Resum unitat 3

3. Els recursos de la natura
Recursos de la natura: Elements que s’utilitzen per
satisfer les necessitats materials de la societat.
Estudiarem l’aigua, els recursos energètics fòssils i els
recursos minerals.
Aigua: escassa a Catalunya i a Espanya.
Combustibles fòssils: carbó, petroli i gas natural.
Energies alternatives: necessari desenvolupament per
evitar la dependència energètica.

Reserves de petroli al
món
Consum de petroli per càpita al
món

1. L’AIGUA, UN RECURS ESCÀS
2. ELS RECURSOS ENERGÈTICS
3. L’ENERGIA NUCLEAR I LES ENERGIES
RENOVABLES ALTERNATIVES
4. ELS RECURSOS MINERS
5. L’AIGUA I ELS RECURSOS ENERGÈTICS I
MINERALS A CATALUNYA

1.1. Les conques hidrogràfiques
1.2. Els recursos hídrics
1.3. Les demandes d’aigua
- L’aigua per a ús agrícola i ramader
- L’aigua per a ús urbà i industrial
1.4. Les polítiques hídriques
- La política de transvasaments
- La dessalinització de l’aigua del mar
- La recuperació dels aqüífers
- Els plans de sanejament dels rius

2.1. Espanya, un país amb dèficit de recursos
energètics
2.2. L’aigua com a recurs energètic
2.3. El carbó
2.4. El petroli i el gas natural

3.1. L’energia nuclear
3.2. Les noves fonts d’energia renovables
L’energia solar
L’energia eòlica
L’energia de biomassa
L’energia geotèrmica

4. ELS RECURSOS MINERS
4.1. L’explotació de recursos miners
- Mineria metàl·lica
- Mineria no metàl·lica
- Roques industrials

5.1. La demanda d’aigua a Catalunya
5.2. Els recursos energètics i minerals

Excepte a les zones de clima oceànic i a alguns indrets
de muntanya, l’aigua és escassa a Espanya.
1.1. Les conques hidrogràfiques
Conca hidrogràfica: Conjunt de terres i aqüífers que
aporten les seves aigües al curs d’un mateix riu.
Rius d’Espanya: excepte els rius del nord, el règim
fluvial és irregular, amb estiatges intensos.
Vessants: Cantàbric i gallec, atlàntic i mediterrani.

1.2. Els recursos hídrics
Els recursos hídrics són gestionats per les
confederacions hidrogràfiques.
Recursos hídrics: 43340 hm3
Demanda total: 37029 hm3
Excedents a les confederacions del Nord, del Duero, del
Tajo i de l’Ebre, deficitaris a les del Guadalquivir i del
Segura i a les del Sud i Balear

- El 80% de l’aigua disponible és demanada per a ús
agrícola
- Terres conreades irrigades: 14% del total. Producció:
el 50% del total.
- Problemes: contaminació de l’aigua per adobs
químics, pesticides i purins.
- A les zones amb dèficit (llevant) hi ha explotació de
cabals subterranis.
els usos de l'aigua

Problemes:
contaminació de les aigües per abocaments urbans i
industrials. Solució: depuradores i reutilització.
Zones del litoral mediterrani: increment de consum
d’aigua a l’estiu, precisament quan n’hi ha menys.
els usos de l'aigua

Usos de l'aigua
%
Agricultura 80
Indústria 12
Consum públic 8
usos de l'aigua en %
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
sectors
Consum públic
Indústria
Agricultura
els usos de l'aigua

Passar aigua d’un territori a un altre, mitjançant la
construcció de les infraestructures necessàries.
L’abastiment de grans ciutats depèn de minitransvasaments.
Generen un fort rebuig de les poblacions on hi ha l’aigua a
transvasar.
PDE

- Els plans de sanejament dels rius

Plantes dessalinitzadores a:
Illes Canàries
Almeria
Andalusia
Catalunya agència catalana de l'aigua
wiki/Dessalinització
video dessaladora Prat
- Plans de sanejament dels rius

energètics

Energia primària 2007
Producció en
Ktep %
Consum en
Ktep %
Autoabastim
ent
Carbó 6.118 19,51% 19.958 13,45% 30,65%
Petroli 135 0,43% 71.786 48,36% 0,19%
Gas natural 15 0,05% 31.601 21,29% 0,05%
Nuclear 14.353 45,78% 14.353 9,67% 100,00%
Hidràulica 2.289 7,30% 2.289 1,54% 100,00%
Resta 8.441 26,92% 8.441 5,69% 100,00%
Total 31.351 100,00% 148.428 100,00% 21,12%

energètics
ENERGIA PRIMÀRIA A ESPANYA
2007
0
10.000
20.000
30.000
40.000
50.000
60.000
70.000
80.000
Carbó
PetroliG
as
natural
Nuclear
Hidràulica
Resta
MILERSDETONESEQUIVALENTSDEPETROLI Producció en Ktep
Consum en Ktep

energètics
Energia primària a Espanya 2007
0
20.000
40.000
60.000
80.000
100.000
120.000
140.000
160.000
Total
Producció en Ktep
Consum en Ktep

energètics
ANY 2007
19,51% 13,45%
0,43%
48,36%
0,05%
21,29%
45,78%
9,67%
7,30%
1,54%
26,92%
5,69%
0%
20%
40%
60%
80%
100%
producció i consum d'energia
Resta
Hidràulica
Nuclear
Gas natural
Petroli
Carbó

La quantitat que es genera és important, però no es pot
ampliar molt més. Respecte al total representa només
un 7,30%.
Avantatges:
Energia neta. No produeix residus ni contaminants.
Un cop produïda l’energia, l’aigua es retorna al riu.

Inconvenients:
Greu impacte ambiental de les centrals hidroelèctriques,
amb efectes negatius en la flora i la fauna. Exemple:
els salmons no poden salvar els obstacles quan volen
remuntar els rius.
Pobles que queden enfonsats sota les aigües dels
embassaments.
Les centrals usen l’aigua a l’hivern i no deixen reserves
per al regadiu de l’estiu.

2.3. El carbó Article de Ramon Folch sobre el carbó
EVOLUCIÓ DEL MERCAT DEL CARBÓ A ESPANYA
ANYS NOMBRE D'EMPRESES MILIONS DE TONES NOMBRE DE TREBALLADORS
1990 234 19,32 45.212
2005 28 12,1 8.284

2.4. El petroli
Fins a la crisi de 1973 va ser el motor del creixement,
amb preus estables.
L’augment del preu va afectar a totes les economies
Espanya en produeix molt poc i l’ha d’importar.
Actualment de Rússia, Mèxic i l’Aràbia Saudita. A
Espanya hi ha nou refineries. La companyia més
important és Repsol.

2.4. El gas natural
Cada vegada més important a Espanya. És importat
d’Algèria, mitjançant una xarxa de gasoductes.
Reserves a: Osca, plataformes dels golfs de Biscaia i de
Cadis.
Empresa més important a Espanya: Gas Natural.

3.1. L’energia nuclear
Energia alliberada pel procés de fissió nuclear. Ús
d’urani enriquit.
Gran poder calorífic. Gran rebuig social pel perill de
fuites radioactives, pel problema dels residus
altament radioactius durant milers d’anys.

L’energia solar
A Espanya grans possibilitats per la situació i les
hores de sol. Encara hi ha poques instal·lacions:
Almeria, Huelva i Tenerife.
Font energètica neta i inexhaurible.
Plataforma solar de Tabernas, Almeria
La Planta Solar Termoeléctrica de Iberdrola en Puertollano

L’energia eòlica
Espanya és el segon país productor mundial.
infoeolica.com

S’obté per combustió o fermentació de la matèria
orgànica.
Institut Català de l'Energia
biomasaforestal.org

L’energia geotèrmica
Utilitza la calor interna de la Terra.
Institut Català de l'Energia

Espanya ha deixat de ser un país important en recursos
miners. S’ha reduït l’ocupació minjantçant la
reconversió laboral a províncies de tradició minera:
Astúries, Huelva i Terol.
Seguint la política de la Unió Europea es vol incrementar
la productivitat, millorar el medi ambient i fomentar la
recerca i el desenvolupament tecnològic.

Els minerals metàl·lics es troben en àrees del sòcol
hercinià. Usades per a la indústria de base.
S’han tancat explotacions importants: de ferro a Biscaia,
de mercuri a Almadén i de coure i pirita a Riotinto.

PRODUCCIÓ DE MINERALS METÀL·LICS
1995 2000 2005
Minerals milers de tones
Ferro 966 49
Pirita 403 94
Coure 23 24 2
Plom 30 51
Zinc 172 202
Estany 2 1
Mercuri 1501
Or 4 1,8 4
Plata 124 40 0,004

PRODUCCIÓ MINERALS METÀL·LICS
0
200
400
600
800
1000
1200
1400
1600
1995 2000 2005
MILERSDETONES
Ferro
Pirita
Coure
Plom
Zinc
Estany
Mercuri
Or
Plata

Es troben en formacions paleozoiques i en conques
terciàries.
Alta producció de sal. Primera productora: Cantàbria
Sal marina al litoral mediterrani i regió subatlàntica.
Sal potàssica: serveix de fertilitzant arícola i en la
indústria química. Extensa conca potàssica des de
Catalunya a Navarra.

PRODUCCIÓ DE MINERALS NO METÀL·LICS
1995 2000 2005
Minerals milers de tones
Potasses 1396 646 645
Sulfat sòdic 813 833 -
Espat fluor metal·lúrgic 114 5 6
Magnesita calcinada 195 221 237
Caolí rentat 113 123 156
Argiles 36 45 55
Feldspats 379 478 650
Sal (inclou la sal marina) 3685 4630 4399

PRODUCCIÓ MINERALS NO METÀL·LICS
0
1000
2000
3000
4000
5000
1995 2000 2005
MILERSDETONES
Potasses
Sulfat sòdic
Espat fluor metal·lúrgic
Magnesita calcinada
Caolí rentat
Argiles
Feldspats
Sal (inclou la sal marina)

- Roques industrials
Extracció de roques per a la indústria química i la
construcció.
Granits: a Galícia
Marbres: Almeria i Badajoz

Catalunya té una demanda d’aigua per a l’agricultura i
ramaderia en un percentatge més baix que a la resta
d’Espanya, degut a les demandes de la indústria,
hostaleria i consum urbà, encara que cal distingir
entre la conca de l’Ebre i les conques internes.
A les conques internes hi ha dèficit.

CATALUNYA
CONQUES DE
L'EBRE
CONQUES
INTERNES
% %
SUPERFÍCIE (KM2
) 31.930 15.330 48% 16.600 52%
MUNICIPIS 946 312 33% 634 67%
POBLACIÓ(MILIONS) 7,1 0,57 8% 6,53 92%
RECURS(HM3/ANY) 6.166
DEMANDES(HM3
/ANY) 3.100 1.900 61% 1.200 39%
URBANA 5% 64%
AGRÍCOLA 95% 36%

Pocs recursos miners i energètics.
Sector energètic: Mines de lignit per a centrals
tèrmiques(Fígols)
Centrals nuclears: Ascó I, Ascó II i Vandellós II
Energia hidroelèctrica: Salts d’aigua d’embassaments
de la Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana i el
Ter; i a l’Ebre al seu pas pels ports de Beseit.

PRODUCCIÓ D'ENERGIA A CATALUNYA
ENERGIES ANY 2006 ANY 2007 % VARIACIÓ
EN MILERS DE TEP
LIGNIT 82,4 65,4 -20,63%
ENERGIA NUCLEAR 5.929,8 5.280,3 -10,95%
HIDROELÈCTRICA 302,9 307,6 1,55%
EÒLICA 26,9 42,8 59,11%
BIOMASSA 323,8 341,7 5,53%
ENERGIA SOLAR TÈRMICA 11,3 19,3 70,80%
FONT: IDESCAT
IDESCAT

Minerals no metàl·lics: Es mantenen explotacions de
potassa a Sallent
Roques industrials: Importància en l’extracció d’àrids
naturals, roca calcària i argiles.

Resum unitat 3

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (20)

En vedette

En vedette (20)

Similaire à Resum unitat 3

Similaire à Resum unitat 3 (20)

Plus de Institut Cristòfol Despuig

Plus de Institut Cristòfol Despuig (20)

Resum unitat 3