2º eso tema 5 – ciutat, burgesia i catedrals

1. TEMA 5 – CIUTAT,
BURGESIA I CATEDRALS
Per Antonio Suau Forés, professor
interí. Curs 2014-15

2. INDEX DEL TEMA
1. Marc geogràfic i polític
2. L’expansió agraria i les seves conseqüències
3. El renaixement de les ciutats
4. Les activitats aeconòmiques
5. Societat i vid quotidiana
6. La religiositat i la cultura
7. L’art gòtic (no; el veurem el pròxim tema junt al
Romànic del tema 3)
8. La Baixa Edat Mitjana.

3. 1. MARC GEOGRÀFIC I
POLÍTIC

4. Mosaic polític
• L’Europa del s. XI veu una nova
gran potència: el Sacre Imperi
Romà-Germànic
• Novetats:
– Creació dels nous regnes
vikings al nord (Noruega,
Suecia i Dinamarca);
– Aparició dels primers
estats eslaus (Poloni,
Principat de Kiev)
– Pacificació i aculturació
dels hongaresos que
crean l’important regne
de Hongria.
• Al sud: retrocés de l’Islam
(Reconquesta a Espanya,
expulsió del sud de Itàlia i
Sicilia, etc)

5. 1.2 Els canvis polítics
• Idea principal: recuperació del poder reial
llevant-lo als nobles. Com?
– Creant ciutats lliures del control dels nobles,
donant-las privilegis i autogovern.
– A canvi, les ciutats donaven al rei doblers i soldats
per enfrontar-se, si calia, a qualque oposició dels
nobles.
• Les curies reals (tema 3), que assesoraven al
rei, es converteixen en parlaments medievals

6. 1.2 Els parlaments medievals
• Els parlaments reben nom diferents a
cada regne (Corts als regnes
espanyols; Parlament a Anglaterra;
Estats Generals a França; Dieta al
Sacre Imperi, etc)
• Composició dels Parlaments.
Representen als tres estaments.
– Noblesa (Alta i Baixa)
– Esglesia (Alta i Baixa)
– Ciutats (pobles però, com sabem
del tema 3, les ciutats
controlades per minories riques
(oligarquíes), la naixent burgesia
de la que parlarem més endavant
• Funcions dels Parlaments:
– Assesorar al rei
– Aprovar impostos o
contribucions extraordinaries. En
pocs caos hi haurà parlaments
amb capacitat de redactar alguns
tipus de lleis.
El rei Jaume I presideix
una sessió de les Corts
d’Aragó
Unr ei medieval amb els símbols de
poder (corona, trons i ceptre), voltat de

7. Tasques per a progressar

8. 2. L’EXPANSIÓ AGRÀRIA I
LES SEVES CONSEQÜÈNCIES

9. 2.1 Les innvoacions tècniques
• Abans del s. XI: arada romana (poca profunditat dels surcs)
arrosegada per bous; rotació bienal (només s’aprofita cada
collita el 50% de la terra)
• Novetats del s. XI:
– Arada d’orelló o normanda: més pesada, més profunditat dels
surcs, millor aprofitament de les llavors
– Rotació triennal (veure dibuix dreta): aprofitament a cada
collita del 66% de la terra (només el 33% queda en guaret)
– Collera; permet que l’arada sigui arrosegada per cavalls,que
veuen també protegits els seus cascos amb ferradures de metall;
– Més empleo del ferro per l’arada (arado), dalla (hoz) per tallar els
cereals a la sega (siega), pefeccionament del molí d’aigo
(sobretot copiant dels musulmans)
• Tot això permet un augment de la productivitat del pagés que,
en el mateix temps, pot roturar més terres que abans. La
consequència es que es talen boscos i es roturen més terres,
colonitzant-les (dessecació de pantans, polders a Holanda,
etc)

10. 2.1.2 Innovacions tècniques 1

11. 2.1.2 Innovacions tècniques 2

12. 2.1.3 Conseqüències de
l’expansió agraria
Millores
tècniques
Augment de la
producció
Augment de la
productivitat del
pagés
Pagés obté un excedent de la
producció
Pagesos
millor
alimentats
Augment
població
rural
Venda de
l’excedent a
ciutats
permet
Creixement
ciutats i població
urbana
Augment circulació
monetaria i del comerç
Emigració

13. El creixement de la població

14. 2 Tasques per a progressar

15. 3. EL RENAIXEMENT DE LES
CIUTATS.

16. 3.1 Causes del renaixement urbà
• Causes son:
– Millores agrícoles que permeten major producció agraria (mirar
esquema del final de la part 2) que permet que més gent es dediqui a
tasques no agraries
– Més seguretat al comerç (ja explicat i no surt al llibre
– Aventatges econòmis donats a ciutats pel rei (fires, mercats, etc)
• El renaixement es dona:
– A antigues ciutats romanes que havien decaigut sense arribar a
desapareixer (cas d’Espanya, Lleó o Barcelona, per exemple);
– Surgeixen noves ciutats a: costat de castells o monestirs de gran
riquesa al seu feus; encreuament de camins o llocs per creuar rius,
etc. Sorgeixen barris d’artesans (burgs), comerciants o hostals pels
viatjants i poc a poc es van convertint en ciutats (Hamburg, a a
Alemanya; Burgos, Burgo de Osma, etc a Espanya, etc)
– De burg bé el nom de la nova classe social urbana, del poble, no
privilegiada però cada vegada més rica: burgesos

17. 3.2 Les funcions urbanes (I)
• Les ciutats tenen les mateixes funcions que sempre com
centre....
– Administratiu: residència de representants dels reis quan aquestos
vagin recuperant poder.
– Polític: residencia de noblesa i reis.
– Económic: llocs de comerç i de producció artesana
– Religios: seus de bisbats
• “Espai de llibertat”: no controlades per nobles i autogovern.

18. 3.2 (II) Funcions de les ciutats
• Recordau: reis
afavoreixen l’aparició i
desenvolupament de ciutat
a base de donar privilegis i
llibertats a canvi de
recolzar al rei amb diners i
homes i així controlar a
nobles.
• El text es refereix a
Lubeck, una important
ciutat alemanya.

19. 3.3 El govern de les ciutats (I)
• Inicialment, el poder de les ciutats, per asamblea d’habitants (consell
comunal)
• A mesura que creixen ciutats, s’escolleixen delegats pel govern de le
ciutat, defensa i un cap principal anomenat Burgmestres (o alcaldes a
Castella; etc). Els delegats es reunien a un lloc, Ajuntament,
• Amb el temps, govern de la ciutat controlat per les families riques
(“patriciat” urbà; oligarquía)

20. 3.3 El govern de les ciutats (II)
• Carta comunal: document recolzat
pel rei que dona privilegis a les
ciutats. A Espanya, es van emplear
molt per afavorir reploblament
d’antigues ciutats romanes de la vall
del Duero.
• Als documents medievals dels
regnes espanyols que reconeixent
drets, ja sigui deles ciutats o, més
endavant, amb la reunificació dels
RRCC, s’anomenen furs. (Avui dia
encara estan en vigor actualitzats els
furs de Navarra)

21. Exercicis repàs part 3 (pàg 111)

22. En detall: la ciutat medieval

23. La ciutat (I): les muralles, simbol
ciutadà
• Ciutats solen ser petites (15 a 50 mil habitants) situades a
llocs de fàcil defensa i protegides per muralles.
• Entrades per muralles protegides per torres. A les portes
es cobrava per entrar i sortir de la ciutat (impost per a que
les autoritats puguessin fer coses)

24. • Llocs més destacats:
– Mercat, en una gran plaça;
– Catedral (si era seu d’un bisbe) o esglesia, simbol
del poder religiós.
– Ajuntament, poder civil
– Altres: cses de gremis, llotges per comerciar,
universistats i hospitals si era una ciutat
important.
• Ciutat organitzada en barris. Cada barri solia
tenir una petita plaça i la seua església.
Normalment els tallers d’un mateix gremi
s’agrupaven a un mateix carrer.
Plaça i
ajuntament de
Bolonya (Italia)
Mercat d’una ciutat francesa
La ciutat: els centres de la vid
urbana
Torres de Quart
(Valencia, Espanya)

25. La ciutat: les condicions de vida
• Carrers estrets, foscos (cases altes
tapaven el Sol), sense paviment i sense
clavegueram.
• Per tant: brutes i moltes rates. Les
epidemies eren freqüents
• Cases molt agrupades afavoríen
incendis
• Els rics vivien en palaus fets de pedra;
els més pobres, en cases de fusta amb
sostres de palla.
Monteriggioni (Siena, Italia)

26. CIUTATS MEDIEVALS A
CIUTATS ACTUALS
• A les ciutats actuals
pots trobar encara
les restes de la
ciutat medieval.
Posem el cas de
Barcelona

27. Tasques per progressar (pàg 112)

28. 4. LES ACTIVITATS
ECONÒMIQUES

29. 4.1 Els artesans i la seva
organització
• A ciutats viuen gent que,
generalment, es dediquen a treballs
no agraris.
• Principals activitats: artesanat i
comerç
• El treball artesà es feia a tallers.
• Els tallers associats a gremis. Els
objetius del Gremi:
– Controlar la producció fixant quantitat,
qüalitat i preu del producte
manufacturat, horaris de treball i festes
– Protegir als associats pagant tots els
tallers unes qüotes per ajudar a malalts,
vidues i orfes
Procesó del gremi dels advocats a la
ciutat de Perusa (Italia)

30. 4.1 Els tallers
• Personal del taller dividit
en tres grups:
– El mestre, amo del taller i
dominava l’ofici. Per
aconseguir aquest grau
havia de passar un examen
fent un “obra mestra”
– Els oficials, treballadors
que cobraven un sou pels
seu treball.
– Aprenents, treballaven
sense cobrar per aprendre
l’ofici. Vivien i menjaven a
casa del mestre.
Els habitatges taller dels artesans s’organitzaven en dos pisos. A la
planta baixa estaven el taller i la botiga oberta al carrer; la llar o
cuina; el rebost; un pati i, de vegades, un corral i un hort. A la
primera planta se situaven els dormitoris.

31. 4.2 Desenvolupament del comerç
• Major seguretat a Europa i els seus mars = desenvolupament del
comerç a curta i llarga distància.
• Ports comercials creixen.
• A l’interior, desenvolupament de certes ciutats on es fan grans
fires que atreien a gent de molt lluny. La més coneeguda a
Espanya era la de ramat (ganado) a Medina del Campo
(Castilla).

32. 4.3 Els canvistes
• Desenvolupament del
comerç a llarga distancia
provoca un us cada vegada
més gran, de la moneda
• Cada territori té la seua
moneda. Per negociar en
otro regne, necesari
“canviar” moneda:
• Canvista = persona que
canvia moneda.
• A la llarga, en part, alguns
d’aquest canvista seran
l’origen de una nova
institució: els bancs

33. Exercicis pàg 114

34. 5. Societat i vida quotidiana

35. 5.1 La societat urbana
• La ciutat era burg, els habitants de la ciutat,
burgesos.
• Activitats: comerç i artesanat.
• Depenent de la seua riquesa, dividits en grups:
– Patriciat urbà, petit grup de la gent més rica de la
ciutat que la controlaven (comercians importants, cpas
de gremis, etc)
– Comú, la resta de la població.
• Grup intermitjà (mestres de tallers i petits comerciants;
• Massa urabna (oficials, aprenents, criats pobres
imarginats
• Minories: viuen a barris propis:
– Jueus, els seus barris es deien calls. Es dedicaven al
comerç, artesaia especialitzada i medicina.
– Musulmans: a Espanya, viuen a barris fora de les
muralles.

36. Piràmide social de la ciutat a la
Baixa Edat Mitjana

37. 5.2 Viure a la ciutat
• La vida es feia a carrers,
plens i sorollosos.
• Al carrers la gent que va a
comprar, es nins que
jugen, els que demanen
doblers,, etc.
• Diumenge: la gent anava a
l’esglesia. Després, a dinar
a hostals i els homes a
beure després.
• Dies de festa: es netejaven
els carrers i es decoraven
les façanes (com ara)

38. 5.3 Les dones
• Les dones de classes riques,
dedicades a cuidar el marit i fills
• Les dones del comú, solen treballar
a tavernes, venedores o artesanat
però també a cuidar casa, marit i
fills.
• Al llibre posa més oficis però no
més heu de llegir-lo (orfèbres,
artenteres, pontores, il·lustradores
de miniatures, ferreeres ,
treballadores de la construcció,
bugaders, planxadores, actrius,
ballarines, curanderes i comares

39. Tasques per a progressar

40. 6. La religiositat i la cultura

41. 6.1 La religiositat medieval.
• En aquesta etapa, l’Europa crisitana lluita contra:
– Els musulmans. Croades per explusar-os de Terra Santa
(Jerusalem) i d’Espanya (Reconquesta)
– Els pagans de l’est (Ordre Teutónica i les creuades al Bàltic)
– Heretges: corrents religioses que es desviaven dels dogmes que
donaven les autoritats católiques. Per lluitar contra heretges es
varen crear els tribunals de la Inquisició encara que també es van
fer guerras (Creuda contra els càtars)
• Predicació religiosa per ordres mendicants bàsicament
urbanes (dominics, franciscans) que vivien de la almoina
(donativos)

42. Les croades
Les creuades
Les Ordres
de cavalleria

43. 6.2 la cultura urbana. Escoles i
universitats.
• La cultura europea
comença a renaixer al s
XI. Es crean....
– Escoles urbanes que podía
ser
• Catedralicies, controlades
per l’Esglèsia i centrades
en estudis religiosos.
• Municipals públques, amb
major diversitat de temes
(lectura, escriptura,
comptabilitat, dret,
medicina....)
– Universitats (mirar següent
diapositiva)

44. 8.2 Les universistats
– Universitats, sorgeisen al s
XII com associacions de
mestres i estudiants per
defensar els seus interesos.
Els estudis es dividian en
quatre facultats o
especiaitats: arts liberals,
medicina, dret i teologia.
• S’ensenyava en llatí;
• Escolàstica, sistema
d’ensenyament que
consistia en llegir un text,
plantejar un problema,
discutr-hi i ddoptar una
solució.

45. Tasques per a progressar (pàg 118)

46. 7. L’art gòtic

47. 7. Introducció
• Art gòtic: dels s. XII al
XV aprox.
• És un art eminenment urbà
• Sorgeix al nord de França
• Fruit dels
desenvolupament dels
coneixements de
construcció arquitectónica
i d’altres arts.

48. 7.1 L’arquitectura gòtica
• Característiques:
– Us de pedra
– Pilars com a suports;
– Arcs ogivals o
apuntants;
– Volta de creueria per la
coberta.

49. 7.1.1 Arquitectura
religiosa: la catedral
• Edifici religios significatiu: catedral.
• Característiques:
– Planta de creu llatina de tres a cinc naus,
transsepte, capçalera amb deambultaori i
nombroses capelles;
– Interior normalent tres nivels (arcuació,
trifori i vitralls)
• Exterior: façana emmarcades per dues
torres, grans portes d’entrada i una
rossasa

50. 7.1.1 (II) La catedral.
• L’art, tant a
l’escultura com a la
pintura, encara lligat a
l’arquitectura.
• Pero tant a pintura
com escultura, la nova
classe social, la
burgesia, comanda
obres per decorar els
seus palaus.

51. 7.1 Edificis civils
• El desenvolupament de les
ciutats i la burgesia fa que
apareguin també exemples
d’edificis civils: llotges,
ajuntaments i palaus.
Ajuntament de Buixes (Bèlgica)
Llotja d’Ypres (França)
Palacio del Dux de Venecia
(Italia)

52. 7.2 L’escultura i la pintura:
característiques generals.
• Característiques
generals:
– Bellesa, realisme i
movient;
– Figures mostren
sentiments, dramatisme o
tendresa.
– Realisme a algunes obres
(retrats esculpits)

53. • Escultura: situada
principalment a portades i
capitells però
independinsan-se més del
marc.
– Relleus
– Escultura exempta:
sentiments i detallisme (ex.
Crist crucificat, patiment;,
Mare de Déu, tendresa)
7.2.1 Pintura

54. • Característiques:
– Abandona murs d’esglesies on son substituides
per vitralls;
– Realització de taules de fusta.
– Retaules: grans taules que poden decorar la part
del darrera dels altars (també poden estas
escolpits).
– Colors brillants amb freqüent us d’or per donar
luminositat;
– Interés per donar volum de les figures i l’espai.
7.2.2 Pintura

55. Activitats per a progressar (pàgs
120-21)

56. 8. La crisi del segle XIV (Baixa
Edat Mitjana al llibre)

57. La Baja Edad media
• Segons el llibre, del XIV-
XV però trobareu llibres
que donen altres dates
(XII-XV)
• Els dos segles que diu el
llibre és el que altres
anomenen Crisi del segle
XIV que es perllongaran
amb crisis polítiques al
segle XV:

58. 8.1 Les causes de la crisi del s.
XIV
• Al segle XIV una gran crisis general que provocarà una
gran reducció de la població
• CAuses
– Males collites, produïdes per la fi de l’optim climàtic que
havia permés grans collites
• Reducció de la collita de cereals = augment dels preus del pa
= pobres no poden menjar
– Guerres, especialment la del Cents Anys (1337-1475)
– Revoltes pageses, principalmente anti-senyorials (ex.
Jacqueria a frança)
– Revoltes urbanes (millores salaris, millors condicions de
feian, accès a càrrecs locals.
– La Peste Negra. Comença 1348. Coneguda també com
Peste Bubònica. Se extèn ràpidament per Europa (també
va afectar Àfrica y Àsia). A Europoa mata de un terç a la
meitat de la població. El mitjà d’expansió van estar les
pusses que portaven les rates (bacilus pestis).. Afavoreix la
situació les males condicions higièniques de les ciutats i els
costums higipencs dolents de la gent.

59. La Peste
• La peste va arribar
de l’Orient, per un
barco genovés que
portava refugiats
d’una ciutat asetjada
pels tartars a la Mar
Negra.
• Ràpidament es va
extendre per Europa
però també la van
patir a altres
continents.
Simptomes de la malaltia Sangria con a remei
Fugida al campFlagel·lants

60. Extensió de la peste a Europa

61. 8.2 Les conseqüències de la
crisi
• La crisi va afectar a.....
– La població europea, que va passar de 80 milions a
45 milions;
– L’economia, dons al reduïr-se la població
disminueix la demanda i la ma d’obra lo que
provoca la decadènia de l’artesanat;
– La societat, que va veure com augmentaven els
conflictes:
• Al camp, hi ha revoltes pageses contra els nobles;
• A les ciutats, el poble es va revoltar contra els patricis i,
moltes vegades, es culpa dels mals que es sofríen al jueus,
lo que provoca l’asalt als calls i la matança de jueus.

62. Caiguda de la
producció agraria
Augment dels preus
dels cereals (pa)
Nobles no reduiexien
tributs als pagesos
Fam dels pagesos
Revoltes pagesas
Reducció demanda
Productes manufacturats
Reducció del treball a
ciutats
Revoltes urbanes
Fam a les ciutats
Augment de la mortalitat

63. La recuperació del s XV
• Al segle XV comença la recuperació:
– Els reis s’imposen als nobles, no sense guerres;
– Població comença a creixers,
– Agricultura i artesania comencen a recuperar-se;
– L’augment de la demanda de productes provoca
recuperació del comerç que conduiran als grans
descobriments geogràfics;
– S’inicia un canvi de mentalitat que portarà a
l’Humanisme.

64. Tasques per a progressar

65. La Peste i l’art
• La Peste Negra va marcar tant a la població que es va
reflectir a l’art; Detalle de El triunfo de la muerte (por
BruegheFel Viejo, siglo XVI, Museo del Prado, Madrid).

66. Els regnes europeus al s XIV

68. ESQUEMA RESUM BAIXA
EDAT MITJANA