SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  11
Per a vosaltres Maria i Dolors Juny 2007
Era una vegada un jardiner a qui van encarregar de cuidar un jardí que no era seu.
Amb molta cura adobava cada planta  per donar-li el que necessités per créixer. Podava amb compte els arbres per fer-los més forts i resistents. Lligava les branques a un pal per guiar-les pel camí correcte. Regava si la terra era seca i arrecerava les plantes quan el temps era advers.
Curiós jardí on les plantes creixien i donaven flor, però on mai s’acabaven de veure els fruits.
L’amo del jardí sovint estava content i l’ajudava; però altres vegades no apreciava la seva feina i el criticava.
Hi havia anys en els quals la feina era fàcil: el temps acompanyava, les plantes creixien fortes i vigoroses sense massa esforç. Altres anys, sobretot darrerament, els temps han estat més difícils i han sovintejat les tempestes i pedregades.
A casa seva, amb amor i tendresa, també ha cuidat amb atenció un petit jardí. Ara ha florit i està formós.
Abans el jardiner era jove, i amb l’empenta i força de la joventut feia tota la feina. Però ha estat amb la saviesa i serenor de la maduresa, que la seva tasca ha estat més bona.
S’ha acabat la feina. Cal endreçar les eines que tants anys l’han acompanyat. S’ha acabat l’olor de l’ herba acabada de tallar, la terra humida, les ombres de l’ estiu...
Queda el record de tanta feina ben feta i a vegades poc agraïda. Queda pensar en el fruit que no s’ha vist o s’ ha vist de lluny. I pensar, amb orgull, que tot fruit ha estat llavor o esqueix, i que mai hagués estat fruit sense el seu treball.
Era una vegada un jardiner a qui van encarregar cuidar d’ un jardí que no era seu... i va deixar impresa la seva feina en cada flor!

Per tu Maria i Dolors

  • 1. Per a vosaltres Maria i Dolors Juny 2007
  • 2. Era una vegada un jardiner a qui van encarregar de cuidar un jardí que no era seu.
  • 3. Amb molta cura adobava cada planta per donar-li el que necessités per créixer. Podava amb compte els arbres per fer-los més forts i resistents. Lligava les branques a un pal per guiar-les pel camí correcte. Regava si la terra era seca i arrecerava les plantes quan el temps era advers.
  • 4. Curiós jardí on les plantes creixien i donaven flor, però on mai s’acabaven de veure els fruits.
  • 5. L’amo del jardí sovint estava content i l’ajudava; però altres vegades no apreciava la seva feina i el criticava.
  • 6. Hi havia anys en els quals la feina era fàcil: el temps acompanyava, les plantes creixien fortes i vigoroses sense massa esforç. Altres anys, sobretot darrerament, els temps han estat més difícils i han sovintejat les tempestes i pedregades.
  • 7. A casa seva, amb amor i tendresa, també ha cuidat amb atenció un petit jardí. Ara ha florit i està formós.
  • 8. Abans el jardiner era jove, i amb l’empenta i força de la joventut feia tota la feina. Però ha estat amb la saviesa i serenor de la maduresa, que la seva tasca ha estat més bona.
  • 9. S’ha acabat la feina. Cal endreçar les eines que tants anys l’han acompanyat. S’ha acabat l’olor de l’ herba acabada de tallar, la terra humida, les ombres de l’ estiu...
  • 10. Queda el record de tanta feina ben feta i a vegades poc agraïda. Queda pensar en el fruit que no s’ha vist o s’ ha vist de lluny. I pensar, amb orgull, que tot fruit ha estat llavor o esqueix, i que mai hagués estat fruit sense el seu treball.
  • 11. Era una vegada un jardiner a qui van encarregar cuidar d’ un jardí que no era seu... i va deixar impresa la seva feina en cada flor!