12. L’UNIVERS, és la totalitat de les coses. Tot el que hi ha forma part de l’Univers Res Fa 15.000 Milions d’anys Big Bang L’UNIVERS es va formar fa 15.000.000 milions d’anys en haver-hi una gran explosió : el BIG BANG
13. L’UNIVERS Què és? Origen Res Fa 15.000 Milions d’anys Big Bang Espai, Temps,Energia i Matèria 10 -35 segons quarks i antiquarks 10 -12 es va refredant Gravetat Electromagnetisme, Forces nuclears forts i Forces nuclears febles 0,01 segons T = cent mil milions de graus Kelvin
14. 1 segon després 3 minuts, els protons i neutrons Es combinen per formar els primers nuclis atòmics d’ H i He 35 minuts, T= 300 milions de graus kelvin. Tenim: protons, electrons, heli-4 , fotons, neutrins i antineutrins 300 mil anys, el primer àtom: Hidrògen
15. L’Univers LES PROVES DEL BIG BANG - La hoguera de las vanidades Efecte Doppler Documento sin título http://www.iac.es/cosmoeduca/relatividad/historia/7.htm Temperatura de la radiació de fons
19. L’univers és format per GALÀXIES. La matèria que es va formar al Big Bang va donar lloc a les galàxies que estan formades per milions d’estrelles. La nostra galàxia s’anomena VIA LÀCTEA
21. Són acumulacions enormes d'estels, gasos i pols. A l'Univers n'hi ha centenars de milers de milions. Cada galàxia pot estar formada per centenars de milers de milions d'estels i altres astres. En el centre d'una galàxia és on es concentren més estels . Cada cos d'una galàxia es mou a causa de l'atracció dels altres. En general hi ha, a més, un moviment més ampli que fa que tot plegat giri al voltant del centre. Les nostres veïnes Situació Anys llum Núvols de Magallanes 200.000 El Drac 300.000 Ossa Menor 300.000 L'Escultor 300.000 El Fogó 400.000 Leo 700.000 NGC 68221. 700.000 NGC 221 (M32) 2.100.000 Andròmeda (M31) 2.200.000 propera més gran El Triangle (M33) 2.700.000
22. LA VIA LÀCTIA Al centre no es pot observar en llum visible per la presència de grans núvols de gas i pols, però es pot explorar mitjançant altres formes de radiació electromagnètica. Te entre 100.000.000.000 a 200.000.000.000 estrelles de tipus diferents, gas i pols. La seva forma és complexa, actualment es tenen dubtes sobre si és una espiral o una espiral barrada. Es considera que té uns 100.000 anys llum de diàmetre i un espessor central de 12.000 anys-llum i la resta uns 5.000 anys-llum. El nostre sistema solar es troba en les enfores en el braç d’Orió i es troba a uns 30.000 anys-llum del. Aspecte que es considera que deu tenir. Les estrelles més velles (vermelles) es troben cap el centre.
23. Les estrelles són astres que tenen llum pròpia degut a les reaccions de fussió que hi ha en el seu interior. Les estrelles com qualsevol altre astre es formen, brillen i després moren. En morir es desintegren i segons el seu tamany poden formar: forats negres, Núvols de pols i gas. supernoves La nostra estrella es diu SOL i va nèixer a uns 4.500 milions d’anys, està a la meitat de la seva vida. És una estrella mitjana, nosaltres la veiem molt gran perquè està molt a prop.
24. Sol Sirio Arturo Jupiter tiene 1 pixel La Tierra no es visible en esta escala
25. Antares es la 15ava estrella mas brillante en el cielo. Está a más de 1000 años luz . Sol – 1 pixel Jupiter es invisible en esta escala
26. Betelgeuse (a uns 427 anys-llum) és de tipus M2, : supergegant vermella
27. Les estrelles degut a que la seva composició es molt similar es classifiquen en funció de la temperatura de la superfície. L’astrònoma Cecilia Payne es va encarregar de crear una classificació on es relacionen temperatura i color. La temperatura és el reflex de la seva temperatura i es relaciona amb els colors de l’espectre. Segons la seva mida poden ser: Supergegants, gegants, mitjanes i nanes
28.
29. E v o l u c i ó d e l s E s t e l s 1.- Es forma l'estel a partir d'un núvol de gas i pols. 2.- Gegant. Reaccions nuclears. Masses de gas i pols es condensen al seu entorn (protoplanetes). 3.- Seqüència principal. L'estel amb planetes, estable mentre consumeix la seva matèria. 4.- L'estel comença a dilatar-se i refredar-se. 5.- Creix, engolint els planetes, fins convertir-se en un gegant roig. 6.- Es torna inestable i comença a dilatar-se i encongir-se alternativament fins que explota. Si l'estel era molt més gran que el Sol ... 7.- Supernova. Llança la major part del material. 8.- Púlsar . El que resta, es fa petit i dens. 9.- Si tenia molta massa, es contreu encara més fins a esdevenir un forat negre . Si l’estel era com el Sol... 7.- Nova. Llença materials cap a l'exterior. 8.- Nebulosa Planetària. El que resta, es contreu. 9.- Nan. Es fa molt petit i dens i brilla amb llum blanca o blava, fins que s'apaga. http://www.xtec.es/~rmolins1/univers/cat/estels.htm
30.
31. ZONA RADIANT. L’energia produïda pel nucli es mou per radiació cap a la capa següent. Pot trigar fins 2 milions d’anys fins arribar a la superfície CROMOSFERA. Atmosfera interna del SOl NUCLI. Zona on tenen lloc les reaccions de fusió de hidrogen que produeixen l’energia del SOl. . FOTOSFERA És la superfície visible del sol ZONA CONVECTIVA. Part on es genenren corrents de matèria que transmeten l’energia cap a la fotosfera CORONA. Es l’atmosfera externa del Sol. En ella es donen inmensas flamarades , anomenades protuberancies solars. 5.500 0 C 15.000.000 0 C
34. Els planetes són astres que no tenen llum pròpia giren al voltant d’una estrella Els planetes que giren al voltant del Sol són: Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú Ara
36. MERCURI: missatger dels déus (es mou molt ràpid) Radi: 2.440 km Distància Sol: 57.910.000 km. Gravetat superficial: 2,78 m/s 2 Dia sideri = període de rotació: 58 dies i mig terrestres Any sideri = període de translació: 83,93 dies La seva alta densitat, la mateixa que la Terra, fa pensar que aquest nucli ocupa gairebé la meitat del volum del planeta. 425 o C -170 o C cràter nucli
37. Atmosfera molt pesada---efecte hivernacle (480 oC) més semblant a la Terra pel seu tamany, massa, densitat i volum radi equatorial 6.052 km. Distància mitjana al Sol 108.200.000 km. Dia: -243 dies Any: 224,7 dies Gravetat :8,87 m/s 2 Venus gira sobre el seu eix molt lentament i en sentit contrari al dels altres planetes . El Sol surt per l'oest i es pon per l'est. La superfície de Venus és relativament jove, entre 300 i 500 milions d'anys. Té amplíssimes planures, travessades per enormes rius de lava, i algunes muntanyes VENUS
38. MART, planeta roig ,deu de la guerra romà radi equatorial 3.397 km. Distància al Sol 227.940.000 km. Dia: 24,62 hores Any: 686,98 dies Temperatura -63 º C 15 º C T Gravetat 3,72 m/s 2 atmosfera molt fina (abans més compacta amb nuvols i precipitacions que formaven rius) Podia haver tingut vida Fobos i Deimos, dos satel.lits
40. És el planeta més gran del Sistema Solar , té més matèria que tots els altres planetes junts i el seu volum és mil vegades el de la Terra . composició semblant a la del Sol La Gran Taca Roja es una tempesta fortíssima, més gran que el diàmetre de la Terra, que dura des de fa 300 anys i provoca vents de 400 Km/h. radi 71.492 km Distància mitjana al Sol 778.330.000 km. Dia 9,84 hores Any: 11,86 anys Temperatura superficial mitjana-120 º C 15 º CT Gravetat superficial 22,88 m/s 2 Te anells però no són visibles des de la Terra
41. Les aurores de Júpiter són de centenars a milers de vegades més intenses que les del nostre planeta. A més, els anells brillants al voltant dels pols magnètics de Júpiter tenen dues vegades el diàmetre de la pròpia Terra.. les aurores ocorren quan electrons i ions plouen sobre la part superior de l'atmosfera. Aquestes partícules són guiades per línies de força magnètica cap als pols, on s'estavellen contra les molècules d'aire i les fan brillar. Una diferència important entre les aurores de la Terra i les de Júpiter té a veure amb la font de les partícules carregades. A Júpiter, moltes d'elles provenen de volcans en erupció sobre la superfície del seu satèl·lit Io, que omplen la magnetosfera del planeta gegant amb sofre i oxigen ionitzats. Els ions de Io són accelerats pels camps elèctrics locals cap a la zona auroral de Júpiter
42. L'atmosfera és d'hidrogen, amb una mica d'heli i metà. És l'únic planeta que té una densitat menor que l'aigua. Si trobessim un oceà prou gran, Saturn suraria. anells visibles: dos molt brillants i un tercer més fosc Cada anell està format per altres anells Tamany: radi 60.268 km Distància Sol 1.429.400.000 km. Dia: 10,23 hores Any: 29,46 anys Temperatura superficial -125 º C Gravetat superficial 9,05 m/s 2
43. Els satèl.lits són astres sense llum pròpia que giren al voltant d’un planeta . Hi ha planetes que o tenen satèl.lits i d’altres que tenen molts. El nostre satèl.lit és diu LLUNA. Alguns dels satèl.lits de Saturn Lluna
44. La Terra és el nostre planeta, és el tercer planeta del sistema solar, gira al voltant del Sol a una velocitat de 100.000 Km/hora. Quan gira al voltant del Sol, els raigs de llum no arriben sempre de la mateixa forma i això dona lloc a les ESTACIONS DE L’ANY.
45. ELS ECLIPSIS: la paraula eclipsi significa ocultació, és a dir, que no poden veure un astre que hauríem de veure. Eclipsi de lluna : la Terra oculta la lluna i no la podem veure des de la Terra Eclipsi de Sol : la Lluna oculta el Sol i no es pot veure el Sol des de la Terra. ftp :// video _out:vide0n0tas@ ftp.iac.es eclipsi 2008