar-la un obstacle per al progrés i emancipació
de les classes treballadores, donat que sempre es posava
de part dels grans propietaris
Per anticlericalisme podem entendre un conjunt de corrents molt diversos queanticlericalisme podem entendre un conjunt de corrents molt diversos que
critiquen l'Església ja siga de manera doctrinal o en relació a la seua influènciacritiquen l'Església ja siga de manera doctrinal o en relació a la seua influència
en la societat i pels privilegis concedits per l'Estaten la societat i pels privilegis concedits per l'Estat

6. Però l’Església espanyola manifestava una oposició radical al liberalisme i la democràcia.Església espanyola manifestava una oposició radical al liberalisme i la democràcia.
A més, havia estat un bastió fonamental dels diferents règims liberals (des d’Isabel II) i
Gaudia d’amplis privilegis (recordeu el Concordat de 1851, encara vigent el 1931)
Però l’Església espanyola manifestava una oposició radical al liberalisme i la democràcia.Església espanyola manifestava una oposició radical al liberalisme i la democràcia.
A més, havia estat un bastió fonamental dels diferents règims liberals (des d’Isabel II) i
Gaudia d’amplis privilegis (recordeu el Concordat de 1851, encara vigent el 1931)
Però l’Església espanyola manifestava una oposició radical al liberalisme i la democràcia.Església espanyola manifestava una oposició radical al liberalisme i la democràcia.
A més, havia estat un bastió fonamental dels diferents règims liberals (des d’Isabel II) i
gaudia d’amplis privilegis (recordeu el Concordat de 1851,)
En l'esquerra espanyola predominava un sentiment anticlerical: ja en les revolucions
De 1835 es van asaltar convents en Madrid. Molts republicans criticaven el poder
I els privilegis de l'Església en l'ensenyament, la moral o la cultura. El Concordat de
1851 es mantenia vigent el 1930.
En l'esquerra espanyola predominava un sentiment anticlerical: ja en les revolucions
De 1835 es van asaltar convents en Madrid. Molts republicans criticaven el poder
I els privilegis de l'Església en l'ensenyament, la moral o la cultura. El Concordat de
1851 es mantenia vigent el 1930.
En l'esquerra espanyola predominava un sentiment anticlerical:esquerra espanyola predominava un sentiment anticlerical: ja en les revolucions
De 1835 es van asaltar convents en Madrid. Molts republicans criticaven el poder
I els privilegis de l'Església en l'ensenyament, la moral o la cultura. El Concordat deEl Concordat de
1851 es mantenia vigent el 1930. (confessionalitat estat, control ensenyament i moral)1851 es mantenia vigent el 1930. (confessionalitat estat, control ensenyament i moral)
L’anticlericalisme es radicalitzarà i començaran a produir-se atacs violents i cremes
d’esglésies i convents, especialment importants durant la Setmana Tràgica (1909).
En el mes de Maig de 1931 es produiren els primers atacs a convents i Esglésies, peròMaig de 1931 es produiren els primers atacs a convents i Esglésies, però
sense arribar als nivells de 1936.sense arribar als nivells de 1936.
Molts republicans s'identificaven en l'atac o la crítica a l'Església.Molts republicans s'identificaven en l'atac o la crítica a l'Església.
(Es a dir es consideraven republicans en la mesura que anticlericals)(Es a dir es consideraven republicans en la mesura que anticlericals)

7. Detenció i expulsió del
país del cardenal Segura
(13 de maig del 1931)
«Cuando los enemigos del reinado
de Jesucristo avanzan
resueltamente, ningún católico
puede permanecer inactivo».

9. L’incendi d’Esglésies de Maig de 1931L’incendi d’Esglésies de Maig de 1931

10. L’incendi d’Esglésies de Maig de 1931L’incendi d’Esglésies de Maig de 1931

11. Ciutats en què es van cremar convents i esglésies en maig del 1931

12. La qüestió religiosa.
Objectiu: limitar la influència de l’església catòlica i secularitzar la vida social i política.limitar la influència de l’església catòlica i secularitzar la vida social i política.
Molts republicans espanyols tenien present l’exemple francés (1906)Molts republicans espanyols tenien present l’exemple francés (1906)
Mesures
en la
Constitu
ció
Aconfessionalitat de l’Estat. No obligatorietat ensenyament Religió a l’escola
Llibertat de cultes
Matrimoni civil i divorci
. Cementiris sota control municipal. (secularització)
Extinció del pressupost eclesiàstic en 2 anys
La llei deLa llei de Congregacions Religioses (1933Congregacions Religioses (1933) establia un límit de possessió de béns
als ordes religiosos i establia un vot d’obediència al govern republicà
Expulsió dels jesuitesExpulsió dels jesuites. L’Església no podrà dedicar-se a l’ensenyament, ni el comerç, ni
la indústria
A més

13. Conseqüènciesonseqüències: l’Església catòlica passa a ser la pitjor enemiga de la República
en general i de les esquerres en particular, cridant a oposar-se al sistema.
L’Església mobilitzarà la població a oposar-se a la Constitució i la legislació
anticlerical i fins i tot promou i dona suport a la Campanya Revisionista,
base de la futura CEDA. Destaca l’impacte de la campanya en Castella, amb el
Suport del camperolat castellà i dels terratinents.
Qualsevol procesó es convertirà en una demostració de partidaris i
crítics amb l'Església i en un conflicte. Molts ajuntaments republicans prohibiren
les procesons i d’altres actes religiosos públics
Com a reacció augmentarà l’anticlericalisme popularaugmentarà l’anticlericalisme popular
i el govern expulsarà del país al cardenal Segura i al bisbe de Vitòria.
Tanmateix, el contingut de la llei de Congregacions de 1933 apenes si s’aplicarà
pel desenvolupament dels esdeveniments posteriors

14. El discurs d’Azaña. 1931

15. Artículo 26
Todas las confesiones religiosas serán consideradas como Asociaciones sometidas a una ley
especial.
El Estado, las regiones, las provincias y los Municipios, no mantendrán, favorecerán, ni
auxiliarán económicamente a las Iglesias, Asociaciones e Instituciones religiosas.
Una ley especial regulará la total extinción, en un plazo máximo de dos años, del presupuesto del
Clero.
Artículo 26
(...)Quedan disueltas aquellas Órdenes religiosas que estatutariamente impongan, además de los tres votos
canónicos, otro especial de obediencia a autoridad distinta de la legítima del Estado. Sus bienes serán
nacionalizados y afectados a fines benéficos y docentes.
Las demás Órdenes religiosas se someterán a una ley especial votada por estas Cortes Constituyentes y
ajustada a las siguientes bases
1. Disolución de las que, por sus actividades, constituyan un peligro para la seguridad del Estado.
2. Inscripción de las que deban subsistir, en un Registro especial dependiente del Ministerio de justicia.
3. Incapacidad de adquirir y conservar, por sí o por persona interpuesta, más bienes que los que, previa
justificación, se destinen a su vivienda o al cumplimiento directo de sus fines privativos.
4. Prohibición de ejercer la industria, el comercio o la enseñanza.
5. Sumisión a todas las leyes tributarias del país.
6. Obligación de rendir anualmente cuentas al Estado de la inversión de sus bienes en relación con los fines de
la Asociación.
Los bienes de las Órdenes religiosas podrán ser nacionalizados.
Artícles de la Constitució. La llei de Congregacions
Religioses de 1933

16. Artículo 27
La libertad de conciencia y el derecho de profesar y practicar libremente cualquier religión
quedan garantizados en el territorio español, salvo el respeto debido a las exigencias de la
moral pública.
Los cementerios estarán sometidos exclusivamente a la jurisdicción civil. No podrá haber en
ellos separación de recintos por motivos religiosos.
Todas las confesiones podrán ejercer sus cultos privadamente. Las manifestaciones públicas
del culto habrán de ser, en cada caso, autorizadas por el Gobierno.
Nadie podrá ser compelido a declarar oficialmente sus creencias religiosas.
La condición religiosa no constituirá circunstancia modificativa de la personalidad civil ni
política salvo lo dispuesto en esta Constitución para el nombramiento de Presidente de la
República y para ser Presidente del Consejo de Ministros.
Artícle 27 de la Constitució

17. El divorci i l’expulsió dels jesuites

18. La reacció dels bisbes espanyols. 1931

19. Reforma educativa i obra cultural.
Objectiu: garantir el dret a rebre una educació liberal, pública i laica a tota la població
Mesures
Creació de 10.000 escoles noves de primària amb un model d’escola mixta,escoles noves de primària amb un model d’escola mixta,
laica, obligatòria i gratuïtalaica, obligatòria i gratuïta (acabar amb el domini de l’ensenyament religiós).
S'augmentà el salari dels professors però no va donar temps a fer el mateix amb
els plans d'estudi
Creació de les Missions PedagògiquesMissions Pedagògiques per a fer arribar
la cultura al món rural (biblioteques, cinema, teatre,...). Destacà també l’aportació
De García Lorca amb la companyia La Barraca
Artículo 48
El servicio de la cultura es atribución esencial del Estado, y lo prestará mediante instituciones
educativas enlazadas por el sistema de la escuela unificada.
La enseñanza primaria será gratuita y obligatoria.
Los maestros, profesores y catedráticos de la enseñanza oficial son funcionarios públicos. La
libertad de cátedra queda reconocida y garantizada.
La República legislará en el sentido de facilitar a los españoles económicamente necesitados el
acceso a todos los grados de enseñanza, a fin de que no se halle condicionado más que por la
aptitud y la vocación.
La enseñanza será laica, hará del trabajo el eje de su actividad metodológica y se inspirará en
ideales de solidaridad humana.
Se reconoce a las Iglesias el derecho, sujeto a inspección del Estado, de enseñar sus respectivas
doctrinas en sus propios establecimientos.

20. Les Missions PedagògiquesLes Missions Pedagògiques

22. Interior d'una escola de primària

23. Federico Garcia Loca i laFederico Garcia Loca i la
Companyia La BarracaCompanyia La Barraca

24. .- La reforma militar.
Causes
La necessitat de reduir l’elevat nombre d’oficialsLa necessitat de reduir l’elevat nombre d’oficials
Reduir l’abast de la jurisdicció militarReduir l’abast de la jurisdicció militar
Acabar amb el perill de colp d’estat (no intervenció en políticaAcabar amb el perill de colp d’estat (no intervenció en política)
Mesures
S’aprova la Llei de Retir de l’Oficialitat: els oficials estaven obligats a jurar la
Constitució i fidelitat a la República, però es podien retirar amb el sou íntegre
Racionalització i revisió del sistema d’ascensos i escales, especialment durantrevisió del sistema d’ascensos i escales, especialment durant
l’etapa de Primo de Rivera , afectant als africanistesl’etapa de Primo de Rivera , afectant als africanistes
Tancament de l’Acadèmia Militar de SaragossaTancament de l’Acadèmia Militar de Saragossa
El principal artífex de la reforma fou Manuel AzañaEl principal artífex de la reforma fou Manuel Azaña

25. Valoració: s’aconsegueix disminuir el nombre d’oficials i el pressupost militar,
però no es modernitza l’exèrcit i augmenta el malestar d’alguns sectors (africanistes)
Una part de l’exèrcit, encapçalada pel
general Sanjurjo, intentarà un colp d’estatSanjurjo, intentarà un colp d’estat
contra la República en agost de 1932contra la República en agost de 1932
També té relació amb l’Estatut deTambé té relació amb l’Estatut de
CatalunyaCatalunya
Es formarà la Unión Militar EspañolaUnión Militar Española (UME)(UME)
en 1933, com una organització de militars deen 1933, com una organització de militars de
dretes clandestina i colpistadretes clandestina i colpista
(alçament de 1936)(alçament de 1936)
ConseqüènciesConseqüències

27. El colp d’Agost de 1932El colp d’Agost de 1932
Azaña i FrancoAzaña i Franco Azaña en un discursAzaña en un discurs