2. LA REVOLUCIÓ RUSSA
Va esclatar l’any 1917 en el marc de
la Primera Guerra Mundial.
A inicis del segle XX, Rússia era una
autocràcia governada pel tsar Nicolau
II, que disposava d’un poder polític
gairebé absolut. Comptava amb el
suport d’una àmplia burocràcia,
l’exercit i l’església ortodoxa.
L’agricultura era la principal activitat
econòmica. La propietat de la terra
estava en mans d’una aristocràcia
terratinent. Els pageos vivien en
condicions molt dures en un marc de
relacions socials molt semblant al
feudalisme.
Hi havia alguns nuclis industrials, com
Moscú o Sant Petersburg. Les
fàbriques eren de capital estranger i
els obrers cobraven salaris molt
baixos.
Fotografia del tsar Nicolau II i la tsarina Alexandra
3. A finals del segle XIX es va crear el Partit socialdemòcrata rús. L’any 1912 es
va dividir entre menxevics (moderats) i bolxevics (radicals).Aquests darrers van
´encapçalar el procés revolucionari liderats per Lenin.
4. LA REVOLUCIÓ DE FEBRER I EL
GOVERN PROVISIONAL
Durant la Primera Guerra Mundial,
Rússia va mobilitzar molts homes i va
destinar la major part dels recursos
econòmics a la guerra.
Tant al camp com a les ciutats la
població russa va haver de fer front a
condicions de vida molt dures, que
juntament amb les derrotes militars van
provocar que nombrosos sectors de la
població i l’exercit s’opossessin al tsar,
En aquest context, la burgesia
(liberals), la pagesia i els obrers,
organitzats en soviets (consells
revolucionaris) vanprotagonitzar una
revolta el febrer de 1917 que finalitzà
amb l’abdicació del tsar Nicolau II.
Seguidament es va crear un Govern
Provisional encapçalat per Alexander
Kerensky, que va intentar convertir
rússia en una República Democràtica.Alexander Kerensky (1881-1970)
5. LA REVOLUCIÓ D’OCTUBRE
Davant la lentitud de les reformes del Govern Provisional i la permanència de
Rússia en la guerra, l’octubre de 1917 esclatà una nova revolució liderada pels
bolxevica i que acabà amb la creació d’un estat obrer amb Lenin al capdavant. Les
primeres mesures del nou govern van ser l’expropiació de les terres, que foren
repartides entre els pagesos, la presa de control de les fàbriques per part dels
obrers i la signatura de la pau de Brest Litovsk, que comportà per a Rússia
importants pèrdues territorials.
Lenin
7. Cartell que demana allistar-se a l’exercit vermell
LA GUERRA CIVIL I LA CREACIÓ
DE L’URSS
Entre 1918 i 1921 va tenir lloc una
guerra civil entre els antics partidaris
del règim tsarista (exercit blanc) i un
exercit creat pels bolxevics (exercit
vermell) i liderat per Lev Trotski que
acabà amb la victòria de l’exercit
vermell.
Durant la guerra el Partit Bolxevic va
passar a anomenar-se Partit
Comunista de la Unió Soviètica
(PCUS).
L¡any 1922 es creà la Unió de
Repúbliques Socialistes Soviètiques
(URSS). Estava governada per un
parlament (Soviet Suprem), controlat
per un únic partit polític (PCUS), que
exercia un poder totalitari sobre el
conjunt de la població.
9. La Unió Soviètica integrava les diferents nacions que amb anterioritat havien
format part de l’antic imperi rús.
10. Mausuleu de Lenin a la Plaça Roja de Moscú
L’any 1924 Lenin va morir. Seguidament es va iniciar una pugna pel poder entre
Lev Trotski i Stalin. Trotski era partidari d’exportar la revolució a altres països i
Stalin de consolidar-la a la URSS i convertir aquesta en una gran potència a
nivell mundial. Stalin es va fer amb el poder l’any 1927 i va perseguir Trotski i els
seus partidaris.
11. Lev Trotski es va haver d’exiliar i va ser assassinat l’any 1940 a Mèxic per ordre
d’Stalin.
Notícies de diari que recullen la mort de Trotski
12. L’ESTALINISME
Un cop al poder, Stalin va impulsar una economia col·lectivitzada (sense propietat
privada) controlada i dirigida per l’estat i va intentar convertir la URSS en una gran
potència industrial, que tingué com a base la indústria pesant.
Tant la producció agrícola com la industrial es planificà seguint plans quinquennals.
Cartell en què apareix Stalin al timó de l’URSS (CCCP en rús) amb la bandera de la Unió Soviètica al fons
(vermella amb la falç i el martell)
13. Stalin va exercir el seu poder de forma dictatorial i potencià el culte a la seva
persona. Va perseguir amb duresa els seus opositors, molts dels queals van ser
executats, empresonats o deportats a Gulags (camps de treball forçats).
14. Fotografia del camp de treball Perm-36, creat per Stalin durant els anys 40.
15. ELS ESTATS UNITS I ELS FELIÇOS ANYS 20
Després de la Primera Guerra Mundial, els Estats Units es van convertir en la primera
potència econòmica mundial. Concentrava la meitat de la producció industrial i de les
reserves d’or de tot el món. El dòlar es va convertir en la moneda de refèrència a
nivell mundial, Molts països europeus s’havien endeutat durant la guerra amb aquest
país i els seue bancs.
16. El xarleston i el jazz van ser músiques molt populars als Estats Units durant els anys 20.
Durant els anys 20, als Estats Units es va implantar un estil de vida consumista
vinculat a una visió de la vida optimista. Es parla dels “feliços anys 20”.
Es van generalitzar les compres a crècdit i les inversions en borsa- Aquesta
situació va acabar generant una bombolla especulativa, ja que el valor de les
accions no estava vinculat als resultats de les empreses, sinó a una demanda
creixnt dels petits inversosrs que buscaven obtenir beneficis a curt termini.
17. Durant els anys 20, la població femenina va viure un període d’emancipació.
18. LA CRISI DE SUPERPRODUCCIÓ
Durant la segona meitat dels anys 20 s’inicià una crisi de sobreproducció degut a que
la demanda externa havia caigut després de la fi de la Primera Guerra Mundial i a que
el mercat interior no podia assumir la producció. Aquesta crisi afectà per igual a
l’agricultura ia la indústria. Es van acumular estocs i els preus van disminuir. Aquesta
situació va provocar la ruina de molts pagesos i el tancament de moltes empreses.
19. EL CRAC DEL 29
Moltes persones s’havien endeutat per invdrtir en borsa. El preu de les accions,
però, no podia créixer de forma indefinida i la desconfiança es va estendre entre els
inversors. El 24 d’octubre de 1929 (dijous negre), molts inversors van posar en
venda les seves accions, fet que va provocar una gran caiguda del valor de les
mateixes. La borsa de Nova York va fer fallida i moltes persones es van arruinar.
20. El crac de la borsa també va arrossegar la banca. Molts ciutadans americans
van anar als bancs per retirar els seus diners. Molts es van quedar sense fons i
a més a més van veure com ni els ciutadans ni les empreses els podien retornar
els seus crèdits, provocant així la seva fallida.
21. LA GRAN DEPRESSIÓ
La crisi bursària es va traslladar a
l’economia productiva(agricultura,
indústria i comerç). El consum va
caure i moltes empreses van haver
de tancar generant una elevada taxa
d’atur que abocà moltes famílies a la
misèria.
Aquesta situacio de crisi econòmica i
social es va accentuar molt durant la
primera meitat dels anys 30 i es va
estendre a la resta del món,
especialment a Europa, ja que els
Estats Units van retirar les seves
inversions a l’estranger i van
disminuir dràsticament les seves
importacions.
Durant la Gran Depressió, els carrers de les ciutats americanes es van omplir de
persones que buscaven feina.
25. EL NEW DEAL
L’any 1929, el demòcrata F.D. Roosvelt va guanyar les eleccions a la presidència
dels Estats Units. El seu programa electoral incloia un “Nes Deal” (nou
repartiment), consistent en una séie de mesures per acabar amb els efectes de la
Gran Depressió i que es basava en una forta intervenció de l’estat en qüestions
econòmiques.
Franklin D. Roosvelt (1882-1945)
26. Entre les mesures econòmiques i socials impulsades pel president Roosvelt cal
esmentar: un control més estricte sobre l’activitat dels bancs, la concessió de
crèdits amb baix interés a empresaris i pagesos, la destrucció d’estocs
agrícoles i sobretot un ampli programa d’obres públiques impulsat per l’estat.
L’any 1934, l’economia americana va començar a remuntar la situació, però la
recuperació definitiva no es produiria fins a l’esclat de la Segona Guerra
Mundial l’any 1939.
27. WPA: Works Progress Administration. Va ser una agència creada per Roosvelt
amb l’objeciu de proporcionar feina als aturats a partir d’un ampli programa
d’obres públiques.
28.
29. Durant la presidència de Roosvelt, es van implulsar programes de protecció social
per a la població americana.
30.
31. Victor Manuel III (1869-1947)
Annexions i reivindicacions territorias italianes després de la
Primera Guerra Mundial.
EL FEIXISME ITALIÀ
Després de la Primera Guerra Mundial, Itàlia patia una situació difídil a nivell
ecoòmic i social: l’endeutament de l’estat, l’atur i la inflació van créixer molt. Els
salaris van disminuir respecte als preus i hi havia la possibilitat que una revolta
social esclatés, ja que hi va haver episodis d’ocupació de terres i fàbriques per part
de pagesos i obrers.
A més a més, Itàlia no havia aconseguit assolir totes les seves reivindicacions
territorials després dels acords de pau que posaren fi a la guerra.
32. Benito Mussolini (1883-1945), principal lider del feixisme italià
L’ASCENS DEL FEIXISME
En aquest context de crisi, Benito Mussolini va crear l’any 1919 els fasci di
combattimento (camises negres). Aquests eren grups paramilitars que boicotejaven
vagues i lluitaven fent ús de la violència contra socialistes, comunistes i anarquistes.
L’any 1921 es va crear el Partit Feixista Italià. Aquest defensava l’existència d’un
estat fort, la propietat privada i una política territorial expansionista.
34. El feixisme va comptar amb el suport dels grans industrias, la petita burgesia i amb
la tolerància de l’església catòlica i del rei Victor Manuel III.
L’any 1922, els resultats electorals del Partit Feixista van ser discrets. No obstant
això, aquell mateix any els camises negres van esclafar una vaga general i van dur
a terma la “Marxa sobre Roma”, una exhibició de força que acabà amb el
nomenament de Benito Mussolini com a cap de govern.
Imatge de la “Marxa sobre Roma” (1922)
35. Entre 1922 i 1925, Mussolini va perseguir amb duresa els seus adversaris polítics
(socialistes, comunistes, anarcosindicalistes i democratacristians).
L’any 1924, el partit Feixista Italià va guanyar les eleccions. Mussolini ho va
aprofitar percrear un règim autoritari i fer-se nomenar Duce (guia, conductor).
A continuació, Mussolini va prohibir els partits polítics i els sindicats. Va substituir
el parlament per una “Cambra dei fasci” amb el partit feixista com a partit únic.
Aquest nou estat feixista va passar a controlar els mitjans de comunicació i tots
els aspectes de lavida social. També va intentar estimular l’economia a partir de
comandes militars a les empreses.
36. ELS SÍMBOLS FEIXISTES
La paraula feixisme prové de l’italià fascio, feix de vares de fusta al vloltant
d’una destral, que en època de l’imperi romà constituïa un símbol d’autoritat.
La salutació feixista amb el braç aixecat també era una salutació militar a
l’antiga Roma.
La paraula Duce prové del llatí dux i significa guia o conductor. Era el nom que
rebien els cabdills militars a l’antiga Roma.
37. Caricatura que mostra com la resta de moviemtnts feixistes d’altres països
s’inspiraren en el feixisme italià.
38.
39. La República de Weimar es proclamà l’any 1918, després de l’abdicació del kaiser
Guillem II. Va ser una república democràtica constitucional governada per
democratacristians i socialistes.
Durant aquest període les condicions de vida de la població alemanya van ser molt
dures. Els deutes de guerra i les compensacions econòmiques imposades a
Alemanya a través del Tractat de Versalles van provocar una forta devaluació del
marc i una situacó d’elevada inflació en què els presus dels productes bàsics es van
encarir molt.
Durant els primers anys hi va haver esclats revolucionaris com e protagonitzat per la
Lliga Espartaquista (comunistes) l’any 1919 i intents de cop d’estat com el “Putsch”
de Munic, de l’any 1923.
Bitllets de 500 milions i de deu milions de marcs emesos durant la República de Weimar
40. Adolf Hitler (1889-1945)
Símbol del partit nazi (NSDAP)
HITLER I EL PARTIT NAZI
L’any 1920, Adolf Hitler va crear el Partit Nacionalsocialista del Treballadors
Alemanys (NSDAP). Hitler havia participat en la Primera Guerra Mundial i no va
acdeptar mai la derrota alemanya. També va prendre part en el Pustch de Munic,
fet que el portà a la presó, on recollí el seu pensament polític en un llibre titolat
Mein Kampf (La meva lluita).
41. Elspilars més importants de la
ideologia nazi són els següents;
-Reguig de la democràcia
parlamentària.
- Odi vers el comunisme bolxevic.
-Antisemitisme.
-Afirmació de la superioritat de la
raça ària.
-Pangermanisme: necessitat d’unir
tots els pobles de cultura alemanya
(reich)
42. El partit nazi va crear una organització paramilitar anomenada Seccions
d’assalt. Aquí Hitler apareix envoltats de membres de les mateixes l’any
1933.
43. En els seus discursos, Hitler va utilitzar la demagogia. Prometia acabar amb
l’atur i millorar les condicions de vida dels alemanys. Considerava que els
culpables de la crisi alemanya eren els jueus,els comunistes i els demòcrates.
44. L’ARRIBADA DEL NAZISME AL PODER
El període 1924-1929 va ser d’una relativa bonança econòmica. Però a partir de
l’any 1929, els efectes del crac del 29 es van fer notar en l’economia alemanya:
molts bancs i fàbriques i el nombre d’aturats va créixer enormement. Moltes
d’aquestes persones van donar suport al partit nazi. La seva base social estava
formada per petits burgesos arruinats, pagesos i obrers en atur. També comptava
amb el suport d’alguns grans industrials que veien en el partit nazi una garantia
per fer front a una hipotètica revolució.
45.
46. L’any 1932, el partit nazi va obtenir 13 milions de vots. El gener de 1933, Hitler
va ser nomenat canceller.
47. Pocs dies després, escuadrons nazis van cremar el parlament alemany
(Reichstag) i van culpar als comunistes.
El Reichstag després de l’incendi
49. L’any 1934, després de la mort del president Hindeburg, Hitler va exigir poders
absoluts i es va proclamar Führer i Canceller del III Reich.
50. LA DICTADURA NAZI
L’any 1934, en qûestió de poc temps, els nazis van instaurar una dictadura a
Alemanya. Es va suprimir el parlament i es van prohibir la resta de partits
polítics.també es va fer una crida als treballadors alemanys per a que s’afiliessin a
un sindicat únic: El Front del Treball Nacionalsindicalista.
51. També es van suprimir les llibertats individuals.
Els nazis van expulsar de les universitats i l’administració a tots els jueus i
dissidents polítics. Molts escriptors i artistes van haver d’abandonar Alemanya.Fins
i tot es van crear llistes de llibres prohibits i es van organitzar actes de crema de
llibres.
La dona va quedar relegada a l’àmbit de les tres “K”: Kinder, Kirche i Küche (nens,
església i cuina).
També es van crear les “Joventuts Hitlerianes”, destinades a adoctrinar els nens
alemanys en l’ideari nazi.
Fotografia de les joventuts hitlerianes
presa l’any 1933
Crema de llibres en l’Alemanya nazi l’any 1935
52. Un fort aparell policial (Seccions de
Seguretat i Gestapo) van convertir
l’Alemanya nazi en un règim de
terror.
Els jueus van ser perseguits de
forma sistemàtica;
L’any 1933 es va promulgar un
boicot contra els comerços
propietats de jueus i es van crear
els primers camps de concentració.
L’any 1935 es van promulgar les
Lleis de Nuremberg, que
desposseïen els jueus de la
nacionalitat alemanya i prohibien els
matrimonis entre alemanys aris i
jueus.
L’any 1938, els jueus van ser
obligats a dur un distitntiu.
Membre de les SA fent guàrdia davant d’un comerç
pertanyent a jueus.
53. L’AUTARQUIA NAZI
El règim nazi va orientar que Alemanya
fos autosuficient des d’un punt de vista
econòmic (autarquia).
Per lluitar contra l’atur es va impulsar
un ambiciós pla de construcció de
infraestructures i autopistes.
Amb la perspectiva de l’esclat d’una
nova guerra, el règim nazi va potenciar
la producció d’armament.
També va instaurar el servei militar
obligatori i va crear un nou exercit
(Wehrmacht) i unq aviació moderna
(Luftwaffe).
Cartell de l’època. El ègim nazi prometia pa i feina
als alemnays.
54. Durant la segona meitat dels anys 30, l’Alemanya nazi va ocupar diversos
territoris limítrofes. Hitler defensava la creació d’un gran imperi alemany basat
en la conquesta d’un “espai vital” a l’est d’Europa.
