SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  37
REPUBLICANISME, CARLISME, MOVIMENT OBRER I
                  NACIONALISME




Andrea Alcantarilla, Irene Domingo, Abigal Dombrowski, Lorena Tortosa y María Medina
Índex
1. El Carlisme
2. El republicanisme
3. En Moviment Obrer:
   3.1: El PSOE
   3.2: les tendències anarquistes
   3.3: la CNT i la UGT
4. El Nacionalisme:
   4.1: Característiques generals
   4.2: El nacionalisme català
   4.3: El nacionalisme basc: característiques generals, Sabino Arana i el PNB.
   4.4: Altres regionalismes: el gallec, el valencià i l’ andalús.
5. Conclusions
6. Bibliografia
El Carlisme
Carlistes: Contraris al regnat d’Alfons XII
Volien a Carles VII com a rei.




         Guerra Carlista
                                               Carles VII

En conseqüència, començà la Tercera Guerra
Carlista.          Pèrdua de la Tercera Guerra Carlista.
                           Reorganització del partit.
o Havia atenuat el seu confessionalisme.
o A Catalunya adoptà una actitud pro autonomista
o Va adquirir molta força en el País Basc i Navarra
o Mai aconseguí més del 3% dels vots on es va presentar.




                     Lema del Carlisme
Mor Candido Nocedal i es separen del partit els
‘Integristes’: tendència d'extrema dreta que proclamà el
regnat de Crist i prescindí del rei.



 Mor Carles VII, Jaume III, el
 seu fill, assumeix el lloc de
     president carlista.



                                        Candido Nocedal
o Mor Jaume III, es reuneixen de nou els dos partits
carlistes:
o El partit Carlista: Promovia el socialisme autogestionari.
o Comunió Tradicionalista          Carlista:   Promovia el
tradicionalisme.




                            El clero com a còmplice
                                  del Carlisme
El Republicanisme
El partit republicà va defensar la democratització del
règim, substituir la monarquia, hegemonia social i
cultural del catolicisme.

Objectiu: serveis públics per
a tots els ciutadans per a
eliminar la diferencia entre
classes socials, però
oposant-se a la utopia.
Aquest sistema de govern sols va estar vigent en dos breus períodes
de la historia, la primera república va estar des de l'any 1873 al 1874 i
la segona república des de l'any 1931 al 1939.




           Imatge 1a República                 Imatge 2a República
El Moviment Obrer
   En l’època de la revolució burgesa i de la
   república federal naix el moviment obrer
espanyol, primer moviment revolucionari de la
           classe obrera espanyola.
El P.S.O.E
Els socialistes tenien un sistema econòmic i social basat
en la administració col·lectiva dels medis de producció
Objectiu: fer desaparèixer les diferents classes socials i
per tant eradicar les diferencies econòmiques entre
elles.

                             Es caracteritza per al seua
                             justícia, ja que tothom té
                             oportunitats.
Es van a oposar als anarquistes, mantenint una ideologia
 col·lectivista, anticlerical i antiburgesa més moderada
                     que l'altre corrent.


   Grup minoritari al
 nostre país, al 1879 va
   nàixer a Madrid el
          PSOE.
   Amb l'objectiu de
    representar els
 objectius de les classe
 socials nascudes en la
  revolució industrial.
Les tendències anarquistes
  Anarquisme: Doctrina político-social



   Llibertat total de
        la persona
       humana i la
    desaparició de
      l'estat i de la
   propietat privada.
                                   Anarquisme clàssic


Màxims representants: Pierre Proudhon i Mikhail Bakunin
A la Península Ibèrica, el moviment anarquista tornà a
la vida pública el 1881.

Es fundà la Federació de Treballadors de la Regió
Espanyola dirigida des de Barcelona per Antoni Pellicer i
Paraire i Francesc Tomàs, entre altres.



Dividida en dos corrents:
o L'anarcocol·lectivista.
o L'anarcocomunista.
- La repressió que l'estat exercí indiscriminadament
    contra el moviment obrer féu néixer tota una
     generació d'anarquistes teòrics a Catalunya.

- Aconseguí una forta influència als Països Catalans, no
  solament en els medis obrers, sinó també en alguns
                  dels intel·lectuals.
La crisi en què caigué l'obrerisme anarquista en l'etapa
terrorista fou superada tant a Catalunya com a la resta
                 de la Península Ibèrica.


1910: Fundada a Barcelona la CNT
      la més important de les
organitzacions obreres que al món
   s'han declarat partidàries de
           l'anarquisme.



 (1922-1923): Congrés de Berlín.
La CNT i la UGT
En 1888 van celebrar el primer
congrés del partit y es va fundar la
UGT.




                    Per altra part, els anarquistes van
                    fundar el CNT, una confederació de
                    sindicats autònoms que va recolzar
                    els moviments anarquistes.
El Nacionalisme
El Nacionalisme contemporani sorgeix a Europa a partir
del primer terç del Segle XIX.

El moviment nacionalista té la
seua ideologia en l'amor per la
nació i els seus vincles comuns:

o La mateixa llengua.
o La mateixa història.
o Els mateixos costums.
o La mateixa raça o cultura.
CARACTERÍSTIQUES DEL NACIONALISME
Les característiques més importants del Nacionalisme en
Europa són:

 Estar en contra de l'absolutisme implantat pel règim
  de la Restauració.
 Estar en contra del mapa
  europeu impost per les                     potències
  de la Restauració al Congrés
  de Viena de 1815.
La nació- estat es caracteritza a nivell més concretes per:


 Organitzar-se entorn d'un estat únic
indivisible i establit en un territori limitat.

 Desenrotllar-se en un
sistema econòmic.

 Unificar la cultura,
sobretot pel que fa a valors
i llengua.
El Nacionalisme català
•Dècada de 1830: S'inicia en el context del Romanticisme
La Renaixença.
                             1882: Valentí Almirall va
                               crear el Centre Català,
                                     organització
                              política que reivindicava
                             l'autonomia i denúncia el
                              caciquisme de l'Espanya
                                 de la Restauració.
                             El primer manifest va ser
                           va ser Lo Catalanisme (1886)
    Valentí Almirall
Enric Prat de la Riba va fundar la Unió Catalanista (1891)
            d'ideologia conservadora i catòlica.




          Enric Prat de la Riba
                                        Fransesc Cambó

  La Lliga Regionalista (1901) amb Francesc Cambó com
  a principal dirigent i Prat de la Riba. Partit que aspirava
  a l’autonomia de Catalunya. La seua base social estava
       en amplis sectors de les classes mitjanes i altes.
Dos objectius principals:

o Autonomia política per a Catalunya dins d'Espanya. La
Lliga naix allunyada de qualsevol independentisme.

o Defensa dels interessos econòmics dels industrials
catalans.    Defensa   d'una   política   comercial
proteccionista.
El Nacionalisme basc
  Al segle XIX, varen succeir les Guerres Carlines que van
            suposar derrotes per al Poble Basc.

Abolició dels Furs, procés que va culminar amb la Llei de 21
     de Juliol de 1876 que va suposar la liquidació de
                     l’ordenament foral.
La burgesia biscaïna va ser la fundadora del nacionalisme
     basc. La seua aparició es va deure a causa de:




o La ràpida industrialització de Biscaia
o L’abolició dels furs històrics anomenats anteriorment.
•El Partit Nacionalista Basc, PNB va ser fundat per Sabino
Arana Goiori nascut en una família carlina i ultracatòlica en
1895. Aquest, va formular els fonaments ideològics del
nacionalisme basc que consistien en:

La Independència d’Euskadi.


Radicalisme antiespanyol.



                                            Sabino Arana
Exaltació de l’ètnia basca.
Integrisme religiós catòlic. El lema del PNB
serà “Déu i Lleis Velles.

Promoció de l’ idioma i les tradicions culturals
basques.
El suport social de Sabino Arana va ser escàs
     degut al seu radicalisme antiespanyol e
                independentista.




  Al començament del segle XX, va evolucionar
cap a posicions més moderades per a estendre la
     seua influència entre la població basca.
 Pel que fa a la influència
social podem dir que es va
estendre entre la xicoteta i
mitjana burgesia i en el món
 rural però la gran burgesia
 industrial i financera es va
distanciar del nacionalisme.

  Respecte a la influència
 geogràfica, el nacionalisme
basc es va estendre a Biscaia i
 Guipúscoa i la influència a
 Àlaba i Navarra va ser molt
            menor.
Nacionalisme gallec
El nacionalisme gallec va començar amb un intent d’alçament
fallit en 1846. Malgrat aquest precedent, el nacionalisme es
va desenvolupar molt poc a poc i no va tenir molt arrelament
social.


A mitjan segle, va nàixer el
moviment O Rexurdimento,
que va donar a conèixer alguns
plantejaments polítics.
En 1889 Manuel
   Murguía, va fundar
l'Associació Regionalista
  Galega, de tendència
       tradicional.

 Aquesta associació va
 ser els primers passos
del nacionalisme gallec.

                            Manuel Murguía
El Nacionalisme valencià
El nacionalisme valencià va ser dels últims a que es va
crear. Defensà la recuperació de la llengua, i les
tradicions i costums valencianes.




Això va donar a la creació
d'un moviment anomenat
LO RAT PENAT.

                             Cartell de Lo Rat Penat editat al 1960
El sentiment nacionalista valencià va adquirir
certa importància amb la creació de València
Nova i Juventut Valenciana.




Més tard es va crear la
Solidaritat Valenciana, partit
que va intentar agrupar a
totes les forces valencianistes.
En la I Guerra Mundial el valencianisme va ressorgir amb
    la fundació de la Unió Valencianista Regional i la
           Joventut Republicana Nacionalista.
El Nacionalisme andalús
 Ideològicament es va conformar en les tres primeres
    dècades del segle XX, i es va difondre des de la
Societat Antropològica de Sevilla i l'Ateneu de Sevilla
                 a la fi del segle XIX.
En 1915 es publica
 "L'Ideal Andalús" de
      Blas Infante,
   convertint-se així
    aquest en líder i
    coordinador del
moviment andalucista
en els anys posteriors.


                          Blas Infante
Bibliografia
o Wikipedia.

o Apunts del Blog d’Enric.

o http://xarxes.wordpress.com/2012/01/04/pena-roja-
lany-1845-i-el-carlisme/

ohttp://www.buxaweb.com/historia/temes/escat/restaura
cio.htm#Carlisme

Contenu connexe

Tendances

Tema 2. catalanisme polític
Tema 2. catalanisme políticTema 2. catalanisme polític
Tema 2. catalanisme polític
David Busquets
 
Esquema catalanisme
Esquema catalanismeEsquema catalanisme
Esquema catalanisme
Marcel Duran
 
Origens del catalanisme XIX
Origens del catalanisme XIXOrigens del catalanisme XIX
Origens del catalanisme XIX
Armand Figuera
 
Historia de España. restauración
 Historia de España. restauración Historia de España. restauración
Historia de España. restauración
martabort
 
La crisi del sistema de Restauració
La crisi del sistema de RestauracióLa crisi del sistema de Restauració
La crisi del sistema de Restauració
ahidalg_04
 
Tema 8 Crisi de la Restauració (1898-1931)
Tema 8 Crisi de la Restauració (1898-1931)Tema 8 Crisi de la Restauració (1898-1931)
Tema 8 Crisi de la Restauració (1898-1931)
neusgr
 
Cronologia segle xix. 1874 1898.
Cronologia segle xix. 1874 1898.Cronologia segle xix. 1874 1898.
Cronologia segle xix. 1874 1898.
Marcel Duran
 
Tema 7-Catalanisme s. XIX
Tema 7-Catalanisme s. XIXTema 7-Catalanisme s. XIX
Tema 7-Catalanisme s. XIX
neusgr
 

Tendances (19)

Tema 2. catalanisme polític
Tema 2. catalanisme políticTema 2. catalanisme polític
Tema 2. catalanisme polític
 
Esquema catalanisme
Esquema catalanismeEsquema catalanisme
Esquema catalanisme
 
Origens i consolidació del catalanisme
Origens i consolidació del catalanismeOrigens i consolidació del catalanisme
Origens i consolidació del catalanisme
 
Catalanisme
CatalanismeCatalanisme
Catalanisme
 
Origens del catalanisme
Origens del catalanismeOrigens del catalanisme
Origens del catalanisme
 
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
 
Origens del catalanisme XIX
Origens del catalanisme XIXOrigens del catalanisme XIX
Origens del catalanisme XIX
 
Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017
 
Historia de España. restauración
 Historia de España. restauración Historia de España. restauración
Historia de España. restauración
 
LA RESTAURACIÓ MONÀRQUICA
LA RESTAURACIÓ MONÀRQUICALA RESTAURACIÓ MONÀRQUICA
LA RESTAURACIÓ MONÀRQUICA
 
3 catalanisme xix
3 catalanisme xix3 catalanisme xix
3 catalanisme xix
 
La crisi del sistema de Restauració
La crisi del sistema de RestauracióLa crisi del sistema de Restauració
La crisi del sistema de Restauració
 
10 crisidelarestauraci-120214050904-phpapp02
10 crisidelarestauraci-120214050904-phpapp0210 crisidelarestauraci-120214050904-phpapp02
10 crisidelarestauraci-120214050904-phpapp02
 
Tema 8 Crisi de la Restauració (1898-1931)
Tema 8 Crisi de la Restauració (1898-1931)Tema 8 Crisi de la Restauració (1898-1931)
Tema 8 Crisi de la Restauració (1898-1931)
 
Obrerisme 1875 1900
Obrerisme 1875 1900Obrerisme 1875 1900
Obrerisme 1875 1900
 
Cronologia segle xix. 1874 1898.
Cronologia segle xix. 1874 1898.Cronologia segle xix. 1874 1898.
Cronologia segle xix. 1874 1898.
 
Els fets d'octubre de 1934
Els fets d'octubre de 1934Els fets d'octubre de 1934
Els fets d'octubre de 1934
 
Unitat 11. la segona república i la catalunya autònoma (1931 1936)
Unitat 11.  la segona república i la catalunya autònoma (1931 1936)Unitat 11.  la segona república i la catalunya autònoma (1931 1936)
Unitat 11. la segona república i la catalunya autònoma (1931 1936)
 
Tema 7-Catalanisme s. XIX
Tema 7-Catalanisme s. XIXTema 7-Catalanisme s. XIX
Tema 7-Catalanisme s. XIX
 

En vedette

El movimiento obrero: sus inicios
El movimiento obrero: sus iniciosEl movimiento obrero: sus inicios
El movimiento obrero: sus inicios
Rafael Urías
 
El segle XX a Espanya i Catalunya
El segle XX a Espanya i CatalunyaEl segle XX a Espanya i Catalunya
El segle XX a Espanya i Catalunya
marcapmany
 
Introducció llengua llatina
Introducció llengua llatinaIntroducció llengua llatina
Introducció llengua llatina
Oriol
 
Crisi de la república s. I a.C.
Crisi de la república s. I a.C.Crisi de la república s. I a.C.
Crisi de la república s. I a.C.
Oriol
 
Art islam
Art islamArt islam
Art islam
Oriol
 
Llenguatge fílmic
Llenguatge fílmicLlenguatge fílmic
Llenguatge fílmic
Oriol
 
Expansió roma republicana
Expansió roma republicanaExpansió roma republicana
Expansió roma republicana
Oriol
 
La corona d’Aragó (ss. XIII-XV)
La corona d’Aragó (ss. XIII-XV)La corona d’Aragó (ss. XIII-XV)
La corona d’Aragó (ss. XIII-XV)
Oriol
 

En vedette (20)

El movimiento obrero: sus inicios
El movimiento obrero: sus iniciosEl movimiento obrero: sus inicios
El movimiento obrero: sus inicios
 
El segle XX a Espanya i Catalunya
El segle XX a Espanya i CatalunyaEl segle XX a Espanya i Catalunya
El segle XX a Espanya i Catalunya
 
Unitat 4 Moviment Obrer
Unitat 4 Moviment ObrerUnitat 4 Moviment Obrer
Unitat 4 Moviment Obrer
 
Moviment Obrer
Moviment ObrerMoviment Obrer
Moviment Obrer
 
Illuminatis
IlluminatisIlluminatis
Illuminatis
 
Introducció llengua llatina
Introducció llengua llatinaIntroducció llengua llatina
Introducció llengua llatina
 
Crisi de la república s. I a.C.
Crisi de la república s. I a.C.Crisi de la república s. I a.C.
Crisi de la república s. I a.C.
 
Illuminati sociedad que controla el mundo
Illuminati sociedad que controla el mundoIlluminati sociedad que controla el mundo
Illuminati sociedad que controla el mundo
 
EL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBREREL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBRER
 
LOS ILUMINATIS Y EL NUEVO ORDEN MUNDIAL
LOS ILUMINATIS Y EL NUEVO ORDEN MUNDIALLOS ILUMINATIS Y EL NUEVO ORDEN MUNDIAL
LOS ILUMINATIS Y EL NUEVO ORDEN MUNDIAL
 
Art islam
Art islamArt islam
Art islam
 
Barcino
BarcinoBarcino
Barcino
 
Barcelona medieval
Barcelona medievalBarcelona medieval
Barcelona medieval
 
Pla Cerdà
Pla CerdàPla Cerdà
Pla Cerdà
 
Llenguatge fílmic
Llenguatge fílmicLlenguatge fílmic
Llenguatge fílmic
 
Expansió roma republicana
Expansió roma republicanaExpansió roma republicana
Expansió roma republicana
 
Mosaic
MosaicMosaic
Mosaic
 
2a declinacio
2a declinacio2a declinacio
2a declinacio
 
La corona d’Aragó (ss. XIII-XV)
La corona d’Aragó (ss. XIII-XV)La corona d’Aragó (ss. XIII-XV)
La corona d’Aragó (ss. XIII-XV)
 
Intorducció a la història com a ciència
Intorducció a la història com a ciènciaIntorducció a la història com a ciència
Intorducció a la història com a ciència
 

Similaire à Power fin

Origens del catalanisme
Origens del catalanismeOrigens del catalanisme
Origens del catalanisme
aula20_2012
 
De la restauració a la república (1874 1931)
De la restauració a la república (1874 1931)De la restauració a la república (1874 1931)
De la restauració a la república (1874 1931)
Marcel Duran
 
Oposició al sistema de la restauració
Oposició al sistema de la restauracióOposició al sistema de la restauració
Oposició al sistema de la restauració
trabajosbachillerato
 
La restauració va durar del 1875
La restauració va durar del 1875La restauració va durar del 1875
La restauració va durar del 1875
Laura Sancho
 
La oposición a la restauración
La oposición a la restauraciónLa oposición a la restauración
La oposición a la restauración
TatianaAcosta94
 
La restauració i el catalanisme
La restauració i el catalanismeLa restauració i el catalanisme
La restauració i el catalanisme
ahidalg_04
 
Crisi restauracio
Crisi restauracioCrisi restauracio
Crisi restauracio
ahidalg_04
 
LA RESTAURACIÓ MONÀRQUICA
LA RESTAURACIÓ MONÀRQUICALA RESTAURACIÓ MONÀRQUICA
LA RESTAURACIÓ MONÀRQUICA
onamenorca
 

Similaire à Power fin (20)

Origens del catalanisme
Origens del catalanismeOrigens del catalanisme
Origens del catalanisme
 
Comentari de les fonts
Comentari de les fontsComentari de les fonts
Comentari de les fonts
 
Catalanisme
CatalanismeCatalanisme
Catalanisme
 
Bipartidisme
BipartidismeBipartidisme
Bipartidisme
 
El camí cap a la Segona República.
El camí cap a la Segona República.El camí cap a la Segona República.
El camí cap a la Segona República.
 
Catalanisme
CatalanismeCatalanisme
Catalanisme
 
De la restauració a la república (1874 1931)
De la restauració a la república (1874 1931)De la restauració a la república (1874 1931)
De la restauració a la república (1874 1931)
 
Presentació II Origen i consolidació del catalanisme
Presentació II Origen i consolidació del catalanismePresentació II Origen i consolidació del catalanisme
Presentació II Origen i consolidació del catalanisme
 
Oposició al sistema de la restauració
Oposició al sistema de la restauracióOposició al sistema de la restauració
Oposició al sistema de la restauració
 
La restauració va durar del 1875
La restauració va durar del 1875La restauració va durar del 1875
La restauració va durar del 1875
 
Unitat8 catalanisme
Unitat8 catalanismeUnitat8 catalanisme
Unitat8 catalanisme
 
La oposición a la restauración
La oposición a la restauraciónLa oposición a la restauración
La oposición a la restauración
 
Els grans moviments socials
Els grans moviments socialsEls grans moviments socials
Els grans moviments socials
 
Els grans moviments socials
Els grans moviments socialsEls grans moviments socials
Els grans moviments socials
 
Tema 8. el moviment obrer. de 1868 fins a 1914 (ii)
Tema 8. el moviment obrer. de 1868 fins a 1914 (ii)Tema 8. el moviment obrer. de 1868 fins a 1914 (ii)
Tema 8. el moviment obrer. de 1868 fins a 1914 (ii)
 
La restauració. 2a part
La restauració. 2a partLa restauració. 2a part
La restauració. 2a part
 
UNITAT_3_El_catalanisme_politic.ppt
UNITAT_3_El_catalanisme_politic.pptUNITAT_3_El_catalanisme_politic.ppt
UNITAT_3_El_catalanisme_politic.ppt
 
La restauració i el catalanisme
La restauració i el catalanismeLa restauració i el catalanisme
La restauració i el catalanisme
 
Crisi restauracio
Crisi restauracioCrisi restauracio
Crisi restauracio
 
LA RESTAURACIÓ MONÀRQUICA
LA RESTAURACIÓ MONÀRQUICALA RESTAURACIÓ MONÀRQUICA
LA RESTAURACIÓ MONÀRQUICA
 

Power fin

  • 1. REPUBLICANISME, CARLISME, MOVIMENT OBRER I NACIONALISME Andrea Alcantarilla, Irene Domingo, Abigal Dombrowski, Lorena Tortosa y María Medina
  • 2. Índex 1. El Carlisme 2. El republicanisme 3. En Moviment Obrer: 3.1: El PSOE 3.2: les tendències anarquistes 3.3: la CNT i la UGT 4. El Nacionalisme: 4.1: Característiques generals 4.2: El nacionalisme català 4.3: El nacionalisme basc: característiques generals, Sabino Arana i el PNB. 4.4: Altres regionalismes: el gallec, el valencià i l’ andalús. 5. Conclusions 6. Bibliografia
  • 3. El Carlisme Carlistes: Contraris al regnat d’Alfons XII Volien a Carles VII com a rei. Guerra Carlista Carles VII En conseqüència, començà la Tercera Guerra Carlista. Pèrdua de la Tercera Guerra Carlista. Reorganització del partit.
  • 4. o Havia atenuat el seu confessionalisme. o A Catalunya adoptà una actitud pro autonomista o Va adquirir molta força en el País Basc i Navarra o Mai aconseguí més del 3% dels vots on es va presentar. Lema del Carlisme
  • 5. Mor Candido Nocedal i es separen del partit els ‘Integristes’: tendència d'extrema dreta que proclamà el regnat de Crist i prescindí del rei. Mor Carles VII, Jaume III, el seu fill, assumeix el lloc de president carlista. Candido Nocedal
  • 6. o Mor Jaume III, es reuneixen de nou els dos partits carlistes: o El partit Carlista: Promovia el socialisme autogestionari. o Comunió Tradicionalista Carlista: Promovia el tradicionalisme. El clero com a còmplice del Carlisme
  • 7. El Republicanisme El partit republicà va defensar la democratització del règim, substituir la monarquia, hegemonia social i cultural del catolicisme. Objectiu: serveis públics per a tots els ciutadans per a eliminar la diferencia entre classes socials, però oposant-se a la utopia.
  • 8. Aquest sistema de govern sols va estar vigent en dos breus períodes de la historia, la primera república va estar des de l'any 1873 al 1874 i la segona república des de l'any 1931 al 1939. Imatge 1a República Imatge 2a República
  • 9. El Moviment Obrer En l’època de la revolució burgesa i de la república federal naix el moviment obrer espanyol, primer moviment revolucionari de la classe obrera espanyola.
  • 10. El P.S.O.E Els socialistes tenien un sistema econòmic i social basat en la administració col·lectiva dels medis de producció Objectiu: fer desaparèixer les diferents classes socials i per tant eradicar les diferencies econòmiques entre elles. Es caracteritza per al seua justícia, ja que tothom té oportunitats.
  • 11. Es van a oposar als anarquistes, mantenint una ideologia col·lectivista, anticlerical i antiburgesa més moderada que l'altre corrent. Grup minoritari al nostre país, al 1879 va nàixer a Madrid el PSOE. Amb l'objectiu de representar els objectius de les classe socials nascudes en la revolució industrial.
  • 12. Les tendències anarquistes Anarquisme: Doctrina político-social Llibertat total de la persona humana i la desaparició de l'estat i de la propietat privada. Anarquisme clàssic Màxims representants: Pierre Proudhon i Mikhail Bakunin
  • 13. A la Península Ibèrica, el moviment anarquista tornà a la vida pública el 1881. Es fundà la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola dirigida des de Barcelona per Antoni Pellicer i Paraire i Francesc Tomàs, entre altres. Dividida en dos corrents: o L'anarcocol·lectivista. o L'anarcocomunista.
  • 14. - La repressió que l'estat exercí indiscriminadament contra el moviment obrer féu néixer tota una generació d'anarquistes teòrics a Catalunya. - Aconseguí una forta influència als Països Catalans, no solament en els medis obrers, sinó també en alguns dels intel·lectuals.
  • 15. La crisi en què caigué l'obrerisme anarquista en l'etapa terrorista fou superada tant a Catalunya com a la resta de la Península Ibèrica. 1910: Fundada a Barcelona la CNT la més important de les organitzacions obreres que al món s'han declarat partidàries de l'anarquisme. (1922-1923): Congrés de Berlín.
  • 16. La CNT i la UGT En 1888 van celebrar el primer congrés del partit y es va fundar la UGT. Per altra part, els anarquistes van fundar el CNT, una confederació de sindicats autònoms que va recolzar els moviments anarquistes.
  • 17. El Nacionalisme El Nacionalisme contemporani sorgeix a Europa a partir del primer terç del Segle XIX. El moviment nacionalista té la seua ideologia en l'amor per la nació i els seus vincles comuns: o La mateixa llengua. o La mateixa història. o Els mateixos costums. o La mateixa raça o cultura.
  • 18. CARACTERÍSTIQUES DEL NACIONALISME Les característiques més importants del Nacionalisme en Europa són:  Estar en contra de l'absolutisme implantat pel règim de la Restauració.  Estar en contra del mapa europeu impost per les potències de la Restauració al Congrés de Viena de 1815.
  • 19. La nació- estat es caracteritza a nivell més concretes per:  Organitzar-se entorn d'un estat únic indivisible i establit en un territori limitat.  Desenrotllar-se en un sistema econòmic.  Unificar la cultura, sobretot pel que fa a valors i llengua.
  • 20. El Nacionalisme català •Dècada de 1830: S'inicia en el context del Romanticisme La Renaixença. 1882: Valentí Almirall va crear el Centre Català, organització política que reivindicava l'autonomia i denúncia el caciquisme de l'Espanya de la Restauració. El primer manifest va ser va ser Lo Catalanisme (1886) Valentí Almirall
  • 21. Enric Prat de la Riba va fundar la Unió Catalanista (1891) d'ideologia conservadora i catòlica. Enric Prat de la Riba Fransesc Cambó La Lliga Regionalista (1901) amb Francesc Cambó com a principal dirigent i Prat de la Riba. Partit que aspirava a l’autonomia de Catalunya. La seua base social estava en amplis sectors de les classes mitjanes i altes.
  • 22. Dos objectius principals: o Autonomia política per a Catalunya dins d'Espanya. La Lliga naix allunyada de qualsevol independentisme. o Defensa dels interessos econòmics dels industrials catalans. Defensa d'una política comercial proteccionista.
  • 23. El Nacionalisme basc Al segle XIX, varen succeir les Guerres Carlines que van suposar derrotes per al Poble Basc. Abolició dels Furs, procés que va culminar amb la Llei de 21 de Juliol de 1876 que va suposar la liquidació de l’ordenament foral.
  • 24. La burgesia biscaïna va ser la fundadora del nacionalisme basc. La seua aparició es va deure a causa de: o La ràpida industrialització de Biscaia o L’abolició dels furs històrics anomenats anteriorment.
  • 25. •El Partit Nacionalista Basc, PNB va ser fundat per Sabino Arana Goiori nascut en una família carlina i ultracatòlica en 1895. Aquest, va formular els fonaments ideològics del nacionalisme basc que consistien en: La Independència d’Euskadi. Radicalisme antiespanyol. Sabino Arana
  • 26. Exaltació de l’ètnia basca. Integrisme religiós catòlic. El lema del PNB serà “Déu i Lleis Velles. Promoció de l’ idioma i les tradicions culturals basques.
  • 27. El suport social de Sabino Arana va ser escàs degut al seu radicalisme antiespanyol e independentista. Al començament del segle XX, va evolucionar cap a posicions més moderades per a estendre la seua influència entre la població basca.
  • 28.  Pel que fa a la influència social podem dir que es va estendre entre la xicoteta i mitjana burgesia i en el món rural però la gran burgesia industrial i financera es va distanciar del nacionalisme.  Respecte a la influència geogràfica, el nacionalisme basc es va estendre a Biscaia i Guipúscoa i la influència a Àlaba i Navarra va ser molt menor.
  • 29.
  • 30. Nacionalisme gallec El nacionalisme gallec va començar amb un intent d’alçament fallit en 1846. Malgrat aquest precedent, el nacionalisme es va desenvolupar molt poc a poc i no va tenir molt arrelament social. A mitjan segle, va nàixer el moviment O Rexurdimento, que va donar a conèixer alguns plantejaments polítics.
  • 31. En 1889 Manuel Murguía, va fundar l'Associació Regionalista Galega, de tendència tradicional. Aquesta associació va ser els primers passos del nacionalisme gallec. Manuel Murguía
  • 32. El Nacionalisme valencià El nacionalisme valencià va ser dels últims a que es va crear. Defensà la recuperació de la llengua, i les tradicions i costums valencianes. Això va donar a la creació d'un moviment anomenat LO RAT PENAT. Cartell de Lo Rat Penat editat al 1960
  • 33. El sentiment nacionalista valencià va adquirir certa importància amb la creació de València Nova i Juventut Valenciana. Més tard es va crear la Solidaritat Valenciana, partit que va intentar agrupar a totes les forces valencianistes.
  • 34. En la I Guerra Mundial el valencianisme va ressorgir amb la fundació de la Unió Valencianista Regional i la Joventut Republicana Nacionalista.
  • 35. El Nacionalisme andalús Ideològicament es va conformar en les tres primeres dècades del segle XX, i es va difondre des de la Societat Antropològica de Sevilla i l'Ateneu de Sevilla a la fi del segle XIX.
  • 36. En 1915 es publica "L'Ideal Andalús" de Blas Infante, convertint-se així aquest en líder i coordinador del moviment andalucista en els anys posteriors. Blas Infante
  • 37. Bibliografia o Wikipedia. o Apunts del Blog d’Enric. o http://xarxes.wordpress.com/2012/01/04/pena-roja- lany-1845-i-el-carlisme/ ohttp://www.buxaweb.com/historia/temes/escat/restaura cio.htm#Carlisme