3. Va començar a estudiar Dret a la Universitat de Bonn però els va abandonar per estudiar Filosofia a la U. de Berlín.

4. Es va casar amb una jove aristòcrata i varen tenir 6 fills, 3 dels quals moriren. Va tenir un altre fill amb la criada, que va ser adoptat per Engels.

5. Va descartar treballar de professor i es va dedicar a escriure a la revista “ La gaseta renana ” articles sobre la realitat social.

6. A causa de la crítica de la revista a la societat i la política va ser censurada i Marx es va exiliar a París.

8. Coneix el que serà el seu màxim col·laborador i amic: Friedrich Engels

9. Escriu els Manuscrits econòmico-filosòfics.

10. És també expulsat de França i s’exilia a Brusel·les.

12. Es declara “ apàtrida, ateu i revolucionari ”.

13. El 1848, escriu juntament amb Engels el famós Manifest Comunista .

14. Es trasllada a Colònia i funda una nova revista que és novament censurada i prohibida pel govern.

15. S’exilia a Londres.

17. Marx escriu la seva obra magna El Capital

18. Funda i organitza la Primera Internacional (Associació Internacional de Treballadors)

19. S’oposa a les tesis dels anarquistes.

20. Els darrers anys de vida, es retira de l’acció social i es dedica exclusivament a pensar i escriure.

21. Mor a Londres el 1883 i segueix enterrat allà.

23. Tesis sobre Feuerbach (1845)

24. La ideologia alemanya (1846)

25. Misèria de la filosofia (1847)

26. Manifest comunista (1848)

27. El capital (Primer llibre 1867) (Engels, llibres 2 i 3 1885 i 1894)

29. L’economia política anglesa ,

32. Partim d’un fet econòmico-social: hi ha treballadors i propietaris

33. Marx intenta explicar les raons d’aquesta situació: només així podrem donar una solució correcta.

34. Situació paradoxal: el treballador esdevé més pobre quan més produeix.

36. de l’acte de la producció , del treball mateix: treballa forçat i treballa per a un altre, el temps del treball no és seu, només es sent lliure en les seves funcions animals de menjar, beure i procrear. (“ Alienació de si mateix ”) [b és causa de a]

37. de la vida de l’espècie , de la naturalesa: el treballador alienat no se sent part de la naturalesa, la vida mateixa apareix només com un mitjà de vida, tractant de sobreviure, mantenint la seva existència. No és conscient que és un ésser de l’espècie humana, preocupat només per la seva existència individual.

38. dels altres homes : aquests esdevenen uns estranys, entre si només tenen relacions comercials, no pròpiament humanes.

42. Impostos fortament progressius.

43. Abolició del dret d'herència.

44. Confiscació de la propietat de tots els emigrats i sediciosos.

45. Centralització del crèdit en mans de l'estat a través d'un banc nacional amb capital de l'estat i amb monopoli exclusiu.

46. Centralització dels mitjans de transport en mans de l'estat.

47. Augment de les fàbriques nacionals, dels instruments de producció, artigament i millora de les terres segons un pla comú.

48. Idèntica obligació de treball per a tots. Creació d'exèrcits industrials, especialment per a la agricultura.

49. Unificació de l'exercici de l'agricultura i la indústria, mesures aptes per a l'eliminació progressiva de la diferencia entre la ciutat i el camp.

50. Educació pública i gratuïta de tots els infants. Prohibició del treball dels infants a les fàbriques, en la seva forma actual. Unificació de l'educació amb la producció material, etc.

54. Per estructura econòmica s’entén tots els elements que intervenen en el substent material de la societat, allò necessari per produir l’aliment, el vestit, l’habitatge, etc. Aquesta estructura està constituïda per les relacions de producció , que són les relacions que s’estableixen entre els éssers humans d’acord amb la seva situació respecte de les forces de producció . En el sistema capitalista, la burgesia disposa dels mitjans de producció , i el treballador tan sols té la força del treball . Les forces productives són els mitjans de producció més la força del treball .

57. En el sistema de producció capitalista el model canvia. Amb uns determinats diners es produeix una mercaderia que permet obtenir una quantitat de diners superior a la inicial. Aquest model s'expressa amb la fórmula: D - M - D', considerant que D'>D. En la diferència entre D' i D és concretaria la plusvàlua comercial. D'on prové aquest increment de diners, aquest benefici? Segons Marx és la quantitat de riquesa creada per l'obrer i que no li es retornada en forma de salari.

60. El comunisme pretendrà l’abolició de la propietat privada per eliminar les diferències de classe. Per arribar a això, primer s’haurà d’instaurar una dictadura del proletariat (SOCIALISME) per, quan tot estigui llest, eliminar fins i tot l’Estat (COMUNISME).

63. A diferència d’altres filòsofs no té interès en demostrar si Déu existeix o no.

64. Parteix de l’anàlisi de la religió efectuat per Feuerbach i, a l’igual que aquest, considera que la religió aliena a l’home.

65. La citació més coneguda és “la religió és l’opi del poble”, és a dir, el poble oprimit no es rebel·la contra els seus opressors perquè està drogat per la religió.

66. Vegem el text complet extret de La crítica de la filosofia del Dret de Hegel .

68. »La misèria religiosa és, alhora, l’expressió de la misèria real i una protesta contra aquesta misèria. La religió és el sospir de la criatura aclaparada, el cor d’un món sense cor i l’ànima d’una època sense ànima. És l’opi del poble .

69. »L’abolició de la religió com a felicitat il·lusòria del poble és una exigència de la seva felicitat real. L’exigència de renunciar a les il·lusions sobre la seva condició és l’exigència de renunciar a una condició que té necessitat d’il·lusions.

70. »... La tasca immediata de la filosofia consisteix a revelar l’alienació sota les seves formes seculars, un cop revelada sota les seves formes sagrades. La crítica del cel es transforma així en crítica de la terra, la crítica de la religió en crítica del dret i la crítica de la teologia en crítica de la política.»