02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Història del Món Contemporani
IPB / Joan Corbalán
02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
0. INTRODUCCIÓ
Una revolució és un canvi ràpid i en profunditat que afecta a les
estructures d’una societat.
Implica una acceleració en el ritme de les transformacions
històriques.
Es produeix una profunda transformació econòmica, política i
social.
Al segle XVIII es produeix la doble revolució: la Industrial
anglesa i la Francesa.
Són els orígens del Món Contemporani.
02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
0. CAUSES DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
La Revolució Industrial va suposar el trànsit/canvi d’una economia
agrària i artesanal a una altra significada per la indústria i la
producció mecanitzada.
El canvi es va iniciar a Anglaterra a mitjans del s. XVIII i va afectar
altres indrets al llarg del segle XIX (Europa occidental, Estats
Units i el Japó).
Es pot dividir en dues fases:
Primera fase o primera revolució industrial, fins el 1830
indústria tèxtil.
Segona fase o segona revolució industrial, fins el 1870
indústria siderúrgica.
Diversos factors van contribuir a l’aparició de la “Revolució
Industrial” a Anglaterra:
02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
0. CAUSES DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Increment demogràfic.
Increment de preus agrícoles.
Revolució Agrícola.
Innovacions tècniques.
Revolució dels transports.
Expansió comercial.
02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
1. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I CREIXEMENT
DEMOGRÀFIC
1.1 La revolució agrícola
Supressió del guaret i rotació de conreus: cereals i plantes
farratgeres.
02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
1. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I CREIXEMENT
DEMOGRÀFIC
1.1 La revolució agrícola
Introducció de nous mètodes de conreu (solcs rectes,sistema
Norfolk...); de noves màquines (arada de ferro, segadores,
trilladores, jethro tull...) i nous conreus (patata, blat de moro,
plantes forratgeres...).
Estabulació dels ramats
02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
1. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I CREIXEMENT
DEMOGRÀFIC
1.1 La revolució agrícola
Desvinculació de les terres.
Nova estructura de la propietat. De l’”open field” (camps oberts)
a enclosures (camps tancats).
Terres comunals passen a mans privades que els tanquen (Llei
de tancaments -Enclosures Acts-). Aquest tancament va provocar
l’expulsió de pagesos del camp.
La privatització estimulà la introducció de millores tècniques i
l’augment de la producció.
02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
1. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I CREIXEMENT
DEMOGRÀFIC
1.1 La revolució agrícola
Els canvis en l’agricultura van ser fonamentals...
L’increment de la producció provoca un increment d’aliments!
Així es pot mantenir una població en expansió (creixement).
La mecanització del camp provoca que molts camperos hagin
d’emigrar a les ciutats (o a altres estats).
Aquests camperols es convertiran en mà d’obra abundant i
barata per a lla indústria.
02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
1. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I CREIXEMENT
DEMOGRÀFIC
1.2. L’augment de la població
•El increment de producció agrícola va afavorir el creixement de la
població. Va disminuir la fam i va millorar la resistència a les
epidèmies i malalties.
•La natalitat al segle XVIII creix per la millora econòmica, però a
mitjan segle XIX ja disminueix.
•Es va passar de l’ARD a la TD, resultat d’un elevat
creixement demogràfic.
•Primer a Gran Bretanya, després a Europa. Al llarg del s. XIX GB
triplica la seva població (explosió blanca), degut a:
Elevades taxes de natalitat.
Reducció de la mortalitat (especialment la infantil).
Augmenta l’esperança de vida (uns 50 anys).
02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
1. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I CREIXEMENT
DEMOGRÀFIC
02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
2. EL DESENVOLUPAMENT DE LA INDÚSTRIA
2.1. La mecanització i el sistema fabril
El canvi dels sistemes de producció es va caracteritzar per:
La utilització de noves màquines (llançadora volant, noves
filadores, telers mecànics... primer al sector tèxtil; després a
l’agricultura, la mineria i el sector metal·lúrgic.
La substitució de les fonts animades (animals) d’energia per
unes altres d’inanimades (aigua i carbó màquina de vapor de
Watt).
L’agrupació dels anteriors elements amb la mà d’obra en les
fàbriques (apareixia el sistema fabril).
Augmenta la producció i la productivitat.
02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
2. EL DESENVOLUPAMENT DE LA INDÚSTRIA
2.1. La mecanització i el sistema fabril
Es van crear fàbriques:
Inicialment necessitaven poc capital (sector tèxtil?).
Eren de propietat familiar, amb capital procedent de l’agricultura
o del comerç.
Van aconseguir grans beneficis.
02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
2. EL DESENVOLUPAMENT DE LA INDÚSTRIA
Com va funcionar?
L’increment de la demanda va estimular les innovacions per
augmentar l’oferta.
Les innovacions tècniques es van aplicar al sistema
productiu, ocasionant un brutal increment dels béns materials.
Les transformacions van generar crisis que van estimular noves
innovacions (crisis periòdiques capitalistes de sobreproducció).
02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
2. EL DESENVOLUPAMENT DE LA INDÚSTRIA
2.2. La indústria cotonera
Va ser el sector emblemàtic de la Revolució Industrial (fins el
1830 aprox.).
Per què es va desenvolupar?
Fins el 1750 el cotó venia de la Índia, pero a GB es va prohibir
l’entrada de cotó estampat (indianes).
Per tant es va començar a fabricar a GB a partir de les
importacions de cotó de la Índia i dels EUA.
GB va abastir el mercat interior i també van buscar mercats
exteriors.
El cotó, mecanització millor que la llana (més resistent). De rebot
millora higiènicia: més fàcil de rentar i d’eixugar-se.
02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
2. EL DESENVOLUPAMENT DE LA INDÚSTRIA
Les innovacions tècniques es van donar tant al filat com al teixit.
Llançadora volant (Kay, 1773).
Spinning Jenny (Hargreaves, 1765).
Water Frame (Arkwright, 1767).
Mule Jenny (Crompton, 1779).
Teler Mecànic (Cartwright, 1785).
02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
2. EL DESENVOLUPAMENT DE LA INDÚSTRIA
2.3. El carbó i el ferro
El segon sector fonamental de la RI va ser la siderúrgia: el
carbó i el ferro.
El carbó, a més de calefacció a les ciutats, va servir per
alimentar la màquina de vapor (fort increment de la demanda).
La mineria va millorar amb la introducció de bigues de ferro,
rails i vagonetes (més seguretat i més extracció).
Demanda creixent de ferro: màquines, trens, vaixells,
municions... (1732 Darby inicià la substitució del carbó vegetal pel
mineral –més poder calorífic); Cort, 1783, pudelació i laminatge
de ferro).
Fosa en alts forns
Posteriorment s’introdueix el laminat de ferro i el convertidor de
Bessemer (converteix el ferro en acer), que va possibilitar
l’expansió del ferrocarril.
02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
2. EL DESENVOLUPAMENT DE LA INDÚSTRIA
2.3. El carbó i el ferro
02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
2. EL DESENVOLUPAMENT DE LA INDÚSTRIA
2.4. Altres sectors industrials
La indústria química va créixer a remolc de la tèxtil: tints i
blanquejadors.
La indústria metal·lúrgica va créixer per les necessitats de
maquinària i mitjans de transport.
També el sector de la construcció va créixer vinculat al creixement
de les ciutats, colònies i fàbriques.
02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
2. EL DESENVOLUPAMENT DE LA INDÚSTRIA
2.4. Altres sectors industrials
02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
2. EL DESENVOLUPAMENT DE LA INDÚSTRIA
2.5. Els nous transports
- Millora de camins i, especialment, canals per a fer arribar
productes a Anglaterra (mercat interior).
-La revolució va venir donada pel ferrocarril: +velocitat, +càrrega,
-cost i +seguretat. Al 1829 Stephenson inventa la locomotora.
Primera línia ferroviària a vapor: Liverpool-Manchester.
-El ferrocarril va permetre integrar i ampliar el mercat interior. Va
ser un lloc d’inversió (boom borsari als 1840’s). Va estimualr el
sector siderúrgic, tèxtil, construcció...
-1807: Robert Fulton aplica la màquina de vapor a la navegació
(riu Hudson).
02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
2. EL DESENVOLUPAMENT DE LA INDÚSTRIA
2.5. Els nous transports
02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
2. EL DESENVOLUPAMENT DE LA INDÚSTRIA
2.5. Els nous transports
02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
2. EL DESENVOLUPAMENT DE LA INDÚSTRIA
2.5. Els nous transports
02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
2. EL DESENVOLUPAMENT DE LA INDÚSTRIA
2.6. L’impuls del mercat
Les millores en el transport faciliten el pas d’una economia
d’autoconsum a una de mercat.
El mercat interior creix per l’increment del nivell del poder
adquisitiu de la població.
El mercat exterior va créixer de manera més desigual, però va
ser clau per a consolidar l’increment de la producció empresarial.
02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
2. EL DESENVOLUPAMENT DE LA INDÚSTRIA
2.7. La industrialització del continent
•En l’Europa continental cal distingir entre els “First Comers”
(Bèlgica, França i Alemanya –siderúrgia--) i els països perifèrics
“Late Comers” (Dinamarca, Suècia, Rússia, Espanya (Catalunya),
Itàlia (Piemont), Moràvia i Bohèmia (Imperi Austríac)).
•Fora d’Europa.
EUA : a finals del segle XIX atrapa el Regne Unit.
Japó: Inicià la industrialització el darrer terç del XIX (Revolució
Meijí o de la Llum).
02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
2. EL DESENVOLUPAMENT DE LA INDÚSTRIA
2.7. La industrialització del continent
02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
3. LIBERALISME ECONÒMIC I CAPITALISME
3.1. El liberalisme econòmic
Els principis del liberalisme econòmics va ser creats a finals del
segle XVIII pels pensadors britànics de l’escola clàssica.
Adam Smith
Defensava l’interès personal (Assaig sobre la naturalesa i les
causes de la riquesa de les nacions, 1776);
Els diversos interessos s’equilibraven (punt d’equilibri/preu)
gràcies a la llei de l’oferta i la demanda.
Aquesta llei funcionava sola. L’estat
no havia d’intervenir en matèria
econòmica.
02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
3. LIBERALISME ECONÒMIC I CAPITALISME
3.1. El liberalisme econòmic
David Ricardo:
Llei del valor-treball (el treball és una mercaderia com les
altres).
Llei de bronze dels salaris (els salaris no pujaran per sobre del
mínim imprescindible per a subsistir).
02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
3. LIBERALISME ECONÒMIC I CAPITALISME
3.1. El liberalisme econòmic
Thomas Robert Malthus
Va parlar del desequilibri existent entre la
població i els recursos.
02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
3. LIBERALISME ECONÒMIC I CAPITALISME
3.2. Capital, treball i mercat (capitalisme)
Sistema econòmic en què els instruments de producció (la
terra, les fàbriques, la maquinària) i el que s’hi produeix són
de propietat privada (d’uns pocs... la burgesia).
Objectius del capitalisme:
L’objectiu bàsic és aconseguir el màxim benefici.
L’iniciativa econòmica és lliure.
Lliure competència, regulada per la llei de l’oferta i demanda.
Els desajustos entre l’oferta i la demanda (sobreproducció)
provoquen crisis cícliques (atur).
02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
3. LIBERALISME ECONÒMIC I CAPITALISME
3.2. Capital, treball i mercat (capitalisme)
És la burgesia la que posseeix els mitjans de producció, mentre
que la majoria dels treballadors són assalariats.
El capitalisme busca la maximització de beneficis Per assolir-los
s’han de trobar nous mercats, s’han d’abaratir els productes i
controlar/reduir els costos de producció, la qual cosa genera
conflicte amb els treballadors (principals costos!).
02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
3. LIBERALISME ECONÒMIC I CAPITALISME
3.2. Capital, treball i mercat (capitalisme)
02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
3. LIBERALISME ECONÒMIC I CAPITALISME
3.2. Capital, treball i mercat (capitalisme)
02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
3. LIBERALISME ECONÒMIC I CAPITALISME
3.3. El proteccionisme i el lliure canvi
Gran Bretanya va optar pel lliurecanvisme (no intervenció de
l’estat en el comerç internacional).
Per contrarestar la competència britànica, els EUA i la resta
d’Europa van optar pel proteccionisme (aranzels).
Fins i tot al 1846 la mateixa Gran Bretanya promou unes lleis
proteccionistes sobre la importació del blat (Corn Laws).
02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
3. LIBERALISME ECONÒMIC I CAPITALISME
3.4. Nous mètodes de finançament de les empreses
Increment de les societats mercantils (especial les societats
anònimes)
Capital dividit en accions que generen dividends.
La borsa com a mercat financer.
Les entitats bancàries (caixes i bancs) capten diners i el venen
en forma de préstecs i crèdits.
02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
4. LES CONSEQÜÈNCIES SOCIALS
4.0. L’augment de població
Es va produir com a conseqüència del manteniment d’elevades
taxes de natalitat i de la dràstica reducció de les de mortalitat.
Aquest increment (explosió blanca) fou més significatiu en les
ciutats que en l’àmbit rural.
02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
4. LES CONSEQÜÈNCIES SOCIALS
4.1. El procés d’urbanització/4.2. Segregació urbana
Els canvis que es van donar en el camps econòmics van tenir
la seva correspondència en l’estructura social.
Les fàbriques es van situar a les ciutats, i cap allà van emigrar
masses de camperols (èxode rural). A començament del segle
XX, el 78% dels britànics ja vivien en ciutats.
Les ciutats es van fer més grans i complexes. Es va donar el
fenomen de la segregació social/urbana.
02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
4. LES CONSEQÜÈNCIES SOCIALS
4.1. El procés
d’urbanització/4.2.
Segregació urbana
La burgesia va edificar barris
residencials confortables, al
voltant de grans avingudes i
amb presència de serveis
públics (enllumenat,
clavegueram...).
02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
4. LES CONSEQÜÈNCIES SOCIALS
4.1. El procés
d’urbanització/4.2.
Segregació urbana
Els barris obrers van créixer
sense planificació ni serveis
bàsics/higiene/sanitat. Mala
qualitat en les construccions.
Barraquisme.
02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
4. LES CONSEQÜÈNCIES SOCIALS
4.3. La nova societat industrial
La revolució industrial va portar a que pagesos i artesans es
convertissin en proletariat industrial.
La burgesia (formada per empresaris, banquers i propietaris
agrícoles) va rivalitzar en riquesa amb l’aristocràcia terratinent.
També va acabar aconseguint el poder polític.
Van impulsar la cultura d’acord amb els seus valors (exaltava
l’estalvi, la propietat privada, la feina, l’individualisme, la
família...), ja que a més, controlaven els mitjans de comunicació.
Els joves burgesos van poder accedir a la universitat.
Va néixer la societat capitalista.
02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
4. LES CONSEQÜÈNCIES SOCIALS
4.3. La nova societat industrial
Amb la societat capitalista neix la societat de classes que
enfrontarà a burgesia i proletariat.
Malgrat que es va basar en el principi de la igualtat de tots els
individus davant la llei, aquesta igualtat legal no va significar ni
igualtat social ni econòmica.
La burgesia es va convertir en la nova classe dominant (poder
econòmic, polític i cultural).
02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
4. LES CONSEQÜÈNCIES SOCIALS
4.3. La nova societat industrial
Cúspide social.
Alta burgesia. Grup heterogeni
format per empresaris, banquers i
grans propietaris. Propietària dels
mitjans de producció. Va guanyar
rellevància socials en detriment de
l’aristocràcia.
02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
4. LES CONSEQÜÈNCIES SOCIALS
4.3. La nova societat industrial
Cúspide social.
La família burgesa va voler copiar els costums aristocràtics
(servei domèstic, maneres de vestir, “cultura”...).
Paulatinament va sorgir una classe mitjana formada per
professionals liberals i nous professionals: advocats, metges,
professors, enginyers, funcionaris, militars (oficials), empleats de
banca...
02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
4. LES CONSEQÜÈNCIES SOCIALS
4.3. La nova societat industrial
Nova “base” social: el proletariat.
Les condicions de vida dels assalariats eren precàries. Van
guanyar en seguretat però hi van perdre en autonomia de
decisió.
El proletariat va estar format per nombrosos jornalers, petits
propietaris de terres i artesans urbans (procedents del món
gremial).
Van constituir la força de treball. Vivien en condicions molt
miserables ja que la precarietat laboral era la norma (llei de
bronze dels salaris): salaris baixos, atur, jornades de 12 a 14
hores diàries.
02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
4. LES CONSEQÜÈNCIES SOCIALS
4.3. La nova societat industrial
Nova “base” social: el proletariat.
La manca absoluta de regulació propiciava tota mena d’abusos,
com ara el treball infantil.
02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
4. LES CONSEQÜÈNCIES SOCIALS
4.4. Les dones a la societat industrial
L’home ocupava l’esfera pública i la dona ocupava la domèstica,
patint una clara marginació legal.
Les dones de classe alta i mitjana eren educades per restar a la
llar, tenint cura de la casa i els fills.
Les dones de classe baixa havien de treballar i compaginar la
feina amb la vida domèstica, com tradicionalment havien fet les
camperoles.
La remuneració de les dones era inferior a la dels homes.