1. COM VIVIEN A L’HÈLADE

2. CRONOLOGIA (abans de la nostra Era)
cap a l'any 2000 civilització minoica. Creta.
cap al 1400 civilització micènica. Aqueus.
cap al 1200 Doris i jònics. La "polis".
683 abolició de la monarquia hereditària a Atenes.
680-650 Apogeu d'Argos.
594 Solon és nomenat arcont únic a Atenes.
561-527 Tirania de Pisístrate a Atenes.
530 Formació de la Lliga del Peloponès.
508 Clístenes reforma la Constitució atenenca.
499-449 Guerres mèdiques.
477 Formació de la Lliga de Delos.
461-431 Govern de Pericles a Atenes.
431-404 Guerra del Peloponès
370 Formació de la Lliga Arcàdia, dirigida per Tebes
359-336 Filip II, rei de Macedònia.
338 Filip II conquesta Grècia.
336-323 Alexandre Magne, rei de Macedònia.

3. L’Hèlade

4. Creta

5. Creta, una illa poderosa
Una illa afavorida pels déus
Segons la llegenda, Creta era una illa rica i bonica, on hi havia 90 ciutats. En la de Cnosos
regnava Minos, un fill de Zeus. Minos es convertí en rei amb l’ajuda del rei del mar,
Posidó i gràcies als seus vaixells es convertir en l’amo de la Mediterrània.
La llegenda de Minos, un rei cruel
El poder de Minos arribava fins a Atenes, on imposava el terror. Cada any sacrificaven al
Minotaure 10 joves grecs. Aquest monstre amb cap de brau i cos d’home, vivia en un palau
extraordinari, el laberint. Quan Teseu matà el Minotaure, Grècia s’alliberà del poder de
Minos.
Un regne oblidat
Durant segles, ningú no creia que el regne de Minos hagués existit de debò. Els viatgers
que arribaven a Creta no trobaven ruïnes antigues. Però a finals del segle XIX, uns
arqueòlegs exploraren l’illa i les seves excavacions varen donar uns resultats sorprenents.

6. Creta, una illa poderosa
Cases amb banyeres
Els arqueòlegs descobriren que, entre 1.700 i 1.440 aC, Creta havia estat la regió més
desenvolupada d’Europa.
Les ciutats tenien carrers empedrats i les cases del més poderosos eren de pedra i maons.
Tenien banys i aigua corrent per canonades d’argila.
Un comerç puixant
Els artesans cretencs fabricaven ceràmica, joies, armes i teixits.
El vi i l’oli i els objectes de luxe s'embarcaven en grans naus i es venien a Grècia i fins i tot a
Egipte
Una escriptura misteriosa
A les excavacions s’hi van trobar unes tauletes plenes de signes que demostren que els
cretencs sabien escriure. Els escribes empraven tres tipus d’escriptura. La més antiga
encara no s’ha desxifrat, el que fa que no es pugui conèixer bé com s’organitzava aquell
regne.
L’illa, arrasada per la guerra
Cap el 1450 aC, la guerra va destruir les grans ciutats de l’illa. Només Cnosos se salvà i s’hi
establiren reis d’origen grec.

7. Lineal A
Nocions bàsiques
• El sistema d’escriptura lineal A es sil·làbic i es va usar entre els
segles XVIII a. C. al XV a. C. El sentit de l'escriptura és
horitzontal d’esquerra a dreta.

8. Les excavacions del palau de Cnosos
El 1900, un arqueòleg anglès,
Arthur Evans, va comprar un
oliverar a Creta. Creia que en
aquell lloc hi havia enterrat el
palau de Cnosos.
El primer dia de l’excavació
descobriren una sala decorada
amb frescos i un tron.
Després desenterraren altres
sales i passadissos i hi varen
trobar gerres, figuretes d’ivori i
tauletes amb escriptura
desconeguda.
Tots aquests tresors mostraven
una civilització antiga i oblidada:
la de Creta entre 2000 i 1450 aC.
Evans es dedicà a les excavacions
finançades amb els seus propis
diners.

9. El brau, animal sagrat de Creta

10. Palau de
Cnosos

11. Reconstrucció
ideal del pòrtic
Les columnes tenen
ÈNTASI invertit

12. Palau de la Reina i pou de llum

13. Micenes, al Peloponès

14. Acròpolis de Micenes
Tombes reialsPorta dels lleons Mègaron

15. Micenes
Accés a l’Acròpolis de Micenes
Porta dels Lleons.

16. Tresor d’Atreu o Tomba d’Agamèmnon

17. Els guerrers, puntal del món micènic

18. LA COLONITZACIÓ GREGA
• Moltes ciutats modernes tenen el seu origen en antigues colònies gregues fundades des del
segle VIII al segle VI a.C. al llarg de gran part de la Mediterrània i de la Mar Negra. Des
del Caucas fins a la península Ibèrica, ocupant sempre tan sols la costa, van estendre el seu
món conegut (oikouméne), de tal manera que el filòsof Plató va poder dir, en la primera
meitat del segle IV a.C., que "des de Fasis fins a les columnes d'Hèracles, habitem a
l'entorn de la mar com formigues o granotes a l'entorn d'un bassal". Odessa a Ucraïna;
Istanbul, l'antiga Bizanci, a Turquia; Nàpols, Tarent, Palerm i Siracusa a Itàlia, i Niça i
Marsella a França van néixer com a fundacions colonials que van expandir la cultura grega
per tota la Mediterrània. Conseqüència d'aquesta colonització podrien ser les minories
gregues que encara existeixen al sud d'Itàlia.
• Utilitzar el concepte colonització pot generar confusió a causa de l'ús que s'ha fet arran
del colonialisme modern. El terme apoikía tindria per a un grec del segle VIII al segle VI
a.C. un significat més pròxim al d'immigració, amb la finalitat d'establir un assentament
independent de la metròpoli o un barri habitat per grecs en una ciutat no grega.

19. FUNDACIÓ DE LES COLÒNIES
• El procés de fundació d'una colònia comença amb la sanció religiosa de l'oracle de Delfos i la
designació d'un oikistés o cap d'expedició. Aleshores el grup de colons, provinents d'una o més
ciutats, s'embarquen cap a lloc on s'ha previst la fundació de la nova ciutat, ja conegut abans per
les expedicions comercials. L'elecció de l'emplaçament respon a dos objectius: cercar terres
cultivables abundants i més fèrtils i aconseguir una ciutat en un lloc de pas i amb un bon port que
afavoreixi els intercanvis comercials.
• Les funcions bàsiques de l’oikistés són transferir des de la metròpoli el culte a una divinitat i el
foc sagrat de la ciutat, dictar les primeres lleis i controlar el repartiment de les terres entre els
colons amb la previsió de deixar parcel·les sense assignar per a futurs nouvinguts. Un cop
finalitzada la seva missió o es queda a la nova ciutat o se'n va amb la comesa de fundar-ne una
altra.
• Un cop fundada la nova ciutat és una polis amb el seu propi govern, plenament independent de la
ciutat mare, amb la qual sol conservar, de tota manera, vincles religiosos, comercials i de política
exterior.
Les noves ciutats solen seguir un pla ortogonal, que facilita el repartiment de l'espai urbà entre
els seus nous ciutadans. Els fundadors rebien no solament un lot dins el recinte sinó també una
part en el territori del voltant, destinada al conreu. Així els primers colons esdevenien els
principals terratinents, mentre que els que arribaven després havien de fer-se arrendataris seus,
ocupar pitjors terres o bé dedicar-se a una activitat artesanal o comercial.

20. Causes i etapes
El fenomen colonial grec és paral·lel a la formació de la polis arcaica, originada per la
reunió dels aristòcrates en nous nuclis urbans al voltant de santuaris. Cal cercar les
causes d'aquesta emigració massiva en els canvis socials i econòmics que es produeixen a
les polis gregues en època arcaica: per evitar les revoltes i conservar el seu domini, els
poderosos promouen l'enviament dels descontents enllà del mar.
Fases de la colonització grega
• Dins del fenomen colonial grec es poden distingir tres moments en els quals els colons es
dirigeixen a zones diferents:
• Les primeres fundacions arcaiques fins al segle VII a.C. són establiments grecs a la costa
síria i fenícia. No es tractava de ciutats sinó tan sols de barris en nuclis urbans ja
existents amb una finalitat comercial, com per exemple Al Mina.
• Des de la fundació de Pitecusa el 775 al 675 a.C. es colonitza sobretot Sicília, el sud
d'Itàlia, conegut pels grecs com la Magna Grècia, i el nord de l'Egeu.
• A partir del 675 fins a la primera meitat del segle V a.C. la colonització es dirigeix des de
Grècia fonamentalment en dos sentits: cap al nord-est (Tràcia, l'estret dels Dardanels,
Bòsfor i tota la mar Negra) i cap al nord-oest (Còrsega, la Gàl·lia i la península Ibèrica).

21. Mapa de la colonització grega

22. LA CIUTAT GREGA D'EMPÚRIES
• La ciutat grega estava dividida en les dues parts: la Paleàpolis i la Neàpolis.
• la Paleàpolis (Palaiá pólis): l'antic illot on els grecs van fundar el seu primer establiment.
Avui el poble de Sant Martí d'Empúries, és l'únic indret d'Empúries que ha continuat
sempre habitat i, com a conseqüència, es coneix molt poc de l'època grega.
• la Neàpolis: amb aquest nom es coneix actualment la part que en l'antiguitat era en terra
ferma, excavada avui dia en la seva major part fins a nivells que van des del segle II a.C. al
I d.C. l'època en què ja es trobava en òrbita de Roma. Només alguns llocs s'han descobert
restes d'èpoques anteriors, situades a nivells més profunds. N'és el principal exemple el
santuari del sud-oest, construït al segle IV a.C. i considerat sota l'advocació d'Asclepi, déu
de la medicina, a partir de la identificació d'una estàtua que hi ha estat trobada amb
aquesta divinitat. La ciutat es va anar estenent des del nord cap al sud en diverses fases
amb un traçat urbanístic irregular adaptat al relleu del terreny. L'àgora, una gran plaça
tota envoltada de porxos, era el centre de la vida política i comercial de la ciutat, i la
travessava el carrer principal, que recorria la ciutat des de la plaça de la porta sud de la
muralla fins al port, al nord.

23. • En el període de més prosperitat del segle II a.C. es van realitzar diverses reformes
urbanístiques:
– una nova muralla, monumental i defensada amb torres, que ara es pot veure al sud de
la ciutat i que va permetre estendre l'àrea de la ciutat cap al sud.
– un recinte porticat rera aquesta muralla -potser una palestra en el seu origen-, on
més endavant es va construir un temple consagrat a Serapis.
– l'ampliació de l'àgora, soterrant els edificis de la banda est.
– construcció a la mateixa àgora d'una stoá -un edifici porticat- de dues naus i,
probablement, dos pisos. A l'interior s'hi arrecerava una sèrie locals comercials.
Muralla sud de la Neàpolis, s II aC Temple de Serapis

24. Les guerres mèdiques

25. La Grècia clàssica
La civilització de les polis
• Les civilitzacions del Pròxim Orient i de l’antic Egipte es van basar en grans imperis
territorials sostinguts per l’agricultura i el comerç terrestre i fluvial. El cas de Grècia,
les illes de la mar Egea i la costa occidental de l’Àsia Menor és molt diferent: aquestes
civilitzacions es van crear al voltant de les ciutats estat i el comerç marítim.
• Les ciutats estat, anomenades polis, eren independents les unes de les altres, i no obeïen
un mateix sobirà, tot i que les unia una mateixa llengua i la defensa enfront dels els
pobles estrangers, que anomenaven bàrbars. Al segle V aC la ciutat estat d’Atenes va
vèncer els perses en les guerres mèdiques.
• Als segles V i IV aC van ser nombrosos els conflictes entre les polis d’Atenes, Esparta i
Tebes, que derivaren en el que es coneix com les guerres del Peloponès La feblesa que va
afectar aquestes polis va ser aprofitada per Macedònia per a ocupar un lloc de
preeminència i iniciar un període d’expansió guiat per Alexandre el Gran
Atenes i la democràcia
• La democràcia té el seu origen a Atenes l’any 507 aC. Dins del govern democràtic només
podien participar els ciutadans lliures: els esclaus, els estrangers residents a les polis i
les dones no tenien dret a intervenir en política. L’assemblea de ciutadans, l’ekklesía,
elegia els magistrats, els membres del tribunal i els membres del consell. Aquest darrer
era l’encarregat d’elaborar les lleis, controlar els magistrats i aplicar les decisions de les
assembles de ciutadans.

26. • "La nostra forma de govern no ha d'envejar res a les institucions dels pobles veïns,
perquè som més aviat uns models que no pas uns imitadors d'altres. De nom és una
democràcia, perquè l'administració està en mans, no d'uns pocs, sinó de la majoria. Però
si la llei és igual per a tothom en els interessos particulars, és segons la consideració de
què gaudeix cada ciutadà en alguna cosa, i no per raó de la seva classe, sinó del seu mèrit
personal, que és preferit per a les funcions públiques, com tampoc per pobresa, si un pot
fer servei a l'Estat, no li és destorb la seva obscura condició social [...]. Els nostres
ciutadans es preocupen igual dels afers particulars que dels públics [...]. Perquè som els
únics que tenim el qui no pren part en els afers públics, no per un tranquil, sinó per un
inútil".
Tucídides, Història de la Guerra del Peloponnès, II 37, 1; 40, 2; traducció de Jaume Berenguer, Barcelona, Fundació
Bernat Metge.

28. Els tres ordres de l’arquitectura

32. Olimpia, seu dels jocs més coneguts
Temple de Zeus
estadi
Sala del consell
olímpic
Temple d’Hera
Tresors
A l’estadi s’hi entrava sota una volta

33. El teatre: situat en llocs escollits, lluny de les ciutats

34. La casa d’un ciutadà ric, propietari o comerciant

35. Decoració de mosaic: temes mitològics

36. Les joies adornaven les dones riques

37. La tomba

38. Les tombes i les cases de les
persones riques es decoraven
amb frescos

39. Armes de guerra

40. La trirreme, vaixell per comerciar i per la guerra
Tres files de rems per anar més de pressa