Paisatges i relació amb el clima

1. POLIS 1
Índex
Climas y paisajes de España, Europa y la CA
El temps i el clima05
Climes i paisatges de la Terra06
07
Societat i medi ambient08
La Terra, un planeta del Sistema Solar01
La representació de la Terra: els mapes02
Les formes de la Terra03
Rius i mars04
La prehistòria09
Les primeres civilitzacions: Mesopotàmia i Egipte10
El món grec11
Catalunya en temps dels grecs12
L’Imperi Romà13
Catalunya romana14
L’herència de la cultura clàssica15
La fragmentació del món antic16
Climes i paisatges d’Europa i d’Espanya

2. POLIS 1
Climes i paisatges de la Terra
1. Climes de la Terra
2. Zona càlida: paisatge equatorial
3. Zona càlida: paisatge tropical
4. Zona càlida: paisatge desèrtic
5. Zones temperades: paisatge oceànic
06
6. Zones temperades: paisatge mediterrani
7. Zones temperades: paisatge continental
8. Zones fredes: paisatge polar i d’alta muntanya

3. POLIS 1
Introducció
• El medi natural està format principalment pel relleu, els sòls, el
clima, la vegetació i la fauna.
• En l’actualitat és difícil trobar un medi autènticament natural en
el qual no hagi actuat l’ésser humà.
• Per això, quan parlem de paisatge ens referim al medi natural
combinat amb l’acció humana.
06

4. POLIS 1
1. Climes de la Terra
1.1. Zones climàtiques de la Terra
• Zones climàtiques de la Terra (il·lustració de la pàg. 79 del llibre de text)
06

5. POLIS 1
1.1. Zones climàtiques de la Terra
• La combinació dels elements del clima (temperatura, humitat,
pressió, vents i precipitacions) i els factors climàtics (latitud,
altitud i distància respecte del mar) donen, com a resultat,
diferents tipus de climes a la Terra. (Veure esquema)
• Si triem la temperatura com a element principal del clima, la
Terra es divideix en tres zones climàtiques: zona de climes
càlids, de climes temperats i de climes freds. (Veure esquema)
• Cada zona se subdivideix alhora en diversos climes.
06

6. POLIS 1
Zones climàtiques de la Terra
06

7. POLIS 1
Zones climàtiques de la Terra
06

8. POLIS 1
2. Zona càlida: paisatge equatorial
2.1. El paisatge equatorial
2.2. Els habitants de la zona equatorial
06

9. POLIS 1
2.1. El paisatge equatorial
• El paisatge equatorial es troba en àrees del planeta situades al
voltant de l’equador: Amazones, Congo, golf de Guinea i sud-
est d’Àsia.
• Les temperatures sempre són molt altes i les precipitacions
molt abundants.
• Els rius equatorials són els més cabalosos i regulars de la
Terra.
• La vegetació és exuberant (selva o jungla) i els animals
d’aquest paisatge acostumen a ser de mida petita.
06

10. POLIS 1
2.2. Els habitants de la zona equatorial
• Els grups indígenes que habiten les grans zones de selva
d’Amèrica i d’Àfrica viuen de la recol·lecció de fruits o
practiquen una agricultura molt rudimentària. Hi ha una
densitat de població baixa.
• Les zones equatorials asiàtiques estan molt pobladas; la selva
ha reculat, i s’hi fa arròs, canya de sucre, te i hevees.
06

11. POLIS 1
3. Zona càlida: paisatge tropical
3.1. El paisatge tropical
3.2. Els habitants de la sabana
06

12. POLIS 1
3.1. El paisatge tropical
• Al nord i al sud de la zona que ocupa el clima equatorial hi ha
les zones de clima tropical.
• A les zones tropicals, les temperatures són elevades durant tot
l’any; en canvi, les pluges hi marquen dues estacions ben
diferenciades, l’estació humida i l’estació seca.
• Els rius tenen grans crescudes a l’època de pluges.
• La vegetació característica és la sabana, formada per herbes i
arbustos, on viuen grans herbívors i els seus depredadors.
06

13. POLIS 1
3.2. Els habitants de la sabana
• Alguns pobles indígenes de la sabana (els massai i els mara)
són pastors i practiquen una ramaderia extensiva.
• Altres pobles de la sabana són agricultors i practiquen una
rotació de conreus.
• A les zones tropicals, al costat de l’agricultura tradicional s’hi
troben extenses plantacions, explotades per companyies
estrangeres, dedicades al conreu de cacau, cafè, tabac, te...
06

14. POLIS 1
4. Zona càlida: paisatge desèrtic
4.1. El paisatge desèrtic càlid
4.2. Els habitants del desert
06

15. POLIS 1
4.1. El paisatge desèrtic càlid
• Els deserts càlids es troben situats entorn dels tròpics.
• Les pluges hi són escasses i les temperatures són molt altes
durant tot l’any. A més, s’hi produeixen grans oscil·lacions
tèrmiques entre el dia (molt calorós) i la nit (freda).
• Als deserts càlids no hi ha cursos d’aigua permanents, tot i que
hi podem trobar wadis, que només porten aigua quan plou.
• Als deserts a penes hi viuen algunes plantes que han aconseguit
adaptar-se a les dures condicions climàtiques.
06

16. POLIS 1
4.2. Els habitants del desert
• Els deserts són zones poc poblades. Grups de pastors nòmades
viuen als límits del desert, on pasturen els ramats de cabres i
camells.
• La població sedentària dels deserts viu al costat dels oasis, unes
poques zones on hi ha aigua procedent de corrents subterranis.
06

17. POLIS 1
5. Zones temperades: paisatge oceànic
5.1. El paisatge oceànic
5.2. La relació dels grups humans amb el medi
06

18. POLIS 1
5.1. El paisatge oceànic
• El paisatge oceànic es localitza entre els paral·lels 40o
i 60o
al
nord i al sud de l’equador.
• Les zones de clima oceànic tenen pluges suaus i persistents
durant tot l’any. Les temperatures no hi són gaire rigoroses i
presenten poques diferències entre les estacions.
• Els rius tenen un cabal abundant i regular durant tot l’any.
• Les temperatures suaus i les pluges constants permeten que s’hi
desenvolupin boscos de fulla caduca (roures, castanyers…).
• La vegetació més característica d’aquest paisatge és el prat, que
sorgeix després d’haver talat els boscos.
06

19. POLIS 1
5.2. La relació dels grups humans amb el medi
• Les zones de clima oceànic de la Terra tenen diverses formes de
paisatge segons el grau d’ocupació humana.
• Europa occidental. Una àrea molt poblada on els boscos han
donat pas als prats per a bestiar i a conreus.
• Costa occidental d’Amèrica del Nord i el Sud de Xile i
d’Argentina. Àrees relativament poc poblades, on són
abundants els boscos poc explotats.
• Austràlia, Tasmània i Nova Zelanda. Àrea on creix una herba
molt abundant que permet la cria extensiva de ramaderia bovina
i ovina.
06

20. POLIS 1
6. Zones temperades: paisatge mediterrani
6.1. El paisatge mediterrani
6.2. La relació dels grups humans amb el medi
06

21. POLIS 1
6.1. El paisatge mediterrani
• El paisatge mediterrani es localitza a la conca del mar
Mediterrani, la costa de Califòrnia, Xile, Sud-àfrica i Austràlia.
• El clima mediterrani es caracteritza per uns estius calorosos i
secs.
• Els rius hi tenen un cabal escàs (a l’estiu) i irregular.
• Els boscos mediterranis estan formats per arbres de fulla
perenne (pins, alzines,…).
• La tala, els incendis i el pasturatge fan desaparèixer el bosc i hi
creix un matoll molt dens (màquia i garriga).
06

22. POLIS 1
6.2. La relació dels grups humans amb el medi
• Allà on el relleu és abrupte, els sòls pobres i l’aigua escassa els
conreus són els propis del secà: cereals, vinya i olivera.
• La ramaderia dominant és l’ovina.
• El regadiu ha afavorit el desenvolupament de la ramaderia
intensiva i els conreus d’horta.
• Actualment, la construcció d’hivernacles ha consolidat una
agricultura que exigeix, sobretot, molt treball.
06

23. POLIS 1
7. Zones temperades: paisatge continental
7.1. El paisatge continental
7.2. La relació dels grups humans amb el medi
06

24. POLIS 1
7.1. El paisatge continental
• El paisatge continental es localitza a llocs allunyats de les grans
masses d’aigua i, per tant, aïllats de la seva acció reguladora.
• Les regions interiors dels continents presenten temperatures
extremes i tenen poques precipitacions, que es concentren
principalment a l’estiu.
• Malgrat les poques precipitacions, els rius hi són cabalosos, i
donen lloc a grans conques fluvials.
• Aquestes condicions climàtiques originen dos tipus de paisatge
natural: boscos de coníferes o taiga (a les zones situades més al
nord) i estepes o prats (més al sud).
06

25. POLIS 1
7.2. La relació dels grups humans amb el medi
• Els arbres de la taiga són utilitzats per l’ésser humà per a la
fabricació de cel·lulosa, que després es transformarà en paper.
• Aquestes zones estepàries són molt adequades per al
desenvolupament de la ramaderia i per al conreu extensiu de
cereals.
06

26. POLIS 1
8. Zones fredes: paisatge polar i paisatge d’alta
muntanya
8.1. El paisatge polar
8.2. El paisatge d’alta muntanya
06

27. POLIS 1
8.1. El paisatge polar
• Les zones polars, Cercle Polar Àrtic i Cercle Polar Antàrtic, són
les zones més fredes del planeta perquè els raigs solares hi
arriben molt inclinats.
• La pluja hi és pràcticament inexistent i les escasses
precipitacions hi cauen en forma de neu (deserts freds).
• La vegetació, que només és visible a l’estiu, és la tundra i s’hi
alimenten alguns animals: óssos i rens.
• Tradicionalment, aquestes zones han estat habitades per
esquimals (Amèrica) i lapons (península Escandinava).
06

28. POLIS 1
8.2. El paisatge d’alta muntanya
• Les zones d’alta muntanya, amb altituds superiors als 2500 m,
tenen característiques pròpies dels climes freds.
• Les temperatures hi són baixes durant tot l’any i les
precipitacions, si n’hi ha, són en forma de neu.
• La vegetació d’alta muntanya varia, entre altres factors, segons
l’altitud (estatges de diferent altitud).
• Els habitants de l’alta muntanya es dediquen preferentment a la
ramaderia, a l’explotació dels boscos, a l’agricultura i,
darrerament, a les activitats turístiques.
06