Treballde recerca shuting2011

Alumna: Shuting Nan
Curs: 2on batxillerat científic
Tutor programa Argó: Dr. Josep Mª. Castel Llobet
Tutora del centre: Àngels Bayo
Centre: INS Banús

1

Índex
Introducció ........................................................................................................4

-Justificació......................................................................................................6

-Objectius.........................................................................................................6

-Mètode............................................................................................................8

Part teòrica ........................................................................................................9

-Què és un medicament ... . 9

-Els medicaments curen o no? Els efectes secundari s...................................11

-Ús de medicaments en la gent gran ..............................................................15

- Els prospectes dels medicaments................. ................................................20

- L automedicació............................................................................................23

Part pràctica .....................................................................................................26

-Explicació de l enquesta ...............................................................................26

-Resultat de la enquesta realitzada.................................................................29

-Classificació dels medicaments ................. ...................................................35

-Entrevista a una doctora................................................................................40

Conclusió del treball .........................................................................................42

Bibliografia .......................................................................................................45

Agraïments..................... ...................................................................................47

Annex ................... ............................................................................................48

3

INTRODUCCI Ó
Vaig escollir aquest tema de l ús dels medicamets en la gent gran, perquè després
d informar-me el vaig trobar interessant i vaig creure que el podria dominar bé; a
més, també és un tema pr oposat per un doctor del departament de farmacologia de
l hospital de la Vall d Hebrón, en Josep Maria Castel, sota un programa
d assessor ament i ajut pels estudiants de batxillerat i cicles formatius pel seu pas a
la Universitat, l Argó.
En l actualitat, ens trobem en una societat molt medicalitzada, impulsada per la
vessant econòmica i social. La mitjana d anys que viuen les persones ha augmentat
al voltant de 25 anys en l últim segle. Les millores en la higiene i en la nutrició
experimentades durant la primera meitat del segle XX van contribuir de forma
decisiva a aquest increment; però la major aportació va ser al llarg dels últims 30 o
40 anys, deguda al descobriment de nous medicaments, molt més potents i
eficaços que els que hi havia fins el moment. Espanya es troba en una situació s un
gran nombre de població envellida; segons les dades del Ministeri de Sanitat i
Consum el desembre de 2007, el 16,7% de la població espanyola tenia 65 o més
anys. Les projeccions de les Nacions Unides calculen, l any 2050, Espanya serà el
tercer país més envelli t del món, amb un 34,1 % de per sones de la tercera edat.
Aquesta part de la població és qui comsumeix gran part dels recursos sanitaris, ja
que la incidència de malalties cròniques (una malaltia de llarga duració), mostra un
augment sostingut en avançar l edat. Per això podem definir que, com més gran
sigui una persona, com per exemple 65 ó 75 anys, més problemes de salut pot
sorgir-li en l organisme. A diferència dels joves que normalment només pateixen
una malaltia a la vegada, les persones d edats majors, probablement es trobaran
amb una barreja de discapacitats i malalties aguts i cròniques mencionades
anteriorment.

En els paisos desenvolupats, l alta esperança de vida és degut a l avanç en els
coneixements i recursos d alta tecnologia que han ajudat a millorar tant la qualitat
4

de la vida com també l esperança de viure. Un dels elements que es r elaciona amb
aquesta esperança és l accés als medicaments. Les persones, de vegades, es
creuen que tots els problemes de salut es resolen prenent medicaments, abans que
utilitzant altres mesures que tambè poden millorar la salut de la persona, com per
exemple l equilibri en l alimentació, no fumar,fer exercicis cada dia, procurar tenir
sempre un bon estat d ànim i no deprimir-se... És cert que un medicament serveix
per a tractar malalties i guarir trastorns, però aquest també comporta inconvenients,
com ara provocar efectes secundaris, empitjorar altres malalties del cos... Els avis
prenen molts medicaments i sovint no els prenen bé, perquè ja són grans, poden
tenir dificultats d organització a l hora de prendre medicaments i si no se'ls ajuda,
poden cometre erros i d aquesta manera no hi haurà la mateixa eficàcia i corren
més risc de teni r efectes perjudicials.

5

Justificació

El motiu principal, per la qual he escollit aquest tema és perquè em va sorprendre la
quantitat de medicaments que podia arribar a prendre una persona gran i, a la
vegada, és un fet que ens pot afectar un dia a nosaltres i a la gent del nostre voltant,
amics, familiars... Així doncs aquest treball ens donarà a entendre no només part de
la ciència contempor ània, sinó també les relacions socials que hi existeix.

Objectius

Els objectius principals d aquest treball són:
Primer, conèixer si els avis fan un bon ús dels medicaments i per a poder obtenir
resultats és necessari analitzar els aspectes seg üents:
-Quines classes de medicaments pren la gent gran, si els prenen de forma
adequada i qui els ajuda en aquet es tasques.
Perquè s ha de saber primer què pren i com prenen els medicaments els avis, per
desprès poder anali tzar i obtenir-ne una conclusió.

-Quina actitud té la família en els problemes de salut de l'avi/a.
L ajuda de la família és molt important, perquè una persona gran pot tenir
problemes de qualsevol tipus, com ara: falta de memòria, actitud dolenta sobre els
medicaments, no segueix les instruccions del metge... Tot això podria comportar a
un mal consum dels medicaments, que es podrà millorar amb la cooperació de la
família. La relació social, és per tant, un aspecte prou considerable.

-Estudiar l assessorament del metge als avis/es
Saber quina relació tenen amb el metge en relació als medicaments. Si li comenten
els dubtes o problemes dels medicaments que prenen. Si el metge els hi dóna
prous indicacions i si són prou clares perquè els avis els entenguin.

6

-Si s'automediquen.
Si els avis/es enquestats s han automedicat alguna vegada, si s autorecomanen
medicaments entre amics, familiars o coneguts. L automedicació és un fet molt
comú entre les persones, per això és un aspecte que he inclòs dins dels objectius.
Pot tenir riscs com també beneficis si ho pren correctament, s ha d estudiar quins
tipus de medi caments es sol automedicar la gent gran.

En acabar els objectius, parlaré sobre les idees obtingudes en base de la
informació cercada sense realitzar abans estudi s de camp.

Les meves hipòtesis són les següents::

1. Bona part de la gent gran no fan un bon ús dels medicaments, perquè de
vegades no tenen prou coneixements sobre el que es pren, i sovint no
segueixen bé les instruccions indicades del metge com ara la puntualitat de
prendre un deter minat medicament, s obliden de prendre...

2. Els membres de cada família ajudaran als majors de la casa en les tasques
mèdiques.

3. La majoria dels avis segueixen totes les indicacions que el metge li dóna.

4. Bona part de la població (segons el treball, de la tercera edat),
s automediquen.

7

Mètode

En el plantejament del mètode, de com realitzar el treball i estudiar els objectius
proposats per tal d obtenir resultats és:
El treball es dividirà en dues par ts: la teòrica i la pràctica.

La part teòrica principalment es tractarà en la recerca de conceptes amb l ajut
d internet, enciclopèdies i articles d opinió sobre què és un medicaments, els riscs o
possibles efectes secundari s, l eficàcia i l automedicació

En la part pràctica, primer realitzar un estudi de camp di rigits a la gent gran de més
de 65 anys mitjançant enquestes.(l edat, gènere, quins medicaments pren, si algú li
ajuda, si llegeixen els prospectes, si la resposta a les preguntes les ha fet el mateix
avi/a o ha necessitat ajut d'algun familiar ). Es farà 10 enquestes a avis i 10 a
àvies.
En segon lloc, analitzar els resultats de les enquestes realitzades mitjançant una
taula de dades. I desprès es compararà aquests resultats amb la hipòtesi principal.
Desprès fer la classificació dels medicaments més receptats.
I finalment, fer una entrevista a una doctor a.
Amb tota aquesta informació de les dues apartats, i com a últim pas, redactar la
conclusió, per a veure si les hipòtesis del començament coincideix o no amb les
resultats de la recerca i també si s ha complert els objectius proposats.

8

PART TEÒRICA
Què és un medicament?

Un medicament o fàrmacs és una o més substàncies actives, integrades en una
forma farmacèutica. Les seves propietats permeten el tractament o prevenció de
malalties en els éssers humans. Amb l objectiu de restaurar, corregir o modificar
funcions fisiològiques de l organisme o aquelles per establir un diagnòstic mèdic.
Utilitzem un medicament quan tenim algun problema de salut, per a guarir petits
trastorns o sí mptomes (mal de cap, f ebre) i d'altres per tractar o alleugerir malalties
més importants com la hipertensió, l excés de col esterol, la diabetis...

Els medicaments es di videixen en:

-Especialitat farmacèutica: És el medicament de composició i informació
definides, de forma farmacèutica i dosificació determinades, preparat per al seu ús
medicinal immediat, disposat i condicionat per ser dispensat al públic, amb
denominació, embalatge, envàs i etiquetatge uniformes segons ho disposin les
autoritats sanitàries. Els medicaments s empreen a les dosis necessàries, i a sovint
se n pot di sposar de diferents preparats (o presentacions) com en pastilles, xarops,
supositori s, injectables, pomades, etc, i vies d administració (oral, intramuscular,
tòpica, etc.).

Principis actius: constituent d'un medicament responsable de les seves propietats
farmacodinàmiques i terapèutiques, una substància extreta d'un organisme viu que
un cop purificada i/o modificada químicament, se li denomina fàrmac o
medicament.

9

-Fórmula magistral: És el medicament destinat a un pacient individualitzat,
preparat pel farmacèutic, o sota la seva direcció, per complimentar expressament
una prescripció facultativa detallada de les substànci es medicinals

-Preparat o fórmula oficinal: És aquell medicament elaborat i garantit per un
farmacèutic o sota la seva di recció, dispensat a la seva oficina de farmàcia o servei
farmacèutic, enumerat i descrit pel Formulari, destinat al lliurament directe als
malalts als quals proveeix aquesta far màcia o servei farmacèutic.

-Medicament en recerca: és un medicament que encara no es pot receptar a
tothom perquè s està estudiant. Habitualment els nous medicaments primer
s estudien mitjançant els assaig clínics, en els que es compara el medicament nou
amb un de ja conegut o amb pl acebo (que és una substànci a que no fa efecte).

Un medicament no només estan formats per substàncies medicinals (o principis
actius), la majoria també contenen :

Exipients: són substànci es que no tenen activitat terapèutica, però important o
imprescindibles en l elaboració, emmagatzema ment i alliberació de substàncies
medicinals. Són components que permeten que el medicament tingui estabili tat i es
conservi adequadament , per tal d aconseguir la forma farmacèutica desitjada en
cada cas ( càpsules, comprimits, solucions, etc.)
Uns exemples poden ser: els colorants, els conservants, les substàncies
aromàtiques, els diluents, els saboritzants...

En l actualitat, la majoria de medicaments són preparats per laboratoris
farmacèutics i, per a la seva preparació i distribució, aquests han de ser autoritzats
pel Ministeri de Sanitat i Consum amb un nom propi registrat. Tots els processos
relacionats amb la investigació, fabricació i distribució estan estrictament regulats
per les lleis que protegeixen la salut dels ciutadans.

10

Els medicaments curen o no? Els efectes secundaris.

Un medicament que es doni a dosis massa altes es pot compor tar com un verí.
El medicament ha se ser eficaç, però molt pocs medicaments curen, pràcticament
els que curen són els antibiòtics, els altres alleugereixen els símptomes, (quan tens
mal de cap, dolor d esquena...) , enredereixen la producció de la malaltia... I no hi ha
cap medicament que estigui absent de riscos o d efectes adversos. L agència del
medicament calcula que cada any moren en Europa 197.000 persones a causa
dels efectes adversos que produeixen els medicaments que han pres. En principi
els medicaments estan dissenyats amb l objectiu d aconseguir beneficis per la salut.
Però no tots són innocus i poden produir perjudicis per la salut de diversa
gravetat. Sovint aquests efectes secundari s només es tracta de peti tes molèsties
tolerables, però en ocasions obliguen a abandonar el tractament i en casos més
greus poden arribar a posar en perill la salut del pacient.
Cada medi cament té el seu per fil i la seguretat en utilitzar aquest ho ha de conèixer
bé el metge i el farmacèutic. A més al prospecte es detallen els efectes secundaris
més freqüentment relacionats amb el medicament per poder identificar-los en cas
de que es presentin. El pacient ha de conèixer els beneficis que pot obtenir i els rics
a que s exposa quan pr en un medicament.
Els beneficis dels medicaments, clarament demostrats no s han aconseguit sense
cap cost. L augment de potència dels nous medicaments, a més de proporcionar
una eficàcia més gran, també comporta una major freqüència i gravetat d efectes
secundari s o reaccions adverses. Encara que està clar que el benefici global dels
medicaments és positiu.
Cal recordar que per obtenir el màxim benefici dels medicaments s'ha de
seguir les instruccions que el metge dóna, de la dosi que s'ha de prendre, com l ha
de prendre i durant quant de temps. I també és molt important prendre només la
dosi prescrita, i en cas de no haver-ho fet, s ha de consultar el metge o el
farmacèutic. Mai no s'ha de prendre una dosi doble. Això és molt important.
Un fàrmac que ja ha sortit en el mercat també és necessàri seguir un procés
11

d anàlisi i seguiment, perquè abans d això només ha estat provat per uns pocs
voluntaris sans i, com a màxim, uns milers de pacients i quan això es comercialitza
per tot el món estarà al servei de milions de persones i és quan la probabilitat de
produir efectes secundaris no detectats anteriorment augmenta, que en alguns
casos poden ser greus i arribar a produir la mort. Encara que prèviament, ja s havia
realitzat nombrosos estudi s, anàlisis i controls que serveixen per avaluar si aquests
beneficis superen als possibles riscs. I només si el balanç és positiu i vistes per les
autoritats sanitàries, donen per mís per a la comercialització d aquesta.
Com per exemple l Aspirina és un medicament que més persones ha matat i la
percepció del seu risc està distorsionada. A dosis baixes (cent mil·ligrams al dia)
serà un exel·lent protector cardiovascul ar, però si és a dosis analgèsiques (d un
gram o més) pot produir hemorràgia gastrointestinal. A Catalunya es produeixen
uns 3.000 casos anu als d hemorràgia gastrointestinal, i el 40% és degut a l Aspirina
i altres antiinflamatoris. Una altre dada més impactant és dels EEUU, que moren
15.000 per sones per el mateix motiu mentre que de si da en moren 12.000.

Imatge d una capsa d Aspirina
http://www.farmaciasdrahorro.com.ar/images/productos/13851288
351069_1386_aspirina_0100.jpg

12

La veritat és que qualsevol malaltia pot ser produïda per un medicament, com: un
infart de miocardi, que és degut a antiinflamatoris i molts altres fàrmacs. Una altre
cas que pot ser la pneumònia, qualsevol malaltia neurològica o psiquiàtrica poden
ser afavorits per els medicaments. Però n hi ha de molts altres que causen
depressió, com alguns medicaments que tr acten la pressió arterial. També hi ha un
nombre elevat de persones que prenen medicaments per a l insomni, que aquests
poden provocar problemes greus: en molts casos d irritabilitat en llevar-se es deu a
medicaments d aquest tipus, com el benzodi azepines o d altres. I pel tema dels
antidepressius, només serveixen i han d utilitzar-se en aquelles persones amb una
depressió profunda, i la tristesa no és una malaltia, sinó una reacció saludable quan
hi ha una causa que ho explica (com la mort d un familiar). Si la prescripció dels
medicaments fos més atenta als possibles riscs que comporten, es podria evitar
entre un 65% i un 75% d aquests mor ts.

Per a poder reduir el risc de les reaccions adverses dels medicaments:

Cap medicament és 100% segur, però nosaltres mateixos som els que podem
reduir o intentar evitar aquestes efectes indesitjables.
No prengui cap medicament sense que hagi estat prescrit per un metge.
Fins i tot en el cas de les especialitats farmacèutiques publicitàries (EFP), demani
consell al farmacèutic. Si els símptomes continuen o el seu estat empitjora consulti
al seu metge.
Informi sempre que vagi al seu metge/s de tots els medicaments que pren o ha
pres recentment (també herbes medicinals, vitamines, suplements dietètics,
homeopatia, etc.).
Llegeixi i conservi el prospecte del medicament.
Conservi els medicaments en el seu embalatge original. A més de protegir el
medicament, l embalatge conté informació important com la caducitat, el lot, si s ha
de guardar en nevera, etc.

13

En cas d embaràs, alletament matern, presència de malalties cròniques o si es
tracta de nens, consulti sempre al metge abans de prendre cap medicament,
encara que sigui una EFP.
Eviti el consum d alcohol quan estigui prenent medicaments perquè pot afectar a la
seva capacitat de reacció per exemple en la conducció de vehicles o en la
realització d altres activitats perilloses.
No prengui dosis superiors o inferiors a les que li ha receptat el metge.
No abandoni el tractament abans del que li ha prescrit el metge encara que es trobi
millor.
Si al finalitzar el tractament encara no es troba bé, no perllongui el tractament pel
seu compte sense consul tar amb el metge.
Avisar al metge si ets al·lèrgic
-Si ets al·lèrgic pot tenir problemes amb alguns medicaments. S ha de portar
sempre aquesta informació sobre, per exemple, en una targeta dins de la cartera.
-Avisar també al metge quan li recomana algun fàrmac al qual es sigui
especialment sensi ble o li hagi fet mal en un altre ocasió o que estigui contraindicat
per a vostè.
Ha de saber què augmenta el risc
-L'edat. Els nens i ancians són més sensi bles.
-Els problemes de fetge o r onyó. Provoquen que es met abolitzen i eliminin pitjor els
medicaments.
-L'embaràs o la lactància. El risc és pel nadó.
-El consum simultani de diversos fàrmacs pot provocar problemes d interaccions
entre els medicaments.
-Alguns medicaments en concr et (per exemple, els anticoagulants).
També ha de saber aprofitar el moment de la consulta
-Exposeu els seus dubtes. Si se li oblida alguna cosa o no li dóna temps, pregunti al
farmacèutic.

14

-Demani informació sobre els medicaments o tractaments que li prescriguin: mode
d'ocupació, riscos, si impliquen algun canvi d'hàbits (per exemple, deixar de beure
alcohol o no prendre el sol) ...
-Conti al seu metge si pateix alguna malaltia o si està prenent altres medicaments o
remeis (ja siguin fàrmacs de venda lliure, vitamines, plantes medicinals, etc.). Es
pot produir una interacció.

Ús de medicaments en la gent gran

En medicina, s'anomena malaltia crònica a aquelles malalties de llarga durada, la
finalitat o curació no es pot preveure clarament o no ocorrerà mai. No hi ha un
consens sobre el termini a partir del qual una malaltia passa a considerar-crònica,
però de mitjana, tota malaltia que tingui una durada superior a sis mesos es pot
considerar com a crònica. A partir dels 65 anys el 78% de la població de pacients
tenen una malaltia crònica i un 30% poden tenir 2 o més. Aproximadament el 16%
de la població en Espanya té 65 o més anys i la previsió és que el percentatge
s'incrementi en els propers anys.
El procés d envelliment comporta un inferior funcionament del fetge, dels ronyons,
com també d altres òrgans és un canvi en l organisme que poden generar
modificacions i diferents comportament en la resposta dels fàrmacs si es compara
amb l adult jove, aquest fet implica que cal tenir precaucions especials en els
malalts ancians a fi de que els tractaments farmacològics siguin segurs i eficaços.
Perquè aproximadament dos terços dels pacients majors de 65 anys tenen indicat
al menys un medicament i un terç poden arribar a prendre tres o més. Com que
utilitzen relativament més medicaments que altres grups d edat, l elecció apropiada
del fàrmac i la dosi és de suma i mportància. També ho és el fet de que augment a el
risc de patir reaccions adverses o interaccions (interferències) entre els
medicaments que pr en.
Múltiples malalties afecten a varies òrgans simultàniament i el tractament d una pot
agreujar el funcionament d un altre. Per tant els avis tenen un alt risc de ser tractats
15

amb molts medicaments. El treball d un metge és mantenir la qualitat de vida del
pacient, com l estat físic i mental, i el benestar nutricional. Però els fàrmacs utilitzats
per als tractament de llarg termini poden al terar aquests factors, per la qual cosa, l
ús de fàrmacs en les malalties cròniques s haurà de fer amb cura i evitar l ús d un
medicament si no és clarament necessari . Normalment es defineixen a aquest grup
a pacients amb més de 60 a 65 anys però l edat cronològica no sempre coincideix
tant amb la fisiològica. Cada persona és diferent i segons els òrgans, uns poden
estar més afectats que altres, com els pulmons, els ronyons, el cor... encara que
tinguin la mateixa edat. Per això és necessari realitzar una avaluació personalitzada
en cada paci ent.

Per a aquesta població d edat avançada s ha de tenir més cura en la utilització dels
medicaments. I hi ha una sèrie de recomanacions de la conservació dels
medicaments o l emmagatzemat, l administració dels medicaments, les relacions
dels aliments amb la medicació...
Les principals recomanaci ons que fan a la gent gran sobre els medicaments no és
més que conei xements bàsics que tots han d aprendre i portar-ho a terme.
És important evitar tenir medicaments que no ha de prendre, perquè cal seguir
només el tractament indicat per el metge. En cas que per símptomes menors la
persona utilitza medicaments automedicats sempre haurà de demanar consell al
metge o farmacèutic, explicant tots els medicaments que formen part de la pauta
terapèutica.
Cal tenir en compte que si també segueixen tractaments amb productes naturals,
cal informar-ne al metge o farmacèutic ja que aquests productes tenen activitat
farmacològica i per tant poden afect ar el tractament de base i nstaurat.
Han de conèixer els medicaments que pren, per tant cal que disposi d un llistat de
tots els fàrmacs on hi figuri el nom, el motiu pel que s administra , quina dosi utilitza,
amb quina freqüència, quan va començar el tractament i fins quan l ha de seguir.
Si els medicaments no són administrats per una infermera cal conèixer exactament
la tècnica d administració.
16

Generalitat de Catalunya. Si ha de prendre medicaments, faci-ho correctament. Departament de
Salut.
Programa de prevenció d'errors de medicació.

17

És necessari considerar el moment del dia en que es prenen els fàrmacs. S ha de
demanar explicació en cas que no estigui indicada perquè pot ser que no sigui
indiferent prendre ls al matí o a la nit , degut a que per exemple es busqui que
l acció farmacològica es produeixi preferentment en un moment determinat del dia
(medicaments per l insomni abans d anar a dormir) o bé al contrari, perquè
precisament es vulgui evitar algun efecte indesitjable (exemple: evitar
l administració dels diürètics al vespre per no haver d aixecar-se a anar al lavabo
durant la nit ).
Si per exemple condueix, manipula màquines o estris de cuina, s ha de preguntar si
el medicament que han prescrit pot afectar l estat d alerta o habilitat manual.
L inicia o la finalització d un tractament cal estar especialment alerta per l aparició
de possibles efectes adversos o interaccions entre medicaments . Cal consultar
sempre al personal sanitari indicant sempre tots els medicaments i productes que
formen part del tractament.
O sigui que :
-Les malalties cròniques, comorbiditats i deteriorament físic i psíquic de les
persones grans juntament amb la polimedicació, fa que s incrementi el risc
d'interaccions, efectes adversos, falta d'adherència i altres problemes derivats del
tractament farmacològic.
-Abans de prescriure un fàrmac per a una nova patologia resulta fonamental
verificar que no es tracta de l'efecte advers d'un altre medicament i considerar si hi
ha opcions no farmacològiques.
-És convenient evitar la utilització de fàrmacs potenci alment inadequats i de recent
comercialització, simplificar el règim terapèutic, explicar el propòsit del fàrmac, com
prendre i els seus possibles efectes adversos així com avaluar regularment el
compliment terapèutic.
-En l'optimització de la farmacoteràpia dels ancians s'ha de prestar especial atenció
a la detecció de dosis, pautes i durada de tractaments inadequats, duplicitats de
fàrmacs, interaccions rellevants, prescripcions en cascada i omissions de fàrmacs
clínicament indicats.
18

Recomanaci ons per la pr escripció de fàrmacs en la gent gran

1. Establir un diagnòstic precís, procurar no tractar reaccions adverses a
medicaments. Cada tractament ha de tenir un objectiu establert.
2. Considerar en primer lloc si hi ha opcions no farmacològiques.
3. Realitzar una història farmacològica detallada.
4. Revisar periòdicament el tractament i considerar la indicació i necessitat de cada
fàrmac.
5. Conèixer la farmacologia dels medicaments que es prescriuen: via d'eliminació,
vida mitjana, unió a proteïnes plasmàtiques, potencial d'interaccions, acció
farmacològica i efectes adversos.
6. Evitar la utilització de fàrmacs potencialment inadequats (criteris de Beers) i de
recent comercialització, ja que el seu perfil d'efectes adversos en la gent gran
sol ser poc conegut .
7. Començar amb dosis baixes del fàrmac i anar incrementant fins aconseguir
l'efecte terapèutic. Evitar els fàrmacs de vida mitjana llarga o que s'acumulin.
8. Simplificar el règim terapèutic. utilitzar formes de dosificació adequades per al
pacient.
9. Explicar el propòsit del fàrmac, com prendre i els seus possibles efectes
adversos a la persona gran o els seus cuidadors, proporcionar instruccions
clares per escrit i assegurar-se que ho han entès.
10. Suggerir l'ús de diaris, calendaris o qualsevol altre mitjà que permeti realitzar un
registre de les preses dels diferents fàrmacs prescrits.
11. Facilitar un llistat actualitzat amb tota la seva medicació.
12. Documentar el resultat dels nous fàrmacs prescrits per a malalties cròniques
amb una periodicitat màxima semestral.
13. Avaluar regularment el compliment terapèutic. Assegurar el compliment abans
d'introduir un nou fàrmac.
14. Aconsellar la destrucció o donació dels medicaments que ja no s'utilitzen.

19

Els prospectes del s medicaments

Quan algú ha de pr endre un medicament, ha de pr eguntar al seu metge pr escriptor
o al seu farmacèutic per què ha de prendre aquest medicament i com l ha de
prendre. I desprès, a l embalatge del medicament o al prospecte també hi ha un
seguit d informació que ens podrà ajudar a comprendre què estem pr enent i com el
podem utilitzar o conservar.

La informació ens proporcionen els embalatges dels medicaments són:

A part del nom registrat de l especialitat farmacèutica, a la part exterior de
l embalatge hi ha impresa una gran quantitat d informació que pot ser de molta
utilitat. En aquest a informació s expressa:
Principi actiu i la quantitat que conté
Excipients de declaració obligatòria
Laboratori fabricant
Lot de fabri cació i data de caduci tat
Cupó-precinte en aquell es que siguin finançables pel Sistema Nacional de Salut
Símbols i sigles:

Medicament que, per a la seva dispensació, cal recepta mèdi ca

Cal recepta de psicòtrops (tranquil litzants, anti depressius, etc.)

Cal recepta d'estupefaents ( morfina, etc.)

S ha de conser var en frigorífic (no congel ar)

Medicaments que poden reduir la capacitat de conducció o el maneig de

maquinària perillosa.

Medicaments que poden produir fotosensibilitat (reacció cutània

desencadenada a dosi s habitualment innòcues de r adiació ultraviolada o vi sible)

20

ECM: Medicament d especial control mèdic.
EFP: Medicament publicitari. Es permet la seva publicitat i no li cal recepta per ser
dispensada en farmàcies.
EFG: Medicament genèri c.
H: Medicament d ús hospitalari. Es dispensa únicament a les farmàcies dels
centres hospitalaris.
DH: Medicament de diagnòstic hospitalari. Ha de ser prescrita per especialistes
adscrits a un hospi tal.
TLD: medicament de di spensació renovable. Per a tractaments de ll arga durada.
Medicament homeopàti cs: aquests tipus de medicaments han d indicar aquesta
llegenda.

La informació que ens proporcionen els prospectes són:

Què és (composició, tant del principi actiu com dels excipients)
Per a què s utilitza (acció i indicacions)
Com utilitzar el medicament (posologia): quina és la dosi usualment utilitzada i la
via d administració.
Abans d usar el medicament (contraindicacions): en quins casos no s ha d utilitzar
el medicament
Abans d usar el medicament (precaucions): casos en què s ha d utilitzar amb
precaució i si cal un control mèdic especial o precaucions especials que s han de
seguir durant la seva utilització. Consells en cas d embaràs, lactància, conducció de
vehicles o ús de màqui nes.
Possibles efectes secundaris: efectes no desitjats que poden aparèixer durant el
tractament.
Interaccions: instruccions en cas d haver de prendre altres medicaments o, fins i
tot, aliments, ja que poden provocar l aparició d efectes no desitjats. Per més
informació sobre aquests tema, consulti el documents INTERACCIONS
Ciutadans/RITA.
21

Intoxicació: instruccions en cas d haver pres més quantitat de la indicada pel seu
metge.
Conservació: instruccions de conser vació.

Imatge d un prospecte, l aspirina
http://2.bp.blogspot.com/_TIdMuwLqq54/SrpUgBC935I/AAAAAAAAAi4/sCy232_TSRs
/s1600/20070417klplyllec_78.Ies.SCO.jpg

22

L automedicació

L'automedicació és un fet quotidià i habitual en una bona part de les llars
espanyoles. la utilització per voluntat pròpia de medicaments coneguts o prescrits
anteriorment per un metge, suposa un acte que pot ocasi onar beneficis però també
perjudicis al pacient que els ingereix. Els analgèsics i els antibiòtics són dos dels
grups farmacològics més usats en automedicació. Tant un com altre presenten
possibles riscos individuals i col · lectius

L Automedicació s'ha definit com el consum de medicaments, herbes i remeis
casolans per pròpia iniciativa o per consell d'una altra persona, sense consultar al
metge . Perquè el pacient ha après la seva decisió en un àmbit més o menys proper:
família, amics o veïns, farmacèutic, la reutilització de la recepta d'un metge o el
suggeriment d'un anunci. Actualment, l'automedicació també la podem definir com
la voluntat i la capacitat de les persones-pacients per participar de manera
intel·ligent i autònoma (és a dir, informada) en les decisions i en la gestió de les
activitats preventives, diagnòstiques i terapèutiques que el s afecten .

Imatge de no a l automedicació
http://www.colegiodelta.com/userfiles/image/Logo/Gripe/
N%C3%83%C2%A3o%2 0se%20auto%20medicar.JPG

23

Anàlisi dels medicaments publ icitaris en Espanya

Un medicament publicitari (també conegut com Especialitat Farmacèutica
Publicitària, o per les seves sigles EFP), és aquell per a la compra no és necessari
ni un diagnòstic previ d'un metge ni tampoc una recepta mèdica (prescripció
facultativa).

Els medicaments publicitaris estan destinats a la prevenció, alleujament o
tractament de patologies que no requereixen diagnòstic del metge ni prescripció i
es diuen "publicitaris" perquè la Llei permet que se'n faci publicitat directa destinada
al consumidor.

Patrons d'ús de medi caments publ icitaris

Segons el Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics, un 60% de la
població espanyola consumeix aquests medicaments que no requereixen
prescripció mèdica, la majoria aconsellada pel farmacèutic (39%) o en funció de
l'experiència personal prèvia (aproximadament un 69%) .

Consells bàsics sobre l automedicació

1. No prendre cap medicament que hagi de ser prescrit per un metge sense la seva
supervisió.
2. En el cas dels medicaments que no requereixen recepta mèdica, demanar
consell al farmacèutic.
3. En cas d embaràs, alletament matern, presència de malalties cròniques o si es
tracta de nens, consul tar sempre al metge abans de prendre cap medi cament.
4. L automedicació ha de tenir una durada raonable. Si els símptomes continuen o
l estat empitjora ha de consultar al seu metge.

24

5. Informar al metge de tots els medicaments que pren o ha pres (també herbes
medicinals, vitamines, suplements di etètics, homeopatia, etc).
6. Llegir i conservar el prospecte de tots els medicaments. És important saber què
és el que pren, perquè s ho pren i com i quan s ha de prendre
7. Conservar els medicaments en l embalatge original. Aquest conté informació
important com la caduci tat, el lot, si s ha de guar dar en nevera, etc. A més a més
l embalatge protegeix el medicament i garanteix la seva adequada conser vació.
8. Evitar el consum d alcohol quan estigui prenent medicaments perquè pot afectar
a la capacitat de reacció per exemple en la conducció de vehicles o en la
realització d altres activitats perilloses.

25

PART PRÀCTICA
En aquest apartat consisteix en les recerques realitzades a camp, a fi de poder
obtenir més informació a part de les trobades a Internet, i obtenir dades reals
sobre les situacions de les persones grans, mitjançant enquestes, entrevistes,
classificacions dels medicaments... tot això és com a objectiu tenir més
coneixements sobre el tema i finalment basant-me sobre aquesta informació,
analitzant i comparant resultats amb la hipòtesi principal, obtenir-ne la conclusió.

Explicació de l enquesta

La utilitat d elaborar una enquesta és per a poder tenir resultats en números més
concretes de les preguntes que un té. En aquesta enquesta té les preguntes que
estan directament relacionades amb els objectius marcats d aquest treball.
Les preguntes de l enquesta s ón les següents:

26

Sexe:
Edat:
1. Quants medicaments pren el dia? __
2. Creu que és són pocs o masses? Pocs__ Justes__ Masses__
3. Com calcificaria el seu estat de salut? bo__ regular__ dolent__
4. Algú l' ajuda a ordenar i avisar de quan i com s ha de prendre els medicaments?
Si__ No__ A vegades__
5. Qui li ajuda? La seva parella__ Un familiar__ Ningú__ Altre__
6. Com l ajuda?
7. Acostuma a l legir-se els prospectes del s medicaments? Si__ No__
8. Pren tots els medicaments que li diu el metge? Si__ No__
9. Se'ls pren com li ha indicat el metge (hora i dosis)? Si__ No__
10. S'oblida a sovint de prendre la medicació? Si__ No__
11. Si s oblida ho comenta al metge? Si__ No__
12. Habitualment va al metge:
per visitar-se o fer revisions__
per recollir medicines__
quan no es troba bé__
13. Vostè s automedica? Si__ No__
14. Ho fa sovint? Si__ No__
15. Per quines situacions ho fa?
16. Quines són els medicaments que pr ens?

Es portarà a terme 20 enquestes, on el 50% seran d homes i l altre 50% de dones,
dirigits a una pobl ació de la tercera edat, els avis i les àvies amb més de 65 anys.
L enquesta serà realitzada de manera anònima, només és necessari preguntar
l edat i el sexe com a informació personal, perquè és evident que l edat d una
persona influeix en el nombre de medicament que pren i l estat de salut que es
troba, també és provable que la diferència del sexe causi diferència en els resultats,

27

ja que poden tenir costums di ferents.
Després el nombre de medicaments que la persona enquestada pren al dia i
especificar els tipus, seguidament la seva opinió sobre aquesta quantitat, aquest es
dades són molt important a l hora de justificar si la gent gran es troba sota un domini
dels medicaments o si estan subjectes a la polimedicació, també ens facilitarà a
poder fer una classificació dels diferents tipus de medicaments que pren aquesta
població.
Consultar si són o no independents a l hora de realitzar les tasques mèdiques, si els
ajuda algú, qui, com... perquè aquesta informació és necessari per a respondre un
dels objectius plantejats, l actitud de la família envers els problemes de salut de
l ancià.
Tot seguit hi haurà una sèrie de preguntes relacionats amb els costums que una
persona té sobre els medicaments: si prenen totes les medicines receptades pel
metge, amb puntuali tat i dosi indicat, si acostumen a llegir els prospectes dels
medicaments, si sovint s obliden de prendre algun fàrmac i, si sorgeix el fet ho
comenten o no al metge, si van molt freqüent a visitar-se... Amb la finalitat
d estudiar els diferents actituds que tenen els avis/es sobre les medicines i la
relació que hi ha entre el metge i el pacient, tal com havia proposat en un dels
objectius al començament del treball.
Finalment, analitzar el tema de l automedicació, amb una pregunta directa per als
enquestats, si s automediquen o no, si ho fan sovint i en quines si tuacions.

28

Resultat de les enquestes realitzades

Després de realitzar totes les enquestes, els resultats estaran expressades en
forma de gràfica.
La primera gràfica consisteix en englobar tota la informació treta de l enquesta i
obtenir-ne al final un únic valor en percentatge com a dada r eal.
La segona gràfica es tracte de separar els resultats de l enquesta que hi ha en
homes i dones, amb la finalitat de poder realitzar una comparació entre les dues
poblalcions de la mateixa franja d edat però de sexe diferent.

29

RESULTATS DE L'ENQUESTA EN (%)
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
. t . . t . a .
al dia sM alu ls M sM ats ica nM tge en est sM
M. sse es re s del in dic si ind a lgu al me iqu enqu del
és ma td ena cte M. re ed r l' ses
sta ord I do tot om a
3 om re nen ne a spe s els ra p end en cap
bo per pro tot l'ho de ent S' aut ealitz
les
en ep uen els en en ar
P ren qu da n M . en com p er ven Avis i àvies
en lifiq aju en Pre blid Ho ser
C reu Ca ten g eix els S'o des C on majors de
si Lle en aju
ces P ren n se 65 anys
Ne Se

30

Explicació de la gràfica 1: Resultats de l enquesta en ( %)

Aquesta primera gràfica, he disposat de totes les dades que he recollit mitjançant
enquestes per a una mostr a de pobl ació envellida. On M és igual a Medicaments,
i els resultats que surten són les següents:
Dins de la mostra de població, un 80% dels avis/es prenen 3 o més medicaments
al dia.
Un 70% tenen la consciència que prenen masses medi caments.

Valors Nombre de persones %

Pocs 1 5%
Els justos 5 25%
masses 14 70%

Només un 40% cali fiquen que tenen un bon estat de salut.

Valors N. de per sones N. de per sones % N.de per sones

Homes Dones Homes Dones

bo 8 5 8 40% 50% 30%

regular 10 4 6 50% 40% 60%

dolent 2 1 1 70% 50% 50%

Tan sols el 25% dels avis/es enquestats necessiten ajuda dels altres a l hora de
prendre s medicaments, per a què l ordenin, l avisin de quan s ho han de prendre un
determinat medicament, la manera de prendre, si és millor abans o després de
mejar, etc.
La meitat de la mostra de pobl ació llegeixen els prospectes dels medicaments.
Un 60% d aquest grup enquestat prenen tots el s medicaments indicats
Aproximadament els 55% prenen els medicaments en l hora i dosi indicat pel
metge.
31

El 75% d aquesta població enquestada s obliden de pr endre medicaments indicats
en algun moment.
El 55% dels avis/es comenten tot el metge, com de si han oblidat de prendre algun
medicament, els dubtes sobr e els medicaments que el s hi sorgeixen, etc.
El 80% de la població enquestada r econeixen que s automediquen.
La gran majoria, uns 85%, han realitzat l enquesta sense ajuda ni consultar
informació a altres persones.
Només una minoria de la població, als 25%, conserven les capses dels
medicaments que el s han receptat el metge.

32

Gàfica de comparació entre homes i dones segons els
resultats de l'enquesta en (%)
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
M. t . . t . a M.
dia es s alu els M sM icats ica nM tge en est
al de el nd u me iqu qu d els
M. m ass at nar
e sd
te .ind
M si i alg al ed en
és est I do re tot ses
om nen n a ord s pec s els ra p end en aut
om tzar l'
i cap
3 re bo pro tot l'ho ent S' eal s
en ep per de ar n le
P ren qu uen ju da els nen M .en den com p er rve
uen lifiq na en Pre els bli Ho nse Homes
Cre Ca eix en S'o des Co
site L leg n aju
ces Pre

33
Ne nse Dones
Se

Explicació de la gràfica 2: Compar ació entre homes i dones segons el s resultats de
l enquesta en ( %)

L únic element que coinciceix entre els homes i les dones en aquesta gràfica són
que una alta percentatge de població, 80% en tots dos cosos, prenen 3 o més
medicaments.
El nombre de dones que es cr euen que pr enen masses medicaments, els 80%, és
més elevada que al d homes, un 60%.
Hi han més homes que creuen que tenen un bon estat de salut, el 50%, que a les
dones, un 30%.
En tots dos casos, necessiten molt poca ajuda externa en l ordenació dels
medicaments, tenen un 20% i 30% respectivament en ho mes i dones.
El nombre de dones que es llegeixen els prospectes dels medicaments (70%) són
més que el doble que els homes (30%).
La majoria de la població prenen tots els medicaments receptats pel metge, encara
que el nombre de dones ( 70%) és una altre vagada major que al dels homes (50%)
La població femenina (70%) es presenten més puntuals i ordenats en prendre s els
medicaments que el s homes (40%)
Són en tots dos casos alts, el nombre de per sones que s obliden de prendr e algun
tipus de medicament, encara que la població masculina (80%) torna a superar d un
10% al grup femení (70%).
La majoria de les àvies (80%) comenten tot de dubtes i situacions que els han
passat al metge, mentre que els avis (30%) en són una minoria.
El cas dels homes (90%), superen d un 20% a les dones (70%) pel tema de
l automedicació, els avis s automediquen més.
La majoria dels avis/es no han necessitat ajuda per realitzar l enquesta, tenint com
a apartat el 80% i 90% en els homes i les dones respectivament.
Finalment tornem amb una baixa percentatge de persones que conserven les
capses dels medicaments, encara que segons les dades, les dones (30%)
conserven més que el s homes (10%).
34

Classificació dels medicaments

Per tal de poder agrupar els diferents medicaments que existeixen, la Organització
Mundial de la salut (OMS) va dissenyar una classificació que es composa
de cinc nivells d'informació.
D'aquesta manera es pot permetre analitzar els medicaments que pren una
població determinada en funció de l'òrgan o sistema en el que actua, l'efecte
farmacològic que realitza i les indicacions per les que s'utilitza. Així cada principi
actiu té el seu codi ATC propi.

Els Nivells de codificació són:

Nivell 1 Mostren la informació anatòmica: òrgan o sistema sobre el que actua el
medicament (existeixen 14 grans grups).

Nivell 2, 3 i 4 Mostren el subgrup terapèutic: Quin efecte té i sobre on actua. Cada
nivell que avança és més específi c en quan a la informació.

Nivell 5 Determina el nom específi c del principi actiu.

Exemple:
Nivell 1. N. Sistema nerviós central
Nivell 2. N02 Anal gèsics
Nivell 3. N02B Al tres analgèsic i antitèrmics
Nivell 4. N02BE Anili des
Nivell 5. N02BE01 Par acetamol

El paracetamol és (químicament una anilida), té propietats analgèsiques (per el
dolor) i antitèrmiques (per la febre), forma part del grup dels fàrmacs analgèsics i
actua a ni vell del sistema nerviós central (cervell).
35

Llista dels medicaments recollits en l'enquesta (composició, nom comercial del
medicament, classificació anatòmica i freqüència d'ús).

Composició Medicament Codi Descripció Freqüènci %
Principi actiu ATC a
Omeoprazol Omeprazol A02 Medicaments per 10 17
Omeoprazol l'àcid gàstric
Davur
Àcid Adiro B01 Medicaments 7 12
acetilsalicílic Comprimidos antitrombòtics
Zolpidem Stilnox 5 N05C Medicaments 5 8,5
Stilnox 10 hipnòtics i sedants
Furosemida Furosemida C03 Medicaments 4 6,8
bexal diurètics
Lactulosa Duphalac A06 Medicaments 4 6,8
laxants
Lactulosa Calcium A06 Medicaments 3 5,1
sandoz laxants
Sulfat de Tardyferon B03 Medicaments 3 5,1
ferro antianèmics
Clorazepat Tranxilium N05B Medicaments 3 5,1
potàsic ansiolítics
Metformina Dianben A10 Medicaments per 3 5,1
polvo la diabetis
Metformina
Enalaplril + Enalaplril + C02 Medicaments 3 5,1
hidroclorotiza hidroclorotiza antihipertensius
da da
Colestiramin Resincoleste C10 Medicaments pels 2 3,4
a rami-na lípids
Indometacina Artrinovo M01 Medicaments 2 3,4
antiinflamatoris i
antireumàtics
Simvastatina Simvastatina C10 Medicaments pels 2 3,4
lípids
Glibenclamid Euglucon 5 A10 Medicaments per 1 1,7
a la diabetis
Paracetamol Espififen N02 Medicaments 1 1,7
granulado analgèsics
36

Al·opurinol Zyloric M04 Medicaments per 1 1,7
la gota
Carmelosa Viscofresh S01 Medicaments 1 1,7
sòdica 0.5% oftalmològics
Levotiroxina Eutirox 75 H03 Medicaments per 1 1,7
la tiroides
Diazepam Diazepan N05B Medicaments 1 1,7
leo. ansiolítics
Repaglinida Actavis A10 Medicaments per 1 1,7
la diabetis
Lactitol Emportal A06 Medicaments 1 1,7
laxants
Total 59 100

37

Llista dels medicaments recollits en l'enquesta agrupats en grups terapèutics.

Codi ATC Descripció Freqüència %
A02 Medicaments per 10 17
l'àcid gàstric
A06 Medicaments 8 13,5
laxants
B01 Medicaments 7 12
antitrombòtics
N05C Medicaments 5 8,5
hipnòtics i sedants
A10 Medicaments per la 5 8,5
diabetis
C03 Medicaments 4 6,8
diurètics
N05B Medicaments 4 6,8
ansiolítics
C10 Medicaments pels 4 6,8
lípids
C02 Medicaments 3 5,1
antihipertensius
B03 Medicaments 3 5,1
antianèmics
M01 Medicaments 2 3,4
antiinflamatoris i
antireumàtics
N02 Medicaments 1 1,7
analgèsics
M04 Medicaments per la 1 1,7
gota
S01 Medicaments 1 1,7
oftalmològics
H03 Medicaments per la 1 1,7
tiroides
Total 59 100

38

Llista dels medicaments recollits en l'enquesta agrupats per òrgans i sistemes de
cos.

Codi ATC Descripció Freqüència %
A Sistema digestiu i 23 39
metabolisme

C Sistema 11 18,6
cardiovascular

N Sistema nerviós 10 17
B Sang i òrgans 7 12
hematopoyèti cs

M Sistema 3 5,1
musculoesquelètic

B03 Medicaments 3 5,1
antianèmics

S01 Medicaments 1 1,7
oftalmològics

H03 Medicaments per la 1 1,7
tiroides

Total 59 100

39

Entrevista a una doctora

Vaig aconseguir fer una entrevista a la doctora Maria José Pérez Lucena, la
directora de l ambulatori de Serra-Parera situat a Cerdanyola del Vallés, amb
l objectiu d obtenir més informació de la gent gran quan van al metge.
Les qüestions clau de l'entrevista oberta realitzada són:

1. En el centre d'atenció primària on treballa la doctora, entre un 10% i un
25% del s pacients visitats tenen més de 65 anys .
2. Les consul tes del matí són l es que tenen una major afluència de gent gran
3. La gent gran té malalties molt prevalents con la hipertensió la diabetis i la
hipercolesterolèmia
4. La gent gran és la que està més subjecte a polimedicació i poden arribar a
prendre entre 10 i 15 medicaments
5. La gran majoria de gent gran acudeix sola a l'ambulatori sense que ningú els
acompanyi
6. Una part important de les malalties que veu el metge de primària en la gent
gran són malalties cròniques
7. El metge de família acostuma a tenir una bona relació amb els seus
pacients que ja coneixen des de temps.
8. Els pacients d'edat avançada acostumen a explicar al seu metge de família
els problemes derivats de la medicació que pren (dubtes o maca de
compliment).
9. El metge, conscient de que els pacients d'edat avançada cometen més
errors en la presa de la medicació, els insisteixen més en com els han de
prendre.
10. Malgrat això, es calcula que al voltant d'un 20% dels pacients grans no
prenen correctament la medicació.
11. L'automedicació és un fet corrent i acostuma a produir-se pel tractament de
símptomes banals.
40

12. A sovint l'automedicació prové de la reutilització d'un medicament que
anteriorment havia prescrit un metge.

La metgessa entrevistada ens explica que els medicaments més prescrits en la
gent gran són: l Aspirina, el Paracetamol, l Omeoprazol (un protector de l estómac),
l Enalapril (per a la tensió), i la Simvastatina (pel colesterol).

Principi actiu Codi ATC Descripció

Àcid acetilsalicílic N02 Analgèsics

Paracetamol N02 Analgèsics

Omeprazol A02 Medicaments per les alteracions
del àcid gàstric

Enalapril C02 Antihipertensius

Sinvastatina C10 Medicaments per reduir els lípids

41

CONCLUSIÓ DEL TREBALL
Després de tota la recerca realitzada, tant amb l ajut d Internet, enciclopèdies,
noticies, com estudis de camp mitjançant enquestes a una població major de 65
anys, tot amb l objectiu d estudiar els medicaments i la seva utilització en aquesta
població, he obtingut unes concl usions que exposar
El treball es divideix en dues par ts:
La primera part del treball ens ha ajudat a conèixer què és un medicament, la seva
eficàcia, aspectes que sorgeixen actualment sobre la utilització dels medicaments,
per part de la gent de la ter cera edat.
L altra part ha consistit en obtenir dades reals d una mostra de població, els avis
amb un promig de 70 anys aproximadament, amb una mitjana de 69 anys en els
homes i 71 anys en les dones, els resultats obtinguts mostren que les dades són
molt semblants.
La conclusió del treball, amb una hipòtesi principal com a base, més la informació
obtinguda, i el resultat de les preguntes formulades els treuré del fruit aconseguit en
les enquestes.
Les hipòtesis inicials eren, primer que bona part de la gent gran no fa un bon ús
dels medicaments, perquè es poden despistar alguna vegada i oblidar de prendre ls
alguna medicina, prendre n d una altra classe, o inclòs en una dosi equivocada... hi
pot haver moltes més possibilitats, el procediment adequat consistiria en seguir
correctament les indicacions del metge per tal d obtenir la màxima eficàcia i mínim
risc. Però segons els resultats de les enquestes, només un 55% de la mostra de la
població pren els medicaments correctament, de forma puntual i amb la dosi
indicada, un 75% s obliden de prendre alguna medicina en alguns moments; de
vegades pot ser atribuït a que no tenen prou coneixements sobre el que es pren, i
no donen tanta importància a aspectes tant evidents. Es calcula també, que
aproximadament un 20% de paci ents no prenen bé la medicació.
Tot això posa de manifest que un percentatge no despreciable de les persones
42

enquestades no tenen hàbits correctes en el consum de les medicines, per la qual
cosa podem concl oure que la primera hipòtesi no està equivocada.
En una altra hipòtesi suposava que els membres de cada família ajudaven als
majors de la casa en les tasques mèdiques, però segons les dades de les
enquestes , el avis i les àvies encara són tots prou autosuficients en aquest aspecte.
Això pot ser degut a motius socials, ja que, tal com va esmentar la Doctora Maria
José Lucenas en l entrevista, els fills treballen i habitualment els avis cuiden dels
seus nets; per tant, no es veuen durant les hores de la medicació. També pot ser
que fins a una certa edat la població jubilada encara sigui prou independent i
conservin molt rendiment. Un dels fets que podría explicar aquest esdeveniment és
que els avis entrevistats no són massa grans i encara són bastant autosificients (cal
pensar que la esperança de vida dels espanyos és d'uns 82 anys en l'actualitat). El
90% dels avis han pogut realitzar l enquesta sense ajuda, que vol dir que coneixen
molt bé el seu estat de salut i els medicaments que prenen. Només el 25%
necessiten ajuda externa, com ara ordenar els medicaments, avisar-los de quan i
com s ho han de prendre, etc, ja que algunes persones, en fer-se grans perden
algunes facultats, com ara de la me mòria, que no ho podem ignorar
A més, en general, aquesta població és la que més medicaments prenen per
malalties diverses, un 80% del grup dels enquestats prenen 3 o més medicaments
al dia i el 70% troba força nombrós aquesta quantitat, finalment només un 40%
s autoqualifica que tenen un bon estat de salut. Amb tot, podem definir que la
segona hipòtesi no és del tot correcte perquè no coincideix del tot segons els
resultats obtingudes dels estudis de camp. Per tant, concluïm que la gent de la
tercera edat no sol rebre ajuda per medicar-se, bé perquè no la necessiten o bé
perquè no tenen a ningú que est igui disponible per ajudar-los.
En quant a la tercera hipòtesi, que considerava que la majoria dels avis segueixen
totes les i ndicacions del metge, els resultants tampoc han sigut del tot els esperats.
Aproximadament un 40% no realitzen correctament aquesta tasca. Per exemple,
només un 55% de pacients comenten tot allò que els ha passat quan té hora amb el
metge, si han oblidat de prendre algun medicament, si han pres una quantitat
43

equivocada... El 40% d aquesta població no pren tots els medicaments indicats,
perquè a vegades, els avis no prenen tots els fàrmacs receptats pel metge, ja que la
gent gran és la que està més subjecte a la polimedicació i poden arribar a prendre
més de 10 medicaments, això fa que al guns avis prefereixin disminuir la quantitat.
El metge de família i el pacient acostumen a tenir una bona relació perquè
normalment, es conèixen des de fa temps i acostumen a explicar al metge de
família els problemes derivats de la medicació que pren, els dubtes o la manca de
compliment... Tot i això el metge repeteix una i altre vegada la manera de com s ho
ha de prendre un medi cament.
Finalment, suposem que gran part de la població s automedica, un 80% de la
mostra de població indiquen que ho fa, encara que tots reconeixen que només ho
fan per a situacions banals,amb símptomes lleugers com refredats, mals de cap,etc.
Un 50% llegeixen els prospectes dels medicaments, i sols un 25% conserven les
capses dels medicaments que prenen. En aquest apar tat la hipòtesi coincideix amb
els resultats.
S ha de tenir en compte que les dades són obtenides d una mostra petita de la
població, per tant, és possible que els resultats variessin si es fes el mateix estudi
amb una mostr a de la població més representativa. En el moment de fer l enquesta,
la meitat de la mostra corresponen a homes i l altra meitat a dones, el que ens
permet observer si hi ha diferències entre aquests dos grups en el moment de
medicar-se. Veiem que hi ha certes diferències, tot i que no són gair e significatives.
Cal d'estacar que les dones presenten un percentatge més alt a l hora de llegir els
prospectes, fer més cas al metge, són més puntuals en la pressa dels medicaments
i tenen més diàleg amb el metge.
Després de realitzar tot aquest treball, m ha fet conèixer de nou la situació en què
es troben els avis/es ara mateix, els medicaments són unes eines que ens
permeten millorar la vida i la salut de les persones, per tant, no hem de consentir
que es converteixi en un instrument que malmeti a les persones que estimem.
Fer-ne un bon ús, i no abusar, no serà difícil si de veritat ho vols aconsegui r.

44

BIBLIOGRAFIA
Pàgines webs cercades:
CEDIMCAT: http://www.cedimcat.info/html/ca/dir1537/index.html
És una pàgina on ha recullit molta informació sobre el què és un medicament, el
principi actiu, l ús de medicament en la gent gran, tot lo wur està relacionat amb el
medicament.
OCU Medicaments: http://www.ocu.org/medicamentos/
En aquesta pàgina és on he trobat algunes informacions sobre els exipients, i dels
efectes adver sos.
Codi d ATC:
http://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%B3digo_ATC
http://medtrad.org/panacea/IndiceGeneral /n15_tribuna-Saladrigas.pdf
En aquestes dues pàgines m ha proporcionat molta informació sobre la classificació
dels medicaments
Vademecum: http://www.vademecum.es/principios-activos-farmacologia
És la pàgina web que em va permetre trobar els principis actius dels medicaments,
per tal de poder-ne fer la classificació.
Consumoteca: http://www.consumoteca.com/bienestar-y-salud
És la pàgina d on he obtingut la informació d automedicació en Espanya.
Imatges:
http://www.farmaciasdrahorro.com.ar/images/productos/13851288351069_138
6_aspirina_0100.jpg
http://www.colegiodelta.com/userfiles/image/Logo/Gripe/N%C3%83%C2%A3o
%20se%20auto%20medicar.JPG
http://2.bp.blogspot.com/_TIdMuwLqq54/SrpUgBC935I/AAAAAAAAAi 4/sCy23
2_TSRs/s1600/20070417kl plyllec_78.Ies.SCO.jpg
En aquestes p àgines és on he obtingut els imatges que he posat en el treball.

45

Articles d interés:
-Medicaments i societat:
De Joan-Ramon Laporte. Las medicinas curan o causan cualquier
enfermedad . La contra. La Vanguardi a 24 degener de 2011.

-Com prendre els medicaments
Generalitat de Catalunya. Si ha de prendre medicaments, faci-ho
correctament . Departament de Sal ut.
Programa de prevenció d'errors de medicació.

-Automedicació
CADIME. Automedicación: Riesgos y beneficios . Boletín Terapéutico Andaluz .
(1996) Vol 12 n 5.
Baos Vicente. Estrategias para reducir los riesgos de la automedicación .
Información Terapéutica del Sistema Nacional de Salud ( 2000) Vol. 24 N.o 6..

-Efectes adversos dels medicaments
Efectos adver sos. Por su seguridad pida información . OCU Salud (2009) n 84.
-Medicaments i gent gran
Martín Cañás, Héctor Buschiazzo. Uso de Medicamentos en Ancianos
FEMEBA (2000) Año VI n°58:8-9.
Servicio Madrileño de Salud. Utilización de medicamentos en el anciano . Salud
Madrid (2008) vol 15 n 8.

46

AGRAÏMENTS
En un principi estava molt desorientada pel que fa l elecció del tema perquè no
tenia una idea clara de a què em voldré dedicar en un futur ni de la carrera que
voldré escollir quan acabi el batxillerat. He tingut molta sort d aconseguir
l oportunitat d accedir al programa Argó i tenir un tutor especialitzat en farmacologia
que m orienta, en Josep Mari a Castel.
En el centre m ha tutoritzat una professora de Biologia, l Àngels Bayo, , que ha dut
a terme la labor de guiar-me pel millor camí per a què no m allunyés dels objectius
proposats al principi d aquest treball i també qui m ha donat consells sobre les
tasques que he realitzat, i després a la senyoreta Laura Rodriguez Imbers que
també em va ajudar molt en el treball.
També vull agraïr a la Dra. Maria José Pérez Lucena, ella és metge de capçalera i
treballa a l ambulatori del barri de Serra-Parera a Cerdanyola del Vallés. Em va
permetre fer-li una entrevista sobre els pacients de major edat i l ús que fan dels
medicaments, que són uns conceptes i mportants per a seguir el treball.
I finalment vull donar les gràcies als avis i les àvies que em van deixar que els
entrevistés.

47

ENTREVISTA AMB LA DOCTORA MARIA JOSÉ PÉREZ
LUCENA DE L AMBULATORI DE SERRA-PARERA

Vaig tenir molta sort de poder contactar amb una doctora que treballa en un
ambulatori i aconseguir fer-li una entrevista. El principal motiu és per a obtenir més
informació sobre la gent gran quan van al metge, conèixer els costums que tenen
davant la medicina i també la relació que hi ha entre el metge-pacient. Això serà
una informació obtinguda a primera mà i exacte perquè és el coneixement i la
opinió d una metgessa que atent a molts pacients de la tercera edat, i que és la
franja d edat el qual vull fer la recerca.
La senyora Maria José Pérez Lucena és la directora i doctora de l ambulatori de
Serra-Parera de Cerdanyola del Vallés, i a continuació ens compartirà la seva
experiència centrada en la medi calització de la gent gran (majors de 65 anys)
Cada metge té un nombre aproximat de 1500 pacients i atenen a adults a partir de
15 anys, però un metge que té el torn de matí sol tenir més pacient majors d edat
(aproximadament el 25%, des dels 65 anys fins a més de 75 anys) que un metge de
tarda ( al voltant d uns 10%). És veritat que la població de la tercera edat són els
que pateixen més malalties prevalents, com la hipertensió, la diabetis, el colesterol...
Aquesta població són els que estan més polimedicats. Polimedicació nosaltres li
diem quan una persona té més de 10 medicaments de forma crònica, que vol dir
que cada dia el tenen que prendre. Hi ha gent que té 10 com n hi ha també que
tenen 15.
Aquestes persones normalment venen sols a l ambulatori a fer revisions o per a
agafar medicaments, excepte aquelles persones que no poden desplaçar-se
adequadament i necessitin ajuda perquè estan inestables, però la majoria venen
amb el seu propi peu, a més, perquè avui en dia els fills treballen i la parella a
vegades tenen que cuidar dels nets o que són vidus. I si els avis/es tenen
cuidadors , doncs, venen acompanyat s dels cuidadors.
En la medicina de família és una especialitat molt transversal. El metge i el pacient
es coneixen des de fa molt de temps, per això tenen molta relació amb ells i solen
tenir molta confiança. Dels visites que fa un metge, venen pacients per a què li
fessin un diagnòstic del problema que té, que pot ser digestius, neurològics, de la
pell... però desprès venen pacients, la majoria són gent gran, que ja estan
diagnosticats d una malaltia crònica i el que s ha de fer és un control. El control de
la estabilitat i medicació el porta infermeria i fan determinades proves cada any. I
quan hi hagi algun problema o alguna cosa nova que hagi sorgit d aquesta malaltia
crònica venen a consul tar-ho amb el metge.
La majoria dels pacients expliquen tot al metge, de si s han oblidat de prendre algun
medicament, no l han pres o no l han pres correctament...
El metge és qui insisteix moltes vegades en explicar com s han de prendre la
medicació, quan més gran és una persona menys controlats estan i més errors fan
a l hora de la puntualitat de prendre un medicament, ja sigui per la quantitat de
medicaments que tenen i l horari que tenen (matí, tarda, nit, abans o desprès de
49

menjar, amb aigua o sense aigua...) o la família no l ajuda a controlar perquè no
tenen la parella, els fills treballen o no tenen fills... I després detectes que la gent
s oblida, com per exemple el metge comenta a un pacient que un medicament
determinat s ha de prendre 3 vegades al dia i aquesta és la manera correcta, però
hi ha un tant per cent de persones, no molt elevada, que per por no prenen la
medicació tal com el diu el metge i pretenen a prendre menys quantitat dels que li
diuen perquè ja tenen una quantitat considerable de medicaments ja receptats. Un
20% dels pacients no ho fan correctament. Per això és molt important revisar
sempre la medicació quan el pacient torna de nou a la consulta per a seguir el
control o fer revisions. Aquell medicament que li vaig dir que tenia que prendre, ho
està prenent? I tal com li vaig dir? Quantes vegades ho està prenent? No són els
metges que donen la resposta, sinó que han de ser qui pregunti als pacients per a
què ells responguin. Sempre s ha de preguntar i recordar, si detectes errors, s ha
d insistir una altre vegada al mateix
L automedicació és comú, la gent s automedica però per a situacions banals, que
no són tan importants, com refredats, dolors de cap, dolors d espatlla.... però tot
això quan el metge pregunta, el malat ho comenta. Moltes vegades són quan el
metge havi a receptat un medicament al pacient i si aquest el troba eficaç, guarda el
nom i quan torna a tenir el mateix problema no venen de seguida a consultar-lo amb
el metge sinó que probablement dos o tres dies abans ells ja han provat amb aquell
medicament que els havia anat bé i que poden anar a qualsevol farmàcia a
compra-la. Aquelles persones que desprès d aquella automedicació es recuperen
no trobaran la necessitat d anar al metge, però tot això, la majoria, desprès ho
expliquen al metge, del què han pres i si els han anat bé o no.
I els principals medicaments més receptats són: l Aspirina, el Paracetamol,
l Omeoprazol (un protector de l estómac), l Enalaprin (per a la tensió), simvastatina
(per la colesterol).

50

ENQUESTES
(Ús de medicaments en la gent gran)

51

Enquesta: 1
Sexe: Dona
Edat: 65 anys
1. Quants medicaments pren el dia? 5
2. Creu que és són pocs o masses? Pocs__ Justes x Masses__
3. Com calcificaria el seu estat de salut? Bo x regular__ dolent__
Si__ No x A vegades__
5. Qui li ajuda? La seva parella__ Un familiar__ Ningú x Altre__
6. Com l ajuda? -
7. Acostuma a llegir-se els prospectes dels medicaments? Si x No__
8. Pren tots els medicaments que li diu el metge? Si x No__
9. Se'ls pren com li ha indicat el metge (hora i dosis)? Si x No__
10. S'oblida a sovint de prendre la medicació? Si__ No x
11. Si s oblida ho comenta al metge? Si x No__
12. Habitualment va al metge: (pot escollir més d una)
per visitar-se o fer revisions x
quan no es troba bé x
13. Vostè s automedica? Si__ No x
14. Ho fa sovint? Si__ No x
15. Per quines situacions ho fa?-

Medicaments que pren (es poden revisar les capses que tingui)

Nom comercial Composició Perquè ho pren Dosis Freqüència (cada
quan ho pren)

Metformina Metformina Diabetes mellitus 1 1/matí
hidrocloruro 850.0 tipo 2 1/nit
mg/1 comprimit

Repaglinida Comp. 1 mg diabetes 1 1/matí
Actavis

Calcium-sandoz 500mg/400compri. Per la dolor dels 1 1 /dia
ossos

Emportal 10g/sobre Per l estrenyiment 1 1 /dia

Com s'ha recollit la informació?
Ho explica l'avi/a x Ens ha donat les capses__

L'ha ajudat algú __ Ho hem recollit nosaltres x

52

Enquesta: 2
Sexe: Dona
Edat: 78 anys
2. Creu que és són pocs o masses? Pocs__ Justes x Masses__
6. Com l ajuda?


quan ho pren)

Enalapril+ 20compr/12,5 mg Per la tensió 1 1/matí
hidroclorotizada
acost EFG

Ho explica l'avi/a x Ens ha donat les capses


53

Enquesta: 3
Sexe: Dona
Edat: 70 anys
2. Creu que és són pocs o masses? Pocs__ Justes__ Masses x
6. Com l ajuda?
8. Pren tots els medicaments que li diu el metge? Si__ No x
10. S'oblida a sovint de prendre la medicació? Si x No__


quan ho pren)

Tranxilium Capses 10 mg Per la ciuculació 1 1/matí

Diazepan leo. Compri/5mg Per l insomni 1 1/nit

Ho explica l'avi/a __ Ens ha donat les capses x

L'ha ajudat algú x Ho hem recollit nosaltres__

54

Enquesta: 4
Sexe: Dona
Edat: 65 anys
3. Com calcificaria el seu estat de salut? bo__ regular x dolent__
6. Com l ajuda?
7. Acostuma a llegir-se els prospectes dels medicaments? Si__ No x
13. Vostè s automedica? Si x No__
15. Per quines situacions ho fa? Mals de cap.


quan ho pren)

Enalaplril + 20compr/12.5mg Per la tensió 1 1/matí
hidroclorotizada

Anoctel 35mg/4 comprimits Per fortal.litzar els 1 1/setmana
ossos

Omeoprazol Davur 20mg/28 càpsules Protegir l estòmac 1 1/matí



55

Enquesta: 5
Sexe: Dona
Edat: 71 anys
Si x No__ A vegades__
5. Qui li ajuda? La seva parella__ Un familiar x Ningú__ Altre__
6. Com l ajuda? Ordenar els medicaments i avisar-me de quan i com el tinc que pendre
11. Si s oblida ho comenta al metge? Si__ No x
15. Per quines situacions ho fa? Mals de cap, febre...


quan ho pren)

Adiro Comprimidos 30 comprimits Per la dolor 1 1/dia

Duphalac. Oral 800ml/ botella Per l estrenyiment 1 1/matí
1/migdia
1/nit

Furosemida Bexal 40mg/30 Per la tensió 1 1/matí
comprimits



56

Enquesta: 6
Sexe: Dona
Edat: 80 anys
3. Com calcificaria el seu estat de salut? bo__ regular__ dolent x
Si x No__ A vegades__
5. Qui li ajuda? La seva parella__ Un familiar x Ningú__ Altre__
6. Com l ajuda? M avisa com i quan m haig de pendre els medicaments
15. Per quines situacions ho fa? Per a situacions urgents.


quan ho pren)

Viscofresh 0.5% 2mg/30 envs 0.4ml Gota per els ulls 2 gotes 1/matí 1/nit

Tardyferon 30 comp recoberts Ferro per la sang 1 1/dia

Stilnox 10 30 comprimits Per l insomni 1 1/dia

Eutirox 75 microg. 80 comprimits Problemes tiroide 1 1/dia

Duphalac 800ml en botella L estrenyiment 1 1/matí
1/migdia
1/nit

Ho explica l'avi/a x Ens ha donat les capses x

L'ha ajudat algú __ Ho hem recollit nosaltres__

57

Enquesta: 7
Sexe: Dona
Edat: 69 anys
6. Com l ajuda?
8. Pren tots els medicaments que li diu el metge? Si__ No x
9. Se'ls pren com li ha indicat el metge (hora i dosis)? Si__ No x
11. Si s oblida ho comenta al metge? Si__ No x
per visitar-se o fer revisions
14. Ho fa sovint? Si x No__
15. Per quines situacions ho fa? Per mals de cap, dolor d esquena...


quan ho pren)

Adiro comprimits 30 comprimits Per la dolor 1 1/dia

Omeoprazol 28 càpsoles Protector 1 1/dia
d estòmac

Trdyferon 30 compromits Ferro per la sang 1 1/dia

Furosemida Bexal 40md. 30compri. Per la tensió 1 1/dia

Calcium sandoz 500mg calç 1 1/dia



58

Enquesta: 8
Sexe: Dona
Edat: 74 anys
6. Com l ajuda?
9. Se'ls pren com li ha indicat el metge (hora i dosis)? Si__ No x
15. Per quines situacions ho fa? Per petits simptomes, com febre, refredats, dolor del cap...


quan ho pren)

Simvastatina Comp amb càmera Reducció de lipids 1 1/dia

Dianben polvo 850mg. sobres Per la sucre 1 1/matí
(Diabetes) 1/migdia
1/nit

Stilnox 10 30 comprimits Per l insomni 1 1/dia

Omeoprazol 28 càpsoles Protector 1 1/dia
d estòmac

Adiro comprimidos 30 comprimidos Per la dolor 1 1 /dia

Ho explica l'avi/a x Ens ha donat les capses x

L'ha ajudat algú __ Ho hem recollit nosaltres__

59

Treballde recerca shuting2011

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Similaire à Treballde recerca shuting2011

Similaire à Treballde recerca shuting2011 (20)

Plus de Jep Castel

Plus de Jep Castel (7)

Treballde recerca shuting2011