Sexisme al supermercat, en nadal del 2011. Regals per a xiquets i regals per a xiquetes.

1. Extraterrestres.
Ahir, 5 de gener de 2011, Eva i jo érem a un Carrefour. Està clar: som extraterrestres i ens hem
perdut en aquest planeta. Ens trobarem amb tot això.
Any 2011. La diferència home-dona no és innata. La dicotomia de gènere és ideologia, i es penja
del sostre dels supermercats.
Els nens de blau i les nenes, és clar, de rosa. A cada secció, trobarem unes joguines que ens diran
amb què i a què hem de jugar. I allò que hem d’aprendre, en funció del nostre gènere.
Si som xiquets, juguem amb aquestes. Són roges i blaves. Cotxes, eines, armes… Treball manual,
risc, competitivitat, acció, aventura…

2. Si som xiquetes, aprendrem a treballar a casa, vestides de color rosa. A servir, a tindre cura, a estar
guapes, a arreglar-nos les ungles.
Tallador d’arbres. Força i maquinària pesant, domini de la natura. Els nens aprenen que els forts
són ells. Sempre. I, de majors, no confien en les dones policia, bomberes…
Servir i estar boniques. Manicura i batedora. Sempre.

3. Ens preparen per a servir. Les marques dels electrodomèstics que les nenes hauran de gastar de
grans, per a ser dones “com cal”. Què té això de natural?
Fer menjar rics. Servir i servir, que les nenes no s’obliden.
Foto de la batedora. Per si havia dubtes sobre a qui anava dirigida aquesta joguina.

4. Kit de maquillatge, per a estar sempre guapes. No has de ser un “aneguet lleig”, sinó una princesa
que agrade al seu príncep.
Més rosa i blau. Fins i tot la moto de la nena li diu que és una princesa. La velocitat i l’aventura
són per a ell.

5. Sexisme i especisme. Petites cries sagnants, fills i filles de femelles d’altra espècie a les que fem
parir una i altra vegada, a les que tanquem a gàbies de gestació, fins que embogeixen. Dinar de
festa.
Enviarà a l’escorxador el petit que xucla el seu dit. Algú dirà que és natural. Som una espècie
malalta.

6. Carrefour, València. Cap i casal del país. Això és tot el que vaig poder llegir en valencià.