1. 1
Una proposta metodològica global per a l'anàlisi de textos literaris 1
El text literari per un costat no deixa de ser un missatge dins un procés comunicatiu, elaborat d'acord amb la funció estètica, el qual demana ser interpretat; i per altre, el seu
llenguatge concret (els seus recursos i gèneres observables). Establert un punt de partida amb què acarar aquesta mena de textos, establirem seguidament les metòdiques —o normes
pràctiques per seguir un camí, en el nostre cas en la interpretació de textos literaris— per afrontar-los. Cada període històric n'ha creat de diverses; no farem ara una història de la
crítica literària. Ara bé, totes les metòdiques s'acaben resumint en una fase d'anàlisi, una de síntesi i unes conclusions. També nosaltres seguirem aquests passos i, a l’efecte, en
podríem establir aquest ordre:
— Anàlisi
1. Eix de producció (factors extratextuals: autor, propòsit, gènere, context sociocultural, datació, influències rebudes i exercides, etc.). Aquest nivell pragmàtic ens portarà a entendre com
es condicionen la resta d'aspectes del text.
2. Establiment de l'organització del text (estructures significatives: nuclis o parts). Si el text és poeticolíric, caldrà també establir les estructures rítmiques. Aquest nivell significatiu o
semàntic de coherència i cohesió ens ajudarà a captar com el text diu el que diu.
— Síntesi
3. Formulació del tema, de la idea central. Aquest punt —sovint, dialècticament depenent de l'anterior— ens porta a interpretar definitivament què diu el text i a exposar, si s'escau, els
seus fons mentals (com el text ha dit el que diem que ha dit).
— Justificació
4. Comentari, seguint les parts de l'estructura, des del punt de vista fonètic, morfosintàtic, lèxico-semàntic i retòric, a fi de valorar-ne les relacions de coherència i cohesió. Aquesta part, la
més important, ens revelarà per què el text diu el que diu de la manera que ho diu)
— Conclusió: Balanç de conjunt. Aportacions significatives de l'autor.
Concebem, per tant, l'anàlisi d'un text literari com una descripció detallada de les peculiaritats que ofereix en tots els nivells —pragmàtic, textual i lingüístic— a fi d'arribar a justificar-ne una interpretació. En
esquema, i d'acord amb el que hem anat dient fins ara, tendríem:
Nivells Objectius Aspectes Estratègies
Pragmàtics Anàlisi dels factors extratextuals que condicionen la resta d'aspectes i
valoració del text per la seva adequació a aquests factors.
1. Eix de producció Qui produeix el text i amb quin propòsit? De quin tipus és? A qui es dirigeix? En quin context
situacional es troben emissor i receptor? Aspectes historicoestètics.
Textuals Estructurals Anàlisi de l'organització global del text (amb els corresponents ritmes, si és
líric).
Valoració de l'estructuració.
2. Com el text diu el que diu? Amb quines parts es presenta el text? Amb quin ordre? Quines relacions mantenen? Respecta
la convenció del gènere?
Semàntics Anàlisi del contingut significatiu.
Formulació del tema i dels fons mentals
3. Què diu el text? Quin és el contingut global? Quines subtemàtiques porten al tema central?
Fer-ne una paràfrasi a partir de l’estructura.
Lingüístics Anàlisi de l'ús que fa de la llengua
Valoració per l'adequació, coherència i cohesió com a justificació del seu
contingut.
4. Per què el text diu el que diu de
la manera que ho diu.
Quins trets fonètics, morfosintàctics, lèxics i retòrics presenta?
(Vegeu llibre, pàgs. 274-275).
(Vegeu doc. 0008_Esquemes de literatura i preceptiva catalanes)
5.Conclusió
Valgui aquesta sinopsi com a resum global del que cercarem en cadascun dels diversos tipus de text que s'hagin d'analitzar: narratius, lírics, dramatúrgics, assagístics, teòrics, crítics, etc.
1
Vegeu http://cv.uoc.es/moduls/XW01_04045_00736/moduls/mod_2/s3p3_d1.html

3. 2
Exemple: Literatura francesa s. XVI. Consolidació i declivi del Renaixement
(1534-1560/ 1560-1598)
Pierre de RONSARD
Sonnets pour Hélène (XLIII)
Quand vous serez bien vieille, au soir à la chandelle,
Assise auprès du feu, dévidant et filant,
Direz chantant mes vers, en vous émerveillant:
«Ronsard me célébrait du temps que j’étais belle.»
Lors vous n’aurez servante oyant telle nouvelle,
Déjà sous le labeur à demi sommeillant,
Qui au bruit de Ronsard ne s’aille réveillant,
Bénissant votre nom de louange immortelle.
Je serai sous la terre, et fantôme sans os
Par les ombres myrteux je prendrai mon repos;
Vous serez au foyer une vieille accroupie,
Regrettant mon amour et votre fier dédain.
Vivez, si m’en croyez, n’attendez à demain:
Cueillez dès aujourd’hui les roses de la vie.
(Orthographe modernisée)
Vegeu font: http://goo.gl/fgjwzl
A l’entrada de fosc, quan ja sereu molt vella,
seguda prop del foc, debanant i filant,
direu, cantant mos versos i tota tremolant:
«Ronsard em festejava al temps que jo era bella».
Llavors no tindreu cap serventa ni donzella
devora vós, damunt la feina dormitant,
que al brogit del meu nom no es vagi despertant
beneint vostre nom d’eterna meravella.
Jo seré davall terra, i, fantasma sense os,
per les ombres murtroses cercaré el meu repòs;
vós sereu vora el foc una vella arrupida
enyorant les amors que vàreu menysprear.
Viviu, si em voleu creure, no espereu a demà;
colliu ja des d’avui les roses de la vida.
Versió catalana de Miquel Forteza dins Rosa dels vents,
Editorial Moll (“Les Illes d’Or”, 75), Palma de Mallorca, 1960, p. 13.

4. 3
Quan vós sigau ben vella, i passeu la vetllada (12)
asseguda a la llar, debanant i filant,
direu cantant els versos que us he anat dedicant:
“En temps que jo era jove, Ronsard m’ha celebrada”.
I no tendreu serventa en tota la rotllada
ja damunt la filosa mandrosament becant,
que, al parlar de Ronsard, no es vagi despertant
beneint vostre nom amb llaor inacabada.
Jo seré davall terra, i, fantasma sense os,
per les Ombres Elísies gaudiré del repòs.
Vós sereu al fogar, una vella ajupida
planyent el meu amor! vostre altiu menyspreu.
Per ço escoltau-me a mi: a demà no espereu;
colliu des d’aquest punt les roses de la vida!
Versió catalana de Guillem Nadal (inèdita)
Cuando seas muy vieja, a la luz de una vela (14)
y al amor de la lumbre, devanando e hilando,
cantarás estos versos y dirás deslumbrada:
«Me los hizo Ronsard cuando yo era más bella.»
No habrá entonces sirvienta que al oír tus palabras,
aunque ya doblegada por el peso del sueño,
cuando suene mi nombre la cabeza no yerga
y bendiga tu nombre, inmortal por la gloria.
Yo seré bajo tierra descarnado fantasma
y a la sombra de mirtos tendré ya mi reposo;
para entonces serás una vieja encorvada,
adorando mi amor, tus desdenes llorando.
Vive ahora; no aguardes a que llegue el mañana:
coge hoy mismo las rosas que te ofrece la vida.
Versió castellana de Carlos Pujol
(dins Pierre RONSARD. Sonetos para Helena,
Barcelona: Ed. Bruguera, 1982)

5. 4
Anàlisi formal del poema:
Sonet / alexandrí . Rimes ABBA / ABBA / CCD / EED .
Una imatge nostàlgica i realista de la vellesa
El poeta —el jo poètic o narrador líric— es projecta en el
temps;
El primer quartet és una descripció de la vida monòtona
d'una dona, concretada en Hélène, la receptora de la ficció
del missatge, en tant que objecte de l’amor de Ronsard. El
poeta (cas d’assimilació de referent real en la veu de la
ficció) insisteix en l'edat ("molt vella") i en les ocupacions
tranquil·les de la dama en qüestió ("debanant i filant"; els
participis de present creen un ritme més lent).
L'evocació del final del dia ("nit") recorda el final de la
vida. L’oposició futur / passat posa l'accent en la diferència
entre la bellesa (tret específic dels joves) i la vellesa
("sereu", "direu" / “festejava", la dona era la musa del
poeta, recordem-ho).
El primer tercet i el primer vers del segon tercet
contraposen la mort del poeta (camp lèxic de la mort,
"davall terra" , "fantasma o ombra", "sense os " i " repòs") i
l'edat d’Helena que lamentarà no haver-lo estimat en el
present ("enyorant les amors que vàreu menysprear
orgullosa").
Una declaració d'amor particular
Prenguem tanmateix nota que Helena, a diferència del poeta
(per ser anomenat al poema, per l'abundància dels pronoms
personals de primera persona i possessius), no s'esmenta mai
directament. Així, el poeta semblaria una mica narcisista: fins i
tot parla amb la seva estimada (v. 4), parla de la seva celebritat
(v. 5), que també és coneguda de la serventa).
El poeta no va dubtar d’evocar la vellesa i la mort de manera
cruel: "asseguda"(v. 2) "mig adormida " (v. 6 ) "sota la terra , i
el fantasma sense os" (v. 9) i, especialment, "vella arrupida" (v.
11), que ja és molt més brutal que aquell "asseguda al costat del
foc" del vers segon.
La immortalitat poètica: el valor d’exorcisme d'escriure’n poesia
Aquest poema pot suggerir com una mena de faula per
les al·lusions a la mitologia i per la presència d'una
moral → valor didàctic del poema (final de sonet ).
La moralitat seria la següent: per a Helena, allò bo seria
viure en el present i estimar Ronsard (quan encara no
és massa tard) per evitar penediments innecessaris de
després... La moral s'afirma pels imperatius " viviu ",
"no espereu" i "colliu ara.
La imatge del darrer vers és per recordar la fragilitat de
la vida i oposa el present fugitiu ("avui" / vida ) amb un
futur cert ("demà" / mort).
. Per al poeta, només manté la memòria l’escriptura del
poema (camp lèxic de temps tothora present al text),
alhora que permet dibuixar immortal l'estimada.

6. 5
A favor del futur
Quan tots dos serem vells / i grisos i_ensonyats, 12*
no tindrem foc on arrupir-nos, car els focs 12
van apagant-se,_en l’aire tebi, sense_agror. 12*
Viurem en cases com les d’ara, joves 10
5 més que nosaltres, amb replans llisos i_oberts 12*
com un palmell de negre. Les recances, 10
com gotes de mercuri, lliscaran 10
irrepressibles, per a perdre’s en esquitxos 12
escala_avall. / I tu, no trobaràs 10*
10 mai prou nit en les ombres, prou records 10
en la llum d’oli blanc, mai no_estremida. 10*
Del no passat, del no volgut, d’aquestes 10
coses deixades a mig fer, què podràs fer-ne? 12
El crit alt de reclam, / l’assumpció 10
15 del deute que no_es paga, però_es viu 10*
del somni d’ésser ric / per a pagar-lo, 10
no fan per tu ni fan per mi. Viurem 10
entre quatre parets, / sense sortides 10
al passadís antic, / a la cultura 10
20 de la compleció / sempre possible. 10
Hi_haurà tan pocs possibles en nosaltres, 10*
hi_haurà tan poc que no_hagi_estat, que no podem 12*
perdre més temps, que no vull que te’m perdis 10
ni perdre’m de ser teu. / Vine, i_abraça’m. 10*
Gabriel Ferrater
Consultau fonts:
0008_Esquemes de literatura i preceptiva catalanes
http://www.xtec.cat/~malons22/trobadors/metrica.htm
sinalefa
elisions
Comentari formal
«A favor del futur» és un poema que consta de dues seqüències
estròfiques anisosil·làbiques no regulars (11+13 versos), composta
amb versos decasíl·labs (de diferents patrons: lineal; clàssic 4+6, v.9;
èpic o francès 6+4, vv. 14, 16, 18 19 i 20), dodecasíl·labs i un
alexandrí (v. 1, potser com efecte d’intertextualitat també.)
Per al còmput sil·làbic correcte cal tenir en compte certs fenòmens
de sinalefa i elisió.
Seguint l’estela del sonet XLIII de Ronsard, Ferrater fa una
actualització —una lectura moderna— del tòpic del pas del temps
(tempus fugit: “que no podem/ perdre més temps”, vv.21-23), o
sobre la recança (vv. 6-11; vv. 12-20) del temps perdut per no haver
viscut una història (carpe diem, collige virgo rosas): la que el jo
poètic proposa de viure a la segona persona gramatical del poema.
La figuració sembla plantejar sobre el negatiu del futur imaginat,
com en el poema que retreu la inacció d’Helena, tota la frustració
d’haver-se’n de penedir, contra la qual únicament hi ha l’antídot —
en present imperatiu— de l’abraçada.

7. 6
Exercici
Analitza la mètrica i l’estrofisme dels poemes
trobadorescos següents, i proposa’n el teu
comentari:
A
Si tots els dols, els plors i els marriments 2
,
i les dolors, i el desconsol, i el mal
que hi ha en el nostre món de falliments 3
,
hom aplegués, farien curt cabal 4
davant la mort del jove rei anglès
que deixa el mèrit amb acerbs 5
dolors,
el segle, afeixugat i tenebrós,
orbat 6
de joia, ple de tristor i ira. [...]
Bertran de Born (...1159/1195-1215)
Model:
Es tracta d’una cobla medieval, extreta
d’una composició del trobador, Bertran
de Born, constituïda generalment per
vuit versos, aplegats en quartets. Aquest
cop, emperò, després del primer quartet
encadenat (ABAB), segueix una
seqüència estròfica amb versos blancs
(5 i 8) i un apariat (6 i 7)
Quant a la significació...
2
Estat de qui està abatut per la tristesa, la
malenconia.
3
Falta moral
4
Sin. de recompte
5
Rigorosos
6
Privat
B
Tenc un desfici, ai, inclement,
pel cavaller que m’ha servit.
Massa l’he amat, m’ha malferit,
vull que tothom en tengui esment.
Ara veig que som traïda
car no li he dat el meu amor.
Per ell jo visc en plany i enyor
en llit o quan vaig vestida. [...]
Comtessa de Dia, trobairitz (s. XII-XIII)
Vegeu: http://goo.gl/o0P4do