La crisi de l'antic règim, 1788-1833

1. TEMA 4.- LA CRISI DE
L’ANTIC RÈGIM (1788-1833)
Història d’Espanya
2n de Batxillerat

2. TEMA 4.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
(1788-1833)
1. ANTIC RÈGIM I LIBERALISME
2. LA CRISI DE LA MONARQUIA ABSOLUTA (1788-1808)
3. LA GUERRA DEL FRANCÉS (1808-1814).
4.- LES CORTS DE CADIS. LA CONSTITUCIÓ DE 1812
4.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833).
RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA I TRIENNI
LIBERAL.
5. LA INDEPENDÈNCIA DE LES COLÒNIES
AMERICANES

3. 1. ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME).
ANTIC RÈGIM LIBERALISME/ESTAT LIBERAL
POLÍTICA -Monarquia absoluta.
-Sobirania reial: el rei té els tres
poders.
-Estat patrimonial i propietat de la
Corona (súbdits).
- Sobirania nacional (sufragi).
- Estat institucional que garanteix els
drets dels ciutadans.
- El rei ha de jurar la Constitució (no
està per damunt d’ella).
- Divisió de poders.
SOCIETAT - Societat estamental (per
naixement), dividida en privilegiats
(noblesa i clergat) i no privilegiats
(camperols, burgesos,...).
- Societat de classes (per riquesa):
burgesia i proletariat.
ECONOMIA - Economia fonametalment agrària.
- Obstacles al comerç i circulació
de béns immobles (propietat
vinculada o amortitzada).
- Economia i monopolis senyorials.
- Els gremis controlen la producció
artesanal.
- Activitat econòmica lliure (oferta i
demanda).
- Desamortització i desvinculació de
les propietats.
- Abolició dels monopolis i supressió
dels gremis → llibertat de producció,
circulació i contractació.

5. Guerra de Successió
1700-1713
Causes
Testament Carles II...Felip D’Anjou...BORBONS
...Arxiduc Carles..ÀUSTRIES
...En perill L’EQUILIBRI EUROPEU
...UNIONISTA-PLURALISTA
Desenvolupament
Guerra europea
Aliança de l’ Haia (GB,Ho-Au) Borbons
Carles:emperador d’Àustria. GB i Ho deixen
l’aliança
Guerra civil Corona d’Aragó----Carles
(temor al centralisme borbònic)
Conseqüències
Tratado de Utrecht
1713
*Equilibri
*Felip rei d’Espanya i renuncia a la corona
francesa
*Pèrdues territorials
(Flandes,Milà,Nàpols,Gibraltar, Menorca...
*”Navío de permiso” i “Derecho de asiento”
*Espanya:potència de 2n ordre.
Decrets
de “Nueva Planta”
Abolició dels furs de València i Aragó (1707)
Mallorca (1715) Catalunya (1715)
Es respecten Navarra i País Basc
Reformisme
Borbònic
Centralisme polític-administratiu Consells secretaries
Intendent-províncies-capitanies generals
Reformisme econòmic
Reforma Agrària insinuada
Repoblacions
Supressió privilegis Mesta...etc
Manufactures reials
Lliure comerç amb Amèrica (1778)
Reformisme religiós i cultural
Regalisme
Expulsió de jesuïtes
Societats econòmiques d’amics del país
Revisionisme i “Pactos de Familia”
Recuperació de territoris
Aliança amb França
Enfrontament amb Anglaterra
FELIP V (1700-1724)
LLUÍS I (1724)
FELIP V (1724-1746)
FERRAN VI (1746-1759)
CARLES III (1759-1788)
CARLES IV (1789-1808)

6. IES GUADASSUARIES GUADASSUAR
Invasió napoleònica
Carles IV
1.- Cronologia i etapes
1788 1808 1814 1833
Carles III Ferran VII
Josep Bonaparte
La Guerra del Francès
Cadis: primera
experiència liberal
Despotisme il·lustrat Absolutisme
1820-23
Trienni liberal
1820-23
Trienni liberal
1

7. 2. LA CRISI DE LA MONARQUIA ABSOLUTA
EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808) .
I) La Revolució Francesa.
Entre 1792 i 1795 declara la guerra a França, amb derrotes constants.
És la Guerra Gran o la Guerra contra la Convenció RepublicanaÉs la Guerra Gran o la Guerra contra la Convenció Republicana
L’esclat de la Revolució Francesa (1789) determinà el regnat de Carles IV.
Per això es posa en pràctica una política d’aïllament, és el pànic de Floridablancael pànic de Floridablanca queque
Estableix:Estableix:
•La censura de qualsevol publicació il.lustrada i la prohibició de llibres relacionats amb
França o la RF i l’arribada de tècnics estrangers
La crisi de l’Antic Règim està relacionada amb fets simultanis en el temps:
I) La Revolució Francesa i les seues conseqüències
II) La descomposició de la vella societat, (de l’A.Règim)
El 1792 es proclama la República en França i els il.lustrats que havien col.laborat amb
Carles IV són destituïts (Jovellanos, Aranda, etc) en benefici de Manuel Godoy

8. El pànic de Floridablanca
Manuel Godoy, ministre de Carles IV
fins 1808

9. La Guerra Gran, 1792-1795

10. A partir de 1795, el primer ministre Godoy canvia el signe de la política exterior i
signa aliances amb França (Tractat de San Ildefonso), que continua amb Napoleó,
La guerra canvia d’enemic, ara contra Anglaterra, i dona lloc a derrotes
importants com les del cap de Sant Vicent (1797) i Trafalgar (1805) i la pèrdua
del control de les colònies americanes

11. La família de Carles IV.
el príncep Ferran, segon per l’esquerra

12. Les derrotes exteriors paralitzen el comerç americà i redueixen els ingressos de la
Monarquia espanyola. Godoy inicia la desamortització d’alguns béns de l’Església,
comunals i dels jesuïtes (per a reduir el deute de l’Estat).
Tot i tenir el vist i plau del Papat, l’Església espanyola s’oposa.
II) LA descomposició de la vella societat
Les males collites es multipliquen des de 1780 i finalitza l’etapa del creixement
Econòmic (Crisi de subsistències entre 1795 -1808)
La fam i els impostos per a sufragar les guerres multipliquen el malestar popular
amb l’administració godoyista
La política autoritaria, personalista i neoil.lustrada de Godoy multiplica la
oposició dels privilegiats que s’apropen al príncep Ferran (futur Ferran VII)

13. 3. LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-14).
3.0.- Els orígens immediats de la guerra. (1807-1808)
3.1. La monarquia de Josep I.
3.2.El desenvolupament de la guerra. Episodis bèl.lics.
3.3. Resistència antifrancesa. La guerrilla

14. I) A l’octubre de 1807, Godoy i Napoleó
signen el Tractat de Fontainebleau que
preveu la invasió de Portugal i el
repartiment del territori entre Espanya,
França i el mateix Godoy.
3.0.- Els orígens immediats de la guerra (1807-
1808)

15. II) Procés d’El Escorial (1807): el príncep d’Astúries, futur Ferran VII, junt a part de la noblesa
i el clergat, conspira per a destituir a Godoy i a son pare i fer-se amb el poder, però és descobert
i delata als que havien conspirat junt a ell per aconseguir el perdó de son pare.
III) Motí d’Aranjuez (març de 1808Motí d’Aranjuez (març de 1808):
la presència de tropes franceses, (pel tractat de Fontainebleau) escampa
el temor a una invasió del país i els interessos de la noblesa i el clergat provoquen
un motí a Aranjuez (on es trobava el rei )
que força l’eixida de Godoy del govern i l’abdicació de Carles IV
en el seu fill Ferran (Ferran VII)(Ferran VII)

16. Abdicació de Carles IV
“Como los achaques de que adolezco no me permiten soportar por más tiempo
el grave peso del gobierno de mis reinos, y me sea preciso para reparar mi salud
gozar en clima más templado de la tranquilidad de la vida privada; he determinado,
después de la mas seria deliberación, abdicar mi corona en mi heredero y mi muy
caro hijo el Príncipe de Asturias. Por tanto es mi real voluntad que sea reconocido y
obedecido como Rey y Señor natural de todos mis reinos y dominios. Y para que este
mi real decreto de libre y espontánea abdicación tenga su exacto y
debido cumplimiento, lo comunicaréis al consejo y demás a quienes corresponda.
Dado en Aranjuez, a 19 de marzo de 1808.-Yo, el Rey.- A don Pedro Cevallos”.
Gaceta de Madrid, 25 de marzo de 1808.

17. Napoleó no reconeix al nou rei i sabedor de les diferències entre pare i fill, els
convoca a Baiona per apropiar-se del país i del comerç colonial. Vol situar el seu
germà Josep en el tro espanyol.
Confia en unes reformes més o menys liberals per a mantenir
la nova família reial. Carles IV i Ferran VII cediren els seus drets en Napoleó i aquest
en el seu germà Josep. Són les abdicacions de Baiona
l Carta de Ferran
VII a Napoleó
demanant ajuda
a finals de 1807

18. Art. 1: S.A.R. el príncipe de Asturias se adhiere a la cesión hecha por el rey Carlos
de sus derechos al trono de España y de las Indias en favor de S.M. el emperador
de los franceses....y renuncia, en cuanto sea menester, a los derechos que tiene como
príncipe de Asturias a la corona de España y de las Indias.
Renuncia a los derechos de Fernando VII en Napoleón (Bayona, 10 de mayo de 1808)
Mi venerado padre y señor: Para dar a V.M. una prueba de mi amor, de mi
obediencia y de mi sumisión, y para acceder a los deseos que V.M. me ha
manifestado reiteradas veces, renuncio a mi corona en favor de V.M.
deseando que pueda gozarla muchos años.
Abdicación de Fernando VII en Carlos IV (Bayona, 6 de mayo de 1808)
Art. 1: S.M. el rey Carlos (...) No pudiendo ser las circunstancias actuales ser sino
un manantial de disensiones, tanto más funestas cuanto las desavenencias
han dividido su propia familia, ha resuelto ceder, como cede por la presente,
todos sus derechos al trono de las Españas y de las Indias a S.M. el emperador
Napoleón, como el único que, en el estado a que han llegado las cosas,
puede restablecer el orden......
Abdicación de Carlos IV en Napoleón (Bayona, 5 de mayo de 1808)
Les abdicacions de Baiona

20. La ruta de les tropes franceses a finals de
1807 i principis de 1808

21. Els fets del 2 i 3 de Maig de 1808
Amb un país ocupat pels francesos, la família reial a Baiona, es desencadena un
motí popular en Madrid els dies 2 i 3 de Maig de 1808

22. Davant el caos i l’absència del rei en Madrid (estaven a Baiona), la població de la capital
es revolta contra l’exèrcit francès i el general Murat reacciona amb una violenta repressió
Les notícies d’aquest fet provoquen revoltes populars semblants per tot
el país i l’organització d’una resistència popular, començant la guerra
“Soldados, mal aconsejado el populacho de Madrid, se ha levantado
y ha cometido asesinatos; bien sé que los españoles que merecen el
nombre de tales han lamentado tamaños desórdenes, y estoy muy
distante de confundir con ellos a unos miserables (...).
Pero la sangre francesa vertida clama venganza. Por tanto, mando
lo siguiente:
(...) Art. 2 Serán fusilados todos cuantos durante la rebelión han sido
presos con armas.
(...) Art. 5 Toda villa o aldea donde sea asesinado un francés será
incendiada.
(...) Art. 7 Los autores de libelos impresos o manuscritos que provoquen
a la sedición serán pasados por los armas.
Dado en nuestro Cuartel General de Madrid a 2 de Mayo de 1808.
Joachim MURAT

23. Els afusellaments de la Moncloa
segons Goya

24. La càrrega dels mamelucs per
Goya

25. Carles IV anuncia les abdicions

26. 3.1. La monarquia de Josep I (1808-13).
Napoleó i Josep I elaboren una Carta Atorgada per a Espanya: l’Estatut de Baiona (1808),
que pretenia acabar amb l’Antic Règim (igualtat de tots els espanyols davant la llei,
impostos per a tots, abolició de la Inquisició,...) i anava acompanyada de
desamortització, desvinculació i fi del règim senyorial
L’estatut estableix la monarquia moderada limitada hereditària com a forma de govern.
El rei pot governar al marge de les Corts però ha de respectar els drets i llibertats
Individuals (escassos).
No pot considerar-se una Constitució, sinó una Carta Atorgada, perquè ha estat el
sobirà qui l’ha redactada, al marge de la voluntat d’un Parlament

27. spañoles: después de una larga agonía vuestra nación iba a perecer. He visto vuestros males y voy a
mediarlos. Vuestra grandeza y vuestro poder hacen parte del mío. Vuestros príncipes me han cedido todos
s derechos a la corona de España. Yo no quiero reinar en vuestras provincias; pero quiero adquirir derecho
ernos al amor y al reconocimiento de vuestra prosperidad.
uestra monarquía es vieja; mi misión es renovarla; mejoraré vuestras instituciones,
os haré gozar, si me ayudáis, de los beneficios de una reforma,
n que experimentéis quebrantos, desórdenes y convulsiones.
pañoles: he hecho convocar una asamblea general de las diputaciones de las provincias y ciudades.
uiero asegurarme por mí mismo de vuestros deseos y necesidades.
ntonces depondré todos mis derechos, y colocaré vuestra gloriosa corona en las sienes de un otro Yo,
rantizándoos al mismo tiempo una constitución que concilie la santa y saludable autoridad del soberano
n las libertades y privilegios del pueblo.
spañoles: recordad lo que han sido vuestros padres, y contemplad vuestro estado.
o es vuestra la culpa, sino del mal gobierno que os ha regido;
ned una gran confianza en las circunstancias actuales,
es yo quiero que mi memoria llegue hasta vuestros últimos nietos, y exclamen:
el regenerador de nuestra patria.”
apoléon Bonaparte, Bayona, 25 de mayo de 1808.
Napoleó anuncia l’Estatut de Baiona
(1808)

28. L’Estatut de Baiona

29. Josep Bonapart havia de:
Restablir la situació financera, organitzar la nova administració i guanyar la guerra, però
no tenia autonomia i es trobava sotmés a Napoleó
El nou monarca tenia el suport dels afrancesats
Una minoria d’intel·lectuals il·lustrats que veien
en Josep I un monarca fort que podia dur a terme les reformes
necessàries per acabar amb l’Antic Règim i modernitzar el país
sense necessitat d’una revolució liberal. Entenien que Napoleó
representava algunes idees de R.Francesa com la igualtat civil,
el dret a la propietat, entre d’altres
També ací es poden incloure: membres de la noblesa de Cort,
de la burocràcia i l’administració i sectors dels privilegiats
temerosos que la guerra discutira la propietat de la terra i
pels quals Bonapart representava seguretat.

30. Josep Bonapart o Pepe Botella

32. El suport de la població a Josep I
Goya fou pintor de Josep I

33. 3.2.- Desenvolupament de la guerra. Episodis bèl.lics
1a fase (juny - novembre 1808): fracassos francesos, ja que l’exèrcit francès és incapaç
d’avançar des de Barcelona cap al sud i l’interior (Bruc), no pot arribar a València
des de Madrid i és derrotat a Bailén en el seu intent d’ocupar Andalusia
→ replegament a la submeseta Nord i la vall de l’Ebre, abandonant Madrid

34. 2a fase (novembre 1808 – juny 1812): reacció francesa amb l’arribada de Napoleó amb
noves tropes, avançant amb victòries constants contra patriòtics i anglesos (Saragossa,
Tudela, Uclés, Talavera, Ocaña,...) → l’exèrcit francès controla tota la península,
excepte Cadis, i els patriòtics es centren en els atacs de les guerrilles

35. 3a fase (juny 1812 – desembre 1813): les dificultats a Rússia obliguen Napoleó a desplaçar
allí una part de l’exèrcit, situació que aprofiten els patriòtics i anglesos (Wellington)
per vèncer a Los Arapiles (1812) i obligar a la retirada de l’exèrcit francès, derrotat
novament a San Marcial (1813) → Napoleó negocia la pau i la tornada de Ferran VII
al tron espanyol (Tractat de Valençay, desembre 1813)

36. El tractat de Valençay significa la fi de la
guerra i tornada de Ferran VII (1813 finals)

37. 3.3.- La resistència antifrancesa. Les guerrilles
Per a designar l’oposició de tots aquestos grups de vegades
S’empra el terme front patriòtic.
En la lluita contra el francés no trobarem unanimitats:
*per una part dels defensors del vell ordre (gran part noblesa i el clero)
pels quals Napoleó representa alguns dels
ideals de la Revolució Francesa;
*les classes populars es mobilitzen contra l’actuació de l’exèrcit francés (que viu sobre el
terreny amb tota mena saquejos i extorisions) i rebutgen
la vella administració godoyista i esperen que la tornada del rei captiu signifique la
prosperitat. A més, es veuen també incitats per l’acció propagandística de l’Església
que identifica a Napoleó com el dimoni.;
*els liberals, una minoria, que diposita les seues esperances en les Corts de Cadis per
a construir un estat liberal.
La població s’organitza en Juntes Ciutadanes d’Armament i Defensa que
es declaren dipositàries de la sobirania en absència del rei i es reuniran
en Juntes Provincials primer i en una Junta Suprema Central més tard

38. Amb un desavantatge militar clar front a l’exèrcit francès, els patrotes utilitzen
la resistència en les ciutats front als setges francesos (guanyen temps i desgasten
l’oponent) i la guerrilla.
Exemples de guerrillers: “El Empecinado” o el Cura MerinoEl Empecinado” o el Cura Merino
La guerrilla.
Es tracta de grups de civils armats (bàsicament classes populars urbanes però
sobretot rurals) dirigits, de vegades, per un militar que realitzen atacs
sorprenents a l’exèrcit francés, emparant-se en el coneixement del medi
físic (que els permet organitzar emboscades) i retirar-se ràpidament.
tenen el suport de la població civil i el seu objectiu primordial es dificultar l’acció
dels francesos.
Conclusió: en la lluita militar contra els francesos trobarem *els anglesos establerts
prop de Lisboa i les restes de l’exèrcit espanyol, *les guerrilles i *les Juntes locals que
Finalment desembocaràn en una Junta Central i les Corts de Cadis.

39. - Digues, fill: què ets tu?
- Sóc espanyol per la gràcia de Déu.
- Quines obligacions té un espanyol?
- Tres: ser cristià, i defensar la pàtria i el rei.
- Qui és el nostre rei?
- Ferran VII.
- Qui és l’enemic de la nostra felicitat?
- L’emperador dels francesos.
- Qui és aquest home?
- És un malvat, un ambiciós, el principi de tots els
mals i el final de tots els béns i el resum i dipòsit
de tots els vicis.
- És pecat assassinar un francès?
- No, pare: és una obra meritòria alliberar la pàtria
d’aquests violents opressors.
Catecisme espanyol del 1808.
L’Església aportà el lideratge ideològic en la
lluita contra el francés

40. El ban de l’alcalde de
Móstoles,arranc de la guerra

41. No apareciendo en Navarra un hombre que perteneciendo a las clases de títulos,
de mayorazgos o de riqueza, tuviese alguna nombrandía y prestigio para levantar
de reunión.... formáronse algunos grupos pequeños de patriotas para causar todo
el mal posible a los franceses... Y que más podía pedirse en aquellos primeros
tiempos a unos hombres que la mayor parte no conocíamos más manejos que el
de la laya, el azadón y la podadera, ni más negocio que el de recoger el producto
que nuestras pequeñas posesiones nos rendían....
Porque en toda acción y principalmente siendo de sorpresa, según mi táctica,
conviene para vencer, y vencer ponto con poca pérdida, gastar poca munición:
el golpe primero que aurda y la bayoneta enseguida.
Mis voluntarios, perdido el contacto, pudieron sustraerse de caer en manos
de los franceses conservándose en parajes de difícil acceso y experimentando
grandes privaciones.
Espoz y Mina. Memorias (1810)
Testimoni del guerriller Espoz y Mina

42. Mapa de l’acció dels guerrillers

43. 4. LA REVOLUCIÓ LIBERAL: L’OBRA DE
LES CORTS DE CADIS (1810-13). LA
CONSTITUCIÓ DE 1812
4.1. La formació de les Corts.
4.2. La tasca legislativa de les Corts.
4.3.- La Constitució de 1812

44. En conclusió, com s’ha vist, quan el 1808 l`absolutisme s`enfonsa no ho fa per una qüestió de
crisi dinàstica, sinó que aquesta és el punt culminant de la descomposció de la vella societat que
s`havia anunciat des de finals del segle (crisi de subsistències, motins, etc). Serà la Guerra de la
Independència /Francés el que obrirà la porta a un primer assaig revolucionari, que es troba
representat per les Corts de Cadis i la Constitució de 1812.
Ara, convendria assenyalar quines van ser les característiques de la Revolució liberal. Es tracta d`un
fenòmen polític que consisteix en la presa del poder i la construcció d`un aparell político-
institucional per a poder implantar una nova organització social. Això, significa l`establiment de
l`Estat liberal, definit per la divisió de poders, la sobirania nacional, l`imperi de la llei i un conjunt
de drets i llibertats (mínimes), però també l`establiment de la igualtat civil , la llibertat dels agents
econòmics i la defensa de la propietat . Tot açò resultava incompatible amb el privilegi estamental
(la desigualtat civil) i la monarquia absoluta. L`agent, el grup social que dirigirà la revolució serà
la burgesia, una classe social encara en formació cap a 1800, però que s`oposava a l`estructura
estamental i l`absolutisme monàrquic. Què això desembocara en la democràcia (sufragi universal)
no sols no era inevitable, sinó, que en el cas espanyol, després de l` exemple revolucionari
francés on això donà lloc a l`etapa jacobina, s`intentarà desmarcar de qualsevol imitació.
Ací, en Espanya, el primer intent de creació de l`Estat liberal es va produir durant la Guerra de la
Independència i no serà fins després de la mort de Ferran VII (1833), quan definitivament s`acabe
amb l`Antic Règim.
La Revolució liberal. Què és?La Revolució liberal. Què és?

45. La Revolució liberal
• Antic Règim
• Tot poder polític prové de Déu
• Concentració de poders en el
monarca.
• Privilegis. Desigualtat segons
l’origen. Societat estamental
• No hi ha drets ni llibertats
• Estat liberal
• Sobirania Nacional
• Divisió de poders.
• Constitució redactada per un
Parlament
• Igualtat civil
• Alguns drets i llibertats (Dret a la
propietat)
• Dret a vot (sovint és censatari o
restringit). Sols masculí
• Apareix el concepte de ciutadania
La revolució liberal pretèn la destrucció de l’Antic Règim i la construcció d’un estat
basat en la sobirania nacional i la protecció alguns drets (igualtat civil i propietat).
En Espanya, començà l’any 1808, amb l’enfonsament de la monarquia absoluta

46. 4.1. La formació de les Corts.
Les Juntes de Defensa sorgides després del 2 de Maig trien els seus representants
en les Juntes Provincials i aquestes una Junta Suprema Central
que reconeix al rei Ferran VII però assumeix l’autoritat en la seua absència,
fugint de Madrid a Sevilla i Cadis
En gener de 1810 la Junta Central convoca a Corts i es dissol,
nomenant-se un Consell de Regència de cinc membres
Composició de les Corts: predominen els eclesiàstics, seguits pels professionals
liberals, funcionaris i militars, sent la ideologia liberal majoritària
En setembre de 1810 comencen les Corts, amb la imposició per part dels liberals
d’una cambra única i vot individual (front a la representació estamental) i del
principi de sobirania nacional (les Corts representen a la nació i elaboren lleis)
L’elecció dels diputats a Corts va ser difícil i no a tots els llocs es va poder
celebrar ni arribaren tots els diputats (especialment els americans), sent
substituïts per persones que vivien a Cadis

47. La formació
de les Juntes

48. ESPAÑOLES: La Junta Suprema Gubernativa, depositaria interina de la autoridad suprema, ha
dedicado los primeros momentos que han seguido a su formación a las medidas urgentes que su
instituto y las circunstancias le prescribían.
Pero desde el instantes de su instalación creyó que una de sus primeras obligaciones
era la de dirigirse a vosotros..
.El opresor de Europa vio ya llegado el momento de arrojarse sobre una presa
que tanto tiempo codiciaba, y de añadir el florón más brillante y rico
a su ensangrentada corona...
Las provincias de España, indignadas, con un movimiento súbito y solemne
se alzaron contra los agresores y juraron perecer primero que someterse a tan
ignominiosa tiranía.
Proclama de la Junta Central. Aranjuez. 26-X-1808

49. Por su origen las Juntas eran un poder revolucionario. Pero por su composición... por su
identificación con la legitimidad fernandina, por la ausencia en ellas e proyectos e ideas
políticas claras unánimes, las Juntas era un poder provisional, transitorio y, en todo caso,
ambivalente... la Junta Central Suprema... fue un gobierno débil, incapaz y muy moderado,
la antítesis de un gobierno revolucionario...La revolución española no nació, pues, de las
ideas o de conflictos entre el poder y la sociedad; nació como consecuencia de una situación
de guerra y la guerra determinó el curso de los acontecimientos. Se trató de una guerra
desordenada y caótica, librada en múltiples frentes... y en la que, junto a las formas usuales
de la guerra tradicional, aparecerían como novedades la guerra de guerrillas y la resistencia
popular en ciudades sitiadas (Zaragoza, Gerona).
Josep Fontana: La Crisis del Antiguo Régimen, Barcelona, Crítica, 1982.
La formació de les Juntes

50. Los diputados que componen este Congreso, y que representan la Nación española, se declaran
legítimos en Cortes generales y extraordinarias y que residen en ellas la soberanía nacional.
Las Cortes generales y extraordinarias de la Nación española, congregadas en la Real Isla de León
con la voluntad general, pronunciada del modo más enérgico y patente, reconocen, proclaman y juran
fidelidad al legitimo Rey al Señor D. Fernando VII de Borbón; y declaran nula de ningún valor ni
efecto la cesión hecha en favor de Napoleón, no sólo por la violencia que intervino en aquellos actos
injustos e ilegales por faltarle el consentimiento de la Nación. No conviniendo queden unidos el Poder
legislativo, el ejecutivo y el judiciario, declaran las Cortes soberanas, que se reserva el ejercicio del
Poder legislativo en toda su extensión.
(...) El Consejo de Regencia (...) reconocerá la soberanía nacional de las Cortes y jurará obediencia
que de ellas emanaren, a cuyo fin pasará, inmediatamente que se lo haga constar este decreto, a las
Cortes que le esperan para este acto y se hallan en sesión permanente.
Decreto de las Cortes de Cadiz, 24 de NOVIEMBRE de 1810.

51. Mapa de la formació de Juntes

52. ¿Juráis la Santa Religión Católica, Apostólica, Romana,
sin admitir otra en estos Reinos?
¿Juráis conservar en su integridad la nación española
y no omitir medio para liberarla de sus injustos opresores?
¿Juráis conservar a nuestro muy amado Soberano
Don Fernando VII todos sus dominios, y en su defecto a sus
legítimos sucesores, y hacer cuantos esfuerzos sean
posible para sacarlo del cautiverio y colocarlo en el trono?
¿Juráis desempeñar fiel y lealmente el encargo que la nación
ha puesto a vuestro cuidado, guardando las leyes de España,
sin perjuicio de alterar, moderar, y variar aquellas
que exigiesen el bien de la nación?
¡¡¡¡¡SÍ, JURAMOS!!!!!

53. 4.2. La tasca legislativa de les Corts de Cadis:
el primer liberalisme espanyol (I).
S’imposen les idees liberals per a acabar amb l’Antic Règim i es decreten la sobirania
nacional, la llibertat d’impremta, la llibertat de contractació i treball (supressió dels
gremis), l’abolició de la Inquisició, l’inici de la desamortització, la desvinculació,...
La legislació gaditana. La tasca de les Corts de Cadis. (1811-1814)
Establiment de
la llibertat d’
expressió
(impremta)
No per a qüestions
religioses
Abolició dels
gremis.
Llibertat d’
empresa
Supressió de la
Mesta.
dret dels
pobles a
cercar les
terres
Abolició del
Tribunal de
la Inquisició
Primeres mesures desamortitzadores (béns eclesiàstics)

55. Abolició del règim senyorial

56. L’abolició del règim senyorial, decret de 1811, implicava la fi dels privilegis
però demandava als llauradors que aportaren proves sobre la terra que venien
treballant si volien quedar-se-la.
Molts pobles decidiren no pagar cap renda feudal.
Donat que no hi ha títols de propietat aleshores, la gran noblesa en el sud i sudest del
país podrà consolidar béns/terres.
(Açò és veurà en el tema 7)

57. Qué és una Constitució?
Es tracta de la màxima o superior d'un país.
En tota Constitució es trobaran 3
Elements fonamentals:
*drets i llibertats;
*la divisió de poders;
*la forma de govern.
Les Constitucions es diferencien de
qualsevol altre document polític pel fet
que ha estat elaborat per un Parlament
elegit per la Nació i no pel sobirà, rei, etc,
com si ocorria amb l'EStatut de BAiona
Vocabulari bàsic del liberalisme

58. Sobirania Nacional
Principi bàsic del liberalisme i la democràcia
establert en un principi per la Il.lustració,
essencialment per Rousseau, segons el qual
l'origen del poder polític prové de la voluntat
de la nació, formada per ciutadans lliures i iguals, que trien un
Parlament (dipositari de
La sobirania ) del qual emanen,provenen les
institucions de l'Estat.
Aquesta concepció de l'Estat s'enfrontava
radicalment a la monarquia absoluta on
el poder procedia de la divinitat (per la Gràcia de Déu) i als
privilegis de la noblesa i del clero i per tant al model
de societat estamental.

59. Divisió de poders
Característica definitoria de qualsevol règim liberal i
democràtic, establerta per l'il.lustrat Montesquieu
(L'Espérit de les lleis, 1748) segons el qual, el poder
polític ha d'estar dividit en tres àmbits o esferes
independents, front a la concentració de poders de la
monarquia absoluta (per tant és un element
revolucionari). Aquestos tres poders de l'Estat segons
Montesquieu són: el legislatiu, executiu i judicial.
El legislatiu s’encarrega de l’elaboració i aprovació de les
lleis (és el Parlament elegit per la Nació); l’executiu, el
govern, encarregat del desenvolupament i aplicació de
les lleis; el judicial, format pels tribunals de justícia
s’encarrega de sancionar la violació de les lleis i la
preservació dels drets i llibertats.

60. Liberalisme
Ideologia/Concepció del món que entén que
tota societat està formada per individus
(amb uns drets i llibertats). Aquestos
s’organitzen políticament i d’aquesta
manera naix l’ESTAT, amb unes
institucions que tenen per objectiu
defensar els drets i llibertats individuals
com ara la llibertat d’expressió, la igualtat
civil o el dret a la propietat, entre d’altres.

61. Liberalisme (2)
Per tant, els liberals entenen que l’Estat s’ha de basar en :
*la divisió de poders (front a la m.absoluta)
*la sobirania nacional (oposada a la m.absoluta i el privilegi
estamental)
*uns drets i llibertats (expressió, moviment, igualtat civil, propietat)
Tanmateix, considerarà, durant i després de la Revolució Francesa,
que sols els grans propietaris han de participar políticament (sufragi
censatari) i que els drets socials col.lectius no s’han de reconéixer
(dret d’associació, de vaga, a l’asistència sanitària,etc).
Així, l’Estat liberal es presenta com un estat de dret, sotmés a la llei i
basat en la igualtat civil i la divisió de poders, front a l’absolutisme i
el privilegi, però no és un estat democràtic si per això s’entèn el
sufragi universal i els drets socials i col.lectius….
Els principals autors: John Locke, Montesquieu.

62. 4.3. La Constitució de 1812
La Constitució
del 1812
Coneguda com “La Pepa”, és la primera constitució espanyola
i influirà en totes les constitucions del segle XIX
Es tracta d’un pacte entre la burgesia liberal i sectors absolutistes i
de l’Antic Règim (reconeixement dels drets de l’església catòlica)
Característiques
Sobirania nacional
Àmplia declaració de drets (igualtat legal, propietat
privada, de petició, llibertat civil, llibertat
d’impremta, garanties processals,...)
Igualtat per als territoris americans
Divisió de poders
Dret de vet del monarca
Corts unicamerals
Sufragi universal masculí i indirecte
Exèrcit nacional amb servei militar obligatori.
Fundació de la Milícia Nacional
Ensenyament primari públic i obligatori
Confessionalitat catòlica de l’Estat

63. La Milícia Nacional
Grup de voluntaris (milicians) encarregats
de la defensa de la Constitució de Cadis
( i per tant del liberalisme). Tots els seus
membres eren iguals i els seu cap i els
oficials eren electius. La màxima autoritat
depenia de l’Ajuntament (alcalde).

65. Conclusió.
Aquestes lleis sols estaran en vigor fins 1814 i no a tot el territori, però
seran recuperades entre 1820 i 1823 (Trienni Liberal) i entre 1836 i 1837. Tingué una gran
Influència en Amèrica i en el sud d’Europa (Grècia, Nàpols o Portugal)
Per tant, tota la legislació de Cadis marca el camí del liberalisme que seguirà Espanya durant
tot el segle, però en lluita amb un Antic Règim que es resisteix a desaparèixer i frena els canvis

66. 5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-33).
5.1. El retorn a l’absolutisme (1814-20).
5.2. El Trienni Liberal (1820-23).
5.3. La dècada ominosa (1823-33).

67. 5.1. La Restauració absolutista (1814-20)
Ferran VII torna a Espanya per València i les Corts l’adverteixen
de que no el nomenaran rei fins que no jure la Constitució
*La noblesa i el clergat (que volien tornar als privilegis de l’Antic Règim) i
oposats als canvis establerts en Cadis;
*Una bona part de l’exèrcit, vinculat a l’absolutisme (General Elío)
*els diputats absolutistes que rebutgen la legislació de Cadis i redacten
El Manifest dels Perses;
*una part de les classes populars que creu que la tornada del rei significa la fi
de les corrupcions godoyistes i de la crisi anterior a 1808. Per això el nom
“El Deseado”
*a nivell internacional destaca la derrota de Napoleó (1814) i la restauració
de l’absolutisme arràn del Congrés de Viena i la fundació de la Santa Aliança
Els motors de
la Restauració

68. El Manifest dels Perses.

69. Per tant, al Maig de 1814, a València, Ferran VII signa el decret que anula tota l’obra liberal
Això significa:
El restabliment de totes les institucions de l’Antic Règim
S’inicia una persecució sistemàtica als liberals (i també els afrancesats) presents en
l’administració, l’exèrcit, la cultura, etc. 12.000 famílies van fugir a Europa.

70. Por tanto, habiendo oído lo que unánimemente me han informado personas
respetables por su celo y conocimientos, y lo que acerca de cuanto aquí se
contiene se me ha expuesto en representaciones, que de varias partes del
reino se me han dirigido, en las cuales se expresa la repugnancia y disgusto
con que así la constitución formada en las Cortes generales y extraordinarias,
como los demás establecimientos políticos de nuevo introducidos, son mirados
en las provincias; los perjuicios y males que han venido de ellos, y se
aumentarían si yo autorizase con mi consentimiento, y jurase aquella
constitución; conformándome con tan decididas y generales demostraciones
de la voluntad de mis pueblos, y por ser ellas justas y fundadas, declaro que
mi real ánimo es no solamente no jurar ni acceder a dicha constitución ni a
decreto alguno de las Cortes generales y extraordinarias, a saber, los que
sean depresivos de los derechos y prerrogativas de mi soberanía, establecidas
por la constitución y las leyes en que de largo tiempo la nación ha vivido,
sino el de declarar aquella constitución y tales decretos nulos y de ningún
valor y efecto, ahora ni en tiempo alguno, como si no hubieran pasado jamas
tales actos, y se quitasen de enmedio del tiempo alguno, y sin obligación en
mis pueblos y súbditos, de cualquiera clase y condición, a cumplirlos ni
guardarlos.
Y com quien quisiera sostenerlos atentaría contra las prerrogativas de mi
soberanía, declaro reo de lesa majestad a quien se atreviera o lo intentara, y
que, como tal, se le imponga la pena de vida.
Dado en Valencia a 4 de mayo de 1814. YO, EL REY.
La Restauració de l’absolutisme el 1814

71. La Restauració a Europa el 1814
La derrota de Napoleó a mans de les potències
absolutistes (Austria, Prússia i Rússia) i Anglaterra
(liberal) significa la restauració de les monarquies
absolutes. (es parlava del legitimisme)
En el Congrés de Viena, 1814, les potències absolutistes
es comprometen a recuperar les monarquies absolutes i
evitar qualsevol lectura liberal (revolucionària) i per això
funden la Santa Aliança, un acord o tractat que
intervindrà (militar i diplomàticament) en aquells països
països amenaçats pel liberalisme/Revolucions.
Això a Espanya, per tant suposava la recuperació, si més
no formal de l’estructura de l’Antic Règim.

72. Absolutisme(tb és sinònim de pensament reaccionari)
“Ideologia” que es va conformar en la lluita contra les idees
il.lustrades i més tard contra la Revolució Francesa, que va
implicar l’enderrocament de l’Antic Règim. Aquest fet venien a
interpretar-lo com a conseqüència d’una conspiració dirigida per
una minoria d’intel.lectuals (la masoneria, els il.lustrats…) contra
la societat volguda per Déu.
Característiques:
I)Tot poder polític prové de Déu i ningú no pot qüestionar-ho i
per això la unió entre política i la divinitat;
II)la defensa incondicional de la societat estamental, perquè
és la volguda per Déu i per tant defensada pel clero;
III)negació total i radical del pensament racional, de la lliure
discussió i dels drets i llibertats individuals. Qualsevol cosa que
se’n surta d’ací porta a la REvolució i per això governar, és,
essencialment, governar.
Com a principals autors: els francesos De Maistre i De Bonald

73. LA SANTA ALIANÇA
“Ses Majestats l’emperador d’Àustria, el rei de Prússia i l’empe-
rador de totes les Rússies:
Art. 1.- Conforme a les paraules de les Sagrades Escriptures, que
ordenen a tots els homes mirar-se com a germans, els tres monar-
ques contractants romandran units pels lligams d’una fraternitat
vertadera i indissoluble, i considerant-se com a compatriotes es
prestaran en tota ocasió i en tot lloc assistència, ajuda i socors:
considerant-se vers els seus súbdits i exèrcits com a pares de fa-
mília, els dirigiran amb el mateix esperit de fraternitat que utilit-
zen per protegir la religió, la pau i la justícia.
Art. 2.- En conseqüència, l’únic principi en vigor, ja siga entre els
dits governs, ja siga entre els seus súbdits, serà el de prestar-se
recíprocament ajuda.”
Páïsos signants de la
Sta. Aliança (morat)

74. Prohibició de la llibertat de premsa

75. Restabliment de la
jurisdicció senyorial
(privilegis de la noblesa):

76. D’aquesta manera
els militars liberals organitzen pronunciaments per a obligar al rei a acceptar la
Constitució, però fracassen tots fins a 1820 (Espoz y Mina, Díaz Porlier, Lacy)
I) El país, acabat d’eixir d’una guerra i II) sense els recursos d’Amèrica, perquè les colònies
estan independitzant-se i d’aquesta manera el deute de l’Estat continua creixent;
III) Molts llauradors es neguen a pagar les rendes feudals.
Tanmateix, la reconstrucció del país dins de l’estructura de
l’Antic Règim es fa molt difícil. Per què?
La solució proposada pel govern es va limitar a reformes administratives , com la de
Garay (1817), que no atacaven l’estructura del privilegi

79. Un manifest del general liberal Porlier i la geografia dels
pronunciaments liberals fins 1820

80. 5.2. El Trienni Liberal (1820-23) (I).
L’1 de gener de 1820, el coronel Riego proclama la Constitució de Cadis a Cabezas de San
Juan (Sevilla) i, davant la passivitat de tots, el Rei jura la Constitució, es converteix en monarca
constitucional, nomena un nou govern, amnistia els liberals i convoca eleccions a Corts
Les eleccions donen la victòria als liberals, que formen govern
(…) Mientras Yo meditaba maduramente, con la solicitud propia de mi paternal corazón
las variaciones de nuestro régimen fundamental que parecían más adaptables al carácter
nacional y al estado presente de las diversas porciones de la monarquía española, así
como más análogas a la organización de los pueblos ilustrados, me habéis hecho entender
vuestro anhelo de que se restableciese aquella Constitución, que entre el estruendo de las
armas hostiles, fue promulgada en Cádiz el año 1812.
(…) He jurado esta Constitución por la cual suspirabais y seré siempre su más firme apoyo
(…). Marchemos francamente, y yo el primero por la senda constitucional
Manifiesto Regio de Fernando VII ( 10 de marzo de 1820)
El decret de Ferran VII que accepta el restabliment de la Constitució de 1812

81. ““El ejército nacional, al pronunciarse por la Constitución de la Monarquía Española,El ejército nacional, al pronunciarse por la Constitución de la Monarquía Española,
promulgada en Cádiz y por sus legítimos representantes no trata de ningún modo de atentar a lospromulgada en Cádiz y por sus legítimos representantes no trata de ningún modo de atentar a los
derechos del legítimo monarca que ella reconoce; más, convencido de que todas las operaciones dederechos del legítimo monarca que ella reconoce; más, convencido de que todas las operaciones de
su Gobierno, por una fatalidad tan funesta como incomprensible, sólo han contribuido a hacersu Gobierno, por una fatalidad tan funesta como incomprensible, sólo han contribuido a hacer
desgraciada a una Nación, que hizo tantos sacrificios por sancionarla, cree que sólo estedesgraciada a una Nación, que hizo tantos sacrificios por sancionarla, cree que sólo este
pronunciamiento puede salvarla, tanto a ella como a su príncipe, del estado de nulidad en que sepronunciamiento puede salvarla, tanto a ella como a su príncipe, del estado de nulidad en que se
encuentra.encuentra.
Soldados, mi amor hacia vosotros es grande. Por lo tanto, yo no podía consentir, comoSoldados, mi amor hacia vosotros es grande. Por lo tanto, yo no podía consentir, como
jefe vuestro, que se os alejase de vuestra patria, en unos buques podridos, para llevaros a hacer unajefe vuestro, que se os alejase de vuestra patria, en unos buques podridos, para llevaros a hacer una
guerra injusta al Nuevo Mundo; ni que se os compeliese a abandonar vuestros padres y hermanos,guerra injusta al Nuevo Mundo; ni que se os compeliese a abandonar vuestros padres y hermanos,
dejándolos sumidos en la miseria y la opresión. Vosotros debéis a aquellos la vida, y, por tanto, esdejándolos sumidos en la miseria y la opresión. Vosotros debéis a aquellos la vida, y, por tanto, es
de vuestra obligación y agradecimiento el prolongársela, sosteniéndolos en la ancianidad; y aunde vuestra obligación y agradecimiento el prolongársela, sosteniéndolos en la ancianidad; y aun
también, si fuese necesario, el sacrificar las vuestras para romperles las cadenas que los tienentambién, si fuese necesario, el sacrificar las vuestras para romperles las cadenas que los tienen
oprimidos desde el año 14. Un rey absoluto, a su antojo y albedrío, les impone contribuciones yoprimidos desde el año 14. Un rey absoluto, a su antojo y albedrío, les impone contribuciones y
gabelas que no pueden soportar; los veja, los oprime y, por último, como colmo de desgracias, osgabelas que no pueden soportar; los veja, los oprime y, por último, como colmo de desgracias, os
arrebata a vosotros, sus caros hijos, para sacrificaros a su orgullo y ambición. Sí, a vosotros osarrebata a vosotros, sus caros hijos, para sacrificaros a su orgullo y ambición. Sí, a vosotros os
arrebatan del paterno seno para que en lejanos y opuestos climas vayáis a sostener una guerra inútil,arrebatan del paterno seno para que en lejanos y opuestos climas vayáis a sostener una guerra inútil,
que podría fácilmente terminarse con sólo reintegrar sus derechos a la Nación española. Laque podría fácilmente terminarse con sólo reintegrar sus derechos a la Nación española. La
Constitución, sí, la constitución basta para apaciguar a nuestros hermanos de América"Constitución, sí, la constitución basta para apaciguar a nuestros hermanos de América"
Proclama del ejército de Cádiz en 1820Proclama del ejército de Cádiz en 1820
La proclama de Riego, 1820.

82. El pronunciament de Riego, 1820

83. 5.2. El Trienni Liberal (1820-23) : les mesures.
Restauren la majoria de les reformes liberals de Cadis (Constitució inclosa),
*Reducció del delme a la meitat
*Venda de les terres de l’Església, municipals i comunals (Desamortització)
*Supressió dels víncles (ara les propietats es podien vendre lliurement)
*Eliminació de la jurisdicció o privilegis de la noblesa i dels drets sobre
la terra (obligava els nobles a presentar títols de propietat). No s’aplicarà.
*Liberalitzen la indústria i el comerç. Supressió dels gremis.
*Establiment d’un impost sobre la propietat de la terra
D’altres mesures:
*restabliment de la Milícia Nacional; *Supressió de la Inquisició
Mesures agràries
Mesures econòmiques i comercials

84. Tanmateix l’experiència liberal troba molts problemes:
I) La divisió entre moderats i liberals radicalsLa divisió entre moderats i liberals radicals
Mentre els radicals eren partidaris de recolçar-se en la Milícia
Nacional i la incipient premsa així com desenvolupar la
Constitució de 1812;
els moderats defensaven un model semblant a l’anglés on
la Corona mantenira amplis poders i la noblesa esdevinguera
la propietària de les seues terres i els minúsculs propietaris
i arrendataris es convertirien en jornalers. El problema del
deute es resoldria amb les desamortitzacions
II) La decepció d’un sector del camperolat amb la legislació liberal sobre la terraLa decepció d’un sector del camperolat amb la legislació liberal sobre la terra que
No arriba fins 1823, quan ja s’ha produït la intervenció de la Sta. Aliança.
En altres casos, l’empobriment i la propaganda eclesiàstica faciliten la formació de
Les primeres partides guerrilleres en l’interior de Catalunya i el P.Basc.

85. III) La força dels poders privilegiats (sobretot el clero) i la negativa del Rei a signar les
Lleis establertes per les Corts (recordeu el veto suspensiu del monarca segons la Constitució)
IV) Finalment, i a petició de Ferran VII, la Santa Aliança es reuneix en Verona a finals de
1822 i decideix acabar amb l’experiència liberal espanyola. Així, envia un exèrcit, els 100.000
Fills de Sant LLuís, dirigit pel Duc d’Angulema que tindrà per objectiu el restabliment
de l’absolutisme
Els camperols es veuen perjudicats i es revoltaran contra el nou govern liberal: no els donen
terres ni els rebaixen els impostos, els antics senyors ara són propietaris plens que els poden
tirar de les terres si no paguen i tenen dificultats per pagar els arrendaments perquè són
més cars i s’han de pagar en metàl·lic i no en part de la collita

86. Bien públicos y notorios fueron a todos mis vasallos los escandalosos sucesos que
precedieron, acompañaron y siguieron el establecimiento de la democrática Constitución
de Cádiz en el mes de marzo de 1820; la más criminal traición, la más vergonzosa
cobardía, el desacato más horrendo a mi real Persona, y la violencia más inevitable,
fueron los elementos empleados para variar esencialmente el Gobierno paternal de
mis reinos en un código democrático, origen fecundo de desastres y desgracias. (…)
La Europa entera, conociendo profundamente mi cautiverio (…), determinaron poner
fin a un estado de cosas, que era el escándalo universal , que caminaba a trastornar todos
los tronos y todas las instituciones antiguas, cambiándolas en la irreligión y la inmoralidad.
He venido a decretar lo siguiente: son nulos y de ningún valor todos los actos del Gobierno
llamado Constitucional (…) que ha dominado a mis pueblos desde el 7 de marzo de 1820
hasta hoy 1 de octubre de 1823.
Manifiesto Regio, 1 de octubre de 1823 (publicado como Real Decreto el 8 de octubre)
5.3. La dècada ominosa (1823-33)
Així, Ferran VII restableix formalment l’Antic Règim el 1823
Decret de Ferran VII

87. La intervenció dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.
L’exèrcit espanyol es va rendir sense presentar batalla i a diferència de 1808,
El Duc d’Angulema envità els saquejos i les confiscacions.

88. •Ferran VII enceta una feroç repressió contra els liberals de l’administració, l’exèrcit i
la intel.lectualitat amb afusellaments, (2044 assassinats el 1824)
empresonaments i exiliats, escampant el terror per tot el país.
Conseqüències de la Restauració de 1823

89. Tanmateix, la tornada de l’Antic règim no pot ser tan radical i el govern
francés i el Duc d’Angulema pressionen Ferran VII perquè adopte una línia
més moderada (creuen que el radicalisme absolutista pot genera una
revolució incontrolada) i per això:
*No es restableix la Inquisició
*No convoca els órgans de govern “ultres” com el Consell d’Estat i nomena
Ministre d’Hisenda a López Ballesteros, pròxim a la burgesia industrial
catalana, partidari de protegir el téxtil i realitzar una reforma fiscal
*La jurisdicció de la noblesa no es recupera
*Els Voluntaris Reialistes, (milicies absolutistes)
no dirigiràn la repressió contra els liberals (passa a l’Estat)

90. La resposta dels absolutistes es organitzar-se políticament al voltant del
germà del Rei, D. Carlos i naix així el carlisme, també conegut amb el nom
d’apostòlics, defensant una tornada incondicional a l’Antic Règim.
Qui són els carlins?
Membres de la noblesa (especialment rural), el clero (sobretot) i caps de l’exèrcit
Poden considerar-se els dirigents.
Artesans empobrits per la decadència dels oficis i sobretot llauradors empobrits
(destaca en el Carlisme el seu caràcter de moviment rural) . Tots ells conformen els
Voluntaris Reialistes, un grup armat (paramilitar) sorgit durant l’etapa final del
Trienni en forma de partides guerrilleres. Després de 1823, intentarà organitzar
la repressió als liberals. Tots ells són les masses

91. En l’origen dels apostòlics/carlins hi trobem:
*la propaganda eclesiàstica, que identificarà en la Constitució de Cadis i en una
Restauració que no ha estat integral les causes de la crisi afecta els llauradors;
*el descens de preus del blat (des de 1817)
*els impostos sobre la terra que va establir el Trienni i que la Restauració de
1823 no anula;
*allà on els llauradors no tenen alternatives, on l’empobriment de primer
terç del segle ha estat més intens i on els mercats americans s’han perdut, es on
s’escampa el carlisme com a protesta
(interior de Catalunya, País Basc i Navarra i nord .de Castelló);
(*les raons ja esmentades en la rectificació de la Restauració de Ferran VII )

92. El seu lema es resumeix en:
DIOS, PATRIA, REY, FUEROS (la llei tradicional o furs, les institucions
de govern medievals catalanes abolides per Felip V i els furs de Navarra
I el P.Basc)

93. El 1827 es produeix la primera revolta en Catalunya: la
Revolta dels Malcontents (Agraviados) que serà durament
reprimida

96. •Continua el greu problema econòmic: les colònies s’independitzen definitivament
El 1825 i els ingressos de la Corona es redueixen i el deute se dispara. Els privilegiats
Es neguen a pagar. Els ingressos continuen provenint d’impostos indirectes.

97. Les colònies americanes s’independitzen
definitivament el 1825. Només Cuba,
P.Rico, Filipines i Sto. Domingo.

98. A partir de 1825 el rei es veu obligat pels problemes econòmics a pactar amb la burgesia
liberal moderada (govern Cea Bermúdez): no es restaura la Inquisició, es promulga un
aranzel proteccionista per al tèxtil català i es nomena a un liberal ministre d’Hisenda,
López Ballesteros que intenta realitzar una reforma fiscal que acabe amb el caos

99. •En conclusió: la monarquia absoluta es troba acorralada per l’ oposició liberal (que
organitza revoltes i pronunciaments, Tarifa, 1824, Alacant 1827 finalment fracasats)
però també pels ultres. Els intents de reformar l’absolutisme fracasen.

100. El conflicte dinàstic.
En 1830 naix Isabel, primera filla de Ferran VII, i aquest promulga la Pragmàtica Sanció,
que abolia la Llei Sàlica, establerta per Felip V i segons la qual no podien regnar les dones
Els partidaris de Don Carles faran que el rei moribund torne a instaurar la Llei
Sàlica en 1832, però al seu testament Ferran VII deixava el tron a Isabel
(de 3 anys d’edat) i com a regent a la seua dona Maria Cristina
Els partidaris de Carles, anomenats carlins, s’oposen a Isabel i nomenen
rei a Don Carles (Carles V), començant així la Iª Guerra Carlina a l’endemà de la mort
de Ferran. El desencadenant és l’alteració de les lleis fonamentals del regne, de
La llei Sàlica.
No és sols una guerra dinàstica, sinó social: els absolutistes i partidaris de l’Antic Règim (car-
lins) front a una regent, Mª Cristina, que necessitava l’ajuda dels liberals per conservar el poder
La gran noblesa, veient que la Restauració absolutista era inviable, s’aproparà als
Isabelins, buscant un compromís que garantisca la propietat de la terra.

107. 6. LA INDEPENDÈNCIA DE L’AMÈRICA HISPANA (I).
A Amèrica s’havia produït un creixement econòmic important al segle XVIII
que havia beneficiat la burgesia criolla (blancs nascuts a Amèrica)
Els criolls es queixen de tracte discriminatori (tenen càrrecs menors), pagar forts
impostos i del control espanyol i tenen l’exemple de la independència dels EUA
Quan, amb les guerres napoleòniques, Espanya perd el control d’Amèrica, aquests
grups es convertiran en independentistes, ajudats per Gran Bretanya en alguns casos
Des de 1808 s’obri el procés d’independència: no reconeixen a Josep Bonaparte ni la Junta
Suprema Central i San Martín proclama la independència d’Argentina (1810) i Bolívar,
Hidalgo i Morelos reclamen la independència de la resta de colònies
Quan torna Ferran VII, en lloc d’intentar pactar, envia l’exèrcit a lluitar contra els
independentistes: les victòries dels americans són constants i les independències
dels diferents països es succeeixen entre 1816 (Argentina) i 1824 (Perú i Bolívia)
→ sols Cuba i Puerto Rico continuen sent colònies
En la pràctica, els nous països americans seran políticament independents,
però seran dependents econòmicament d’Anglaterra i Estats Units