1. ART GÒTIC
Treball de C. Socials.
Fet per: Judith San Miguel
Catedral de Burgos

2. CONTEXT HISTÒRIC
Va néixer a França, a mitjan s. XII i es va
estendre per Europa Occidental a partir del
s.XIII, va ser essencialment urbana, impulsada
per la burgesia i el poder eclesiàstic. Va
comportar noves comportar construccións civils:
ajuntaments, palaus per a nobles i ,rics, llotges
per als mercaders, drassanes per construir
vaixells i universitats a més de grans temples i
catedrals. Va ser adoptat per l’Ordre del Cister,
la construcció dels seus monestirs.

3. Palau
de la
Genera-
litat de
Catalu-
nya.
ARQUITECTURA
Porta
dels
Apòstols
de la
Catedral
de
València Catedal de León

4. Planta de la catedral gòtica
ABSIDIOLES:Petita capella de planta
semicircular o poligonal que trobam al
voltant de la girola en els estils romànic i
gòtic.
CREUER:l´espai quadrat, a vegades cobert
amb cúpula o
cimbori, on s´encreuen la nau central i la
transversal d'una
església. Té origen a les basíliques
paleocristianes i perdura
dins estils posteriors, romànic, gòtic, etc.
TRANSSEPTE:Nau transversal d'una església
que s'obri davant el presbiteri,
perpendicular a la nau principal.
NAUS CENTRALS/LATERALS:Espai comprès
entre murs o columnes i arcs en un edifici.
Les
esglésies cristianes consten d'una o més
naus.
Pot estar o en el centre o als laterals.

5. ARQUITECTURA
·Arc apuntat o gval, més lleuger
que el de mig punt romànic.
·Volta de creueria, que resulta de
l’encreuament de dos arcs ogivals
que se sustenen sobre quatre punts
de suport.
·Arbotants i contraforts, estructures
que reforçaven els murs.
·Pinacles i fletxes, remataven els
contraforts i les torres.
·Portalada on estava ornamentada
amb figures i escenes escultòriques.
Sovint presentava una rosassa
rematada per un gablet.
rosassa
gablet

6. Maestá del Duomo de
Siena, obra de Duccio
di Buoninsegna, una de
las obras más famosas Italia.
de la pintura Giooto di
italiana; temple sobre Bondone
madera, 214 x 412
cm Museo dell'Opera
Metropolitana del
Duomo, Siena.
PINTURA
Simeone Martini(1285–
1344). Temas oscuros y una
intensa emoción se vieron
cada vez más acentuadas
en el arte gótico tardío.

7. Major interés pel
Fons daurats realisme
PINTURA
Tenien grans finestrals, van reduir l’espai que el
Romànic concedia a la pintura mural al fresc i la
generalització de la pintura sobre taules de Expressivitat
(gestos i
fusta(retaules) i la pintura de vitralls.
rostres)
Retaules  darrere els altars sovint s’unien
dues o tres taules per formar un díptic i tríptic.
Temes  basicament religiosos, ,are de Déu i
sants.
Estil  major interès pel realisme i els fons
daurats es varen anar substituint per
Proporcions
arquitectures i paisatges. més naturals
Figures  proporcions més naturals i es cercava
l’expressivitat. Fons daurats es
van anar
Pas de pintura substituint per
romana a la gòtica arquitectures i
passatges
Expressivitat a través
dels gestos i dels rostres

8. Ángel de la
sonrisa, cate
dral de Estàtues del
Remis, siglo pòrtic de la
XIII. Gótico catedral de
primitivo. Reims,s.XIII
ESCULTURA
Veit Stoss: Altar
Rosenkranz, Liebfra
uenmünster
en Inglostadt.Gótico
tardío c. 1510.

9. Mes expressivitat i detallisme als
rostres. Voluntat de
Preocupació per mostrar el volum dels donar un cert
moviment a les
vestits i dels cossos . figures a través
de la gestualitat
ESCULTURA
Va continuar sent el principal Sentit
element ornamental en narratiu
façanes, timpans, arquivoltes i en les
mainells d’esglésies i catedrals. figures,
que
Tendència clara cap al realisme i els perden
recursos següents : l’estati-
cisme i
·Més expressivitat i detallisme als comen-
rostres. cen a
relacio-
·Preocupació per mostrar el volum nar-se
dels vestits i dels cossos. entre
elles.
·Voluntat de donar un cert Gàrgola/gàrgola de la
moviment a les figures a través de catedral de Notre Dame.
la gestualitat.
·Sentit narratiu en les figures, que
perden l’estaticisme i comensen a
relacionar-se entre elles.
Materials:
pedra, marbre, alabastre.
Retaules: majoritàriament en fusta
policromada. Elements ornamentals/
púlpit del baptisteri de Estàtues del pòrtic de a
catedral de Reims.
Pisa

10. Final De La
Presentació
Esper-ho que
us hagi
agradat