SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  46
LA TERRA I L’UNIVERS UNA MICA D’HISTÒRIA
ESTRELLES
Mercuri Mercuri, Venus i Jupiter Mart i Venus Venus
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Chichén-Itzà, piràmide del  Kukulkan Calendari solar
MESOPOTÀMIA ASTRONOMIA  VS  ASTROLOGIA
Ptolomeu Eratòstenes Model geocèntric
 
 
EGIPTE
Copèrnic Segle XVI Galileu Galilei Kepler Model heliocèntric Tycho Brahe
Newton Einstein S.Hawking
L’UNIVERS, és la totalitat de les coses. Tot el que hi ha forma part de l’Univers Res Fa  15.000 Milions  d’anys Big Bang L’UNIVERS es va formar fa 15.000.000 milions d’anys en haver-hi una gran explosió : el BIG BANG
L’UNIVERS Què és? Origen Res Fa  15.000 Milions  d’anys Big Bang Espai, Temps,Energia i Matèria 10 -35  segons quarks i antiquarks 10 -12  es va refredant  Gravetat Electromagnetisme, Forces nuclears forts i Forces nuclears febles 0,01 segons T = cent mil milions de graus Kelvin
1 segon després 3 minuts, els protons i neutrons Es combinen per formar els primers nuclis atòmics d’ H i He 35 minuts, T= 300 milions de graus kelvin. Tenim: protons, electrons, heli-4 , fotons, neutrins i antineutrins 300 mil anys, el primer àtom: Hidrògen
L’Univers LES PROVES DEL BIG BANG -  La hoguera de las vanidades Efecte Doppler   Documento sin título http://www.iac.es/cosmoeduca/relatividad/historia/7.htm Temperatura  de la radiació de fons
LA GRAVETAT MOU L’UNIVERS Gravetat, força d’atracció que s’exerceix entre Dos cossos pel sol fet de tenir massa. ,[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Unitat astronòmica Distància entre el Sol i la Terra = 150 milions de km.-  =  150 · 10 6  Km Parsec  = 3,26  anys-llum
1.- Indica quantes U.A., anys-llum i pàrsecs  són 23 . 10 12  Km. 23 . 10 12  Km . -------------------- =. -------------------------- =  150.10 6  Km 1 U.A. 1 U.A. = 150.10 6  Km 0,15. 10 6  U.A 23 . 10 12  Km . -------------------- = ----------------------------- =  23 . 10 12  U.A 150.10 6 9,46. 10  12  Km   1 any-llum 1 any-llum = 9,46. 10 12  Km 23 . 10 12  any-llum 9,46. 10  12 2,43 any-llum 1 parsec = 3,26 anys-llum 2,43 any-llum . ----------------------- = --------------------- =   3,26 anys-llum 1 parsec 2,43 parsec 3,26 0,74 parsec
L’univers és format per GALÀXIES. La matèria que es va formar al Big Bang va donar lloc a  les galàxies que estan formades per milions d’estrelles. La nostra galàxia s’anomena VIA LÀCTEA
Irregular Espiral Espiral barrada El.líptica
Són acumulacions enormes d'estels, gasos i pols. A l'Univers n'hi ha centenars de milers de milions.  Cada galàxia pot estar formada per centenars de milers de milions d'estels i altres astres.  En el centre d'una galàxia és on es concentren més  estels . Cada cos d'una galàxia es mou a causa de l'atracció dels altres. En general hi ha, a més, un moviment més ampli que fa que tot plegat giri al voltant del centre. Les nostres veïnes   Situació Anys llum    Núvols de Magallanes 200.000   El Drac 300.000   Ossa Menor  300.000   L'Escultor 300.000   El Fogó   400.000   Leo 700.000   NGC 68221. 700.000   NGC 221 (M32) 2.100.000   Andròmeda  (M31) 2.200.000  propera més gran El Triangle (M33) 2.700.000
LA VIA LÀCTIA Al centre no es pot observar en llum visible per la presència de grans núvols de gas i pols, però es pot explorar mitjançant altres formes de radiació electromagnètica. Te entre 100.000.000.000 a 200.000.000.000 estrelles de tipus diferents, gas i pols. La seva forma és complexa, actualment es tenen dubtes sobre si és una espiral o una espiral barrada. Es considera que té uns 100.000 anys llum de diàmetre i un espessor central de 12.000 anys-llum i la resta uns 5.000 anys-llum. El nostre sistema solar es troba en les enfores en el braç d’Orió i es troba a uns 30.000 anys-llum del.  Aspecte que es considera que deu tenir. Les estrelles més velles (vermelles) es troben  cap el centre.
Les estrelles són astres que tenen llum pròpia degut a les reaccions de fussió que hi ha en el seu interior. Les estrelles com qualsevol altre astre es formen, brillen i després moren. En morir es desintegren i segons el seu tamany poden formar:  forats negres, Núvols de pols i gas. supernoves La nostra estrella es diu SOL i va nèixer a uns 4.500 milions d’anys, està a la meitat de la seva vida. És una estrella mitjana, nosaltres la veiem molt gran perquè està molt a prop.
Sol Sirio Arturo Jupiter tiene 1 pixel La Tierra no es visible en esta escala
Antares  es la 15ava estrella mas brillante en el cielo. Está a más de 1000 años luz .   Sol – 1 pixel Jupiter es invisible en esta escala
Betelgeuse  (a uns 427 anys-llum) és de tipus M2, : supergegant vermella
Les estrelles degut a que la seva composició es molt similar es classifiquen en funció de la temperatura de la superfície. L’astrònoma Cecilia Payne es va encarregar de crear una classificació on es relacionen temperatura i color. La temperatura és el reflex de la seva temperatura i es relaciona amb els colors de l’espectre. Segons la seva mida poden ser: Supergegants, gegants, mitjanes i nanes
 
E v o l u c i ó   d e l s   E s t e l s 1.-  Es forma l'estel a partir d'un núvol de gas i pols. 2.-  Gegant. Reaccions nuclears. Masses de gas i pols es condensen al seu entorn (protoplanetes). 3.-  Seqüència principal. L'estel amb planetes, estable mentre consumeix la seva matèria. 4.-  L'estel comença a dilatar-se i refredar-se. 5.-  Creix, engolint els planetes, fins convertir-se en un gegant roig. 6.-  Es torna inestable i comença a dilatar-se i encongir-se alternativament fins que explota. Si l'estel era molt més gran que el Sol ...  7.-  Supernova. Llança la major part del material. 8.-   Púlsar . El que resta, es fa petit i dens. 9.-  Si tenia molta massa, es contreu encara més fins a esdevenir un  forat negre . Si l’estel era com el Sol... 7.-  Nova. Llença materials cap a l'exterior. 8.-  Nebulosa Planetària. El que resta, es contreu. 9.-  Nan. Es fa molt petit i dens i brilla amb llum blanca o blava, fins que s'apaga. http://www.xtec.es/~rmolins1/univers/cat/estels.htm
 
ZONA RADIANT.  L’energia produïda pel nucli es mou per radiació cap a la capa següent. Pot trigar fins 2 milions d’anys fins arribar a la superfície CROMOSFERA. Atmosfera interna del SOl NUCLI. Zona on tenen lloc les reaccions de fusió de hidrogen que produeixen l’energia del SOl.  . FOTOSFERA És la superfície visible del sol ZONA CONVECTIVA. Part on es genenren corrents de matèria que transmeten l’energia cap a la fotosfera CORONA.  Es l’atmosfera externa del Sol. En ella es donen  inmensas flamarades , anomenades  protuberancies solars. 5.500  0 C 15.000.000  0 C
Taca solar
Sol Tierra Pluton
Els planetes són astres que no tenen llum pròpia giren al voltant d’una estrella Els planetes que giren al voltant del Sol són: Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú Ara
Avui dia no!!
MERCURI:  missatger dels déus  (es mou molt ràpid) Radi: 2.440 km  Distància Sol: 57.910.000 km.   Gravetat superficial: 2,78 m/s 2   Dia sideri  = període de rotació: 58 dies i mig terrestres Any sideri  = període de translació: 83,93 dies La seva alta densitat, la mateixa que la Terra, fa pensar que aquest nucli ocupa gairebé la meitat del volum del planeta.  425  o C -170  o C cràter nucli
Atmosfera molt pesada---efecte hivernacle (480 oC) més semblant a la  Terra  pel seu tamany, massa, densitat i volum radi equatorial 6.052  km. Distància  mitjana al Sol  108.200.000 km. Dia:  -243 dies Any:  224,7 dies Gravetat  :8,87 m/s 2   Venus gira sobre el seu eix molt lentament i en  sentit contrari al dels altres  planetes . El Sol surt per l'oest i es pon per l'est. La superfície de Venus és relativament jove, entre 300 i 500 milions d'anys. Té amplíssimes planures, travessades per enormes rius de lava, i algunes muntanyes VENUS
MART,  planeta roig  ,deu de la guerra romà radi equatorial  3.397 km. Distància   al Sol 227.940.000 km. Dia: 24,62 hores Any: 686,98 dies Temperatura  -63 º C  15 º C T Gravetat  3,72 m/s 2 atmosfera molt fina (abans més compacta amb nuvols i precipitacions que formaven rius) Podia haver tingut vida Fobos  i  Deimos, dos satel.lits
Cara en Mart
És el planeta més gran del  Sistema Solar , té més matèria que tots els altres  planetes  junts i el seu volum és mil vegades el de la  Terra . composició semblant a la del  Sol La  Gran Taca Roja  es una tempesta fortíssima, més gran que el diàmetre de la Terra, que dura des de fa 300 anys i provoca vents de 400 Km/h. radi  71.492 km Distància  mitjana al Sol 778.330.000 km. Dia  9,84 hores Any:  11,86 anys Temperatura  superficial mitjana-120 º C  15 º CT Gravetat  superficial 22,88 m/s 2 Te anells però no són visibles des de la Terra
Les aurores de Júpiter són de centenars a milers de vegades més intenses que les del nostre planeta. A més, els anells brillants al voltant dels pols magnètics de Júpiter tenen dues vegades el diàmetre de la pròpia Terra.. les aurores ocorren quan electrons i ions plouen sobre la part superior de l'atmosfera. Aquestes partícules són guiades per línies de força magnètica cap als pols, on s'estavellen contra les molècules d'aire i les fan brillar. Una diferència important entre les aurores de la Terra i les de Júpiter té a veure amb la font de les partícules carregades. A Júpiter, moltes d'elles provenen de volcans en erupció sobre la superfície del seu satèl·lit Io, que omplen la magnetosfera del planeta gegant amb sofre i oxigen ionitzats. Els ions de Io són accelerats pels camps elèctrics locals cap a la zona auroral de Júpiter
L'atmosfera és d'hidrogen, amb una mica d'heli i metà. És l'únic  planeta  que té una densitat menor que l'aigua. Si trobessim un oceà prou gran, Saturn suraria. anells visibles: dos molt brillants i un tercer més fosc Cada anell està format per altres anells Tamany:  radi 60.268 km  Distància  Sol 1.429.400.000 km. Dia:  10,23 hores Any:  29,46 anys Temperatura  superficial -125 º C  Gravetat  superficial 9,05 m/s 2
Els satèl.lits són astres sense llum pròpia que giren al voltant d’un planeta . Hi ha planetes que o tenen satèl.lits i d’altres que tenen molts. El nostre satèl.lit és diu  LLUNA. Alguns dels satèl.lits de Saturn Lluna
La Terra és el nostre planeta, és el tercer planeta del sistema solar, gira al voltant del Sol a una velocitat de 100.000 Km/hora. Quan gira al voltant del Sol, els raigs de llum no arriben sempre de la mateixa  forma i això dona lloc a les ESTACIONS DE L’ANY.
ELS ECLIPSIS: la paraula eclipsi significa ocultació, és a dir, que no poden veure un astre que hauríem de veure. Eclipsi de lluna : la Terra oculta la lluna i no la podem veure des de la Terra Eclipsi de Sol : la Lluna oculta el Sol i no es pot veure el Sol des de la Terra. ftp :// video _out:vide0n0tas@ ftp.iac.es eclipsi 2008
METEORITS

Contenu connexe

Tendances

T4 la terra i la lluna power point
T4 la terra i la lluna power pointT4 la terra i la lluna power point
T4 la terra i la lluna power pointdexperimentals.an
 
Repàs de geografia
Repàs de geografiaRepàs de geografia
Repàs de geografiaMROSAL422
 
Elsistemasolar1
Elsistemasolar1Elsistemasolar1
Elsistemasolar1yolanda
 
L’Univers - 3r Primària Escola Patufet
L’Univers - 3r Primària Escola PatufetL’Univers - 3r Primària Escola Patufet
L’Univers - 3r Primària Escola Patufetespegalles
 
Els Planetes
Els PlanetesEls Planetes
Els Planetesmguinoa
 
L'Univers, el sistema solar i la Terra
L'Univers, el sistema solar i la TerraL'Univers, el sistema solar i la Terra
L'Univers, el sistema solar i la Terragiselasavi
 
Unitat 1 l'univers i el sistema solar
Unitat 1 l'univers i el sistema solarUnitat 1 l'univers i el sistema solar
Unitat 1 l'univers i el sistema solarDavid Cerrillo
 
L'Univers i la Terra
L'Univers i la TerraL'Univers i la Terra
L'Univers i la TerraVicent
 
El sistema solar. Treball primària
El sistema solar. Treball primàriaEl sistema solar. Treball primària
El sistema solar. Treball primàriaMestre Tomeu
 
El dia i la nit.
El dia i la nit. El dia i la nit.
El dia i la nit. Joan Carbó
 
Presentacio projecte espai
Presentacio projecte espaiPresentacio projecte espai
Presentacio projecte espaijbigas
 
Entendre l'univers i l'origen de la vida
Entendre l'univers i l'origen de la vidaEntendre l'univers i l'origen de la vida
Entendre l'univers i l'origen de la vidavicencvsn
 
El sistema solar. Treball primària
El sistema solar. Treball primàriaEl sistema solar. Treball primària
El sistema solar. Treball primàriaMestre Tomeu
 

Tendances (20)

La terra
La terraLa terra
La terra
 
T4 la terra i la lluna power point
T4 la terra i la lluna power pointT4 la terra i la lluna power point
T4 la terra i la lluna power point
 
Moviments de la terra
Moviments de la terraMoviments de la terra
Moviments de la terra
 
Repàs de geografia
Repàs de geografiaRepàs de geografia
Repàs de geografia
 
Elsistemasolar1
Elsistemasolar1Elsistemasolar1
Elsistemasolar1
 
L’Univers - 3r Primària Escola Patufet
L’Univers - 3r Primària Escola PatufetL’Univers - 3r Primària Escola Patufet
L’Univers - 3r Primària Escola Patufet
 
Els Planetes
Els PlanetesEls Planetes
Els Planetes
 
El sistema solar
El sistema solarEl sistema solar
El sistema solar
 
Planeta Terra
Planeta TerraPlaneta Terra
Planeta Terra
 
L'Univers, el sistema solar i la Terra
L'Univers, el sistema solar i la TerraL'Univers, el sistema solar i la Terra
L'Univers, el sistema solar i la Terra
 
Unitat 1 l'univers i el sistema solar
Unitat 1 l'univers i el sistema solarUnitat 1 l'univers i el sistema solar
Unitat 1 l'univers i el sistema solar
 
L'Univers i la Terra
L'Univers i la TerraL'Univers i la Terra
L'Univers i la Terra
 
Sistema solar
Sistema solarSistema solar
Sistema solar
 
El sistema solar. Treball primària
El sistema solar. Treball primàriaEl sistema solar. Treball primària
El sistema solar. Treball primària
 
Els planetes
Els planetesEls planetes
Els planetes
 
El dia i la nit.
El dia i la nit. El dia i la nit.
El dia i la nit.
 
Presentacio projecte espai
Presentacio projecte espaiPresentacio projecte espai
Presentacio projecte espai
 
Entendre l'univers i l'origen de la vida
Entendre l'univers i l'origen de la vidaEntendre l'univers i l'origen de la vida
Entendre l'univers i l'origen de la vida
 
El sistema solar. Treball primària
El sistema solar. Treball primàriaEl sistema solar. Treball primària
El sistema solar. Treball primària
 
La terra
La terraLa terra
La terra
 

En vedette (14)

La Terra, Un Planeta
La Terra, Un PlanetaLa Terra, Un Planeta
La Terra, Un Planeta
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 
Tema 1. L'univers
Tema 1. L'universTema 1. L'univers
Tema 1. L'univers
 
La II Guerra Mundial
La II Guerra MundialLa II Guerra Mundial
La II Guerra Mundial
 
Universterra
UniversterraUniversterra
Universterra
 
La Terra. El nostre planeta.
La Terra. El nostre planeta. La Terra. El nostre planeta.
La Terra. El nostre planeta.
 
L'Evolució humana
L'Evolució humanaL'Evolució humana
L'Evolució humana
 
La segona Guerra Mundial (1939 - 1945)
La segona Guerra Mundial (1939 - 1945)La segona Guerra Mundial (1939 - 1945)
La segona Guerra Mundial (1939 - 1945)
 
Unitat 10 la segona guerra mundial nou
Unitat 10   la segona guerra mundial nouUnitat 10   la segona guerra mundial nou
Unitat 10 la segona guerra mundial nou
 
La Guerra Freda
La Guerra FredaLa Guerra Freda
La Guerra Freda
 
Prehistoria
PrehistoriaPrehistoria
Prehistoria
 
Franz Marc
Franz MarcFranz Marc
Franz Marc
 
2. Terramoviments 2 PDF
2. Terramoviments 2 PDF2. Terramoviments 2 PDF
2. Terramoviments 2 PDF
 

Similaire à La Terra I L’Univers

Presentació sistema solar2012 2013
Presentació sistema solar2012 2013Presentació sistema solar2012 2013
Presentació sistema solar2012 2013biogeovalldalba
 
L'origen de l'univers
L'origen de l'universL'origen de l'univers
L'origen de l'universRafa
 
T3 l'univers i el sistema solar powerpoint
T3 l'univers i el sistema solar powerpointT3 l'univers i el sistema solar powerpoint
T3 l'univers i el sistema solar powerpointdexperimentals.an
 
L' Univers 1. Part I
L' Univers 1. Part IL' Univers 1. Part I
L' Univers 1. Part Isergio garcia
 
Sistema solar numeracion
 Sistema solar numeracion Sistema solar numeracion
Sistema solar numeracioncarmela33
 
El nostre sistema solar definitiu
El nostre sistema solar definitiuEl nostre sistema solar definitiu
El nostre sistema solar definitiuElena Planas
 
El nostre sistema solar definitiu
El nostre sistema solar definitiuEl nostre sistema solar definitiu
El nostre sistema solar definitiuElena Planas
 
El nostre sistema planetari
El nostre sistema planetariEl nostre sistema planetari
El nostre sistema planetariEl Topo Willy
 
Evolució de les estrelles
Evolució de les estrellesEvolució de les estrelles
Evolució de les estrellesmiralcmc
 
E S P A I 1 T03copia
E S P A I 1 T03copiaE S P A I 1 T03copia
E S P A I 1 T03copiasilvia
 
Unitat 1. L'univers i el sistema solar
Unitat 1. L'univers i el sistema solarUnitat 1. L'univers i el sistema solar
Unitat 1. L'univers i el sistema solarsansol
 
Sistema Solar Projecte De Recerca
Sistema Solar Projecte De RecercaSistema Solar Projecte De Recerca
Sistema Solar Projecte De RecercaDori Castellanos
 
Carla roberto resum unitat
Carla roberto resum unitatCarla roberto resum unitat
Carla roberto resum unitatalex_mascu
 

Similaire à La Terra I L’Univers (20)

Marisa rullán arias
Marisa rullán ariasMarisa rullán arias
Marisa rullán arias
 
Presentació sistema solar2012 2013
Presentació sistema solar2012 2013Presentació sistema solar2012 2013
Presentació sistema solar2012 2013
 
L'espai
L'espaiL'espai
L'espai
 
L'origen de l'univers
L'origen de l'universL'origen de l'univers
L'origen de l'univers
 
T3 l'univers i el sistema solar powerpoint
T3 l'univers i el sistema solar powerpointT3 l'univers i el sistema solar powerpoint
T3 l'univers i el sistema solar powerpoint
 
Nagore galdos burgoa
Nagore galdos burgoaNagore galdos burgoa
Nagore galdos burgoa
 
L' Univers 1. Part I
L' Univers 1. Part IL' Univers 1. Part I
L' Univers 1. Part I
 
Sistema solar numeracion
 Sistema solar numeracion Sistema solar numeracion
Sistema solar numeracion
 
El nostre sistema solar definitiu
El nostre sistema solar definitiuEl nostre sistema solar definitiu
El nostre sistema solar definitiu
 
Power sistema solar
Power sistema solarPower sistema solar
Power sistema solar
 
El nostre sistema solar definitiu
El nostre sistema solar definitiuEl nostre sistema solar definitiu
El nostre sistema solar definitiu
 
Sistema solar
Sistema solarSistema solar
Sistema solar
 
El nostre sistema planetari
El nostre sistema planetariEl nostre sistema planetari
El nostre sistema planetari
 
Evolució de les estrelles
Evolució de les estrellesEvolució de les estrelles
Evolució de les estrelles
 
L'espai que ens envolta per Saber i Pedro
L'espai que ens envolta per Saber i PedroL'espai que ens envolta per Saber i Pedro
L'espai que ens envolta per Saber i Pedro
 
L'espai que ens envolta per Ikram i Patrícia
L'espai que ens envolta per Ikram i PatríciaL'espai que ens envolta per Ikram i Patrícia
L'espai que ens envolta per Ikram i Patrícia
 
E S P A I 1 T03copia
E S P A I 1 T03copiaE S P A I 1 T03copia
E S P A I 1 T03copia
 
Unitat 1. L'univers i el sistema solar
Unitat 1. L'univers i el sistema solarUnitat 1. L'univers i el sistema solar
Unitat 1. L'univers i el sistema solar
 
Sistema Solar Projecte De Recerca
Sistema Solar Projecte De RecercaSistema Solar Projecte De Recerca
Sistema Solar Projecte De Recerca
 
Carla roberto resum unitat
Carla roberto resum unitatCarla roberto resum unitat
Carla roberto resum unitat
 

Plus de jcarmonaespinosa (20)

Dogma de la genètica
Dogma de la genèticaDogma de la genètica
Dogma de la genètica
 
Els nucleòtids
Els nucleòtidsEls nucleòtids
Els nucleòtids
 
Tot es mou i canvia
Tot es mou i canviaTot es mou i canvia
Tot es mou i canvia
 
Alimentació i Nutrició
Alimentació i NutricióAlimentació i Nutrició
Alimentació i Nutrició
 
Apunts Orígen de la vida
Apunts Orígen de la vidaApunts Orígen de la vida
Apunts Orígen de la vida
 
La salut
La salutLa salut
La salut
 
La Contracció Muscular
La Contracció MuscularLa Contracció Muscular
La Contracció Muscular
 
CèL·Lules Mare Sunion
CèL·Lules Mare SunionCèL·Lules Mare Sunion
CèL·Lules Mare Sunion
 
ConferèNcia Intermón Escoles Canvi ClimàTic
ConferèNcia Intermón Escoles Canvi ClimàTicConferèNcia Intermón Escoles Canvi ClimàTic
ConferèNcia Intermón Escoles Canvi ClimàTic
 
Dietas milagro en baja
Dietas milagro en bajaDietas milagro en baja
Dietas milagro en baja
 
Els aliments
Els alimentsEls aliments
Els aliments
 
Immunologia
ImmunologiaImmunologia
Immunologia
 
Pictogrames laboratori
Pictogrames laboratoriPictogrames laboratori
Pictogrames laboratori
 
Mescles i dissolucions
Mescles i dissolucionsMescles i dissolucions
Mescles i dissolucions
 
Roques i minerals
Roques i mineralsRoques i minerals
Roques i minerals
 
Meteorologia 1er Eso
Meteorologia 1er EsoMeteorologia 1er Eso
Meteorologia 1er Eso
 
Organografia vegetal
Organografia vegetalOrganografia vegetal
Organografia vegetal
 
Zoom unitats de mesura
Zoom unitats de mesuraZoom unitats de mesura
Zoom unitats de mesura
 
La Vida Al Mar
La Vida Al MarLa Vida Al Mar
La Vida Al Mar
 
Prestige Galicia
Prestige GaliciaPrestige Galicia
Prestige Galicia
 

La Terra I L’Univers

  • 1. LA TERRA I L’UNIVERS UNA MICA D’HISTÒRIA
  • 3. Mercuri Mercuri, Venus i Jupiter Mart i Venus Venus
  • 4.
  • 5. MESOPOTÀMIA ASTRONOMIA VS ASTROLOGIA
  • 7.  
  • 8.  
  • 10. Copèrnic Segle XVI Galileu Galilei Kepler Model heliocèntric Tycho Brahe
  • 12. L’UNIVERS, és la totalitat de les coses. Tot el que hi ha forma part de l’Univers Res Fa 15.000 Milions d’anys Big Bang L’UNIVERS es va formar fa 15.000.000 milions d’anys en haver-hi una gran explosió : el BIG BANG
  • 13. L’UNIVERS Què és? Origen Res Fa 15.000 Milions d’anys Big Bang Espai, Temps,Energia i Matèria 10 -35 segons quarks i antiquarks 10 -12 es va refredant Gravetat Electromagnetisme, Forces nuclears forts i Forces nuclears febles 0,01 segons T = cent mil milions de graus Kelvin
  • 14. 1 segon després 3 minuts, els protons i neutrons Es combinen per formar els primers nuclis atòmics d’ H i He 35 minuts, T= 300 milions de graus kelvin. Tenim: protons, electrons, heli-4 , fotons, neutrins i antineutrins 300 mil anys, el primer àtom: Hidrògen
  • 15. L’Univers LES PROVES DEL BIG BANG - La hoguera de las vanidades Efecte Doppler Documento sin título http://www.iac.es/cosmoeduca/relatividad/historia/7.htm Temperatura de la radiació de fons
  • 16.
  • 17.
  • 18. 1.- Indica quantes U.A., anys-llum i pàrsecs són 23 . 10 12 Km. 23 . 10 12 Km . -------------------- =. -------------------------- = 150.10 6 Km 1 U.A. 1 U.A. = 150.10 6 Km 0,15. 10 6 U.A 23 . 10 12 Km . -------------------- = ----------------------------- = 23 . 10 12 U.A 150.10 6 9,46. 10 12 Km 1 any-llum 1 any-llum = 9,46. 10 12 Km 23 . 10 12 any-llum 9,46. 10 12 2,43 any-llum 1 parsec = 3,26 anys-llum 2,43 any-llum . ----------------------- = --------------------- = 3,26 anys-llum 1 parsec 2,43 parsec 3,26 0,74 parsec
  • 19. L’univers és format per GALÀXIES. La matèria que es va formar al Big Bang va donar lloc a les galàxies que estan formades per milions d’estrelles. La nostra galàxia s’anomena VIA LÀCTEA
  • 20. Irregular Espiral Espiral barrada El.líptica
  • 21. Són acumulacions enormes d'estels, gasos i pols. A l'Univers n'hi ha centenars de milers de milions. Cada galàxia pot estar formada per centenars de milers de milions d'estels i altres astres. En el centre d'una galàxia és on es concentren més estels . Cada cos d'una galàxia es mou a causa de l'atracció dels altres. En general hi ha, a més, un moviment més ampli que fa que tot plegat giri al voltant del centre. Les nostres veïnes   Situació Anys llum    Núvols de Magallanes 200.000   El Drac 300.000   Ossa Menor 300.000   L'Escultor 300.000   El Fogó 400.000   Leo 700.000   NGC 68221. 700.000   NGC 221 (M32) 2.100.000   Andròmeda (M31) 2.200.000  propera més gran El Triangle (M33) 2.700.000
  • 22. LA VIA LÀCTIA Al centre no es pot observar en llum visible per la presència de grans núvols de gas i pols, però es pot explorar mitjançant altres formes de radiació electromagnètica. Te entre 100.000.000.000 a 200.000.000.000 estrelles de tipus diferents, gas i pols. La seva forma és complexa, actualment es tenen dubtes sobre si és una espiral o una espiral barrada. Es considera que té uns 100.000 anys llum de diàmetre i un espessor central de 12.000 anys-llum i la resta uns 5.000 anys-llum. El nostre sistema solar es troba en les enfores en el braç d’Orió i es troba a uns 30.000 anys-llum del. Aspecte que es considera que deu tenir. Les estrelles més velles (vermelles) es troben cap el centre.
  • 23. Les estrelles són astres que tenen llum pròpia degut a les reaccions de fussió que hi ha en el seu interior. Les estrelles com qualsevol altre astre es formen, brillen i després moren. En morir es desintegren i segons el seu tamany poden formar: forats negres, Núvols de pols i gas. supernoves La nostra estrella es diu SOL i va nèixer a uns 4.500 milions d’anys, està a la meitat de la seva vida. És una estrella mitjana, nosaltres la veiem molt gran perquè està molt a prop.
  • 24. Sol Sirio Arturo Jupiter tiene 1 pixel La Tierra no es visible en esta escala
  • 25. Antares es la 15ava estrella mas brillante en el cielo. Está a más de 1000 años luz . Sol – 1 pixel Jupiter es invisible en esta escala
  • 26. Betelgeuse (a uns 427 anys-llum) és de tipus M2, : supergegant vermella
  • 27. Les estrelles degut a que la seva composició es molt similar es classifiquen en funció de la temperatura de la superfície. L’astrònoma Cecilia Payne es va encarregar de crear una classificació on es relacionen temperatura i color. La temperatura és el reflex de la seva temperatura i es relaciona amb els colors de l’espectre. Segons la seva mida poden ser: Supergegants, gegants, mitjanes i nanes
  • 28.  
  • 29. E v o l u c i ó   d e l s   E s t e l s 1.- Es forma l'estel a partir d'un núvol de gas i pols. 2.- Gegant. Reaccions nuclears. Masses de gas i pols es condensen al seu entorn (protoplanetes). 3.- Seqüència principal. L'estel amb planetes, estable mentre consumeix la seva matèria. 4.- L'estel comença a dilatar-se i refredar-se. 5.- Creix, engolint els planetes, fins convertir-se en un gegant roig. 6.- Es torna inestable i comença a dilatar-se i encongir-se alternativament fins que explota. Si l'estel era molt més gran que el Sol ... 7.- Supernova. Llança la major part del material. 8.- Púlsar . El que resta, es fa petit i dens. 9.- Si tenia molta massa, es contreu encara més fins a esdevenir un forat negre . Si l’estel era com el Sol... 7.- Nova. Llença materials cap a l'exterior. 8.- Nebulosa Planetària. El que resta, es contreu. 9.- Nan. Es fa molt petit i dens i brilla amb llum blanca o blava, fins que s'apaga. http://www.xtec.es/~rmolins1/univers/cat/estels.htm
  • 30.  
  • 31. ZONA RADIANT. L’energia produïda pel nucli es mou per radiació cap a la capa següent. Pot trigar fins 2 milions d’anys fins arribar a la superfície CROMOSFERA. Atmosfera interna del SOl NUCLI. Zona on tenen lloc les reaccions de fusió de hidrogen que produeixen l’energia del SOl. . FOTOSFERA És la superfície visible del sol ZONA CONVECTIVA. Part on es genenren corrents de matèria que transmeten l’energia cap a la fotosfera CORONA. Es l’atmosfera externa del Sol. En ella es donen inmensas flamarades , anomenades protuberancies solars. 5.500 0 C 15.000.000 0 C
  • 34. Els planetes són astres que no tenen llum pròpia giren al voltant d’una estrella Els planetes que giren al voltant del Sol són: Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú Ara
  • 36. MERCURI: missatger dels déus (es mou molt ràpid) Radi: 2.440 km Distància Sol: 57.910.000 km. Gravetat superficial: 2,78 m/s 2 Dia sideri = període de rotació: 58 dies i mig terrestres Any sideri = període de translació: 83,93 dies La seva alta densitat, la mateixa que la Terra, fa pensar que aquest nucli ocupa gairebé la meitat del volum del planeta. 425 o C -170 o C cràter nucli
  • 37. Atmosfera molt pesada---efecte hivernacle (480 oC) més semblant a la Terra pel seu tamany, massa, densitat i volum radi equatorial 6.052 km. Distància mitjana al Sol 108.200.000 km. Dia: -243 dies Any: 224,7 dies Gravetat :8,87 m/s 2 Venus gira sobre el seu eix molt lentament i en sentit contrari al dels altres planetes . El Sol surt per l'oest i es pon per l'est. La superfície de Venus és relativament jove, entre 300 i 500 milions d'anys. Té amplíssimes planures, travessades per enormes rius de lava, i algunes muntanyes VENUS
  • 38. MART, planeta roig ,deu de la guerra romà radi equatorial 3.397 km. Distància al Sol 227.940.000 km. Dia: 24,62 hores Any: 686,98 dies Temperatura -63 º C 15 º C T Gravetat 3,72 m/s 2 atmosfera molt fina (abans més compacta amb nuvols i precipitacions que formaven rius) Podia haver tingut vida Fobos i Deimos, dos satel.lits
  • 40. És el planeta més gran del Sistema Solar , té més matèria que tots els altres planetes junts i el seu volum és mil vegades el de la Terra . composició semblant a la del Sol La Gran Taca Roja es una tempesta fortíssima, més gran que el diàmetre de la Terra, que dura des de fa 300 anys i provoca vents de 400 Km/h. radi 71.492 km Distància mitjana al Sol 778.330.000 km. Dia 9,84 hores Any: 11,86 anys Temperatura superficial mitjana-120 º C 15 º CT Gravetat superficial 22,88 m/s 2 Te anells però no són visibles des de la Terra
  • 41. Les aurores de Júpiter són de centenars a milers de vegades més intenses que les del nostre planeta. A més, els anells brillants al voltant dels pols magnètics de Júpiter tenen dues vegades el diàmetre de la pròpia Terra.. les aurores ocorren quan electrons i ions plouen sobre la part superior de l'atmosfera. Aquestes partícules són guiades per línies de força magnètica cap als pols, on s'estavellen contra les molècules d'aire i les fan brillar. Una diferència important entre les aurores de la Terra i les de Júpiter té a veure amb la font de les partícules carregades. A Júpiter, moltes d'elles provenen de volcans en erupció sobre la superfície del seu satèl·lit Io, que omplen la magnetosfera del planeta gegant amb sofre i oxigen ionitzats. Els ions de Io són accelerats pels camps elèctrics locals cap a la zona auroral de Júpiter
  • 42. L'atmosfera és d'hidrogen, amb una mica d'heli i metà. És l'únic planeta que té una densitat menor que l'aigua. Si trobessim un oceà prou gran, Saturn suraria. anells visibles: dos molt brillants i un tercer més fosc Cada anell està format per altres anells Tamany: radi 60.268 km Distància Sol 1.429.400.000 km. Dia: 10,23 hores Any: 29,46 anys Temperatura superficial -125 º C Gravetat superficial 9,05 m/s 2
  • 43. Els satèl.lits són astres sense llum pròpia que giren al voltant d’un planeta . Hi ha planetes que o tenen satèl.lits i d’altres que tenen molts. El nostre satèl.lit és diu LLUNA. Alguns dels satèl.lits de Saturn Lluna
  • 44. La Terra és el nostre planeta, és el tercer planeta del sistema solar, gira al voltant del Sol a una velocitat de 100.000 Km/hora. Quan gira al voltant del Sol, els raigs de llum no arriben sempre de la mateixa forma i això dona lloc a les ESTACIONS DE L’ANY.
  • 45. ELS ECLIPSIS: la paraula eclipsi significa ocultació, és a dir, que no poden veure un astre que hauríem de veure. Eclipsi de lluna : la Terra oculta la lluna i no la podem veure des de la Terra Eclipsi de Sol : la Lluna oculta el Sol i no es pot veure el Sol des de la Terra. ftp :// video _out:vide0n0tas@ ftp.iac.es eclipsi 2008