1. LA FOTOGRAFIA
La FOTOGRAFIA va significar un gran canvi en les formes de crear
imatges, tal vegada comparables amb el que va representar al segle XV
la impremta per als textos. La seva invenció i desenvolupament
generaren grans canvis en les arts tradicionals, pintura, gravat i
escultura, que es despreocuparen dels aspectes de la representació, per
centrar-se en l’exploració de l’expressivitat i l’experimentació del
llenguatge plàstic.
Per una altra part, per la seva capacitat de representar la realitat , la
imatge fotogràfica va impulsar noves maneres en la informació, la
premsa, les revistes documentals i la publicitat.
A més a més, actua de manera molt decisiva en la capacitat de
comunicació entre les cultures i els pobles.

2. CLASSES I FUNCIONS
Al llarg de la seva història, la FOTOGRAFIA ha anat complint una sèrie de
funcions, segons les quals, podem fer una classificació en tres classes:
FOTOGRAFIA DE PREMSA I DOCUMENTAL:
Intenta reflectir moments concrets i quasi sempre espontanis de la realitat
quotidiana o de l’entorn social. La qualitat tècnica, en este cas, és el menys
important. Els mitjans de comunicació, i en concret la premsa escrita, han estat
els suports principals d’este gènere.
La fotografia documental hauria de tindre,
en principi, la missió d’informar sobre els
esdeveniments de la realitat immediata
amb objectivitat, però en la comunicació
audiovisual és quasi impossible
d’aconseguir esta objectivitat. El fotògraf,
els propietaris dels mitjans i tots els
recursos del llenguatge de la imatge
intervenen manipulant la realitat i afegint
aspectes subjectius a l’autèntica realitat.

3. FOTOGRAFIA CIENTÍFICA I INDUSTRIAL
Pretén mostrar aspectes científics i industrials amb finalitat didàctica o
comercial, serveix de recolzament a les ciències i a tot tipus d´indústria.
Intenta mostrar aspectes de la realitat que són objecte d’estudi o investigació,
per a la qual cosa resulta força important que la qualitat fotogràfica siga
impecable. La seua finalitat no és estètica ni documental sinó més aviat
divulgativa. Disciplines com la medicina, l’astronomia, la física, les ciències de la
naturalesa i moltes altres han desenvolupat recursos i tècniques particulars amb
la finalitat de captar i col·leccionar moments de fenòmens científics que
difícilment arriben a ser percebuts per l’ull humà.

4. És l’encarregada d’enregistrar aquells objectes que interessa vendre per tal de
persuadir el destinatari (potencial usuari o consumidor d’un producte).Per tant,
la seua finalitat comunicativa és sobretot persuassiva o ideològica, ja que està
al servei d’interessos mercantilistes. Per tal d’aconseguir els efectes desitjats
(que comprem el producte), els publicistes utilitzen hàbilment el llenguatge de la
imatge.
FOTOGRAFIA PUBLICITÀRIA

5. La seua finalitat és oferir productes estètics, que reflectisquen el gust del
fotògraf i satisfacen els possibles destinataris. No és d’estranyar que els primers
fotògrafs professionals foren precisament dibuixants i pintors. Els corrents i les
tècniques fotogràfiques en este apartat són molt nombrosos. Trobem estils de
tota mena: a) amb perspectives distorsionades, b) abstractes, c) superrealistes,
d) expressionistes, etc.
FOTOGRAFIA ARTÍSTICA

6. Parts bàsiques de la càmara

7. És la finestreta a través de la qual el fotògraf pot observar la imatge escollida.
Les càmeres del tipus rèflex i professionals ens donen una visió que coincideix
plenament amb el pla de la pel·lícula, mentre que altres tipus de càmeres
compactes ens permeten d’obtenir una visió aproximada del pla d’imatge.
Suport sensible o rodet
Pot presentar diversos formats, encara que el de 35 mm continua sent l’habitual
en la fotografia comercial i de reportatge, mentre que el gran format i el mitjà
estan relegats al món de la publicitat. La sensibilitat a la llum (mesurada amb
les sigles ISO) del rodet pot ser diversa també. Les pel·lícules amb sensibilitat
alta permeten capturar imatges amb poca lluminositat sense l’ajuda de flaix. Per
contra, les pel·lícules de baixa sensibilitat ens poden donar una millor qualitat de
gra a canvi de treballar amb molta més il·luminació.
SENSOR DIGITAL
Es el principal cambio de la cámara analógica a digital. En fotografía
analógicausamos una película compuesta generalmente cloruro, yoduro o
bromuro de plata sensible a la luz, mientras que en digital es un sensor
electrónico sensible a la luz.
Este sensor reconoce los colores RGB (rojo, verde y azul) y a raíz de estos crea
el resto de colores formando una imagen final.
VISOR

8. OBJECTIU. Format per un conjunt de lents, que degudament ordenades,
permeten la formació de la imatge. Te tres característiques principals: la
distància focal, la lluminositat i la nitidesa.
Normalment dins de l’objectiu trobem un component bàsic en la captació de
les imatges, el diafragma, que és un dels elements encarregats de l’entrada de
llum junt a l’obturador.
LA DISTÀNCIA FOCAL d’un objectiu és la distància que existeix entre la lent de
l’objectiu i el pla del negatiu. Per tant tenim diferents tipus d’objectius segons
siga la seva distància focal.
- Grans angulars, (38-28 mm) tenen un major angle de visió i és el més
indicat per fotografiar paissatges o grans composicions.
- Normals (50-55 mm) simulen la mateixa visió de l’ull humà.
- Teleobjectiu (70-100-1000 mm) apropen els objectes que estan a grans
distàncies. Zooms. (28-50-70 mm) tenen en un sol objectiu els tres anteriors.
Resulta molt pràctic.
>
Foto 55 mm Foto 100mm

10. LA LLUMINOSITAT de l’objectiu ve marcada per la relació entre la distància
focal i el diàmetre de la màxima obertura del diafragma.
LA NITIDESA de la imatge en una foto depèn del sistema d’enfocament.
Mitjançant l’anell d’enfocament , fem que les lents s’aproximen o s’allunyen del
pla a fotografiar .
Normalment les càmeres reflex , porten al centre de la pantalla del visor uns
cercles que fan que quan la imatge està desenfocada , esta es veu partida en
aquesta zona. També pot anar acompanyada d’una xicoteta retícula de cercles
minúsculs que fan que la imatge desenfocada aparega granulosa.

11. L’OBTURADOR o sistema que regula el temps d’entrada de llum al pla d’imatge
on es troba el negatiu. Per tant és el dispositiu que ens determina el anomenat
temps d’exposició indicat en fraccions de segon com per exemple: 1,1/ 2 , 1/
250, 1/ 1000, etc..., es representa B-1-2-4-8-15-30-60-125-250-500-1000.
A més de l’exposició, la velocitat d’obturació determina la forma en que es
reprodueix un subjecte mòvil. A menor velocitat d’obturació , un subjecte mòbil
es capta de manera més borrosa.I a major velocitat d’obturació es congela el
moviment.
En la càmera el botó de les velocitats d’obturació està situat a la part superior
de la càmera o en algunes a la part de la dreta quan es mira pel visor.
Així podrem fer fotografies durante el temps desitjat, desde per exemple una
nocturna que pot estar obert l' obturador més de 20 minuts, fins a parar una
bala a 1/1000

12. En la imaten que es mostra a continuació podem observar un
exemple de llarga exposició en la que ha estat obert l'obturador
15 segons

13. EL DIAFRAGMA és el dispositiu que regula la quantitat de llum que passa per
l’objectiu quan l’obturador està obert.
L’anell de control de diafragmes el trobarem a l’objectiu amb l’escala bàsica de
numeració (f) segons siga el grau d’obertura (l’obertura màxima el número
menor).
obertura major major llum obertura menor menor llum
f1 f1.4 f2 f2.8 f4 f5.6 f8 f11 f16 f22 f32
.

14. Cada pas donarà el doble de llum que el següent, per exemple f2.8 dona el
doble de llum que f4 y f4 el doble que f5.6
Estos números f afecten a la profunditat de camp, i per tant si el
número f es més baix per exemple (f2.8) entrarà més llum i l'objecte
enfocat es veurà correctament mentre que el fons apareixerà borrós,
d'aquesta manera es donarà més importància a l'element principal,
mentre que si tanquem l' obturador i per tant si augmentem el
número f per exemple a (f22) aconseguirem major profunditat de
camp i que en la foto eixca major zona enfocada.
F 2.8 F 16

15. La sensibilitat es miedeix en ISO, y l' escala típica es:
... 100 200 400 800 1600 3200 6400 12800 15600 51200 ...
Existeix un xicotet problema i es que al augmentar la sensibilitat en la nostra
càmara estem perdent definició .
Tres factores que determinen l'exposició
Els factors que determinen l' exposició són: obertura del diafragma,
velocitat d'obturació i sensibilitat.
· Obertura del diafragma. Determina la quantitat de llum que incidiex
sobre el sensor de la nostra càmara. Una major obertura suposarà una
major quantitat de llum actuant sobre el sensor.
· Velocitat d' obturació o temps d' exposició. És el temps durant el
qual la lum incideix sobre el sensor. Un major temps i, per tant, una
menor velocitat donarà lloc a que la llum incideixca durant més temps
sobre el sensor.
· Sensibilidad ISO. Determina lo sensible que és el sensor de la nostra
càmara davant la llum que actua sobre ell. Una major sensibilitat farà que,
Per a una exposició correcta necessitem menys temps.

16. En cualquier caso,
cuando queramos
lograr la mayor nitidez
en nuestras fotografías
es recomendable usar
la sensibilidad más
baja disponible,
aunque haya que
emplear un trípode o
una bean bag para
que la exposición sea
la correcta. Esto es, el
valor de ISO más bajo.

17. CARACTERÍSTIQUES FOTOGRÀFIQUES
Són els factors que haurem de tindre en compte en el moment d’elaborar una
fotografía i que determinen la seua qualitat.
ENQUADRAMENT
Manera d’emmarcar la realitat, s’elegeix amb el visor de la càmera.
Format: horitzontal o vertical
Angulació: L’objecte de la imatge es pot presentar des de diferents
perspectives:
Picat: La imatge es copsa des de dalt. Efecte: coneixement, control o
superioritat sobre l’objecte, indefensió,...
Contrapicat: La imatge es copsa des de baix. Efecte: poder de l’objecte,
autoritat, fortalesa,..
Normal: La imatge es representa a l'altura dels ulls.

18. El pla: És el camp de visió que arreplega la imatge amb el visor. N’hi ha una
gran varietat:
Pla de detall: visió d’un objecte o de part del cos humà tret del rostre sencer,
enquè els motius facials més freqüentment enregistrats són els ulls i la
boca. Estos plans es fan servir quan es vol fixar l’atenció sobre objectes
o accions que passarien inadvertits en quadres més oberts.
Primer pla: el camp de visió és ocupat sencerament pel rostre i molt sovint
també pels muscles.
Pla mig curt europeu: apareix el terç superior del cos humà, del cap a la part
inferior del pit.
Pla mig llarg europeu: la meitat superior del cos humà, del cap a la cintura.
Pla mig americà: visió del cos humà des del cap fins als genolls, característic del
còmic i el cinema americans.
Pla general: abasta el conjunt d’un escenari
Pla de conjunt: visió de dues o més persones, independentment del que d’elles
s’enregistre en camp.
Gran pla general: visió de grans decorats o paisatges en què eventualment
poden aparéixer individus com un element més de l’espai.

19. LLUM
Element bàsic en la fotografía, la llum pot crear ambients, atreure l’atenció,
modificar les formes… depenent de les seues característiques:
Dura: quan crea ombres de llímits marcats i forts
Suau: difumina el contorn
Direcció de la llum:
Depèn d’on es situa el focus de llum respecte a la càmera i a l’objecte.
Frontal: Efecte: equilibra les formes, suavitza,…
Lateral:Crea contrastos i ombres, o siga tensió, desequilibri,…
Zenital:Impressió d’elevació, espiritualitat,…
Des de baix: Crea un efecte al qual no estem acostumats, per tant misteri,
tensió, por,…
Contrallum: Crea contrast, lirisme,…

20. TEXTURA
Representa la qualitat de la superficie d’un objecte o subjecte: brillant, mate…
Si fotografiem de prop i amb una il.luminació lateral apreciarem millor la qualitat
de la textura.
LÍNIA
Les formes linials importants, arbres, camins, persones,… dirigeixen i guien la
mirada, centren l’atenció i poden alterar les direccions.
Horitzontals i verticals :S’identifiquen amb la quietud, estabilitat.
Oblíqües i corbes: Donen sensació de moviment, de canvi...
FORMA
Proporciona l’estructura principal a la composició. L’identificació dels objectes
depèn d’aquesta.
Les formes resalten més si es presenten sobre un fons llis (figura-fons).

21. COLOR
El color canvia amb la llum. A més és un element amb un gran significat
simbòlic i aquest ens ajuda a transmetre informació.
Saturació del color: Defineix el grau de puresa del color.
Saturat: Efecte: intensitat, puresa, vida,...
Dessaturat: Impressió de pal·lidesa, lirisme, tristesa,...
Relació entre colors:
Harmonies: mateixes gammes, càlids i freds…
L’efecte pot dependre del color i altres elements.
Contrast:complementaris, càlids i freds…
Efecte de dinamisme, activitat,...

22. Simbolisme del color:
Groc:Calidesa, bondat, comprensió,...
Blau:Fred, poca emotivitat, intel·lectualitat, profunditat, recolliment,... És un color
més aviat femení, front al roig, que és més masculí.
Blanc:Oposat al negre. Símbol de puresa, esperança, innocència,...
Taronja:Símbol de reialesa, calidesa, generositat,...
Negre:Mort, mal, pessimisme, depressió,...
Violeta:Excel·lència, satisfacció, espiritualitat,...
Roig:Color animat, enèrgic. També simbolitza perill, lluita, sexualitat, venjança.
Color masculí.
Verd:Naturalesa, vida, creixement, salut,...

23. Principis de composició
Simplicitat o complexitat
Podem optar per representar els elements d’una manera simple i clara, pretenent
fugir de la confusió en la disposició dels elements visuals, o pel contrari atendre a
una major diversitat en les relacions que podem establir entre dits elements.
Harmonia o contrast
Amb l'harmonia , els elements que entren a formar part de la composició guarden
relacions de semblança entre si ,aquesta pot ser provocada per diferents elements
com el color, línies, formes, llums...Però de vegades també amb el contrast entre
els elements podem aconseguir composicions equilibrades.
Equilibri
És la sensació que les coses estan en el seu lloc, formant una totalitat. Pot distingir-
se entre equilibri estàtic i equilibri dinàmic.
Centres d’interés i pesos visuals
Existeixen unes zones de major pes visual que altres. La part superior d’una imatge i
la part dreta tenen major pes visual, per això necessiten menors dimensions reals
per a ser percebudes com semblants a les altres, i així transmetre la sensació
d’equilibri.

24. Altres elements que influeixen per a donar un major pes visual són:
Grandària: l’augment de la grandària implica un augment similar del pes
visual.
Forma: les formes regulars solen pesar més que les d’irregulars.
Color: els colors clars solen pesar més que els obscurs, i les tonalitats
càlides més que les de fredes.
Aïllament: com més aïllat es troba un element, major pes visual posseeix.
Direccions visuals
La direcció visual es refereix a un determinat recorregut visual que porta a l’ull
cap als centres d’interés, permetent una lectura clara i precisa. La direcció de
lectura habitual és esquerra-dreta.
De vegades hi ha direccions visuals d’escena, creades pels mateixos elements
visuals (braços, línies, mirades, etc. que apunten a un lloc)

25. Tecniques de composició
La situació dels objectes en l' escena d'una fotografia, conforma el que
anomenem composició. Composar una fotografia es buscar la mllor vista
d'una escena i aconseguir l'equilibri entre els elements. Entre elles:
LA REGLA DELS TERÇOS
Per a aplicar la regla dels terços dividim hipotèticament l'espai d'una foto en
terços tant vertical com horizontalment i farem que les línies i els elements
més importants d' una fotografia s'ajusten a eixos terços. Així, els horitzonts i
els elements més importants d'una foto els col.loquem en els terços.
En el següent exemple podem veure la diferència de la mateixa escena presa
amb l'objecte principal centrat i ajustant-se a un terç. La foto que está
descentrada té més força, equilibri i harmonia que la foto centrada.
Però no sempre és millor utilitzar aquesta regla, dependrà del missatge que
un vol transmetre.

26. Col.locar els horitzonts
Si busquem simetria entre el cielo i el sol podem situar l' horitzont en el
centre. Si no es així, tractarem de fer coincidir l' horitzont amb un dels
terços verticals. Si li donem més importància al sol el fem coincidir amb el
terç superior. Si volem donar importància al cel el fem coincidir amb el terç
inferior.

27. Descentrar Horitzontalment
La foto de l'esquerra està millor equilibrada i té més força que la de la dreta
perque el subjecte té la cara orientada cap a la dreta. Per això la
col.loquem a l' esquerra.

28. PUNTS FORTS: Fem coincidir els elements importants amb els terços i les
seues interseccions.

29. El fons
Al fer una foto moltes vegades li donem poca importància al fons. Però hem de
tractar d' adequar el fons a allò que estem fotografiant. En algunas ocasions no
podrem i en altres simplement canviant el punt de vista ,pujar a un objecte... ja
podem modificar-lo.
Hem de tindre cura amb:
· Els fons que no contrasten amb l'objecte fotografiat.
· Les fonts que contrasten massa amb el subjete.
· Els fons amb massa detall, ja que distraurà l' atenció del motiu principal.
Si no podemos evitar-ho podrem desenfocar el fons reduint la profunditat de
camp. D'aquesta forma li restarem importància.

30. Existeixen moltes tècniques de composició però aquestes poden ser
interessants.
Per altra part les regles estan per a trencar-se i no sempre hem de
pretendre que les nostres imatges estiguen basades únicament en una
serie de regles a complir.
Hem de ser creatius, originals i deixar de vegades que la nostra intuició
ens guie.

31. Vivian Maier

46. TREBALL “RETRAT”
FOTOGRAFIES: (14 fotografies en total)
- 3 FOTOGRAFIES AMB ANGULACIONS O PUNTS DE VISTA DIFERENTS.
- 5 FOTOGRAFIES AMB PLANS DIFERENTS : Pla de detall, primer pla, pla
curt, pla de conjunt...
- Almenys 3 fotografies d'interior i 3 d'exterior.
- 1 Fotografia almenys ha de tindre un contrallum.
- 2 fotografies almenys han de tindre llum artificial.
- Hem de practicar el reflex i les ombres .
- Almenys 2 fotografies nocturnes.
- 7 fotografies en color i 7 en blanc i negre.